divendres, 21 de febrer del 2014

VOX, SOMATEMPS, LA VALKIRIA A ANGLADA, I PxC DÓNA SUPORT A PxL

Des de feia deu mesos alguns dirigents de PxC, farts de les maneres de fer, la gestió econòmica i el discurs contradictori d'Anglada en el tema nacional, mantenien converses secretes per donar un cop de timó a PxC, i fer fora Anglada. 
Tenien clar que els intents de canvi de rumb o fugides de PxC fetes per anteriors dirigents com Mateu Figuerola o Pablo Barranco, havien fracassat, i que el que marxava, per més que s'escindís o crees un altre grup, sense la sigla PxC no tenia futur. Ara eren regidors metropolitans que tenien clar que si no volien que Ciutadans se'ls mengés l'espai a les properes municipals, s'havia d'agafar un discurs totalment espanyolista bel·ligerant amb la consulta. Discurs que semblava impossible amb les contradiccions d'Anglada que volia ser alcalde d'una ciutat plena d'estelades.

Com a bons coneixedors de la història del III Reich, comparaven el cop que volien fer per deslliurar-se d'Anglada amb l'anomenada Operació Valkiria de juliol de 1944, perpetrada per oficials de la Wehrmacht liderats per Heer Claus von Stauffenberg. que volien matar Hitler i pactar la pau amb els aliats per salvar Alemanya de la destrucció total. La Valkiria contra Hitler va fracassar i Claus Von Stauffenberg va ser afusellat amb tots els que el van recolçar, encobrir i amb molts dels que, sabent-ho, no el van delatar. I mentre els regidors i dirigents de PxC conspiraven, deien que la persona que havia de fer d'Stauffenberg a PxC era el regidor i portaveu a L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Ordóñez, no només per ser una persona que ni li tenia por a Anglada, ni l'adulava -com feien la majoria de conspiradors-, ni per ser el càrrec electe amb més vots, en ser regidor de la segona ciutat de Catalunya. Ordóñez, a més d'això, té una gran semblança física amb Claus Von Stauffenberg, com es veu a la foto de sota. 

Ordóñez tenia clar que s'havia de fer el cop ja, no només per la necessitat de canviar de discurs, sinó perquè ell era nominalment el tresorer de PxC i podia veure's responsabilitzat pels embolics econòmics -per dir-ho d'una manera elegant- de Josep Anglada. Anglada, que mai explica de què viu, s'acabava de comprar un nou Mercedes, fet que coincidia, sembla, amb la superació d'una qüestió legal-administrativa, diguem pràctica, amb la que s'hauria tornat a topar.  

I després de convèncer a August Armengol, que aspira a ser el cap de llista més votat al Vendrell l'any vinent, i estava cansat de treure les castanyes del foc Anglada en situacions diverses, de que la Valkiria era imparable, i amb el vistiplau de Mònica Lora (Mataró), del Secretari General, Robert Hernando, i de Nacho Mulleras d'Olot -procedent de Democracia Nacional i  favorable al discurs més espanyolista-, es va comunicar al vicepresident Xavier Simó, que seria nomenat president en funcions.

Un cop des de Sant Boi de Llobregat, segons m'han dit, David Parada va garantir tenir assegurat el control de les contrasenyes de la web i xarxes socials de PxC, que ja es van utilitzar una setmana abans amb l'expedient a Enric Ravello, per suprimir-li el mail, twitter i blog, Daniel Ordóñez va llogar una sala del Centre Cívic de Bellvitge pel dissabte dia 8. I es va convocar per mail una Executiva que Anglada va creure que s'ajornava dues setmanes.   
Aquesta operació es va fer amb el vistiplau de José María Ruiz Puerta el qual també havia hagut d'actuar com advocat diverses vegades en qüestions personals legals d'Anglada, alienes a la política.
I així es va fer. L'Executiva sense Anglada ni Marta Riera el destituir per unanimitat. Acte seguit un advocat trucà a Anglada per informar-lo, i mentre ell pensava que era una broma, es va adonar que el comunicat de la destitució ja estava penjat a la web, li havien canviat les contrasenyes dels seus mails i del de Marta Riera,  i s'havia esborrat el seu Facebook, twitter i blog. Accions que, al marge de la impugnació legal que farà Anglada de la seva destitució per la possible irregularitat en la convocatòria de l'Executiva, poden tenir conseqüències per la vulneració del dret a la intimitat d'Anglada i Marta Riera i dels seus correus personals.
De Daniel Ordóñez es deia que seria el Claus Von Stauffenberg que faria la Valkiria per la seva semblança

La Valkiria a L'Hospitalet. Ordóñez que llogà la sala, segon per l'esquerra, es tapa la cara. Al seu costat Mònica Lora, que podria propugnar-se com la Marine Le Pen espanyola.

De moment Anglada continuarà sent portaveu del grup de PxC a Vic, en no acceptar la Secretària Municipal la proposta de destitució, fins que no sigui ferma l'expulsió d'Anglada i Riera de PxC. Cap dirigent de PxC no ha explicat quines són "les greus deficiències de gestió" que han motivat la destitució del líder, cosa que incrementa rumors de tota mena, correu anònims creibles o no, i l'aparició a la xarxa de comptes de twitter que difonen informacions no contrastables sobre malversacions i Capri-cis. Al marge de si hi ha regidors i militants que es quedaran amb Anglada (Juan Gómez Montero de St Coloma?), PxC posa la mirada ja en les properes municipals, colze a colze amb Partido X La Libertad. Així demà dissabte 22 de febrer, Mònica Lora i August Armengol participaran a un acte de PxL al municpi madrileny de Collado Villalba.  Evidentment s'aprofitarà la trobada, a la que hi seran altres membres de PxC, per analitzar les qüestions jurídiques de PxC i  denuncies a Anglada o a PxC de les que Ruiz Puerta n'era el defensor. I sembla que les persones per les que apostarà l'Executiva per ser la nova cara visible de PxC seran Daniel Ordóñez i Mònica Lora. És descarta Robert Hernando de qui es diu a PxC que Anglada el va posar de Secretari General precisament pel seu perfil baix i evitar problemes com va tenir amb Pablo Barranco. I sembla que David Parada, que és un dels ideòlegs i estrategues, perfereix centrar-se en Sant Boi del Llobregat. I l'Executiva creua els dits per que no hi hagin eleccions catalanes anticipades al novembre, donat que no tindrien fons per la campanya i els mancaria una cara coneguda, elements que fa que molts membres de l'Executiva estarien per no presentar-se. 
A curt termini a certs sectors de PxC i PxL els fa por que el fet que PxC i PxL no es presentin a les eleccions europees, pugui fer que miltants o regidors marxin cap grups com VOXSOLUCIONA, per més que el discurs de VOX sigui força diferent al de l'ultradreta identitària.

                 VOX I SOMATEMPS
Ara que PxC ja té via lliure per agafar un discurs més espanyolista, podrà implicar-se més a la plataforma Somatemps, a la que ja participen alguns dirigents de PxC com l'advocat Joan Garriga o el regidor de L'Hospitalet, Alberto Sánchez. A Somatemps, que ha fet diverses accions denunciant l'independentisme de la Generalitat i de TV3, hi ha gent de diferents partits i entitats, a part de PxC, com VOX o el MSR. 

A les fotos de sota podem veure, a la primera, del 14 de desembre, dalt a la part de la dreta, a Jordi de la Fuente del MSR al costat del regidor de L'Hospitalet de PxC, Alberto Sánchez. Sota d'aquest s'hi veu a la fins fa uns dies delegada de Catalunya de Sociedad Civil y Democracia (SCD) -partit de Mario Conde-, Ariadna Hernández, que ha encapçalat un grup de 30 militants de SCD que aquesta setmana han passat a VOX . A l'altra foto és de la protesta d'aquesta setmana a TV3, on s'hi veu sobre la pancarta a l'advocat i dirigent de PxC, Joan Garriga.


Ahir es va presentar a Barcelona el partit VOX, que està encapçalat pel fins ara eurodiputat del PP, i Vicepresident del Parlament Europeu, Alejo Vidal Quadras, l'ex segrestat per ETA, Ortega Lara, i l'ex dirigent del PP basc, Santiago Abascal. 
No crec que es pugui identificar VOX amb l'ultradreta identitària xenòfoba europea, tot i que a Espanya sembla que aquest espai pot ser ocupat per VOX que rebutja la pèrdua de sobirania nacional, que ha fet que Estrasburg hagi anul·lat l'aplicació retoactiva de la doctrina Parot. No obstant algunes persones procedents de l'ultra dreta, en veure el neonazisme evident de La España en Marcha i el frikisme i les incoherències personals d'altres grups com SOLUCIONA, s'han apropat a VOX.
A la presentació d'ahior de VOX hi van intervenir Alejo Vidal Quadras,que va dir sentir-se rejovenit en deixar el PP, i va propugnar la supressió de l'estat autonòmic; Santiago Abascal, que digué que Catalunya no és una nació; la jove Ariadna Hernández -fins fa uns dies delegada de SCD- que denuncià la manipulació del pujolisme i la corrupció; i l'economista Clemente Polo que front "l'Espanya ens roba", denuncià que qui ens roba és CiU.
 
