dimecres, 26 d’abril de 2017

L'OPERACIÓ ANTIJIHADISTA "APOLO", LIDERADA PELS MOSSOS, AMB PARTICIPACIÓ DE LA POLICIA BELGA, GENDARMERIA MARROQUÍ, POLICIA ESPANYOLA I EL CNI, REPRESENTA UN AVAL A LA CAPACITAT DELS MOSSOS DESPRÉS DELS ENTREBANCS VISCUTS FA DOS ANYS A L'OPERACIÓ "CARONTE", EN LA QUE LA POLICIA NACIONAL VA INTERFERIR EN L'ACTUACIÓ DELS MOSSOS I L'AUDIÈNCIA NACIONAL VA TOMBAR LA VINCULACIÓ NEONAZI

L'èxit operatiu dels Mossos d'Esquadra en l'operació antijigadista, Apolo, duta a terme ahir dimarts a Barcelona i a Tànger, amb nou detinguts, amb participació de la gendarmeria marroquí, la policia belga, el CNI i la policia espanyola, sota la tutela del titular del jutge del jutjat central 6 de l'Audiència Nacional, Eloy de Velasco, i amb col·laboració també de la jutge belga que instrueix  els atemptats de Brussel·les del 22 de març de 2016, produits en el marc de la captura de Salah Abdeslam, autor dels atemptats de París del 13 de novembre de 2015, és una mostra de la capacitat d'informació, anàlisis, investigació i actuació de la policia catalana. 
L'èxit d'aquesta operació constata que si no hi ha interferències o rivalitats operatives o polítiques amb altres cossos policials, es poden aconseguir èxits importants en la desarticulació preventiva del terrorisme jihadista. Així agents de la Comissaria General d'Informació dels Mossos han participat també als registres fets ahir a la ciutat marroquina de Tànger.
Fos un o no un error  d'informació i anàlisis la vinculació que van fer els Mossos de l'ultra Frias amb la cèl·lula jigadista, la interferència de la Policia Nacional advertint als jigadistes de la investigació dels Mossos, va ser una mostra de com no s'ha d'actuar. 
Ara, en canvi, la col·laboració entre la policia espanyola, CNI i els Mossos ha sigut bona i no han impedit la col·laboració amb les policies de Bèlgica i Marroc. Potser ho han fet de bon grat pel convenciment de la cúpula política del Ministeri que s'ha d'actuar plegats, o potser ha estat perquè els Mossos ja estaven creuant informació amb la policia i la judicatura belga que, donada la gravetat dels atemptats de Bèlgica i París, no estan per permetre que picabaralles casolanes entre Mossos i el Ministeri de l'Interior espanyol interferís en l'eficàcia de la lluita antiterrorsita en un  dels serrells dels atemptats més greus que s'han viscut recentment a Europa com van ser els de París i Brussel·les.
L'operació feta ahir a Barcelona i la ciutat marroquina de Tànger, neix de la localització el 10 de setembre passat, d'uns dels ahir detinguts, davant la Sala Apolo de Barcelona on actuava aquella nit el grup Eagles of Death Metal, el mateix grup que va actuar a la Sala Bataclan la nit de l'atemptat de París de novembre de 2015. Els Mossos van fer una ampli dispositiu d'informació i investigació aquell dia, i van localitzar a aquesta persona a la que ja investigaven per delinquència comuna des de feia mesos per una denúncia d'un ciutadà. 
Els Mossos van investigar-lo a ell i al seu entorn apareixent un que estava amb una resanya preocupant al fitxer SIRENE (Supplementary Information Request at the National Entry) del Sistema d'Informació de Schengen de les policies europees. I comunicant-ho al jutge Eloy de Velasco del Jutjat Central 6 de l'Audiència Nacional, es va anar iniciant la col·laboració amb la policia belga i marroquina.  I quatre dels detinguts a Barcelona estan relacionats amb Yassine Atar, germà del presumpte cervell dels atemptats de Brussel·les i de París, Oussama Atar. Els Mossos van confirmar la relació d'alguns dels detinguts amb Yassine Atar,  però a Oussama no se l'ha localitzat ni detingut a Barcelona.

  



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada