dilluns, 29 de maig de 2017

ELS FISCAL DEMANA DOS ANYS DE PRESÓ A 3 DELS AUTORS D'UNA AGRESSIÓ A DUES LESBIANES A BARCELONA L'OCTUBRE DE 2016



El fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, demana dos anys de presó per  tres homes als que considera responsables de l'agressió el 10 d'octubre de 2016 a dues dones lesbianes que s'estaven fent un petó a una taula del bar “Original’s Bakery” de la Via Laietana.  El fiscal també demana per cada un una multa de 6.480 euros i que indemnitzin  a una de les víctimes amb 1.480 euros per les lesions i danys morals causats, i a l'altra amb 500 euros.
  El fiscal considera als encausats autors d'un delicte comés en exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques i un altre lleu de lesions. Segons l'escrit d'acusació, els tres acusats juntament amb altres dues persones que no s'han identificat van actuar "de comú acord i actuant conjuntament, guiats per la seva anadversió a la seva orientació sexual i amb la finalitat de mofar-se d'elles i humiliar-les".  
Així els hi van dir: "Escolteu, no podeu besar-vos en públic", mentre un d'ells, enganxat al vidre de l'establiment des del carrer, es va baixar els pantalons mostrant els genitals. Llavors una de les noies va sortir fora per recriminar aquesta acció i els cinc homes, Miguel XXXX, Miguel YYYY, i Zacariya XXXX i els altres dos no identificats, la van tirar a terra i un d'ells li va donar un  cop de puny a la cara quan es va intentar aixecar i, tot seguit, quatre la van  immobilitzar mentre l'autor del cop de puny fugia corrents. Les dues agredides van seguir, juntament amb altres dues dones als agressors que es van refugiar dins del metro. Mentre seguien els encausats, dos dels quals tenen antecedents penals, aquests van continuar insultant a les noies amb expressions sexistes i homòfobes.

TEXT ÍNTEGRE DE L'ESCRIT D'ACUSACIÓ, ELIMINANT COGNOMS I DADES      


Fiscalía Provincial de Barcelona
Servicio de Delitos de Odio y Discriminación



JUZGADO DE INSTRUCCIÓN Nº 18 BARCELONA
DILIGENCIAS PREVIAS: 1099/2016


AL JUZGADO DE INSTRUCCIÓN


EL FISCAL, despachando el trámite previsto en el art. 780 de la Lecrim, interesa la apertura de juicio oral ante el Juzgado de lo penal, formulando escrito de acusación respecto a  MIGUEL      , MIGUEL       y ZAKARIYA      con base a las siguientes conclusiones provisionales:

PRIMERA: los acusados, MIGUEL     , español, identificado con DNI nº      , mayor de edad y ejecutoriamente condenado por delito de lesiones agravadas en sentencia de fecha 7/03/2016 a la pena de 2 años de prisión, MIGUEL     , español, identificado con DNI      , mayor de edad y con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia, y ZAKARIYA       español, identificado con DNI      , mayor de edad y con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia sobre las 5.30 horas de la madrugada del día 10 de octubre de 2016 cometieron los siguientes hechos:

A esa hora y en ese día Vanessa      y Andrea      , compañeras sentimentales y además de trabajo, después de terminar su jornada laboral en el restaurante “Hard Rock Café”, sito en plaza Cataluña nº 21 de Barcelona, se dirigieron a la cafetería “Original’s Bakery”, sita en la Vía Layetana de esta ciudad,  con el fin de tomar una consumición tranquilamente para lo cual tomaron asiento en una mesa contigua a la cristalera del establecimiento con vistas directas a la vía pública, y en un momento dado, cuando estaban conversando y expresando su afectividad con un beso, aparecieron los tres acusados junto a otras dos personas no identificadas, y puestos todos ellos de común acuerdo y actuando conjuntamente, guiados todos ellos por su animadversión a su orientación sexual y con el fin de mofarse de ellas y humillarlas por dicho motivo, el acusado Miguel       entró dentro del local y les recriminó delante del resto de la clientela al grito de “oye, no podéis besaros en público”, al mismo tiempo que el acusado Miguel      , el cual permanecía en el exterior junto al otro acusado Zakariya       y el resto de sus amigos, se bajaba los pantalones y los calzoncillos y exhibía obscenamente sus testículos a modo de mofa y provocación machista frente a las dos mujeres pegándolos contra el cristal, acto seguido el acusado Miguel        salió nuevamente al exterior para unirse con sus amigos donde siguieron con la burla entre risas hacia las víctimas.

Molesta con lo sucedido Vanessa       salió también fuera del establecimiento para reprocharles su comportamiento diciéndoles: "oye a ti te gustaría estar con tu pareja en un restaurante y que alguien hiciera lo mismo que tú?!, qué te pasa?", siendo en ese instante rodeada por todos ellos, mofándose de ella por su orientación sexual, momento en que el acusado Zakariya       le propinó un fuerte empujón que provocó su caída encima de una papelera y cuando ella trataba de reincorporarse el acusado Miguel       le dio un puñetazo en la cara que provocó un sangrado abundante.

Miguel       decidió huir del lugar y el resto de acusados que rodeaban a Vanessa, al ver que trataba de seguir a quien le acababa de golpear, comenzaron a darle empujones y agarrones para evitar que ella pudiera perseguirle, siendo auxiliada por dos clientas del establecimiento que habían presenciado los hechos y que decidieron ayudarle, las señoras Diana Susana       y Milay Carol     , también pareja sentimental, emprendiendo todas ellas la huida tras el acusado Miguel       que finalmente logró escapar refugiándose en la parada de metro existente en plaza Tetuán. En el trayecto los otros dos acusados continuaron increpando a todas ellas para evitar que lo alcanzasen profiriendo insultos despectivos hacia las mismas por  su orientación sexual.

Vanessa       a consecuencia de estos hechos sufrió herida inciso contusa en zona ciliar y contusión maxilar, precisando para su curación de una sola asistencia facultativa durante 8 días no invalidantes, sin necesidad de tratamiento médico ni quirúrgico y sin quedar secuelas.

SEGUNDA: los hechos descritos son constitutivos de:

A)    Un delito cometido con ocasión del ejercicio de los derechos fundamentales y libertades públicas reconocidos en la Constitución en su modalidad de lesión de la dignidad de las personas por motivos de orientación sexual del art. 510.2 a) del Código Penal en concurso de normas con un delito contra la integridad moral del art. 173.1 CP a resolver en favor del primero conforme al art. 8.1 CP.

B)    Un delito leve de lesiones del art. 147.2 del Código Penal

TERCERA: de ambos delitos son autores los tres acusados, artículo 28 del Código Penal.

CUARTA: por lo que respecta a circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, no concurren en ninguno de los tres en el delito del apartado a) y concurren en el acusado Miguel       la agravante de reincidencia en el delito del apartado B).

QUINTA: corresponde imponer a cada uno de los acusados las siguientes penas:

-         Por el delito del apartado a) la pena de dos años de prisión, inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el periodo de la condena y 9 meses de multa con una cuota diaria de 18 euros y responsabilidad personal subsidiaria en los términos del art. 53 CP (un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas de multa

-         Por el delito del apartado b) la pena de 3 meses de multa con una cuota diaria de 18 euros y responsabilidad personal subsidiaria en los términos del art. 53 CP (un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas de multa) y prohibición de acercamiento a Vanessa y Andrea       , cualquiera que sea el lugar en el que se encuentren en un radio de 1.000 metros, y de comunicación por cualquier medio o procedimiento, todo ello por tiempo de 6 meses.

Condena en costas.

RESPONSABILIDAD CIVIL: los tres acusados como responsables civiles directos y solidarios indemnizarán conjuntamente a  Vanessa       en la cantidad de 480 euros por las lesiones causadas, más 1.000 euros por daños morales, y a Andrea       en otros 500 euros por daños morales, cantidad que se incrementarán en el interés legal con arreglo a lo dispuesto en el art. 576 de la Ley de Enjuiciamiento civil vigente.

OTROSÍ I: asegúrense las responsabilidades pecuniarias formándose pieza separada a tal efecto.

OTROSÍ II: confiérase traslado expresamente al Ministerio Fiscal del escrito de defensa emitido por los letrados de los acusados

OTROSÍ III: Se interesa que por parte del Juzgado de lo Penal el día del señalamiento se dispongan los medios técnicos necesarios para la visualización de las grabaciones de los hechos contenidas en los videos unidos a folio 145 de las actuaciones.

OTROSÍ IV: para el acto del juicio oral este Ministerio propone la siguiente prueba:


Barcelona a 4 de mayo de 2017

                                                                  EL FISCAL, M.A. AGUILAR


diumenge, 28 de maig de 2017

EL BLOG ARRIBA AL MILIÓ DE VISITES (1.000.000) CINC ANYS I MIG DESPRÉS D'HAVER-LO CREAT.



El meu blog creat  l'octubre de 2011 coincidint amb la publicació del llibre Xenofòbia a Catalunya ha arribat aquest vespre al milió de visites. Tot i que hi penjo els articles que he publicat aquest temps a diferents mitjans: El Punt-Avui, El Periódico, El País, El Triangle, Nació Digital, etc... sobre temàtiques de política internacional, conflictes internacionals, Pròxim Orient, Magreb, islam, drets humans, immigració, temàtiques de seguretat, extremadreta i terrorisme i altres de societat, cultura, sèries de TV i política, els articles o entrades més vistos són els que publico només aquí al blog sobre ultradreta a Catalunya, Espanya i Europa, temàtica sobre la que el blog ha esdevingut un dels portals, blogs o webs de referència.
Gràcies a tots el que el seguiu!

Tot i i que si s'entra per la pàgina d'inici no es computa vista a cap entrada o artícle  concret, els més vistos són:






















divendres, 26 de maig de 2017

ULTRES ESPANYOLISTES DE PxC i GENERACIÓN IDENTITARIA AMB VEÏNS ANTIMESQUITA, i INDEPENDENTISTES DEL "MOVIMENT IDENTITARI CATALÀ" MONOPOLITZEN LA MANIFESTACIÓ ANTI-COLAU D'AHIR. La Brigada Mòbil va haver de separar els dos grups que tot i l'antagonisme ideològic portaven banderes semblants: Creu Sant Jordi i Lambda espartana


Ultres o identitaris espanyolistes i independentistes van coincidir amb banderes i símbols iguals o semblants. (Fotos: Bertran Cazorla)
 Grup de PxC i contra mesquita

Ahir a la tarda es va viure una situació surrealista a la Plaça Sant Jaume de Barcelona on el Moviment Anti-Colau va convocar una manifestació contra l'acció del govern municipal en complir-se dos anys de les eleccions.
A la concentració només hi van assistir poc més d'un centenar de persones, si bé va haver-hi gent que hi va anar, però va marxar en veure l'ambient i qui eren el gruix dels manifestants. Això van fer el diputat de Junts pel Sí, Eduardo Reyes, i el regidor del PDCAT, Jordi Martí.
Els fet és que a part d'alguns simpatitzants del PDCAT -que  portaven un full de propaganda del partit contra l'alcaldessa- i de Ciutadans, el gruix del manifestants estaven dividits en dos grups.
Uns eren de Plataforma X Catalunya (PxC), el col·lectiu proper a PxC "Generación Identitaria" i veïns del carrer Japó de Nou Barris contraris a l'oratoria islàmic que s'hi obrirà. De fet PxC, de la mà del seus nous dirigents Pablo Barranco i Jordi de la Fuente, han animat i dinamitzat aquesta campanya contar l'oratori o mesquita. Generción Identitaria portava una pancarta "Fronteras Seguras", se suposa contra l'acollida de refugiats.
L'altre grup anava darrera la pancarta del Moviment Identitari Català (MIC), grup independentista de caire etnicista o xenòfob de l'àmbit "33", "Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana"  en el que s'ubica l' escissió de PxC, SOM Identitaris, grup que ahir no va ser a Sant Jaume. El MIC que nega ser racista o xenòfob, diu a la seva web que lluita "per una Catalunya Catalana, perquè les ajudes socials siguin pels catalans, per una regularització de la immigració i sobretot, veure desaparèixer del nostra voltant aquesta paparra fastigosa tan arrelada, aquest esperit castellà que tan a la vora tenim"
El més curiós és que els dos grups, tot i l'antagonisme independentista català i espanyolista, compartien simbologia, banderes blanques amb la creu vermella de Sant Jordi, la bandera catalana i la lambda espartana, símbol del molts ultres identitaris europeus adoptat primer a França  de l'escut circular amb la lletra lambda o cercle amb l'angle a l'interior. Amb els ultres o identitaris independentistes hi havia l'exmilitant de Terra Lliure, Frederic Bentanachs, que va intervenir fent com de portaveu.

Entre els dirigents de PxC que estaven presents hi havia el seu nou home fort, l'ex dirgent del MSR, Jordi de la Fuente, el vicepresident de PxC, Pablo Barranco, retornat al partit fa un any, i la nova Secretària General i regidora de Mataró, Mònica Lora. Lora és l´únic regidor o regidora que té PxC a la província de Barcelona, on a l'anterior mandat en van aconseguir 47. La resta d'antics dirigents de PxC de fa tres anys no se'n va veure més d'un parell, en haver abandonat la majoria la militància, tret dels regidors actuals de Salt i el Vendrell que no es van desplaçar a Barcelona.
La tensió entre els dos grup va anar creixent i un membre del Moviment Identitari Català va cridar: “Contra les mesquites, sí; però banderes espanyoles, no!”, els dirigents de PDCAT i Junts pel Sí van marxar i la Brigada Mòbil del Mossos va fer un cordó separant els dos grups, si bé no es va produir cap incident més enllà de crits i retrets. 
 Generación Identitaria -espanyolistes-, propers a PxC i al moviment anti mesquita amb els mossos que els separen del Moviment Identitari Català, independentista

Ultres o identitaris independentistes del Moviment Identitari Català. Tan uns com altres parten la Lambda Espartana: Cercle amb l'angle a l'interior. Els de PxC i Generación Identitaria a les banderes i els independentistes a la pancarta de color daurat.  Al fons pancartes de CGT d'una altra manifestació que va coincir a Sant Jaume.
Ultres indepes i espanyolistes amb la Lambda Espartana
Generación Identitaria portava una pancarta "Fonteras Seguras" contra l'acollida de refugiats. (Fotos: Bertran Cazorla)


dijous, 25 de maig de 2017

TRUMP, NI PLA NI DIAGNÒSTIC. Anàlisi de la vista de Trump a Aràbia Saudita, Palestina i Israel


Si una conclusió es pot treure del viatge de Donald Trump a l'Aràbia Saudita, Israel i Palestina és que les seves propostes estan buides de contingut més enllà de la seva capacitat per repetir el que sap fer en l'àmbit privat -negocios-, i el que ha demostrat en els seus mesos de mandat en l'àmbit de les relacions internacionals: empitjorar les coses. I és que més enllà de la venda d'armes a l'Aràbia Saudita per 110.000 milions de dòlars, i les seves afirmacions que es pot aconseguir un acord de pau a Palestina només censurant a l'Autoritat Palestina i sense proposar ni exigir res a Israel, ha comès el despropòsit de responsabilitzar Iran del terrorisme amb una rotunditat que ni tan sols assumeixen i als apologetes de l'Eix del Mal de 2003.

La bona harmonia mostrada a Riad davant el rei Salman i els altres mandataris  musulmans davant els quals Trump va realitzar el seu discurs, no vol dir que hagi abandonat la seva islamofòbia, ni que s'hagi apropat als països àrabs, atès que ell sempre ha estat a prop de les monarquies petrolieres. Trump va decretar el veto migratori als ciutadans de Síria, Iran, Iraq, Sudan, Líbia, Somàlia i el Iemen, i ha qualificat de equivocada la decisió d'Europa de permetre l'entrada de refugiats. Però el rebuig de Trump a l'acollida de refugiats és una cosa que apliquen rigorosament la majoria de monarquies sunnites amb les que es va reunir a Riad, que no han acollit refugiats sirians a excepció d'alguns pocs familiars dels dirigents dels grups salafistes que combaten allà. En cap moment Trump va plantejar vetar l'entrada de ciutadans saudites i de les altres monarquies d'on van sortir els suïcides de l'11-S, i des d'on surten els fons amb què s'han finançat els grups insurgents salafistes. En uns casos han estat organitzacions governamentals saudites o Qatar les que han donat suport amb armes o diners a aquests grups, mentre que en altres, els fons han sortit d'organitzacions religioses o caritatives tolerades o properes a membres de les famílies reals. Les armes d'aquests grups sirians, molts dels quals, van acabar sent absorbits o aliant-se amb a l'Estat Islàmic i el Front Al-Nusra d'Al Qaida, van ser venudes o donades per persones i organitzacions properes als que governen les monarquies del Golf.

Trump sembla que hagi volgut passar pàgina a afirmacions com que "l'islam ens odia", matisant que "no és una batalla de religions, sinó contra bàrbars, del bé contra el mal", alhora que ha culpat l'Iran d'estar darrere del terrorisme islàmic. Però oblida que si les campanes han tornat a sonar en les esglésies de Síria ha estat gràcies al suport de les milícies d'Iran i Hizbul·là. I dic que Trump només sap empitjorar les coses, perquè en exigir la ruptura de l'acord nuclear amb l'Iran, enforteix als que rebutgen les reformes del president Rohani. Trump va dir en campanya que calia prohibir l'entrada de musulmans "fins que els nostres representants puguin determinar què està passant" i que tenia un pla per acabar amb l'Estat Islàmic. Però no només ha demostrat no tenir pla, sinó que li manca una cosa prèvia,  la capacitat com a governant de fer un diagnòstic del problema.

diumenge, 21 de maig de 2017

ALGÚ AJUDARÀ L'IRAN? Analitzo al Punt Avui victòria del reformador Rouhani i el desig de les monarquies àrabs, d'Israel i de Tump perquè continuï aïllat



La victòria del president iranià, el reformador Hassan Rouhani, que amb el 57% dels vots revalida el seu mandat quatre anys més i derrota l'ultraconservador Ebrahim Raisi, coincideix amb la visita de Donald Trump a l'Aràbia Saudita, on signarà un acord de venda d'armes per 100.000 milions de dòlars per modernitzar l'exèrcit saudita, que no té, ara per ara, com a principal enemic els grups gihadistes d'Al-Qaida i Estat Islàmic, sinó l'Iran. L'Aràbia Saudita vol dissuadir amb la seva superiorat militar l'Iran i els seus aliats xiïtes del Iemen, el Líban i Síria. Actualment l'aviació i les tropes saudites estan força implicades en la guerra del Iemen, combatent les milícies xiïtes houthis, que tenen el suport de Teheran.

Rouhani ha guanyat les eleccions, tot i el suport indirecte del líder suprem, Alí Khamenei, al derrotat Raisi, atès que la majoria dels ciutadans, sobretot els de mitjana edat i els joves, donen suport a les reformes que Rouhani ha aconseguit implementar en el seu primer mandat. Per posar un exemple, ha suprimit la “policia de la moral”, que multava i apallissava les dones que detenia pel fet d'anar vestides de manera considerada poc decorosa. Però el principal canvi aconseguit per Rouhani ha estat la millora de l'economia, produïda per la reducció de les sancions després de l'acord nuclear amb els EUA i Europa. I el fruit més important d'aquest acord és que ha donat esperança a la població jove i no tan jove que mira cap al futur i l'exterior, a diferència dels Guardians de la Revolució i els militars, que controlen de manera mafiosa l'economia, i dels ancians i la gent més religiosa, partidària dels aiatol·làs que no volen que res canviï, sigui perquè ells s'enriqueixen, sigui perquè encara esperen l'arribada de l'imam ocult del xiisme, el Mahdi o messies, que ha de complir la profecia. Rouhani no ho tindrà fàcil per aconseguir els canvis. Però, a diferència del que li va passar a l'expresident Khatami, que, entre el 1997 i el 2005, va veure com les seves reformes eren rebutjades pel Líder Suprem i els òrgans no democràtics de l'Assemblea d'Experts i el Consell de Guardians, i que els seus vuit anys de mandat frustrat van donar pas al del conservador Ahmadinejad i a la tupinada del 2009, ara la població jove i no tan jove que vol un canvi és majoria. Els que eren joves l'any 1997 o el 2005, i van veure fracassades les seves esperances, ara són de mitjana edat, però darrere seu ara hi ha milions de nous joves. I tots tenen unes eines com internet i les xarxes socials que els obren al món, i que, tot i les restriccions imposades pel règim, fan més difícil fer-los callar.

Serà cabdal en l'evolució cap a les reformes que es demanen qui i com substituirà el ja vell Líder Suprem, Alí Khamenei, i si serà possible una transició gradual de l'actual teocràcia cap a un règim democràtic sense les restriccions d'ara. Evidentment, la mil·lenària lluita entre àrabs i perses, entre xiïtes i sunnites, que hi ha darrere la rivalitat entre l'Aràbia Saudita i l'Iran no facilita aquesta normalització.

Per això, perquè l'economia i el dia a dia de la societat iraniana millorin, caldrà que es continuï aplicant l'acord amb l'Iran aconseguit per Barack Obama, que farà millorar l'economia. Però les monarquies petrolieres i Israel s'hi oposen, atès que prefereixen un Iran aïllat i feble. I es fa difícil saber quines cartes jugarà l'imprevisible Trump, que l'única cosa que sap fer bé és fer negocis, com la venda d'armes per un import de 100.000 milions a l'Aràbia Saudita, negociada, per cert, pel seu gendre, el jueu Jared Kushner, sense que això molestés la pietosa família reial saudita.

divendres, 12 de maig de 2017

EL REPTE D'EUROPA: DESACTIVAR DISCURS DE LE PEN. Publico a Nació Digital

«Si França, Brussel·les i Berlín no actuen sobre les causes que han propiciat la pujada de Le Pen, d’aquí cinc anys, digui com es digui el partit que lideri, podrà ser de veritat el guanyador»


Xavier Rius, Nació Digital. 12 de maig de 2017

"Ahir una nova Amèrica, demà una nova Europa", va proclamar Geert Wilders, líder de l’holandès Partit per la Llibertat el 22 de gener a la localitat alemanya de Coblença, on els líders dels partits ultres europeus encapçalats per ell mateix, per Marine Le Pen i per Frauke Petry d'Alternativa per Alemanya, van anunciar una primavera patriòtica que canviaria el continent.

Pocs analistes havien pronosticat les victòries del Brexit i de Trump, i aquells dies les enquestes donaven com a vencedor en les eleccions holandeses de març a Wilders, mentre Le Pen acariciava la possibilitat de guanyar la primera volta de les presidencials. El Front Nacional era des de 2014 el primer partit de França, com ho demostrava el fet de ser el més votat a les últimes eleccions europees i regionals.  I Petry liderava un partit euroescèptic que, en el context de la crisi dels refugiats, després d'adoptar consignes contràries a l'islam, havia obtingut el 24% dels vots a Saxònia-Anhalt i el 20,8% a Mecklenburg-Pomerània, superant a la CDU de Merkel, i les enquestes donaven a Petry el 15% dels vots de cara les legislatives de setembre, el que convertiria Alternativa per Alemanya en la tercera força.


Le Pen mai va creure que pogués guanyar la segona volta de les presidencials de diumenge, però sí que trauria uns resultats molt millors que els que ha obtingut i que la seva veritable victòria la tindria a les legislatives de juny. I més enllà que la Unió Europea hagi respirat tranquil·la per l’àmplia victòria d’Emmanuel Macron, el cert és que Le Pen, més enllà de quedar-se per sota dels pronòstics, ha doblat els vots del seu pare i ha obtingut 10.644.118 vots, trencant el sostre de vidre del Front Nacional i finiquitant el cordó sanitari republicà que feia que en segona volta tots els altres partits fessin front comú contra el FN.

