dimecres, 13 de desembre de 2017

L'ANTIFEIXISME QUE UTILITZA O JUSTIFICA LA VIOLÈNCIA NO MEREIX DIR-SE ANTIFEIXISTA


 Crec que hi ha un sector del moviment antifeixista que no mereix aquest nom, donada la seva justificació d'actes violents contra persones d'ideologia espanyolista. Ho vaig tornar a dir fa unes setmanes amb motiu del judici a sis persones acusades d'agredir a uns ultres que eren amb banderes espanyoles a un bar de Sants el 12 d'octubre de 2013.  Res justifica agredir algú perquè pensa diferent.
Lanza va ser condemnat i va estar a la presó entre 2006 i 2012 per deixar tetraplègic a un guàrdia Urbà de Barcelona, i el seu cas, presentat com un muntatge policial, va centrar part del documental Ciutat Morta, dirigit per Xavier Artigas i Xapo Ortega.
Jo mateix vaig donar veracitat -i ho mantinc- a les males pràctiques d'alguns agents de les Unitats Antidisturbis de la Guàrdia Urbana i  així ho vaig publicar al meu blog i al  Periódico. Però això no treu que s'hagi de condemnar la violència de persones, dites antifeixistes, contra agents de la policia o contra persones d'ideologia contraria. 

Que el veí de Saragossa mort, fos membre del grup de motards Templarios, portés uns elastics amb la bandera espanyola, o simpatitzés amb algun grups d'ultradreta no justifica cap mena d'agressió física. Publico aquí el comunicat que ha fet el Movimiento contra la Intolerancia sobre aquest crim:

Movimiento contra la Intolerancia pide a los Partidos Políticos que condenen el Crimen de Odio de Zaragoza y a la ciudadanía que no vote a quien no lo condene El execrable homicidio cometido en Zaragoza que acabó con la vida de Víctor Laínez, ante el que solo cabe lamentar su fallecimiento y manifestar la condena de los hechos, pone de manifiesto una vez más que en nuestro país se cometen crímenes de odio por motivos ideológicos, mostrándose como síntoma del clima de intolerancia profunda y extrema que progresivamente se instala en nuestra sociedad, tras alentar el fanatismo y el odio en escenarios de diversos conflictos políticos en España.
Esta intolerancia criminal revela que de nuevo lo peor de nuestra historia contemporánea emerge  amenazando nuestra convivencia democrática y los valores cívicos que deben presidirla, en especial los Derechos Humanos que son para todos y cuya universalidad nuestra Constitución así recoge. Vivimos un clima de intolerancia especialmente alentado desde las redes sociales que dan cobijo a los peores discursos de odio facilitados por un anonimato calculado, también por ignorancia y sobre todo por la impunidad que disfrutan sus autores.
También, de manera insensata, observamos informaciones falsas y discursos de intolerancia exacerbada en medios de comunicación y mítines políticos, realizados con ánimo de dañar la dignidad de las personas adversarias y a la verdad de los hechos, en especial con motivo de la crisis catalana, contribuyendo a un incivismo en donde crece un comportamiento que puede derivar en crímenes de odio.
Nadie puede legitimar este homicidio, ninguna ideología, ningún argumento debe facilitar que no se condene radical y absolutamente este crimen de odio. Y por ello queremos recordar hoy las palabras del Juez que condenó el asesinato de Isaac Rabin que afirmaba que “aquellas ideologías que justifican el asesinato, acaban convirtiendo el asesinato en ideología”.
Pedimos a todos los partidos políticos que condenen de forma absoluta y enérgica este crimen de odio cometido en Zaragoza y pedimos a la ciudadanía su compromiso en defensa del civismo democrático y su exigencia a los partidos políticos de reclamación de condena de este crimen de odio y de toda violencia realizada por motivos ideológicos y políticos, alentando a la ciudadanía comprometida en los procesos electorales a no votar a aquellos partidos o coaliciones que no condenen este crimen de odio y por extensión, todas las conductas delictivas basadas en la intolerancia.

LA FISCALÍA PIDE 90 EUROS DE MULTA A LOS LÍDERES JUVENILES DE FALANGE i DEMOCRACIA NACIONAL POR AGREDIR EN MADRID AL ACTIVISTA LAGARDER EL PASADO 20-N CUANDO SE PRESENTÓ AL ACTO ULTRA CON UN CARTEL DE "FRANCO ASESINO".También solicita que se le indemnice con 350 euros. El activista antifascista se ha manifestado reiteradas veces en solitario ante otros actos ultras, sedes de partidos e instituciones religiosas



 Imágenes de los hechos

La Fiscalía pidió ayer para el coordinador de  Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, para el líder del Sindicato de Estudiantes Universitario (SEU), ligado a la Falange-FE, Pablo R,  y para otro militante ultraderechista, German S, una multa de 90 euros por agredir al activista antifascista, Lagarder Danciu,  que el pasado 20-N irrumpió con un cartel de "Franco asesino" en el homenaje a Francisco Franco que un sector de la ultraderecha realizaba, como cada año en la Plaza de Oriente de Madrid. Para Fernando P. y Juan Francisco del C, el fiscal ha solicitado la absolución.

La Fiscalía ha hecho la petición en el juicio celebrado en el juzgado número 54 de la Plaza de Castilla de Madrid. La Fiscalía también pidió que Pablo R,  Juan De Haro y el otro acusado paguen una indemnización de 350 euros para el denunciante. 
 Hay que decir que Lagarder Danciu se ha manifestado reiteradamente en solitario en actos de grupos ultras, de la iglesia católica y de partidos políticos de derechas e izquierdas, a los que acusa de corruptos, ser casta y ladrones. Y sus protestas y estrategia en solitario genera opiniones de todo tipo, no todas positivas, entre los movimientos sociales.



ñññññ


 Imágenes de otras protestas de Lagarder

dimarts, 12 de desembre de 2017

CONDEMNA DE CONFORMITAT ALS DOS ULTRES QUE VAN AGREDIR A UNA DONA EMBARASSADA QUE PORTAVA NIQAB A BARCELONA. Els condemnats també hauran de fer un curs sobre drets humans i diversitat i un sobre prevenció de comportaments violents


La jutge titular del Jutjat Penal 23 de Barcelona, Marta Bo Jané, ha condemnat, amb una sentència de conformitat pactada i acceptada pels acusats, la víctima i la Fiscalia de Delictes d'Odi, a  dos homes, un d'ells habitual d'actes neonazis, a un any de presó per agredir una dona embarassada que vestia un nicab o vel integral al barri de Ciutat Vella de Barcelona l'agost de l'any passat. 
Se'ls condemna per un delicte contra la integritat moral d'odi i discriminació, a més d'un de lesions. La sentència els imposa un any de presó i prohibeix apropar-se a la víctima, a més de pagar-li una indemnització. El novedós del cas és que també es condemna als acusats a fer un curs sobre drets humans i diversitat religisosa i a un altre sobre prevenció de comportaments violents. Tot i que la sentència és de conformitat, la fiscalia presentarà un recurs d'aclariment, donat que creu que hi ha un error en la redacció de la mateixa, donat que ser condemnats per dos delictes, la pena de presó hauria de ser de dos anys, no de un. En el cas que finalment la jutge ho estimés, no comportaria l'ingrés a la presó -cosa que es va acordar en el pacte de conformitat- donat que tampoc seria superior als dos anys. L'Ajuntament de Barcelona va exercir d'acusació popular per la seva clara connotació "islamòfoba".

Inicialment la Fiscalia de Barcelona demanava 2,5 anys i mig de presó i una multa per a cada un dels agressors. José Carlos G.T. -militant o simpatitzant de grups neonazis- i Óscar L.A. Els fets es van produir poc després de les deu del vespre del 29 d'agost del 2016 quan els agressors es trobaven al carrer Princesa i van veure una família musulmana que passejava formada per una dona en avançat estat de gestació i el seu marit i els seus dos fills. Segons el fiscal “moguts per la seva profunda animadversió a les seves creences religioses i al seu origen marroquí" els van increpar amb expressions humiliants i vexatòries com "Putos musulmans”, “Què esteu fent aquí”, “Marxeu al desert”, “Moros de merda” o “Portes una bossa d’escombraries” en relació al nicab que vestia la dona. El seu marit els va demanar explicacions per les ofenses que els estaven proferint, moment en el qual un dels acusats va propinar-li una empenta i va haver d’intervenir la seva dona per evitar que l’agredissin. L’altre acusat va donar una puntada a la dona a la zona abdominal, causant-li un fort dolor i veient-se obligada a asseure's al terra, mentre van donar un cop de puny al nas del seu marit. Els testimonis es van interposar entre la família i els seus agressors fins que van arribar els agents de la Guàrdia Urbana. I davant dels agents van continuar insultant a la família musulmana amb crits com "Son boixos, ojalà mels hi fiquin una bomba pel cul!".
El agents van procedir a detenir als dos ultres i la dona va haver de ser atesa a urgències ginecològiques de l'Hospital del Mar sense necessitat d'haver d'aplicar-li mesures terapèutiques, però va patir un estat d'ansietat davant un hipotètic risc d'avortament, que no es va produir. Per la seva banda, el seu marit va patir una fissura de l’extrem distal i una ferida al nas, que van necessitar 25 dies per curar-se.

dilluns, 4 de desembre de 2017

UNA MAL FINAL PEL TRIBUNAL DE L'HAIA. El fantasma de Goring reapareix amb el suïcidi de Praljak. Publico a Nació Digital



Xavier Rius Sant, Nació Digital, Opinió, 4 de desembre de 2017
Si bé es creia que la sentència a cadena perpetua del general serbi, Ratko Mladic, pel genocidi de Srebrenica i pels crims de guerra i contra la humanitat que va ordenar durant el setge de Sarajevo, era l’epíleg amb el Tribunal de l’Haia per l’antiga Iugoslàvia acabava el seu mandat, el suïcidi en directe el passat dimecres del general bosnicroat, Slobodan Praljak, que va prendre el verí davant les càmeres de televisió instants després que se li comuniqués el veredicte de culpabilitat per la guerra que va dirigir a Hercegovina contra els bosni-musulmans, serà la imatge que quedarà de la cloenda d’aquest tribunal que tancarà el 31 de desembre. Un dels crims que va ordenar Praljak va ser la voladura del pont de Mostar que, més enllà del valor històric del mateix, simbolitzava la convivència de catòlics, ortodoxes i musulmans.

Churchill va dir, quan no sabem si imaginava que mig segle després la regió es tornaria a dessagnar, que “els Balcans produeixen més historia que la que poden digerir”. I si una constant vaig constatar jo a Bòsnia i Kosovo era que, si preguntaves a un ciutadà serbi el perquè dels atacats i setge de Sarajevo o de les matances d’albanokosovars a Kosovo, et sortien parlant del que havien viscut els seus avis o besavis a la Primera o Segona Guerra Mundial o, fins i tot, de les lluites dels seus avantpassats amb els turcs sis segles abans. La història i els fets d’avui, es justificaven amb encadenaments històrics que impedien passar pàgina i responsabilitzar-se dels fets actuals. 
No hi ha recepta màgica per fer justícia i passar pàgina després d’una guerra en el que hi ha clarament un agressor, o d’un regim que s’ha sustentat en les matances i humiliacions cap un sector de la població. A la Sud-àfrica de Mandela, més enllà d’algunes condemnes, es va aplicar amb elevat èxit la pràctica que el qui havia assassinat, torturat o empresonat, reconeixia la culpa i demanava perdó en públic a la víctima o als seus familiar, i aquests li concedien. El primer cas recent de justícia internacional va ser el Tribunal de Nuremberg que va acabar amb la condemna a mort de dotze caps del règim nazi el 15 d’octubre de 1946, disset mesos després de la fi de la guerra. Partint del precedent d’aquest tribunal, l’ONU va crear el 1993, dos anys després de l’inici de la guerra a Eslovènia i Croàcia, el Tribunal de l’Haia per l’antiga Iugoslàvia. Un any després es crearia el Tribunal pel genocidi de Ruanda, i el 1998 naixeria la Cort Penal Internacional per jutjar crims similars arreu del món.

Que el Tribunal per l’antiga Iugoslàvia acabi els seus judicis vint-i-quatre anys després de la seva creació i que es condemni l’any 2017 a Mladic per fets de 1992 i 1995, seria gairebé com si l’any 1970 a Nuremberg encara s’estigués jutjant i condemnant a responsables del règim nazi. La lentitud d’aquest tribunal i la negativa dels jutjats a reconèixer la seva responsabilitat i demanar perdó han estat uns dels fracassos del mateix. Però gràcies a la petjada d’aquest tribunal i de la posterior Cort Penal Internacional, ara els delictes de genocidi i crims contra la humanitat han deixat de prescriure en la majoria de codis penals del món i poden ser perseguits arreu, cosa que dificulta la plàcida impunitat amb que acabaven els seus dies, encara que fos a l’exili, molts dictadors i genocides.

Però tornant al suïcidi de Praljak, a les paraules de Churchill i l’encadenament de la història generació amb generació, la subguerra que van iniciar sectors del nacionalisme croat a Bòsnia i Hercegovina animats pel president de Croàcia, Franjo Tudjman, era el de crear una Gran Croàcia inspirada en el règim ustatxa aliat dels nazis a la Segona Guerra Mundial. Quan Milosevic inicia el 1989 la seva política de construir la Gran Sèrbia ho justifica també per les matança de centenars de milers de serbis durant el règim nazi ustatxa. Unes matances que a Croàcia encara molta gent nega o minimitza.

El general Praljak, que mai va amagar la seva comprensió o admiració vers el règim ustxata, en suïcidar-se en l’últim acte del Tribunal, ha volgut així dir l’última paraula i ser recordat com Hermann Goring a Nuremberg, responsable de l’Alemanya nazi agermanada amb els ustatxes, que instants abans de la seva execució, sense demanar perdó pel que havia fet, va ingerir verí per evitar ser penjat, negant la legitimitat i desafiant als qui el van condemnar, i escriure així l´última pàgina de la seva pròpia història i del tribunal. I el fantasma de Goring, lamentablement, ha reaparegut a l’Haia.
 Goring a la seva celda a Nuremberg
Llegir a Nació Digital

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA REVOCA LA CONDEMNA A PEDRO VARELA D'INDEMINTZAR A L'ESTAT DE BAVIERA PER EDITAR SENSE PERMÍS MEIN KAMPF. La sentència el condemna a tres mesos de presó



Pedro Varela en el judici per l'edició del Mein Kampf 

El llibreter neonazi Pedro Varela no haurà d'indemnitzar l'estat de Baviera amb 67.637 euros per haver publicat el llibre d'Adolf Hitler 'Mein Kampf' sense el seu permís, després que l'Audiència de Barcelona hagi estimat parcialment el recurs d'apel·lació en contra de la sentència de la jutgessa Sonia Gutiérrez, titular del Jutjat Penal número 16 de Barcelona dictada l'abril passat. L'Audiència de Barcelona sí que condemna a Vareal amb sentència ferma a tres mesos de presó i un dia i a una multa de 1.080 euros per un delicte contra la propietat intel·lectual. El jucici es va celebrar el passat 2 de febrer.
L'Audiència  considera que no es pot quantificar la totalitat dels perjudicis econòmics al titular dels drets de propietat intel·lectual del llibre, que en aquell moment era l'estat lliure de Baviera -que n'havia prohibit l'edició-, i deixa sense efectes la condemna imposada en la via de responsabilitat civil i absol Varela de pagar-la. La sentència també recull que el Ministeri de Finances de Baviera va manifestar que ja no tenia  interès per continuar amb el processament de Pedro Varela i que retirava la denúncia presentada el 2009, sense que constés interès a obtenir reparació econòmica pels perjudicis produïts. Varela va vendre o distribuir un total de 4.375 exemplars de 'Mein Kampf' per un import total de 98.264 euros. L'Audiència de Barcelona també estima que, si bé els beneficis van ser superiors als 400 euros pel nombre d'exemplars venuts, tampoc es pot acreditar que ascendissin a 67.637 euros, com va xifrar la sentència recorreguda. L'Audiència ha rebaixat la pena tenint en compte la circumstància atenuant de dilacions o demores indegudes. 
Aquest cas que va ser jutjat vuit anys després que el consol alemany de Barcelona presentés una denúncia contra Varela, la Llibreria Europa i l'associació cultural Ediciones Ojeda, per editar i distribuir-lo sense autorització de qui té els drets, és totalment independent al procediment judicial en curs, que va portar al juliol al tancament de la llibreria.




 


 


dimecres, 29 de novembre de 2017

EL FISCAL RATIFICA LA PETICIÓ DE QUINZE ANYS DE PRESÓ PER 5 DELS ACUSATS DE L'ATAC A UNS ULTRES EL 12 D'OCTUBRE DE 2013 I REBAIXA A QUATRE ANYS I MIG LA PETICIÓ PER KARIM A, MENTRE L'ADVOCADA LAIA SERRA REBUTJA QUE S'APLIQUI L'AGRAVANT D'ODI IDEOLÒGIC QUAN LES VÍCTIMES SÓN ULTRES. Els quatre defensors: Serra, García Berrio, Jordi Oliveras i Montse Salvador demanen l'absolució dels 6 negant la validesa dels vídeos i les identificacions fetes pels Mossos. Laia Serra també ha responsabilitzat a Mossos de viciar l'investigació per criminalitzar la Plataforma Antifeixista

Aquest tarda després d'una maratoniana sessió, ha quedat vist per sentència el judici a sis antifeixistes acusats de l'atac a un grup d'ultres que eren a un bar de Sants el 12 d'octubre de 2013, tres dels quals van resultar ferits amb talls al cap i les mans. I el més interessant, més enllà del testimoni d'una pèrit forense, del de la víctima que no va poder declarar fa uns dies per video-conferència i la dels dos mossos d'esquadra que van fer els informes morfològics per identificar als acusats, ha estat la defensa que ha fet el Fiscal Miguel Ángel Aguilar de l'aplicació de l'agravant d'odi ideològic de l'article 22-4 del Codi Penal en un cas com aquest que, uns antifeixistes ataquen a uns ultres que eren a un bar, i l'argumentació contrària que ha fet l'advocada Laia Serra, negant que aquest agravant i el tipus delictiu de l'article 510 s'hagi d'aplicar quan els agressors són antifeixistes i les víctimes militants ultres. 
Per Serra, aquest delicte i aquest agravant es van tipificar per protegir a col·lectius vulnerables com minories ètniques, religioses o sexuals, i a altres víctimes d'acats ultres o racistes, però no si els atacats eren ultres o feixistes, donat que els ultres  no són un col·lectiu vulnerable. Aguilar, que ha intervingut el primer, avançant-se al que imaginava que diria Serra ha recordat que l'Audiència de Barcelona, en una sentència redactada per magistrats progessistes con Santi Vidal o Comas d'Argemir -que van condemnar a Pedro Varela i als nazis de la Llibreria Kalki- ja van aplicar l'agravant d'odi ideològic als dos antifeixistes jutjats per una agressió molt similar feta el 12 d'octubre de 2011 i que, després el Tribunal Suprem no només va ratificar la pena, sinó que la va incrementar.   Aguilar sosté que el tipus penal i l'agravant també és per castigar quan s'ataca a algú pel sol fet de pensar diferent o tenir idees antagòniques, com seria el cas d'uns antifeixistes que decideixen anar a un bar on hi ha gent ultra amb banderes espanyoles i agredir-los.  
Prèviament a les conclusions dels advocats i la Fiscalia, han declarat com he dit els dos mossos que van fer els informes morfològics d'identificaciò dels acusats en base a les imatges dels vídeos gravats a la porta de Can Vies i a les d'alguna càmera de seguretat, comparant-les amb les fotos de les fitxes policials així com dels tatuatges d'alguns dels acusats. Com les fotos dels tatuatges fetes a comissaria no es van fer amb presència d'advocat, requisit que es va imposar després de la sentència pel judici pels setge al Parlament fet amb posterioritat a les fotos dels acusats, i donat que les imatges d'aquests tatautages podrien ser invalidades, el fiscal ha preguntat a quins acusats idetificaven clarament sense considerar els tatuatges, i mentre a tres o quatre han confirmat la identificació, en dos o tres han mostrat dubtes.  S'ha de dir que dos mossos d'esquadra que van presenciar la sortida del grup de Can Vies i l'anada fins el lloc de l'atac, van ratificar-se en  la passada sessió del judici en la identificació visual de cinc dels acusats.  I a la sessió d'avui, a part d'escoltar-se diverses gravacions telefòniques, s'han visionat les imatges gravades pels Mossos quan el grup es perpara per sortir de Can Vies. Imatges que les defenses rebutgen en considerar-les parcials, incomplertes i descontextualitzades. 
El fet és que en les seves conclusions finals el Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, ha mantingut la petició de 5 anys de presó per l'agressió de cada una de les tres víctimes, quinze anys en total, per cada un dels cinc acusats. I ha baixat la pena a només cinc anys i mig per Karim A, en no haver quedat demostrat que participés finalment l'agressió, tot i apareixer a les imatges de la sortida de Can Vies quan prepararien l'atac. Així a Karim A, només l'acusa de conspirar per fer l'atac, no per participar-hi. Personalment crec que aquest acusat serà absolt.

Aguilar ha donat validesa a les gravacions dels Mossos que tenien permís per gravar on calgués en el el dispositiu especial del 12 d'octubre. I ha recordat que en la manifestació antifeixista del matí es varen produir diverses agressions a persones que anaven amb la bandera espanyola a l'acte constotucionalista de Plaça Catalunya i que part dels manifestants en acabar la manifestació van anar a dinar a Can Vies. Aguilar també ha dit que els acusats s'han negat a respondre les preguntes del fiscal de si van participar o no a l'atac o on eren aquell dia a aquella hora. I tot reconeixent que es qüestioni les identificacions a posteriori comparant imatges dels vídeos amb les fotos policials i les dels tatuatges fetes a comissaria -poves que el jutge Josep Tomàs Salas dirà en la sentència si accepta o rebutja-, els policies que van seguir-los des de Can Vies van identificar visualment a cinc. I a partir d'aquí ha citat reiterades sentències que confirmen que es condemni a tot el grup, a la "massa d'atac" en agressions col·lectives fetes de manera súbita, sense que calgui demostrar qui són els responsables de llençar pedres, qui llença ampolles, qui pega amb pals o cadenes i qui es queda en un segon terme per evitar que els agredits puguin fugir. El fiscal més a més dels 15 anys de presó per cinc dels acusats i quatre i mig per Karim A, demana  que imposi la prohibició d'assistir a convocatòries de la Plataforma Antifeixista de Barcelona durant tres anys per cada delicte que els imputa, i el pagament conjunt de vint-i-tres mil euros als agredits en concepte de lesions i danys morals.
    

