dilluns, 5 de desembre de 2016

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA ANUL·LA LA SENTÈNCIA QUE OBLIGAVA A REPETIR EL JUDICI PER LES PRESUMPTES AGRESSIONS A LA PLAÇA DE VIC D'ABRIL DE 2012. Tot i que Anglada diu que el cas queda tancat, l'auto deixa clar que ara l'Audiència ha de redactar una nova sentència sobre el recurs de nul·litat a l'absolució d'Anglada




El judici per la presumpta agressió, feta per Josep Anglada tres joves que eren a la Plaça de Vic el 22 d'abril de 2012, del que Josep Anglada va resultar absolt, i que la Secció vuitena de l'Audiència de Barcelona, per sentència de 14 d'abril de 2016, havia obligat a repetir, podria no haver-se de repetir donat que la mateixa Audiència ha fet un auto, amb data de 26 de novembre, admetent parcialment el recurs de nul·litat presentat pels advocats de Josep Anglada.

Tot i que Anglada diu que la sentència absolutòria cap a ell és ferma i no s'ha de repetir el judici, llegint l'auto, el cas no queda tancat, donat que no ha entrat en les altres consideracions, sinó que per un defecte formal sobre la tutela judicial efectiva que vulneraria la sentència de la mateixa Secció 8ª'Audiència, es deixa sense efecte la sentència d'aquesta Secció, que ara n'haurà de redactar una nova sobre els recursos d'apel·lació presentats per l'advocat Toni Iborra en nom dels tres joves presumptament agredits.

La sentència que l'Advocat Toni Iborra va recorre a l'Audiència era la d'absolució de Josep Anglada, dictada per la jutgessa María Gloria Pérez, titular del Jutjat Penal número 1 de Manresa-Vic. El judici es va celebrar el 24 de novembre a Vic , i es va absoldre a Anglada en entendre la jutgessa que hi havia contradiccions entre els presumptes agredits i les persones que van testificar de part de la fiscalia i l’acusació particular. A la sentència la jutgessa va donar més credibilitat al testimoni de l'esposa d'Anglada que al que van dir els joves denunciants i testimonis imparcials que eren a la plaça. Per la jutgessa el fet que un d’ells digués en el judici que en agredir-los Anglada els havia dit “moros de merda”, i l’altre digués que els havia dit “putos moros”, és un dels motius que justifiquen la pèrdua de credibilitat probatòria i obligaven a absoldre Anglada.
Els fets van passar cap a les 8 del vespre del diumenge 22 d'abril de 2012 en creuar-se al mig de la plaça tres joves vigatans, un d'ells d'origen magribí, amb Josep Anglada que anava acompanyat de la seva dona, Olga Parra, la regidora d'Olot, Rosa Maria Llandrich, el també regidor d'Olot, Ignacio Mulleras, i d'un altre militant de PxC que havia de declarar, però no s'ha pogut localitzar.
Segons la versió dels dos joves agredits, de l'amic que els acompanyava, i de dues dones i un home que eren a la plaça i van presenciar els fets, el grup en el que anava Anglada es va dirigir cap els tres joves i, en apropar-se a aquests, Anglada, en un estat, diguem, accelerat, va començar a fer crits, va escopir al terra mirant-los a ells, i va els va cridar "Moros de merda!", al que Mohamed El Yachou va respondre amb un "Visca Catalunya!".
Llavors Eric Cano, en veure que Anglada anava cap el seu amic Mohamed, s'hi va interposar donant Anglada a Cano un cop de cap a la boca que li va motivar el trencament d'una dent i sang al llavi. Tot seguit, segons la versió dels agredits i dels testimonis, Anglada va donar un cop de puny a El Yachou, cosa que va motivar que alguns dels acompanyants d'Anglada l'agafessin pels braços i se l'enduguessin del lloc, abandonant la plaça. Tots els testimonis de l'acusació van coincidir en que Anglada semblava que anés "sortit" o "begut", i que havia sigut el grup d'Anglada el que va anar a trobar als tres joves i no a l'inrevés.

Però la magistrada en la seva sentència absolutòria donà més credibilitat a la versió de l’esposa d’Anglada, Olga Parra, tot i que per la seva condició de familiar de l’acusat no estava ni obligada a dir la veritat. També donà credibilitat al que va declarar els ex regidors d'Olot, Rosa Maria Llambrich, ara fidel a Anglada, i Nacho Mulleras.
Ara l'Audiència haurà de fer una nova sentència en relació al recurs d'apel·lació contra l'absolució. 

Josep Anglada, considera que el cas ja ha quedat tancat, creu “un cop més han quedat en evidència les declaracions de l’advocat Iborra, que va manifestar que aquesta sentència no es podia recorre perquè era ferma”. Per Anglada “tot plegat havia estat una conxorxa i un muntatge promogut conjuntament per la CUP i diferents associacions magrebines per iniciar una caça de bruixes per tal de desacreditar-lo i destruir-lo políticament davant la societat”.

Iborra, en canvi, recorda, que ara cal esperar a la nova sentència de l'Audiència i el cas continua obert.

 Anglada el dia del judici

dijous, 1 de desembre de 2016

¿LOS VOTANTES DE IZQUIERDAS CON FILLON? El rechazo de la izquierda a las propuestas sociales y económicas del candidato conservador, podría dar la victoria a Le Pen, dado que es dudoso que comunistas, ecologistas y socialistas se movilicen masivamente por el candidato conservador como en 2002 en la segunda vuelta para evitar la victoria del FN. Publico en El Periódico


Xavier Rius, periodista

En las elecciones presidenciales francesas del 2002, Jean-Marie Le Pen obtuvo en la primera vuelta 4.804.713 votos, frente a los 5.665.855 del conservador Jacques Chirac. En esa primera vuelta, con un amplio abanico de candidatos, votaron 28.498.471 franceses, un 71,6% del censo. El hecho de que el candidato de Frente Nacional superase al socialista, Lionel Jospen, conmocionó a centristas e izquierdistas, que en la segunda vuelta, en la que participaron 31.062.988 franceses --el 79’71% del electorado--, votaron masivamente por Chirac, que venció con 25.537.956 votos frente a Le Pen, que obtuvo 5.525.032. Dichas cifras, con más participación en la segunda vuelta, confirmaron que socialistas, ecologistas y trotskistas se movilizaron, dando su voto al candidato conservador para evitar la victoria de Le Pen.

EL PROGRAMA DE FILLON

Dado que parece casi seguro que Marine Le Pen, cuyo partido fue el más votado en las europeas del 2014, llegará a la segunda vuelta de las presidenciales, y que el otro candidato será el conservador François Fillon, que el domingo ganó las primarias, asaltan dudas de si, como ocurrió en el 2002, los votantes de izquierda se movilizarán en la segunda vuelta por el candidato conservador.


El programa social y económico de Fillon, con sus propuestas de alargar la edad de jubilación, recortar el Estado del bienestar, despedir a medio millón de funcionarios --mayoritariamente profesores y médicos, dado que no debilitará a la Policía ni al Eejército--, es rechazado por toda la izquierda. Fillon, además de acercarse a las políticas de Trump, May y Putin, hace propuestas que contentan a los sectores más conservadores, como prohibir las adopciones a las parejas gais, restringir la llegada de refugiados y una serie de medidas para controlar no sabemos si al islam como religión o a los musulmanes como colectivo. Propuestas que son atractivas para posibles votantes del Frente Nacional, pero que son rechazadas por los votantes de izquierda que deberían darle su apoyo en una segunda vuelta.

LA IZQUIERDA DESENCANTADA


Y sus propuestas relativas al recorte del Estado del bienestar, subsidios, jubilación y drásticos recortes en sanidad y educación no son compartidas por Le Pen, que, como toda ultraderecha que niega serlo, defiende unas ideas sociales de mantenimiento del Estado benefactor que debe proteger a la clase media y trabajadora castigada por las políticas de Bruselas y las grandes corporaciones y la globalización. Una globalización que según la encuesta de la fundación Bertelsmann, millones de ciudadanos ven como un problema. El Frente Nacional, como otras ultraderechas y populismos que crecen, se nutre no solo de votantes conservadores o rurales, sino sobre todo de votantes de izquierda desencantados. Por ello, quedando ya en segundo plano las ideas de Le Pen y Fillon sobre el islam o los refugiados, que se asemejan, es posible que muchos votantes de izquierdas desencantados opten en la segunda vuelta por el programa económico y social de Le Pen frente al de Fillon. Y que el votante ecologista y comunista que en el 2002 se movilizó sin dudarlo por Chirac no acuda a las urnas. Ello puede tener como consecuencia que Le Pen sea la próxima presidenta de la República.


Leer en castellano en El Periódico

dijous, 24 de novembre de 2016

DESALOJADO EL ULTRA "HOGAR SOCIAL MADRID" DE LA SEDE DEL NODO. Preocupación en la Policía y Ayuntamiento por los siguientes pasos que dará este colectivo, su posible nueva ocupación y su capacidad de movilización



La Policía desalojó ayer miércoles el edificio del antiguo NODO de RTVE, ocupado desde hacía más de un año por el colectivo ultra Hogar Social Madrid Ramiro Ledesma (HSM), en el que alojaban también y repartían comida a personas necesitadas exclusivamente españolas. 
Pese a que niegan ser nazis y fascistas, toman el nombre de Ramiro Ledesma, fundador de la Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, las JONS, que poco después de su creación se fusionaron con la Falange. Y reconocen que su referente es la Casa Pound de Roma, la cual toma el nombre del escritor estadounidense, Ezra Pound, seguidor de Mussolini, que durante la Segunda Guerra Mundial, hacía propaganda escrita y radiófonica en inglés desde Roma contra los aliados y a favor de Hitler y Musolini.
El colectivo HSM, pese a tener detrás un núcleo dirigente de siete u ocho personas y la asesoría de diversos abogados del ámbito ultra, está liderado por Melisa Domínguez Ruiz, ex militante del Movimento Social Republicano, que fue ampliamente extrevistada hace unas semanas por Equipo de Investigación de La Sexta. Programa en el que intervine y expliqué como intentan, con un lenguaje y acciones algunas de las cuales pueden ser parecidas a las de grupos solidarios, ONGs, de izquierda y antisitsema, usando expresiones como "emergencia habitacional" y una fuerte crítica a las entidades bancarias, encontrar un espacio en el que crezca esta nueva ultraderecha. Si bien dicho programa no pudo abordar el polémico tema de sus supuestos orígenes latinoamericanos de los que hablan antiguos compañeros suyos de la ultraderecha, algo que podria ser contradictorio con su discurso de ayuda sólo a gente de "sangre española", sí se le preguntó por el tatuaje con una esvástica que tiene -o tenía- en el tobillo y que hace unos años mostraba en las redes sociales. 
Pero el hecho es que, con unos partidos de ultradrerecha enfrentados, divididos y electoralnemte hundidos, Domínguez ha sabido ejercer un liderazgo social y mediático, que hace que muchos vean en ella la persona que puede hacer resurgir con un nuevo lenguaje, el espacio político ultra, distanciándose de la herencia franquista.  

 Melisa Domínguez, en el programa Equipo de Investigación emitido hace un mes
Foto de perfil en redes sociales de Domínguez, con una esvástica

El colectivo Hogar Social Ramiro Ledesma, desalojado ayer,  mantenían 'okupado' el edificio del NODO en la madrileña calle Velázquez desde hacía más de una año. Y además de recoger comida en la puerta de supermercados y hacer repartos para "españoles" que superabanm una entrevista de selección, acogían en el edifico a personas españoas sin techo o que vivían en situación precari, también seleccionadas. 
Éste es ya su cuarto desalojo en los dos años y cuatro meses de existencia. El primer edifico que ocupatron y del que fueron desalojados fue en Tetuán, y pertenecía al entorno del magnate chino Gao Ping, acusado de tener vínculos mafiosos. La presencia en dicho barrio del HSM, fue motivo de importantes protestas antifascistas e incluso sufrieron alguna agresión, algo que evidentemente condeno.  Su segundo local fue la antigua sede del Ministerio de Trabajo, en el distrito de Chamberí; el tercero era la antigua sede de Fórum Filatélico, también en Chamberí; y tras tantear algún otos edificio, ocuparon la antigua sede del NODO, el noticiario franquista de RTVE.
Pese a que está por ver qué harán ahora, han sabido rentabilizar mediáticamebnte los anteriores desalojos. Han  presionado al Ayuntamiento con diferetes acciones, han congregado más de mil personas en alguna de sus manifestaciones y han  intentado ocupar el espacio político del descontento con la corrupción, con acciones como la manifestación con bengalas la última noche electoral junto a la sede del PP en la calle Génova. Tambén han sido notícia por acciones islamófobas como la protesta con bengalas junto a la mezquita de la M-30.
La duda ahora es saber si tenían local o edificio en reserva a ocupar para el caso que el desalojo se produjera, como así ha sido, y qué capacidad de movilización y durante cuánto tiempo van a poder ejercer. De hecho tanto la Policía, la Delegación del Gobierno en Madrid como el Ayuntamiento esperan con preocupación los próximos movimientos del grupo. También preocupa a la policía, la posible reacción violenta contra ellos o de los actos que hagan, de algún grupo del ámbito antifascista, okupa o libertario.
Primera protesta contra el desalojo

dimecres, 23 de novembre de 2016

ELS DITS "ANTIFEIXISTES" AUTORS DE L'AGRESSIÓ A UNS UCRAÏNESOS, PACTEN CONDEMNA DE CONFORMITAT AMB LA FISCALIA I ELS ADVOCATS DE LES VÍCTIMES. MÉS ENLLÀ QUE S'EQUIVOQUESSIN DE VÍCTIMES I QUE ÉS SORPRENENT EL SUPORT DE SECTORS D'EXTREMA ESQUERRA A LA POLÍTICA RUSSA A UCRAÏNA -COINCIDINT AMB LA ULTRADRETA-, CREC EQUIVOCADA I INJUSTIFICADA L'OBSESSIÓ PER ENFRONTAR-SE VIOLENTAMENT AMB ULTRES




Els tres radicals autoanomenats (o considerats per alguns) antifeixistes, autors de la brutal agressió a uns turistes ucraïnesos l'11 d'octubre de 2012 davant del Casal La Torna del barri de Gràcia, on es feia un acte en favor dels (suposats) antifeixistes secessionistes prorussos d'Ucraïna, van acceptar ahir la pena de conformitat de quatre i tres anys de presó, pactada amb la fiscalia i l'advocat de les víctimes.
En declarar-se culpables, mostrar penediment i acceptar el pacte entre les parts, s'han estalviat la celebració d'un judici en el que, donada la claredat de els proves inclòs el vídeo del fets, la pena imposada hagués sigut major. Així, Jordi P. va acceptar quatre anys de presó, mentre Jordi X.B. i Jofre F. tres anys, tots ells per un delicte d’homicidi en grau de temptativa, a més d’una multa per agredir companys de la víctima. Els condemnats, a qui alguns qualifiquen de redskins, formaven part del grup "Desperdicis, grup radical del club de futbol UE Sant Andreu".

La tarda dels fets s’estava fent un acte en aquest centre social gracienc amb el títol de ‘Comitè de Solidaritat amb els Antifeixistes d’Ucraïna’, en suport a les repúbliques de Donestk i Lugansk, on milícies ucraïneses prorusses i tropes russes sense distintiu, lluitaven contra l'exèrcit d'Ucraïna per annexionar la regió a Rússia a l'igual que Crimea.
A aquest acte hi van assistir també uns 25 o 30 ucraïnesos defensors de la unitat del país contraris a la annexió a Rússia d’aquestes repúbliques que, en assabentar-se de la seva celebració, es van autoconvocar per les xarxes socials. Uns eren turistes -com la víctima principal- i altres residents a Barcelona. I alguns d'aquests, després de gairebé dues hores d’escoltar intervencions a favor de la secessió en les que s'acusava de nazis i feixistes al govern ucraïnès i als que s'oposaven a l'annexió a Rússia, els organitzadors els van concedir un torn de cinc minuts perquè poguessin expressar les seves idees unionistes.
Les seves intervencions van ser escridassades per bona part dels assistents al crit de "No passaran!" i "Vosaltres feixistes sou els terroristes!", de manera que aquests van decidir marxar del local per evitar incidents. I en direccions diferents es van separar, sense imaginar que alguns dels suposats antifeixistes assistens havien avisat per les xarxes socials, que "un grup de feixistes havien irromput a l'acte". I en aquest context -era el dia abans de les manifestacions ultres i espanyolistes del 12 d'octubre del Dia de la Hispanitat en el que grups antifeixistes també es manifesten amb consignes de "fora feixistes dels nostres barris"- alguns dels autoconsiderats "antifeixistes" assistents i altres que havien arribat seguint la crida feta a la xarxa, van començar a insultar als ucraïnesos i agredir-los al carrer.
Segons el relat dels fets, que han acceptat els acusats, els tres van acovardir als ucraïnesos al crit de "feixistes!", els van amenaçar amb els cascos de moto que portaven i van començar simultàniament a colpejar-lo, tot agredint a cinc persones. Llavors Jordi P. va assestar amb el casc “un fort cop amb totes la seva força” a Olesksandr, turista ucraïnès de 56 anys, que va caure fulminat a terra, mentre Jordi X. i Jofre F. pegaven la resta del grup (veure el vídeo de sota). Quan la víctima va caure a terra, Jordi P. i Jordi X. van fugir i Jofre F. va ser retingut en espera de l’arribada de la policia.
Llavors van aparèixer al lloc dels fets tres amics dels agressors –Raúl Q., Oriol L. i Massimo D.– que van intentar alliberar a Jofre F. que estava retingut i van amenaçar la resta de les víctimes amb un ganivet i després van fugir emportant-se Jofre F. Aquests tres també estaven imputats i han pactat amb la Fiscalia i les víctimes una condemna d'un any de presó.
La víctima de l’intent d’homicidi va haver de ser ingressada en la unitat de cures intensives d’un hospital i les ferides sofertes li haurien causat la mort si no hagués estat assistit; té greus lesions cerebrals de les que no s'ha recuperat i necessita ajuda per menjar, vestir-se i caminar. El cas va ser instruït pel jutjat d'instrucció número 27 de Barcelona, davant del que, quan va ser identificats i detinguts els acusat dies després, es van negar a declarar. El jutge va decretar l'ingrés en presó prevenitiva del principat acusat, Jordi P, i la llibertat amb càrrecs pel altres.
Tot i això, donada la magnitud de l'agressió i la claredat de les proves, aconsellats pels seus advocats i familiars, els acusats van mostrar el seu penediment pels fets, van iniciar un acostament a les víctimes i a les seves famílies per interessar-se pel seu estat, van fer una primera indemnització econòmica com a mostra de la voluntat de reparar el dany i es van avenir a pactar amb les víctimes i el Fiscal de delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, una condemna de conformitat que evités el judici. 
S'ha de dir que en la majoria de casos que intervé, la Fiscalia de delictes d'Odi de Barcelona, s'intenta aconseguir pacte de conformitat entre les parts i evitar el judici. En el cas Stroika els acusats van rebutjar-lo, creient equivocadament que serien absolts i la majoria van acabar amb penes de presó superiors a les que haguessin tingut amb el suposat pacte. En canvi, sí va arribar-se al pacte de conformitat en els casos de Komando Badalona-Resistencia Blanca sin líder i el de White Rebels Barcelona.
Des de Mossos d'Esquadra i els altres cossos policials es veu amb preocupació l'actitud del grups, dits antifeixistes, siguin o no redskins, i sovint vinculats també a grups hooligans del futbol, que es retroalimenten amb espirals d'agressions, tot i que aquesta vegada els dits antifeixistes, agredissin a uns simples turistes. Els últims anys, al voltant del 12 d'octubre, s'han donat diverses agressions iniciades per suposats antifeixistes contra militants espanyolistes i/o ultres. Així el 12 d'octubre de 2011, el conegut dirigent, primer del MSR i després de PxC, Alejandro Fernández, fou agredit brutalment, precisant dues operacions al crani, a la porta del local de Barcelona  on Democracia Nacional feia un acte.  La resposta a aquesta agressió va ser l'atac brutal d'Stroika, cinc mesos més tard. I el 12 d'octubre de 2013 sis antifeixistes, en saber que aun bar de Sants-La Bordeta hi havia uns simpatitzants de DN i Falange, que havien anat a l'acte ultra de Montjuïc, van anar cap allà amb pals i barres de ferro i, després encaputxar-se, els van agredir brutalment. Estan imputats, i els fiscal els hi demana 15 anys de presó.
I, sense anar més lluny, el principal condemnat per l'agressió als ucraïnesos, Jordi P, havia estat identificat pels mossos d'esquadra dos dies abans de l'agressió, el 9 d'octubre de 2014, pels incidents davant l'Audiència de Barcelona, amb motiu del judici als autors de l'agressió a Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011. 
Tot i que aquells incidents del 9 d'Octubre van ser iniciats i provocats per un grup d'ultres que van irrompre davant el Palau de Justícia de manera sorpresiva per darrera d'on es concentraven els antifeixistes, donant algunes empentes que van desembocar en una breu baralla per la que va ser identificats deu ultres ara pendents de judici, els mossos també van responsabilitzar i probablement també serà jutjat, el condemnat ahir, Jordi P, donat que es va excedir, agredint a un militant ultra d'una manera que, segons la instrucció judicial no va ser el lògic intent de defensar-se o apartar als ultres que els van provocar amb alguna empenta. Com Jordi P, ha complert un any de presó preventiva, ara haurà d'ingressar a complir la resta de la condemna juntament amb els altres dos condemnats a tres anys. Els condemnat a un any, si no tornen a delinquir, no hauran de complir la condemna.  
Un cop més manifesto el meu profund desacord amb l'ús de la violència que practiquen membres de col·lectius antifeixistes contra militants ultres, no només perquè totalment contraproduent i general espirals de violència, sinó perquè està totalment injustificat.
I pel que fa al motiu d'odi ideològic cap els ucraïnesos dels suposats antifeixistes, que qualificaven de feixistes als ucraïnesos, es paradoxal que aquests suposats antifeixistes d'extrema esquerra coincideixin amb els grups ultres i feixistes espanyols i europeus que són que unnàniments donen suport a la voluntat russa d'annexionar-se part d'Ucraïna. Entre les delegacions ultres que han anat a Ucraïna a donar suport a la política annexionista de Putin, destaca l'exresponsable de relacions internacionals de Plataforma X Catalunya, Enric Ravello, que va anar a Crimea presentant-se com a diputat català del parlament espanyol. 
   
