dilluns, 26 de setembre de 2016

LA FUNDACIÓ "NOUS CATALANS" TANCA LA SEVA SEU A SANTA COLOMA DE GRAMENET, PERÒ CONTINUARÀ COM A SECTORIAL D'IMMIGRACIÓ DEL PDC EN ALGUNA SEU DEL PARTIT. L'entitat va resultar perjudicada per les acusacions de Fernàndez Díaz amb motiu de l'expulsió de Noureddine Ziani


La Fundació Nous Catalans, creada l'any 2012 per Convergència Democràtica  de Catalunya, com una entitat que fos més una simple sectorial d'immigració del partit polític que governava la Generalitat, i que tenia la seu al carrer Pompeu Fabra, 22, de Santa Coloma de Gramenet, tanca aquesta setmana el seu local, si bé continuarà funcionant com a sectorial d'immigració del Partit Demòcrata Català en alguna seu, que encara no s'ha determinat, segons m'han confirmat membres de la mateixa, que han demanat no ser citats que han desmentit que com a tal quedi dissolta. Evidentment els problemes econòmics de CDC, ara PDC, és una de les causes d'aquest tancament de la seu.
La fundació i el seu local es va presentar el 8 de juny de 2012 en un acte en el que hi van intervenir el president Artur Mas i Oriol Pujol, llavors Secretari General de CDC, i s'organitzava en una sèrie d'Espais, com l'Espai Catalano-Marroquí, Espia Àsia, Espai Latino, Espai Europa, Espai Jove, etc. El seu president i impulsor és Àngel Colom, que en els anys 2002-2004 va dirigir l'oficina de la Generalitat al Marroc.

L'ESPAI CATALANO-MARROQUÍ, LA UCCIC I LA POSTERIOR EXPULSIÓ DE ZIANI
Precisament jo vaig participar en una de les ponències del Primer Congrés de l'Espai Catalano-Marroquí que es va celebrar  el 9 de juny de 2012. I simultàniament a aquest Espai es va ubicar a la seu de Nous Catalans Unió de Centres Culturals Islàmic de Catalunya UCCIC que controlava el dirigent també de Nous Catalans, Noureddine Ziani. I tota la tasca de Nous Catalans, quedarà contaminada per l'afer que acabarà amb l'expulsió el maig de 2013 de Ziani.

  Noureddine Ziani

Ziani, que residia a Espanya des de 1999, era de fet un dels homes de la la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED), el servei secret exterior del Marroc. Fins novembre de 2010 Ziani mantenia bones relacions amb els governs de la Generalitat (Tripartit PSC-IC-ERC) i de l'Estat (PSOE), i amb els agents policials encarregats de prevenir atemptats terroristes i de seguiment de les associacions islàmiques. El fet que se sapigués que cobrava del Marroc i distribuïa fonts a les mesquites, no molestava ni al govern català ni a l'espanyol mentre fos útil a Espanya i Marroc en la prevenció i informació de focus o persones sospitoses de terrorisme. 
L'any 2010, en el canviant mapa de les associacions islàmiques catalanes i espanyoles hi havia una rivalitat per la interlocució amb les administracions entre els germans Mohammed i Hassan Halhoul del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, el diputat socialista català, Mohammed Chaib,  membre del Consell Consultiu de Marroc a l'Exterior, i el mateix Ziani. A la vegada continuava a nivell espanyol l'eterna rivalitat entre la Federación de Entidades Islámicas (FEERI) i la la Unión de Centros Islámicos de España (UCIDE) que mantenia paralitzada la Comisión Islámica de España. La FEERI estava presidida pel ceutí, Mohamed Alí, que propugnava la devolució de Ceuta i Melilla al Marroc.
Però en guanyar CiU les eleccions catalane,s el novembre de 2010, Ziani s'apropa a CDC i, aprofitant l'eterna pugna entre la FEERI i la UCIDE, i les discrepàncies de molts amb el Consell Cultural Islàmic de Catalunya, es decideix crear la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) que liderarà Ziani. I aquí és produeix la coincidència que Ziani actuarà a la vegada com Nous Catalans -lligada a CDC- i com a responsable de la UCCIC, mentre continua vinculat als serveis secrets marroquins i a l'ambaixada i consulat, que li transfereixen fons. I, de fet, moltes mesquites i associacions islàmiques catalanes entren a la UCCIC per una qüestió merament pragmàtica: Les subvencions les gestionarà ara la Generalitat governada per CiU, les llicències per a mesquites també, i a més a més, Ziani, que continua sent una peça del Marroc, també pot facilitar ajudes econòmiques d'un o altre orígen.   
Però amb Rajoy a la Moncloa i Fernández Díaz al Ministeri d el'Interior, comença a preocupar veure als actes de CDC portant estelades independentistes a membres dels col·lectius paksitanesos o marroquins, i que Ziani, la UCCIC i Nous Catalans acostin a l'independentisme als immigrants musulmans i les seves associacions. I als serveis secrets marroquins i a l'ambaixada i consolat deconcertarà veure a Ziani defensant la independència i el dret a decidir de Catalunya, perquè podria ser contradictori amb la política marroquína que nega el dret a decidir dels ciutadans de l'antic Sàhara espanyol. 
I a partir d'aquí, amb acusacions de Fernàdez Diaz de que Àngel Colom i Ziani estan gestant una aliança entre islamistes radicals i l'independentisme català, el maig de 2013 es produirà l'expulsió de Noureddine Ziani decretada pel Govern espanyol, sobre la que s'han donat versions i motius dispars i contradictoris.
Aquest  no va ser l'únic afer polèmic en el que es va relacionar a algun membre de Nous Catalans, perjudicant a la fundació.  Així,  de Khalid Shabaz, ciutadà paquistanès designat  per coordinar l'Espai Àsia de la fundació, el diari El Mundo va publicar l'abril de 2014 que, tres anys abans havia estat detingut per estafa y falsificació de documents. I un altre col·laborador de l'Espai Àsia,  l'expresident de la Federació Espanyola d'Associacions Paquistaníes, Rajda Shaoib Satti, fou detingut per presumpte tràfic d'heroïna. I sense cap mena de dubte, aquests afers van perjudicà la imatge de la Fundació Nous Catalans.

Personalement, sense voler entar ara en litigis laborals, plantejats per algun membre de la Fundació, i reconeixent que el funcionament de les entitats ha canviat aquests últims anys,  després d'un temps en que les entitats, fossin del país que siguin, s'apropaven al partit que governava a l'Ajuntament, a la Generalitat, al Govern de central o a la comunitat de Madrid (Esperanza Aguirre va reeixir lligams interessats des del govern regional amb les entitats de romanesos i de llatiomametricans), crec que la feina que ha fet Nous Catalans és globlament molt positiva com ho és també la tasca que fa "Nova Ciutadania", xarxa vinculada al PSC.
Així doncs, tot i que es tanqui la seu de Nous Catalans o que fins i tot pugui passar a ser només la sectorial d'immigració de PDC, crec necessarique continuï funcionat d'una o altra manera i amb un o altre nom.
   


