dimarts, 23 d’agost de 2016

ANGLADA ES SONDEJAT A MADRID PER UN POSSIBLE NOU PROJECTE POLÍTIC ULTRA A NIVELL ESPANYOL. Anglada visita l'Hogar Social Ramiro de Ledesma

Josep Anglada, acompanyat d'altres membres del seu partit, des de fa un mes anomenat "SOM IDENTARIS", va mantenir dijous i divendres passat diverses reunions amb coneguts militants i dirigents ultres de la capital d'Espanya, orfes de projecte polític després de l'enfonsament de La España en Marcha, i decebuts o no vinculats al projecte de confluència sota la sigla de "Respeto" del fracassat Partido X La Libertad, amb el que queda de PxC i España2000. Aquest enfonsament de la ultradreta va quedar de manifest amb l'absència de candidatures a les passades eleccions generals a la majoria de cicunscripcions, tret de les de les de Falange Española de la JONS.
Així Anglada es va reunir amb Eduardo Núñez, president de l'Asociación Cultural de Amigos de León Degelle (cap de les SS que es refugià i morí a Espanya) que en els seus incis havia donat suport al projecte de PxL, amb Fernando Matínez García, autor d'un llibre qüestionant l'Holocaust, amb Nacho Larrea del programa de ràdio digital La Hora del Café, i amb Francisco Lanzas de Sierra Norte Digital. També es va reunir amb Melisa Domínguez Ruiz, líder de l'Hogar Social Madrid Ramiro de Ledesma, ubicat després del se desallotjament al barri de Tetuán a la seu de l'antic NODO de TVE.

Anglada va anar a Madrid acompanyat del Secretari d'Organització i exregidor de Canovelles, Ricard Buñuel, del responsable de les joventuts, Jordi Barba, i del militant de SOMI, Álvaro Fernández, que resideix temporalment a Madrid.
Anglada tornarà a Madrid d'aquí quatre mesos donat que hi ha qui veu en ell l'única persona amb ganxo mediàtic per iniciar un nou projecte d'àmbit espanyol al que SOMI hauria de donar suport. Sorpren que Anglada s'hagi reunit amb aquestes persones del sector de tradició clarament ultra, neonazi o postfranquista, donat que ell va dir fa dos mesos que se'l va expulsar de PxC per haver-se enfrontat "amb els fatxes i ultres" que manaven a PxC.


 Anglada a la porta de l'Hogar Social Madrid Ramiro de Ledesma. A la seva esquerra Eduardo Núñez, president de l'Asociación Cultural de Amigos de León Degrelle. Els tres de l'esquerra de la imatge són Álvaro Fernández, Jordi Barba i Ricard Buñuel.

dilluns, 1 d’agost de 2016

COMBATRE EL DISCURS GIHADISTA DES D'EUROPA. Analitzo a Nació Digital les conseqüències dels atemptats del Daesh a Europa i com combatre des de dins i fora de l'islam el seu discurs




Xavier Rius, Nació Digital, dilluns 1 d'agost de 2016
L’onada d’atemptats gihadistes que patim desconcerta una Europa que no sap com aturar i prevenir aquesta violència, es tracti d’atacs coordinats com els de Bataclan o Brussel·les, es tracti d’accions fetes per un sol individu com el de Niça amb un camió, sigui el seu autor un musulmà fill d’immigrants, sigui un sol·licitant d’asil com els que, amb un ganivet o destral a la mà, han irromput a les ciutats alemanyes de Ansbach, Reutlingen o Wurzburg. Atacs que es que s’han produït a Europa després que Abu Bakr al Baghdadi s’autoproclamés nou califa dels musulmans, i que el seu portaveu, Abu Mohamed al Adnani, fes una crida a colpejar objectius de tota mena.

Amb una ultradreta que creix i demana tancar la porta als refugiats i immigrants de països musulmans i l’aplicació de lleis d’excepció, François Hollande i Angela Merkel s’han negat, de moment a canviar la política vers els refugiats i a aplicar mesures de presumpció de culpabilitat amb els originaris o de descendents de famílies de països islàmics. Hollande intenta aguantar la pressió del Front Nacional de Marine Le Pen i del mateix Nicolas Sarkozy. A Alemanya, el partit xenòfob Alternativa per Alemanya, té poca presència a les institucions, però aquest últim any s’han produït centenars d’atacs a centres de refugiats, i Merkel ha de fer front a les veus dels seu propi partit contràries a la mà estesa d’aquest últim any a l’arriba de refugiats.

A Catalunya i l’Estat espanyol l’ultradreta, per sort, és residual donat que ha estat incapaç de trencar els lligams amb el seu passat franquista, està més preocupada en la sagrada unitat d’Espanya que en la immigració, viu immersa en eternes lluites caïnites, i bona part dels seguidors ja els va bé el PP. I la reacció popular als atemptats de l’11-M no va ser un creixement de la islamofòbia, sinó que es va canalitzar amb el vot de càstig a Aznar que ens havia ficat a la guerra d’Iraq. Però els gihadistes també criden a recuperar i atemptar a un Al Àndalus del que Catalunya en forma part. I és aventurat imaginar quina reacció es donarà si es produeixen aquí atemptats amb un camió com a Niça, o amb una destral en un tren. I molts articulistes i analistes han afirmat aquests dies que potser ens haurem d’acostumar a viure com a Tel Aviv, on les armes al carrer, i els atemptats, no trenquen el dia de la gent que s’hi ha acostumat.

Aquesta setmana després de la detenció de dos germans d’origen marroquí d’Arbúcies, acusats de finançar a Daesh, i fer-se públic que un tercer germà va morir a Síria, hi qui s’ha preguntat què hem fet malament perquè immigrants que es consideraven perfectament integrats, estiguessin col·laborant amb el Daesh, més quan el seu no era el cas de magribins desarrelats en l’àmbit social i laboral, que, com passa a les banlieus de França o al municipi belga de Molenbeek, superen el seu problema identitari i de rebuig, fent-se combatents de l’Estat Islàmic.

Més enllà que és cert que molts dels joves musulmans europeus pateixen problemes identitaris lligats a la discriminació educativa, social i laboral, la ideologia i els valors fanàtics als que juren fidelitat no neixen aquí. No es podrà superar aquest conflicte del gihadisme cap a les democràcies occidentals i –també- cap aquells musulmans que els gihadistes consideren apòstates o desviats, si des de l’islam i des de les societats i estats de majoria musulmana no s’imposen les veus que volen un canvi per ubicar la religió en l’àmbit privat i reinterpretar l’Alcorà.

Els que consideren l’islam intrínsecament pervers i contrari als drets humans i la llibertat de consciència que hi ha Europa, obliden que fa uns segles, mentre aquí es perseguia i expulsava al jueus i es cremava a la foguera els cristians desviats, els països musulmans acollien els jueus. I obliden que els impulsors de del salafisme, visió de l’islam de la que sorgeix Al Qaeda i el Daesh, són les monarquies petrolieres aliades d’Occident que han arraconar la tercera via d’uns règims àrabs laics que governaven fa unes dècades bona part del món àrab.

El problema, però, és que el salafisme s’ha estès arreu dels països sunnites en un temps que la ciència, la cultura i els valors han avançat molt, i s’ha imposat a la major part del món la separació entre política i religió i la ubicació de la religió en l’àmbit privat. Mentre a Europa, dessagnada per guerres de religions es van imposar els principis de la Il·lustració, la separació de poders i de la supremacia dels drets humans. I un dels pilars d’aquests drets és la llibertat ideològica, entesa com la llibertat de canviar de pensament i creences i fer-ho públic, als països musulmans això no ha anat així. Al món musulmà, mancat d’una autoritat o califa des de 1926 quan Turquia va abolir la figura del soltà-califa d’Istambul, no hi ha la figura que encarni el paper de successor de Mahoma, capaç de fer prevaldre una interpretació de l’Alcorà que passi pàgina a la necessitat de convertir voluntàriament o per la força als no musulmans.

La clau per superar tot el que hi ha de rebuig vers els no musulmans i els mals musulmans, està en les mateixes societats de majoria islàmica que consideren apòstata qui qüestiona la religió, posa el pensament científic per sobre del que diu l’Alcorà, o s’atreveix a fer públic que ha canviat de religió o que ha deixat de creure i és agnòstic. Aquesta no separació de religió, política i societat, amb una interpretació literal de l’Alcorà, oprimeix per sobre de tot a aquells que s’atreveixen a pensar diferent als països musulmans i a les dones. Però no significa que hagi de ser sempre així. A Tunísia, es va aprovar fa tres anys una constitució que reconeix la llibertat ideològica i religiosa, prohibint explícitament la persecució de l’apostasia. És a dir, a Tunísia ja no es delicte fer públic que s’ha deixat de creure o afirmar que es pot ser creient a la vegada que, en base al que diu la ciència, negar l’existència història d’Adam o qualificar l’Alcorà de ser un llibre metafòric.

Conec algun imam resident a Catalunya que es defineix com a salafista, el qual nega tota vinculació entre salafisme i violència. Però el salafisme que exporten i financen les monarquies saudites predica aplicar ara i aquí un valors socials idèntics als que vivien els seguidors de Mahoma el segle VII. Uns valors totalment contraposats als de la democràcia i la llibertat individual. I un cop es predica viure amb uns valors oposats als nostres, es genera odi cap a la societat occidental.

Així doncs, una de les claus per desterrar d’Europa la ideologia d’odi del gihadisme la tenen els líders i les comunitats musulmanes d’Europa, que han de moure fitxa i acceptar sense por tot el que significa la llibertat religiosa, el dret a creure i a no creure, deixant de patir per la virtut de les seves noies, predicant no com resistir en una terra d’infidels, sinó oferint la religió com una eina d’aquells que creuen en Déu, per relacionar-se amb ell, viure fent el bé, i compartir la fe. Lamentablement, però, el missatge del Daesh i de l’autoproclamat nou califa que es troba a la xarxa, per alguns serà més atractiu
Llegir a Nació Digital

ANGLADA CANVIA EL NOM DEL SEU PARTIT PEL DE "SOM IDENTITARIS" AMB LA SIGLA "SOMI". Quan va ser expulsat de PxC va crear Plataforma Democràtica per Catalunya de la que va perdre el control, es va presentar a les municipals per Plataforma Vigatana, i a l'octubre va legalitzar el Front Nacional Identitari que ara passa a dir-se SOMI



Feia mesos que Josep Anglada comentava que anava a canviar el nom del partit que va crear a l'octubre, el Front Nacional Identitari, per un amb més ganxo, donat que s'havia adonat que la sigla Frente Nacional Identitari -a nivell estatal- o Front Nacional Identitari Català (FNIC) no era la millor per recomençar un projecte polític ultra o contrari a la immigració de cara les municipals d'aquí tres anys.
El nou nom i nova sigla, que ja ha estat acceptada pel Ministeri de l'Interior, és "Som Indentitaris" "SOMI". Paraula que vol imitar l'expressió catalana "Som-hi! ", si bé l'escriu  de manera incorrecta ortogràficament.
Així, es pensa utilitzar la sigla amb eslogans com SOMI AMB L'ANGLADA! o SOMPER CONTROLAR LA IMMIGRACIÓ!

Aquesta és doncs la quarta sigla que utilitza Anglada després de la seva expulsió de Plataforma X Catalunya el febrer de 2014
Així primer va legalitzar Plataforma Democràtica X Catalunya (PDxC), al front de la qual no s'hi va posar ell a nivell legal donat que encara lluitava als tribunals per recuperar PxC. Hi va posar com a responsables a Jaume Farrerons i J Manuel Mensa, amb els que trencaria poc després sobretot per discrepàncies amb les idees properes al feixisme italià de Farrerons. Llavors va decidir presentar-se a les municipals a Vic -on seria escollit regidor de nou- amb la sigla de Plataforma Vigatana, sigla legalitzada el gener de 2001 poc abans de decidir convertir el seu projecte en Plataforma per Catalunya. Passades les municipals de 2015, on PxC s'enfonsà estrepitosament, en les que va passar de 47 regidors a la província de Barcelona a només un -Mònica Lora a Mataró-, en les que va ser escollit regidor per Plataforma Vigatana a Vic, va crear el Front Nacional Identitari que ha anat expandint per la demarcació de Barcelona, si bé reconeixia que el el nom i la sigla no acabava d'agradar. Per això el Consell Executiu va decidir canviar el nom pel de SOM IDENTITARIS (SOMI).
Ara caldrà veure com reacciona una de les escissions de PxC, "SOM Catalans", creat pels ex membres de PxC Ester Gallego, Sergi Hidalgo i Enric Ravello, que tenen el suport del Vlaams Belang flamenc de Filip Dewinter i es van presentar les passades eleccions municipals a Vic, i podrien al·legar que el nou nom crea confusió amb el seu. SOM Catalans, de fet, ha utilitzat fins ara la paraula SOM com a identificativa del partit.
 Anglada és ara regidor de Vic per Plataforma Vigatana
Nom i sigla del partit d'Anglada, Front Nacional Identitari que ara canvia a "SOM Identitaris" "SOMI". La nova sigla podria ser qüestionada per "SOM catalans", escissió independentista de PxC (fotos de sota)




 

divendres, 22 de juliol de 2016

MÉS ENLLÀ DEL RECORREGUT JURÍDIC I PENAL QUE TINDRÀ EL NOU CAS PEDRO VARELA i LLIBRERIA EUROPA, EN BASE AL NOU REDACTAT DE L'ARTICLE 510 DEL C.P, RECULLO AQUÍ ALGUNA OPINIÓ DE VARELA QUE MOSTRA LA SEVA IDEOLOGIA RACISTA, EN NO CONSIDERAR PERSONES ALS QUI HI HA A LES PRESONS COM ELS "NEGRES, MOROS, ASSASSINS I VIOLADORS" Linko també un vídeo amb les seves opinions sobre l'homosexualitat







Però deixant de banda el debat jurídic sobre la negació de la l'Holocauts i l'apologia del règim nazi que es feia des de la llibreria, i si la censura d'aquestes opinions, vulnera o no la llibertat d'expressió, recullo aquí alguna opinió de Pedro Varela, que mostra clarament molt més que la seva ideologia racista o negacionista. Mostra com sembla que no consideri persones, éssers  humans als "negres" i "moros", en la línia del que va fer Hitler amb les lleis de Nüremberg, que van retirar la condició de persona als jueus, i que va fer després el III Reich amb altres pobles considerats inferiors als que qualificava d'infrahumans.
Així, si escoltem el vídeo de la conferència sobre l'Holocaust, que va fer el 6 de juny de 2015  sota el títol "Verdades Oficiales", organitzada per l'associació cultural In Memoriam Juan Ignacio, a l'Hotel Chamartín de Madrid, després de negar l'Holocaust, en el fragmment final, 1 hora i 12-13 minuts, quan parlar de que potser ell haurà de tornar a la presó on va ser-hi fa quatre anys, es refereix a la gent que hi ha a les presons dient: "Estas rodeado de moros..., de negros..., de drogadictos..., de violadores... que hablas con ellos y són mamíferos, bípedos, implúmedos, verticalis con los que puedes hablar". És a dir els defineix com animals eréctus sense plomes i parlants, no com a persones   

 (Ves a 1 hora i 12-13-14 minuts)

Adjunto a sota també segon vídeo on parla de la homosexualitat que per ell és una malatia, però a causa de la pressió del loby gay es va deixar de considerar com a tal, per la qual cosa la malatia ara s'extén.




PLATAFORMA DEMOCRÀTICA X CATALUNYA (PDxC) UNA DE LES ESCISSIONS DE PxC, DEMANA AL MINISTERI DE L'INTERIOR QUE DENEGUI EL CANVI DE SIGLA DE CDC PEL DE "PDC", EN CREAR CONFUSIÓ AMB "PDxC". PDxC va ser creat per Anglada, J M Mensa i Jaume Farrerons després de l'expulsió d'Anglada de PxC, però finalment Mensa i Ferrerons van trencar amb Anglada, i van presentar-se a les municipals de Vic, si bé tres dies abans de les eleccions van retirar la candidatura

Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC), partit impulsat per Josep Anglada després de la seva destitució de la presidència de Plataforma per Catalunya i expulsió del partit, ha presentat un escrit al Ministeri de l'interior demanant que no s'accepti el canvi de sigla de CDC pel de PDC (Partit Demòcrata Català), donat que les sigles PDC crearien confusió amb les de PDxC. Aquest és el segon partit que oposa al nou nom i sigla de Convergència Democràtica de Catalunya, donat que Demòcrates de Catalunya (escisió independentista d'Unió) també ha demanat al Ministeri que no accepti la nova denominació de Convergència, en crear confusió amb el seu nom.
Anglada va impulsar la creació de PDxC, però ell no va constar ni com a president, secretari o tresorer, donat que en aquell moment encara pugnava per recuperar el control de PxC. Poc després de constituir-se PDxC Jaume Farrerons i Joan Manel Mensa van trencar amb Josep Anglada, en rebutjar Anglada l'aliança que volia Farrerons amb el partit Izquierda Nacional de los Trabajadores d'ideari proper al socialisme originari del feixisme italià amb una fixació especial per les conspiracions sionistes i wahabites.
Llavors Anglada va renunciar a competir a nivell de tot Catalunya amb PxC a les municipals, presentant-se ell a les eleccions de Vic amb la sigla de Plataforma Vigatana. Farrerons per la seva banda es va presentar a Figueres amb la sigla INTRA (Izquierda Nacional de los Trabajadores) i Mensa va fer llista a Vic com PDxC.  Però per diferents motius, un d'ells les queixes o denúncies de persones que anaven a la llista de PDxC que deien que se'ls havia enganyat, Mensa va retirar la candidatura vigatana tres dies abans abans de les eleccions.
La sigla PDxC (ves al seu face) ha estat congelada aquest any, i casualment a la web del Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior, tot i que apareix Mensa com a responsable del partit, surt com a mail i telèfon de contacte els de Josep Anglada.















dissabte, 16 de juliol de 2016

EL CALIFAT RECULA, EL MISSATGE NO. Analitzo al Punt Avui el retrocés del Daesh a Síria i L'Iraq, l'atemptat gihadista de Niça i l'extensió del missatge del Daesh

Tot i que sembla que l'atemptat de Niça no va ser ordenat per la direcció d'Estat Islàmic (EI), ja que l'autor va ser un musulmà amb problemes sense vincles amb el gihadisme però que com d'altres hauria fet seva la crida d'atacar Occident, aquesta acció sembla que tindrà un efecte immediat pel que fa a la necessària coordinació entre els Estats Units i Rússia en el combat a l'organització gihadista i, de passada, en la rehabilitació internacional del president de Síria, Baixar al-Assad. Però no sembla que una derrota d'Estat Islàmic allà tingui com a conseqüència la fi dels atemptats aquí.

L'atac s'ha produït mentre el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, era a Moscou, amb una proposta perquè Rússia i els Estats Units coordinessin els seus bombardejos contra Estat Islàmic a Síria, tot i que això signifiqués una acceptació per part dels Estats Units de l'evidència que Baixar al-Assad pugui continuar en el poder a Damasc.

Dos anys després que Abu Bakr al-Baghdadi proclamés a Mossul la creació del califat que posava fi a les fronteres traçades per britànics i francesos, i que es decidia a atacar infidels i apòstates arreu del món, gràcies als bombardejos liderats per Rússia i els Estats Units el califat ja ha perdut prop d'un 45% del terreny que tenia a l'Iraq i del 20% a Síria. Si la reconquesta a càrrec de les tropes russes i sirianes a finals de març de la simbòlica ciutat de Palmira va ratificar el canvi de rumb en la guerra a Síria, la recuperació fa un mes per l'exèrcit iraquià i les milícies xiïtes i sunnites de la ciutat de Fal·luja va representar una gran derrota per al califat a l'Iraq.

Però, si el Daesh o Estat Islàmic continua controlant bona part del territori conquerit no és tant pels seus èxits, sinó per les divisions dels seus adversaris. A l'Iraq els bombardejos de l'aviació nord-americana, de França, el Regne Unit, Holanda, Bèlgica, Dinamarca, Austràlia, Jordània i el Marroc, juntament amb l'avanç terrestre de l'exèrcit iraquià, les tropes kurdes, algunes tribus sunnites i les milícies xiïtes amb l'ajut de forces iranianes, han aconseguit avenços importants. Però el govern del primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, és inoperant i continua esquitxat per una corrupció de proporcions descomunals. I, sense un govern que funcioni i pugui garantir la seguretat de les poblacions sunnites, serà impossible derrotar Estat Islàmic.

Si a l'Iraq les dificultats per derrotar l'organització gihadista es troben en les forces locals, a Síria la discrepància es dóna per les diferències entre els Estats Units i Rússia; entre Turquia i les monarquies sunnites, d'una banda, i l'Iran de l'altra. Mentre els avions dels EUA bombardejaven les posicions d'Estat Islàmic i del Front al-Nusra amb l'ajut de l'aviació dels Emirats Àrabs, Qatar i l'Aràbia Saudita, coordinant-se amb les milícies de les Forces Democràtiques Sirianes àrabs, kurdes o turcòfones sunnites, enfrontades igual a EI i al règim d'Al-Assad, l'aviació russa actuava amb contundència contra aquestes forces sunnites aliades dels EUA. La certesa que al voltant d'Alep o Damasc algunes d'aquestes milícies tinguessin pactes d'ajuda o no-agressió amb el Front al-Nusra d'Al-Qaida, era l'excusa per a l'aviació russa per atacar grups aliats o armats pels EUA.

Tot i que a mesura que avançava la guerra en què el règim d'Al-Assad cometia més crims contra la població, la seva renúncia era una exigència de la comunitat internacional només qüestionada per Rússia i l'Iran, amb el tomb que han fet les coses, tant Turquia, que ha patit reiterats atacs gihadistes, com els Estats Units s'han resignat a acceptar la continuïtat d'Al-Assad. Fa uns quants dies, després d'atacs que han arruïnat la temporada turística de Turquia, el primer ministre turc, Binali Yildirim, va proposar normalitzar les relacions amb Damasc. I, pel que fa als Estats Units, John Kerry era dijous a Moscou per negociar amb Putin i el ministre d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov, una proposta d'unificar els bombardejos russos i americans contra Estat Islàmic i el Front al-Nusra a Síria. Aquesta proposta anava lligada a la fi dels bombardejos russos als altres grups opositors i a una acceptació per part dels EUA que, de moment, en les negociacions sobre Síria es deixi de demanar la retirada d'Al-Assad.

Evidentment mantenir una Síria dividida, en què Al-Assad ostenti la representació internacional, controlant les ciutats i la costa, amb una zona kurda i alguns enclavaments en mans dels opositors no gihadistes, amb Estat Islàmic derrotat, seria la menys dolenta de les opcions possibles. I sense derrotar EI a Síria no podrà ser derrotat plenament de l'Iraq.

Ara bé, aquest escenari, en el cas que el califat perdi el territori que controla i administra a Síria i l'Iraq, no farà desaparèixer el Daesh ni posarà fi a les seves accions. No només perquè hi ha altres llocs com ara Nigèria, Líbia, el Iemen i la Banya d'Àfrica on té seguidors i controla territoris, sinó perquè passés el que passés amb els milers de joves europeus, marroquins o tunisians que lluiten a Síria o l'Iraq, el seu missatge, amb els seus vídeos o el que transmet a la xarxa amb revistes com ara Dabiq, atrau joves radicalitzats o amb problemes d'identitat d'arreu del món. I sigui amb un fusell, sigui amb explosius, sigui amb un camió, continuaran disposats a matar apòstates i infidels, sense por de morir.

divendres, 15 de juliol de 2016

PEDRO VARELA S'ENTREGA AL JUTJAT D'INSTRUCCIÓ N 9 DE BARCELONA QUE DECRETA PRESÓ SOTA FIANÇA DE 30.000 EUROS. VARELA INGRESSA PER UNA ESTONA A LA MODEL, PERÒ POC DESPRÉS, EN PAGAR-SE LA FIANÇA, SURT EN LLIBERTAT AMB CÀRRECS

Foto: El Mundo. Varela, acompanyat de l'advocat José L Gómez Álvarez  y Javier Berzosa personant-se a la Ciutat de la Justícia

Una setmana després de l'operació policial que va acabar amb la clausura temporal de la Llibreria Europa i la detenció i posada en llibertat amb càrrecs de les dues treballadores romaneses de la llibreria i de dos directius de l'Asociación Cultural Editorial Ojeda,   el propietari de la Llibreria Europa i vicpersident d'Oejada, Pedro Varela, que estava en cerca i captura s'ha entregat en el Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona. 
Allà ha comparegut davant del jutge i del Fiscal de Delictes d'Odi, on se li ha comunicat la seva imputació per associació il·lícita i incitació a l'odi i la discriminació i rehabilitació d'idees i règims genocides (article 510 Codi Penal). El jutge ha decretat el seu ingrés a presó amb una fiança de 30.000 euros i ingressant a la presó Model. 
I tot i que es pensava que no pagaria la fiança per tal de donar més força a la seva causa des de la presó, més quan ell mateix donava per fet el seu ingrés en la carta publicada a Facebook i a les webs de suport,   a última hora de la tarda s'han aportat els diners i ha quedat en llibertat. 


 Precinte de la persiana de la Llibreria Europa
Foto feta en sortir de la Model, després de pagar-se la fiança de 30.000 euros

dimarts, 12 de juliol de 2016

"LA EMBAJADA", JUICIO EN BANGKOK, ENTRE LA SERIE DE ANTENA3 Y LA PETICIÓN DE PENA DE MUERTE PARA ARTUR SEGARRA




“LA EMBAJADA”, JUSTÍCIA A BANGKOK

La causalitat va fer que coincidís ahir el trepidant final de la sèrie de Antena3, La Embajada, ambientada a Tailàndia, en què és condemnada a mort per tràfic de drogues en un judici sense garanties i gairebé executada Ester, Úrsula Corberó, filla de l'ambaixador espanyol, amb l'inici de judici a Bangkok del català Artur Segarra, acusat a Tailàndia de l'assassinat de l'empresari David Bernat, les restes del qual van aparèixer trossejades al riu Chao Phraya.

Segarra, natural i resident a Terrassa, que va fugir a Tailàndia després de ser perseguit a Espanya per la seva participació al costat d'un notari, en una xarxa que estafava a gent gran que, creient que contractaven una hipoteca inversa, acabaven cedint i perdent el seu pis, era un vell conegut dels grups ultres i neonazis catalans. En 2007 va formar part de la candidatura de Plataforma per Catalunya (PxC) a Manresa i va donar una conferència a l'ara clausurada Llibreria Europa del barri de Gràcia, sota el títol "¿Es menjaria el seu gat?", en la què va defensar el vegetarianisme de Hitler i els principis ecologistes del Partit Nacional Socialista Obrer Alemany d'Adolf Hitler. Un ecologisme que predicava el respecte a certs animals nobles, però que pel que fa a l'espècie humana, propugnava una justificable i predeterminada supremacia dels forts, enfront dels febles i inferiors. També va formar part durant un temps dels Boixos Nois.


Els que coneixen a Segarra coincideixen que és una persona amb una gran capacitat dialèctica capaç de convèncer a l'altre de qualsevol cosa i, fins fa poc, qui sap si per aquesta predeterminació evolutiva en què creia Hitler, s'havia sortit sempre amb la seva. I sorprèn de les fotos i imatges que van arribar, primer de la seva detenció i ara l'inici del judici a Bangkok, que aparegui somrient com si la cosa no vagi amb ell. Mostrant els seus tatuatges al coll i pit de la Sagrada Família i Barcelona, ​​sembla convençut que, en contra del que apunten les proves i testimonis, ell no va matar ni esquarterar a Bernat, i els diners del difunt que va arribar al seu compte corrent no va ser gràcies a les tortures que algú li va infringir perquè donés les contrasenyes dels comptes corrents.

Segarra, que pertanyia fa menys d'una dècada als cercles ultres de Terrassa, va ser candidat de PxC a Manresa, per què hi havia un gran distanciament entre els ultres de Terrassa amb els de la resta del Vallès Oriental. Mentre els ultres de Sabadell o Barberà eren de Brigades Blanquiazules de l'Espanyol, castellanoparlants i fills de la immigració andalusa, els de Terrassa eren majoritàriament de famílies catalanes i aficionats del Barça i els Boixos Nois, i consideraven "quillos" a la resta d'ultres vallesans. Es relacionaven amb els ultres de Manresa que per molt de Plataforma que fossin, tenien els vuit cognoms catalans.

