dimarts, 26 de setembre de 2017

JO SÍ QUE TINC POR! Si es deté Puigdemont o s'impedeix votar el proper diumenge, la situació es pot descontrolar per la violència policial, donat que possiblement els agents no sabran gestionar a molts llocs l'ordre d'impedir la votació i veure's rodejats per centenars veïns que es resisteixen pacíficament

"Donada la determinació d'impedir que es posin les taules de votació als 5.000 punts previstos, no es viurà la protesta només al centre de Barcelona, no hi haura una zona cero o una plaça del Maidan. Hi haurà milers de llocs on veïns oposaran resistència pacífica però ferma. I això no ho pot controlar ningú i algun policia pot perdre els nervis i disparar. Jo, evidentment, votaré"



El magnífic piromusical de la Mercè d'ahir al vespre va haver de canviar el seu guió original per incorporar el record a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils de fa cinc setmanes i va començar amb l'encesa de bengales al so d'l'Imagine', de John Lennon. 
Els atemptats van fer néixer la resposta espontània del "No tinc por!" o "No tenim por!", i aquesta mateixa consigna es va cridar el passat dimecres, 20 de setembre, davant de les seus de la CUP i la Conselleria d'Economia que van patir el registres de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Bé, a la de la CUP finalment no van poder entrar en no portar en el primer intent ordre judicial i després la marea humana de joves i no tan joves disposats a fer resistència passiva ho va fer impossible. Protestes sense precedents a Catalunya que han coincidit amb les concentracions de suport als alcaldes cridats a declarar com a imputats o investigats, concentracions espontànies contra els registres de la Guàrdia Civil a impremtes i mitjans de comunicació i les que es van fer davant dels jutjats en favor dels detinguts de  diferents departaments de la Generalitat. 
Aquesta marea repressiva i la velocitat dels esdeveniments no només ha allunyat en el temps el record dels atemptats del 17 d'agost i el motiu original de l'eslogan, sinó que ha fet que els que discrepaven de la manera, diguem arrogant, amb la que Carme Forcadell i Junts pel Sí van gestionar l'aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat al Parlament, hagin oblidat o perdonat tots aquests errors, fins i tot malgrat alguna de les cagades o falta d'encert de Puigdemont a l'entrevista de Jordi Évole de diumenge. Molta de la gent ubicada a l'espai electoral dels Comuns i Iniciativa, dels socialistes, i també de l'abstenció en la qüestió independentista, que dubtaven o no pensaven votar, ara vol votar indignada pel que fa Rajoy i la Fiscalia.  
Voràgine repressiva que s'ha aturat parcialment per la Treva de la Mercè, mentre arriben més policies i guàrdies civils a Catalunya on tenim ja tres quartes parts del antidisturbis de tot l'Estat, deixant sense efectius la major part del territori espanyol, com es va veure amb el setge d'ultres a l'acte de Podemos a Saragossa. La Guàrdia Civil com a cos, que té el lema de "El honor es mi divisa", va viure com una humil·liació els fets de la Conselleria d'Hisenda i els danys als seus vehicles. I probablement alguns han vingut a Catalunya amb ànim de rescabalar el seu honor. Amb crits de "A por ellos!" van ser acomiadats de les seves casernes de diferents llocs d'Espanya els que venien cap a Catalunya i el vaixell Piolín

Tot i que la intenció del piromusical era fer-nos vibrar amb el record a les víctimes dels atemptats jihadistes i amb l'anhel de pau sense violència ni terrorisme, sembla que la por aquell terror i aquella violència s'ha esvaït davant d'altres pors que molts avui tenim i veiem més reals i properes. Una por que no podíem ni imaginar fa unes setamanes ni els favorables al referèndum, ni els escèptics, ni molts dels que no pensaven votar i ara, gràcies a les mesures de Rajoy i la Fiscalia, s'han decidit a fer-ho. 


Molts pensàvem fa un mes que l'1-O seria una mobilització cívica com el 9-N, que segurament tindria consequències penals d'aquí un temps per Puigdemont i alguns consellers, i que si era un èxit de participació, forçaria a un nou intent de negociació amb el govern central. Però la imputació de 720 alcaldes, el desembarcament -mai millor dit- del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil a Catalunya, el tancament de webs, registres d'impremtes, les imputacions per sedició, i l'advertiment que es pot empresonar aquesta setmana al president Puigdemont, han capgirat totalment l'escenari.
Tot i que la CUP al carrer Casp i l'ANC a Rambla Catalunya van controlar molt bé la gent per tal que la resposta fos pacífica, res garanteix que la situació no és descontroli i acabi amb violència policial si s'envia a la Guàrdia Civil i Policia Nacional, amb o sense Mossos, a tancar els col·legis electorals, requisar el mateix dia 1 paperetes i detenir als qui són a les taules, siguin dins o fora del local designat com col·legi electoral.

Una cosa és controlar la gent a Rambla Catalunya i l'altra evitar que 5 Guàrdies Civils siguin capaços de desmuntar un punt de votació a un poble del Bages o l'Empordà amb 400 veïns que oposen resistència, seuen a terra i algú, pel seu compte punxa els rodes dels vehicles. Comentava  aquí al blog fa uns dies com Ryszard Kapuscinski analitzava en els seus llibres, com tantes protestes, manifestacions i revoltes del segle passat arreu del món, havien esdevingut irreversibles després d'un tret disparat contra els manifestants per un policia que se sentia acorralat. I donada la determinació de Rajoy i la Fiscalia de que s'impedeixi físicament que es posin les taules de votació als prop de 5.000 punts de votació previstos, diumenge no es viurà la protesta o l'enfrontament només al centre de Barcelona, no hi haura una zona cero, una plaça del Maidan o de Tiananmen. Hi haurà milers de llocs on veïns de totes les edats oposaran resistència als cossos policials. I això no pot controlar ningú. No dic que ens haguem d'abocar a uns fets violents com la Setmana Tràgica o el 6 d'Octubre, però em va inquietar la manera amb la que el conseller Jordi Turull va referir-se dissabte a Moià a les protestes de dimecres, dient que "Xavier Trias va anar a donar suport al local de la CUP i els de la CUP anaren després a protegir o defensar la Conselleria d'Economia".
Evidentment que desitjo que no es descontroli per la repressió policial i que els agents no exercitin la violència. Però sembla que la Fiscalia de l'Estat, el PP, i aquest gallec, anomenat Mariano Rajoy, de doble vida, incapaç de mostrar emocions, que només parla espanyol i que quan va ser vicepresident de la Xunta de de Galicia mai no va pronunciar una sola paraula en gallec, per considerar-la una llengua pueblerina, han decidit abocar Catalunya a un escenari per fer potser el  que va dir Espartero, "que hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantenarla a raya". 
Ahir, mentre Rajoy marxava de viatge als Estats Units, el Tribunal de Cuentas castigava a Artur Mar amb una multa de cinc milions d'euros, el Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza -conegut als ambients judicials com Mazinguer Z per la seva determinació com a braç de ferro executor del que diu el Govern- reconeixia la possibilitat de detenir i empresonar preventivament a Carles Puigdemont. Com reaccionarà la gent si això passa? I tot i que el conseller Forn i el major Trapero de moment s'hi oposen, es pretén posar els Mossos sota les ordres del tinent coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, casualment germà de l'anterior president del Tribunal Constitucional. De la reunió dels tres cossos policials d'ahir feta després que la Fiscalia imposi aquest pretés control del Mossos, se'ls va exigir que identifiquin els punt de votació i els seus responsables.
Aquests propers dies la Fiscalia i el govern de l'Estat haurà de decidir si emprèn o no nous passos per impedir que es faci ni un 9-N bis, amb molta més participació, dins o a la porta de les escoles. I havent arribat on hem arribat, res fa preveure que pensin aturarar-se. Es diu que avui dimarts o demà dimecres s'actuarà legalment contra TV3 i Catalunya Ràdio perque deixen d'emetre l'espot del referèndum. Què passarà si s'hi neguen de nou? Es detindrà a Vicent Sanchis i Saül Gordillo? S'enviarà a la Guàrdia Civil? S'encomanarà aquesta tasca als Mossos? I què passarà si els Mossos reben l'ordre de tancar col·legis electorals i desmuntar les taules encara que estiguin al carrer davant la porta de l'escola o centre cívic que no s'ha pogut obrir? I tornant als Mossos, què passarà si Josep Lluís Trapero es resisteix a complir certes ordres de la Fiscalia o de Pérez de los Cobos? El detindran per rebel·lió militar?
Així doncs si l'Estat continua amb la voluntat d'impedir cap mena de votació, fa més detencions, envia els grups especials de la Guàrdia Civil a TV3, es produeix una fractura al comandament de mossos i aquest acaben convertits en escolanets de la Policia Nacional i Guàrdia Civil dissolent concentracions sedicioses el diumenge dia 1 a cada poble i barri de Catalunya, la cosa se'n pot anar de les mans, i poden haver-hi morts quan els agents es posin nerviosos i se sentin desbordats per la massa tumultuosa i sediciosa, armada de paperetes i caixes de sabates convertides en urnes.
Desitjo i voldria que el dia 1 d'octubre sigui un dia de votació insubmisa -un referèndum amb garanties ja no ho pot ser-, i que després s'iniciï la negociació política que el PP des que el Constitucional va tombar l'Estatut ha estat incapaç de fer. Però sembla que el govern central i la Fiscalia no deixaran fer un nou 9-N, i temo molt, que es pugui descontrolar quan uns guàrdies civils -que van viure com un deshonor els fets de dimecres-, policies nacional o mossos, no sàpiguen gestionar diumenge que mig miler de persones aquí o allà, es neguin a dissoldre's i els tinguin rodejats davant d'una escola a crits de "Volem votar!" i "No tenim por". Jo de por que es descontroli i hi hagi violència per part de les forces policials que utilitzin les armes, sí que en tinc! Però jo votaré! 

divendres, 22 de setembre de 2017

MIG MILER D'ULTRES ES MANIFESTEN DAVANT LA SEU DE L'ANC CONTRA EL REFERÈNDUM, DEMANANT PRESÓ PER PUIGDEMONT I CANTEN L'HIMNE DE LA LEGIÓ I LA GUÀRDIA CIVIL. POSTERIORMENT VAN FINS LA CASERNA DE LA GUÀRDIA CIVIL PER DONAR-LI SUPORT. Tot i la presència dels Mossos d'Esquadra es produeixen alguns incidents amb insults creuats, alguna corredissa, escopinades i una agressió a veïns, conductors o vianants partidaris de la independència que han fet crits o cassolada en favor del referèndum





 Dirigents de Somatemps a l'acte
 Crits contra lAssemblea Nacional Catalana

 Arriben els de Democracia Nacional amb Juan de Haro, dirigent d eles joventuts

 Por España me atrevo, lema de la convocatòria


 Permet la Llei de Seguretat Ciutada anar encaputzat a una manifestació?
 
Aquesta tarda vespre mig miler d'ultres, convocats per la coordinadora "Por España me atrevo", impulsada principalment per Democracia Nacional, Somatemps, Generación Identitaria i ex-legionaris, s'han concentrat davant la seu de l'Assemblea Nacional Catalana de Barcelona, al carrer Marina, amb banderes catalanes i espanyoles, unes amb l'escut constitucional i altres llises, es a dir sense res. Tot i que la convocatòria la feia aquesta coordinadora o plataforma de nova creació, el permís de l'acte l'ha demanat Democracia Nacional, grup força actiu els últims mesos a Catalunya, sent ara el principal dinamitzador de les mobilitazcions ultres. El seu delegat a Catalunya, Albert Bruguera, ha estat qui ha marcat els temps de la concentracio i posterior manifestació. També hi era el dirigent de Somatemps Josep Alsina. Militants de Generación Identitaria s'han encarregat de la megafonia i han format part del servei d'ordre. Tot i això, quan la concentració davant l'ACN ja ha acabat i es marxava cap a la caserna de Travessera de Gràcia, han arribat diversos exdirigents i exmilitants de Plataforma per Catalunya.



A un balcó del costat de la seu d'ANC es produeis el primer incident amb veïns pro referèndum

Davant l'ANC s'han fet crits de “covards”, “pederastes”, “traidors”, "Payasos”, "Puigemont i Forcadell a la presó". "A la prisión, por sedición!" i altres habituals en aquestes manifestacions ultres com “No nos engañan, Catalunya es España”; “Catalunya es Aragón” o “España es una y no cincuenta y una”. “Por España me atrevo”, “España no se vota “ o “Forcadell y Sànchez renegados bien pagados”, "Soy español, español..."a la vegada que per megafonia se sentien càntics legionaris o de la Guàrdia Civil.
Amb els Mossos d'Esquadra fent un cordó per protegir la seu de l'ANC i separar els ultres d'una quarentena d'independentistes que feien crits en sentit contrari, s'han llegit diversos manifestos per la unitat d'Espanya, s'ha simulat hissar la bandera espanyola i, Jesús Cañada, de la Germandat de Legionaris ha fet una al·legat en favor de la unitat d'Espanya, de la Verge del Pilar, de la Legió i del seu fundador Millán Astray. Malgrat que pretenien donar una imatge d'oposició al referèndum des de la centralitat no independentista, de seguida es veia que era una concentració de l'extrema dreta clàssica



 Jesús Cañada, de la Hermandad de Legionarios, lloant a Millán Astray al costat d'un combatent d ela División Azul

Després d'encendre bengales i proferir més crits contra els independentistes i en favor de la unitat d'Espanya, els concentrats han anat en manifestació fins la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia, cosa que ha agafat per sorpresa al Mossos d'Esquadra. S'han produït alguns petits incidents amb veïns que picaven la cassola o feien crits d'indepèndencia, i un veí els hi ha llança una ampolla, vivint-se moments de tensió.
Un cop davant la caserna de la Guàrdia Civil, s'han repetit els mateixos crits, mentre un petit grup d'antifeixistes han intentat contramanifestar-se, cosa que han impedit els Mossos per evitar que els dos grups contactessin i s'enfrontessin. Un jove independentista ha estat insultat i agredit físcament, si bé els dirigents de Democracia Nacional han demanat que el deixessin marxar. Hores d'ara els Mossos investiguen aquesta agressió gravada per TV3. Ha sigut a Travessera de Gràcia quan han vingut més militants i simpatitzants ultres que no hi eren al principi, quan els manifestants han arribat a ser 600 o 700. 
 
 


 Guàrdies Civils i familiars aplaudint als manifestants

Davant la caserna s'ha donat el fet que alguns guàrdies civils o familiars seus, han aplaudit als manifestant i s'han sumat a les seves consignes. Passades les nou del vespre la majoria de manifestants s'han dispersat, si bé un centenar ha tornat fins la seu de l'ANC, baixant després per Lepant. Ha sigut en tornar cap a la seu de l'ACN quan s'han produït tres incidents o intents d'agressió cap a veïns i un conductor d'un cotxe que tocaven la cassola o havien fet crits d'independència. Agressions que el servei d'ordre de l'acte ha intentat amb més o menys rapidesa aturar. El fotoperiodista Jordi Borràs, també ha denunciat un intent d'agressió. Penso que si la Brigada Mobil o els ARRO dels Mossos haguessin encapsulat al mig miler de manifestants cami de la caserna, aquestes agressions puntuals i altres situacions de tensió amb veïns que cridaven indepèndencia o tocaven la cassola des dels balcó, s'haguessin evitat.

QUÈ PASSARÀ DESPRÉS DEL SÍ EN EL REFERÈNDUM DEL KURDISTAN IRAQUIÀ? Analitzo al Punt Avui


 Xavier Rius, periodista
El Punt Avui, 22 de setembre de 2017
Dilluns se celebra al Kurdistan iraquià el referèndum d’independència. Un territori autònom on hi viuen sis milions dels 35 milions de kurds, repartits entre l’Iraq, Turquia, Síria i l’Iran. El Kurdistan és el territori i el poble més nombrós del món sense un estat, pertanyent des de l’any 1634 a l’Imperi Otomà, en el qual eren un grup ètnic més. Però va perdre el tren de la història el 1923, quan en el Tractat de Lausana els vencedors de la Primera Guerra Mundial, incomplint el que s’havia pactat en el Tractat de Sèvres, van definir el territori de la Turquia moderna.

El kurds dels quatre territoris van ser reprimits reiterades vegades per l’exèrcit del seu propi estat, i animats a la rebel·lió pels governs veïns. Per haver col·laborat suposadament amb l’Iran, van ser massacrats amb armes químiques per Saddam Hussein. Però el Kurdistan iraquià va iniciar la seva desconnexió de Bagdad l’any 1992, després de la primera guerra de l’Iraq.

Aquell any els Estats Units va decretar una zona d’exclusió aèria i, sense el vistiplau del règim i sense trencar del tot amb l’administració de Bagdad, van celebrar eleccions a la regió, i van constituir un govern i una administració que podia subsistir i prosperar gràcies a la venda de petroli i l’esquivament de les sancions imposades al règim. Després de la invasió americana del 2003 van continuar amb el seu estatus. I quan es va retirar l’exèrcit dels Estats Units, van passar a ser molt més que una regió autònoma. Però tant els Estats Units com els països àrabs i Turquia rebutjaven un desmembrament de l’Iraq en tres zones: la xiïta al sud, la sunnita al centre, i el Kurdistan al nord.

Per intentar acontentar els kurds s’acordà que, mentre que el primer ministre iraquià seria àrab xiïta, el president de l’estat seria kurd. Fins al 2014 ho va ser Jalal Talabani, líder d’una de les faccions kurdes, i el seu rival, Masud Barzani, seria el president del territori autònom. I mentre el Kurdistan prosperava econòmicament i socialment, els governs de Bagdad fracassaven una i altra vegada a l’hora de reconstruir el país, s’enfonsaven en la guerra sectària, i protagonitzaven reiterats escàndols de corrupció. La irrupció d’Estat Islàmic amb la conquesta de Mossul el juny de 2014, d’on l’exèrcit iraquià va fugir, va fer de les milícies kurdes l’única força capaç d’enfrontar-se amb el soldats del califat. I en aquest context de retirada de l’exèrcit iraquià, els kurds van aconseguir el control de Kirkuk, ciutat que fins llavors estava en mans de les autoritats de Bagdad i en la qual a més de la població kurda hi ha les minories turcmana, àrab i assíria. És cert que molts dels àrabs que viuen a Kirkuk van anar-hi portats per Saddam Hussein, que desitjava repoblar ètnicament aquella província rica en petroli. Però la inclusió de Kirkuk en un hipotètic territori autònom o independent kurd és rebutjada per Turquia, per Bagdad i les minories no kurdes, que temen ser convertides en ciutadans de segona.

 Cartell demanant el Sí en kurd, siriac o assiri, turc, àrab i armeni


Més enllà que Bagdad ha declarat il·legal el referèndum, si bé a diferència del que passa a altres llocs –uf, millor no barregem el tema!– no té capacitat coercitiva d’impedir-ho, tant Turquia com l’Iran, que són estats veïns, rebutgen la independència del territori, donat que seria un estímul per als seus propis kurds.

Del referèndum sortirà un sí a la independència. I llavors, donat que ni Bagdad ni els veïns la reconeixeran, i els Estats Units que els donen suport de moment tampoc, haurà de venir l’hora de la política. Intentaran els kurds tirar pel dret? Se’ls demanarà que esperin uns anys? Se’ls prometrà més beneficis del petroli? Però, què passarà amb Kirkuk? I tothom sap que una desestabilització del territori podria ser utilitzada pel derrotat Estat Islàmic per recuperar terreny.
 Llegir al Punt Avui

dimecres, 20 de setembre de 2017

IMATGES DE L'INTENT DE LA POLICIA NACIONAL D'ENTRAR A LA SEU DE LA CUP I CONCENTRACIÓ DAVANT LA SEU D'ECONOMIA

Avui el Cos Nacional de Polícia ha intentat entrar a la seu de la CUP al carrer Casp de Barcelona, per ordre del jutge n 13 de Barcelona. Ho han intenta fer sense ordre judicial, però després tot i tenir l'ordre han hagut de desistir de fer-ho davant la presència de milers de persones. Aquí teniu fotos d'aquesta tarda vespre.

















CONCENTRACIÓ DE MILERS DE PERSONES A GRAN VIA-RAMBLA CATALUNYA