diumenge, 14 de gener de 2018

TERGIVERSANDO EL DELITO DE ODIO, Publico en El Periódico que no se puede imputar delito de odio a quienes se manifestaron contra los policías que realizaron las cargas del 1-O



La tipificación de los delitos de odio se introdujo en el Código Penal para acabar con el vacío que permitía la absolución de declaraciones de exaltación del nazismo o llamando a la violencia o discriminación contra inmigrantes. Tras sentencias del Tribunal Supremo y del Constitucional, que al hacer prevalecer la libertad de expresión, vaciaron de contenido su aplicación, por exigencia de un acuerdo de la Unión Europea, el Gobierno remitió a las Cortes un nuevo redactado del artículo 510, similar al de otros códigos penales europeos, aprobado en 2015. 

Así castiga a quien incite al odio, discriminación o violencia "contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona por razón de su pertenencia a aquel, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad". 

Policías e ideologías



Ello permite castigar a quien hace expresiones contra miembros de dichos colectivos. Y destaca la inclusión en el listado la referencia a la ideología, ya que muchos delitos de odio se basan en la animadversión ideológica. Es decir la incitación a la violencia o discriminación hacia alguien de ideología opuesta. Pero ni en el redactado inicial del 510, ni en el actual, nadie planteó incluir en el listado, la pertenencia a determinadas profesiones como los policías. Porque policías los hay de distintas ideologías.

Lo que hicieron los llamados a declarar tras el 1 de octubre, no fue fomentar odio hacia los miembros de un cuerpo profesional, circunstancia tampoco tipificada como delito de odio, ni tampoco por su origen, dado que también hay mossos d'esquadra de origen andaluz o asturiano y castellanoparlantes y en los operativos de la Policia Nacional y Guardia Civil participaron agentes residentes y nacidos en Catalunya, sino rechazar unas órdenes que estos recibieron y ejecutaron. Por poner un ejemplo, podría ser delito de odio pedir que se vayan de Catalunya los dirigentes de Ciudadanos, pero no lo es gritar "¡Fuera las fuerzas de ocupación!", como sí lo sería pedir la marcha de taxistas paquistanís, pero no manifestarse contra Uber.



divendres, 12 de gener de 2018

EL LÍDER DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, JUAN DE HARO, DECLARA ALS JUTJATS DEL VENDRELL PER HAVER ANIMAT A REPETIR ATACS COM EL DE BLANQUERNA



 Juan de Haro al mig de la foto, en una manifestació el passat setembre davant de la seu de l'ANC

El coordinador estatal de Democracia Nacional Joven (DNJ), el vendrellenc Juan de Haro, va declarar ahir dijous en condició d'investigat als jutjats del Vendrell, acusat d'un delicte d'odi per les afirmacions que va fer en un programa de ràdio digital el 22 de març de 2017, dient que s’havien de reproduir accions com la de Blanquerna, i fent també comentaris islamòfobs i contra els col·lectius antifeixista.  Per aquestes afirmacions De Haro fou detingut pels Mossos d'Esquadra el 30 de maig  passat i, després de prendre-li declaració, va quedar en llibertat. 
La jutge, que ara haurà de decidir si envia el cas a judici o l'arxiva, va preguntar a De Haro, sobretot, per les paraules que va dir referents a que calia repetir més accions o atacs contra polítics sobiranistes o independentistes com es va fer a Blanquerna.

De Haro té un seguit de causes judicials per diversos fets. Així va ser jutjat a Madrid el passat 12 de desembre per agredir al activista antifeixista, Lagarder Danciu el past 20-N quan Lagarder va irrompre a l'acte d'homenatge a Francisco Franco a la Plaça d'Oriente amb un cartell que deia "Franco asesino". Avui s'ha conegut la sentència i De Haro ha estat condemnat a pagar una multa de 180 euros.
Més greu és el judici que té pendent per les presumptes agressions a diversos periodistes el 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc. La Fiscalia de Barcelona demana 4 anys de presó contra ell i contra el també militant de Democracia Nacional, José Miguel P. G, per dos presumptes delictes de coaccions als periodistes Enric Borràs (diari ARA), Benet Íñigo (RAC1), Guillem Sánchez (El Periódico) i Rebeca Carranco (El País)als periodistes Enric Borràs (diari ARA), Benet Íñigo (RAC1), Guillem Sánchez (El Periódico) i Rebeca Carranco (El País) que després de ser insultats i amenaçats reiteradament, van haver d'abandonar precipitadament l'acte.

