Abu Bakr al-Baghdadi, cap de l'Estat Islàmic de l'Iraq i del Llevant
que es proclama califa dels sunnites de Síria i l'Iraq, diu que té com a
objectiu destruir les fronteres dels acords Sykes-Picot, signats entre
França i el Regne Unit per repartir-se l'Orient Mitjà quan acabés la
Primera Guerra Mundial. D'aquells acords van sortir les fronteres de
Síria, l'Iraq i Jordània.
Del desmantellament de l'imperi Otomà,
va néixer la república turca d'Atatürk, que el 1924 va dissoldre la
figura del califa d'Istanbul que encarnava l'últim sultà. El califat que
havia estat a Damasc, Bagdad i Egipte, des del 1517 l'encarnava el
sultà d'Istanbul. En desaparèixer la figura del califa, els musulmans
van quedar sense cap, precisament en un període en què el món
evolucionava i van quedar orfes d'una figura que pogués adaptar l'islam a
tants canvis.
Però, al marge d'això, l'islam vivia des del 656
l'escissió entre xiïtes i sunnites per la successió de Mahoma. El primer
califa va ser Abu Baker, però en morir el quart califa, Alí, cosí i
gendre de Mahoma, es van escindir entre els sunnites i els xiïtes, que
deien que el califa havia de ser descendent sanguini de Mahoma. I des
d'aleshores els xiïtes han estat majoritaris a l'Iran i també a l'Iraq,
tot i que, des de la independència del país, a Bagdad van governar els
sunnites.
Va ser amb l'ocupació americana quan per primera vegada
els xiïtes van governar l'Iraq. I els xiïtes creuen en l'imam o califa
ocult, el mahdí, que quan era un nen va desaparèixer a Samarra, l'any
874, i que tornarà a la terra com el messies a portar la justícia poc
abans del judici final.
Casualment o no, el líder de l'EIIL que es
proclama califa, que vol unir Síria amb l'Iraq, té el nom d'Abu Baker,
com el primer califa. Aprofitant que els musulmans no tenen cap
espiritual, vol ocupar aquest lloc, no per reinterpretar l'islam i
adaptar-lo als canvis socials, a l'acceptació de la ciència i a la
igualat entre homes i dones, sinó per tornar a una concepció més rígida
de l'islam que la que imperava quan el califa era a Istanbul. I té com a
objectiu esclafar els xiïtes, que considera pitjors que els cristians.
Per això diu que vol arribar a les ciutats de Najaf i Kerbala i destruir
les tombes dels imams xiïtes venerats, descendents d'Alí.
Tan
cert com que, a mesura que l'EIIL, gràcies a l'ajut dels caps tribals
sunnites, ha conquerit més terreny camí cap a Bagdad davant un exèrcit
iraquià a la desbandada, tindrà esperant-lo a Bagdad i les ciutats
santes un exèrcit de dotzenes de milers d'homes disposats a lluitar i a
morir, dirigit per Muqtada al-Sader, supervivent d'una família xiïta
venerada més radical que el primer ministre Al-Maliki, que dirigeix
precisament l'Exèrcit del Mahdí, l'imam ocult, que tornarà per portar la
pau en un moment que, segons la tradició, serà de caos absolut, potser
com l'actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada