dilluns, 30 de gener de 2017

LA REGIDORA DE BADALONA, FÀTIMA TALEB, DESPRÉS DE SER INSULTADA I AGREDIDA LA SETMANA PASSADA, DENUNCIA ELS REITERATS ATACS A LA SEVA PERSONA I EN RESPONSABILITZA AL CLIMA CREAT PER GARCIA ALBIOL. L'ex alcalde respon sense comdemnar les agressions i en responsabilitza a Taleb



La regidora de Participació i Convivència de Badalona i regidora del Districte 6è, Artigues-Sant Roc, Fátima Taleb, de Guanyem Badalona en Comú, ha denunciat avui haver estat víctima de diverses situacions de xenofòbia pel seu origen marroquí i la seva fe musulmana des de fa un any i mig quan va entrar a l'ajuntament i el seu grup, gràcies al suport d'altres partits, va desbancar de l'alcaldia al popular, Xavier García Albiol. "Les últimes dues ocasions que ha estat insultada, agredida o amenaçada han estat la setmana passada", explica Taleb en una carta publicada a la pàgina web de  Guanyem Badalona en Comú i al al seu Facebook. Així explica que dilluns passat va rebre insults i escopinades d'un home al mig del carrer i dijous, tres dies després, una noia jove va començar a insultar-la, "i poc després s'hi van unir familiars seus i persones alienes que passaven pel carrer pensant que tenien el dret" a fer-ho".

Tot i que anteriorment, sense fer-ne difusió, havia denunciat a la policia diversos insults i amenaces, ara, a part de denunciar-ho a la policia local, ha decidit fer-ho públic. "Sóc conscient que aquests atacs es deuen al fet que sóc membre destacada i visible d'una comunitat minoritària de Badalona. Els dic a totes i a tots que tornaré a denunciar aquests actes, racistes, xenòfobs, islamòfobs, que molta gent pateix cada dia en silenci, veïns i veïnes musulmanes i d'altres col·lectius minoritaris d'origen estranger i gitano. Actes, fruit de la política del senyor Albiol del Partit Popular, que es va dedicar durant el seu mandat a sembrar l'odi i a dividir la ciutadania".
Mentre la seva denúncia pública ha motivat mostres de suports de polítics de diferents colors, des de Junts pel Sí a la CUP, l'exalcalde Xavier García Albiol, a qui Taleb responsabilitza en part de les mostres d'hostilitat que pateix, en lloc de condemnar les agressions verbals i físiques que ha patit Taleb com a regidora i com a ciutadana,  ha fet un twitt dient que "Que una concejal musulmana de #badalona me acuse porque se meten con ella por la calle, es una buena excusa para tapar su incompetencia".

Fàtima Taleb, de 41 anys, escollida regidora les passades eleccions de maig de 2015 i membre de l'equip de Govern que lidera Dolors Sabater, arribà a Badalona quan tenia 22 anys i acabava de llicenciar-se en Llengües Modernes al Marroc. Va implicar-se en diversos projectes culturals i socials, Ha treballat com a mediadora per diferntes a administracions i, després de més deu anys resident legalment a Espanya, va obtenir la nacionalitat. Va ser proposada per anar a la llista de Guanyem Badalona i el 25 de maig de 2015, la primera vegada que podia votar aquí, va ser escollida regidora. Evidentment li dono tot el meu suport i l'encoratjo a continuar fent la feina com a regidora.




dissabte, 28 de gener de 2017

DISSABTE 18 DE FEBRER, MANIFESTACIÓ


Les grans dates de la campanya Casa nostra, casa vostra

5-F Gran recollida de signatures
Nombroses ciutats de tota Catalunya preparen una gran mobilització simultània per donar a conèixer la campanya a tot el territori i multiplicar el número d’adhesions al manifest
11-F Gran concert per a les persones refugiades
Una cinquantena d’artistes pugen a l’escenari del Palau Sant Jordi en un espectacle a favor de l’acollida
18-F Gran manifestació a Barcelona
La mobilització més gran que s’hagi fet mai a Europa des de l’esclat de l’actual crisi del refugi arrencarà de la plaça Universitat i acabarà davant del mar Mediterrani, on l’any passat més de 5.000 persones van perdre la vida.
Web de la campanya i manifestació


La campanya per l’acollida Casa nostra, casa vostra reunirà una cinquantena dels artistes més destacats del país al Gran Concert per a les Persones Refugiades, que es farà el dissabte 11 de febrer al Palau Sant Jordi de Barcelona. Tots els beneficis que s’obtinguin del concert es destinaran a projectes d’organitzacions que treballen en migració i refugi a Catalunya o als països d’origen o de de trànsit.
Els artistes que participaran al Gran Concert per a les Persones Refugiades són: Txarango; Antonio Orozco; Lluís Llach i Sílvia Bel; Manolo García; Macaco; Sílvia Pérez Cruz, Sopa de Cabra; Amaral; Los chichos; Roger Mas; Paco Ibañez; Joan Dausà; Marina Rossell; Ismael Serrano; Aziza Brahim; Barcelona Gipsy Balkan Orchestra; Feras Almalat; Cheb Balowsky; 1st African Gospel Choir; Peripatètics de Merlí; Colla Vella dels Xiquets de Valls; Minyons de Terrassa; Castellers de Vilafranca; Colla Jove de Tarragona; Orquestra Simfònica de l'ESMUC; Coral Carmina; Manu Guix; Companyia Elèctrica Dharma; Santi Balmes; Gossos; Jofre Bardagí; Feras Almalat; Gemma Humet; Judit Neddermann; Sílvia Comas; Núria Graham; Pemi Fortuny; Lucrecia; Gertrudis; Lax'n'Busto; Bonobos; Itaca Band; La Sra. Tomasa; Clara Peya; Guillem Roma; Oriol Barri; Joan Masdeu; Sara Pi; Edna i Kathy Say; Anna Roig; Andrea Motis; Elena Gadel i Ivette Nadal.
Casa nostra, casa vostra es reserva algunes sorpreses grosses per incorporar al cartell en els pròxims dies.
L’espectacle es fa amb la direcció artística de Casa nostra, casa vostra, la direcció escènica de La Fura dels Baus, la producció del Primavera Sound i la col·laboració de Canet Rock.

MIG MILER D'ULTRES ES MANIFESTEN A MADRID I 65 A BARCELONA CONTRA LA CONDEMNA DE 4 ANYS DE PRESÓ PEL 14 ULTRES DE BLANQUERNA



Ara fa un any, l'Audiència Provincial de Madrid, va imposar penes de 6, 7 o 8 mesos de presó als 14 acusats, que si no tenien antecedents, ningú no havia de complir. Ara, tret que ho recorrin al Tribunal Constitucional i que aquest suspengui l'ingrés a presó mentre estudia el recurs, tots hauran d'entrar a presó.  L'atac de Blanquerna va ser perpetrat per La España en Marcha, plataforma ja desapareguda que agrupava a Democracia Nacional, Alianza Nacional, Falange-FE, Movimiento Católico Español i Nudo Patriota. 
  Vídeo de la manifestació. Els convocants afirmen que no ere 500 persones, sinó eren més de mil.


La foto de Pedro Chaparro era a les pancartes de DN, tant a Madrid com a Barcelona



La manifestació de Madrid, ha sortit poc abans de les 12 de la Puerta del Sol i ha acabat a pocs metres de la seu de Blanquerna on han intervingut José Pedro Cruz, el Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro (imputat ara per una altra causa) i el dirigent de La Falange FE, Jesús Muñoz. 
Els manifestants portaven banderes espanyoles, algunes amb l'escut franquista o àguila de Sant Joan i banderes i pancartes de La Falange i Democracia Nacional amb lemes com "Defender Es`paña no es un delito" o "Defender España no es un crímen", i al llarg de la manifestació han fet crits com "¡No nos engañan, Cataluña es España!", "¡Gloria eterna a los de Blanquerna!" o "Jueces del Supremo,¡prevaricadores!"


A pocs metres de Blanquerna, al costat del Círculo de Bellas Artes, amb un cordó policial impedint acostar-se a la seu catalana, José Pedro Cruz -que és un dels condemnats- ha dit que "els 14 condemnats som només la moneda de canvi dún Govern deslleial que ens utilitza com pagament d ela seva traició. Som les 14 monedes amb les que els 14 judes que ens governen pretene comprar el silenci còmplice", referint-se que amb aquesta sentencia de presó el Govern vol mostar neutralitat front els propers judicis a Artur Mas i altres dirigents independentistes catalans. I ha afirmat que "Al menys, Judas, va tenir 40 monedes!" i que aniran a la presó per dir "Catalanitat és Hispanitat!". Cruz també s'ha referit a qüestions jurídiques, com que ni la Policia i els jutges han comés irregularitats en trencar la cadena de custòdia del pot de gas-pebre que es va llençar a Blanquerna i de les gravacions de TV3 que, segons ell, van ser tallades i manipulades.  

 Els altres dos oradors, Chaparro i Muñoz, s'ha referit als fonament de la sentència que els hi aplica l'agravant d'odi o discrepància ideològica per incrementar les penes inicials de 6,7 o 8 mesos a 3 anys i 11 mesos i 4 anys i un mes, afirmant que aquest agravant no s'ha tingut en compte en altres casos rcents com el de la líder de Podemos, Rita Maestre, a la capella de la Universitat, i han denunciat que se'ls ha conmdenat per defensar la unitat d'Espanya.  Segosn Chaparro "Els espanyols vivim desamparats per unes institucions inoperants que permeten tota mena d'atacs a Espanya".

 Imatges de la concentració a Barcelona

Per la seva banda, unes 65 persones s'han manifestat a les 11 del migdia a Barcelona, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a Lluís Companys, demanant també l'absolució del 14 de Blanquerna. Entre els que ha intervingut hi havia Sergio Reguillón, de La Falange, un dels condemnats. A una de les les pancartes hi havia la imatge de Pedro Chaparro -que era a Madrid-, hi havia banderes de Falange i Democracia Nacional, i entre els presents també hi havia membres de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios i Somatemps. S'han fet tres breus parlaments amb un megafon en el que a part de defensar la unitat d'Espanya i condemnar el separatisme han afirmat que no els fa por entrar a presó i que a qualsevol independentsita que hagués fet un acte semblant segur que l'haguessin absolt.  

 Imatge del judici, ara fa un any
 El Suprem considera que l'atac al centre cultural Blanquerna, seu de la Generalitat, fet l'11 de setembre de 2013, es va realitzar per motius d'intolerància i discriminació ideològica, tipificat a l'article 22-4 del Codi Penal, motiu pel que augmenta la pena dels 14 condemnats, aplicant aquest agreujant, tant en el delicte de desordres públics, com pel de danys en béns de propietat pública. Segons la sentència “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. I més enllà que els advocats del ultres ara recorrin l'increment de penes en relació als fets, el Constitucional s'hauria de pronunciar sobre la constitucionalitat de l'agravant d'intolerància i discriminació ideològica en el que se sustenta el Suprem per imposar quatre anys de presó.

dimecres, 25 de gener de 2017

L'AUDIÈNCIA TANCA DEFINITIVAMENT EL JUDICI PELS FETS OCORREGUTS A LA PLAÇA DE VIC EL 22 D'ABRIL DE 2012 I DÓNA PER BONA L'ABSOLUCIÓ DE JOSEP ANGLADA

Anglada el dia del judici
l’Audiència Provincial de B arcelona, Secció 8 del Penal, ha absolt definitivament a Josep Anglada, president de Som Identiaris (SOMI) i actual regidor de Plataforma Vigatana (PLVI) a l’Ajuntament de Vic, d’un presumpte delicte contra la integritat moral i de dos faltes de lesions, pels fets ocorreguts a la Plaça Major de Vic el 22 d'abril de 2012. Així dóna definitivament per vàlida la sentència absolutòria resultant de judici celebrat el 24 de novembre de 2015 a Vic. Amb aquella sentència la jutgessa va donar més veracitat al testimoni de l'esposa d'Anglada i de dos exregidors de PxC, que al dels tres nois denunciants de l'agressió i a dos testimonis aliens als dos grups que eren a la plaça. La sentència va ser recorreguda a l'Audiència de Barcelona que va obligar a clebrar un nou judici, però ara la mateixa Audiència ha revocat l'ordre de repetir el judici i el cas queda definitivament tancat.
En la sentència es fa constar i dona per vàlid l’auto de la sentència de jutgessa, que va considerar més creïbles les declaracions de l’acusat, Josep Anglada, de l'exregidora d'Olot Rosa Maria Llandrich, de la seva esposa Olga Parra, i de l'ex regidor d'Olot, Ignasi Mulleras.
Els fets ocorreguts la tarda del 22 d'abril de 2012 a la plaça de Vic, dia que s'havia celebrat a la capital d'Osona la festa o diada de PxC, va motivar una gran tensió a la ciutat i motivà una gran manifestació antiracista de rebuig que se celebrà el 26 de maig.
Personalment he de dir que sorprèn que la jutgessa donés més veracitat al que van dir les persones que acompanyaven a Anglada, entre elles la seva esposa, que per llei no estava obligada a dir la veritat, que als joves denunciants de l'agressió, i a diversos testimonis aliens i imparcials que eren a la plaça.

D'altra banda la jutgessa Neus Codina Mendoza, titular del Jutjat Penal número 1 de Manresa, ha absolt a Josep Anglada,  i a l'ex regidora Marta Riera per un presumpte delicte d’apropiació indeguda a les dependències del grup municipal de PxC de Vic a l’any 2014, quan després d'expulsar  Anglada i Riera de PxC, van ser denunciats pel tres regidors que es van mantenir a PxC d'haver entrat a les oficines del grup municipal i agafar documentació i material informàtic. En l’auto emès el passat 21 de desembre per la titular del jutjat penal número 1 de Manresa, Neus Codina Mendoza, diu que “no ha resultat provat que Anglada i Riera en data de 12 de juny de 2014 s'apoderessin amb ànim d'obtenir un benefici il·lícit de dos armaris, documentació obrant en els mateixos i d'un ordinador”.

dimarts, 24 de gener de 2017

P VARELA SERÀ JUTJAT EL 2 DE FEBRER PER EDITAR I DISTRIBUIR EL MEIN KAMPF SENSE TERNIR-NE ELS DRETS D'AUTOR. El cas s'inicià amb la denúncia del consolat alemany de Barcelona. La llibreria Europa continua tancada des de juliol i Varela està pendent d'un altre judici per un delicte d'odi i difusió d'idees genocides. Probablement hi haurà concentració d'ultres el dia 2 a la Ciutat de la Justícia



 Pedro Varela Geiss, propietari de la Llibreria Europa, precintada cautelarment des de juliol, serà jutjat pel Jutjat Penal número 16 de Barcelona, a la Ciutat de la Justícia, el proper dijous 2 de febrer a les 10.50, per un delicte contra la propietat intel·lectual, en haver editat, distrbuit i venut el "Mein Kampf" d'Adolf Hitler, en castellà, sense tenir-ne els drets d'autor que, fins el 30 d'abril de 2015 pertanyien a l'estat alemany de Baviera, el qual no donava permís a que s'edités, tret d'algunes peticions d'institucions acadèmiques. El Fiscal li demana dos anys de presó.
Varela, que ja ha estat diverses vegades condemnat i a la presó, ha motivant un rocambolesc recorregut jurídic fins el Tribunal Constitucional i d'Estarsburg, pel que fa a la constitucionalitat o no dels articles 510 i 607 del Codi Penal. Ell està ara està de nou imputat gràcies al al nou redactat de l'article 607 del Codi Penal, introduït en el Codi per adaptar-se a la normativa europea sobre delictes d'odi i d'apologia de l'Holocaust i d'altres règims genocides. Però el judici del dia 2 és exclusivament per la vulneració de la propietat intel·lectual per haver editat i venut un llibre del que no té els drets d'autor. 
L'acusació és contra Pedro Varela, amb la Llibreria Europa i l'Asociación Cultural Edicones Ojeja, com a responsables civils, per dos delictes contra la propietat intel·lectual tipificats en els articles 270.1 i 271-a del Codi Penal.

La Fiscalia de Barcelona li reclamarà en el judici dos anys de presó, inhabilitació per exercir de comerciant i editor durant tres anys, i multa per haver confeccionat i distribuït el Mein Kampf, Mi lucha, sense autorització de l'estat alemany de Baviera, propietari dels drets sobre la citada obra.  En total Varela va distribuir 4.375 exemplars per un import de 98.264 euros, cosa que hauria suposat un benefici de 67.637 euros.
Aquest procés és independent a l'iniciat al juliol que ha portat al tancament de la llibreria i que ha motivat el el tancament cautelar de la llibreria Europa, que de moment continuarà, en haver qualificat el jutjat la investigació de complexa, cosa que permetrà es trigui 18 mesos en qualificar els fets de cara al futur judici.
El procés judicial que ha motivat el judici del dia 2 es va iniciar el 2009, quan el consolat alemany a Barcelona cansat dels negocis editorials de Varela a costa del llibre de Hitler va interposar una querella contra ell per un delicte contra la propietat intel·lectual. El jutjat ho va arxivar inicialment, però el fiscal de delictes d'odi i discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, va recórrer l'arxiu i el cas arriba ara a judici.
Es dóna la paradoxa que ara Baviera ja no té els drets d'autor del Mein Kampf i ja es ven lliurement a Alemanya i arreu des de, fa poc més d'un any. Es probable que el dia 2 de febrer hi hagi una concentració d'ultres davant la Ciutat de la Justícia, donant suport a Pedro Varela. 

Imatge de la manifestació del passat 24 de setembre d'una setentena d'ultres contra el tancament de la llibreria

dissabte, 21 de gener de 2017

FALANGE-FE, DEMOCRACIA NACIONAL I ALIANZA NACIONAL CONVOQUEN MANIFESTACIONS EL PROPER DISSABTE A BARCELONA I MADRID CONTRA LA SENTÈNCIA DEL SUPREM QUE IMPOSA 4 ANYS DE PRESÓ ALS 14 ULTRES DE L'ATAC A BLANQUERNA

En resposta a la sentència del Tribunal Suprem que ha anul·lat la sentència inicial de l'Audiència de Madrid, imposant penes de 4 anys de presó als 14 ultres autors de l'atac a Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, els partits polítics que van impulsar l'acció, han convocat dues manifestacions de protesta pel dissabte vinent al matí, una a Barcelona davant el Tribunal Superior de Justícia, i una altra a Madrid des de la Puerta del Sol fins la seu de Blanquerna. 
Si amb la sentència inicial de la Secció 30 de l'Audiència de Madrid, que havia imposat penes de 6, 7 i 8 mesos als condemnats, en principi ningú no havia d'ingresar a la presó, ara amb la pena de 3 anys i 11 mesos per dotze dels acusats, i de 4 anys i un mes als altres dos, tots hauran d'ingresar a la presó, a no ser que ho recorrin al Tribunal Constitucional i aquest suspengui l'execució de la sentència fins que dictamini sobre la mateixa. 
El Suprem considera que l'atac al centre cultural Blanquerna, seu de la Generalitat, fet l'11 de setembre de 2013, es va realitzar per motius d'intolerància i discriminació ideològica, motiu pel que augmenta la pena dels 14 condemnats, aplicant aquest agreujant, tant en el delicte de desordres públics, com pel de danys en béns de propietat pública. Segons la sentència “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. I més enllà que els advocats del ultres ara recorrin l'increment de penes en relació als fets, el Constitucional s'hauria de pronunciar sobre la constitucionalitat de l'agravant d'intolerància i discriminació ideològica en el que se sustenta el Suprem per imposar quatre anys de presó.
Si bé la plataforma que agrupava als partits i organitzacions que van fer l'atac, La España en Marcha, ja no existeix, tant La Falange-FE, com Democracia Nacional, han fet per separat comunicats de rebuig de a la sentència del Suprem. 
Per La Falange "La sentencia que amplia las penes als patriotes que es van manifestar en defensa de la Unitat Nacional és una concessió política de la Vicepresidenta Soraya Saéz de Santamaria als representant autonòmics catalana amb els que ara negocia", per Democracia Nacional "aquesta condemna va dirigida cap a tot aquell que s'atreveixi a defensar Espanya". 
Els cartells convocant a les dues manifestacions de dissabte, no van signat per cap partit o organització.
Com vaig dir fa uns dies, aquest grups han perdut molta de la seva capacitat de mobilització amb l'actual enfonsament i estancament dels grups ultres espanyols, havent marxat part dels seus militants a l'anomenat l'Hogar Social Madrid, i hi ha una rivalitat entre aquests partits i la lideressa de l'Hogar Social, Melisa Domínguez, a la que desqualifiquen.
Convocatòria de Barcelona

 Convocatòria de Madrid
                        
Imatge del judici, ara fa un any

divendres, 20 de gener de 2017

TRUMP NO DEFRAUDA I FA UN DISCURS A L'ESTIL MÉS POPULISTA I DEMAGOG, INAPLICABLE ECONÒMICA, SOCIAL I MILITARMENT, MENTRE DESQUALIFICA A LA CASTA POLÍTICA DE WASHINGTON I S'ATRIBUEIX A ELL UN SUPSOAT EMPODERAMENT DE LA MASSA. Diu que eradicarà el Daesh, però ningú sap com

1.Donald Trump ha dit que avui, amb ell, "Washington transfereix el poder a la gent, al poble". Però és el president que té la popularitat més baixa de la història segons totes les enquestes que li donen només una popularitat del 40%, 18 punts menys que la que tenia Ronald Reagan el dia del seu jurament.  
2. Diu que "torna el poder a la gent" -no a la ciutadania-, fent un discurs sobre l'empoderament de la massa, molt similar al que sense gaire fonament fan arreu tots els social-populismes de lideratges messiànics, siguin d'ultradreta clàssica, siguin personatges empresaris mediàtics com ell, per exemple Berlusconi, i també alguns d'esquerra personalista. I front els polítics demòcrates i republicans de (la Casta) de Washington, fa un govern d'empresaris que no han exercit càrrecs públics de govern o legislatius. Empresaris que per triomfar han defensat i aplicat polítiques econòmiques ultraliberals sense cap mena de "compassió" per qui no té l'èxit immediat. "Estàs acomiadat!", frase que repetia Trump en alguns dels seus actes i programes de TV.
3.Diu que Washington i els que l'han precedit han transferit, donat la riquesa de la classe mitjana a gent de fora i a països estrangers, i que  ell amb el proteccionisme farà que tornin les fàbriques i la feina: "Una a una les fàbriques han tancat i han marxat a l'estranger. La riquesa de de la nostra classe mitjana se li ha tret de les seves llars i s'ha redistribuit arreu del món"  "Comprarem productes americans i els llocs de treball seran pels americans". "Hem de protegir les fronteres del països que fabriquen els nostres productes, ens roben empreses i feines".  Però el proteccionisme i el tancament econòmic és una arma de doble full, donat que llavors tampoc hi hauran exportacions. No es pot tornar a una economia proteccionista autàrquica en un món globalitzat. Amb el seu discurs culpabilitza als governs i ciutadans de països on han marxat les fàbriques, -"que ens roben"- genera un discurs d'odi.
4. "Hem subsidiat exèrcits d'altres països, hem defensat les fronteres d'altres nacions i hem rebutjat defensar les nostres (...) Però això ara ja és passat!  Unirem al món civilitzat contra el terrorisme islàmic radical que eradicarem de la capa de la terra!" ¿I com es pot fer sense intervencions militars ni aliances o ajudant a altres exèrcits més dèbils d'estats que pateixen el terrorisme islàmic? Una cosa és qüestionar certes intervencions militars, com l'invasió de l'Iraq de 2003, que van ser equivocades i contraproduents, però Trump sembla que nega tota intervenció, incloses les de caire humanitari i fetes amb l'aval de l'ONU en les que els Estats Units hi han tingut un pes important. I quina és l'estratègia secreta de Trump per "eradicar" totalment el terrorisme islamista, d'Al Qaida i el Daesh?
5. "D'avui en endavant, Amèrica Primer. Amèrica Primer!"   Sempre que s'ha utilitzat aquest eslògan, "Primer nosaltres, Primer els de casa" "Deutschland über alles", ha sigut  per legitimar o justificar polítiques racistes i agressives que han desembocat amb odi i racismes social i institucional. 

Ah! I pels que pensen que potser aviat Trump haurà d'afrontar un impeachment, recordem que Mike Pence, el Vicepresident, sí que té ideologia. És un "creacionista" que nega Darwin i els valors de la Il·lustració. Mentre Trump s'ha dedicat a saber vendre i fer-se ric, Pence té una ideologia més fonamentada i perillosa que Trump.

dilluns, 16 de gener de 2017

EL SUPREM TOMBA LA SENTÈNCIA DE L'AUDIÈNCIA DE MADRID i IMPOSA PENES DE 4 ANYS DE PRESÓ ALS 14 AUTORS DE L'ATAC A BLANQUERNA, SEU DE LA GENERALITAT A MADRID, L'11 DE SETEMBRE DE 2013. La plataforma organitzadora, 'La España en Marcha, que aglutinava a Falange-FE, Alianza Nacional, DN i Nudo Patriota, estava de fet dissolta. Caldrà veure si aquests grups, força debilitats, es reactiven amb l'ingrés a presó dels seus membres. Ara ho poden recórrer al T Constitucional que podria suspendre l'ingrés a presó fins que valori la constitucionalitat de la sentència i de l'agreujant d'intolerància ideològica


 Imatge del judici
Així, en negar algun dels atenuants i considerar l'agravant d' intolerància ideològica, tipificat a l'article 22-4 del Codi Penal  (veure text a sota), ha imposat penes de 3 anys i 11 mesos a dotze dels acusats, i de 4 anys i un mes als dos restants. El Suprem considera que l'atac al centre cultural Blanquerna la Diada del 2013 es va realitzar per motius d'intolerància i discriminació ideològica, motiu pel que augmenta la pena dels 14 condemnats, aplicant aquest agreujant, tant en el delicte de desordres públics, com pel de danys en béns de propietat pública. Segons la sentència feta pública aquesta tarda, “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. Si amb la sentència inicial en principi cap dels acusats havia d'ingresar a presó, ara hi hauran d'entrar tots, en ser penes superiors a dos anys.
Així, el el Tribunal Suprem condemna a Pedro Chaparro (Vicepresident de Democracia Nacional), a Paula Mijares (Militant de DN i parella de Chaparro), a Íñigo Pérez de Herrasti (militant d'Alianza Nacional, que va complir presó per intentar atemptar contra un autocar de familiars de presos d'ETA), a Manuel Andrino (Jefe Nacional de La Falange-FE),  a Víctor D, Miguel B, Pablo P, Sergio R, Santiago C, Tomas B, Javier M y José P C a dos anys i 10 mesos de presó pel delicte de desordres públics en concurs ideal amb el d'impediment del dret de reunió a dos anys i 10 mesos de presó, amb la concurrència d'aquest agreujant (article 22.4 del Codi Penal) A Juan Luis López, que va tirar a terra el faristol i increpà o sacsejà al delegat de la Generalitat, Jospe M Bosch, i a Jesús F Fernández, que anava amb la cara tapada, els imposa 2 anys i 11 mesos.  
I pel delicte de danys ocasionats en béns de propietat pública, el Suprem imposa ara un any i un mes de presó i multa de 15 mesos a dotze dels acusats en apreciar el mateix agreujant d'actuar per motius ideològics discriminatoris i l'atenuant de reparació del dany per a dotze dels acusats. Però imposa un  any i dos mesos de presó i multa de 18 mesos per a Jesús Fernando Fernández al concórrer, a més, l'agreujant de reincidència, i la mateixa pena de presó i multa per a Juan Luis López García. 

Les penes imposades pel Suprem s'acosten a les que van demanar en el judici el Fiscal y l'acusació de TV3 (de dos a cinc anys i mig), però són inferiors a les ssol·licitades en el judici per CiU i la Generalitat (de fins 14 anys) que incloïen delictes como l'ultratge a la bandera catalana. La sentència del Suprem estima el recurs de cassació interposat pel fiscal i parcialment els motius plantejats per la Generalitat. Així conclou que "tenint en compte que en el factum podem trobar la descripció dels elements constitutius de la circumstància agreujant, s'imposa l'aplicació d'aquest agreujament que haurà d'arribar als delictes que resultin comesos, donat el propòsit comú dels assaltants, intolerants amb un acte de celebració del dia de Catalunya, commemoració existent a totes les comunitats autònomes espanyoles”.
Respecte a aquest punt, el Suprem remarca que “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. I suprimeix l'atenuant de reparació del dany en el delicte de desordres públics que havia aplicat la sentència recorreguda donat que, ni en els fets provats ni en els fonaments jurídics, hi ha cap dada que permeti estendre aquest atenuant, ja que el mer fet d'una consignació d'una quantitat per cobrir de forma genèrica l'import dels danys causats, com van fer els condemnats, no afecta gens el delicte de desordres públics, en què el ben jurídic protegit és l'ordre públic, és a dir, un bé que no posseeix caràcter privat, sinó un caràcter públic i social que 'per se', no comporta una reparació patrimonial. El Suprem aplica la consideració agreujada del delicte de danys perquè els desperfectes van ser superiors als 400 euros i van tenir lloc en un espai de naturalesa pública.
S'ha de dir queLa España en Marcha, plataforma o coordinadora que va organitzar l'atac a Blanquerna, de fet s'havia dissolt,  La integraven La Falange-FE, Democracia Nacional, Nudo Patriota Español, Alianza Nacional i Movimiento Católico Español. Però Democracia Nacional i Alianza primer Manuel Canduela, presidnet de Democracia Nacional, i Pedro Pablo Peña, d'Alianza Nacional van desqualificar-se mútuament en públic,  i a les eleccions europees de 2014 Democracia Nacional va persentar-se per separat. Després el Nudo Patriota va dissoldre's, i finalment Alianza Nacional va perdre la majoria de militants a Madrid que van anar a l'Hogar Social Madrid. I de fet, ara fa un any, els dies d'inici i final del judici d'aquest fets a Madrid, DN, La Falange FE i Alianza Nacional, van convocar a manifestar-se davant l'Audiència Provincial i no van congregar a més d'una vintena de persones. Aquests grups van convocar diverses mobilitzacions contra al consulta independentista del 9-N, arribant a anunciar que la boicotejarien fins i tot per la força, però els seus actes a Barcelona cada cop van ser més minoritaris.
Els condemnats ara ho poden recórrer al Tribunal Constitucional, tant pel que fa a la sentència i la valoració de les proves, com per la constitucionalitat o no de l'agreujant de discrepància o intolerància ideològica.
Caldrà veure si la condemna i el probable ingrés a presó dels catorze ultres -que es presentaran com a defensors de la unitat d'Espanya- farà que aquests grups es reactivin, aparquin les discrepàncies personals, i convoquin mobilitzacions, i si algú tindrà la temptació de respondre fins i tot violentament, o si, pel contrari, encara els debilitarà més. De moment a la xarxa, tota la ultradreta, tret de l'Hogar Social Madrid, ha fet tuits contra la sentència. Evidentment la força i l'èxit o no de les protestes que es puguin convocar, dependrà també de si s'implica l'Hogar Social Madrid, grup ultra amb més capacitat real de mobilització i agitació. També està per veure com afectarà al procès independentista que hi hagi 14 persones a la presó per haver-s'hi oposat.
 Els acusats entrant a una de les sessions del judici

Artículo 22 del Código Penal.
Son circunstancias agravantes:
1.ª Ejecutar el hecho con alevosía.
Hay alevosía cuando el culpable comete cualquiera de los delitos contra las personas empleando en la ejecución medios, modos o formas que tiendan directa o especialmente a asegurarla, sin el riesgo que para su persona pudiera proceder de la defensa por parte del ofendido.
2.ª Ejecutar el hecho mediante disfraz, con abuso de superioridad o aprovechando las circunstancias de lugar, tiempo o auxilio de otras personas que debiliten la defensa del ofendido o faciliten la impunidad del delincuente.
3.ª Ejecutar el hecho mediante precio, recompensa o promesa.
4.ª Cometer el delito por motivos racistas, antisemitas u otra clase de discriminación referente a la ideología, religión o creencias de la víctima, la etnia, raza o nación a la que pertenezca, su sexo, orientación o identidad sexual, razones de género, la enfermedad que padezca o su discapacidad

dissabte, 14 de gener de 2017

REABIERTO EL CASO DE LAS MUERTES DEL TARAJAL, COINCIDIENDO CON LA EMISIÓN DEL DOCUMENTAL "DESMONTANDO LA IMPUNIDAD EN LA FRONTERA SUR"


El 6 de febrero de 2014, se produjo la trágica muerte de 15 inmigrantes en la playa del Tarajal, a Ceuta, ahogadas a pocos metros de la playa, mientras la Guardia Civil disparaba contra ellos material antidisturbios. Una actuación de la Benemérita que motivó las críticas de la Comisaria europea de Interior Cecilia Malström  hacia el ministro español Fernández Díaz. 
El caso se judicializó, fue motivo de diversas protestas, y fue archivado. Pero esta semana, coincidiendo con el estreno televisivo del reportaje "TARAJAL, desmontando la impunidad", la Audiencia Provincial de Cádiz ha admitido el recurso de las ONG contra su sobreseimiento y ha reabierto el caso.
Pondré el vídeo completo después de la emisión
El documental está realizdo por los mismos que realizaron  "Ciutat morta" que fue el programa más visto en Catalunya aquel día, al congregar a 569.000 espectadores. Dos años después, sus autores, Xavier Artigas y Xapo Ortega, estrenan en esta misma televisión, el mismo día de la semana, en la misma franja horaria y con exacto revuelo en las redes sociales 'Tarajal: Desmuntant la impunitat a la frontera sud',

  
 Leer mi artículo en El Periódico, "Ceuta y los muertos en agua salada"

divendres, 13 de gener de 2017

ANGLADA ES TORNA A REUNIR A MADRID AMB DIFERENTS MILITANTS ULTRES I ES PLANTEJA ESTENDRE "SOMOS IDENTITARIOS" A NIVELL ESPANYOL. Nega que dimecres hagi hagut de declarar en un judici a Madrid, tal com va dir en el sopar de nadal de l'Ajuntament de Vic, en el que va anunciar que se saltaria un Ple per primera vegada en 14 anys.


 Imatge del l'acte sopar amb Anglada de dimecres al vespr
Josep Anglada, acompanyat de Jordi Barba, ha estat tres dies aquesta setmana a Madrid per continuar els contactes amb grups i persones de l'àmbit ultra. Contactes que ja va iniciar a Madrid el passat mes d'agost de cara a una possible implantació del seu partit, SOM Identitaris, a nivell estatal o per sumar-se a un hipotètic nou projecte ultra espanyol. De fet els dos principals referents polítics de l'àmbit ultra a Madrid, "La España en Marcha", ja no existeix, i el Partido X La Libertad de José M Ruiz Puerta, després del fracàs a les muncipals de 2015, s'ha integrat gairebé sense militants a la confluència de "RESPETO" amb PxC i España2000, liderada ara pel regidor d'Alcalá, Rafa Ripoll.
A causa d'aquest viatge, el regidor vigatà dimecres es va absentar per primera vegada en 14 anys d'un Ple Municipal de Vic, fet que va generar especulacions sobre els motius de la seva absència, donat que en el dinar de Nadal de regidors vigatans del mes passat, va dir a altres membres del consistori, que no podria assistir al Ple de d'11 de gener, donat que aquell dia tenia un judici a Madrid per unes declaracions seves. Jo li vaig preguntar a Anglada si havia posat les reunions a Madrid aquests dies, coincidint amb que hi havia d'anar-hi per assistir a a aquest judici, i em respongué que va dir que tenia el judici "per dir alguna cosa", però que realment no en tenia cap. L'absència d'Anglada al Ple de dimecres va ser tuitejat i comentat durant el Ple per la CUP, Unitat contra el Feixisme i el Racisme i altres persones.   




Entre les diferent reunions que ha mantingut Anglada aquets tres dies, destaca les que va tenir amb Eduardo Núñez, president de l'Asociación Cultural de Amigos de Leon Degrelle, que ja va participar des del seu inici, el 2011, al projecte de Plataforma X La Libertad y Partido X La Libertad, del que es distanciaria, i Fernando Martínez García, autor d'un llibre en el que es nega la imparcialitat de Tribunal de Nüremberg que va condemnar als caps del Tercer Reich. Fernándo Martínez fa dos i tres anys va participar al projecte, ara fracassat de La España en Marcha. També s'ha reunit amb David Junco -defensor del concepte d'esquerra nacional-, i amb Manuel Leal de l'antic partit Madrid Habitable i Iniciativa Habitable,  i va ser entrevistat pel falangista, Nacho Larrea, de La Hora del Café, de Radio Patriotas. No va poder ser entrevistat, com en el viatge anterior, pel periodista ultra,  Javier García Isac, a Cadena Ibérica, donat que Isac ha trencat amb la cadena i està pendent de reiniciar el programa a Radio Ya. No hi ha constància que aquesta vegada s'hagi vist amb Melisa Domínguez de l'Hogar Social Madrid, a qui molts consideren com l´única persona capaç de rellançar o començar un projecte polític a Madrid de l'àmbit ultra socialpatriota.

 Vídeo de l'entrevista a L'Hora del Café
Amb Manuel Leal de l'antiga Iniciativa Habitable.
Segons el comunicat fet per Anglada, "considera  “molt positiva” aquesta nova estada a Madrid" i trobat a “gent molt predisposada a involucrar-se en aquest nou projecte identitari”. Per Anglada “davant el buit que hi ha en aquest moments en l’espai social-identitari, SOMI s’està convertint amb l’esperança i la il·lusió de molta gent” i creu que “un dels objectius a curt termini serà  fer la presentació oficial de Somos Identitarios a la ciutat de Madrid”. 
Personalment, al marge que ara per ara sembla difícil una confluència entre Hogar Social Madrid, España 2000 de Rafa Ripoll (sense PxC i el que queda de PxL), i Josep Anglada, dubto que cap projecte polític ultra impulsat per persones orfes de l'àmbit falangista, franquista i neonazi, com amb les que es va reunir,  pugui tenir mínimes possibilitats d'arrelar.   


diumenge, 8 de gener de 2017

LES QUATRE GUERRES D'ERDOGAN. Publico al Punt Avui. "Pot Turquia afrontar dues guerres a Síria, contra enemics diferents, Estat Islàmic i les milícies kurdes del YPG, i dues guerres a l'interior contra el PKK kurd i contra EI, amb la direcció i els comandaments de l'exèrcit i serveis d'informació escapçats per la purga posterior al cop de juliol? "

Turquia pot afrontar dues guerres a Síria, contra enemics diferents, Estat Islàmic i les milícies kurdes del YPG, i dues guerres a l'interior contra el PKK kurd i contra EI, amb la direcció i els comandaments de l'exèrcit i serveis d'informació escapçats per la purga posterior al cop de juliol? La resposta seria que no. Però a la regió, la que va ser la primera guerra d'un encadenament de conflictes que continuen, la guerra entre l'Iraq i l'Iran, va començar després de la revolució de Khomeini, quan Saddam va creure que l'Iran, que havia depurat l'exèrcit i s'havia quedat sense pilots, no podria aguantar l'atac de l'Iraq. I la guerra acabà amb Khomeini reforçat.
La guerra de l'Iraq contra l'Iran va ser una nova manifestació de la lluita entre àrabs i perses, que ve d'abans de la lluita entre xiïtes i sunnites. I a aquesta pugna s'hi ha sumat sempre un tercer actor, Turquia i l'Imperi Otomà, que durant segles dominà el Pròxim Orient i ubicà a Istanbul el califat de tot l'islam. Però l'Imperi Otomà a la vegada tenia com enemic Rússia. Recordem que les guerres balcàniques prèvies a la Primera Guerra Mundial són fruit de la resposta russa per aconseguir una sortida al Mediterrani per Macedònia com alternativa a la restricció de pas de vaixells russos pel Bòsfor.
A la guerra de Síria hi ha confluït la pugna entre àrabs sunnites, perses xiïtes –amb aliats àrabs– i Turquia. Guerra en la qual Rússia ha intervingut tardanament per salvar el règim de l'alauita xiïta Al-Assad i guanyar influència. Inicialment Turquia donava suport als rebels per fer caure el règim. Però tal com va passar a l'Iraq, els kurds han consolidat territoris, fet que el president turc Erdogan no accepta, i més després de liquidar les negociacions amb el PKK turc.
Els EUA i els països europeus van donar suport a algunes de les milícies que lluitaven contra Al-Assad sense tenir un pla per l'endemà de la seva probable caiguda. La irrupció d'EI amb el califat feia més difícil una sortida sense el règim de Damasc, per més que l'exèrcit sirià hagi comès incomptables crims contra la població. Així les coses, amb l'aliança entre Erdogan –que vol evitar que es consolidi un Kurdistan sirià– i Rússia –que ha salvat el règim d'Al-Assad– s'ha pactat un fràgil alto el foc i unes negociacions que s'haurien de fer a Astanà, capital del Kazakhstan. Alto el foc del qual s'ha exclòs no només EI i Jabat Fatah al-Xam –antic Al-Nursa d'Al-Qaida–, sinó també, per exigència de Turquia, els grups kurds que controlen part del nord del país i les Defenses Democràtiques Sirianes –aliança d'àrabs i kurds–, que tenen el suport dels EUA. 
Ningú sap si de les negociacions d'Astanà, si es fan, en sortirà algun pla viable, ateses les diferències entre les parts i la fortalesa dels kurds, els quals Erdogan exclou. Però encara que no portin cap sortida a curt termini, resta l'element més imprevisible: Estat Islàmic, que Turquia combat després d'haver-lo deixat créixer. I ara que EI, després de l'atac de Cap d'Any a Istanbul, ha reiterat que continuarà fent atemptats, torna la pregunta d'abans: Turquia podrà aguantar quatre fronts militars i més atemptats?
Llegir al Punt Avui. 


 


dissabte, 7 de gener de 2017

MOR JOSÉ ALCUBIERRE, UN DELS ÚLTIMS SUPERVIVENTS DE MAUTHAUSEN. VA SER QUI VA PODER TREURE DEL CAMP RODETS DE FOTOS FETES PER Fc. BOIX DE LES ATROCITATS FETES PELS NAZIS, QUE VAN SERVIR DE PROVA AL TRIBUNAL DE NÚREMBERG



 (Llegir-ho a Nació Digital)
La nit de Reis va morir, als 90 anys d'edat, a la ciutat francesa d'Angulema, el barceloní José Alcubierre, supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen, on va passar cinc anys. Alcubierre va destacar per ser un dels presoners que va aconseguir treure del camp i amagar rodets de fotografies de les atrocitats fetes per Francesc Boix, que van servir, després, de prova de càrrec al Tribunal de Nuremberg per condemnar als líders nazis que negaven les atrocitats que dels camps.
Alcubierre al llarg de la seva vida va rebre tota mena de reconeixements, l'últim fa un  any, La Legió d'Honor francesa, però mai va ser condecorat per part de l'Estat espanyol. Mentre la salut li va permetre participava cada any, a començaments de maig acompanyant la delegació catalana i espanyola d'Amical Mauthausen, als actes de commemoració de l'alliberament del camp de Mauthausen, i  les vistes al camps de Gusen i Ebensee .

Vaig tenir el privilegi de parlar extensament amb ell quatre dies a Mauthausen, Gusen i Ebensee el maig de 2009. Explicava  com ell, fill d'una família aragonesa i germà del dirigent del PSUC i director general de Transports de la Generalitat, Miguel Alcubierre, va ser deportat amb el seu pare, el 1940 d'Angulema a Mauthausen, amb el comboi dels 927, en part per decisió de Serrano Suñer (el que s'ha rehabilitat a la televisió fa uns dies amb la novel·la de la periodista Nieves Herrero).
A Mauthausen hi va arribar amb només 14 anys, i va veure i viure tota mena d'atrocitats, que va detallar. I no és el mateix conèixer-les per la lectura d'un llibre, que per l'explicació de testimonis directes, com ell. Va tenir la sort de ser destinat a un camp de treball i una fàbrica a l'exterior, on rebien un tracte millor per part dels kapos i els propietaris austríacs i, més a més, de vegades, d'anada o tornada cap a Mauthausen algun veí els hi donava una patata o un tros de pa. El seu pare Miguel, en canvi, va ser destinat al camp anomenat "el Matadero" i va morir poc després.
Alcubierre, Juan Camacho, mort a l'Uruguay dos mesos després,Paco Ortiz, mort el juliol de 2013 a Perpinyà, i altres supervivent espanyols o d'altres nacionalitats explicaven in situ com van morir tants presoners pujant carregats a l'esquena amb pedres de 25 o 40 kilos els 186 esglaons de la pedrera. Explicaren també a baix a la pedrera l'anomenat "mur dels paracaigudistes" per on presoners de trens acabats d'arribar -jueus, polonesos, iugoslaus, soldats russos, comunistes, etc...- eren llançats al buit, obligats a saltar, o empentats de vegades per una altra membre de la pròpia família que se'ls obligava -sota l'amenaça que si no ho feien moririen tots- a escollir qui havia de morir i qui restaria amb vida per treballar. També explicaven com eren obligats a ficar-se grups de soldats russos a les anomenades piscines, nits d'hivern, amb la resta de presoners contemplant-ho, fins que morien de fred.




Alcubierre va explicar diverses vegades, sempre acompanyat de la seva esposa, de vegades en petit grup i a les xerrada col·lectiva que va fer, que quan ell entrava i sortida cada dia del camp per anar a treballar, va fer, sense gaires paraules donat que no podien aturar-se, "amistat" amb la noia austríaca d'una casa de pagés per la que passaven, que sovint li donava menjar.
Dins del camp el presoner català, Francesc Boix, va ser destinat a fotografiar els presoners, les execucions, les piles cadàvers i, també visites de caps de Reich com la que va fer Heinrich Himler, que van ser utilitzades al Tribunal de Nüremberg, per tombar el que deien els acusats que no sabien res del que passava als camps. Boix revelava les fotos i feia les còpies que li demanaven els alemanys, però de tant en tant "perdia" algun rodet i el feia desaparèixer, i va demanar a José Alcubierre, a Jesús Grau i a Jacinto Cortés, que sortien cada dia del camp, que els amaguessin fora en algun lloc segur. I, dit i fet, Alcubierre va aprofitar diverses vegades el lleu contacte físic amb les mans que mantenien quan aquesta noia li donava una mica de menjar, per passa-li el rodet. 
 El maig de 1945, en fugir els soldats de les SS i els guardians del camp,  ell va anar amb altres companys a casa de la seva amiga a recuperar els rodets. Jo, tot fent un cafè amb ell, li vaig preguntar què va passar amb la noia si aquella amistat tan especial va continuar. I assegut al costat de la seva dona, rient, em va dir: "Això no t'ho explicaré!".


Al viatge de maig de 2009 també hi va ser Jaime Vándor, un dels milers de jueus de Budapest salvats pel diplomàtic espanyol, Ángel Sanz Briz, i els fals cònsul Giorgio Perlasca, que els hi van donat passaports espanyols. Vándor va morir de càncer a Barcelona el març de 2014. També va ser al viatge el publicista català, jueu sefardí, Lluís Bassat, la major part de la seva família morí a Auschwitz.

 José Alcubierre amb el publicista català sefardí, Lluís Bassat, al camp d'Ebensee, on els presoners treballaven a les mines d'on s'obtenia el combustible fossil per les bombes voladores que es llençaven des de França cap a Londres


Memorial del "Mur dels paracaigudistes", per on feien saltar o empentaven molts presoners.
Mesos després de l'alliberament, Alcubierre al fons. Al centre, el fotògraf, Francesc Boix

Boix, al Tribunal de Nüremberg senyalant i inculpant als acusats que van ser a Mauthausen


 Llegeix l'article a Nació Digital

divendres, 6 de gener de 2017

“POLÍTICA PER HIPOPÒTAMS”, LLIBRE DE L’EX REGIDOR D’ICV DE VIC, XAVIER TORNAFOCH, ON ANALITZA LA POLÍTICA VIGATANA I EL FENÒMEN DE LA FORÇA, LA PUJADA I BAIXADA DE PxC I EL DISCURS XENÒFOB I POPULISTA D’ANGLADA. "Era habitual atribuir els mèrits de l’eclosió populista al personatge (Anglada) que liderava el projecte, però jo creia que era la massa la que creava el monstre”




Xavier Tornafoch, el qui va ser durant dotze anys regidor d’ICV a l’ajuntament de Vic –de 2003 a 2015- , acaba de publicar el seu llibre “Política per a hipopòtams” (editorial Gregal). En el llibre fa una sèrie de reflexions sobre els seus tres mandats a l’ajuntament, l’evolució de la política vigatana, les dificultats per aconseguir que un grup minoritari com el seu –un sol regidor de 21- pugui incidir en les decisions i polítiques d’un ajuntament com Vic, que alguns consideraven com propietat seva, més enllà de limitar-se a fer d’oposició testimonial. Reflexiona sobre el descrèdit de la política i els polítics, sobre els canvis en la política i la seva percepció amb el sorgiment del moviment de 15-M, la irrupció i les conseqüències del procés independentista a Vic i al seu partit, majoritàriament favorable al dret a decidir, però amb punts de vista diferents sobre la independència. 
També, i aquest és l’aspecte per a mi de més interès, explica i analitza la irrupció de Plataforma X Catalunya a Vic, on Anglada entrà a l’ajuntament, com ell el maig de 2003, les causes per les que Plataforma va ser durant dos mandats la segona força política vigatana i com va distorsionar el dia a dia municipal front uns partits que no sabien com actuar front el seu discurs xenòfob i populista.

El llibre va ser presentat el passat 20 de desembre a la Sala de les Columnes de l’ajuntament de Vic per la mateixa alcaldessa, Anna Erra, amb la presència de nombrosos regidors i ex regidors de totes les forces polítiques tret de PxC i la CUP.
 Xavier Tornafoch, l'alcaldessa, Anna Erra, i Jordí d'Editorial Gregal a la presentació del llibre a Vic

Analitza també la davallada i enfonsament de PxC de maig de 2015, que atribueix sobretot a les picabaralles internes a PxC que van culminar amb l’expulsió del partit d’Anglada el qual, amb la sigla de Plataforma Vigatana, es tornà a presentar el maig de 2015 i entrà de nou com a regidor, mentre PxC, que el 2011 havia obtingut 67 regidors arreu de Catalunya, n’obtenia només 8. Si durant el mandat 2011-2015 Anglada deia que ell i Tornafoch eren el regidors més antics del consistori, ara que Tornafoch no es va tornar a presentar, el més antic és Anglada.       

Xavier Tornafoch, va néixer a Gironella el 1965, fet que alguns vigatans "de muralles endins" li retraurien sobretot els primers anys de regidor que algú com ell, “de fora”, pretengués ser alcalde de Vic. I com la majoria de regidors vigatans, tret d’Anglada, no pretenia viure de la política en tenir una professió, en el seu cas professor, va arribar a l’ajuntament el mes de juny de 2003. En aquells moments, sent alcalde el democratacristià Jacint Codina, forner pastisser, honest de maneres peculiars i antiquades, amb qui Tornafoch s’hi podia entendre i arribar a acords, començava un llarg periple institucional que el portaria a conèixer en profunditat el funcionament del consistori vigatà. L’activisme polític que havia exercit Tornafoch des de feia molts anys, primerament a La Crida a la Solidaritat i després dins d’Iniciativa per Catalunya Verds, partit al qual militava, deixava pas, a partir d’aquella data, a la feina de regidor i a la batalla quotidiana d’un polític no professional que mira de no perdre el compromís de servei en el laberint de l’administració pública. Tot plegat, en el marc de les transformacions socials, polítiques i econòmiques que vivia Catalunya i les repercussions que tenien en la vida política de la ciutat. Per entendre la referència en el títol al mamífer cepat i voluminós i la seva relació amb la política, haureu d’obrir el llibre i començar a llegir.

Pel que fa als motius de la força de PxC a Vic, la distorsió que provocava a l’Ajuntament i el carrer i la respostes que si donava des dels altres partits oposant-s’hi o i intentant guanyar-se’l –com va fer Vila d’Abadal-, l’encert o no de les manifestacions antifeixistes que es van convocar i els motius de la seva davallada, poso aquí alguns fragments:

“Provinent Anglada del franquisme i l’extremadreta espanyolista, es presentava com un demòcrata que sabia interpretar els sentiments de la ciutadania. Coneixia la ciutat i vivia entregat únicament a la política, precisament una de les crítiques que oferia més assíduament als altres polítics “professionals" als que anomenava “casta” molt abans que l’expressió fes fortuna  en boca de Pablo Iglesias. Aquell era un fenomen de “nova política” que desbordava la política tradicional i triomfava.  La qüestió que planava sobre aquest fenomen era el següent: Per què a Vic? Era habitual atribuir els mèrits de l’eclosió populista al personatge  que liderava el projecte, però jo creia, com alguns experts, que han estudiat el tema en altres contextos que era la massa la que creava el monstre” (pàgina 102).

Pel que fa al suposat cordó sanitari que es va fer en alguns moment cap a PxC, tot i que anys més tard Vila d’Abadal intentaria guanyar-se’l fent-lo determinant per la governabilitat i l'aprovació dels pressupostos, diu Tornafoch: “l’èxit de la candidatura de Josep Anglada que va passar el 2007 d’un a quatre regidors va trasbalsar el panorama polític municipal. Les maniobres de PxC durant la campanya que inclogueren algunes actuacions molt brutes contra la resta de candidats, van generar una gran alarma entre la resta d’aspirants. El nou candidat de CiU, Josep Maria Vila d’Abadal, arribava (a Vic) a una realitat política absolutament desconeguda per a ell. En veure’s amb només vuit regidors (l’anterior alcalde de CiU Jacint Codina governava amb 10) i tenint al grup d’Anglada com a principal  partit d’oposició, va prendre una decisió que fou un greu error: propiciar un govern d’unitat de CiU, ERC, PSC i ICV” (pàgina 46).

I pel que fa a les accions i manifestacions dels grups antifeixistes que Iniciativa en uns casos va donar suport i impulsà, mentre que en altres, en un ambient de nervis i polarització, s'hi va desmarcar en considerar que el que aconseguien era donar més protagonisme i publicitat a Anglada, diu:

“L’activisme d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) els portà fins i tot a extenses bustiades  per a denunciar les mentides i perjudicis que escampen els grups xenòfobs. No vaig tenir mai clar si allò hauria de servir per enfonsar l’activitat del populisme antiimmigració, i em temo que  la crisi posterior de PxC tenia més a veure amb els errors i febleses internes d’aquesta organització que no pas a l’activitat d’UCRF. Ara bé la consolidació d’aquest espai unitari va fer possible la construcció d’un contradiscurs molts potent, una contrahegemonia, que era possible difondre gràcies als activistes que militaven en aquesta organització” (pag 71).
Regidors i exregidors de CiU, PDECAT, ERC, PSC, ICV i Solidaritat a la presentació del llibre a Vic

El llibre parla molt de la irrupció de la nova política i mobilitzacions com el 15-M i l’aparició de Podemos, però jo hi trobo a faltar que no hagi valorat les coincidències de certs eslògans com els contra “la casta política podrida” que utilitzava reiteradament Anglada als plens municipals per desacreditar a la resta de partits, que després serien repetits per Pablo Iglesias o Ada Colau. I parlant de Podemos i Colau, mentre al llibre parla molt de com el procés independentista i la polarització de la classe política a favor o contra de la independència, sense espai pels matisos o pel defensors només pel dret a l’autodeterminació, va fer molt de mal a Iniciativa, trobo a faltar que no valori la dissolució o absorció d’Iniciativa per Podemos, Colau i els Comuns.