 Vídeos de la inauguració de la seu de Nous Catalans

diumenge, 25 de setembre de 2016

75 NEONAZIS ES CONCENTREN DAVANT LA LLIBRERIA EUROPA DEMANANT LA SEVA REOBERTURA I L'ARXIVAMENT DEL PROCEDIMENT PENAL CONTRA PEDRO VARELA



Ahir dissabte a la tarde uns setanta-cinc ultres vinguts de diferents lloc de l'Estat, van manifestar-se davant la Llibreria Europa de Barcelona demanant l'arxivament del procés judicial contra Pedro Varela i els responsables d'Ediciones Ojeda i la reobertura de la llibreria. La llibreria fou tancada el passat 8 de juliol, i Varela i altres quatre persones estan encausades. 
Si bé Pedro Varela ha participat aquest estiu en diversos actes en  favor seu (veure vídeo de sota de l'acte de la fa una setmana a València) ahir no va ser a la concentració de Barcelona en la que la majoria dels assistents eren de l'entorn de Plataforma per Catalunya, el desapregut Casal Tramuntana, els ultres del Sabadell i el seu entorn, de l'associació neonazi o hitleriana Devenir Europeo, militants o exmilitants del Movimiento Social Republicano (MS), així com ultres habituals de la llibreria Europa i amics de Pedro Varela i els altres imputats. 
Com en actes anterior el Mossos d'Esquadra van fer un dispositiu per evitar confrontació al carrer.
A la imatge -agafada de twitter i Facebook- veiem, segon per l'esquerra amb pantalons curts,  Jesús Vallés, que després militar com a dirigent a Los Verdes de Aragón, acabaria entrant al MSR. Al seu costat amb americana l'escriptor revisionista  barceloní, Joaquín Bochaca, autor de llibres com "El mito de los seis millones". Bochaca és una persona peculiar donat que, sense renunciar a les seves idees ultres, fa tres anys va fer-se independentista penjant l'estelada al balcó de casa seva. A l'extrem dret de la pancarta veiem a l'ex militant de Plataforma per Catalunya al Vallès Occidental, Didac Gónzalez.
   
L'ex Los Verdes i impulsor del MSR a Aragó, Jesús Vallés (pantalons curts) va ser un dels que va fer un parlament en favor de Pedro Varela





Acte de Pedro Varela a València la setmana passada
 Joaquín Bochaca, un dels escriptors negacionistes de l'Holocaust espanyols, que va participar ahir a l'acte és independetista 

dimarts, 20 de setembre de 2016

QUI HA GUANYAT LA CONSULTA CONVOCADA PER LA CUP A MONISTROL DE CALDERS? Publico a Nació Digital, Nació Manresa




Publicat a Nació Digital-Nació Manresa, 20 de setembre de 2016 
Xavier Rius
Diumenge, en acabar el recompte de la consulta convocada per la CUP a Monistrol de Calders (Moianès), per tal de conèixer l'opinió dels veïns a la moció de censura de PDC i ERC-MDI, que el passat juliol va desbancar a Ramon Vancells de la CUP de l'alcaldia, l'ex alcalde va valorar com una victòria el resultat de la mateixa. 146 veïns van manifestar el seu suport a que tornés a governar la CUP, 23 van triar la casella d'altres opcions i 9 que van optar per l'actual govern PDC-ERC. Amb cares serioses de la majoria dels allà presents, Vancells va afirmar que "el poble no ens ha retirat la confiança". I davant les preguntes relatives a la poca participació, només un 30% del cens, i de la baixada de vots a la proposta de la CUP, 146, front els 193 que va obtenir la CUP el maig de 2015, respongué que si Convergència i Artur Mas havien considerat vàlida la consulta del 9-N, tot i haver-hi participat només un 30% del cens, també havia de ser vàlida la de Monistrol. I anant més lluny, l'endemà dilluns Vancells va manifestar que es plantejaven demanar en el proper ple la dimissió de l'alcaldessa Sílvia Sànchez, entenent la CUP que la gent que no va votar en aquest consulta -que la resta de partits no li reconeixien validesa- no eren tampoc favorables al govern de coalició de PDC amb ERC-MDI, i acceptaven el resultat que havia sortit favorable a la CUP.
I aquí és on la CUP enganya a la gent i –això seria més molt trits- s'enganya a ella mateixa, en comparar el 9-N amb la consulta d'ahir. Al 9-N els partits independentistes: CDC, ERC i la CUP, donaven suport o convocaven una consulta que els partits no independentistes no recolzaven i no s'hi van sentir vinculats ni obligats a participar-hi. I conseqüentment el que va ser significatiu no va ser el nombre de vots negatius, donat que els partidaris del no van mantenir-se al marge i no van cridar a anar a votar, sinó si els del "Sí" tenien molt o poc suport. I el Sí-Sí va tenir 1.897.274 vots, front els 232.848 del Sí-No i els 105.245 del No.
La lectura política del 9-N no va ser que el "Sí" a la independència era 17 vegades més que els no la volen –cosa que no era certa donat que la majoria dels del "No", no van participar-hi-, sinó que prop 1.900.000 catalans volien la independència tal com proposaven uns partits –passem per alt el tema d'Unió i contem els vots de Solidaritat- que a les eleccions de 2012 havien tingut 1.787.656 vots. En resum el 9-N no valorava els seguidors de l'opció del "No", que majoritàriament no hi van participar. El que de veritat mesurava era el pes del "Sí". El suport a la proposta d'uns partits que el 2012 havien obtingut prop de 1.800.000 vots, havia estat validada per 1.900.000 de ciutadans. El 9-N ens deia que la proposta de caminar cap a la independència no només era avalada pels antics votants dels partits que la proposaven i s'hi mantenien fidels, sinó també per unes cent mil persones més. 
Doncs bé, tornant a Monistrol, després d'una moció de censura, oportuna o inoportuna, molt justificada o poc justificada, precipitada o madurada, però totalment legal i legítima, per la que els dos regidors del PDC i els dos d'ERC-MDI desbanquen de l'alcaldia a la CUP que governava amb 3 regidors (Ramon Vancells, Alba Baró i Gustau Erill) la CUP preguntava als veïns si recolzaven o rebutjaven la moció de censura, oferint que triessin entre tres opcions: Que la CUP torni al govern; que governi PDC amb ERC-MDI; i una tercera no especificada d'altres. Però el vot que seria quantitativament significatiu, en no sentir-se vinculats a participar-hi la resta, era el dels partidaris que continuï governant la CUP. Opció que se suposava que havien de triar no només les 193 persones que l'havien votat ja el 2015, sinó també aquella gent d'altres opcions, que segons creia i afirmava la CUP, estaven contents amb la gestió feta per l'equip de Vancells i els altres dos regidors, i també aquells monistrolencs que, tot i no ser de la CUP, consideraven antidemocràtica la seva destitució. A l'igual que el 9-N la xifra a valorar seria la dels que donaven a suport la proposta dels grups que el convocaven. I aquesta xifra, encara que ho disfressin de victòria, mostra que han perdut el suport del 24% dels monistrolencs que els van votar, i no existia aquella "bossa" de bona gent que tot i no ser cupera estaven indignats per la destitució de Vancells.
I acabo l'article reconeixent que no crec que la CUP estigués governant amb propostes equivocades i li reconec que van dinamitzar molt la participació dels veïns. Però van oblidar que ells només eren tres d'un Ple municipal que és sobirà i on hi havia quatre regidors més als que s'havia de tenir en compte i crec que ignoraven. Jo d'ells m'oblidaria de la proposta ridícula de demanar la dimissió de l'alcaldessa, Sílvia Sànchez, amb l'argument que la CUP ha guanyat la consulta. I es que sí una sensació trista vaig tenir diumenge al vespre escoltant a Vancells i Julià de Jodar, que amb cara de pomes agres deien que havien guanyat, va ser que em va recordar a tants polítics dels partits tradicionals que en rebre una clatellada electoral, neguen la derrota i es feliciten posant cara de circumstàncies, per "l'èxit de la festa de la democràcia".
 L'exalcalde de la CUP, Ramon Vancells, i l'ex diputat Julià de Jodar, valorant el resultat com un victòria. La seva cara i la dels miltants de la CUP no semblen, però, la de celebració d'una victòria.

dilluns, 19 de setembre de 2016

CONDEMNAT UN NEONAZI DE TERRASSA A UN ANY DE PRESÓ PER AGREDIR A DUES DONES MAGREBINES UNA NIT DE FEBRER DE 2013


Un jutge del Penal número 1 de Terrassa ha condemnat a un any de presó  per un delicte d'atemtat a la integritat moral, a un home neonazi per agredir i proferir insults racistes a dues noies magribines a qui es va trobar a un autobús de la Línia 3, el 8 de febrer de 2013 a les deu de la nit, a les va amenaçar amb una navalla que una inscripció de les SS alemanyes.

El judici es va celebrar el passat 23 de juny, si bé l'acusat, tot i haver estat citat, no s'hi va presentar, celebrant-se el judici malgrat l'oposició de l'advocat defensor. La sentència el condemna per un delicte contra la integritat moral el neonazi, que ni tan sols va anar al seu propi judici, i li imposa el pagament d'una multa de 350 euros per una falta de lesions a les dues víctimes.

La sentència, que és més lleu del que establiria el Codi Penal, en aplicar-se l'atenuant de dilacions indegudes, donat que la causa va estar un temps paralitzada, també condemna al processat a indemnitzar amb 180 euros una de les dues dones, que va patir policontusions a conseqüència dels cops de puny que va rebre.

Segons considera provat la sentència, l'acusat, que anava vestit de paramilitar, es va trobar amb les dues dones quan viatjava en un autobús de la línia 3 de Terrassa la nit del 8 de febrer del 2013 i, "mogut per l'odi, el menyspreu i l'hostilitat" que sentia per elles "per motius racials", els va començar a donar cops de puny alhora que les insultava amb expressions com "quin fàstic de mores, odio a les mores i marxeu al vostre puto país".

El conductor de l'autobús, en adonar-se dels fet, va parar i va fer baixar a l'agressor i les dues víctimes, a les que va amenaçar amb un ganivet que portava una inscripció de les SS alemanyes. Les dues noies llavors van fugir. La Policia Municipal de Terrassa va interceptar l'acusat poc després i va admetre que havia participat en una baralla amb les dues dones, a les que, segons la seva versió, només havia apartat amb empenta perquè creia que anaven a pegar a la seva mare i a la seva novia. A conseqüència de l'agressió, una de les dones va patir contusions al genoll i la regió frontal esquerra, si bé les ferides sofertes en ser lleus impedeix condemnar el processat per un delicte de lesions.

La sentència, a més de l'any de presó, també prohibeix al condemnat a acostar-se a menys de 300 metres del domicili de les víctimes, el seu lloc de treball o qualsevol altre lloc on siguin durant dos anys.

Personalment en xoca l'actitud del conductor del bus d'expulsar del mateix tant a l'agressor com a les dues dones agredides.




 































´´´´




 ´´
........


dimecres, 14 de setembre de 2016

SENSE PLA DE PAU A SÍRIA, analitzo al Punt Avui la treva que començà ahir i els interessos creauts i contraposats que fan difícil un pla de pau

De moment aguanta l'alto el foc pactat a Síria entre el secretari d'Estat americà, John Kerry, i el ministre rus d'Exteriors, Sergei Lavrov. Una aturada de 48 hores d'hostilitats prorrogables que, si es manté, es podria ampliar a una setmana i permetre que, de manera conjunta, l'aviació russa i la dels Estats Units bombardegin les posicions d'Estat Islàmic i de l'antic Front Al Nusra, ara anomenat, després de trencar amb Al-Qaida, Fatah al-Shams.

L'acord vincula, d'una banda, les tropes de Damasc i les forces i milícies dels aliats iranians i libanesos i l'aviació russa, mentre que, de l'altra, si és que se'ls pot posar en el mateix bloc, hi ha la Coalició Nacional Siriana, que agrupa part de l'oposició armada, l'Exèrcit Lliure Sirià, les Unitats de Protecció Popular Kurdes (YPG) aliades amb milícies àrabs que controlen bona part del nord del país. També vincula les tropes turques desplegades en territori sirià, que després d'atacar igualment Estat Islàmic i els kurds, han fet una falca al Kurdistan sirià per evitar que es consolidi amb un territori unificat.

No s'hi ha sumat ni Estat Islàmic ni, tampoc, l'antic Front al-Nusra, Fatah al-Shams, que és aliat a Alep amb milícies oposades a la vegada a Estat Islàmic i al règim de Damasc. Precisament algunes d'aquestes milícies, finançades per l'Aràbia Saudita, no s'hi han sumat, tot i que per ara el respecten.

Aquest alto el foc arriba mig any després de fracassar el del 27 de febrer, període en el qual el drama humanitari s'ha incrementat, sobretot a Alep. Però des de llavors han canviat algunes coses. La primera és que la condició de retirada d'Al-Assad ha desaparegut de les exigències dels Estats Units, i el règim de Damasc tot i algun revés a Alep, se sent fort gràcies a l'ajuda russa, que va entrar de ple en el conflicte ara fa poc més d'un any per donar suport al règim sirià. La segona és el retrocés d'Estat Islàmic, aconseguit, precisament, per la intervenció russa. La tercera és la pèrdua per part de Damasc d'un sector d'Alep que ha caigut en mans de l'amalgama d'opositors, responent Al-Assad amb més bombardejos que han incrementat el patiment de la població. I la quarta, és que Turquia ha entrat militarment en el conflicte, ocupant una franja del Kurdistan sirià, sense que aquesta vulneració del dret internacional hagi estat criticada, i Ankara s'ha assegurat que no es pugui consolidar un Kurdistan unit com l'iraquià.

Tot i això, hi ha analistes que qüestionen la implicació turca en el cas que s'incrementin les hostilitats, qualificant-la de temerària, donada la fragilitat de l'exèrcit turc que, després d'empresonar la meitat de generals i oficials, i amb una guerra latent al Kurdistan turc, i constants atacs terroristes, s'ha aventurat a entrar a la guerra siriana. Turquia és membre de l'OTAN, per la qual cosa aquesta implicació podria haver molestat els Estats Units, que han donat suport als kurds. Però el fet que John Kerry no s'hi hagi oposat, podria ser una contraprestació a Turquia a la qual potser haurà de contrariar si deneguen l'extradició de Fethullah Gülen, al qui Ankara acusa d'haver dirigit el cop d'estat de juliol.

Enmig d'aquest trencaclosques hi ha també Israel, que és fronterer pel Golan ocupat amb Síria. I des de fa temps el Front al-Nusra, ara Fatah al-Shams, ataca des de la localitat de Quneitra Israel, que respon amb bombardejos de l'aviació israeliana que entra a l'espai aeri sirià. I precisament ahir Damasc anunciava que havia fet caure un avió israelià que havia entrat a l'espai sirià. Israel, evidentment, ha negat haver perdut cap avió.

Aquest és, doncs, ara l'escenari d'un alto el foc que ha de permetre fer arribar ajuda humanitària a zones com Alep, una ciutat dividida entre els dos bàndols i que pateix un setge militar des de fa mesos. Però més enllà dels dies que duri, no hi ha cap pla de pau que permeti posar fi a la guerra, encara que Síria quedés partida. Continua havent-hi massa interessos contraposats, entre els quals hi ha la determinació d'Al-Assad de recuperar Alep i del president turc d'evitar que es consolidi un Kurdistan autònom. Per no parlar d'Estat Islàmic que en perdre territori pot escampar els atemptats suïcides per tot Síria i el conglomerat de milícies islamistes que se senten ara traïdes pels seus protectors.

I per sobre de tot hi ha una població civil que ha perdut entre tres-cents mil i mig milió de vides i deu milions de desplaçats i que ara per ara no veu el final del conflicte.

dissabte, 3 de setembre de 2016

NOMÉS UNA TRENTENA DE PERSONES A LA CONVOCATÒRIA DE DEMOCRACIA NACIONAL EN FAVOR DE LA LLIBRERIA EUROPA I DELS DIRIGENTS D'AQUEST PARTIT IMPUTATS PER AMENACES A JORDI BORRÀS. 250 ANTIFEIXISTES ES MANIFESTEN AL MATEIX LLOC CONTRA L'ACTE ULTRA


Manuel Canduela fent el seu parlament

Només una trentena de persones han assistit a la concentració ultra d'aquest migdia als Jardinets de Gràcia, prop de l'ara clausurada Llibreria Europa i en favors dels dirigents de DN imputats pel Jutjat número 23 de Barcelona, mentre uns dos cents cinquanta antifeixistes es manifestaven una mica més amunt, separats pels Mossos d'Esquadra, contra l'acte ultra, sense que s'hagin produït incidents entre els dos grups.
La concentració feixista, tot i que estava convocada per una "Coordinadora Patriota contra la represión", l'ha organitzat, de fet, Democracia Nacional (DN), si bé també hi havia algun dirigent de La Falange FE. I el motiu de la mateixa era  protestar pel tancament de la Llibreria Europa i el procés contra el seu propietari, Pedro Varela, i contra el procés penal al Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, i al també dirigent de DN, Jorge del Valle -que no hi han assistit-, pels qui la Fiscalia de delictes d'odi demana 5 i 3 anys de presó, per les amenaces fetes al periodista Jordi Borràs el passat 12 d'octubre a Montjuïc. 

El president de DN, Manuel Canduela, megàfon en mà, ha fet un parlament criticant la persecució dels anomenats delictes d'odi per part de la Fiscalia de delictes d'odi, en favors dels dos dirigents de DN imputats per les amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs, i en favor de la llibreria Europa. 
Canduela ha acusat "als poders de la maçoneria, els marxisme bolxevic i el capitalisme sionista", d'estar darrera dels antifeixistes que es manifestaven i l'escridassaven des de l'altra banda de cordó policial. El dirigent ultra també ha minimitzat la crida que va fer Pedro Chaparro de donar "un capón" al fotoperiodista Jordi Borràs, al que Canduela ha responsabilitzat de l'agressió a uns militants ultres el 12 d'octubre de 2103.
Foto: Solidaridad Obrera

dimecres, 31 d’agost de 2016

DEMANEN 5 ANYS DE PRESÓ PEL NAZI DE SABADELL ADMINISTRADOR DEL BLOG DIVISIÓN BARNA 88. Va estar vinculat al Casal Tramuntana i al cercle de PxC de Sabadell


 Imatge de portada del blog clausurat

El fiscal coordinador de delictes d'odi i discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, demana cinc anys de presó al presumpte autor i adminsitrador del blog División Barna88 - Despierta Europa, ara clausurat, Jesús Á, "Xus Arkán", un conegut neonazi de Sabadell, vinculat en el seu moment a Plataforma per Catalunya i i el desparageut Casal Tramuntana,  a qui la Policia Nacional va confiscar (llegir comunicat)  un autèntic arsenal. amb armes blanques i de foc, fogueig i aire comprimit, la majoria prohibides o per les que calia la preceptiva autorització: Tres pistoles d'antiavalots, una de fogueig, sis armes d'aire comprimit, dues caixes amb bales de diferents calibres i 170 armes blanques, incloent-hi espases de diferents mides –una de camuflada en un bastó–, matxets, dagues, destrals, navalles, bats de beisbol, porres i fins i tot estrelles 'ninja'.
 A l'escrit d'acusació, a més de dedicar 35 pàgines en detallar aquest arsenal, descriu el contingut racista, neonazi e incitador a l'odi i a la defensa de la raça ària,  que s'havia de fer amb  violència contra migrants, persones africanes de color, jueus i musulmans -els quels es poden llegir detallats a l'escrit que poso íntegre al final- como aquest: 
Facebook_-541239603.jpg. En la misma, aparece una imagen de Adolf Hitler y el texto: “recuerden niños: si ven a un judío  y a un negro en la calle,  maten al judío primero, .… primero el deber, después la diversión

El fiscal l'acusa d'un delicte de provocació a l'odi i a la violència, tipificat a l'artice 510 del Codi Penal,  i d'un de  delicte de tinença d'armes prohibides. Al blog qualificava el mestissatge de "pla criminal i despietat per destruir els europeus", els africans de "cafres indomesticables" amb "brutalitat innata indòmita" i "inferiors" incapaços de fer o entendre cap "esforç intel·lectual". També atacava els jueus dient que no tenien "sentiment humà, amor als altres, aferrament a la terra i culte a l'heroisme"; i als musulmans assegurant que són "una plaga d'invasors i usurpadors sense escrúpols" que "volen dominar-nos i posar-nos al seu servei". Afirmava que tan sols causen "mort i desolació".
 
L'escrit d'acusació fa un repàs dels continguts del blog, que n'inclou contra els estrangers en general, contra jueus i musulmans,  salutacions i referències nazis, amb crides a l'extermini, etc. També explica que, tot i que el blog era anònim, tenia un compte de Facebook per promoure'l on va publicar-hi una fotografia d'ell amb una espasa, i que així la Policia Nacional el van poder identificar. El 28 de juny de 2013 la Policia Nacional, que temia que fes us d'armes prohibides, va escorcollar el seu domicili, on més a més de les armes blanques i de foc, van trobar tota mena d'adhesius, emblemes, banderes i símbols nazis, revistes i publicacions racistes, propaganda falangista i neonazi, arxius informàtics amb referències nacionalsocialistes... L'acusat, segons el fiscal, creava i distribuïa per internet imatges racistes, xenòfobes i antisemites.
        

Imatge del material incautat.


Jesús A,"Xus Arkán", "brazo en alto" a la foto del Diari de Sabadell, en una concentració de Plataforma X Catalunya. 


 TEXT ÍNTEGRE ESCRI D'ACUSACIÓ, ELIMINANT DADES PERSONALS:

Fiscalía Provincial de Barcelona
Servicio de Delitos de Odio y Discriminación



JUZGADO DE INSTRUCCIÓN Nº 19 BARCELONA
DILIGENCIAS PREVIAS: 457
AÑO: 2013


AL JUZGADO DE INSTRUCCIÓN


EL FISCAL, despachando el trámite previsto en el art. 780 de la Lecrim, interesa la apertura de juicio oral ante el Juzgado de lo penal, formulando escrito de acusación respecto a  JESÚS A.    con base a las siguientes conclusiones provisionales:

PRIMERA: el acusado JESÚS       , español, identificado con DNI nº XXXXXX, mayor de edad y sin antecedentes penales, al menos cometió los siguientes hechos:

I

            El acusado entre el día 14 de enero y el día 26 de junio de 2013  fue administrador de la página web en formato de blog personal denominada “Europa Despierta!”, ubicada en la URL divisionbarna88.blogspot.com, siendo su administrador y por tanto responsable de su dirección, administración, gestión, control y mantenimiento, utilizando como usuario la dirección ottoarkan88@gmail.com y como dirección de correo electrónico  division_barna88@gmx.es así como el nick “Otto Arkan”,  página  administrada por el acusado con la finalidad expresa de difundir masiva e indiscriminadamente entre todos aquellos usuarios de Internet que la consultasen documentos, imágenes, videos, noticias y opiniones de carácter ofensivo, denigrante y vejatorio contra personas de origen extranjero e inmigrantes, personas que profesan la religión musulmana, los judíos y personas afrodescendientes, entre otras minorías étnicas o raciales, defendiendo a ultranza la supremacía de la “raza aria” sobre las demás y dirigida a crear entre la población sentimientos de hostilidad, animadversión, agresividad y trato desigual injustificado contra dichos colectivos así como a difundir ideas nacional socialistas del III Reich en Alemania de los años treinta y cuarenta.

En este sentido no es casualidad que en la denominación de dicha página, en el nombre de usuario y en la dirección electrónica mencionadas se haya incluido la cifra 88, frecuentemente utilizada en el ámbito de la extrema derecha violenta y que constituye una especie de código por el que se asigna a las letras del abecedario los números arábigos en orden consecutivo. Así pues lo que está cifrado bajo ese código es 88=HH, es decir Heil Hitler.

En la citada página en el período de tiempo mencionado en el párrafo anterior el acusado difundió a través de la red los siguientes contenidos significativos:


1.-Contenidos racistas y supremacistas:

1.1. Articulo titulado “Mestizaje atentado contra la raza” publicado el día 29 de abril de 2012, con una visión negativa del mestizaje presentándolo como un peligro para la supervivencia de la raza, manifestando una clara posición supremacista y transmitiendo una idea negativa sobre el resto de las razas humanas promoviendo la separación étnica. El mestizaje se presenta como el origen de determinados males que no pueden sino que provocar al menos un sentimiento de temor hacia la raza de no pertenencia.

En el que se lanzan afirmaciones como las siguientes:

“El mestizaje es una herramienta de destrucción de las identidades, y por ende de los nacionalismos, algo que es de vital importancia para el mundialismo.

Evidentemente hay chicas mestizas que son guapas, por lo general tienen un aspecto bastante caucásico, pero son las que menos, por lo general eso supone una mezcla de rasgos muy dispares que crea desproporciones y por tanto, fealdad. Además con el mestizaje se pierde la variedad natural de la raza blanca, pues en ninguna otra población racial se da una variedad tan dispar de rasgos. En las poblaciones blancas encontrarás ojos azules, marrones, verdes, grises, y una cantidad infinita de matices, cabellos lacios, ondulados, rizados, de una inmensa cantidad de colores y matices: negros, castaños, rubios, rojos,... Así como diferentes tonalidades de piel, y una infinidad de rasgos físicos. Por lo tanto, ¿para qué diablos queremos el mestizaje? ¿Para terminar todos con piel negra, ojos negros, cabello negro y rasgos desproporcionados? Viéndolo desde este punto de vista nos supone una gran desventaja, y eso sin entrar en otras áreas en cuestión a las aptitudes y otras diferencias raciales.

El mestizaje que propone la globalización supracapitalista mata las culturas y los pueblos, este mestizaje es para hacernos más pobres (cultural y espiritualmente) y por supuesto más débiles terminara por convertirse en una mezcla heterogénea de lo que fuimos nosotros y nuestros antepasados, una imagen distorsionada y débil de su herencia.

La invasión se disfraza de progreso, caridad, humanismo, fraternidad, justicia social, igualdad, etc. Pero se trata de un plan criminal y despiadado para destruir a los europeos.

Las sociedades que permiten que un grupo de raza ajena viva junto con ellos desaparecen, porque el resultado inevitable de la integración racial es el cruce racial entre ellos, lo que destruye la originalidad y la exclusividad de la raza. (...) No es constructivo odiar a otras razas, o a los mestizos, pero la separación étnica es un requisito para el mantenimiento de la propia raza”.

En el articulo se recoge además en inglés las denominadas “14 palabras” del conocido supremacista blanco norteamericano David Lane: “we must secure the existence of our race, and a future for white children” (“debemos asegurarla existencia de nuestra raza y un futuro para los niños blancos”. Junto a la famosa frase aparece una cruz céltica y un saludo con la mano derecha que forman parte de la iconografía nacional socialista.

1.2. Otro ejemplo de cómo se fomenta el racismo lo constituye el artículo publicado el día 28 de mayo de 2012.

En dicho artículo, el blog se hace eco de una noticia que no se ha podido contrastar si realmente lugar o no, ocurrida en Londres,  donde al parecer un hombre y una mujer de raza negra  habrían tenido un comportamiento poco decoroso en la vía publica. Esta noticia es utilizada para arremeter de forma feroz contra la totalidad de la raza negra. En concreto se hacen afirmaciones como las siguientes:

“Las chocantes y grotescas imágenes de este vídeo nos muestran en toda su crudeza la verdadera cara de la africanización de Europa, la implantación sin freno de la barbarie y el salvajismo africanos, que han echado raíces en nuestro continente. Unas poblaciones con sus instintos primitivos intactos, con su brutalidad innata indómita, con su bestial desenfreno desatado, se ha hecho un nido en Europa ante la pasividad e indiferencia de la mayoría de los europeos e incluso la complicidad de no pocos de ellos. Llama a reflexión esa aceptación, por parte de la franja más decaída y degenerada de la población europea, de este derrumbe civilizacional, de esta enfermiza alabanza de la cloaca multicultural que exhala sus pestilencias como un contenedor de basura en pleno agosto, pero lo más increíble es sin duda el rechazo masivo de los europeos a ver la realidad de frente. No queremos ver para no tener que actuar.

¿Qué sociedad, que país se puede construir con semejantes materiales? No es necesario esforzarse mucho para imaginárselo: echemos una mirada a África, el modelo original. El presente de África prefigura nuestro inmediato futuro. ¿Qué podemos esperar de quienes nunca han salido de la ferocidad propia de la barbarie y el salvajismo, de la bestialidad esencial de las formas más primitivas de vida humana? ¿Es razonable esperar que estos cafres indomesticables hagan en apenas unos meses o uno años de aclimatación a nuestra civilización el camino que nuestros antepasados han tardado centenares de miles de años en recorrer? ¡Locura, insensatez, delirio, quimera, desvarío!”

En el mismo artículo se reproduce otro que se atribuye a Albert Schweitzer (1875-1965), médico, filósofo y teólogo. Premio Nobel de la Paz 1952:

 He entregado mi vida para ofrecer a los africanos las ventajas de nuestra civilización, pero finalmente he entendido que los estatus no cambiarán nunca: los blancos superiores, los negros inferiores. Cada vez que un blanco quiere vivir con ellos como un igual, los negros lo destruyen, o se introducen en su ser y destruyen todo su trabajo. (…) No hay nunca que olvidar que tú eres el amo y que ellos son niños. No fraternicéis nunca con ellos como si fueran vuestros semejantes, nunca los aceptéis como vuestros iguales sociales: de lo contrario os devorarán u os destruirán. (…) En cuanto al esfuerzo intelectual que representan las conquistas técnicas, el negro no es capaz de producirlo ni de entenderlo”.


1.3. Cita publicada el día 13 de abril de 2012 en la que inequívocamente se sitúa a la raza blanca por encima de cualquier otra y que va acompañada de una cruz céltica, símbolo utilizado por los grupos neonazis, con el siguiente tenor literal:

“Existe una raza superior con más aptitudes y una inteligencia mayor. Una raza más bella con los mejores colores, los ojos más lindos la más sana piel. Una raza mejor, exitosa y eficiente, existe una raza superior y nosotros pertenecemos a ella”.

2.- Contenidos antisionistas y antisemitas: Las referencias

dimarts, 23 d’agost de 2016

ANGLADA ES SONDEJAT A MADRID PER UN POSSIBLE NOU PROJECTE POLÍTIC ULTRA A NIVELL ESPANYOL. Anglada visita l'Hogar Social Ramiro de Ledesma

Josep Anglada, acompanyat d'altres membres del seu partit, des de fa un mes anomenat "SOM IDENTARIS", va mantenir dijous i divendres passat diverses reunions amb coneguts militants i dirigents ultres de la capital d'Espanya, orfes de projecte polític després de l'enfonsament de La España en Marcha, i decebuts o no vinculats al projecte de confluència sota la sigla de "Respeto" del fracassat Partido X La Libertad, amb el que queda de PxC i España2000. Aquest enfonsament de la ultradreta va quedar de manifest amb l'absència de candidatures a les passades eleccions generals a la majoria de cicunscripcions, tret de les de les de Falange Española de la JONS.
Així Anglada es va reunir amb Eduardo Núñez, president de l'Asociación Cultural de Amigos de León Degelle (cap de les SS que es refugià i morí a Espanya) que en els seus incis havia donat suport al projecte de PxL, amb Fernando Matínez García, autor d'un llibre qüestionant l'Holocaust, amb Nacho Larrea del programa de ràdio digital La Hora del Café, i amb Francisco Lanzas de Sierra Norte Digital. També es va reunir amb Melisa Domínguez Ruiz, líder de l'Hogar Social Madrid Ramiro de Ledesma, ubicat després del se desallotjament al barri de Tetuán a la seu de l'antic NODO de TVE.

Anglada va anar a Madrid acompanyat del Secretari d'Organització i exregidor de Canovelles, Ricard Buñuel, del responsable de les joventuts, Jordi Barba, i del militant de SOMI, Álvaro Fernández, que resideix temporalment a Madrid.
Anglada tornarà a Madrid d'aquí quatre mesos donat que hi ha qui veu en ell l'única persona amb ganxo mediàtic per iniciar un nou projecte d'àmbit espanyol al que SOMI hauria de donar suport. Sorpren que Anglada s'hagi reunit amb aquestes persones del sector de tradició clarament ultra, neonazi o postfranquista, donat que ell va dir fa dos mesos que se'l va expulsar de PxC per haver-se enfrontat "amb els fatxes i ultres" que manaven a PxC.


 Anglada a la porta de l'Hogar Social Madrid Ramiro de Ledesma. A la seva esquerra Eduardo Núñez, president de l'Asociación Cultural de Amigos de León Degrelle. Els tres de l'esquerra de la imatge són Álvaro Fernández, Jordi Barba i Ricard Buñuel.

dilluns, 1 d’agost de 2016

COMBATRE EL DISCURS GIHADISTA DES D'EUROPA. Analitzo a Nació Digital les conseqüències dels atemptats del Daesh a Europa i com combatre des de dins i fora de l'islam el seu discurs




Xavier Rius, Nació Digital, dilluns 1 d'agost de 2016
L’onada d’atemptats gihadistes que patim desconcerta una Europa que no sap com aturar i prevenir aquesta violència, es tracti d’atacs coordinats com els de Bataclan o Brussel·les, es tracti d’accions fetes per un sol individu com el de Niça amb un camió, sigui el seu autor un musulmà fill d’immigrants, sigui un sol·licitant d’asil com els que, amb un ganivet o destral a la mà, han irromput a les ciutats alemanyes de Ansbach, Reutlingen o Wurzburg. Atacs que es que s’han produït a Europa després que Abu Bakr al Baghdadi s’autoproclamés nou califa dels musulmans, i que el seu portaveu, Abu Mohamed al Adnani, fes una crida a colpejar objectius de tota mena.

Amb una ultradreta que creix i demana tancar la porta als refugiats i immigrants de països musulmans i l’aplicació de lleis d’excepció, François Hollande i Angela Merkel s’han negat, de moment a canviar la política vers els refugiats i a aplicar mesures de presumpció de culpabilitat amb els originaris o de descendents de famílies de països islàmics. Hollande intenta aguantar la pressió del Front Nacional de Marine Le Pen i del mateix Nicolas Sarkozy. A Alemanya, el partit xenòfob Alternativa per Alemanya, té poca presència a les institucions, però aquest últim any s’han produït centenars d’atacs a centres de refugiats, i Merkel ha de fer front a les veus dels seu propi partit contràries a la mà estesa d’aquest últim any a l’arriba de refugiats.

A Catalunya i l’Estat espanyol l’ultradreta, per sort, és residual donat que ha estat incapaç de trencar els lligams amb el seu passat franquista, està més preocupada en la sagrada unitat d’Espanya que en la immigració, viu immersa en eternes lluites caïnites, i bona part dels seguidors ja els va bé el PP. I la reacció popular als atemptats de l’11-M no va ser un creixement de la islamofòbia, sinó que es va canalitzar amb el vot de càstig a Aznar que ens havia ficat a la guerra d’Iraq. Però els gihadistes també criden a recuperar i atemptar a un Al Àndalus del que Catalunya en forma part. I és aventurat imaginar quina reacció es donarà si es produeixen aquí atemptats amb un camió com a Niça, o amb una destral en un tren. I molts articulistes i analistes han afirmat aquests dies que potser ens haurem d’acostumar a viure com a Tel Aviv, on les armes al carrer, i els atemptats, no trenquen el dia de la gent que s’hi ha acostumat.

Aquesta setmana després de la detenció de dos germans d’origen marroquí d’Arbúcies, acusats de finançar a Daesh, i fer-se públic que un tercer germà va morir a Síria, hi qui s’ha preguntat què hem fet malament perquè immigrants que es consideraven perfectament integrats, estiguessin col·laborant amb el Daesh, més quan el seu no era el cas de magribins desarrelats en l’àmbit social i laboral, que, com passa a les banlieus de França o al municipi belga de Molenbeek, superen el seu problema identitari i de rebuig, fent-se combatents de l’Estat Islàmic.

Més enllà que és cert que molts dels joves musulmans europeus pateixen problemes identitaris lligats a la discriminació educativa, social i laboral, la ideologia i els valors fanàtics als que juren fidelitat no neixen aquí. No es podrà superar aquest conflicte del gihadisme cap a les democràcies occidentals i –també- cap aquells musulmans que els gihadistes consideren apòstates o desviats, si des de l’islam i des de les societats i estats de majoria musulmana no s’imposen les veus que volen un canvi per ubicar la religió en l’àmbit privat i reinterpretar l’Alcorà.

Els que consideren l’islam intrínsecament pervers i contrari als drets humans i la llibertat de consciència que hi ha Europa, obliden que fa uns segles, mentre aquí es perseguia i expulsava al jueus i es cremava a la foguera els cristians desviats, els països musulmans acollien els jueus. I obliden que els impulsors de del salafisme, visió de l’islam de la que sorgeix Al Qaeda i el Daesh, són les monarquies petrolieres aliades d’Occident que han arraconar la tercera via d’uns règims àrabs laics que governaven fa unes dècades bona part del món àrab.

El problema, però, és que el salafisme s’ha estès arreu dels països sunnites en un temps que la ciència, la cultura i els valors han avançat molt, i s’ha imposat a la major part del món la separació entre política i religió i la ubicació de la religió en l’àmbit privat. Mentre a Europa, dessagnada per guerres de religions es van imposar els principis de la Il·lustració, la separació de poders i de la supremacia dels drets humans. I un dels pilars d’aquests drets és la llibertat ideològica, entesa com la llibertat de canviar de pensament i creences i fer-ho públic, als països musulmans això no ha anat així. Al món musulmà, mancat d’una autoritat o califa des de 1926 quan Turquia va abolir la figura del soltà-califa d’Istambul, no hi ha la figura que encarni el paper de successor de Mahoma, capaç de fer prevaldre una interpretació de l’Alcorà que passi pàgina a la necessitat de convertir voluntàriament o per la força als no musulmans.

La clau per superar tot el que hi ha de rebuig vers els no musulmans i els mals musulmans, està en les mateixes societats de majoria islàmica que consideren apòstata qui qüestiona la religió, posa el pensament científic per sobre del que diu l’Alcorà, o s’atreveix a fer públic que ha canviat de religió o que ha deixat de creure i és agnòstic. Aquesta no separació de religió, política i societat, amb una interpretació literal de l’Alcorà, oprimeix per sobre de tot a aquells que s’atreveixen a pensar diferent als països musulmans i a les dones. Però no significa que hagi de ser sempre així. A Tunísia, es va aprovar fa tres anys una constitució que reconeix la llibertat ideològica i religiosa, prohibint explícitament la persecució de l’apostasia. És a dir, a Tunísia ja no es delicte fer públic que s’ha deixat de creure o afirmar que es pot ser creient a la vegada que, en base al que diu la ciència, negar l’existència història d’Adam o qualificar l’Alcorà de ser un llibre metafòric.

Conec algun imam resident a Catalunya que es defineix com a salafista, el qual nega tota vinculació entre salafisme i violència. Però el salafisme que exporten i financen les monarquies saudites predica aplicar ara i aquí un valors socials idèntics als que vivien els seguidors de Mahoma el segle VII. Uns valors totalment contraposats als de la democràcia i la llibertat individual. I un cop es predica viure amb uns valors oposats als nostres, es genera odi cap a la societat occidental.

Així doncs, una de les claus per desterrar d’Europa la ideologia d’odi del gihadisme la tenen els líders i les comunitats musulmanes d’Europa, que han de moure fitxa i acceptar sense por tot el que significa la llibertat religiosa, el dret a creure i a no creure, deixant de patir per la virtut de les seves noies, predicant no com resistir en una terra d’infidels, sinó oferint la religió com una eina d’aquells que creuen en Déu, per relacionar-se amb ell, viure fent el bé, i compartir la fe. Lamentablement, però, el missatge del Daesh i de l’autoproclamat nou califa que es troba a la xarxa, per alguns serà més atractiu
Llegir a Nació Digital

ANGLADA CANVIA EL NOM DEL SEU PARTIT PEL DE "SOM IDENTITARIS" AMB LA SIGLA "SOMI". Quan va ser expulsat de PxC va crear Plataforma Democràtica per Catalunya de la que va perdre el control, es va presentar a les municipals per Plataforma Vigatana, i a l'octubre va legalitzar el Front Nacional Identitari que ara passa a dir-se SOMI



Feia mesos que Josep Anglada comentava que anava a canviar el nom del partit que va crear a l'octubre, el Front Nacional Identitari, per un amb més ganxo, donat que s'havia adonat que la sigla Frente Nacional Identitari -a nivell estatal- o Front Nacional Identitari Català (FNIC) no era la millor per recomençar un projecte polític ultra o contrari a la immigració de cara les municipals d'aquí tres anys.
El nou nom i nova sigla, que ja ha estat acceptada pel Ministeri de l'Interior, és "Som Indentitaris" "SOMI". Paraula que vol imitar l'expressió catalana "Som-hi! ", si bé l'escriu  de manera incorrecta ortogràficament.
Així, es pensa utilitzar la sigla amb eslogans com SOMI AMB L'ANGLADA! o SOMPER CONTROLAR LA IMMIGRACIÓ!

Aquesta és doncs la quarta sigla que utilitza Anglada després de la seva expulsió de Plataforma X Catalunya el febrer de 2014
Així primer va legalitzar Plataforma Democràtica X Catalunya (PDxC), al front de la qual no s'hi va posar ell a nivell legal donat que encara lluitava als tribunals per recuperar PxC. Hi va posar com a responsables a Jaume Farrerons i J Manuel Mensa, amb els que trencaria poc després sobretot per discrepàncies amb les idees properes al feixisme italià de Farrerons. Llavors va decidir presentar-se a les municipals a Vic -on seria escollit regidor de nou- amb la sigla de Plataforma Vigatana, sigla legalitzada el gener de 2001 poc abans de decidir convertir el seu projecte en Plataforma per Catalunya. Passades les municipals de 2015, on PxC s'enfonsà estrepitosament, en les que va passar de 47 regidors a la província de Barcelona a només un -Mònica Lora a Mataró-, en les que va ser escollit regidor per Plataforma Vigatana a Vic, va crear el Front Nacional Identitari que ha anat expandint per la demarcació de Barcelona, si bé reconeixia que el el nom i la sigla no acabava d'agradar. Per això el Consell Executiu va decidir canviar el nom pel de SOM IDENTITARIS (SOMI).
Ara caldrà veure com reacciona una de les escissions de PxC, "SOM Catalans", creat pels ex membres de PxC Ester Gallego, Sergi Hidalgo i Enric Ravello, que tenen el suport del Vlaams Belang flamenc de Filip Dewinter i es van presentar les passades eleccions municipals a Vic, i podrien al·legar que el nou nom crea confusió amb el seu. SOM Catalans, de fet, ha utilitzat fins ara la paraula SOM com a identificativa del partit.
 Anglada és ara regidor de Vic per Plataforma Vigatana
Nom i sigla del partit d'Anglada, Front Nacional Identitari que ara canvia a "SOM Identitaris" "SOMI". La nova sigla podria ser qüestionada per "SOM catalans", escissió independentista de PxC (fotos de sota)




 

divendres, 22 de juliol de 2016

MÉS ENLLÀ DEL RECORREGUT JURÍDIC I PENAL QUE TINDRÀ EL NOU CAS PEDRO VARELA i LLIBRERIA EUROPA, EN BASE AL NOU REDACTAT DE L'ARTICLE 510 DEL C.P, RECULLO AQUÍ ALGUNA OPINIÓ DE VARELA QUE MOSTRA LA SEVA IDEOLOGIA RACISTA, EN NO CONSIDERAR PERSONES ALS QUI HI HA A LES PRESONS COM ELS "NEGRES, MOROS, ASSASSINS I VIOLADORS" Linko també un vídeo amb les seves opinions sobre l'homosexualitat







Però deixant de banda el debat jurídic sobre la negació de la l'Holocauts i l'apologia del règim nazi que es feia des de la llibreria, i si la censura d'aquestes opinions, vulnera o no la llibertat d'expressió, recullo aquí alguna opinió de Pedro Varela, que mostra clarament molt més que la seva ideologia racista o negacionista. Mostra com sembla que no consideri persones, éssers  humans als "negres" i "moros", en la línia del que va fer Hitler amb les lleis de Nüremberg, que van retirar la condició de persona als jueus, i que va fer després el III Reich amb altres pobles considerats inferiors als que qualificava d'infrahumans.
Així, si escoltem el vídeo de la conferència sobre l'Holocaust, que va fer el 6 de juny de 2015  sota el títol "Verdades Oficiales", organitzada per l'associació cultural In Memoriam Juan Ignacio, a l'Hotel Chamartín de Madrid, després de negar l'Holocaust, en el fragmment final, 1 hora i 12-13 minuts, quan parlar de que potser ell haurà de tornar a la presó on va ser-hi fa quatre anys, es refereix a la gent que hi ha a les presons dient: "Estas rodeado de moros..., de negros..., de drogadictos..., de violadores... que hablas con ellos y són mamíferos, bípedos, implúmedos, verticalis con los que puedes hablar". És a dir els defineix com animals eréctus sense plomes i parlants, no com a persones   

 (Ves a 1 hora i 12-13-14 minuts)

Adjunto a sota també segon vídeo on parla de la homosexualitat que per ell és una malatia, però a causa de la pressió del loby gay es va deixar de considerar com a tal, per la qual cosa la malatia ara s'extén.




PLATAFORMA DEMOCRÀTICA X CATALUNYA (PDxC) UNA DE LES ESCISSIONS DE PxC, DEMANA AL MINISTERI DE L'INTERIOR QUE DENEGUI EL CANVI DE SIGLA DE CDC PEL DE "PDC", EN CREAR CONFUSIÓ AMB "PDxC". PDxC va ser creat per Anglada, J M Mensa i Jaume Farrerons després de l'expulsió d'Anglada de PxC, però finalment Mensa i Ferrerons van trencar amb Anglada, i van presentar-se a les municipals de Vic, si bé tres dies abans de les eleccions van retirar la candidatura

Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC), partit impulsat per Josep Anglada després de la seva destitució de la presidència de Plataforma per Catalunya i expulsió del partit, ha presentat un escrit al Ministeri de l'interior demanant que no s'accepti el canvi de sigla de CDC pel de PDC (Partit Demòcrata Català), donat que les sigles PDC crearien confusió amb les de PDxC. Aquest és el segon partit que oposa al nou nom i sigla de Convergència Democràtica de Catalunya, donat que Demòcrates de Catalunya (escisió independentista d'Unió) també ha demanat al Ministeri que no accepti la nova denominació de Convergència, en crear confusió amb el seu nom.
Anglada va impulsar la creació de PDxC, però ell no va constar ni com a president, secretari o tresorer, donat que en aquell moment encara pugnava per recuperar el control de PxC. Poc després de constituir-se PDxC Jaume Farrerons i Joan Manel Mensa van trencar amb Josep Anglada, en rebutjar Anglada l'aliança que volia Farrerons amb el partit Izquierda Nacional de los Trabajadores d'ideari proper al socialisme originari del feixisme italià amb una fixació especial per les conspiracions sionistes i wahabites.
Llavors Anglada va renunciar a competir a nivell de tot Catalunya amb PxC a les municipals, presentant-se ell a les eleccions de Vic amb la sigla de Plataforma Vigatana. Farrerons per la seva banda es va presentar a Figueres amb la sigla INTRA (Izquierda Nacional de los Trabajadores) i Mensa va fer llista a Vic com PDxC.  Però per diferents motius, un d'ells les queixes o denúncies de persones que anaven a la llista de PDxC que deien que se'ls havia enganyat, Mensa va retirar la candidatura vigatana tres dies abans abans de les eleccions.
La sigla PDxC (ves al seu face) ha estat congelada aquest any, i casualment a la web del Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior, tot i que apareix Mensa com a responsable del partit, surt com a mail i telèfon de contacte els de Josep Anglada.