A Segarra se li demana la pena de mort, com a la que es va condemnar ahir en la ficció d'Antena3 a Ester, en una trama que deu minuts abans del final de la sèrie semblava que anava a condemnar a tots els innocents, i mentre els diplomàtics i empresaris espanyols corruptes es sortien amb la seva, el sistema judicial espanyol i tailandès castigaven cruelment a Luis, l'ambaixador que encarna Abel Folk, i a la seva filla Ester rebent ja la injecció letal a la sala d'execució.
Deia ahir Abel Folk, en una entrevista emesa després del final de la sèrie, que molta gent li comentava que s'indignava amb l'evolució de la trama per com era d’injusta i la facilitat amb què triomfava el mal encarnat entre d'altres per Eduardo, el Ministre Conseller de l'ambaixada, que interpreta Raúl Arévalo. I és que en mentre a l'Espanya real, els polítics, empresaris funcionaris i diplomàtics corruptes, a poc a poc van caient, a la trama de la legació diplomàtica a Bangkok, només queien, morien o acabaven en presons espanyoles o tailandeses els honestos.

La sèrie, que se suma així a les excel·lents produccions televisives de ficció espanyoles produïdes aquests dos últims anys, com El Príncipe, El Caso -quina pena que no continuï! -, Bis a bis, o la catalana Nit i Dia, va acabar ahir encongint l'estómac a l'espectador fins l'últim segon, amb la brillant Úrsula Corberó -que tant ha crescut des Física i Química- rebent resignada, però en pau, la injecció letal. Va ser un final similar al de "Execució imminent" de Clint Easwood, que en la realitat no hagués estat així, atès que a Tailàndia sí que hi ha a les presons nombrosos occidentals condemnats per tràfic de drogues, però des de fa uns anys, per millorar la deteriorada imatge del seu sistema judicial, no s'executa cap pena de mort que són commutades per la cadena perpètua. I, de vegades, l'expulsió del país de traficants occidentals condemnats al cap d'uns anys de presó, és un element més de les negociacions comercials de Bangkok.

Evident la pena de mort no és desitjable ni justificable en cap cas. Segarra sempre somriu davant les càmeres, jutges i policies, creient-se les seves raons i el seu discurs com quan presumptament estafava ancianes. Però per més que somrigui, res fa pensar que hagi de ser absolt de l'assassinat, tortures, extorsió de l'empresari David Bernat. I en el cas probable que la condemna quedi en cadena perpètua o trenta anys, si hi ha un hipotètic indult i extradició a Espanya, el seu destí serà complir la pena per l'estafa per la qual va fugir d'Espanya. Llavors haurem de confrontar el seu etern somriure amb les llàgrimes de les persones que per creure en ell i la seva capacitat de paraula, ho van perdre tot a la vida real.
Xavier Rius

          

  Imatges de l'inici de l'execució d'Ester, ahir dinal de La Embajada, Antena3

Artur Segarra, somrient ahir al judici on se li demana pena de mort

  Segarra defensant el vegetarianisme de Hitler a la Llibreria Europa


 "LA EMBAJADA", JUICIO EN BANGKOK, ENTRE LA SERIE DE ANTENA3 Y LA PETICIÓN DE PENA DE MUERTE PARA ARTUR SEGARRA

La causalidad hizo que coincidiera ayer el trepidante final de la serie de Antema3, La Embajada, ambientada en Tailandia, en el que es condenada a muerte por tráfico de drogas en un juicio sin garantías y casi ejecutada Ester, Úrsula Corberó, hija del embajador español, con el inicio de juicio en Bangkok al catalán Artur Segarra, acusado en Tailandia del asesinato del empresario David Bernat, cuyos restos aparecieron troceados en el río Chao Phraya.
Segarra, natural y residente en Terrassa, que huyó a Tailandia después de ser perseguido en España por su participación junto a un notario, en una red que estafaba a ancianos que, creyendo que contrataban una hipoteca inversa, acababan cediendo y perdiendo su piso, era un viejo conocido de los grupos ultras y neonazis catalanes. En 2007 formó parte de la candidatura de Plataforma per Catalunya (PxC) en Manresa y dio una conferencia en la ahora clausurada Librería Europa del barrio de Gràcia, bajo el título “¿Se comería su gato?”, en la que defendió el vegetarianismo de Hitler y los principios ecologistas del Partido Nacional Socialista Obrero Alemán de Adolf Hitler. Un ecologismo que predicaba el respeto a ciertos animales nobles, pero que en lo referente a la especie humana, propugnaba una justificable y predeterminada  supremacía de los fuertes, frente a los débiles e inferiores. También formó parte durante un tiempo de los Boixos Nois
Los que conocen a Segarra coinciden en que es una persona con una gran capacidad dialéctica capaz de convencer al otro de cualquier cosa y, hasta hace poco, quién sabe si por esta predeterminación evolutiva en la que creía Hitler, se había salido siempre con la suya. Y sorprende de las fotos e imágenes que llegaron, primero de su detención y ahora del inicio del juicio en Bangkok, que aparezca sonriente como si la cosa no fuera con él. Mostrando sus tatuajes en el cuello y pecho de la Sagrada Familia y Barcelona, parece convencido que, en contra de lo que apuntan las pruebas y testigos, él no mató ni descuartizó a Bernat, y el dinero del difunto que llegó a su cuenta corriente no fue fruto de las torturas que alguien le infringió para que diera las contraseñas de las cuentas corrientes.
 Segarra, perteneciente hace menos de una década a los círculos ultras de Terrassa, fue candidato de PxC en Manresa, porqué había un gran distanciamiento entre los ultras de Terrassa con los del resto del Vallès Oriental. Mientras los ultras de Sabadell o Barberà eran de Brigadas Blanquiazules del Espanyol, castellanoparlantes e hijos de la inmigración andaluza, los de Terrassa eran mayoritariamente de familias catalanas y forofos del Barça y los Boixos Nois, y consideraban “quillos” al resto de ultras vallesanos. Se relacionaban con los ultras de Manresa que por muy de Plataforma que fueran, tenían los ocho apellidos catalanes.
A Segarra se le pide la pena de muerte, como a la que se condenó ayer en la ficción de Antena3 a Ester, en una trama que diez minutos antes del final de la serie parecía que iba a condenar a todos los inocentes y, mientras los diplomáticos y empresarios españoles corruptos se salían con la suya, y  el sistema judicial español y tailandés castigaban cruelmente a Luis, el embajador que encarna Abel Folk, y a su hija Ester, recibiendo ya la inyección letal en la sala de ejecución.
Decía ayer Abel Folk, en una entrevista emitida tras el fin de la serie, que mucha gente le decía que se indignaba con la evolución de la trama por lo injusta que era y la facilidad con que triunfaba el mal encarnado entre otros por Eduardo, el Ministro Consejero de la embajada, que interpreta Raúl Arévalo. Y es que en mientras en la España real, los políticos, empresarios funcionarios y diplomáticos corruptos, poco a poco van cayendo, en la trama de la legación diplomática en Bangkok, sólo caían, morían o acababan en cárceles españolas o tailandesas los honestos.
La serie, que se suma así a las excelentes producciones televisivas de ficción españolas producidas estos dos últimos años, como El Príncipe, El Caso –¡qué pena que no continúe!-, Bis a bis, o la catalana Nit i Dia, terminó ayer encogiendo el estómago al espectador hasta el último segundo, con la brillante Úrsula Corberó –que tanto ha crecido desde Física y Química- recibiendo resignada, pero en paz, la inyección letal. Fue un final similar al de “Ejecución inminente” de Clint Easwood, que en la realidad no hubiera sido así, dado que en Tailanda sí que hay en las cárceles numerosos occidentales condenados por tráfico de drogas, pero desde hace unos años, para mejorar la deteriorada imagen de su sistema judicial, no se ejecuta ninguna pena de muerte que son conmutadas por la cadena perpetua. Y, en ocasiones, la expulsión del país de traficantes occidentales condenados al cabo de unos años de cárcel, es un elemento más de las negociaciones comerciales de Bangkok.
Evidente la pena de muerte no es deseable ni justificable en ningún caso. Segarra siempre sonríe ante las cámaras, jueces y policías, creyéndose sus razones y su discurso como cuando presuntamente estafaba ancianas. Pero por más que sonría, nada hace pensar que vaya a ser absuelto del asesinato, torturas, extorsión del empresario David Bernat. Y en el caso probable que la condena quede en cadena perpetua o treinta años, si hay un hipotético indulto y extradición a España, su destino será cumplir la pena por la estafa por la que huyó de España. Entonces deberemos confrontar su eterna sonrisa con las lágrimas de las personas que por creer en él y su capacidad de palabra, lo perdieron todo en la vida real.
Xavier Rius, periodista    
 Leer en El Periódico

dilluns, 11 de juliol de 2016

EN LLIBERTAT SOTA FIANÇA I AMB CÀRRECS PER DELICTE D'INCITACIÓ A L'ODI, APOLOGIA DEL GENOCIDI I NEGACIONISME (ART 510), i D'ORGANITZACIÓ CRIMINAL, PELS DETINGUTS A LA LLIBRERIA EUROPA. EL PROPIETARI, PERDO VARELA CONTINUA EN CERCA I CAPTURA. Un dels detinguts va anar a la llista de PxC a Olot el maig de 2015



La jutge d'instrucció número 18, en funció de jutjat de guàrdia davant del qual han declarat els quatre detinguts a l'operació policial a la Llibreria Europa iniciada aquest divendres, va deixar ahir en llibertat amb càrrecs i fiança per dos delictes, un d'incitació a l'odi i la violència i negació i apologia de l'Holocaust (article 510 del Codi Penal)  i un segon d'associació il·lícita, tipificat a l'article 514.4 del C.P, pels dos detinguts, responsables de l'Asociación Cultural Editorial Ojeda que des de la mateixa llibreria editaven i distribuïen llibres de contingut nacional-socialista, C. Sanagustín XXX (president) A.D.Zuloaga XXX (tresorer). Se'ls hi ha retirat el passaport i tenen prohibit sortir d'Espanya. Les dues treballadores romaneses, Viorica XXX i Nicoleta XXX han quedat en llibertat també amb càrrecs per aquest dos delictes, però sense fiança. 
Viorica era legalment la secretària de l'associació editorial Ojeda. La jutge va ordenar el tancament cautelar de la llibreria i de la seva web. Pedro Varela consta com a vicepresident d'Ojeda.  I Zuloaga va anar de número 21 a la llista de les eleccions municipals de Plataforma per Catalunya a Olot el maig de 2015.
L'operació policial no es dóna per tancada donat que es continua buscat al propeitari de la Llibreria Europa, Pedro Varela, el domicili del qual va ser registrat. En aquells moments ell estava fent muntanya amb la seva filla. Tot i que es va dir que tornava a Barcelona i s'entregaria als mossos a la Comissaria de les Corts dissabte al matí, no s'hi va presentar i es va decretar una ordre de cerca i captura.
Hores d'ara la llibreria continua precintada i els mossos van incautar-se dels equips informàtics i més de 15.000 llibres, a part de publicacions i revistes amb contingut antisemita i que enalteixen i justifiquen el genocidi comès pel règim d’Adolf Hitler. 

LA NOVA REACCIÓ DE L'ARTICLE 510 I LA CONFERÈNCIA D'ERNESTO MILÀ
Aquesta operació dels Mossos i la Fiscalia de Delictes d'Odi s'ha fet just en complir-se un any de l'entrada en vigor del nou redactat del l'article 510 de Codi Penal, que ha absorbit amb un nou redactat el 607-2 de negació de l' Holocaust i apologia de règims genocides, donat que el redactat inicial del 510 i del 607-2 van quedar devaluats per  dues sentències del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, i s'havia de deixar temps per tal que amb la seva activitat habitual, la Llibreria Europa i l'associació Cultural Editorial Ojeda, incomplissin el que estableix el nou redactat vigent des de l'1 de juliol de 2015.  I una de las activitats de la llibreria que va iniciar  la investigació dels mossos i Fiscalia, va ser la conferència que va fer l'històric de la ultradreta espanyola, Ernesto Milá, el 30 de gener de 2016, amb motiu de la presentació del seu llibre "El tiempo del despertar. Historia de la revolución nacional-socialista. 1919-1928"




ANGLADA ATRIBUEIX L'AUTORIA DE LA PROPAGANDA ELECTORAL COMUNA DE LES MUNICIPALS DE 2011 A DAVID PARADA. Anglada i Riera declaren com a investigats o imputats per la propaganda electoral de 2011. La resta de membres de l'Executiva van responsabilitzar davant del jutge a Anglada del contingut del programa i la propaganda

Aquest matí, després de no haver comparegut el passat 10 de maig, l'expresident de Plataforma X Catalunya, Josep Anglada, i l'ex regidora de Vic i ex Secretària de Presidència, Marta Riera, han comparegut davant det jutge Diego Álvarez de Castro, titular del jutjat d'instrucció número 3 de Reus, per declarar com a imputats o investigats pel sumari relatiu a la propaganda electoral que va fer PxC a Reus i altres municipis de Catalunya durant la campanya de les municipals de 2011. Cas que centralitzat als jutjats de Reus i pel que està imputada tota l'Executiva del partit de l'any 2011, per un presumpte delicte d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació, tipificat a l'article 510 del Codi Penal.  


Tant Anglada com Riera han respost a les preguntes del jutge i de l'advocat de l'acusació, Hilal Tarkou, afirmant que ells no van tenir cap paper rellevant en l'elaboració del programa electoral, donat que aquesta hauria estat radactada pel secretari d'Organització i Acció Electoral, David Parada, al marge que cada una de els cent candidatures que es van presentar, van fer els seu propi programa, en tractar-se d'unes eleccions locals. 
I pel que fa a la reproducció i enviament del suposat xec de la Generalitat i el Pacte Nacional per a la Immigració, segons el qual cada immigrant hauria rebut un ajut de 4.000 euros, Anglada ha afirmat que la idea d'enviar-lo amb la propaganda electorala havia estat de David Parada, de Joan Carles Fuentes  i del secretaria General, Robert Hernando. 
Així Anglada ha aportat diversos e-mails signats per Parada relatius al contingut del programa electoral i el material comú que estava a disposició dels diferents grups locals. D'aquesta manera Anglada contradiu el que han declarat aquest últims mesos altres membres de l'Executiva de PxC que es van desentendre de la redacció del programa electoral i la propaganda, atribuint la seva autoria a Josep Anglada. 
Però segons m'ha dit David Parada els mail que ha aportat Anglada al jutjat de Reus, no són d'aquella campanya de les municiopals, i que les seves funcions no eren decicir el contingut de la campanya sinó els candidats de les llistes. 
L'11 de maig ja va declarar el Secretari d'Organització i ex regidor de Sant Boi, David Parada,  dia en que també havien estat citats l'ex president de PxC, expulsat del partit, Josep Anglada, i l'ex secretària de Presidència, Marta Riera, els quals no van compareixer i van ser advertits de que serien detingut si no s'hi presentaven avui onze de juliol.
Parada va afirmar que PxC era, fins fa dos anys quan es va expulsar a Anglada, un partit totalment persidencialista en el que ho controlava i decidia Anglada, sense que els membres de l'Executiva tinguessin cap capacidat decisòria.
El mateix van dir el delegat a Barcelona de PxC, Miguel Ángel Chiquillo, i els exregidors de L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Ordóñez, i d'Olot, Moisés Font, que  van compareixer  assistits per l'advocat madrileny, José María Ruiz Puerta, president del Partido X la Libertad i Secretari General de Respeto (Federació d'España2000, PxC i PxL) vingut exprés des de Madrid. I a diferència d'Anglada i Riera que avui sí han respost a les preguntes de l'advocat de l'acusació, aquests membres de l'Executiva només van respondre a les preguntes del jutge, acollint-se al dret a no respondre les preguntes fetes per l'acusació.
Els propers en declarar seran el responsable a les comarques lleidatanes, Eduard Pallerola, l'ex regidor d'Olot, Nacho Mulleras, i l'advocat Joan Garriga, demàpassat el 13 de juliol; i el 18 de juliol el Secretari General, Robert Hernando, l'actual president, August Armengol, i la regidora de Mataró, Mònica Lora. 

David Parada

 Anglada xerrant amb l'advocat de l'acusació, Hilal Tarkou, al bar proper als jutjats.

 ANGLADA I L'EXECUTIVA DE PxC ENFRONTATS EN DIFERENTS CASOS JUDICIALS
En aquests moments la direcció de PxC i el seu fundador, Josep Anglada, estan enfrontats en diverses causes judicials. Una d'aquestes és el suposat intent de membres de l'Executiva de PxC per provocar un accident de trànsit a Anglada en un revolt de la carretera de Tavèrnoles,  pel tal que no es pogués presentar a les municipals, pel que estan imputats diversos dirigents de PxC, sota l'acusació de conspiració per atemptar a càrrec públic, pendent ara de que es fixi data pel judici a l'Audiència de Barcelona. Hi ha també la querella d'Anglada contra l'Executiva per la usurpació dels comptes de correu, face i twitter d'Anglada i Riera, i la difusió a terceres persones de mails privats. 
Mentre Plataforma X Catalunya s'ha federat amb el  Partido X La Libertad i amb España2000, creant la federació Respeto, Josep Anglada, que va ser reescollit com a regidor de Vic per Plataforma Vigatana, va crear un nou partit, el Front Nacional Identitari, que dissabte va acordar canviar el nom actual, per un de dues paraules, que formarà un acrònim amb més ganxo, que es farà públic un cop demà es notifiqui al registre de partits del Ministeri de l'Interior.

divendres, 8 de juliol de 2016

LA FISCALIA DE DELICTES D'ODI I ELS MOSSOS TANQUEN LA LLIBRERIA EUROPA, UN ANY DESPRÉS DE L'ENTRADA EN VIGOR DEL NOU REDACTAT DE L'ARTICLE 510 DEL C PENAL QUE VA RECUPERAR EL DELICTE DE NEGACIÓ DE L'HOLOCAUST I VA ELIMINAR LA INTERPRETACIÓ FETA PEL SUPREM QUE NOMÉS HI HAVIA DELICTE D'INCITACIO A L'ODI, VIOLÈNCIA I DISCRIMINACIÓ SI ES DEMOSTRAVA QUE ALGÚ HAVIA ACTUAT ACTE SEGUIT AMB ODI O VIOLÈNCIA. Durant aquest any s'han recollit dades i proves per poder aplicar el nou redactat. La llibreria ha quedat precintada, s'han confiscat 15.000 llibres i s'ha donat ordre de detenir a Pedro Varela

(Actualitzat, dissabte 9 de juliol a les 14 h)
(Actualitzat, divendres 15 jul. Varela s'entrega, ingressa Model, i surt en llibertat en pagar la fiança)


Tal com ha informat aquest vespre d'avui divendres,  l'oficina de premsa del Mossos d'Esquadra (llegeix comunicat), la policia catalana, sota la direcció de la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació, ha detingut a quatre persones vinculades a la Llibreria Europa del carrer Sèneca de Barcelona, fent-se també un registre a diversos domicilis particulars de Barcelona i el Vallès Oriental, un dels qual és el del propietari de la mateixa, Pedro Varela, que no ha estat detingut no era al domicili, sinó d'acampada a la muntanya amb al seva filla.
Sí que han estat detingudes quatre persones vinculades a la llibreria i a una associació dedicada a la venda i distribució de llibres, vídeos i material d'ideologia nazi i justificadora de l'Holocaust. Material que forma part, diguem, d'un segons fons part del qual no era accessible a clients de la llibreria que no fossin de confiança o manifestament afins. També operaven des de l'Asociación Cultural Ojeda que distribuïa llibres de caire feixista o neonazi.  Dos dels dteinguts són de nacionalitat romanesa, una de les quals es coneguda  pel nom de Viorica. Sembla que Pedro Varela es personarà demà dissabte al matí a la comissaria de Les Corts.
L'operació s'ha fet ara que es compleix un any de l'entrada en vigor l'1 de juliol de 2015 del nou redactat de l'article 510 del Codi Penal que castiga la incitació a l'odi, la violència i discriminació, que ha intentat superar la interpretació que va fer el Tribunal Suprem l'any 2011, en la sentència de la llibreria Kalki, que el va buidar de contingut,  i donar més força a l'antic 607-2 de negació, justificació o rehabilitació del genocidi i els seus autors, que va ser declarat parcialment inconstitucional pel Tribunal Constitucional l'any 2007, i ara ha quedat incorporat dins del 510.

ANYS DE TOMBS LEGALS I SENTÈNCIES CONTRADICTÒRIES
Pedro Varela va se condemnat el 1998 pel Jutjat de lo Penal número 1 de Barcelona a tres anys en aplicació del 510, i a dos anys pel 607.2. El cas va arribar al Tribunal Constitucional que va derogar parcialment l'article 607-2, en dictaminar que la negació de l'Holocaust no era cap delicte. Llavors l'Audiència de Barcelona va rebaixar la pena fins a set mesos de presó.
Posteriorment el 2010 Varela va ser condemnat a quinze mesos de presó anys de presó per difondre idees genocides (art 607-2)  mitjançant la venda de llibres de temàtica nazi, sortint en llibertat el març de 2012.
Però aquests la persecució d'aquests delictes va patir un segon cop amb la sentencia 259/2011 de la Sala Segona del Penal del Tribunal Suprem, que va revocar una anterior sentència condemnatòria de la Audiencia de Barcelona, pel cas de la llibreria Kalki i el Círculo de Estudios Indoeuropeos. El Suprem va entendre que el delicte tipificat a l'article 510 d'incitació o provocació a l'odi, la violència o discriminació per motius de raça, religió, origen, etc... només es podia considerar que s'havia comés, si acte seguit de que algú fes públiques les opinions, un tercer actuava en conseqüència directa provocant violència o discriminació.   
Això i l'exigència de directives i acords europeus, que obliguen a castigar aquests delictes d'opinió, es va fer modificar el Codi Penal, incloent l'antic 607-2 en el 510 que recuperava la negació de genocidis, i donant un nou contingut a la incitació a l'odi i la discriminació, sense que calgués que, acte seguit algú hagués actuat.
Durant aquest any el mossos d'esquadra i la Fiscalia han anat recollint dades i proves de l'activitat feta a la llibreria i aquesta associació de distribució de llibres, per anar acumulant fets presumptamemt delictius comesos amb posterioritat a l'entrada en vigor del nou redactat de l'article 510. I una de las activitats de la llibreria que va iniciar  la investigació dels mossos i Fiscalia, va ser la conferència que va fer l'històric de la ultradreta espanyola, Ernesto Milá, el 30 de gener de 2016, amb motiu de la presentació del seu llibre "El tiempo del despertar. Historia de la revolución nacional-socialista. 1919-1928"

 Clica aquí per llegir el redactat vigent des de fa un any i que dóna cobertura legal a una nova imputació penal de la distribució i venda de material que es fa a la llibreria Europa de Pedro Varela.

ACTUALITZAT, DISSABTE MIGDIA: PRECINTADA LA LLIBRERIA I CONFISCATS 15.000 LLIBRES I EL MATERIAL INFORMÀTIC. ORDRE DE DETENCIÓ CONTRA PERDO VARELA

Els Mossos d’Esquadra (llegeix la segona nota de premsa)  han tancat i precintat la llibreria Europa, situada al barri de Gràcia, i van detenir ahir quatre persones -dues de nacionalitat romanesa- entre les quals el president de l’ associació cultural Ojeda, per promoure la venda, distribució i difusió d’ idees que fomenten l’odi i la discriminació. Acció que s'ha fet després d'acumular proves durant un any de que la l'activitat que desenvolupaven era presumptament castigada amb el nou redactat de l'article 510 del Codi Penal que va entrar en vigor l'1 de juliol de 2015
La investigació policial, coordinada per la Fiscalia contra els Delictes d’Odi i Discriminació, va arrencar ahir i es va focalitzar en aquesta llibreria del carrer Sèneca  i un domicili del Vallès Oriental, casa del propietari de la llibreria, que hores d'arar encara no ha estat detingut.
Durant l’operatiu, els agents  han comissat equips informàtics i més de 15.000 llibres, a part de publicacions i revistes amb contingut antisemita i que enalteixen i justifiquen el genocidi comès pel règim d’ Adolf Hitler. Segons el mossos l’operació continua oberta i no es descarten noves detencions, com la del propietari d ela mateixa Pedro Varela.
L'associació hitleriana, Devenir Europeo, a la que pertanyen antics membre de Kalki i el Circulo de Estudios Indoeuropeos, ha reaccionat demanant solidaritat amb Varela


Pedro Varela a la presentació a Barcelona el març de 2014 de l'intent de candidatura ultra unitària de Soluciona, a les eleccions europees

 TEXTO DEL ARTÍCULO 510  C PENAL (vigente desde 1 de julio de 2015) 
Ducentésimo decimoséptimo. Se modifica el artículo 510, que queda redactado del siguiente modo:

"1. Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses:

a) Quienes públicamente fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad.

b) Quienes produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para fomentar, promover, o incitar directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad.

c) Públicamente nieguen, trivialicen gravemente o enaltezcan los delitos de genocidio, de lesa humanidad o contra las personas y bienes protegidos en caso de conflicto armado, o enaltezcan a sus autores, cuando se hubieran cometido contra un grupo o una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia al mismo, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, la situación familiar o la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad, cuando de este modo se promueva o favorezca un clima de violencia, hostilidad, odio o discriminación contra los mismos.

2. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a doce meses:
a) Quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos a que se refiere el apartado anterior, o de una parte de los mismos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a ellos por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad, o produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para lesionar la dignidad de las personas por representar una grave humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos mencionados, de una parte de ellos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a los mismos.
b) Quienes enaltezcan o justifiquen por cualquier medio de expresión pública o de difusión los delitos que hubieran sido cometidos contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad, o a quienes hayan participado en su ejecución. 
 Los hechos serán castigados con una pena de uno a cuatro años de prisión y multa de seis a doce meses cuando de ese modo se promueva o favorezca un clima de violencia, hostilidad, odio o discriminación contra los mencionados grupos.
 

3. Las penas previstas en los apartados anteriores se impondrán en su mitad superior cuando los hechos se hubieran llevado a cabo a través de un medio de comunicación social, por medio de internet o mediante el uso de tecnologías de la información, de modo que aquél se hiciera accesible a un elevado número de personas.
 

4. Cuando los hechos, a la vista de sus circunstancias, resulten idóneos para alterar la paz pública o crear un grave sentimiento de inseguridad o temor entre los integrantes del grupo, se impondrá la pena en su mitad superior, que podrá elevarse hasta la superior en grado.
 

5. En todos los casos, se impondrá además la pena de inhabilitación especial para profesión u oficio educativos, en ámbitos docente, deportivo y de tiempo libre, por un tiempo superior entre tres y diez años al de la duración de la pena de privación de libertad impuesta en su caso en la sentencia, atendiendo proporcionalmente a la gravedad del delito, el número de los cometidos y a las circunstancias que concurran en el delincuente.
 

6. El juez o tribunal acordará la destrucción, borrado o inutilización de los libros, archivos, documentos, artículos y cualquier clase de soporte objeto del delito a que se refieren los apartados anteriores o por medio de los cuales se hubiera cometido. Cuando el delito se hubiera cometido a través de tecnologías de la información y la comunicación, se acordará la retirada de los contenidos.
En los casos en los que, a través de un portal de acceso a internet o servicio de la sociedad de la información, se difundan exclusiva o preponderantemente los contenidos a que se refiere el apartado anterior, se ordenará el bloqueo del acceso o la interrupción de la prestación del mismo."

Ducentésimo decimoctavo. Suprimido

Ducentésimo decimonoveno. Se introduce un nuevo artículo 510 bis, con la siguiente redacción:
"Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en los dos artículos anteriores, se le impondrá la pena de multa de dos a cinco años. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33.
En este caso será igualmente aplicable lo dispuesto en el número 3 del artículo 510 del Código Penal."