dimecres, 10 de gener de 2018

CONDEMNAT A DOS ANYS I MIG DE PRESÓ L'ULTRA DE SABADELL, "XUS ARKAN", PEL BLOG NEONAZI "DIVISIÓN BARNA 88-DESPIERTA EUROPA" . El Fiscal demanava cinc anys, però s'ha acceptat l'atenuant de transtorn mental transitori


El Jutge del Penal 22 de Barcelona ha condemnat a dos anys i mig de presó per un delicte de provocació a l'odi, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, i per un altre de possessió d'armes prohibides a  l'ultra de Sabadell, Jesús Álvarez, "Xus Arkan" (o Chus Arkán), de 43 anys d'edat, propietari i administrador del blog neonazi  divisionbarna88.blogspot.com.es/ EUROPA DESPIERTA!
En el seu blog, que va ser tancar per odre judicial, manifestava expressions favorables al genocidi nazi i contraries al immigrants. Álvarez, vinculat durant un temps al Casal Tramuntana, també va formar part del grup de Plataforma per Catalunya a Sabadell. El jutge ha posat una pena més baixa de la que demanava el fiscal, donat que ha acceptat l'atenuant d'anomalia psíquica, en acreditar-se que en aquell temps patia un trastorn esquizofrènic. 
Segons la sentència entre gener i juny de 2013 va crear aquest blog des del que difonia documents i imatges de caràcter ofensiu contra jueus, musulmans, negres i immigrants, i feia apologia de la raça ària i del règim nacionalsocialista . El blog tenia un es dos mil cinc centes visites al mes. Quan va ser detingut se li va intervenir diverses pistoles d'aire comprimit i de fogueig, diversos kits de ganivets, matxets, catanes, navalles automàtiques i aerosols de defensa.

Braç en alt a una manifestació Sabadell amb altres membres de PxC

diumenge, 7 de gener de 2018

ELS FOCUS DE TENSIÓ MUNDIAL. Publico a Presència, suplement del Punt Avui, un anàlisis dels conflictes internacionals de 2018




EL VERITABLE CONFLICTE EN EL MÓN ISLÀMIC TORNA A SER LA VELLA RIVALITAT ENTRE ÀRABS, PERSES I TURCS

Comença 2018 amb un Donald Trump que, després d’un any signant ordres executives que difícilment podrà complir, de qualificar a Xina i Rússia no ja com aliats sinó com a rivals, i de capgirar l’estau quo al Pròxim Orient, ningú sap si sortirà ben parat de les eleccions de novembre en que es renova tota la cambra de Representats i un terç del Senat. La reforma fiscal és una de les poques promeses que ha aconseguit materialitzar. Reforma que redueix els impostos a les gran companyies, i va ser aprovada per l’escàs marge de 51 vots front 49. Però la derrota del candidat republicà, Roy Moore, el 13 de desembre a l’escó d’Alabama –estat de clara majoria republicana-, és un avís que hi ha molts els electors republicans que no comparteixen la política de tuïts i grolleries del president, que va defensar fins l’últim minut al candidat derrotat, malgrat la cascada d’acusacions d’agressions sexuals.
Trump afronta les eleccions legislatives havent perdut a molts dels que van constituir el seu primer gabinet. Van plegar entre d’altres Michael Flynn, Assessor de Seguretat Nacional, Reince Priebus, cap de gabinet, Anthony Scaramucci, cap de comunicació, i va acomiadar al seu conseller, el racista, Steve Banon, que posteriorment reubicaria al Consell de Seguretat Nacional. A cop de tuït desacreditava els serveis d’intel·ligència, destituint al director del FBI, James Comey, mentre la investigació del Russiagate estreny el cercle, assenyalant col·laboradors entre els que hi ha el seu gendre, Jared Kushner.
Kushner, encarregat d’aplicar un suposat pla de pau amb el palestins, va ser l’artífex de la venda d’armes per 110.000 milions de dòlars a l’Aràbia Saudita. País en el que el nou home fort, el príncep Mohamed Bin Salman, amb l’excusa de modernitzar el regne i netejar-lo de la corrupció, ha empresonat en hotels de luxe més de dos-cents prínceps i alts funcionaris. Bin Salman és el responsable de l’escalada bèl·lica al Iemen que havia de ser un passeig victoriós front els rebels hutis –aliats de l’Iran- i ha estat un fracàs que només ha portat més fam i destrucció. Bin Salman va trencar amb Qatar, acusant-lo d’ajudar al terrorisme i a l’Iran, aplicant la política antiraniana de Trump que, ignorant la importància de l’Iran en la derrota a l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq, l’acusa de ser el principal focus de terrorisme.
Totes les faccions palestines han signat amb l’Autoritat Palestina de Mahmud Abbas celebrar aquest 2018 eleccions per triar president i parlament. Les últimes legislatives es van celebrar el 2006 i les presidencials el 2005. De moment l´anunci de Trump de traslladar l’ambaixada a Jerusalem, no ha generat la tercera intifada. Sembla clar que si els territoris palestins entressin en una dinàmica de protestes i violència, les eleccions no es podrien celebrar.
En els plans de Bin Salman no està enfrontar-se a Trump per Jersualem, sinó enfortir l’aliança amb la Casa Blanca per lluitar contra l’eix xiïta Teheran, Beirut i Damasc. La Casa Blanca no s’oposarà a la continuïtat d’Al Assad, que amb l’ajuda de Putin ha derrotat a l’Estat Islàmic, però sí que anirà de la mà amb Bin Salman i Israel en la lluita contra l’Iran. Caldrà veure si les protestes d’aquest dies a l’Iran, no només contra el règim dels aiatol·làs i el líder suprem, Alí Khamenei, sinó també contra el president reformista, Hassan Rouhani, continuaran i ajudaran a l’obertura del règim o, al contrari, ho aprofitarà el règim teocràtic per debilitar Rouhani.
Que la decisió sobre Jerusalem no faci trontollar les relacions entre Washington i Riad mostra que la qüestió palestina ja no és el conflicte principal del Pròxim Orient. El veritable eix del conflicte el món islàmic torna a ser la vella rivalitat entre àrabs, perses i turcs. I aquí qui està guanyant a força de pragmatisme és el president turc Recep Tayyip Erdogan, que després d’ajudar als rebels que lluitaven contra Al Assad, s’ha sumat a l’acord d’Al Assad i Putin per restablir una certa normalitat a Síria, garantint-se així Erdogan que els kurds, no puguin consolidar un poder gairebé independent con el dels kurds iraquians.    
El que es segur que passarà aquest 2018 serà la nova victòria electoral del president rus, Vladimir Putin, que si comptem els temps que va ocupar el càrrec de primer ministre, superarà ja els anys que Brejnev governar.  La popularitat de Putin ha crescut amb l’annexió de Crimea i la victòria a Síria, sense que els tics autoritaris i cabdillistes el perjudiquin. Per milions de russos amb Crimea i Ucraïna Putin va plantar cara als suposats intents d’Estats Units i La Unió Europea d’interferir en els seus afers. I amb la intervenció a Síria hauria ensenyat al món com s’ha de derrotar el gihadisme. Amb uns mitjans de comunicació força controlats pel règim, tot i que el nivell de vida de la classe mitjana ha baixat, la majoria de ciutadans creuen que ell és la garantia per evitar que el Fons Monetari imposi polítiques econòmiques com les van empobrir Ucraïna.
Xina, liderada per l’indiscutible Xi Jinping, a qui Trump li perdona el desequilibri comercial que perjudica a la industria americana, continuarà el 2018  amb un creixement econòmic del 6’5%, intentant beneficiar-se de la retirada dels Estats Units del Tractat Comercial del Transpacífic amb els països asiàtics i llatinoamericans. Pekin ho té tot a favor per guanyar-se una influència a Llatinoamèrica, similar a l’aconseguida a l’Àfrica. A Llatinoamèrica caldrà veure qui serà el substitut del president cubà, Raul Castro, i si s’enroca en mantenir el règim o comença una transició controlada. Però el que sembla difícil de controlar és la situació econòmica, política i social de Veneçuela, amb població fracturada i una inflació superior al 2.000%. I la repressió policial i la propaganda televisiva no acostuma a funcionar quan la gent ho té cada cop més difícil per omplir la nevera.   
Per últim, tenim a la imprevisible Corea del Nord, amb Kim Jong-un, a qui les amenaces i tuïts de Trump no han fet encongir-se, sinó tot el contrari. Kim va confirmar en el discurs d’any nou, el que ja se sabia, que era ja una potència nuclear. La Xina intenta contenir a Kim, i el Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar noves sancions com la reducció de la quota de petroli que pot importar. Xina no vol la desestabilització de règim, que generaria una onada de refugiats. Però pot mantenir-se el règim i el mateix Kim, si afluixa la bravata bel·licista que justifica el seu règim despòtic i personalista?
Xavier Rius
(No parlo d'ultradreta a Europa ni de refugiats perquè ja es tracta a altres articles d'aquest monogràfic)  
          


dijous, 28 de desembre de 2017

DELS ATEMPTATS D'AGOST A L'1 D'OCTUBRE i EL 155. CINC MESOS QUE HEM VIST (I HE FOTOGRAFIAT) LA HISTÒRIA SENSE HAVER DE VIATJAR AL LLOC DEL CONFLICTE

Entre el mesos d'agost i desembre de 2017 hem viscut a Catalunya alguns dels fets històrics a nivell mundial d'aquest 2017, i que ben segur ocuparan bona part de tots els resums informatius i gràfics de 2017. 
El primer, els atemptats gihadistes del 17 d'agost de Barcelona i Cambrils, la resposta del Mossos d'Esquadra que acaba amb l'abatiment de Younes Abouyaaqoub, les mobilitzacions ciutadanes i la publicació d'informacions polèmiques com que l'imam de Ripoll, impulsor i reclutador del grup, havia estat confident del CNI i que s'havia evitat la seva expulsió quan va sortir de la presó. 
Unes polèmiques en que s'acabava qüestionant l'eficàcia dels Mossos d'Esquadra i la política informativa davant de centenars de periodistes vinguts d'arreu del món, feta des de la Generalitat i el cos de Mossos, amb el major Trapero al capdavant.
 Es va plantejar decretar el nivell 5 d'alerta antiterrorista, que hagués implicat el desplegament de l'exèrcit pels carrers de Catalunya, cosa que finalment no es va fer. De fet, els atemptats i l'àgil resposta dels Mossos d'Esquadra, va posar sobre la taula que ni el Cuerpo Nacional de Policia ni la Guardia Civil ni l'exèrcit, deixant de banda els serveis d'informació i les seves xarxes, no tenien gaires efectius desplegats a Catalunya, ni llocs on allotjar-los en cas que es necessités enviar-hi reforços.
El cap d'Estat, el monarca políticament autista del que passa a Catalunya, el rei Felipe VI Juan Pablo Alfonso de Todos los Santos de Borbón y Grecia, així com el president del Govern espanyol, el gallec que quan va ser vicepresident de la Xunta es va negar a pronunciar mai una sola paraula en gallec, van venir a Barcelona dues vegades aquella setmana. Crec que el fet que fossin esbroncats a la manifestació del 26 d'agost, que més a més a nivell gràfic, plena d'estelades, sembles un acte independentista,  va ser un error que potser va influir en la resposta de l'estat a l'1 d'octubre. Durant més d'una setmana Barcelona, Les Rambles i les rodes de premsa multilingües al Departament d'Interior van ocupar les portades dels informatius d'arreu del món i les Rambles va esdevenir un permanent plató pels directes de totes les cadenes de TV
La segona qüestió que ha fet que Catalunya fos portada dels informatius durant setmanes, és la cursa fins el referèndum de l'1-O, el 155 i les eleccions del 21-D. Més enllà de la manera, penso equivocada, amb les que mig Parlament va aprovar les lleis de Transitorietat i el Referèndum, tot començaria el 20 de setembre amb les imatges de l'escorcoll de la Guàrdia Civil a la Conselleria d'Economia i l'intent d'entrar a la seu de CUP, que motivaria l'obertura d'una macrocausa per rebel·lió que acabaria portant a la presó als líders d'Omnium i l'ANC, els Jordis, a nou membres del Govern de la Generalitat, a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i a la fugida a Brussel·les del President, Carles Puigdemont, i de quatre consellers, a part de la imputació del major Trapero.
La brutal repressió duta a terme l'1 d'octubre per la Policia Nacional i la Guardia Civil, sorprengué als mitjans informatius d'arreu del món que oferiren imatges en directe de les desproporcionades actuacions. I tot i que molts líders polítics europeus van mostrar el seu desacord amb les càrregues, la postura general de la Unió Europea va ser de suport a la unitat d'Espanya. El 3 d'octubre va haver-hi una vaga general o parada de país, seguida majoritàriament que va tenir també el suport de forces i sindicats no independentistes. I molts dels que lideraven aquestes protestes van acabar entrant a la presó, cosa que  generaria més i massives manifestacions tant a Barcelona com a totes les capitals de comarcaLa fermesa de la resposta no-violenta dels ciutadans que volien votar, va ser molt comentada a la premsa d'arreu, tot i que el govern espanyol i la judicatura només hi va veure un delicte de rebel·lió. I l'unionisme també sortiria al carrer, molts balcons s'omplirien de banderes espanyoles i la ultradreta trobaria un espai per actuar, de vegades violentament, manifestants-se en solitari o en el marc de les anomenades convocatòries constitucionalistes. Va haver-hi molt atacs a la premsa per part de militants unionistes i grups o militants ultres que també van anar contra meva persona, amb pintades a l'escola Ramon Llull, que s'havia convertit en símbol de les càrregues policials de l'1 d'octubre.
Va arribar el 155 i les mobilitzacions de rebuig no van tenir el suport que els independentistes esperaven, i va coincidir amb l'empresonament de nou consellers i la marxa a l'estranger de Puigdemont. Després noves eleccions en que les forces independentistes revalidarien la seva majoria parlamentària amb el 47,5% dels vots, sent Ciudadanos la força més votada davant d'un PP que s'enfonsava. La victòria d'Arriamadas va ser amarga i no es va produir aquell vespre les manifestacions unionistes de celebració, donat que els partits constitucionalistes no sumaven per formar govern.
De totes aquests fets  poso aquí fotos fetes per mi aquest cinc mesos.
 Soraya Sáenz de Santamaría, Mariano Rajoy, Felipe VI, Carles Puigdemont, Ada Colau...