 SCD es queixa de que VOX faci notícia del pas al seu partit del grup de dirigents i militants encapçalats per Ariadna Hernández

           
 ESCRIT DE BLAS PIÑAR PINEDO, SOBRE L'ACTE D'AHIR DE VOX A BARCELONA
Llegir al seu blog (clica)
Por esas cosas de la vida que llamamos casualidad porque no nos atrevemos a ponerles nombre, hoy he podido asistir, acompañado por buenos amigos catalanes, a lo que será recordado como un momento histórico: la presentación de VOX en Barcelona.
He podido constatar, en la sala abarrotada, el interés, la emoción y la ilusión que genera este proyecto político que ha nacido con todos los ingredientes necesarios para colarse en el sistema político y poder influir con unas propuestas correctas para una derecha moderna que lleva ya muchos años sin representación política. He visto también fuertes aplausos cuando con fuerza se ha defendido España y la Libertad frente al discurso del separatismo totalitario. He comprobado la claridad de ideas de un partido que se va consolidando como una fuerza renovadora que exige lo que más necesitamos: sistema representativo, justicia independiente, Estado unitario, Administración más sencilla y pequeña, libertad individual, libertad económica, menos impuestos, democracia interna en los partidos...
He hablado, al final del
acto, con buenas gentes víctimas de un nacionalismo empobrecedor, el que no permite educar a tus hijos en la lengua que deseas, el que te multa por poner letreros en tu idioma, el que llama nazis a los empresarios extranjeros que han querido invertir en Cataluña. Víctimas que sufren a diario, abandonadas por el Estado que debe protegernos a todos, personas de carne y hueso que sufren en su vida personal las consecuencias de una locura que ha sido fabricada con xenofobia y tiranía. Uno me cuenta que tuvo que dejar Barcelona porque sus hijos estaban siendo adoctrinados en la escuela. Otra dice que como profesora de Universidad es perseguida y ridiculizada por sus compañeros, porque daba las clases en castellano. Miles de catalanes sufren, como estas dos personas, las consecuencias de un totalitarismo que tiene a la sociedad acobardada. Y los catalanes van a reaccionar. Basta ya.
Es el ambiente de una Cataluña que en frase de Vidal Quadras "el separatismo quiere convertir en un harapo que vaga por el mundo"; una Cataluña que en frase de Santiago Abascal "es mucho más importante que una nación, porque es una región de España", y remataba diciendo que "en Vox queremos una Cataluña española, porque España es la garantía de la libertad y del pluralismo; en Vox queremos que se cumpla la ley". Un catedrático de economía ha explicado el terrible problema de España: "el primer problema político y económico de España es la amenaza de la secesión".
Vidal Quadras ha cerrado el acto de forma brillante, divertida, arrancando aplausos y provocando risas. Ha repartido contundentemente a todos: para el separatismo, para el sistema autonómico: "todavía algunos dicen que ha sido un éxito", para el Partido Popular: "desde mi casa aquella noche de 1996 vi rodar mi cabeza desde el Hotel Majestic...Y ¡cómo han acabado los del del Majestic, miradles! Pero yo estoy aquí, y en Vox queremos demostrar que vamos a hacer lo que no nos dejaron hacer". Y ha tenido tiempo para explicar que "no queremos tener una marca España, como algunos, sino que tenemos un proyecto para España: queremos ser más parecidos al norte de Europa, podemos ser la Dinamarca del Mediterráneo aunque algunos pretenden que seamos la Venezuela de Europa". Nadie puede negar que Vidal Quadras es un político brillante, un peso pesado que significa mucho para esos catalanes que le dieron al PP el mejor resultado de la historia en Cataluña hace casi veinte años; por eso, también, siguen siendo importante para muchos españoles. A ver qué dicen los militantes de VOX en la próxima asamblea del 8 de marzo...
Me alegro mucho de haber podido estar presente en este acto, saludar a tantos buenos amigos y tribuir a con seguir sumando esfuerzos por un cambio político cada vez más urgente.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada