dimarts, 11 de juliol de 2017

MOSSUL, FRONT O CRUÏLLA. Publico al Punt Avui sobre la conquesta de Mossul, la importància d'aquesta ciutat, el futur del Daesh i el conflicte entre l'Iran i les monarquies sunnites



Si alguna ciutat representava la diversitat de l’Iraq era Mossul, la Nínive de la Bíblia. Tenia dos milions d’habitants, majoritàriament àrabs sunnites, kurds, assiris cristians i turcmans. Els xiïtes eren minoria. Una ciutat i una regió rica en petroli que fa un segle Turquia reivindicava, habitada llavors majoritàriament per kurds, però que es va anar poblant d’àrabs.
Fa tres anys va ser conquerida per Daesh i el seu líder, Abu Bakr al-Baghdadi, va proclamar el califat que controlaria part de Síria i l’Iraq, i que havia d’unificar l’islam. Ara ha estat recuperada per les tropes iraquianes amb el suport de la coalició liderada pels Estats Units i les milícies xiïtes iraquianes o estrangeres. Amb les imatges del primer ministre, el xiïta Haider al-Abadi, passejant-se per les runes de la ciutat, es va escenificar la derrota de Daesh.
Però entre les tropes que celebraven la victòria vèiem soldats amb la bandera amb la imatge de l’imam Hussein que veneren els xiïtes, mort en la batalla de Karbala fa catorze segles, quan es va trencar l’islam per la successió del califat. Sovint s’ha dit que el veritable conflicte del Pròxim Orient no és el de Palestina i Israel, sinó la pugna entre sunnites i xiïtes, que cavalca sobre l’anterior d’àrabs i perses. I que a aquesta rivalitat entre àrabs i perses s’hi va sumar la dels turcs que formarien l’imperi Otomà que va dominar la regió.
I per acabar-ho d’adobar el veritable enemic de la Turquia actual són els kurds, que administren una regió autònoma que arriba fins prop de Mossul. I l’existència d’un Kurdistan semiindependent és entès com una amenaça per a Turquia.
Un dels motius pels quals el sunnita Estat Islàmic va poder conquerir i mantenir Mossul durant tres anys va ser el sentiment de greuge de la població vers les corruptes autoritats xiïtes de Bagdad. Estat Islàmic es va formar per antics militars i membres sunnites del partit Baas de Saddam Hussein, disconformes amb la deriva sectària del govern de Bagdad.
Malgrat que Estat Islàmic controla encara territoris a l’Iraq, i intenta mantenir la ciutats sirianes de Raqqa i Al Muyadin, la seva derrota militar està assegurada, tot i que continuarà actuant allà des de la insurgència, mentre intenta ressituar el califat a territoris del centre d’Àfrica o el Sahel, a la vegada gràcies al califat virtual, continuarà amb atemptats a Europa i Amèrica.
Daesh es va formar en part per antics seguidors de Saddam Hussein. Però les armes i el finançament van venir de governs o institucions religioses de les monarquies petrolieres que li van donar suport directe o indirecte per tal que combatessin el règim xiïta de Bagdad i l’alauita de Damasc. Aquest conflicte econòmic, polític i militar està avui més actiu que mai amb el conflicte del Iemen i la iniciativa d’aïllar Qatar, cosa que pot empènyer l’emirat a acostar-se més a l’enemic persa.
Mossul es va perdre per la rivalitat d’aquests interessos. A més a més, allà hi ha la minoria turca i la voluntat de la veïna Turquia d’impedir el domini kurd de la regió. Així doncs, la ciutat només podrà recuperar definitivament la pau si els bàndols enfrontats a la regió deixen de considerar-la front de les seves diverses batalles.
 Llegir al Punt Avui



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada