dimarts, 31 d’octubre de 2017

Els ultres de l'atac a Blanquerna tornen a ajornar l'ingrés a la presó (actualitzat a les 19.15 h) Publico a Nació Digital


 

Xavier Rius Sant 
(Actualitzat a les 19.15 hores amb lel nou ajornament d'ingrés)  Llegir a Nació Digital

 Els ultres condemnats per l'atac la Diada del 2013 a Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, han aconseguit ajornar l'ingrés a presó. Sis dels 14 condemnats havien d'entrar aquest dimecres en un centre penitenciari però, ara, no ho faran abans del 15 de novembre.
Si bé l'Audiència de Madrid va imposar sis mesos de presó a dotze dels autors, i vuit mesos a dos, el Tribunal Suprem, que va estimar l'agreujant d'odi o discriminació per motius ideològics, va incrementar les condemnes a tres anys i onze mesos per dotze, i a quatre anys i un mes als altres dos.

D'aquests, els cinc militants de Democracia Nacional i dos del desaparegut Nudo Patriota van demanar l'indult, mentre els cinc de Falange i els dos d'Alianza Nacional es van negar a fer-ho. Els qui sí van fer els catorze va ser un recurs d'empara al Tribunal Constitucional al·legant que quan un tribunal superior multiplica la pena per sis o per vuit aplicant un agreujant que no es va considerar en la sentència inicial, cal fer una "vistilla" per tal que els advocats defensors puguin oposar-s'hi. Aquest recurs d'empara encara no té sentència.
Tot i que La Falange va informar a primers de setembre que els seus militants i els de Alianza Nacional havien rebut l'ordre d'ingrés a presó, se'ls hi va concedir un ajornament que acabava el 10 d'octubre. Però van aconseguir un nou ajornament fins el dimecres 1 de novembre, i tres d'ells, Manuel Andrino, cap nacional de La Falange, Jesús Fernando Fernández, el que va actuar amb la cara tapada, i Sergio R, van ser a la manifestació ultra de Montjuïc del 12 d'octubre. Ara, han aconseguit nous ajornaments fins al 14 i 15 de novembre.
El fet és que, si s'hagués tirant endavant el suposat acord pel que dijous el president Carles Puigdemont convocava eleccions autonòmiques, posant fi al procés i renunciant a la DUI, una de les contrapartides que amb més o menys garanties hauria rebut del govern espanyol és una disminució de la pressió de la Fiscalia per l'1-O, la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i un possible indult o marxa enrere de la multa del Tribunal de Comptes a Artur Mas.
I, evidentment, si el consell de ministres i la Fiscalia acompanyava els alliberaments del Jordis, l'arxivament de causes obertes a l'independentisme, i un possible indult als del 9-N amb l'indult dels 14 ultres de Blanquerna, ho hagués pogut justificar millor davant dels que des dins i fora del PP criden "A por ellos!" i "Puigdemont a prisión".

Que la meitat dels condemnats per Blanquerna no hagin demanat l'indult no impedeix obtenir aquesta gràcia, ja que l'article 21 de la llei que ho regula permet concedir-ho a persones condemnades que no ho han demanat. Així doncs, aquests sis, de moment no entren a presó dimecres. N'hi ha un setè de la Falange amb ordre d'ingrés, Juan Luis López, que està des del mes de juny al Kurdistan iraquià combatent amb els peixmergues en el grup que lidera l'ultra valencià Juan Manuel Soria Monfort, que lluita amb el nom del creuat del segle XII, Simón de Montfort (o Simón de Monfort).

Els altres set que sí que han demanat l'indult, caldrà veure si el ministeri de Justícia decideix esperar si els hi concedeix o denega i l'evolució del recurs al Constitucional, o si dicta també el seu ingrés.
Manuel Andrino i Sergio R, al mig i la dreta, dos del condemnats que havien d'entrar demà a presó, els passat dia 12 a Barcelona
Jesús Fernando F., també havia d'ingressar demà a presó i ha rebut un nou ajornament.

ELS CONDEMNATS A 4 ANYS DE PRESÓ PER L'ATAC DE BLANQUERNA QUE HAVIEN D'ENTRAR A PRESÓ DEMÀ, REBEN UN NOU APLAÇAMENT PEL 14 i 15 DE NOVEMBRE. Havien d'entrar a presó fa un mes i mig però se'ls hi va donar dos aplaçaments i aquesta tarda un tercer. En el cas que dijous passat s'hagués formalitzat l'acord entre Rajoy i Puigdemont per convocar eleccions i no fer la DUI, que hagués implicat l'alliberament dels Jordis, i afluixar la pressió judicial i penal al 9-N i 1-O, l'indult dels 14 de Blanquerna hagués estat la contrapartida per fer callar als que volen més mà dura amb l'independentisme



Finalment els condemnats per l'atac de Blanquerna de l'onze de setembre de 2013, que havien d'entrar demà a la presó de Madrid-4 a Navalcarnero, han rebut aquesta tarda un nou ajornament de l'ordre d'ingrés dictat per la Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid. És el tercer ajornament que obtenen, i es fa mentre el Tribunal Constitucional estudia si admet a tràmit el seu recurs d'empara, cosa que confirmaria la idea que hi ha voluntat des de cercles del poder polític i judicial d'evitar que entrin a presó. 
Si bé l’Audiència de Madrid imposà en primera instància sis mesos de presó a dotze dels autors, de l'atac i vuit mesos als altres dos, el Tribunal Suprem, que va estimar l'agravant d'odi o discriminació ideològica, va incrementar les condemnes a 3 anys i onze mesos per dotze, i a 4 anys i un mes als altres dos.  Altres tres condemnats que entraven també demà, han rebut un nou ajornament de dues setmanes.
La coordinadora o plataforma "La España en Marcha", que agrupava als partits i associacións autores de l'acció, es va trencar, trencant-se també l'estratègia jurídica comuna. Així,  els cinc militants de Democracia Nacional i dos del desaparegut Nudo Patriota van demanar l’indult, però els 5 de Falange i els dos de Alianza Nacional es van negar a fer-ho.  Els qui sí van fer els catorze va ser un recurs d’empara al Tribunal Constitucional al·legant que quan un tribunal superior multiplica la pena per sis o per vuit aplicant un agravant que no es va considerar en la sentència inicial, cal fer una “vistilla” per tal que els advocats defensors puguin oposar-s’hi. Aquest recurs d’empara encara no s'admès formalment a tràmit.

Tot i que La Falange va informar a primers de setembre que els seus militants i els de Alianza Nacional havien rebut l’ordre d’ingrés a presó, se’ls hi va concedir un primer ajornament que acabava el 10 d’octubre. Però van aconseguir un nou ajornament fins el dimecres 1 de novembre, i tres d’ells, Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange, Jesús Fernando Fernández, el que va actuar amb la cara tapada, i Sergio R, van ser a la manifestació ultra de Montjuïc del 12 d’octubre. I aquesta tarda, instants abans de fer la roda de premsa, de la que poso el vídeo a sota, han rebut un tercer ajornament.
 Imatge del judici

El fet és que si s’hagués tirat endavant l'acord frustrat pel que dijous el president Carles Puigdemont convocava eleccions autonòmiques, posant fi al procés i renunciant a la DUI, una de les contrapartides que amb més o menys garanties hauria rebut del Govern central, és una disminució de la pressió de la Fiscalia per l’1-O, la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, un possible indult o marxa enrere de la multa del Tribunal de Cuentas a Artur Mas. I evidentment si el Consell de Ministres i la Fiscalia acompanyava els alliberaments del Jordis, l’arxivament de causes obertes a l’independentisme, i un possible indult o anul·lació de la multa als del 9-N amb l’indult dels 14 ultres de Blanquerna, ho hagués pogut justificar millor davant dels que des dins i fora del PP criden “A por ellos!” i  “Puigdemont a prisión”.

Caldrà veure si el Tribunal Constitucional admet o no el seu recurs d'empara, però  en el cas que se'ls hi confirmi la pena, el fet que la meitat dels condemnats no hagin demanat l’indult no impedeix obtenir aquesta gràcia, ja que l’article 21 de la llei que ho regula permet concedir-ho a persones condemnades que no ho han demanat. 
Així doncs, si no hi ha més ajornaments, sis del de Blanquerna entreran a presó els dies 14 i 15 de novembre. N’hi ha un setè de la Falange amb ordre d’ingrés, Juan Luis López, que està des del mes de juny al Kurdistan iraquià combatent amb els peshmergues en el grup que lidera l’ultra valencià Juan Manuel Soria Monfort, que lluita amb el nom del creuat del segle XII, Simón de Montfort (o Simón de Monfort).
(Actualitzat a les 19 hores!)
 Video roda de premsa dels condemnats d'aquesta tarda on expliquen el nou ajornament d'ingrés a presó.

diumenge, 29 d’octubre de 2017

DEMÀ SORTIREM DE DUBTES DE QUÈ PASSA AMB PUIGDEMONT I EL GOVERN CESSAT, I SI ES MANTENEN ALGUNS ASPECTES DEL POSSIBLE PACTE QUE VA HAVER-HI DIJOUS ENTRE PUIGDEMONT I RAJOY. No s'ha tret la bandera espanyola de la Generalitat, no s'ha publicat la DUI al DOGC i Rajoy fixa les eleccions per desembre, no per d'aquí quatre o set mesos. Podria passar el el Mossos demà o dimarts impedeixin l'entrada del consellers i Puigdemont al seus departaments o a Palau. No saben si Puigdemont té algun pla B.