Certament la victòria de Macron és una bona notícia per Europa, però si França, Brussel·les i Berlín no desactiven algunes de les causes que han propiciat la pujada de Le Pen, d’aquí cinc anys, digui com es digui el partit que lideri Marine Le Pen, podrà ser de veritat el guanyador. I Le Pen sembla que amb la proposta de redefinir o fer un nou partit i potser passant pàgina a propostes que espanten també als seus votants potencials com la sortida de l’euro, ja s’està posant les piles i sembla que se centrarà més en l’aspecte identitari, la islamofòbia i el rebuig a la immigració, així com el rebuig a la “casta política” francesa i la tirania d’Alemanya.

Recordem que fa cinc anys François Hollande en guanyar les eleccions va proclamar davant la multitud que l’aclamava a la Bastilla: “He sentit la vostra voluntat de canvi”. Hollande deia això en un moment que la classe política estava força desacreditada pel seu aïllament de la realitat de que vivia la ciutadania. Encara no feia un any de l’escàndol sexual i econòmic del qui havia intentat ser candidat socialista a la presidència, Straus Khan.  I el mandat d’Hollande no s’ha caracteritzat per cap canvi ni pel fets, ni per les formes del president.

Ara Macron té una nova i potser última oportunitat, i més enllà de la seva capacitat de regenerar la vida política francesa, cal que Brussel·les i Berlín facin un gir cap a una Europa més social. Macron va celebrar la victòria fent sonar l’himne d’Europa. Angela Merkel ha felicitat a Macron però continua oposant-se al fet que es comparteixi el deute amb els anomenats eurobons, a reformar el pacte d’estabilitat i a alleugerir les polítiques d’austeritat. I si la Unió Europea no fa aquests canvis, Macron es trobarà atacat per dos fronts, els la França insubmisa de Melenchon i el partit de Le Pen, amb una mena de pinça al carrer i al Parlament que desacreditarà les institucions franceses i europees, que podria propiciar una victòria real de Le Pen d’aquí cinc anys.

Wilders no va guanyar les eleccions del març, i Petry ha dimitit en viure Alternativa per Alemanya una nova crisi. La primavera ultra europea anunciada, aquest any evidentment no serà, però si Macron no aconsegueix regenerar la classe política francesa i Europa no fa un canvi de polítiques econòmiques, d’aquí cinc anys una Le Pen que no té res a perdre, podria ser la novena presidenta de la Vª República francesa, i el projecte europeu llavors sí que faria aigües.


 Llegir a Nació Digital



diumenge, 7 de maig de 2017

LES COVES DEL TOLL A "NIT I DIA", coves i masies del Moianès al cinema (publico a Nació Digital)



 Xavier Rius, Nació Digital, Nació Manresa, 7 de maig de 2107

L'episodi de la sèrie de TV3, Nit i Dia, d'aquesta setmana, començava amb unes escenes rodades a l'interior i exterior de les Coves del Toll i les Teixoneres de Moià. A aquestes coves s'hi va trobar l'estiu passat una dent i un fragment de crani que, segons els investigadors de l'IPHES (l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social), pertany a un nen del neandertal, fet que, com va dir en la seva presentació l'arqueòleg i antropòleg Eudald Carbonell –l'Indiana Jones català-, ha donat més valor i interès a aquestes coves, en confirmar que allà hi van viure humans fa 50.000 anys, obrint perspectives a noves troballes.

A l'episodi de de Nit i Dia uns nois arriben en bicicleta a una cova que porta anys tancada. Trenquen el cadenat i entren per gravar-hi un vídeo que penjaran a la xarxa. Però després de recórrer unes galeries, troben un cos momificat que l'equip forense de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, de la doctora Sara Grau (Clara Segura), determina que és d'un nen, no del neanthertal, sinó de fa uns vint anys.

Diferents indrets naturals, coves, baumes i masies del Moianès han estat localització de diverses pel·lícules i anuncis publicitaris tot i que potser en alguns casos no se li ha donat gaire difusió al lloc de localització. La producció cinematogràfica de TV3, Terra Baixa, es va gravar tant exteriors com interiors a la masia el Verdeguer de Castellcir, tret de les escenes d'alta muntanya que es van filmar sota el Pedraforca. Una trentena de veïns de Castellterçol, Castellcir i Moià van fer d'extres i figurants a la pel·lícula.

També dins i fora el Verdeguer s'hi van gravar el 2014 diverses escenes de la pel·lícula Anacleto, agente secreto. Allà l'agent que interpreta Imanol Arias, convertia en carn picada per botifarra a algun dels desafortunats que s'havia carregat. I per les localitzacions de l'exterior, amb tirotejos inclosos, el director va necessitar figurants, no pas avis de la comarca com a Terra Baixa, sinó vaques que havien de ser blanques amb taques negres i es va haver de portar bestiar de la masia la Gònima de Moià.

Una altra masia que ha fet de localització per diversos anuncis ha estat el Prat de Moià, que va ser escenari durant tres anys dels anuncis d'espetec i pizzes de Casa Tarradellas. I és que la masia El Prat, contigua al camp de vol del mateix nom, s'assembla molt a la masia del dibuix que és el símbol de la marca.

El fet que es triï una localització natural o arquitectònica per una sèrie o pel·lícula sempre dóna més valor a l'indret i fa que més gent el visiti. Recordem l'efecte positiu que va representar per Girona que s'hi gravés fa un any i mig Joc de Trons, al marge de l'efecte econòmic a curt termini d'esdevenir plató de rodatge i tenir allà als actors i equip de gravació. Al Moianès tenim coves prehistòriques, dòlmens, baumes habitades fins no fa gaire, poues de glaç i rutes de pedra seca que formen part del Geopark de la UNESCO de la Catalunya central. També tenim moltes masies emblemàtiques i castells –alguns en estat lamentable- poc coneguts i compatibles amb un turisme sostenible. Alguns d'aquest indrets, com les Coves del Toll, han entrat al circuit d'activitats educatives per a escoles amb una gran afluència de grups d'escolars. Però tot i els avenços fets per l'anomenat Ecomuseu del Moianès i a les noves retolacions de camins fetes per algun ajuntament, encara es difícil arribar a molts d'aquests indrets degut l'absència de senyalitzacions o ser poc encertades. Per posar quatre exemples, no hi ha indicacions per arribar al Castell de la Popa de Castellcir des de les tres rutes que s'hi pot accedir; els senyals de la ruta per anar a peu de Moià a les Coves del Toll són unes fotocòpies plastificades subjectades amb xinxetes a troncs d'arbres posades al marge de les administracions; la ruta de la Pedra Seca de Monistrol de Calders no està indicada fins que has sortit del poble després de travessar una urbanització. I alguns dels rètols que indicaven com arribar al Molí de Brotons des de Moià, van caure o desaparèixer fa anys i alguns continuen sense tornar-se a posar. Seria millor senyalitzar-los de nou, sense haver d'esperar es donin a conèixer per haver estat triats per fer-hi un rodatge. 

"Nit i Dia" i el Caso
 "La Embajada", juicio en Bangkok
Tras el fin del Príncipe 

dimecres, 3 de maig de 2017

EL FRACÀS DE LA PRIMAVERA ULTRA. Només si els votants antiglobalització de Melenchon s'abstenen massivament i part dels de Fillon la voten, Le Pen podria guanyar




 "Ahir una nova Amèrica, demà una nova Europa", va proclamar Geert Wilders, líder de l'holandès Partit per la Llibertat el 22 de gener a la localitat alemanya de Coblença, on els líders dels partits ultres europeus encapçalats per ell mateix, per Marine Le Pen i per Frauke Petry d'Alternativa per Alemanya, van anunciar una primavera patriòtica que canviaria el continent. Aquells dies les enquestes donaven per vencedor en les eleccions holandeses de març a Wilders, mentre Le Pen acariciava la possibilitat de guanyar la primera volta de les presidencials. I Petry liderava un partit euroescèptic que a la calor de la crisi dels refugiats, després d'adoptar consignes contràries a l'islam, havia obtingut el 24% dels vots a Saxònia-Anhalt i el 20,8% a Mecklenburg-Pomerània Occidental, superant a la CDU de Merkel. Amb els socialdemòcrates sense candidat per oposar-se a Merkel, les enquestes donaven a Petry el 15% dels vots de cara les legislatives de setembre, el que convertiria Alternativa per Alemanya en la tercera força.

Però aquesta primavera no s'està fent realitat. Wilders no va vèncer al març i, amb un 13% de vots va quedar molt per darrere del liberal Mark Rutte. Le Pen ha passat a la segona volta però com a segona, i llevat que els votants indignats de Melenchon es quedin a casa, i que part importande dels de Fillon es passin a Le Pen, la victòria de Macron sembla segura. I el tercer pilar d'aquest renéixer ultra, Alternativa per Alemanya, va viure el fa deu dies un congrés autodestructiu en què van aflorar les lluites i projectes contradictoris, girant cap a la radicalitat, el que va motivar la retirada de Petry. Finalment, amb els reiterats fracassos de Donald Trump i el seu enfrontament amb Rússia arran de Síria, s'ha trencat el miratge d'un nou lideratge mundial que somiava la ultradreta, encarnat pels agermanats Trump i Putin.

Una de les causes del fracàs d'aquest assalt al poder és que part dels seus suports no es devien a l'adhesió a les seves propostes, sinó al rebuig a determinats efectes de la globalització o a la manca de nous lideratges en els partits tradicionals. Va aparèixer Macron a França o la candidatura del socialdemòcrata Schultz a Alemanya, i els suports dels ultres disminueixen. I a França la candidatura esquerrana de Mélenchon ha capitalitzat el desencant.

Però més enllà del vot prestat que puguin recollir, el seu fracàs es deu a la incoherència de les seves propostes que, com va passar al congrés del Alternativa per Alemanya, poden fer esclatar el partit. Uns són liberals anti-establishment, però el seu projecte econòmic no es diferencia en res a la dreta pura i dura. Altres provenen de l'antisemitisme i passen de negar l'Holocaust a proclamar que Israel és l'aliat i baluard enfront de l'islam. Uns són conservadors ultracatòlics contraris al matrimoni gai, i altres com el número dos del FN, Florian Philippot, és homosexual i favorable al matrimoni gai. I aquestes diferències són insostenibles tret que hi hagi un lideratge fort i inqüestionable, com ha aconseguit Marine Le Pen. Però si tot i això Le Pen és derrotada per un ampli marge, amb la seva derrota haurà fracasat definitivament l'anunciada primavera ultra o patriòtica.  Esperem que alguns dels milions de votants indignats de Mélenchon no es quedin a casa o canviïn de bàndol el 7 de maig, i que els votants més conservadors de Fillon no donin el seu vot a Le Pen.

EL FRACASO DE LA PRIMAVERA ULTRA
“Ayer una nueva América, mañana una nueva Europa”, proclamó Geert Wilders, líder del holandés Partido por la Libertad el 22 de enero en la localidad alemana de Coblenza, donde los líderes de los partidos ultras europeos encabezados por él mismo, por Marine Le Pen y  por Frauke Petry de Alternativa por Alemania, anunciaron una primavera patriótica que cambiaría el continente. Aquellos días las encuestas daban por vencedor en las elecciones holandesas de marzo a Wilders, mientras Le Pen acariciaba la posibilidad de ganar la primera vuelta de las presidenciales. Y Petry lideraba un partido euroéscéptico que al calor de la crisis de los refugiados, tras adoptar consignas contrarias al islam, había obtenido el 24% de los votos en Sajonia-Anhalt y el 20,8% en Mecklemburgo-Antepomerania, superando a la CDU de Merkel. Con los socialdemócratas sin candidato para oponerse a Merkel, las encuestas daban a Petry el 15% de los votos de cara las legislativas de septiembre, lo que convertiría Alternativa por Alemania en la tercera fuerza.
Pero esta primavera no se está haciendo realidad. Wilders no venció en marzo y, con un 13% de votos quedó muy por detrás del liberal Mark Rutte. Le Pen ha pasado a la segunda vuelta pero como segunda, y a no ser que los votantes indignados de Melenchon se queden en casa, y que parte importande de los de Fillon se pasen a Le Pen, la victoria de Macron parece segura. Y el tercer pilar de este renacer ultra, Alternativa por Alemania, vivió el hace diez días un congreso autodestructivo en el que afloraron las luchas y proyectos contradictorios, girando hacia la radicalidad, lo que motivó la retirada de Petry. Por último, con los reiterados fracasos de Donald Trump y su enfrentamiento con Rusia a raíz de Siria, se ha roto el espejismo de un nuevo liderazgo mundial que soñaba la ultraderecha, encarnado por los hermanados Trump y Putin.
Una de las causas del fracaso de este asalto al poder es que parte de sus apoyos no se debían a la adhesión a sus propuestas, sino al rechazoa determinados efectos de la globalización o a la falta de nuevos liderazgos en los partidos tradicionales. Apareció Macron en Francia o la candidatura del socialdemócrata Schultz en Alemania, y los apoyos de los ultras disminuyen. Y en Francia la candidatura izquierdista de Mélenchon ha capitalizado el desencanto.
Pero más allá del voto prestado que puedan recoger, su fracaso se debe a lo incoherente de sus propuestas que, como ocurrió en el congreso del Alternativa por Alemania, pueden hacer estallar el partido. Unos son liberales anti-establishment, pero su proyecto económico no se diferencia en nada a la derecha pura y dura. Otros provienen del antisemitismo y pasan de negar el Holocausto a proclamar que Israel es el aliado y baluarte frente al islam. Unos son conservadores ultracatólicos contrarios al matrimonio gay, y otros como el número dos del FN, Florian Philippot, es homosexual y favorable al matrimonio gay. Y estas diferencias son insostenibles a no ser que haya un liderazgo fuerte e incuestionable, como ha conseguido Marine Le Pen. Però si pese a ello Le Pen es derrotada por un amplio margen, con su derrota habrá fracasado definitivamente la anunciada primavera ultra o patriòtica. Esperemos que algunos de los millones de votantes indignados de Mélenchon no se queden en casa o cambien de bando el 7 de mayo, y que los votantes mas conservadores de Fillon no den su voto a le Pen.