divendres, 28 de desembre del 2018

VOX, ELS ULTRES QUE VAN BÉ AL PARTIT POPULAR. Analitzo al Punt Avui l'entrada de Vox al Parlament andalús i com el PP es beneficia, malgrat la seva baixada de vots, de la irrupció del partit ultra


Xavier Rius, El Punt Avui, 28 de desembre de 2018
Amb l’entrada dels dotze diputats de Vox al Parlament andalús, l’Estat espanyol ha deixat de ser una de les poques excepcions d’Europa, ja que la majoria de països feia anys que tenien diputats d’ultradreta als seus parlaments. En alguns llocs és una ultradreta neonazi i negacionista de l’Holocaust, com a Grècia amb Alba Daurada; en d’altres clarament pro-israeliana, com l’holandès Partit per la Llibertat, de Geert Wilders, que considera Israel com el baluard d’Occident enfront de l’islam; altres transiten d’una posició a l’altra, com fa Marine Le Pen; en alguns països de l’antiga Europa de l’Est són ultracatòlics i antisemites, i a Àustria i Itàlia formen part del govern. I tant els uns com els altres rebutgen la immigració, volen recuperar el control de les fronteres perdut amb la integració europea i s’oposen a les polítiques econòmiques de la Comissió Europea.
A l’Estat espanyol la ultradreta va perdre la seva oportunitat l’any 2010, quan Plataforma per Catalunya va estar a punt d’entrar al Parlament de Catalunya i mig anys més tard obtenien 67 regidors. Però les lluites caïnites habituals d’aquests grups o el fet que la societat sigui poc permeable a propostes racistes, el partit es va enfonsar quatre anys després. I la majoria de grups ultres espanyols estaven més preocupats per combatre l’independentisme, amb accions com l’atac a Blanquerna, que pel rebuig a la immigració. Mentre a Alemanya l’any 2016, quan va acollir el flux de refugiats, van haver-hi 3.500 atacs racistes, i el 2017, 2.200 amb agressions, pintades i incendis a centres d’acollida o mesquites, a l’Estat espanyol aquests atacs han sigut gairebé anecdòtics. Sembla que és cert que l’Estat espanyol és menys racista que altres veïns europeus.

La ultradreta acostuma a ocupar espais buits que deixen altres partits, i amb Mariano Rajoy se’n va crear un. Rajoy va prometre que derogaria la llei de l’avortament de Zapatero, però quan va ser a La Moncloa, no la va derogar. I aquí és on Vox, que havia quedat en la irrellevància el 2014 després de no aconseguir entrar al Parlament Europeu, comença a treballar-se aquests sectors de la dreta ultracatòlica, contrària a l’avortament o el matrimoni homosexual. Després, com també va fer el Front National a França, s’adreça a col·lectius sectorial com els defensors dels toros o la caça. I quan és detingut el president de Manos Limpias per les seves extorsions, l’advocat de Vox, Javier Ortega Smith, ocupa l’espai i comença a posar querelles contra l’independentisme, aconseguint rellevància mediàtica. Amb José María Aznar lloant Santiago Abascal, i Pablo Casado assumint els seus plantejaments, Vox va sortir reforçat. Ara el PP i Ciudadanos se serviran de Vox per governar Andalusia i no es plantegen aïllar-lo. Si tot i la davallada del PP, gràcies a Vox s’ha mobilitzat tota la dreta aconseguint la majoria, ja els anirà bé que Vox creixi en les municipals i autonòmiques del maig.


dimarts, 18 de desembre del 2018

VOX INTENTA L'ABSORCIÓ DE PLATAFORMA PER CATALUNYA. Ho explico a Nació Digital. PxC preferiria una coalició, però Vox vol adhesions individuals i que es dissolgui Plataforma


 Xavier Rius Sant, Nació Digital, 18 de desembre de 2018
 Llegir a Nació Digital
Plataforma per Catalunya (PxC), el partit ultra que va obtenir 67 regidors a les municipals de 2011 -i que a les eleccions catalanes de novembre del 2010 va estar a punt d’entrar a Parlament- està en un punt crític de la seva existència. Segons ha pogut saber NacióDigital, ha de decidir si es dissol i s’integra en bloc a Vox -és el que desitja la formació de Santiago Abascal i Javier Ortega Smith- o si continua lluitant per fer coalicions amb la formació d'extrema dreta espanyola d’igual a igual allà on PxC té regidors o militants.
El risc que afronta PxC és que continuï el degoteig de militants i exmilitants cap a Vox i trobar-se al mes de maig amb el fet que les poques candidatures que la formació presenti hagin de competir pel mateix espai amb l'ascendent partit d'Abascal. Fa un any, per exemple, qui exercia de delegat del partit xenòfob a l’Hospitalet de Llobregat, Daniel Clemente, va passar-se a Vox. Va ser Clement qui va organitzar l’acte d'aquesta formació el 27 d’octubre al barri de Bellvitge, al qual van assistir unes 200 persones. El 2011, PxC havia obtingut dos regidors a la ciutat i el 2015 va quedar fora del consistori per pocs vots.
L’abril de 2016, Plataforma per Catalunya va teixir aliances amb el partit ultra España 2000 i amb l’insignificant Partido por la Libertad (PxL), i van crear la federació Respeto. L’home fort de la suma era el regidor d’España 2000 a Alcalá de Henares (Madrid) Rafa Ripoll. Ripoll mantenia un discurs més moderat que el del fundador del partit, el valencià José Luis Roberto, que més a més està mal vist als sectors catòlics de la ultradreta ja que havia estat vinculat a la patronal dels prostíbuls, ANELA.
Però la forta pujada de Vox a Andalusia (va aconseguir 12 escons el 2 de desembre i es dona per segura la seva entrada al Congrés i el Parlament Europeu) ha dinamitat el mapa de la ultradreta, també a Catalunya. A la concentració espanyolista que es va fer a Girona el 6 de desembre -on van coincidir la secretaria general de PxC, Mónica Lora, amb Javier Ortega Smith-, Lora ja va explicar a la premsa que que el seu partit volia presentar-se en coalició amb Vox a les municipals, atesa la coincidència de programes i projecte.

Candidats de Vox a les municipals
Però des de Vox van repetir en privat el que ja havien dit altres vegades: que els militants de PxC serien benvinguts, però que el partit ultra havia de trencar amb Respeto i dissoldre's. D'aquesta manera, els militants de PxC podrien entrar individualment al partit d'Abascal, com ja han fet aquest últim anys molts exmilitants de la formació. Ara mateix, PxC no té la garantia que, en el cas que es dissolgui i s’integri a Vox, els seus regidors puguin encapçalar la candidatura en el seus municipis.
Dos dies després, el dissabte 8 desembre, August Armengol va comunicar als altres membres de Respeto que PxC abandonava la federació. Una retirada que, de fet, a la formació ultra ja es covava dies abans de les eleccions andaluses. A la vegada, el president del Partido por la Libertad, José Maria Ruiz Puerta, va comunicar que es dissolia i que la majoria dels seus militants demanarien ingressar a Vox. Des d'España 2000 es va lamentar que Vox estigués fent, gràcies al seu bon moment electoral, una opa a tots els grups del que anomenen "àrea identitària".  