Demà i passat demà sortirem de dubtes de, si més enllà de les paraules d'alguns consellers de no reconèixer el seu cessament decretat per Mariano Rajoy la matinada de dissabte en aplicació de l'article 155, si hi ha voluntat de resistir. Si es resisteix es corre el risc de ser imputats per desobediència i usurpació de funcions i càrrec públic. Sabrem si preferiran passar pàgina, acceptar els fets consumats i posicionar-se per les eleccions del 21 de desembre confiant que l'independentisme tornés a aconseguir la majoria parlamentària, i a ser possible de vots ciutadans.
Divendres al vespre i ahir dissabte van haver-hi diversos gestos que fan pensar que el Govern i el President acceptaran tàcitament demà o dimarts que han estat cessats. Personalment crec que algunes de les condicions que demà Mariano Rajoy a Puigdemont quan anava dijous a finiquitar el Procés i dissoldre el Parlament s'estan mantenint. 
Hi hagut DIU, però no s'ha publicat al DOGC ni va sortir el President al balcó a fer-se la foto com Macià i Companys, com li aclamaven els seus a la Plaça Sant Jaume, i la bandera espanyola continua onejant al Palau. I la intervenció televisiva d'ahir, Puigdemont no la va fer des de la seu de la Generalitat sinó des de Girona.  I sí que Rajoy ha imposat la DUI, però sigui per intel·ligència, per escoltar als  qui va ignorar l'1-O, quan va ordenar les càrregues policials, o per pressió dels socialistes que van imposar l'esmena que no s'intervingués TV3, el 155 és molt més suau del que ell havia anunciat. No es pretén "fer tornar l'ordre a Catalunya" intervenint TV3 i modificar les polítiques de certes conselleries, com a pas previ a convocar eleccions, sinó que s'han convocat ja pel dia més proper que es podia fer.  En set setmanes, més enllà d'haver tancat el DIPLOCAT i les delegacions a l'estranger no es podrà fer gaire més.
També demà sabrem si la Fiscalia es querella contra Puigdemont i Forcadell per rebel·lió i si els hi demana o no presó preventiva. Però si Rajoy vol que els eleccions se celebrin amb normalitat i que l'independentisme perdi força no hauria de convertir en màrtirs a les dues primeres autoritats de Catalunya.



Personalment crec que, més enllà que alguns consellers o el President vagin demà  als seus despatxos, no sé si a treballar, a recollir coses o a esperar fins que el Govern Central els requereixi que han de marxar, no crec que Carles Puigdemont intenti fer cap consell de Govern. Hi ha l'element de que els Mossos ja han retirat les escoltes, xofers i vehicles a la majoria de consellers.  I sembla segur que demà aniran al Palau de la Generalitat alguns dels Secretaris d'Estat enviats per Soraya Saenz de Santamaria.  Hi ha consellers d'ERC i algun del PDECAT que voldrien resistir-se i la CUP desitjaria que hi hagués resistència passiva i gent als carrers per impedir que siguin trets de Palau. Però més enllà del faci demà la Fiscalia, a Rajoy ni al PSOE no els interessa una campanya electorals amb independentistes a la presó i manifestacions, que beneficiaria electoralment a aquests. Per això es possible que de moment, si els membres del Govern persisteixen en seure el seu despatx i actuar com si res no hagués passat, no hi haurà resposta contundent des de la Moncloa. I en aquest cas el més fàcil pel Govern central seria des del Mossos d'Esquadra que ara ja obeïxen a Rajoy i han tret el retrat de Puigdemont de les comissaries, podrien impedir als consellers demà o dimarts entrar als seus departament a no ser que fos fer-ho acompanyats per recollir objectes personals. Tampoc sabem si Puigdemont tenia algun pla B per l'endemà de la seva destitució.
El que sí que passarà a alguns departaments serà que alguns directors generals i molts funcionaris no ho posaran fàcil als gestors que s' enviïn des de la Moncloa o la Delegació del Govern del carrer Mallorca.
Hi ha un altre fet que hauria de succeir aquesta setmana. Després de molts ajornaments, aquest dimecres han d'entrar a presó la meitat dels 14 condemnats a 4 anys per l'atac de Blanquerna. Sembla que el Govern central havia ajornat el seu ingrés per si els utilitzava com una torna o moneda de canvi i indultant als 14, si s'hagués aconseguit dijous l'acord amb Carles Puigdemont que renunciava a la DUI i convocava eleccions. Aquest suposat acord hagués implicat una disminució de la pressió judicials i penal a l'independentisme, algun indult i la llibertat de Sànchez i Cuixart, i si la Moncloa ho feia indultant a la vegada als 14 ultres de Blanquerna ho podia vendre millor als que des del PP criden Puigdemont a prisión.  
Ah! aquesta tarda s'ha sapigut que Masud Barzani, president del Kurdistan iraquià que va fer un referèdum d'independència el 25 de setembre, que va tenir com a resposta una intervenció militar iraquiana que va recuperar Kirkuk i altres ciutats que havien quedat en mans dels peshmergues quan les tropes de Bagdad van fugir per l'avanç del Daesh, ha dimitit del seu càrrec.    

dimarts, 24 d’octubre de 2017

EMPODERATS A COPS DE PORRA. Publico a NacióDigital un anàlisis comparant el conflicte català amb altres similars i explico com la repressió policial i els empresonaments, lluny d'afleblir el moviment independentista l'ha enfortit

L'1-O no va haver-hi una plaça Maidan com a Ucraïna o una plaça Tahrir com Egipte. El xoc –pacífic per part dels manifestants- es va donar als col·legis que reberen la visita de la Policia o Guàrdia Civil. Es va socialitzar entre milers i milers de persones la responsabilitat de protegir les urnes i, per dir-ho en termes psicològics, assumit tots la culpa del suposat delicte


El moviment social i polític que viu Catalunya, primer per aconseguir un referèndum vinculant, i ara senzillament per la independència, no es pot comparar amb cap dels moviments independentistes pacífics o violents viscuts arreu del món els últims trenta anys.
No es pot comparar amb els del Quebec i Escòcia, donat que allà el referèndum fou pactat. Tampoc es pot comparar amb el de les independències de les antigues repúbliques soviètiques o iugoslaves, aconseguides unes pacíficament, altres amb conflictes armats, donat que eren dos estats que es col·lapsaven i les seves repúbliques federades exercien el dret a autodeterminar-se que amb més o menys condicions, els hi donaven les seves constitucions. Tampoc es pot comparar amb revoltes que han acabat malament pels que la van començar, com la d'Ucraïna, que perdria Crimea annexionada Rússia i una franja del territori ara en mans de les milícies prorusses. I no té res a veure amb els conflictes ara pacificats d'Irlanda del Nord o Euskadi, donat que a Catalunya a ningú li passa pel cap crear un grup armat.
Hi ha una diferència significativa entre el que passa a Catalunya i la majoria d'aquests altres conflictes. La seva transversalitat i que no ha estat impulsat des de la cúpula dels partits sinó des de la gent. I això és el que no ha entès ni el PP de Mariano Rajoy, ni la direcció del PSOE, ni certa premsa, ni una cúpula judicial que fa temps que va perdre la imparcialitat. Es presenta l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart com un escapçament del moviment sediciós i genera tot el contrari. Els dos Jordis no eren els estrategs messiànics que encenien les masses, sinó les dues persones que es posaven públicament al capdavant.

No sé com analitzaran els llibres d'història, els sociòlegs i els politòlegs el moviment que es viu aquests mesos a Catalunya més enllà de com acabi a mitjà termini. Però hi ha un fet que el diferencia de tots els altres conflictes comentats. La total descentralització dels punts de conflicte o xoc l'1 d'octubre en el moment de ruptura, quan la revolució dels somriures dels onzes de setembres va topar amb les porres dels nou mil agents vinguts de fora de Catalunya.

La majoria de revoltes i protestes independentistes, autonomistes, per un canvi de règim o per reivindicacions socials
tenen sempre l'epicentre a la plaça o avinguda principal d'una gran ciutat on són presents els seus líders amb unes manifestacions reprimides o no, al marge que altres ciutats hi hagi també manifestacions molt menors. Però l'1-O amb desenes de milers de persones repartides per tots els col·legis electorals de Catalunya i una repressió sense precedents a tot el país i retransmesa en directe per algunes televisions i les xarxes socials, la gent no es fes enrere. La repressió aconseguí empoderar la gent que era allà en arribar els antidisturbis, i als milers que decidiren llavors anar als col·legis en tenir notícia de les càrregues policials.

Mentre des de la Moncloa es demanava al president Puigdemont que aturés la consulta il·legal, la gent s'aplegava amb una fermesa inigualable, cos a cos, amb qui tenia al costat i intentava barrar el pas als antiavalots. L'1 d'octubre no va haver-hi una plaça Maidan com a Ucraïna o una plaça Tahrir com Egipte. El xoc –pacífic per part dels manifestants- es va donar al centenar de col·legis electorals que reberen la visita de la Policia o Guàrdia Civil. Es va socialitzar entre milers i milers de persones la responsabilitat de protegir les urnes i, per dir-ho en termes psicològics, assumit tots la culpa del suposat delicte, aconseguint el suport també de molta gent que no pensava votar o que havia previst votar no. De ser espectadors d'un conflicte o manifestants anònims, la gent que era els col·legis es va empoderar.

El mateix va generar l'empresonament de Cuixart i Sànchez, donat que tots els que el 20 de setembre van sortir al carrer manifestant-se molta o poca estona als voltants de la Conselleria d'Economia o la seu de la CUP, van assumir ser partícips del suposat delicte. I això a Madrid no volen o no ho poden entendre, com veiem amb les mesures d'aplicació de l'article 155. ¿Creu algú que amb el cessament del President, dels consellers i directors generals, la maquinària administrativa de la Generalitat funcionarà com si res i les manifestacions s'acabaran?

Estem en una setmana decisiva i no sabem com acabarà. Sí que hi ha dues decisions que, més enllà de les pressions que rebi,
estan només en mans del President. Declarar o no la DUI, i convocar o no eleccions per desactivar el 155. Hi ha un element que estranya a molts analistes de conflictes, la imputació penal reiterada del Govern, diputats i més de 700 alçades i l'empresonament per sedició de Sànchez i Cuixart. Aquesta persecució judicial que anuncia presó, inhabilitacions i embargaments, dificultaria un hipotètic acord polític, donat que la maquinària judicial un cop posada en marxa és difícil aturar-la. En algun moment des de Madrid ha plantejat guardar-se l'as dels catorze condemnats a quatre anys de presó per Blanqueria -sis d'aquests entraran a la garjola d'aquí a vuit dies- com una torna en cas d'una hipotètica negociació que hagués d'atorgar l'arxivament de les causes o l'indult als imputats o condemnats pel 9-N i l'1-O. I és que és poc intel·ligent deixar en un carreró sense sortida a aquells amb qui s'hauria de negociar, cosa que fa pensar que no hi ha cap voluntat de fer-ho.

Evidentment que el moviment polític i social que viu Catalunya ha comès errors i té punts febles, com no haver-se pogut guanyar a aquella part important de la ciutadania que per sentiments o pragmatisme no veu clara l'opció de la independència, i la por de molta gent a escenaris econòmics i socials incerts. Però hi ha una base social mobilitzada i empoderada a cops de porra que vol continuar endavant. I ben segur que això ho tindrà present el President a l'hora de decidir si anem cap a la DUI i el 155 o si convoca eleccions i ens donem una pausa.

diumenge, 22 d’octubre de 2017

PER SALVAR LA DIGNITAT COM EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT I DE LA INSTITUCIÓ, DEMANO A JOSÉ MONTILLA, ÚNIC SENADOR DEL PSC, QUE RENUNCIÏ A L'ACTA DE SENADOR I EVITI VOTAR LA DESTITUCIÓ DEL GOVERN I SUSPENSIÓ DE FACTO DE LA GENERALITAT




Benvolgut ex-President o President, donat que el títol honorífic i rang institucional es manté un cop acabat el mandat.

Vostè va dir l'any 2009, que si el Tribunal Constitucional retallava l'Estatut, s'incrementaria la desafecció de la societat catalana cap a l'Estat espanyol. Les coses han anat com han anat, l'Estatut fou retallat, i les polítiques de Mariano Rajoy i PP, lluny d'intentar guanyar-se a la societat catalana, reparant el greuge en infraestructures o finançament, va continuar aplicant polítiques i gestos que li eren rentables per focalitzar de cara a bona part de la societat espanyola que hi havia un enemic insolidari que exigia privilegis (Catalunya) al que s'havia de mantenir a ratlla. Així, certament, mentre es mira a Catalunya, no es parla de la corrupció i la mala governança del PP. I simultàniament el govern central i certes sentències judicials continuaren qüestionant el model lingüístic i educatiu català.

Una part majoritària de la societat catalana ha demanat una i altra vegada poder votar, sense que el Govern centra i el PP oferissin cap proposta per seduir als milions de catalans que volen marxar d'Espanya o estarien disposats a quedar-s'hi en unes altres condicions. I com bé anunciava vostè, la desafecció ha anat creixent i ens ha portat on som ara, a les portes que el Senat, amb el vot del PP, Ciudadanos i el PSOE votin l'aplicació de l'article 155. Cosa que significarà la destitució del Govern, la suspensió de facto del Parlament, la intervenció de TV3 i Catalunya Ràdio, la desarticulació de la cúpula de la Policia de Catalunya i, potser, revertir el sistema educatiu català. I això passa mentre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó acusats de sedició, i amb procediments judicials que poden derivar les properes setmanes a l'empresonament del President de la Generalitat, Carles Puigdemont i els seus consellers, de la Mesa de Parlament i l'inici o acceleració de processos judicials que podrien acabar amb la inhabilitació, i potser la presó, per molts diputats i alcaldes catalans.

No defensaré aquí l'estratègia política de la majoria parlamentària de Carles Puigdemont ni valoraré els errors que segur que ha comés el Govern i la majoria que li dóna suport. Les coses han anat com han anat i vostè no n'és responsable.

Demà, 23 d'octubre de 2017, farà 40 anys del retorn del President de la Generalitat, Josep Tarradellas. Un retorn que no es va fer en base a la sagrada i intocable Constitució espanyola, que encara no s'havia aprovat, sinó en base la legalitat atacada per una rebel·lió militar el 1936 i expulsada de Catalunya el 1939. Però la legalitat va continuar a l'exili i amb el retorn del President Tarradellas es va reinstaurar.  

Vostè és ex-President de la Generalitat i com a tal ostentarà el títol de manera vitalícia. Lamentablement, per diferents motius, dos dels quatre ex-presidents de la Generalitat no el poden ara per ara ostentar o exercir amb orgull. Un, Jordi Pujol, que era un referent moral i polític, tant pels que el van votar, com pel que mai el vam votar, va haver de renunciar a continuar exercint del càrrec vitalici d'expresident pels motius prou coneguts. Un altre, Pasqual Maragall, a causa de la malaltia ja no el pot exercir i no ens pot donar el consell que molts desitjarem en aquests moments per saber què hem de fer. Resten Artur Mas i vostè. Mas, després de ser condemnat judicialment pel 9-N, el Tribunal de Cuentas, potser com un advertiment que pretenia aturar el referèndum de l'1 d'octubre, l'ha castigat amb un procediment administratiu extrajudicial que pretén deixar-lo en una difícil situació de per vida. 

Vostè, que ostenta el títol vitalici de President de la Generalitat, és l'únic senador del PSC, i haurà de votar i donar el seu sí, probablement divendres, a l'aplicació de l'article 155 i a la destitució del President de la Generalitat. Sóc conscient de la complexa situació del PSC on s'estan aixecant veus importants demanant desmarcar-se del PP i del suport que ha decidir donar-li el PSOE. 

Per això li demano a vostè que, en el cas que el Partit del Socialistes de Catalunya continuï donant suport a l'acord del Consell de Ministres d'aplicar el 155, per salvaguardar la dignitat del càrrec que va exercir i ostenta de President de la Generalitat, eviti votar en favor de la destitució de l'actual President, Carles Puigdemont, del seu Govern i de la suspensió de facto de les institucions catalanes. Vostè, que com a persona que de jove militava en partits maoistes i leninistes, dóna una gran importància al valor de l'obediència. 

Per això no espero que desobeeixi al seu partit i voti contra aquesta mesura. Li demano, senzillament, que renunciï a l'acta de senador i eviti ser corresponsable dels fets lamentable i d'incalculables conseqüències que probablement viurà Catalunya els propers mesos, i salvaguardi el títol que l'honora com ex-President de la Generalitat.

Atentament,



Xavier Rius Sant    
 
 Li demano que no sigui coresponsable dels fets i temps obscurs que viurà Catalunya


Els 7 senadors del PSC fa menys de dos anys. Ara només ho és Montilla


dissabte, 21 d’octubre de 2017

dijous, 19 d’octubre de 2017

ANGLADA I J.M. RUIZ PUERTA ABSOLTS D'UN DELICTE D'INCITACIÓ A L'ODI PER LES SEVES DECLARACIONS DE 2012 CONTRA LA MESQUITA DE TORREJÓN I ELS MUSULMANS. Ara tots dos estan políticament enfrontats, donat que Ruiz Puerta forma part de la federació Respeto amb PxC i España2000



El Jutjat Penal número 4 d’Alcalà de Henares, ha absolt a Josep Anglada, president de Som Identiaris (SOMI) i regidor de Plataforma Vigatana (PLVI) a l’Ajuntament de Vic, i el president del Partido por la Libertat, José María Ruiz, per un  presumpte delicte de provocació a l'odi i a la discriminació de l'article 510.1 del Codi Penal pel qual se’ls venia acusant.
Els fets de la causa es remunten al 30 de juny de 2012 quan Anglada, llavors president de Plataforma per Catalunya participà a Torrejón de Ardoz a l'acte de presentació de Plataforma por la Libertad, partit que havia de ser el soci o marca espanyola de PxC. En aquell acte Josep Anglada i el president de PxL, l'advocat José María Ruiz Puerta, van demanar que no s'autoritzés la nova ubicació de la mesquita del municipi i, des de la tribuna, van dir diverses expressions contra els immigrants musulmans. Mesos després la Plataforma por la Libertad  va passar a dir-se Partido X la Libertad, mantenint un vincle orgànic amb PxC si bé van intentar distanciar-se d'Anglada del que alguns criticaven les seves maneres de fer i incoherències. I el febrer de 2014 Anglada fou destituït i expulsat de PxC, continuat aquest partit la seva relació amb el Pratido X La Libertad amb formaria la Federació RESPETO. Així dons Anglada i Ruiz Puerta, jutjats per uns fets 2012 de són ara adversaris polítics.   
El Fiscal va demanar a cada un dels acusats les penes de dos anys de presó, inhabilitació de sufragi passiu i dotze mesos de multa amb una quota diària de 15 euros. Però en data 4 d’octubre, la Magistrada  del Jutjat penal número 4 d'Alcalá d'Henares, Nuria Alcalde, ha dictat una sentència procedint absoldre a Josep Anglada i a José María Ruiz Puerta del delicte de provocació a l'odi i la discriminació pel qual se'la acusava. 
Segons la sentència no s'ha pogut identificar categòricament la conducta realment desplegada pels autors dels fets, raó per la qual, segons la jutgessa,  els acusats no poden ser condemnats pel delicte de què se'ls acusa. 


Anglada , el 30 de juny de 2012 a Torrejón
           
José M Ruiz Puerta en aquell acte

dimecres, 18 d’octubre de 2017

EL VICEPRESIDENT DE DEMOCRACIA NACIONAL, PEDRO CHAPARRO, CONDEMNAT A UN ANY DE PRESÓ PER LES DECLARACIONS FETES FA DOS ANYS DEMANANT QUE ES DONÉS UN COP O UNA HÒSTIA AL FOTOPERIODISTA JORDI BORRÀS. El dirigent de DN, Jorge del Valle, ha estat absolt



El Jutjat Penal 26 de Barcelona ha condemnat a un any de presó a Pedro Chaparro, vicepresident de Democracia Nacional, per  declaracions que va fer el 12 d'octubre de 2015 a Montjuïc, demanant des de la tribuna que si algú veia al fotògraf, Jordi Borràs, li donés "un capón" (un cop) i una hòstia no gaire forta per que marxés. També l'ha condemnat a una multa de 1.800 euros i a dos anys d'allunyament de Borràs, a la prohibició de comunicar-s'hi per les xarxes socials també per dos anys, i a la prohibició a participar durant dos anys a manifestacions de DN a la província de Barcelona.
 En el judici, que es va celebrar el 15 de setembre, tant el fiscal Miguel Ángel Aguilar com l'advocada de l'acusació, Eva Lavarta, van demanar de 5 anys de presó per Pedro Chaparro pels delictes d'amenaces, coaccions i contra l'exercici dels drets fonamentals. Per Jorge del Valle, llavors cap de seguretat de DN, el fiscal va demanar 3 anys per haver amenaçat juntament amb Chaparro a Borràs durant la manifestació prèvia, i ha estat absolt. 

En el judici van testificat el periodista Quico Sallés, que era al costat de Borràs quan va ser assenyalat per Del Valle i Chaparro en començar la manifestació, que va explicar com  Chaparro va assenyalar Borràs mentre part dels manifestants cridaven insults cap a periodista, i es dirigiren cap a Borràs i ell mateix, amb actitud que semblava amenaçadora, havent d'abandonar l'acte.  També va testificar Enric Borràs, germà de Jordi, que és qui va gravar les declaracions de Chaparro demanant des de la tribuna que es donés un capon o una hòstia no molt forta a Borràs.  
Van testificar quatre agents de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra, tres d'ells darrera una mampara que eren allà aquell dia, i Montserrat Montanuy, cap de llista de DN per Barcelona les passades municipals, que va gravar un vídeo de la manifestació i l'acte posterior.
 Chaparro i Del Valle a l'esquerra de la imatge
Del Valle i Chaparro van negar haver mostrat cap actitud hostil cap a Borràs durant la manifestació. I Chaparro, pel que fa al que va dir des de la tribuna  de donar a Borràs "un capón no muy violento" i "una buena hostia", reconegué que van ser "unes declaracions desafortunades" motivades per un "arravatament".  
Pedro Chaparro va ser condemnat a 4 anys de presó pel Tribunal Suprem per l'atac o irrupció violenta de Blanquerna i està pendent d'entrar a presó. Sis dels 14 condemnats de Blanquera, vinculats a La Falange i Alianza Nacional, havien d'entrar a presó la passada setmana, però van aconseguir un ajornament fins l'1 de novembre. Un seté sembla que va marxar fa cinc mesos a lluitar a l'Iraq amb les milícies kurdes i no està localitzable. Chaparro i els altres sis condemnats de Democracia Nacional i el desaparegut Nudo Patriota han demanat l'indult i estant pendents, també d'un recurs d'ampara al Constitucional i encara no han rebut la notificació d'ingrés.  
 Jordi Borràs a un acte ultra



dimarts, 17 d’octubre de 2017

MULTITUDINÀRIA CONCENTRACIÓ PER LA LLIBERTAT DE CUIXART I SÀNCHEZ.Emotius parlaments d'Agustí Alcoberro, Marcel Mauri i Sílvia Bel. En acabar, la coincidència de relleu de policies nacionals a la Delegació del Govenr central del carrer Mallorca genera alguns moments de tensió per l'arribada de nou furgones.

 

A la concentració a la que han assistit 200.000 persones segons la Guàrdia Urbana, s'ha fet amb tots el membres de la Junta d'Omnium Cultural i del Secretariat de l'ANC a l'escenari. El primer en intervenir ha estat el nou vicepresident de l'ANC, l'historiador Agustí Alcoberro. Alcoberro, visiblement emocionat ha qualificat de "de deriva antidemocràtica de l'Estat espanyol" l'empresonament de Sànchez i Cuixart i la  "suspensió de drets com el de manifestació, expressió o associació". I advertint als polítics que creuen que tot s'atura empresonat a uns quants, ha afirmat que  "per molta gent que l'Estat empresoni, sempre hi haurà relleus per aplicar el mandat de l'1-O. Per cada represaliat, s'aixecaran cinc veus més!"

El badaloní, Marcel Mauri, d'Omnium ha qualificat Sànchez i Cuixart com "els dos primers presos polítics del procés". Però ha advertit que es culminarà el procés donat que "ni  el franquisme va gosar tancar el president d'Òmnium a la presó".  Per la seva  l'actiu Sílvia Bel ha llegit el manifest de l'acte, que lamenta que "l'estat espanyol ha tornat a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l'Europa del segle XXI", ja que s'ha empresonat dos presidents"per manifestar-se pacíficament", un fet que "és un gran error" i "que posa en risc els valors democràtics" de la Constitució. "Quan la democràcia és vulnerada en un país, tot el món ho pateix. Quan algú tolera que vulnerin els drets dels catalans, hi perden tots els ciutadans europeus", segueix i assevera que "l'Estat actua com una dictadura", ja que jutgen i "priven de llibertat" per una manifestació pacífica. "Si empresonen els dos Jordis, ens empresonen a tots", i ha acabat proclamant que "no demanem clemència, exigim justícia!
Tot seguit el cantautors Cesc Freixas i Montse Castellà han interpretat la cançó, "Què volen aquesta gent que venen de matinada" i s'ha guardat cinc minuts de silenci.







L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater

Marcel Mauri i Agustí Alcoberro
Sílvia Bel




 EL FINAL DE LA CONCENTRACIÓ COINCIDEIX AMB EL RELLEU DE POLICIA NACIONAL A LA DELEGACIÓ DEL GOVERN I ELS MANIFESTANTS QUE PASSAVN PER ALLÀ ELS ESCRIDASSEN (després poso text) Llegir-ho a Nació Digital


La Policia nacional fa el relleu de les 10 furgonetes de vigilància, protegits pels Mossos, cosa que coincideix amb els manifestants que venien de la concentració i els xiulen