         


dissabte, 19 de novembre de 2016

UN CENTENAR DE PERSONES ES MANIFESTEN A PINEDA DE MAR CONTRA CONSTRUCCIÓ DE LA MESQUITA. HI PARTICIPA JOSEP ANGLADA AMB ALTRES MEMBRES DE "SOM IDENTITARIS". També diu que hi ha participat algun militant de PxC.




Un centenar de persones han participat avui dissabte a la manifestació a la Nacional II, contra la nova mesquita que s'obrirà al barri de Can Bel de Pineda de Mar, per substituir l'actual.  A la mobilitació contra el trasllat de la mesquita, que ja té els permisos de l'Ajuntament, hi ha participat el regidor vigatà fundador de Plataforma X Catalunya, Josep Anglada, acompanyat d'altes militants del seu nou partit. A la protesta, que no ha tingut impacte mediàtic, s'ha demanat la dimissió de l'alalcade socialista, Xavier Amor. 
Anglada, que ja va ser a la protesta que es va fer en el ple del 27 d'octubre, s'ha implicat en aquest mobilització, crec xenòfoba, després que el convocants de les protestes, entre ells el president de l’Associació de Veïns de Can Bel, David Rojas, es distanciessin de  Plataforma per Catalunya, que té l´únic regidor/a a la província de Barcelona a Mataró, Mònica Lora. Tot i això, PxC, ha fet tuïts i, posteriorment, un comunicat dient que eren presents a la manifestació, si bé no hi havia cap dirigent del partit.    
Els arguments dels convocants pels que s'oposen a la mesquita, veïns van des de la defensa de la laïcitat de la societat, fins a una hipotètica devaluació del preu dels habitatges d'aquesta zona del municipi, tot i que la nova es construirà mol a prop d'on hi ha l'actual. 



Tot i les protestes, l'Ajuntament de Pineda, tal com va confirmar el regidor d'Urbanisme, Jordi Masnou (PSC) en el ple del 29 de setembre, que ja ha atorgat els permisos per l'enderroc de l'actual oratori al carrer Eivissa, al barri del Carme, i el de construcció d'un nou oratori prop del que s'enderroca en el mateix carrer, impulsat per la Comunitat Islàmica de Pineda de Mar (CIMP).
Si bé inicialment aquest pas d'un local a un altre va topar amb l'oposició d'una part del veïns, que van fer a la primera i començament d'estiu algunes mobilitzacions quan es va tenir notícies, les associacions de veïns del Carme i Bellamar es van desvincular de la protesta islamòfoba.

Veure vídeo d ela manifestació.

dijous, 10 de novembre de 2016

"RETIRAR-SE i VÈNCER L'ESTAT ISLÀMIC", Analitzo al Punt Avui les promeses de Trump de retirar les tropes i ajuda militar i a la vegada derrotar el Daesh, i la futura relació de Washington amb Iran, Turquia i Israel



Xavier Rius
Més enllà que no sigui casual que hagin estat presidents amb actituds autoritàries com el rus Vladímir Putin, el turc Recep Tayyip Erdogan o el filipí Rodrigo Duterte els que van felicitar Trump més aviat, el que tothom es pregunta és si el magnat immobiliari complirà o no el que ha dit en campanya amb relació a la contribució dels Estats Units a l'OTAN, a posar fi al rol de policia mundial, a deixar de considerar Al-Assad com a enemic, i quin serà el seu pla, gairebé secret, amb què ha promès liquidar Estat Islàmic (EI) i del qual només va dir que s'havia de fer amb més bombardejos i tallant les fonts de finançament. El magnat, fins i tot, va culpar Obama de ser un dels fundadors i responsables de la creació del grup gihadista. També és una incògnita quina política tindrà amb Israel, per més que la majoria dels 300.000 israelians que tenen nacionalitat nord-americana han votat per Trump. Sectors importants del lobby jueu nord-americà donaven suport a Clinton perquè coneixien la seva trajectòria i la seva ferma lleialtat amb Israel, més enllà de la política d'Obama en favor de la solució dels dos estats i, per contra, desconfiaven dels canvis de posició de Trump i es preguntaven si la voluntat de deixar de fer de policia mundial podria significar desentendre's d'Israel. De moment, mentre Netanyahu felicitava Trump, el ministre d'Educació israelià, Naftali Bennett, afirmava que, amb Trump, es dóna per acabada la proposta dels dos estats, mentre el de Justícia, Ayelet Shaket, li demanava que complís el seu compromís de traslladar l'ambaixada dels Estats Units de Tel-Aviv a Jerusalem.
Una de les qüestions que haurà de resoldre, i que afectarà les seves relacions amb Turquia, serà la demanda d'extradició del clergue Fethullah Gülen, a qui Erdogan responsabilitza de l'intent colpista del 15 de juliol. Demanda que ja li va fer ahir el primer ministre turc, Binali Yildirim, juntament amb el missatge de felicitació. També és una incògnita si pretendrà revocar o incomplir l'acord nuclear amb l'Iran que tant ha denunciat, i que significaria un pas en direcció contrària al que ha proposat de deixar de considerar enemic Baixar al-Assad i d'establir bones relacions amb Moscou. I tornant al desconegut pla de Trump per derrotar EI, ningú es creu que sigui compatible dur a terme una retirada o disminució de tropes, assessors i ajuda militar a l'Afganistan, l'Iraq o a les forces kurdo-àrabs sirianes en l'actual moment d'ofensives per recuperar Raqqa i Mossul. I al marge de l'èxit o rapidesa de l'actual ofensiva, sembla evident que una retirada o disminució del suport militar i financer a governs com el de l'Iraq o l'Afganistan seria aprofitada per EI, i també per Al-Qaida, per desestabilitzar tots dos països.

dijous, 3 de novembre de 2016

EL VICEPRESIDENT DE DN, PEDRO CHAPARRO, SERÀ JUTJAT EL 19 DE MAIG PER LES AMENACES A JORDI BORRÀS




Ja hi ha data pel judici al vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, per  declaracions que va fer el 12 d'octubre de l'any passat a Montjuïc, demanant des de la tribuna que si algú veia al fotògraf, Jordi Borràs, li donés "un capón" (un cop) per que marxés. Serà el proper 19 de maig al Jutjat Penal número 26 de Barcelona. També serà jutjat Jorge del Valle, cap de seguretat de Democracia Nacional. 
Els fets es van produir durant la manifestació ultra de Montjuïc amb motiu del 12 d'octubre, dia que es van fer diversos twits contra ell i altres periodistes i en començar la marxa, a la Plaça Espanya- Passeig de Maria Cristina, Pedro Chaparro i Jorge del Valle,  megàfon en mà van fer crits contra Borràs, que van ser repetits per molts dels manifestants senayalant-lo, cosa que va motivar que no es quedés a l'acte posterior que es va fer a la Plaça Sant Jordi. Una estona més tard, a l'acte de la Plaça Sant Jordi, Chaparro, des de la tribuna, va dir que si algú es trobava o veia a la "rata" de Jordi Borràs, li donés un cop o "capón" per tal que marxés.
Aquests últims anys Jordi Borràs ha patit amenaces de tota mena, fins i tot de mort, les últimes les pintades que aparegueren el passat 10 d'octubre a la llibreria mataronina on presentava un llibre. I aquest 12 d'octubre qui va ser amenaçat a Montjuïc, juntament amb altres periodistes, va ser el seu germà Enric Borràs, que va haver d'abandonar l'acte.
El Fiscal demana per Pedro Chaparro i Jorge del Valle 3 anys de presó per coaccions, inhabilitació per ser elegit en unes eleccions, cinc anys d'allunyament respecte Borràs i la prohibició d'assistir a manifestacions d'ultradreta a Barcelona. També demana per Chaparro dos anys de presó, 4.860 euros de multa i la prohibició de treballar en el sector educatiu, esportiu o del lleure, per un delicte d'incitació a l'odi i la violència. Alternativament a aquest delicte, demana dos anys de presó, prohibició d'aproximació i d'assistir a manifestacions per un delicte d'amenaces.
El fiscal també demana que els dos acusats indemnitzin Borràs amb 10.000 euros per danys morals. Chaparro va ser condemnat a sis mesos de presó per l'assalt a Blanquerna l'11 de setembre del 2013, mentre que Jorge d V, el cap de seguretat, va ser condemnat el 2004 per lesions.

Els fets que Chaparro responsabilitzava a Borràs són l'agressió brutal que van patir uns militants ultres que havien anat el 2013 a l'acte de Montjuïc. Borràs va fer un tuit recomanant que s'anés en  compte donat que hi havia uns ultres a un bar, i unes persones, ara imputades, van decidir anar a agredir-los.  

 Jordi Borràs

 Pedro Chaparro i Jorge del Valle, al centre i esquerra de la foto

dijous, 27 d’octubre de 2016

ANGLADA PARTICIPA A LA PROTESTA EN EL PLE DE PINEDA CONTRA LA NOVA MESQUITA O ORATORI, CONFIANT QUE LI DONI VISIBILITAT DE CARA L'EXTENSIÓ DEL SEU NOU PARTIT SOM IDENTITARIS. La campanya impulsada per l'Associació de Veïns de Can Bel, no té el suport d'altres entitats i associacions del barri


L'ex-president i fundador de Plataforma per Catalunya, ara impulsor del nou partit SOM Identitaris, Josep Anglada, acompanyat d'altres membres del seu partit ha participat aquest vespre a la protesta contra la nova mesquita o oratori que està prevista construir a Pineda de Mar (Maresme), al barri de Can Bel, en un solar proper al local que utilitzen des de fa quinze anys. Així, una trentena de persones han assistit com a públic al ple municipal d'avui, portant pancartes i samarretes amb texts contraris a la mateixa. Si bé en una anterior mobilització hi va participar la regidora de Plataforma X Catalunya a Mataró i Secretària General del partit, Mònica Lora, finalment van contactar amb el fundador de PxC i regidor de Vic, Josep Anglada, per tal que s'hi sumi i doni visibilitat a protesta. 
Precisament Anglada va participar activament l'any 2002 a les protestes contra la construcció d'un oratori a Premià de Mar, i la difusió mediàtica d'aquella protesta li va ser  molt útil de cara a la creació aquell any de PxC.
L'Ajuntament de Pineda, tal com va confirmar el regidor d'Urbanisme, Jordi Masnou (PSC) en el ple del 29 de setembre, ja ha atorgat els permisos per l'enderroc de l'actual oratori al carrer Eivissa, al barri del Carme, i el de construcció d'un nou oratori prop del que s'enderroca en el mateix carrer, impulsat per la Comunitat Islàmica de Pineda de Mar (CIMP).
Aquest pas d'un local a un altre va topar amb l'oposició d'una part del veïns del barri de Can Bel, que van convocar diferents mobilitzacions quan es va tenir notícies de la sol·licitud de la Comunitat Islàmica del municipi, com una tallada de la Nacional II d e la que es van desvincular les associacions de Veïns del Carme i Bellamar. Els opositors volen que aquesta sigui construïda en una altra zona del municipi. 
Donat que si ja s'han donat els permisos, l'Ajuntament no pot fer-se enrere, és important que el consitori, govern i oposició -també el PP- no cedeixin ni se sumin a pressions, com ha passat en altres mobilitzacions xenòfobes a altres municipis, per fer desistir a la comunitat islàmica d'executar aquest canvi d'ubicació.

dilluns, 24 d’octubre de 2016

PxC ADVERTEIX DE QUERELLAR-SE CONTRA PERIODISTES QUE INFORMEM DE LA QUERELLA I PROBABLE JUDICI CONTRA EL FINS AHIR SECRETARI GENERAL DE PxC, ROBERT HERNANDO, I ALTRES DOS MEMBRES DE LA DIRECCIÓ PEL SUPOSAT PLA PER ATEMPTAR CONTRA ANGLADA. ANGLADA APORTA L'AUTO JUDICIAL DECRETANT LA CELEBRACIÓ DE JUDICI PER TEMPTATIVA D'HOMICIDI I ATEMPTAT, MENTRE PxC INFORMA QUE EL FISCAL DEMANAVA L'ARXIVAMENT



 El fins ahir Secretari General de PxC, Robert Hernando
Així, PxC ha enviat a la premsa i penjat a la seva web aquest comunicat: "El fiscal demana el sobreseïment sobre la querella que va interposar José Anglada contra diversos membres de PxC, J.C Fuentes, Ignasi Mulleras i Robert Hernándo per un presumpte, rocambolesc i pel·licular pla per conspirar contra la seva persona.
Un cop el jutge va rebaixar tots els presumptes delictes de pel·lícula de terror que anunciava l'expulsat del partit José Anglada al d'una possible "conspiració per causar lesions" i res més, cosa que en el supòsit dels casos que s'arribarà finalment a judici i hagués per una improbable casualitat una condemna seria una simple pena falta, el fiscal ha sol·licitat el sobreseïment total de la causa en no observar indicis de cap delicte.
Així mateix PxC quan acabi tota aquesta farsa emprendrà accions legals contra totes aquelles persones o entitats que hagin propagat notícies falses o manipulades sobre aquest particular."


Els dirigents de PxC, Joan Carles Fuentes i Nacho Mulleras, també acusats 

Poc després Josep Anglada ha enviat a la premsa l'interlocutòria de la titular del Jutjat Penal número 2 de Manresa, Míriam Sala, de 19 d'octubre de 2016, resolentt obrir judici oral contra el  fins ahir Secretari General de PxC, Robert Hernando, contra l’exregidor de Vic i també ex-Secretari General, Joan Carles Fuentes, i contra  l’exregidor d’Olot, Ignacio Mulleras.
La jutge decreta que els tres quedin en llibertat provisional i els acusa d'uns presumptes delictes d’homicidi amb dolo eventual en grau de temptativa, danys en grau de temptativa, lesions en grau de temptativa i atemptat contra autoritat o càrrec públic en grau de temptativa en concepte d’autors, a Joan Carles Fuentes Linares i Robert Hernando Ortiz, mentre acusa dels delictes de lesions en grau de conspiració i atemptat contra funcionari i càrrec públic en grau de conspiració, en concepte d’autor, a l'exregidor d'Olot, Ignacio Mulleras Vinzia.
Segons consta en el sumari, el pla consistia en que l'advocat Francesc Bueno -que és qui ho va denunciar- havia de convidar a dinar a Anglada al restaurant El Roquet de  Tavèrnoles (Osona) i emborratxar-lo. Llavors de tornada cap a Vic el cotxe d'Anglada havia de ser envestit pel camió d'un ciutadà romanès contractat per Robert Hernando i Joan Carles Fuentes en un revolt i tret de la carretera. L'objectiu del suposat pla era, acabés Anglada mort o només ferit, evitar que es presentés a les municipals de maig de 2015 i avortar el nou partit que Anglada estava creant després de la seva expulsió de PxC.
Actualitzat dimarts 25 d'octubre: PxC torna a negar la veracitat d'aquesta interlocutòria judicial i nega que en cap moment Fuentes, Mulleras i Hernando se'ls hi hagi decretat llibertat provisional.

diumenge, 23 d’octubre de 2016

EL CONSELL POLÍTIC DE PxC RATIFICA L'ASCENS DE JORDI DE LA FUENTE I MÒNICA LORA, MENTRE ANGLADA EIXAMPLA EL PARTIT "SOM IDENTITARIS", DINS I FORA DE CATALUNYA. L'Audiència de Barcelona desestima el recurs de l'ex-Secretari General de PxC, Robert Hernando, de Fuentes i Mulleras a la imputació i celebració de judici per l'intent d'atemptar contra Anglada

Jordi de La Fuente, nou Secretari d'Organització, es dirigeix als 25 militants assistents al Consell d'ahir

El Consell Polític de Plataforma per Catalunya,  celebrat ahir a Mataró, ha ratificat el nomenament de la regidora mataronina, Mònica Lora, com a nova Secretaria General del partit, substituint a Robert Hernando que, de fet, portava un any absent de la majoria d'actes, i ara continuarà com a Vicepresident, si bé hi ha dubtes de que exerceixi realment com a tal. El consell també ha nomenat a l'ex dirigent del neonazi o nacional-revolucionari, Movimiento Social Republicano (MSR), Jordi de La Fuente, com a Secretari d'Organització, càrrec ocupat durant molts anys per David Parada que passa a un segon terme i actualment exercia de Secretari d'Acció Política. També ha abandonat el Consell Executiu, l'advocat Joan Garriga.
Així, amb aquesta reestructuració Plataforma per Catalunya atorga càrrecs o consolida el poder de tres persones de la demarcació de Barcelona: Jordi de La Fuente, Pablo Barranco i Mònica Lora, que és l'única regidora que té PxC a la demarcació, on el passat mandat municipal n'havia obtingut 47.   I és que de fet, després de les eleccions de maig de 2015, en la que PxC es va enfonsar passant de 67 a 8 regidors a tot Catalunya, amb tres regidors a la demarcació de Girona i quatre a la de Tarragona, i amb el regidor del Vendrell, August Armengol, com a nou president del partit, PxC estava totalment desballestada a la demarcació Barcelona on Lora era l´única regidora, mentre molts dels dirigents històrics i la majoria d emilitants abandonaven el partit.
 Ara, doncs, mantenint la presidència August Armengol, dos nouvinguts: Pablo Barranco -que fou expulsat e PxC l'any 2010 i va mlilitar després Via Democrática i VOX- i l'ex número 2 del MSR, Jordi de la Fuente, juntament amb Lora intentetaran, no només dirigir el partit, sinó reconstruir-lo a Barcelona on aviat l'anterior direcció de PxC haurà d'enfrontar-se a fets complexos com la celebració del judici per la temptativa o conspiració per provocar un atemptat a Josep Anglada.
Per aquest suposat pla per atemptar contra Anglada estan imputats l'ex Secretari General, Robert Hernando, el també ex Secretari General, Joan Carles Fuentes, i l'ex-regidor d'Olot, Nacho Mulleras. I precisament la Secció 21 del Penal de l'Audiència de Barcelona, va desestimar per un auto del passat 5 d’octubre, el recurs d’apel·lació dels tres membres de PxC acusats de tramar un pla per atemptar contra el regidor de Vic i fundador de PxC, Josep Anglada, ara  president del partit Som Identitarais (SOMI).
Segons l'auto judicial, de les gravacions i missatges recopilats es pot sostenir que va ser Fuentes el qui va exposar com a idea pròpia el tema de l'accident que provocaria un camió conduït per una persona romanesa a la que hauria contractat Robert Hernando per tal que xoqués amb Anglada en un revolt de la carrertera de Tavèrnoles, trobant-se segons l'auto de l'Audiència l'admissió o conformitat expressa d'Ignacio Mulleras. 

 Daniel Clemente, Mònica Lora i Pablo Barranco, presidint la reunió

ANGLADA ES REUNEIX AMB VEÏNS DE PINEDA QUE S'OPOSEN A UNA MESQUITA I PARTICIPARÀ A DUES NOVES REUNIONS A SARAGOSSA I MADRID DE CARA A LA RECONSTRUCCIÓ DE L'ESPAI ULTRA A NIVELL ESPANYOL 

En el marc del moviments que hi ha a nivell espanyol de reconstruir l'espai polític ultra, Josep Anglada, que ja va ser a Madrid fa dos mesos, visitant també l'Hogar Social Madrid i entrevistant-se amb Melisa Domínguez, tornarà a Madrid el proper 11 de gener per participar en una sèrie de trobades amb militants i dirigents o ex dirigents de grups ultres, identitaris o xenòfobs que creuen necessari la seva participació en la refundació d'aquest espai polític a nivell espanyol. Prèviament, a mitjans de novembre Anglada participarà a una altra reunió a Saragossa.

D'altra banda Anglada va participar ahir a una reunió amb veïns de Pineda de Mar  (Maresme) que s'oposen a l'obertura d'una mesquita al barri de Can Bel a la que hi van assistir també persones d'altres municipis del Maresme. Recorem que Anglada va iniciar l'any 2001 el projecte de Plataforma X Catalunya després de la mobilització en la que ell va participar contra una mesquita a Premià de Mar.
Anglada a la reunió d'ahir a Pineda
 Imatge de la reunió d'ahir a Pineda

dimarts, 18 d’octubre de 2016

LA CIUTAT CLAU A L'IRAQ. Analitzo al Punt Avui inici ofensiva per recuperar Mossul, la mítica Nínive de Jonàs a la Bíblia i l'Alcorà




 Xavier Rius, periodista
Ahir va començar l'ofensiva per expulsar Estat Islàmic de Mossul, la segona ciutat de l'Iraq. Mossul és la Nínive de la Bíblia i l'Alcorà, de la qual Jonàs va fugir, però a la qual va tornar, després de ser engolit per la balena, per anunciar-ne la destrucció total si no es penedien dels pecats en quaranta dies. Des del juny del 2014, està en mans dels gihadistes d'Abu Bakr al-Baghdadi, que el primer que va fer en conquerir-la va ser proclamar el califat que posava fi a les fronteres imposades per britànics i francesos, cridava els musulmans a afegir-s'hi per expandir-lo, imposava la xaria més estricta i destruïa les restes arqueològiques.

En l'ofensiva, hi actuen de manera coordinada més d'una dotzena de forces, que caldrà veure si, quan es recuperi la ciutat, més o menys devastada segons si el Daesh intenta o no resistir, seran capaces d'imposar-hi una administració fidel al fràgil govern de Bagdad. Hi lluiten des del nord els peixmergues del Kurdistan iraquià, que sembla que s'han compromès a no entrar-hi ni pretendre incorporar-lo al seu territori. Pel sud ataquen les tropes iraquianes, acompanyades de soldats nord-americans, milícies sunnites i les temudes milícies xiïtes, potser amb soldats o voluntaris iranians. Milícies que han estat acusades d'assassinar població civil als llocs que arrabassaven al Daesh. També hi lluiten des del nord forces de l'exèrcit turc amb milícies iraquianes turcòfones que desitgen evitar que el nord-oest de Mossul s'incorpori al Kurdistan iraquià. I des del cel actua l'aviació de la coalició internacional, liderada pels Estats Units.

Aquesta ofensiva comença l'endemà que tropes turques i milícies de l'Exèrcit Lliure Sirià expulsessin el Daesh de la localitat siriana de Dabiq, ciutat de gran valor simbòlic, atès que Estat Islàmic va posar aquest nom a la seva revista digital en anglès, amb la qual recluta seguidors arreu, recordant la profecia que creuen molts musulmans d'acord amb un dels hadits o frases atribuïdes a Mahoma, que diu que l'islam i el califat tindran la seva victòria final en la batalla de Dabiq, on tropes musulmanes derrotaran definitivament els infidels.

No és clar si la derrota d'Estat Islàmic a l'Iraq tindrà com a conseqüència fer-lo més vulnerable a Síria. Tot dependrà de si decideix sacrificar els seus soldats o si es retira per fer-se fort en una Síria on l'anomenada “guerra mundial” que s'hi viu el beneficia. I és que a Síria la prioritat de Turquia no és combatre el Daesh, sinó impedir que es consolidi un territori kurd. I, per a Rússia, Síria és l'escenari on fer valer la seva hegemonia ressuscitant Al-Assad, mentre els Estats Units bombardegen Estat Islàmic, ja sense pretendre la desaparició del règim, perquè no tenen ningú per ocupar el poder. Però sí que l'Iraq, més enllà dels eterns problemes territorials i de corrupció, necessita recuperar Mossul per intentar tirar endavant com a projecte.

El que no sabem a hores d'ara, més enllà del triomfalisme amb què s'ha anunciat l'ofensiva, és, sobretot si el Daesh decideix resistir, quines conseqüències tindrà per a la població civil i si, fent realitat l'amenaça bíblica de destruir-la, la ciutat acabarà devastada com Alep.
داعش‎‎,الموصل

dimecres, 12 d’octubre de 2016

AMENACES ALS PERIODISTES A L'ACTE ULTRA DE MONTJUÏC AMB MENYS ASSISTENTS QUE ANYS ANTERIORS. PxC assisteix com cada any al de Plaça Catalunya, mentre reestructura la seva direcció per la renúncia de càrrecs executius com l'encara Secretari General, Robert Hernando, o el Vicepresident Joan Garriga. Josep Anglada, sota la sigla SOM Identitaris, també hi ha anat


Si el més destacat de l'acte ultra del 12 d'octubre de l'any passat a Montjuïc, van ser les amenaces que va fer des de la tribuna el Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, al fotoperiodista Jordi Borràs, a l'acte d'avui els atacs a la premsa han estat fets un sector dels participants que primer, han confós al periodista del Periódico, Guillem Sánchez, amb Jordi Borràs, insultant-lo i amenaçant-lo, i després cap el també periodista Enric Borràs, germà de Jordi Borràs, que han hagut d'abandonar l'acte acompanyats d'altres periodistes mentre eren insultats i rebien alguna empenta i se'ls hi llençava una llauna. Fets ja han estat denunciats pel Col·legi de Periodistes. 
A l'acte ultra d'avui han assistit només unes setanta persones a la manifestació que ha sortit del Paral·lel fins la Plaça Sant Jordi, i poc més de 170 l'acte fet després a la plaça. Moltes menys que les que hi van assistir fa dos i tres anys, donat que en el marc de la crisis cíclica de l'extremadreta espanyola, La España En Marcha, autora de l'atac de Blanquerna, ja no existeix després de trencament entre Alianza Nacional i Democracia Nacional, la sortida d'Alianza Nacional de La España en Marcha, i la pèrdua de militants de grups com La Falange FE i Democracia Nacional.

 Militants ultres amenacen a Enric Borràs que es veu obligat a marxar amb altres periodistes (Vídeo de La Directa)

L'acte d'avui ha començat passades les 11 al Paral·lel amb la sortida de la manifestació, d'unes cinquanta persones de Democracia Nacional -vingudes la majoria en autobús des de Madrid-, seguides d'un grup de poc més d'una vintena de La Falange-FE.
La manifestació, fortament escortada pels mossos, ha pujat fins la Plaça Sant Jordi, mentre es feien crits en favor de la unitat d'Espanya i altres com ¡No son refugiados, son invasores!". I en arribar a la plaça Sant Jordi s'ha fet l'habitual enceses de bengales i s'ha cremat una estelada.
  
  Inici de la manifestació 


A l'acte de la plaça Sant Jordi, davant només d'unes 170 persones, conduït per Enrique Lemus,  han intervingut José Luis Corral, de Movimiento Católico Español-Acció Juvenil Española, que ha cridat als espanyols a "allistar-se  a la lluita per tal que Espanya, amb l'ajuda de la Verge María no es trenqui. I Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange FE, que ha negat l'Holocaust nazi, ha criticat el Codi Penal que castiga els delictes d'odi i tanca llibreries, referint-se a la Llibreria Europa. I després de qualificar de "retardada i burra" a l'alcaldessa Ada Colau per volir obrir la porta a "il·legals i terroristes que diuen ser refugiats", i ha demanat modificar el Codi Penal per castigar les idees separatistes.
                                   