Mariano Rajoy, el galleg que sent Vicepresident de la Xunta de Galicia mai digué una paraula en gallec en considerar-ho d'aldeano. Individu sense emocions i egocéntric, que amb la seva actuació incrementa l'injust sentimient antigalleg, en complir amb escreix certs estereotips.

  Uns membres de la comunita sikh parlant amb el conseller d'Interior, Joaquim Forn, de la persecució social que pateixen el sikh arreu del món, després cada atempatats islamista, donat que molta gent els confon amb musulmans, estil Bin-Laden.
El Major Josep Lluís Trapero, lloat per la premsa internacional, poc després imputat per rebel·lió i cesat. Els consellers que són al seu costat tampoc acabaran ben parats 


 El rei va ser esbroncat en aquesta manifestació i va viure com una humiliació encapçalar uan manifestació pelna d'estelades. Crec que va ser un error que va influir en la repsosta de l'estat a l'1-O
No tinc por, crit escpontani que es va convertir en lema




Manifestació de musulmans contra el terrorsime. La ultradreta va intentar generar islamofòbia sense aconseguir-ho


La Rambla, convertida el dies següents als atemptats en plató de les cadenes informatives d'arreu

CAP A L'1 D'OCTUBRE. El suposat delicte de rebel·lió
 Davant la seu de la CUP





 Davant la conselleria d'Economia. Manifestacions tumultuoses
 Manifestacions de la ultradreta per la unitat d'Espanya i en favor de la Guardia Civil

 Davant l'ANC


Davant la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia


Jordi Turull a Moià fent campanya pel Sí
 L'1 D'OCTUBRE

 A les 7 del matí el mossos aixequen acta
La intervenció i càrrega policial al Ramon Llull on una persona perdria un ull per una pilota de goma





Cadenes de TV d'arreu retransmetent en directe les càrregues al Ramon Llull








A la tarda es van suspendre les càrregues policial i es va poder votar en normalitat
La vaga de país del dia 3
  La Sagrada Família tancada

 Davant del Ramon Llull


Davant del Ramon Llull

Manifestació massiva al centre de Barcelona

A Moià, 2000 persones al carrer
 El Toni Bosch, del Barral, encapçalant la manifestació a Moià. Moriria tres setmanes després

MANIFESTACIONS ESPONTÀNIES CONTRA LA GUARDIA CIVIL







L'EMPRESONAMENT DELS JORDIS



 Al cap de poc, aquests també a la presó.



En acabar la concentració pels Jordis, manifestacions espontànies davant la Delegació del Govern central. El fet es repetiria altres dies


El President Carles Puidemont encapçala una concentració per la llibertat dels Jordis.  Les cares ja no són d'optimisme. Al seu costat, Javier Pacheco, Secretari General de Comissions Obreres de Catalunya.

La manifestació de mig milió de persones del 21 d'octubre







L'aturada del 8 de novembre no és majoritària



LA MANIFESTACIÓ DE L'11 DE NOVEMBRE




Familiars i amics del presos llegint les seves cartes


(resumen del año 2017, Resum, Cataluña, Catalunya, España, Barcelona, Madrid, ¿Qué ha pasado? ¿Qué pasó? Com ha anat? resum de l'any 20, atemptats, atentados, atentado, referèndum, referéndum, Catalonia, 155, artículo, article, -,Piolín, Cuerpo Nacional de Policía, encapuchados, qui sóc?, ¿Quién es?, Qui, és, e, e, de,a, articles, notícies, web, pàgina, página, blog, Xavier Rius, periodista, )