Estratègia negociadora
PxC guarda absolut silenci sobre les seves converses amb Vox i està anunciant candidatures a llocs on ara no té regidors, en un intent de negociar amb més força amb Vox, tot i que Abascal té molt clar que la via no és una coalició sinó l'absorció. Però més enllà de quina sigui la fórmula de confluència, si absorció o coalició, el que és segur és que els regidors de PxC, que s’havien "estovat" una mica als plens, recuperaran fins a les municipals un discurs més bel·ligerant, tant pel que fa al rebuig a la immigració amb plantejaments xenòfobs o racistes, com a la demanada d’un càstig exemplar als presos polítics i a la resta de dirigents independentistes.
Per la seva banda, Josep Anglada, el fundador de PxC, expulsat del partit i que ara és regidor de Vic amb la marca Som Identitaris, intentarà marcar perfil propi. Camí de les municipals, Anglada pretén continuar sacsejant el discurs bel·ligerant amb la immigració -com sempre ha fet-, però pretén ser menys radical que els seus rivals de la ultradreta pel que fa al combat a l’independentisme i el catalanisme, conscient que les propostes de Vox d'abolir totes les autonomies, també la catalana, no agraden a la Catalunya interior, on confia obtenir alguns regidors.


El declivi de PxC... i d'Anglada

És una evidència que després que PxC expulsés al seu líder i fundador, Josep Anglada, el febrer de 2014, el partit va iniciar una decadència que va culminar a les municipals de 2015, quan només va obtenir 8 regidors arreu de Catalunya. El 2011 n'havia aconseguit 67. A la demarcació de Barcelona, on n'havia arribat a tenir 47, només va conservar Mónica Lora a Mataró, que va ser nomenada secretària general. Al Vendrell, el cofundador de PxC, el metge August Armengol, va aconseguir tres regidors a les últimes municipals, una resistència electoral que li va permetre ser nomenat president de PxC. A Salt, on PxC tenia tres electes, van aconseguir acta de regidors Sergi Fabri i Sergio Concepción. El partit també va esgarrapar un regidor al municipi empordanès de Sant Miquel de Fluvià i al tarragoní de Roquetes.

Res a veure amb els resultats de 2011, quan Anglada i la PxC disposaven de dos regidors a l'Hospitalet de Llobregat, tres a Santa Coloma de Gramenet, tres a Sant Boi, tres a Mataró o tres també a Manlleu. A Vic, epicentre de l'activitat d'Anglada, el líder xenòfob va passar de ser la principal força de l'oposició -cinc regidors el 2011- a ser l'únic representant d'una nova marca el 2015. Anglada intenta resistir al marge de les turbulències de PxC i l'aparició de Vox.

dijous, 13 de desembre del 2018

El Partido por la Libertad (PxL), socio de PxC, e integrado en la federación Respeto, se disuelve tras "el tsunami de Vox". El pasado sábado Plataforma per Catalunya abandonó la federación Respeto formada por PxC, PxL, España 2000 y grupos locales de Albacete, Jaén y El Escorial


El lunes pasado aquí en el blog anunciaba que Plataforma per Catalunya abandonaba la federación Respeto y que sus militantes deseaban coaligarse, converger o entrar en Vox,  mientras que el Partido por la Libertad -miembro también de Respeto- caminaba hacia su disolución. Esta mañana el presidente y fundador del Partido por la Libertad, el abogado José María Ruiz Puerta, confimaba en el programa raidófonico de Santiago Fontenla, Altnews, que PxL se disuelve. Y los motivos que ha esgrimido para justificar el fin del proyecto de PxL son bastante similares por los que PxC ha abandonado la federación Respeto, en la que sólo permanecen España 2000, Alternativa Municipal del Escorial, Iniciativa por Albacete y el grupo de Respeto de Jaén.
Según José María Ruiz Puerta el partido se disuelve ante la voluntad de la mayoría de militantes de apoyar a Vox, formación con la que "tenemos propuestas, discurso y objetivos similares y no hay que entorpecer la marea o tsunami de votos que ha conseguido". Si bien ha añadido que serán los militantes "quienes individualmente decidirán si se integran en Vox o España 2000". Por su parte él seguirá colaborando o ayudando como abogado a España 2000 en cuestiones legales ya iniciadas, y más adelante ya decidirá si se integra en Vox o colabora con dicha formación desde la vertiente jurídica.


Primer acto público de PxL en junio de 2012, realizado en Torrejón. En el centro Josep Anglada y Ruiz Puerta

PxL comenzó su andadura el 30 de junio de 2012, denominándose inicialmente Plataforma por la Libertad, pretendiendo ser la marca española de PxC y Josep Anglada, el cual participó en el acto que se hizo ese día en Torrejón de Ardoz en contra de una mezquita. Posteriormente PxL pasó a llamarse Partido por La Libertad y, más tarde, añadió a su nombre o sigla la frase "con las Manos Limpias", al intentar, con el beneplácito del presidente de Manos Limpias, Miguel Bernad, hacer converger el pseudo-sindicato de funcionarios que interponía querellas de todo tipo y se personaba como acusación popular en numerosos casos, con su partido. Precisamente la querella de Manos Limpias contra el juez Baltasar Garzón, por investigar los crímenes del fascismo la interpuso José M Ruiz Puerta.


J.M. Ruiz Puerta, Miguel Bernad y Robert Hernando (PxC) 
En las elecciones municipales de 2015 PxL sólo obtuvo dos concejales, uno en el pequeño municipio madileño de Valdeavero, con 124 votos, y otro en Alfoz de Lloredo en Cantabria. Ruiz Puerta encabezaba la lista en la ciudad madrileña de Parla, y al no llegar con los 2.243 votos que obtuvo al 5%, no obtuvo acta de concejal. (Vox tampoco entró pero obtuvos sólo 723 votos) En aquellas elecciones España 2000 consiguió siete, seis de ellos en el Corredor de Henares madrileño, y Plataforma per Catalunya -que había expulsado a su fundador Josep Anglada- se hundia de los 67 concejales de 2011 obtenía sólo 8.
Tras la detención y encarcelamiento del presidente de Manos Limpias, Miguel Bernad, en abril de 2018, acusado de extrosion y chantajes, José María Ruiz anunció en un comunicado que él sólo participaba en Manos Limpias como abaogada de causas concretas, y a la vez el partido eliminó la coletilla de "con la Manos Limpias" en su nombre y su sigla. Días después PxL formaba con PxC y España 2000 la Federación Respeto.
Ruiz Puerta anteriormente había ayudado en diversas ocasiones a Plataforma per Catalunya, aportando o recaudando los 50.000 euros que costaron las furgonetas de campaña electoral de PxC en Catalunya de las elecciones generales del 20 de noviembre de 2011. Él creía que si Anglada entraba en el Parlament de Catalunya o el Congreso de los Diputados, la ultraderecha (o partidos identitarios como él los denomina) española coaligada con Anglada tendría la misma suerte. Anteriormente como abogado defendió al editor neonazi y propietario de la Librería Europa, Pedro Varela.
Dicha librería estaba ublicada en la calle Séneca de Barcelona en los mismo local que tuvo su sede hasta 1993 el colectivo intelectual nacionalsocialista CEDADE. Ruiz Puerta consta en Wikipedia, Metapedia y algún libro que fue precisamente, el último presidente de Cedade.
 (Actualizado, viernes 14 de diciembre 2018: En el cometario suyo inferior que ha remitido niega haber sido "el último presidente de CEDADE". Preguntaré a otros exmiembros cuál fue su vinculación con Cedade y sus cargos directivos)


 


Ruiz Puerta no obtuvo acta de concejal en Parla, donde se presentaba
"PxL-con las Manos Limpias" se presentó a las municipales de 2015 en diferentes lugares de España y sólo obtuvo dos concejales. Yolanda Couceiro Morín, cabeza de lista en Portugalete. Dicho cartel no gustó al sector ultracatólico, partidario de la familia tradicional católica


ACTUALIZACIÓN ARTÍCULO EN RELACIÓN A LA POLÉMICA SOBRE SI J.M. RUIZ PUERTA FUE EL ÚLTIMO PRESIDENTE DE LA NEONAZI CEDADE (Sábado 15 a las 22 horas)

A lo largo del día de hoy se han publicado en este artículo diversos comentarios sobre si José María Ruiz Puerta fue o no el último presidente de CEDADE.  El primero de los comentarios ha sido precisamente del interesado desmintiendo dicha afirmación. Yo le he respondido que así se recoge en Wikipedia y Metapedia, en diversos libros que no tenía a mano y en diferentes noticias publicadas en medios como Diario Público. Otra persona ha añadido más links con dicha afirmación: Diario El País.