 Manuel Andrino de La Falange FE

Però les amenaces a la premsa han començat durant la intervenció del president de Democracia Nacional Manuel Canduela ha intervingut sense la presència de Pedro Chaparro, imputat per les amenaces de l'any passat a Jordi Borràs. Qui sí que hi era és el també dirigent de DN, Jorge del Valle, imputat també per amenaces a Borràs.
Canduela ha comparat als allà assistents als qui "van lluitar per Espanya a la batalla de Lepanto, i als 300 homes valents d'Esparta que a les Termopiles van aturar la marabunta, les hordes africanes i orientals que van salvar Occident. Aquí estem els 300 espartans!".  I en referir-se a la imputació judicial de Pedro Chaparro i Del Valle, ha qualificat a Jordi Borràs de filoetarra separatista. Llavors diverses persones han cridat que Borràs era allà, confonent-lo amb  Guillem Sánchez de El Periódico, que ha estat insultat. I en aquell context algú ha dit "Aquest no és Jordi Borràs, però aquell és el seu germà", refirent-se a Enric Borràs. 
Llavors s'han generalitzat els insults, hi ha hagut alguna empenta, llençament d'una llauna i crits de "te voy a reventar la cabeza" i uns vuit periodistes han hagut de marxar de la plaça fins on eren els Mossos d'Esquadra que no han intervingut mentre es produïen les empentes i insults. (Mira vídeo de sota gravat per La Directa)
Evidentment considero totalment condemnables aquestes amenaces, i més en l'actual context de noves amenaces de mort cap a Jordi Borràs ocorregudes aquesta setmana. Penso que en l'actual context d'amenaces de mort, i quan fa un any es va cridar des de la tribuna a agredir a Borràs, el protocol de seguretat del Mossos d'Esquadra ha fallat, donat que la cosa s'hagués pogut descontrolar amb agressions directes. La noia que veiem al vídeo que atura o conté als ultres que amencen i insulten als periodistes, no és una mossa o mosso d'esquadra de paisà -que n'hi havien-, sinó una militant de Democracia Nacional.



Vídeo de La Directa dels fets

PxC, EN PROCÉS DE CANVI D'ALGUNS DIRIGENTS PER LA RENÚNCIA DE R.HERNANDO I J.GARRIGA, PARTICIPA A L'ACTE DE Plç CATALUNYA. L'EX PRESIDENT DE PxC, JOSEP ANGLADA TAMBÉ HI PARTICIPA AMB LA SIGLA SOM-I

A l'igual que en anys anteriors, Plataforma X Catalunya ha assistit a l'acte espanyolista de de la manifestació del Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya convocada per grups espanyolistes, alguns d'ells ubicats en l'àmbit ultra com Somatemps, a la que hi han assitit cinc mil persones. La comitiva de PxC, formada per una vintena de persones, estava encapçalada pel President August Armengol i el Vicepresident, Pablo Barranco. Qui no hi ha assistit és l'encara Secretari General, Robert Hernando,  absent des de fa un any a la majoria d'actes, si bé la direcció  de PxC negava la seva retirada que sí reconeixien molts militants.
 Ara s'ha confirmat que Robert Hernando deixarà oficialment la Secretaria General -que de fet feia un any que no exercia- , i el càrrec serà ocupat per la regidora de Mataró, Mònica Lora, que també era al capdavant de la comitiva, i és l´únic regidor de tota la demarcació de Barcelona en la que l'anterior mandat municipal en tenien 47. En  aquest procés de canvis en la direcció, que serà aprovat a la reunió del Comitè Polític del 22 d'octubre a Mataró, també es nomenarà a l'ex dirigent del MSR, Jordi de La Fuente, com a nou Secretari d'Organització. Robert Hernando serà nomenat Vicepresident, si bé ocuparà el càrrec de manera totalment simbòlica. També bandona el Consell Executiu de PxC, l'advocat Joan Garriga. 



 El President de PxC, August Armengol, i la futura Secretaria General, Mònica Lora, a l'acte unionista de Plaça Catalunya

Per la seva banda, el fundador de Plataforma X Catalunya i regidor de Vic, que ara impulsa el nou partit, SOM Identitaris, també ha assitit a l'acte de Plaça Catalunya, acomapanyat d'altres membres d'aquest partit.



LA MANIFESTACIÓ ANTIFEIXISTA NO CONCIDEIX AMB LA UNIONISTA A PASSEIG DE GRÀCIA

La manifestació antifeixista convocada a les 10 a Passeig de Gràcia amb Gran Via, a la que hi han assitit unes 500 persones, no ha coincidit amb la unionista que començava també al Passeig de Gràcia, donat que han anat cap a la Plaça Universitat, baixant fins al monument de Colom, seguits tota l'estona per unitats de la BRIMO dels mossos 



dilluns, 10 d’octubre de 2016

NOVES AMENACES AL FOTOPERIODISTA JORDI BORRÀS. Ha aparegut una pintada contra la seva vida al lloc de Mataró on avui ha fet una xerrada


Aquest matí ha aparegut una pintada a la llibreria "Buc de Llibres" de Mataró, amb el text "Jordi Borràs, Muerto", hores abans que el periodista antifeixista fes a la mateixa una xerrada organitzada per la CUP, amb motiu de la celebració del 12 d'octubre. 
Borràs, autor de llibres com "Plus Ultra, crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya" o "Desmuntant Societat Civil Catalana", ja ha estat amenaçat reiterades vegades per grups ultres. Precisament dimecres farà un any que des de la tribuna de l'acte ultra del 12 d'octubre a Montjuïc Pedro Chaparro, Vicepresident de Democracia Nacional, va demanar a qui se'l trobés que l'agredís perquè marxés,  i per aquest motiu la Fiscalia demana per Chaparro 5 anys de presó.
Aquesta última amenaça cap al fotoperiodista han motivat nombrosos twits de suport a la seva persona, dels que destaca el del President de la Generalitat, Carles Puigdemont. Evidentment jo també li dono el meu suport

La xerrada s'ha celebrat sense problemes i hi hamn assitit més de cent persones.(Foto obtinguda de twitter)

Amenaces similars s'han fet aquests útims tres anys contra Borràs, sovint la nit abans del lloc on l'endemà feia una xerrada o presentació de llibres.
 Borràs porta anys retratant, estudiant i analitzant la ultradreta

diumenge, 9 d’octubre de 2016

LA ULTRADRETA CONVOCA EL 12 D'OCTUBRE COM CADA ANY A PÇ CATALUNYA I A MONTJUÏC. L'acte de Montjuïc serà més minoritari que altres anys en no participar algun dels partits i grups habituals per la crisis de l'espai ultra


Per aquest dimecres 12 d'octubre, la ultradreta torna a convocar els dos actes habituals a la Plaça Catalunya i Montjuïc.
L'acte de Montjuïc, del que no s'ha fet ni cartell unitari, en haver desaparegut La España en Marcha (LEM) i la seva successora Coalición Nacional, està convocada per separat només per Democracia Nacional-Comisión de Homenaje a la Bandera, i per La Falange FE, adherint-se també a l'acte el que queda del Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española i l'editorial Fuerza Nueva. Democracia nacional convoca previament a les 10 a Calabria amb Paral·lel. Lluny queda quan, després de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid, La España en Marcha estava en creixement. L'acte d'aquest any se celebra amb el Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, imputat per les amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs fetes fa un any a Montjuïc.
 


Per la seva banda l'acte dit constitucionalista, al que oficialment no s'hi sumen ni PP ni Ciutadans, ni tampoc Societat Civil Catalana, que s'hi va voler distanciar ja l'any passat després de que es confirmessin periodísticament els vincles ultres del seu expresident Josep Ramon Bosch.
L'acte de Plaça Catalunya, que començarà amb una manifestació baixant pel Passeig de Gràcia a les 11, està convocat pel "Comité Oficial de la Fiesta Nacional de España en Barcelona", integrat per 24 entitats com Movimiento Cívico d'Espanya i Catalans, Somatemps, Convivencia Cívica Catalana, Asociación por la Tolerancia, España Generosa, Movimiento 12O o Regeneración Democrática, etc. Per la seva banda Societat Civil Catalana  ha convocat un acte per la tarda al parc de Can Dragó, a Nou Barris.



            
També s'ha convocat la manifestació antifeixista