A LA TROBADA D'AUTORS LOCALS I DE LLIBRES DE L'HOSPITALET AL TECLA SALA.

Avui he assistit a la trobada d'autors locals i/o de llibres de L'Hospitalet de Llobregat al Tecla Sala, on el documentalista i membre del Centre d'Estudis de L'Hospitalet ha presentat l'últim catàleg de llibres i autors locals "Ciutat plural llibres singulars. I era en la doble condició de persona que he treballat 22 de mestre a L'Hospitalet, autor de Xenofòbia a Catalunya que tracta de la gestió de la immigració a llocs com L'Hospitalet on aquest fenomen ha significat un canvi social i demogràfic important i de l'ascens del discurs xenòfob també a L'Hospitalet on PxC té dos regidors. I també com autor d'una novel·la que transcorre a L'Hospitalet i al municipi imaginari de Puig d'Empordà, llibre al que s'ha referit Carles Ferrer. Han intervingut l'alcaldessa, Núria Marín, el regidor de cultura, Jaume Graells, Gemma Isern, de la Xarxa de Biblioteques i Carles Ferrer.
Dimarts, dia de Sant Jordi signaré llibres de 6 a 7 de la tarda a la parada de les Biblioteques de L'Hospitalet a la Rambla Just Oliveres, escenari de la novel·la, just on l'Andreu, el carter, localitza i segueix a l'Olga. L'acte s'ha fet a la biblioteca i centre cultural Tecla Sala, escenari també de la novel·la.

L'alcaldessa, Núria Marín, i el regidor de Cultura, Jaume Graells.

Carles Ferrer, Jaume Graells i Gemma Isern.

Foto dels autors locals
Llegir més informació a L'Hospitalet digital
Fragment que de la novel·la en que el carter segueix l'Olga des de la Rambla fins el gimnàs proper al Tecla Sala:        

L’endemà en plegar em vaig plantar caminant al bar de davant de casa seva. Es va fer esperar més de dues hores, i a dos quarts de sis, quan ja em començava a desesperar, sortia amb pas lleuger i cara alegre del portal, en direcció a la Rambla que enfilava cap avall. Era més grassoneta del que m’havia semblat ahir. Texans, sabatilles blanques d’esports, i la mateixa caçadora negra i una bossa d’esports. Lluïa uns bonics i arrissats cabells negres, llavis pintats de magenta, però de quin color eren els ulls? 

            Ella anava pel passeig central i jo la seguia a uns metres per la vorera del lateral esquerre. De sobte, es va aturar al quiosc de flors i, dissimulant, em vaig quedar clavat davant d’un aparador tot atent al vidre que em feia de mirall. Ella es girà cap a mi. S’havia adonat que la seguia?  Al cap d’uns instants continuà Rambla avall i agafà el passatge de la Pau fins la plaça de la Font del Repartidor, aquella font de quatre aixetes i quatre piques als peus d’una estreta torre de més de 10 metres. Ella donà la volta a la plaça i s’aturà davant d’un bar com si busqués alguna cosa a les butxaques. Era a al costat de l’oficina central de Correus de L’Hospitalet. Anava a tirar a la bústia una nova carta per l’Andreu? De sobte em va venir la por de ser descobert. I si en aquell moment sortia algun company del torn de tarda i em saludava o em preguntava amb un crit, “Joan què fas per aquí?” Neguitós em vaig mig amagar a l’altra banda de la torre de la font, de manera que veia l’Olga que continuava buscant alguna cosa a les butxaques. Vaig beure una mica d’aigua, esquitxant-me la camisa, i, en aixecar el cap, l’Olga ja no era allà.

Mentre em preguntava què feia ara, ella apareixia de darrera la torre de la font, amb un paper a la mà i tirava avall pel carrer Baró de Maldà, direcció la plaça de l’Ajuntament. La plaça estava força plena de gent, millor així! En passar per davant de l’Ajuntament el municipal que feia guàrdia a la porta la saludà i ella, sense aturar-se, li va respondre i, tot seguit, va girar a l’esquerra per Rossend Arús. Per un moment vaig pensar que es disposava a entrar a l’Ajuntament per la porta de l’edifici nou, però va continuar fins una botiga de roba del costat del Mercat. A la vorera de davant hi havia un bar i, sense pensar-m’ho, vaig demanar una cervesa. Quan només havia fet dos glops, l’Olga sortia, amb cara satisfeta amb la bossa d’una compra d’aquella botiga a la mà. Passà pel carrer de sota l’Ajuntament, agafà el carrer Major fins la Rambla, però enlloc de tirar amunt cap a casa continuà per Prat de la Riba uns deu minuts. L’excursió se m’estava fent pesada, vaig vèncer les tentacions de deixar-ho. Però la meva persitència es va veure recompensada quan, després de travessar tot el barri de Sant Josep, a cent metres de les dues vies de tren que tallen i divideixen L’Hospitalet, va entrar en un gimnàs. Dansa, aeròbic, gimnàstica, arts marcials i piscina, es llegia en el rètol de la porta. Era una nau industrial dels anys setanta que tenia un parking als baixos, i s’hi entrava per una porta i una escala lateral.

            Després de dubtar deu minuts, em vaig decidir
a pujar. La recepcionista, una noia grassoneta de cabells curts i parla dolça, em va informar sobre les activitats, els preus i els horaris.  “Ara a les sis comença una classe de manteniment. Són dos dies a la setmana i tens dret a fer servir les instal·lacions quan vulguis”. No va caldre que insistís per acceptar la invitació de fer un tomb per les instal·lacions. Primer em va portar a la piscina, després des de l’altra banda dels vidres em mostrà la sala d´aparells, després una sala on feien judo, i per fi, passarem pel costat a una sala coberta de miralls on l’Olga, amb el cabell recollit i un preciós mallot blau, feia abdominals al costat de vuit dones i dos homes. Jo no em vaig aturar per evitar ser reconegut si m’havia vist pel carrer. “No cal que et matriculis ara. Vine, si vols, demà passat i fas una classe de prova”.