He consultado el libro Neonazis en España de Xavier Casals y en la página 183 se afirma que en 1989 se nombra a "José María Ruiz Puerta como vicepresidente de CEDADE".
Y en la 185 se añade que el 11 de enero de 1993, poco antes de disolver CEDADE "se creó un órgano o dirección colegiada de tres miembros: Laureano Luna, E. Arroyo y José M. Ruiz" 

  





dilluns, 10 de desembre del 2018

Plataforma per Catalunya (PxC) abandona la Federació Respeto. Això facilita la convergència, entrada individual o integració de la majoria de regidors i miltants de PxC a/ amb Vox


Tal com ja anunciava dimecres, Plataforma per Catalunya (PxC) abandona la federació Respeto, nascuda fa dos anys i mig amb la confluència del Partido X la Libertad (PxL) i España 2000 i independents o exmilitants d'altres grups, a la que s'hi va sumar com Iniciativa por Albacete, un grup de Jaén i una candidatura del Escorial. Els mals resultats de Respeto a Andalusia i el bons de Vox, han accelerat la descomposició de Respeto. Així ho van comunicar els dirigents de PxC, encapçalats pel seu president, August Armengol, a la reunió de Respeto d'aquest dissabte a Madrid. 
Mentre PxL va cap la seva dissolució, no està clar com continuarà España 2000 que vivia una certa bifurcació entre els sis regidors del Corredor de Henares, liderats per Rafa Ripoll, i el líder històric del partit, l'últra valencià, José Luis Roberto. Aquest cap de setmana persones influents de Respeto no vinculades a España 2000, con Inma Sequí, han tret la sigla Respeto del seu perfil a les xarxes socials.  Caldrà veure que fan els grups de Respeto del Escorial, Jaén i Albacete. Segons m'han confirmat dirigents de España 2000, ells continuaran a Respeto fidels als seus compromisos i, si els toca i s'ha de fer, "serem nosaltres els últims que tanquem la porta i apaguem la llum". No és cap secret que José Luis Roberto pel seu passat com a Secretari General Tècnic d'ANELA (Asociación Nacional de Locales de Alterne) està lluny de l'ideari de Vox de família cristiana i contra l'avortament.
 Pel que fa a Plataforma per Catalunya, PxC tindrà les mans lliures bé, per integrar-se individualment la majoria dels seus militants i regidors a Vox, bé per intentar una poc probable coalició amb Vox de cara a les municipals i europees. La Secretària General de PxC, Mònica Lora, va parlar d'aquesta qüestió amb Javier Ortega Smith a l'acte que van fer dijous a Girona, i no sembla que Vox vulgui coaligar-se amb el que queda de PxC, però sí acceptaria als seus militants i regidors, sobretot perquè tenen implantació local en algunes comarques que Vox no en té.
 Javier Ortega Smith, José Casado (Segadors del Maresme) i Mónica Lora, dijous a Girona (Foto Quico Sallès)
Respeto el dia de la seva creació

dimecres, 5 de desembre del 2018

EL DOCUMENTAL SOBRE VOX D'EIDER HURTADO, LA PERSONALITAT D'ABASCAL, DUBTES DEL FINANÇAMENT DE VOX TAMBÉ A CATALUNYA, I EL SEMBLA SEGUR ENFONSAMENT O DESAPARICIÓ DE PxC, QUE HA FELICIAT A VOX PEL SEUS BONS RESULTATS. Alguns dels exdirigents de Vox que surten al documental, com Carlos A. Caldito, van ser a la reunió de Madrid de fa dues setmanes amb Anglada, si bé la pujada de Vox sembla que deixarà sense espai per l'expansió de Somos Identitarios a nivell espanyol.


Més enllà de l'èxit del documental d'Eider Hurtado d'Euskal Telebista, ETB, en castellà sobre Vox, que va tenir una audiència del 25,3% a Catalunya, el programa ens relata els orígens del partit i la trajectòria de Santiago Abascal  al que mostra com una persona freda, que va muntar el partit pel seu lucre personal, i apunta, sense poder demostrar-ho, el finançament il·licit del partit. Recull el seu pas com director de l'Agencia madrilenya de Protecció de dades i la Fundación para el Mecenzago y Patrocinio Social. El programa passa gairebé per alt la figura de l'advocat Javier Ortega Smith que, des del meu punt de vista, amb la presentació de querelles i personant-se a les causes del Procés català, ha donat al partit aquest any una volada mediàticat, sense la qual no hagués obtingut els bons resultats de diumenge a Andalusia. El documental d'EITB retrata personatges com el matrimoni de Rocio Monasterio i Iván Espinosa, l'ombra de l'organització ultra El Yunque i els suports que tenia i ara augmentaran d'Steve Bannon. 
 


Alguns dels exdirigents de Vox que apareixen criticant o denunciant el funcionament opac i les maneres d'Abascal, com Carlos Aurelio Caldito, van estar a la reunió de fa dues setmanes de Somos Identitarios a Madrid amb Josep Anglada. Un projecte que després de l'èxit de Vox a Andalusia i del fracàs estrepitós de l'altre padrí del projecte, Armando Robles, el director d'Alerta Digital, que presentava el seu partit Soluciona per Màlaga i només va obtenir 496 vots (el 0,033%), es pot considerar ja mort. Davant de la pujada de Vox i de les seves propostes de dissoldre totes les autonomies, sembla que Anglada s'oblidarà d'intentar implantar-se fora de Catalunya i se centrarà en presentar candidatures a Vic, a Manlleu i a alguns altres municipis catalans.
El reportatge d'Eider Hurtado (eitb.eus) es pregunta molt pel finançament de Vox, sigui d'Iran o d'empreses espanyoles o de possibles donacions de la ultradreta d'altres països, sobretot en els seus origen fa cinc anys. D'aquell època hi ha un episodi a Catalunya gens investigat, com quan el febrer de 2014, tots els militants del fantasmagòric partit de Mario Conde, Sociedad Civil y Democracia, es passen en blog a Vox Catalunya, liderats per Ariadna Hernández que va anar de número 7 a la llista encapçalada per Vidal Quadras a les europees.  Hernández, com també l'ex-Secretari General de Plataforma per Catalunya, Pablo Barranco, que també va entrar a Vox, van plegar després de la patacada europea quan el partit d'Abascal es va quedar fora del Parlament Europeu en faltar-li 4.000 vots.   



 La delegada a Catalunya de Sociedad Civil y Democracia es va passar gairebé tots els afiliats de Barcelona a Vox i anà de número 7 a les europees

ACLARIMENT I ACTUALITZACIÓ:

El diari El País publicarà el gener de 2019 que certament Vox es va finaçar amb un milió d'euros donats pels Mujahidins del Poble iranians. D'altra banda sí que em consta que Absacal cobrava 84.000 euros a l'any per dirigir a Fundación por el Mecenzago o Patrocinio Social, però no em consta que el pis de Madrid on vivia fos cedit per la Fundació com s'ha dit en diversos mitjans. La informació correcta crec que és que el pis que utilitzava la fundació és propietat o paga el lloguer la Comunitat de Madrid



DESAPAREIX PxC, PxL i LA FEDERACIÓ RESPETO?
El partit o partits ultres que resulten més perjudicats per la pujada de Vox són Plataforma per Catalunya i España 2000 de la Comunitat de Madrid, que formaven part de la federació Respeto que ja es pot donar per finiquitada. L'home fort de Respeto a Andalusia,  Mario Martos, que havia substituït al valencià José Luis Roberto a l'executiva nacional de Respeto, va presentar-se per Jaén i només ha obtingut 1.032 vots, un 0'33 % front els 27.671 de Vox a la demarcació.
La Secretaria General de  Plataforma per Catalunya i regidora de Mataró, Mónica Lora, va fer una piulada diumenge felicitant Vox pels seus resultats. I en l'actual context que la federació Respeto agonitza, sigui quina sigui la decisió dels sis regidors d'España 2000-Respeto al Corredor d'Henares a Madrid, liderats per Rafa Ripoll, sembla que Respeto jo no té cap futur com a projecte estatal i podria anunciar la seva dissolució en una o dues setmanes. El Partido x la Libertad (PxL) també desapareixerà. 
I pel que fa als altres nuclis de PxC a Catalunya, l'exdirigent del MSR, Jordi de la Fuente, va assumir direcció de la gestora del partit al Vendrell on és regidor el president de PxC, August Armengol, que semblava que volia plegar i es plantejava presentar-se de nou de número 1, però amb De la Fuente de segon, per passar-li el relleu després de les municipals. Però aquest traspàs al Vendrell sembla que ja no serà possible donat que pot ser que també PxC es dissolgui.
A Salt PxC continua tenint dos regidors, Sergi Fabri i Sergio Concepción que s'han mantingut bastant al marge dels problemes de PxC i de Respeto. El tuit de Mònica Lora felicitant a Vox, que ja va proposar a Mataró fer una candidatura conjunta de PxC amb Tabàrnia i grups com els Segadors del Maresme, apunta que voldria oferir-se a Vox per anar junts. Tot fa pensar que PxC i Respeto ja no existiran al mes de maig, i seria Vox qui decidiria si acceptava als regidors de PxC i si els hi donaria garanties de que podrien encapçalar les llistes a Salt o Mataró al maig.  Als que la pujada de Vox no afectarà serà a la coalició ADÑ (les dues Falanges, DN i AES) perquè no tenen regidors i a les europees on sí que es presentaran, ja no tenien cap possibilitat.

dimarts, 4 de desembre del 2018

JUZGADOS EN LA AUDIENCIA DE TOLEDO ÓSCAR DEL PINO Y OTROS TRES ULTRAS SUR ACUSADOS DE MATAR Y DESCUARTIZAR AL EMPRESARIO JOSÉ LUIS VÁZQUEZ ESCARPA. En principio hay acuerdo de conformidad con fiscalía y serán condenados a diez años y medio Del Pino y entre cuatro y medio y cinco y medio los otros. Además deberán indemnizar a la familia con 80.000 euros. Éste es uno de los tres casos recientes que militantes o ex militantes ultras asesinan y descuartizas a sus victimas: Del Pino a J.L Vázquez Escarpa, Artur Segarra (ex-PxC i Boixos Nois) a David Bernat, y César Román (ex PxM-PxC) a Heydi Paz




Hoy se ha celebrado en la Audiencia Provincial de Toledo la primera sesión del juicio contra el dirigente de los Ultras Sur, Oscar del Pino por secuestar, asesinar, descuartizar y lanzar al río Tajo en mayo de 2014, el cuerpo del empresario José Luis Vázquez Escarpa. Sorprendentemente se ha llegado a un pacto de conformidad y Del Pino será condenado a diez años y medio, y los otros tres a penas de cuatro años y medio o cinco años y cuatro meses, además de indemnizar a la familia del fallecido con 80.000 euros, la misma cantidad que solicitaron los hoy juzgados por su rescate en el momento del secuestro. Los tres ultras que se sientan en el banquillo son Óscar López, Alberto del Val y Mario Belvis. 

 
 (Foto Antena3)
 Oscar del Pino y los otros acusados formaban parte de la facción radical y violenta de los Ultras Sur, Outlaw (fuera de la ley) vinculada a los Hammerskin, liderada por Antonio Menéndez "El Niño", que el otoño de 2013 se enfrentaron al líder histórico del grupo, el abogado Álvaro Cadenas y a José Luis Ochaíta en una dipsuta que tenía por motivo el control de los conciertos de música RAC (Rock Against Comunism), el merchandising de material de los Ultras Sur y los fondos de la venta de entradas que facilitaba el club. Óscar del Pino fue detenido por la Guardia Civil el 14 de octubre de 2015 cuando, según la Unidad de Crimen Organizado de la Guárdia Civil la Guardia Civil estaban planeando realizar nuevos secuestros y asesinatos de empresarios matar y descuartizar a otras víctimas. Los abogados de la defensa y la acusación llegaron a un acuerdo con la jueza instructora y la Fiscalía. El pacto ha consistido en que Óscar del Pino asume el secuestro y asesinato de José Luis Vázquez y revelará dónde esta el cuerpo, a cambio de una sustancial rebaja de la condena. Y los cuatro acusados indemnizarán alpadre de la víctima con los 80.000 euros que cobraron por el secuestro. Del Pino ya ha conseguido en anteriores ocasiones sustanciales disminuciones de las penas propuestas por ficalía. Algo que también consiguió el líder de los Casuals de los Boixos Nois, Ricardo Mateo en 2013, si bien Mateo no fue juzgado por asesinato.  
   Óscar del Pino

 El Niño (no está acusado ni juzgado en esta causa) ha sido encarcelado por otros delitos de violencia y extorsión.
 Artur Segarra
 El asesinato de Vázquez Escarpa realizado por miembros de los Ultras Sur, es el primero de los tres casos recientes de asesinato y descuartizamiento de la víctima realizado por miembros o ex miembros de grupos de ultraderecha.  En Bangkok fue condenado a muerte (pero no ejecutado) el ex candidato de PxC, ex miembro de los Boixos Nois y conferenciante en la Librería Europa, Artur Segarra, por el asesinato y descuartizamiento del empresario David Bernat. 
 Y hace tres semanas fue detenido César Román, "el Rey de Cachopo" por matar y descuartizar a su última pareja Heydi Paz el pasado agosto. César Román en 2004 y 2005, asumió la propuesta de Josep Anglada de extender el partido Plataforma per Catalunya (PxC) a Madrid con la sigla de Plataforma por Madrid PxM y con similares propuestas hacia la inmigración tipo "Primero los de casa". La cosa acabó mal al cabo de dos años, con deudas a la seguridad social que tuvo que asumir Anglada.

César Román con Anglada impulsando Plataforma por Madrid

dilluns, 3 de desembre del 2018

LA ULTRADRETA JA ÉS AQUÍ, Ho analitzo a Nació Digital


La ultradreta ja és aquí amb dotze diputats al Parlament andalús i preparada per obtenir-ne al Congrés dels Diputats tan aviat se celebrin eleccions generals. I abans eleccions municipals, europees i en algunes comunitats també autonòmiques. Un cop oberta la síndria, és imprevisible què pot passar a les properes eleccions catalanes.

L’Estat espanyol era una de les poques excepcions a Europa que no tenia ni en el seu parlament estatal ni els cantonals o regionals, diputats ultres. El novembre de 2010 Josep Anglada de Plataforma per Catalunya, amb 75.321 vots, va estar a punt d’entrar al Parlament català. Però l’expulsió dos mesos abans del secretari general de PxC, Pablo Barranco, que ja s’encuidà durant la campanya de ventilar draps bruts d’Anglada, sumat als  errors garrafals de màrqueting de PxC, com permetre que un cap rapat amb l’esvàstica tatuada al coll  s'assegués a primera fila en l´únic acte que TV3 va anar durant la campanya i que els telenotícies traguessin profit de la imatge, li van fer perdre uns vots que el van deixar Plataforma fora del Parlament. Després, a  les municipals de 2011, PxC va obtenir 67 regidors a tot Catalunya a la vegada que Albiol guanyava a Badalona. Però des del primer dia van haver-hi pugnes internes i desercions en cadena de regidors a molts municipis. I el febrer de 2014 Anglada fou destituït de la presidència del partit i expulsat, acabant d’enfonsar-se PxC a les municipals de maig de 2015 que només va obtenir 8 regidors a tot Catalunya. Sembla, també, que el Procés català va treure el fenomen migratori de l’agenda política, i el sentiment identitari a Catalunya no basculava entre els “de casa i el de fora”, com argumentava Anglada, sinó al voltant del debat independentista. Pel que fa al PP, li va anar bé tenir Albiol governant Badalona, però no podia assumir a nivell estatal el seu discurs de que els immigrants eren incívics, no paguen impostos i tenen masses privilegis, perquè era tirar-se pedres a la teulada en aquells llocs que governava.

La resta de grups ultres de l’estat van continuar amb les seves lluites caïnites, i amb un discurs lligat a l’enyorança del franquisme, parlant més de la unitat d’Espanya que d’immigració.  A la vegada el PP  deixava orfe l’espai ultracatòlic, quan Rajoy incompleix la promesa electoral de derogar la llei de l’avortament de Zapatero.  I aquí és on entra Vox, un partit nou el 2014 fundat per l’expopular, Santiago Abascal, que posa de  cap de llista a les europees l’ex-president del Parlament Europeu, Alejo Vidal Quadras. Però en aquell moment el discurs de Vox no era antieuropeista ni antisistema, sinó més aviat centrat en el rebuig a l’estat autonòmic i amb unes primeres pinzellades xenòfobes. L’ex-Secretari  General de PxC, Pablo Barranco hi va entrar i va anar a la llista al número 47, mentre Ariadna Hernández, vinculada al Casal Tramuntana i parella d’un regidor de PxC, esdevenia la delegada de Vox a Barcelona, i anava de número 7.  Però a Vox li van mancar quatre mil vots per obtenir escó a Estrasburg, el partit es va desinflar i  va perdre la major part de la militància. Hernández i Barranco també van plegar.

Però tot canvia fa dos anys, després de la detenció i empresonament del Secretari General de Manos Limpias, Miguel Bernad, que es personava com acusació popular en tota mena de casos mediàtics. Vox ocuparà hàbilment aquest espai, denunciant o personant-se en tots els casos referents al Procés català, i l’advocat José Ortega Smith agafa una gran rellevància pública. S’ha dit sovint que els partits i moviments ultres necessiten un “mascle alfa” que el lideri. I aquest és sense cap mena de dubte Ortega Smith. I Vox té l’habilitat d’entroncar aquella realitat intrínseca de la ultradreta espanyola que és, per sobre de tot, franquista i defensora a mort de la unitat d’Espanya, demanant no només més mà dura amb Catalunya, sinó derogar totes les autonomies, amb un discurs que no condemna el franquisme i proposa la derogació de la llei de la Memòria Històrica. És ultracatòlic, qüestiona el matrimoni homosexual i demana la derogació de la llei de l’avortament. I en sintonia amb referents com Trump o Salvini assumeix un discurs masclista, demana la derogació de la llei contra la violència de gènere, i agafa sense complexos un discurs contrari a la immigració i en favor d’una defensa de les fronteres front l’arribada de migrants i refugiats. Les demandes sobrevingudes d’Albert Rivera i Pablo Casado d’aplicar de nou el 155, però de veritat, i de més duresa amb la immigració, no fa més que donar la raó a Vox que criticarà que el PP no ho hagués fet fa un any quan governava.
Ara, més enllà de com evolucioni el Procés català i de com reaccionin el PP i Ciutadans, que podran governar Andalusia gràcies a Vox, el partit d’Abascal i Ortega Smith es prepararà per assaltar els ajuntaments, obtenir diputats als parlaments autonòmics que fan eleccions al maig i a Estrasburg. I per tenir bons resultats a les municipals sacsejaran sens dubte la por a la immigració. I els lacònics precs fets ahir per Susana Diaz i altres líders del PSOE de fer cordó sanitari als ultres, ni el PP ni Ciudadanos els escoltaran. 
 Llegir a Nació Digital

divendres, 30 de novembre del 2018

L'EMPRESARI JOSÉ MANUEL OPAZO, QUE HAVIA DEMANAT PRIMER EL PERMÍS O COMUNICACIÓ PER LA MANIFESTACIÓ ESPANYOLISTA ULTRA DE MADRID DE DEMÀ, LA DESCONVOCA PER LA SEVA RIVALITAT AMB VOX I LES ENTITATS I PLATAFORMES PROPERES AL PARTIT COM LA ESPAÑA VIVA I DENAES. Somatemps i España i catalans s'hi sumen




L'empresari José Manuel Opazo, resident a Zúrich (conegut com el Suís per la seva denúncia a la companyia Swiss Airlains per utilñitzar el català en els seus vols a Barcelona) mecenes i militant actiu de moltes iniciatives espanyolistes a Catalunya, habitualent de la mà de la ultradreta, ha desconvocat la manifestació de demà a Madrid que ell havia convocat i fet la comunicació preceptiva a la Delegació del Govern, en haver convocat amb posterioritat Vox -per mitjà o amb l'acord de la plataforma La España Viva i DENAES- a la mateixa hora una concentració similar. Aquesta vegada Vox, en la pugna pel control de mobilitzacions espanyolistes demanant més mà dura contra l'independentisme, s'ha negat a sumar-s'hi, com sí va fer a Barcelona el 9 de setmbre amb la que havia convocat i organitzat Opazo. 

I així  DENAES i La España Viva amb el vistiplau o l'acord amb Vox, han convocat un acte a Madrid al mateix lloc i la mateixa hora.  Grups com Espanya i Catalans o Somatemps, que a la del 9 de setembre a Barcelona anaven a la pancarta de sortida al costat d'Opazo, Abascal i Ortega Smith donen també suport a la convocatòria de La España Viva i DENAES. La manifestació de la que s'endurà els beneficis mediàtics Vox, es fa el dia de reflexió de les eleccions andaluses, però legalment no es pot argumentar que Vox trenca el dia de reflexió donat que ni ha demanat el permís el partit, ni es fa a la comunitat autònoma que celebra les eleccions.

Opazo ha intentat que el Tribunal Superior de Justicia de Madrid anul·lés la convocatòria de Vox, però el tribunal ha entès que les dues eren compatibles. Davant d'aquesta no prohibició de la convocatòria de Vox, Opazo ha decidir desconvocar la seva que aquesta vegada la feia sota la sigla de Fundación España Responde. Darrera d'aquest enfrontament hi ha la lluita per ocupar l'espai electoral i polític ultra que està conquerint Vox a marxes forçades

Segons he pogut saber, hi ha qui acusa a Opazo d'haver-se avançat, quan ja es parlava de fer la manifestació a Madrid el dia de reflexió de les andaluses, i presentar la comunicació (no és de fet una petició de permís) a la Delegació del Govern a Madrid en solitari, com si fos una iniciativa d'ell. El resultat de tot és que una de les persones que havia despuntat i trobat el seu espai mediàtic i polític a la contra del Procés català i contra Pedro Sánchez per pactar amb "els colpistes catalans i els amics d'ETA", ha jugat malament les seves cartes, donat que sembla que fora del paraigües de Vox serà impossible fer-se un lloc.   

Jordi de la Fuente (PxC) amb barretina, Javier Barraycoa (Somatemps) amb txapela, Santiago Abascal, Opazo i Ortega Smith a la manifestació de Barcelona del 9 de setembre que va convocar Opazo i a la que Vox i les entitats afins com España Viva i DENAES, a diferència del que ha passat ara a Madrid, sí que s'hi va sumar


Opazo el passat 17 d'agost a Barcelona la concentracio monàrquica de grups ultres.

Convocatòria de la manifestació de les entitats properes a Vox, en la que Vox no hi apareix

FALLO DEL TSJ DE MADRID:
“Los preceptos citados, concordantes y demás de general y pertinente aplicación FALLAMOS Que debemos DESESTIMAR el recurso contencioso administrativo interpuesto por D. José Manuel Opazo Quintas, contra la resolución del Delegado del Gobierno de Madrid de 18 de noviembre de 2018, por el que se autorizaba la concentración convocada por D. Enrique Cabanas Burkhalter, en representación de Plataforma España Viva, que se llevará a cabo en Madrid, el día 1 de diciembre de 2018, en el que ha sido parte el Ministerio Fiscal, y la plataforma España Viva, con expresa imposición de costas procesales a la parte recurrente, hasta un máximo de 300 euros para cada uno de los demandados. Así, por esta nuestra sentencia, contra la que no cabe recurso, juzgando, lo pronunciamos mandamos y firmamos. Fdo.- Amparo Guilló Sánchez Galiano; Fdo: Rafael Botella García Lastra; Fdo.- Juana Patricia Rivas Moreno y Fdo.- María del Pilar García Ruiz. PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior sentencia por la Magistrada Ponente, estando la Sala celebrando audiencia pública, de lo que como Letrado de la Administración de Justicia certifico”. Madrid (España), jueves 29 de noviembre de 2018.


NOTA DE PRENSA.
"ESPAÑA RESPONDE" SE VE OBLIGADA A CANCELAR SU MANIFESTACIÓN.
Ante la demanda interpuesta por Don Jose Manuel Opazo, convocante de la manifestación del dia 1 de diciembre en Madrid por la coincidencia de una convocatoria posterior de España Viva (Vox), el tribunal Superior de Justicia de Madrid ha determinado que ambas son compatibles.
No vamos a la manifestación en estas condiciones.
Así no.
ESPAÑA RESPONDE es una plataforma ajena a partidos políticos que pretende unir al pueblo soberano en la tarea de fiscalizar las malas prácticas de los políticos y, por lo tanto, no podemos permitir que un partido político se persone en nuestra manifestación.
Nuestros amigos y simpatizantes, el pueblo, no lo aprobarían.
José Manuel Opazo, presentará Recurso ante el Tribunal Constitucional o si fuera necesario, ante el Tribunal de derechos Humanos. Aceptar esta sentencia crearía un precedente gravísimo donde un partido grande podría acallar otra manifestación más pequeña.
Ante esa lamentable situación de confusión, Don José Manuel Opazo se ve en la obligación de desconvocar la manifestación en cuestión y pide disculpas por las molestias causadas.
Próximamente convocaremos de nuevo a todos los españoles a acudir a Madrid con sus banderas españolas o autonómicas a decir al Señor Pedro Sanchez que rompa los acuerdos firmados con los amigos de los terroristas y con los separatistas.
¡España no es moneda de cambio para llegar al poder…! ¡
Queremos elecciones generales ya..!
Madrid, 29 de noviembre de 2018
José Manuel Opazo Tel: 0041764406274
fundación.espanaresponde@gmail.com


dimecres, 28 de novembre del 2018

UCRAÏNA, PÀTRIA O FRONTERA? Analitzo al Punt Avui el conflicte entre Rússia i Ucraïna














Etimològicament, en rus i altres llegües eslaves, u-kraïna significa ‘els límits’ o ‘la terra de la frontera’. Però en ucraïnès la paraula va evolucionar i significa ‘la pàtria’ o ‘el país’. Ucraïna era la terra fronterera o els límits de l’imperi rus amb Occident, i també s’anomenava la Kraïna la franja del que avui és Croàcia, poblada fa un temps per camperols i guerrers serbis que defensaven la frontera amb Bòsnia, que era el límit de l’imperi otomà.

Ara es compleix un segle de la fi de la Primera Guerra Mundial, que va començar després de l’assassinat de l’hereu del tron austrohongarès a mans d’un serbi. Esdeveniment que va convertir en mundials les disputes que en aquell extrem d’Europa tenien tres imperis i tres religions: l’otomà, musulmana; el rus, ortodoxa, i l’austrohongarès, catòlica. I precisament els problemes per sortir a la Mediterrània que tenia Rússia, que sovint veia obstaculitzat o gravat amb impostos excessius el pas dels seus vaixells per l’estret del Bòsfor, havien estat un dels motius de les guerres balcàniques de principis del segle XX, en què Bulgària –aliada amb Rússia– perdia la sortida al Mediterrani, per una franja que ara pertany a Grècia.
 
Ucraïna, des de l’època dels tsars, era el graner de Rússia. Però la col·lectivització del camp feta per Stalin, els assassinats en massa de camperols propietaris i l’enviament de la major part del blat cap a Rússia van causar la mort per fam de milions d’ucraïnesos. I, després de la Segona Guerra Mundial, Stalin va deportar els tàrtars, poble turcòfon, de Crimea, i la va repoblar d’eslaus.

La relació entre Kíev i Rússia era difícil després de la caiguda de la Unió Soviètica. Van quedar a Ucraïna ciutats com Odessa, Donetsk i Lugansk, més de set milions de població russòfona. I, després de la independència d’Ucraïna, Rússia només podia accedir a la Mediterrània i al mar Negre pel mar d’Azov, que comparteix amb Ucraïna. I al mar d’Azov, hi desemboca el riu Don, que es comunica amb el Volga per un canal que permet la sortida en vaixell dels productes des del mar Caspi.

L’any 2014, amb la revolta del Maidan, el president ucraïnès prorús, Víktor Ianukóvitx, cau i fuig a Rússia. Tot seguit, Rússia ocupa Crimea, annexió que no ha estat reconeguda internacionalment, i dificulta la sortida al mar Negre i al Mediterrani de la flota comercial i militar ucraïnesa. L’annexió de Crimea acosta més el nou govern de Kíev a la Unió Europea i a Washington i, després, com a resposta a la voluntat centralitzadora de Kíev i les restriccions a la llengua russa als territoris de majoria russòfona, esclata la guerra al sud i a l’est d’Ucraïna, i milícies russòfones adquireixen el control de Donetsk i Lugansk, i en proclamen la independència. Els últims episodis d’aquest conflicte són l’acord del 2017 d’associació econòmica d’Ucraïna amb la Unió Europea –que no agrada a Moscou– i la construcció del pont a l’estret de Kertx, que uneix la península de Crimea amb Rússia, i l’ocupació de les aigües sota el pont per vaixells militars russos, fet que posa traves burocràtiques o retarda el pas dels vaixells ucraïnesos per unes aigües teòricament compartides pels dos estats.

Més enllà de qui tingui més responsabilitat en l’incident en què tres embarcacions ucraïneses van ser capturades per la marina russa, el president Petró Poroixenko ho ha presentat com un acte hostil i ha declarat l’estat d’excepció. A Poroixenko el beneficia aquesta situació quan falten quatre mesos per a les eleccions, a les quals es torna a presentar. Però si aquesta tensió en el que és una línia de col·lisió de la nova guerra freda entre Washington i la Unió Europea amb Moscou es descontrola amb una escalada bèl·lica, els que hi sortiran perdent seran, de nou, els ciutadans d’Ucraïna.

 




dijous, 22 de novembre del 2018

MARINE LE PEN A TV3. Publico al Periódico una reflexió sobre la presència de la ultradreta als mitjans públics i l'entrevista a Marine Le Pen, que fa Ricard Ustrell, que s'emetrà diumenge al vespre

Ahir al vespre vaig assistir a la projecció prèvia a la sala Phenomena de Barcelona de la nova temporada d'entrevistes en profundidat de Ricard Ustrell en el programa Els Quatre Gats, que comença aquest diumenge, amb el programa sobre Marine Le Pen que es va projectar íntegre. 
Sobre la'entrevista, el programa i la polèmica si els mitjans públics com TV3 donen massa espai a grups ultres com Democracia Nacional, Vox o ara amb Marine Le Pen, publico aquest article al Periódico, penjat aquesta tarda a la web i que demà sortirà a l'edició en paper.

MARINE LE PEN A TV-3

A l'extrema dreta li agrada que els mitjans reprodueixin les seves consignes, però si aquestes s'aborden amb profunditat i crítica, no sol acabar gaire ben parada.

 Xavier Rius, dijous 22 de novembre de 2018 

L’anunci de l’emissió a TV-3 de l’entrevista amb Marine Le Pen, feta per Ricard Ustrell, al programa 'Els quatre gats', ha tornat desencadenar la polèmica sobre si la televisió catalana dona massa difusió als líders ultres. Hi ha qui pensa que els '30 Minuts' sobre ultradreta i mesquites, en els quals hi apareixia Democracia Nacional, i les entrevistes a 'FAQS' al dirigent de Vox José Ortega Smith eren gols en pròpia porta. I que el retorn d’Ustrell amb les seves entrevistes sigui amb Le Pen seria un nou error. Un servidor discrepa d’aquesta opinió, ja que el que dona ales als ultres no són els minuts que surten, sinó com es tracta la informació. I Ustrell intercala opinions i anàlisi de persones crítiques amb Le Pen, com el futbolista Lilian Thuram i l’actor Sergi López.

Afirmacions falses sense rebatre

Els líders ultradretans ofereixen propostes simplistes a problemes complexos. I tal com vam veure amb la campanya a favor del 'brexit', basen molts dels seus arguments en dades falses. Quan el 2011 Xavier García Albiol va obtenir l’alcaldia de Badalona i Plataforma per Catalunya va aconseguir 67 regidors, era habitual escoltar que si un immigrant obria un negoci tenia una exempció d’impostos de cinc anys. I lamentablement sovint es trobava a faltar que els qui entrevistaven dirigents ultres no deixessin clar que aquestes afirmacions eren falses.
Recordo un programa del 2013 d’'Equipo de investigación' centrat en Josep Anglada. Mentre l’entrevistaven a Vic li sonava el mòbil i una veïna li comunicava que unes immigrants musulmanes s’havien emportat menjar sense pagar d’un supermercat pròxim. Allà hi va acudir Anglada amb els reporters i van entrevistar aquesta veïna sense contrastar amb els empleats de l’establiment i sense adonar-se que la veïna és la mateixa ciutadana hispanoxilena, simpatitzant de Pinochet i col·laboradora de PxC, que havia protagonitzat la mítica enganxada, a TV-3 amb el Josep Cuní del "¡Prou, prou, prou!".

Quan vaig publicar el 2011 el llibre 'Xenofòbia a Catalunya', després dels èxits electorals d’Albiol i PxC, Anglada va arribar a assistir a una presentació del llibre per això que 'l’important és que es parli de mi encara que sigui malament’. Però un any més tard em va interposar diverses querelles per injúries i calúmnies que van arribar a l’Audiència de Barcelona, que les va desestimar. I és que als ultres els agrada que es reprodueixin en els mitjans les seves consignes, però si s’aborden amb profunditat, tal com fa Ustrell, no solen acabar ben parats.

De la ultradreta convé parlar-ne, i parlar-ne no necessàriament la beneficia. I ja que tenim a Vox en l’horitzó, amb qui Le Pen mostra proximitat al final de l’entrevista, em permeto apuntar que el que sí que la beneficia és que, com es feia en ocasions amb PxC, s’organitzin contramanifestacions davant dels seus actes. Tantes vegades m’ha preguntat Anglada abans d’un acte: ¿Saps si vindran els "guarros" a manifestar-se?. Ell volia que vinguessin, ja que així apareixia la Brigada Mòbil, hi havia encreuament d’insults i aquest acte de 50 persones segur que sortia als mitjans.      


Xavier Rius, El Periódico 22 de noviembre de 2018

El anuncio de la emisión en TV-3 de la entrevista con Marine Le Pen, realizada por Ricard Ustrell, en el programa 'Els Quatre Gats', ha vuelto desatar la polémica sobre si la televisión catalana da demasiada difusión a los líderes ultras. Hay quién piensa que los '30 Minuts' sobre ultraderecha y mezquitas, en los que aparecía Democracia Nacional, y las entrevistas en 'FAQS' al dirigente de Vox José Ortega Smith eran goles en propia puerta. Y que el retorno de Ustrell con sus entrevistas sea con Le Pen, sería un nuevo error. Un servidor discrepa de esta opinión, ya que lo que da alas a los ultras no son los minutos que salen, sino cómo se trata dicha información. Y Ustrell intercala opiniones y análisis de personas críticas con Le Pen, como el futbolista Lilian Thuram y el actor Sergi López.

Afirmaciones falsas sin rebatir


Los líderes ultraderechistas ofrecen propuestas simplistas a problemas complejos. Y como vimos con la campaña a favor del 'brexit', basan muchos de sus argumentos en datos falsos. Cuando en el 2011 Xavier García Albiol obtiene la alcaldía de Badalona y Plataforma per Catalunya consigue 67 concejales, era habitual escuchar que si un inmigrante abría un negocio tenía una exención de impuestos de cinco años. Y lamentablemente se echaba en falta en ocasiones que quienes entrevistaban a dirigentes ultras no dejaran claro que dichas afirmaciones eran falsas.


Lo que sí beneficia a los ultras es que, como pasaba a veces con PxC y deseaba Anglada, se convoquen protestas delante de sus actos 


Recuerdo un programa del 2013 de 'Equipo de Investigación' centrado en Josep Anglada. Mientras le entrevistaban por Vic, sonó el móvil y una vecina le comunicó que unas inmigrantes musulmanas se estaban llevando comida sin pagar de un supermercado cercano. Allí acudió Anglada con los reporteros y entrevistaron a dicha vecina sin contrastar con los empleados del establecimiento y sin percatarse de que dicha vecina es la misma ciudadana hispanochilena, simpatizante de Pinochet y colaboradora de PxC, que había protagonizado la mítica enganchada en TV-3 con Josep Cuní del "¡Prou, prou, prou!".

Cuando publiqué en el 2011 el libro 'Xenofòbia a Catalunya', tras los éxitos electorales de Albiol y PxC, Anglada llegó a asistir a una presentación del libro por aquello que 'lo importante es que se hable de mí aunque sea mal'. Pero un año más tarde me interpuso diversas querellas por injurias y calumnias que llegaron a la Audiencia de Barcelona, que las desestimó. Y es que a los ultras les gusta que se reproduzcan en los medios sus consignas, pero si se abordan con profundidad, como hace Ustrell, no suelen acabar bien parados.

De la ultraderecha hay que hablar, y hablar de ella no necesariamente le beneficia. Y ya que tenemos a Vox en el horizonte, con quien Le Pen muestra cercanía al final de la entrevista, me permito apuntar que lo que sí le beneficia es que, como se hacía en ocasiones con PxC, se organicen contramanifestaciones delante de sus actos. Tantas veces me ha preguntado Anglada antes de un acto: ¿Sabes si vendrán los "guarros" a manifestarse?. Él deseaba que vinieran, dado que así aparecía la Brigada Mòbil, había cruce de insultos y ese acto de 50 personas seguro que salía en los medios.      

 

A l'edició de paper sur publicat el divendres 23 de novembre

dilluns, 19 de novembre del 2018

ANGLADA INTENTA EXPANDIR SOMOS IDENTITARIOS A TODA ESPAÑA DE CARA A LAS MUNICIPALES. Por los apoyos que tiene en Madrid (Eduardo Núñez) y Andalucía (Armando Robles) creo que más bien lo utilizan a él personas descolgadas de otras listas y coaliciones para restarles votos. No sé cómo justificará Anglada en Vic propuestas similares a las de Vox o Falange como suprimir todas autonomías, también la catalana, si bien es cierto que gracias a este intento de expansión está volviendo a aparecer en diversas televisiones


A la reunión han assitido tres exdirigentes de Vox, Carlos Aurelio Caldito, ex-vicepresidente de Vox en Badajoz; Daniel Molina, ex-presidente del partido en Toledo y Eugenio García de Álava. También han participado David Junco, analista político independiente, que será el encargado de elaborar el programa ideológico del nuevo partido; el director de Alerta Digital, Armando Robles, que es a la vez presidente del partido Soluciona, que concurre a las elecciones andaluzas por Málaga;  y Eduardo Núñez, el hombre de Anglada en la capital de España, segun afirma SOMI en su comunicado de la reunión. Núñez ha sido presidente de la nacional-socialista Asociación Cultural de Amigos de León Degrelle, y participó en el proyecto inicial del partido socio de PxC a nivel español, Plataforma por la Libertad, después Partido por la Libertad (PxL).
También asistieron al encuentro Miguel Vigorós, miembro de Som Identitaris del Baix Llobregat, l'ex dirigente de las Joventuts Identitàries de PxC,  Jordi Barba, el granadino Antonio Rosado, el jienense José Manuel Soria y el gallego Saturnino Durán, ex funcionario de la Comisión Europea.


La situación de la federación RESPETO, formada por el Partido x la Libertad de José María Ruiz Puerta, que nunca ha despegado, por España 2000, jugándose su futuro político en el Corredor de Henares de Madrid frente a Vox que le puede quitar los votantes, y con Plataforma per Catalunya que se sotiene por la concejal de Mataró, Mònica Lora, por los dos de Salt y con el exdirigente de MSR, Jordi de la Fuente, apuntalando el grupo municipal del Vendrell, no es nada halagüeña. Ello hizo pensar a algunos militantes ultras de diversos puntos de España que pese a la complejidad de la persona de Josep Anglada, que fue expulsado de PxC en en febrero de 2014, la ultraderecha sólo podría tener éxito mediático y electoral  si Anglada estaba al frente. Y de aquí salió la idea de expandir SOM Identitaris a toda España.

No obstante la reconciliación entre las dos Falanges, y la voluntad de Democracia Nacional (sin Manuel Canduela) y la ultracatólica Alternativa Española de López Diéguez (yerno de Blas Piñar) de trabajar juntos y coaligarse al menos de cara a las europeas bajo la sigla ADÑ (La Falange-FE, Falange de las Jons, DN y AES) cambió drásticamente el mapa político y electoral ultra.  Y simultaneamente Vox emergía con Ortega Smith (digo Ortega Smith porque el líder real es él)  entrando en Vox muchos militantes ultras desencantados, lo que dificulta la posibilidad de recuperación a los grupos de Respeto. A modo de ejemplo, Daniel Clemente, el dirigente de PxC que había de encabezar la candidatura de Plataforma en L'Hospitalet de Llobregat, segunda ciudad de Catalunya en la que la pasada legislatura municipal PxC tenía dos concejales, es ahora el candidato de Vox en dicha ciudad. Además un proyecto de ámbito español necesitaria de aportaciones de dinero que dudo que Anglada, Núñez o Robles puedan conseguir. PxC para campañas a nivel sólo de Catalunya recibió en su día diversas donaciones del FPO austríaco (150.000 euros o más para la campaña electoral de las catalanas de 2010), del entorno de José María Ruiz Puerta (50.000 para la campaña de las generales de 2011) y tal vez del empresario sueco Patrik Brinkmann o del Vlaams Belang flamenco.
Por ello considero totalmente improbable que Anglada pueda competir con los grupos coaligados  en ADÑ y con Vox, y presentar candidaturas en los ayuntamientos en los que España 2000 o PxC  tienen ahora concejales o militantes  para competir en las municipales de mayo, por más que gracias a este nuevo intento de expansión en España está volviendo a aparecer en en la televisiones de ámbito estatal e incluso en TeleMadrid. Y me pregunto si en el fondo, personas que dan apoyo a la expansión de SOMI, como Eduardo Núñez o el director de Alerta Digital, Armando Robles (que ha vuelto a marear la perdiz como ya hizo en las pasadas europeas con si se presentaba o no, y listas que se esfumaban, ahora diciendo que encabeza Soluciona por Málaga, cuando no es cierto) más que aspirar a forjar un partido que ocupe el espacio ultra o identitario, lo que pretenden es impedir que Respeto, ADÑ y Vox triunfen. Mi opinión es clara. Allá donde se presente Vox, el resto de grupos no tienen nada que hacer. Otra cosa será como afecta a la posible reconquista del espacio ultra en Catalunya que pretendía hacer Anglada las próximas municipales. De momento ha cambiado su discurso haciendo propuestas propias de Vox y La Falange como la supresión de todas las autonomías, incluso la catalana si es preciso. No sé como podrá vender esto en Vic. 

 Armando Robles, director de Alerta Digital y presidente de SOLUCIONA, ha vuelto a marear la perdiz, diciendo que es cabeza de lista en las andaluzas por Soluciona en Málaga, pero luego no aparece en el Boletín Oficial como candidato.