divendres, 18 d’agost de 2017

UN ATAC QUE MOSTRA QUE SOM VULNERABLES. Publico al Punt Avui sobre l'atemptat terrorista de Barcelona




Xavier Rius, El Punt Avui, 18 d'agost de 2017 

Dos dies després dels atemptats gihadistes de París de novembre de 2015 es van desplegar agents i furgonetes de la brigada mòbil dels Mossos d'Esquadra davant d’edificis oficials i turístics de Barcelona amb armilles antibales i armes llargues, operació que es va anar modificant després de nous atemptats, com el del 14 de juliol de 2016 a Niça.
Barcelona, ciutat turística, era un possible objectiu del gihadisme de les cèl·lules i dels llops solitaris de l’Estat Islàmic, i es van accelerar canvis, com que els turistes de la Sagrada Família no fessin la llarga cua per entrar fora al carrer, sinó que la fessin dins. I a molts llocs de Barcelona, habitualment sense cap mena de publicitat, es van anar posant obstacles metàl·lics per evitar l’accés de camions a zones concorregudes de vianants. Però, com vam veure ahir, res no ha pogut impedir que una furgoneta assassina pugés al passeig central de la Rambla amb la mateixa facilitat que ho fan el vehicles de neteja i envestís prop d’un centenar de persones
Tot i que ahir, després de l’atemptat de la Rambla de Barcelona, alguns mitjans informessin que la CIA havia avisat els Mossos d’Esquadra de la possibilitat d’un atac gihadista en aquest passeig barceloní, la policia catalana no considerava gaire probable un atemptat com aquest perpetrat per una cèl·lula organitzada com la que sembla que n’ha estat l’autora. Poc es pot fer per detectar un futur atemptat quan ho fa un llop solitari sense còmplices, però sí quan qui ho vol fer és un grup organitzat que ho prepara amb anticipació.
A Catalunya s’han fet aquests darrers anys un terç de les detencions de tot l’Estat per terrorisme islamista, sempre sota la tutela de l’Audiencia Nacional. Unes, fetes pels Mossos, unes altres, per la Guàrdia Civil o la Policía Nacional, i algunes en operacions conjuntes de Mossos i el CNP o la Guàrdia Civil. Una d’aquestes va ser l’operació Apolo el passat mes d’abril, dirigida pels Mossos, amb participació del CNI, la policia espanyola i les policies belga i marroquina, en la qual es van detenir quatre persones relacionades amb Yassine Atar, germà del cervell dels atemptats de Brussel·les i de París, Oussama Atar. Aquesta operació confirmava que Catalunya era punt de suport de cèl·lules terroristes que actuaven a d’altres llocs d’Europa. Tot i això, la col·laboració entre la Policía Nacional i Guàrdia Civil amb els Mossos no sempre era bona, com es va veure en l’anomenada Operació Caronte, fa dos anys, quan agents del CNP van advertir persones properes a un grup islamista que els Mossos els estaven investigant.
Però més enllà de les tensions polítiques entre la Generalitat i el govern de Madrid pel procés independentista i les polèmiques de què faran o no el Mossos l’1-O, el fet és que la coordinació que hi ha hagut aquest darrers mesos en matèria de terrorisme islamista entre el Mossos, d’una banda, i la Policía Nacional, la Guàrdia Civil i el CNI, de l’altra, és millor del que sembla. L’acord signat el 10 de juliol pel ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, i el conseller d’Interior, Jordi Jané, per integrar els Mossos en el organismes de coordinació policial com el Centre d’Espionatge Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco), confirmava aquesta col·laboració, exigida també pels organismes policials i d’espionatge estrangers, que no entenen com disputes polítiques frenaven l’eficàcia de la lluita antiterrorista. No es cap secret que els principals serveis d’espionatge, de la CIA al Mossad, tenen grups importants a Barcelona per detectar i seguir grups gihadistes. I més enllà que sigui cert o no que la CIA avisés d’un possible atemptat a Barcelona, no es creia imminent la seva realització a mans d’una cèl·lula organitzada i amb components arrelats amb vincles a Catalunya o a Espanya, com sembla que ha estat.
El CNI fa des de fa anys un seguiment i control de totes les mesquites que hi ha a Catalunya amb un enllaç, que habitualment es presenta com a agent de la Policía Nacional, que pregunta pels joves de la localitat susceptibles d’abraçar el terrorisme o discursos contraris a la convivència. També fa un seguiment dels que podrien haver anat a Síria o l’Iraq, si bé els llocs d’on han sortit més joves a fer la gihad a Orient són, i de molt, Ceuta i Melilla. I té agents i confidents infiltrats a les xarxes socials i les presons. Els Mossos també fan un seguiment de les mesquites i acostuma a haver-hi algun agent que té el contacte amb els seus responsables i se’ls demana que informin si hi ha joves en procés de radicalització, no perquè es radicalitzin a la mesquita –el lloc de trobada ara és la xarxa–, sinó perquè els líders de les comunitats islàmiques coneixen bona part de la comunitat. El que potser sí que costa als Mossos és fer un seguiment eficaç dels joves magribins amb historial de petits delictes. I alguns dels autors d’atemptats gihadistes recents a Europa eren joves que passaven de cop del haixix i l’alcohol a la gihad.
Difícilment es pot preveure l’acció terrorista d’un llop solitari, amb antecedents o no per delinqüència, que es converteixi en soldat del Califat. Però si es confirma que l’atemptat ha estat un acte planificat per una cèl·lula organitzada de joves que residien aquí, vinculats a l’Estat Islàmic, que n’ha reivindicat l’autoria, el que ha passat és un derrota col·lectiva dels cossos de seguretat i intel·ligència catalans i espanyols, i ens demostra que som vulnerables.
  Llegir al Punt Avui



 REIVINDICACIÓ DE L'ESTAT ISLÀMIC:
"Agència Amaq: Els autors de l'atac de Barcelona són soldats de l'Estat Islàmic que ha dirigit l'operació de resposta contra contra països de la coalició"

dissabte, 5 d’agost de 2017

ALGUNES FOTOS DE LES PRIMERES HORES DEL FOC D'ARTÉS, AVINYÓ I SANTA MARIA D'OLÓ

Fotos dels primers moments de l'incendi forestal que ha començat a Artés i ha cremat zones d'Avinyó i Sant Joan d'Oló (Santa Maria d'Oló) al Bages i el Moianès




















































dijous, 3 d’agost de 2017

JOSEP ANGLADA CONDEMNAT A DOS ANYS DE PRESÓ I D'INHABILITACIÓ PER SER CANDIDAT, PELS TUITS AMENAÇADORS A ARNAU COMAJOAN QUAN AQUEST ERA MENOR. Fa uns dies ja va ser condemnat a un any per un tuit cap a l'ex-secretari General de PxC. La sentència no es ferma i caldrà esperar el recurs



Josep Anglada deia "tinc més vides que un gat vell i sempre caic de peus" cada vegada que era absolt en primera o segona instància d'alguna de la quinzena de causes per les que ha anat a judici els últims cinc anys. 
Però aquesta sort se li pot acabar ara, en haver estat condemnat a dos anys de presó i inhabilitació per ser candidat,  per un delicte d'amenaces i contra la integritat moral,  pels tuits que va fer el desembre de 2013 contra el llavors menor d'edat, Arnau Comajoan, simpatitzant d'Arran. La condemna del Jutjat Penal de Vic, que Anglada diu que recorrerà, es dicta una setmana després d'una altra del Jutjat Penal número 28 de Barcelona, d'un any de presó i inhabilitació per difondre dades del qui era llavors Secretari General de PxC. Ara se'l condemna per un delicte d'amenaces, tipificat a l'article 169.2 del Codi Penal, en concurs amb un contra la integritat moral, tipificat en el 173.També haurà d'indemnitzar a Coamajoan amb 3000 euros i pagar les costes del judici.

Arnau Comajoan és fill del periodista osonenc, Josep Comajoan, que mantenia llavors amb Anglada evidents discrepàncies ideològiques, sovint manifestades a la premsa o per mitjà de twitter, xarxa en la que Anglada en aquell temps sovint feia piulades cap els immigrants, polítics rivals i periodistes crítics amb ell, força sortides de to.
Però entre el 1 i el 9 de desembre de 2013 va fer diverses piulades que podrien considerar-se amenaçadores contra el fill del periodista amb qualificatius com  "filoetarra", "perroflauta", "cabrons", "amariconar-se com sempre", "porqueria" i "escòria", acompanyats alguns d'ells amb una fotografia del noi que llavors era menor. En un d'aquests deia "Sempre és bo, Casal Tramuntana, seguir al fill de Comajoan, Arnau Comajoan" El Casal Tramuntana era un grup ultra ubicat a Barcelona. També, citant o etiquetant al  menor va piular "La guerra ha començat, potser si que haurem de fer les Joventuts Identitàries a Vic i començar a escarmentar a algú".
En el judici el periodista i pare de l'Arnau, Josep Comajoan, va declarar que quan van començar aquests tuits contra el seu fill, es va dirigir diverses vegades a Anglada informant-li que el noi era menor d'edat i que no barregés al fill en les polèmiques o discrepàncies que ells dos tenien, però Anglada no va esborrar els tuits.
 






PRAT DE LA RIBA I ELS DOS SOPARS DE CASTELLTERÇOL. Mentre el gruix del PDECAT del Moianès va fer un sopar amb Forn, Campuzano i Conesa parlant del futur i l'1-O, l'expresident Pujol, l'exalcalde de CDC, Sílvia Requena i militants i veïns van anar a un altre mirant més el passat



Pujol entre el nou Secretari del Govern i els nous consellers de Cultura i Interior, nomenats expres per l'1-O

Em va colpir veure Jordi Pujol dimarts als actes del centenari de la mort de Prat de La Riba a Castellterçol, a primera fila, al costat del consellers de Cultura i d’Interior. Més envellit, i amb una mirada de vegades desubicada, era l’únic polític masculí que no portava americana. A l’ex-President Jordi Pujol se li va caure la corbata ara fa tres anys en espatllar la seva biografia com havia profetitzat que encara estava temps de fer, en El Convidat d’Albert Om. Representa una Catalunya (i una Espanya) on la majoria de partits es fiançaven de manera opaca i on hi havia una corrupció i enriquiment personal il·lícit, però que d'alguna manera gairebé tothom sabia. I també representa qui va construir partint de cero, la Generalitat i el període dels últims tres segles en que Catalunya ha tingut més poder, prosperitat i autogovern. Representa la construcció d'una Catalunya amb immersió lingüística a l'escola i els mossos com a policia integral, i també aquella que feia possible que a Moià tinguéssim, per voluntat popular durant 28 anys d'alcalde a Josep Montràs, governant en mig d'irregularitats urbanístiques i econòmiques constants, guanyant sempre les eleccions i no va perdre fins que el poble va entrar en fallida.

La presència del matrimoni Pujol Ferrusola a l’acte anual en memòria de Prat de la Riba que es fa cada agost a Castellterçol, era potser l’únic acte públic on l’ex-President s’ha deixat veure des d’aquell 25 de juliol de 2014 que va passar de ser admirat i respectat per gairebé tothom, a repudiat i criticat per tots, també pels seus. En la caiguda de l’estadista hi va influir més el coneixement de la cascada d’irregularitats, presumpta corrupció i negocis tèrbols dels seus fills, fets, sembla, amb la participació de la mare, que el delicte o infracció fiscal d’amagar un suposat llegat a l’estranger. Ningú es creu que els diners i societats que tenen els fills vinguin d’una afortunada gestió d’aquesta herència secreta. El fet és que Pujol abans de ser desterrat i repudiat, anava cada any a l’acte de Castellterçol on manté bona amistat amb l’ex-alcalde de CiU, Manel Vila, i alguns convergents i empresaris castellterçolencs o estiuejants, i els dos anys passats va continuar assistint a la commemoració de Prat de la Riba.
 


Dimarts era allà, a primera fila, sol, vigilat des de la distància pel seus dos escoltes, sense la dona que havia patit un problema mèdic uns dies abans. Assegut entre el nou Secretari del Govern, Joaquim Nin, i en nou Conseller de Cultura, Lluís Puig, que era al costat del també nou Conseller d’Interior. Tots tres nomenats ara per cobrir les baixes de persones que legítimament, bé discrepen de l'1-O o no volen correr el riscos de la repressió. Pujol va ser saludat pel President Puigdemont, i no es va lliurar d’algun crit de “corrupte!” o "lladre!". Amb la mirada de vegades que semblava desubicada va escoltar els parlaments de l’alcalde Isaac Burgos, de la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, i del President Puigdemont, que van reivindicar la vigència de les paraules de Prat de la Riba en el context actual del referèndum de l’1 d’Octubre, per marxar d’una Espanya que no entenia Catalunya feia 111 anys i tampoc entén ara.

En acabar l’acte una seixantena de regidors, alcaldesses i militants del PDECAT del Moianès van anar a sopar amb el conseller Joaquim Forn, el portaveu del PDECAT a Madrid, Carles Campuzano i la presidenta de la Diputació al restaurant La Plaça, allà mateix, paret amb paret al museu i casa natal de Prat de la Riba. Però no es va parlar gaire de l’insigne fill de Castellterçol, sinó del camí cap el referèndum de l’1 d’octubre i de com encarar la repressió i impediments de l’Estat. Conesa va parlar més de com els ajuntaments faran possible el referèndum i Forn, de com el Govern garantirà que es pugui votar i de la fermesa per afrontar la repressió de l’Estat. Ell sap que, pel seu càrrec, és un dels que està més en el punt de mira. Ja vaig tuitejar fa dies que quan veig "Referèndum del l-O", jo hi llegeixo "un a cero", i per saber qui ha guanyat, cal saber a quin camp es juga, i a Forn potser li tocarà intentar decidir-ho.
 Imatge de Twitter del restaurant abans de començar a sopar del PDECAT



  Manel Vila, amb americana blanca, dimarts a Castellterçol. Acabat l'acte convidà a sopar a Pujol amb un grup de militants i exmilitants de CDC i PDECAT

Simultàniament l’ex-President Pujol va anar a sopar al Xup, a la carretera, amb l’ex-alcalde convergent de Castellterçol, Manel Vila, i una vintena de militants o exmilitants de CDC o PDECAT entre els que hi havia Sílvia Requena, la que va postular-se per anar de número 1 a la llista del Congrés dels Diputats. I allà també van parlar del futur, però més amb l’enyorança dels temps en que Pujol era un estadista respectat a Espanya i Europa, i liderava una Catalunya influent que s’autogovernava fins allà on podia amb la política del “peix al cove”. Una política a la que no vol tornar ni ERC ni el PDECAT, però que tan bons resultats dóna ara al País Basc.  
Manel Vila, que té una forta amistat amb Pujol, sap que és que se'l cremi a la foguera per corrupció real o fictícia. Vila va ser gairebé  vint anys alcalde de Castellterçol, i va ser desbancat el 2011 tot i haver guanyat amb 5 regidors, pel pacte entre ERC (3) i el PIC-PSC (3). Però el PIC-PSC que havia quedat tercer es passà de banda a mig mandat pactant amb Vila i CiU una moció de censura a l'alcalde d'ERC. Aquest pacte establia que durant 10 mesos Carme Tantiñà del PIC seria alcaldessa i la resta de mandat ho seria Vila de CiU. Però Tantiñà, sent alcaldessa "va descobrir" que Vila era un pressumpte corrumpte, trencà el pacte amb CiU i, tot i ser la llista menys votada va acabar el mandat com alcaldessa amb ERC i CiU a l'oposcició, sense haver-hi opció legal a que fessin una moció de censura cap a ella. 
Imatge dels sopar amb Pujol. Hi veiem l'exalcalde Manel Vila i de vemell-marró, la Sívia Requena que va postular-se d'anar de número 1 a la llista del Congrés dels Diputats en el lloc de F Homs.


Fa dos dies el diari alemany Süddeutsche Zeitung publicava que els diplomàtics estrangers destacats a Espanya i a la Unió Europea no entenen com Mariano Rajoy no fa cap gest per dissuadir als catalans perquè no vulguin marxar d’Espanya. Mayor Oreja va parlar sense embuts i mostra com veuen el problema molts polítics espanyols, que pretenen aplicar al Procés la mateixa medicina que van exercir contra ETA. Si bé per Mayor Oreja ETA continua existint i actuant, ara a Catalunya amb la convocatòria de l’1-O. Pel PP el lliurament de les armes d’ETA és un trampa, i el Govern central continua mantenint el càstig extrajudicial d’allunyament dels presos, tot i que la banda ja ha deixat de matar.

Amb Catalunya, a més de les condemnes judicials a Mas, Rigau, Ortega i Homs, l’Estat ara es treu de la màniga el Tribunal de Cuentas per tal que s’embargui el bens d’aquests, com un avís que seran més durs encara amb els que s’involucrin en el referèndum de l’1 d’Octubre.

Fa quatre anys, Artur Mas va comparar el procés que s’iniciava a Catalunya amb la lluita de Gandhi i Luther King, comparació que jo vaig qualificar d'arriscada en diversos articles, donat que tots dos van morir assassinats. També des d’alguns sectors del nacionalisme català, es va voler comparar la lluita de Catalunya per tenir un estat amb la d’Israel. I la semblança del que passa a casa nostra amb el que es fa a Israel no l’han posat els independentistes, sinó Mariano Rajoy i la Brigada Aranzadi. Mentre a la dona de King o Mandela o la família de Gandhi no se’ls hi va expropiar la casa, ara s’adverteix que, a més de presó i inhabilitació, se’ls hi cobrarà en espècies els diners que destinin al 1-O i perdran tots els bens. Si fa o no fa, com fa Israel amb les famílies del palestins que cometen actes violents o de terrorisme que se’ls hi dinamita la casa.

Jo no tinc ni idea de com anirà l’1 d’octubre. Estic segur que es votarà encara que a molts llocs serà amb urnes al carrer i el seu resultat i les seves conseqüències es mesuraran no només en base a la participació, sinó per la resposta repressiva de l’estat. Molts catalans no independentistes que creuen que la solució és un nou encaix amb Espanya s’alinearan amb el Sí, senzillament perquè no podran quedar-se al costat d’un Rajoy que intenti retirar les urnes o empresonar a bona part dels dirigents polítics catalans.  Puigdemont, parlant de Prat de la Riba, va recordar l’actuació de l’Exèrcit contra la revista el Cu Cut i l’aprovació de la Ley de Jurisdicciones. No sembla possible fer això ara, però un gallego com Rajoy, que no mostra emocions ni empaties, i que sap que a la seva dreta té a Aznar i la caverna mediàtica esperant que la cagui, és capaç de tot.  

Discrepo dels que creuen que si hi ha una participació alta, l’endemà es pugui proclamar la independència. Entre d'altres motius pels pocs suports internacionals obtinguts. És negatiu que dels pocs partits europeus que s'han manifestat a favor, dos són ultres, La Lliga Nord d'Itàlia i el Blaams Velang flamenc i de Maduro millor no parlar-ne.
 Més aviat veig que s’entrarà en un espiral de sancions i amenaces que al mateix Rajoy se li pot anar de les mans, no perquè desemboqui en cap acte de violència, sinó perquè significarà la voladura de tots el ponts. I és que l´única sortida a aquest conflicte és que les dues parts es trobin per dialogar i negociar disposats a parlar de tot. I "tot" vol dir parlar d’una consulta pactada vinculant, vol dir també parlar de tornar als millors anys del pujolisme –que es va enyorar amb Pujol i l’ex-alcalde Vila al sopar del Xup- afegint‘hi el pacte fiscal i blindatge de competències. I no veig a al PP de Rajoy ni molts sectors del PSOE disposats a seure a parlar, sense condicions prèvies, de tot.    

dimarts, 1 d’agost de 2017

PUIGDEMONT REIVINDICA A PRAT DE LA RIBA A CASTELLTERÇOL, AMB MOTIU DEL CENTENARI DE LA SEVA MORT, NO COM A EXERCICI DE NOSTÀLGIA, SINÓ COM LLIÇÓ DE FUTUR. Avui s'han celebrat a Castellterçol (Moianès) els actes del centenari de la mort de fundador de la Mancomunitat


 La presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, l'alcalde Isaac Burgos, el president Puigdemont, i l'alcalde Moià, Dionís Guiteras, a la Sala de Plens. Al fons la pintura mural de David Font

Aquesta tarda, amb la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'han celebrat a Castellterçol (Moianès) els actes del centenari del fundador de la Mancomunitat de Catalunya,  Enric Prat de la Riba, poble on va neixer i morir. 
Després d'anar a l'Ajuntament, on s'ha penjat a la sala de plens la pintura mural sobre Prat de la Riba de l'artista local David Font, ha sortit al balcó per contemplar el Ball del Ciri. Tot seguit, acompanyat dels consellers de Sanitat, Toni Comín, vinculat a Castellterçol, del de Cultura, Lluís Puig, i del d'Interior, Joaquim Forn, (dues hores abans s'ha celebrat a Moià la Junta de Seguretat), ha anat cap a la Plaça on l'alcalde Isaac Burgos, la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa i el president Puigdemont han fet els seus parlament davant de més de 500 persones. Com en anys anterior entre el públic hi era l'expresident Jordi Pujol que ha estat rebut, més aviat amb indiferència per la gent, si bé no s'ha lliurat d'algun xiulet i crit de corrupte.
 El President observant el Ball del Ciri, des del balcó de l'Ajuntament


Davant de la casa museu Prat de la Riba el primer en intervenir ha estat l'alcalde, Isaac Burgos, que a més de reivindicar la figura i les paraules de Prat de la Riba, com "més vives que mai", ha afirmat que "l'1 d'octubre votarem en un referèndum vinculant". 
Tot seguit ha intervingut la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, que ha evocat l'obra de Prat de la Riba que després de ser president de la Diputació de Barcelona, va crear la Mancomunitat "com un òrgan nou que servís per tot Catalunya" Conesa ha recordat com amb la Mancomunitat es van crear les biblioteques, l'Escola Industrial, l'Institut del Teatre, Escoles de formació per a dones,i l'ha qualificat de visionari. Per Conesa la Catalunya actual com la de fa 111 anys, està encorsetada per un estat que no la deixa ser lliure".


Conesa, Puigdemont i l'alcalde Isaac Burgos

Per la seva banda el president Puigdemont, ha reivindicat Prat de la Riba i el seu llibre "La nacionalitat catalana" que "si el llegissin els polítics espanyols sabrien que sentien els catalans fa cent anys i que senten ara"   I citant Prat de la Riba ha afirmat que "no hi ha perill més gran que la immobilitat", afegint que "a Catalunya l'han volguda morta tantes vegades i ha rebrotat tantes vegades, que en el diccionari del futur hi ha unes ganes enormes de viure". Per Puigdemont el llegat de Part de la Riba "no és un exercici de nostàlgia, sinó de una lliçó de futur".
Puigdemont ha afirmat que "la millor manera que d'homenatjar Prat de la Riba és intentant fer realitat el seu somni i el de generacions que ho han tingut pitjor que nosaltres i que ens han permès avui tenir el privilegi històric d'estar a pocs mesos d'aconseguir-ho".  I ha recordat que com va dir el fundador de la mancomunitat, "No hi ha perill més gran que l'immobilisme"
Acabat l'acte institucional s'han fet crits d'independència i ha començat un concert de mes d'un hora de Roger Mas que ha cantat temes de Verdaguer i altres poetes i escriptors catalans. El president Puigdemont ha marxat després d'escoltar els primers temes.
En acabar l'acte, poc abans de les deu del vespre, una seixantena de regidors, alcaldes i militants del PDECAT del Moianès han anat a sopar al bar La Plaça, amb el conseller Joaquim Forn, la presidenta de la Diputació i el portaveu del partit al Congrés, Carles Campuzano, mentre l'ex-president Jordi Pujol ha anat a sopar al restaurant El Xup, a la carretera, amb l'ex-alcalde de CiU, Manel Vila, i una vintena de militants o exmilitatns de PDCAT o CDC i veïns.

L'ex-president Jordi Pujol, al costat dels consellers de Cultura i Interior


 El conseller de Sanitat, Toni Comin. Estiueja a Castellterçol on hi té enterrat el seu pare, el líder comunista, Alfons Comín.
Els consellers de Cultura, Interior i Sanitat

 
  Les alcaldesses de Sant Quirze Safaja, Anna Guixà, i Monistrol de Calders, Sílvia Sànchez, amb el President i l'alcalde.






Puigdemont amb els dansaires del Ball del Ciri
 




 Roger Mas i el seu grup