Ja en el torn de conclusions de les defenses, la primera en parlar i més extensa, com ha sigut sempre al llarga del judici, ha estat Laia Serra que a part de rebutjar que s'apliqui l'agravant d'odi ideològic i de rebutjar les gravacions i identificacions, ha denunciat que al llarg de la instrucció d'aquest cas, "més enllà de pretendre  investigar unes lesions a Sants, s'ha volgut criminalitzar la Plataforma Antifeixista de Barcelona". Ha afegit que "no hi ha hagut neutralitat en haver-hi la voluntat d'investigar grups d'extrema esquerra, ordenant gravacions, escoltes telefòniques i el registre de Can Vies. S'ha volgut incriminar com a grup criminal a la Plataforma Antifeixista". Com he dit abans ha negat la validesa d eles imatges i de les identificacions, ha qüestionat la versió de l'acusació de com es va fer el tall a la mà una de les víctimes, i ha qüestionat la magnitud de la ferida del que li van haver de posar punts als cap. I ha acabat demanant l'absolució dels seus tres defensats: Erik, Lucía i Ivan.  
Per la seva banda l'advocat Andrés García Berrio, defensor de Jaime B, a part d'assumir el que ha dit Serra, qüestionant tota la instrucció policial i lamentar que les imatges vissionades són només fragments del que van gravar, pel que no es pot saber qui va fer què, ha afirmat que la minuta policial dels agents que eren al lloc, no diu el que després han afirmat els agents en el judici. Aquest advocat que ha demanat l'absolució, també ha al·legat que hi ha hagut dilacions indegudes a l'hora de la instrucció i el procés judicial cosa que podria motivar l'absolució o una reducció de les condemnes
Montserrat Salvador, advocada de Karim, ha argumentat que en ser, des del seu punt de vista, nul·les les gravacions d'imatges, i els dubtes dels agents de la pericial fisionòmica que el seu client hade ser absolt.  Jordi Oliveras, advocat de Felix P repetint motius de les altres defenses ha demanat l'absolució del seu defensat. El judici ha acabat amb l´última paraula dels acusats. Dos han guardat silenci i quatre han dit que se'ls jutge només per les seves idees antifeixistes.
Personalment crec que, més enllà que Karim A, serà absolt, la condemna i imposició de penes més o menys altes per part del jutge dependrà de si considera vàlides les gravacions fetes a Can Vies i si accepta el valor probatori de les indentificacions fetes per les imatges pels mossos. Crec que els reconeixements de  quatre o cinc dels presumptes autors fetes pels Mossos que els van seguir des de Can Vies, sí que els considerarà vàlids i dictarà sentència condemnatòria per quatre o cinc. El fet que els acusats, més enllà de dir que no van participar en l'atac, s'han negat a explicar les seves coartades d'on eren aquell dia a les quatre de la tarda, no els ha beneficiat.   





dissabte, 25 de novembre de 2017

LA JUNTA ELECTORAL REBUTJA LES CANDIDATURES DE DEMOCRACIA NACIONAL I FAMÍLIA I VIDA PER LA MANCA D'AVALS O SIGTNATURES

Tal com ja advertia jo que probablement passaria, la Junta Electoral ha rebutjat i no ha proclamat les candidatures de Democracia Nacional i Família i Vida a les eleccions catalanes del 21 de desembre per no haver aportat els avals o signatures del 0,01 del cens electoral, que a Barcelona serien 3.500 persones i 5.000 per tot Catalunya. En el BOE d'avui hi ha el llista de candidatures proclamades i de les que s'han rebutjat.
Així doncs la ultradreta no es presentarà a les eleccions del dia 21.  Plataforma per Catalunya va decidir no fer-ho per no dividir el vot unionista. SOM Identitaris, partit de Josep Anglada, també va informar que que concorreria a les eleccions.
 PxCja  no es va presentar a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya. A les de 2012 PxC va obtenir 60.107 vots, un 1'65%, i a les de 2010, que va estar a punt d'entrar al Parlament va obtenir-ne 75.134, un 2'40%.

divendres, 24 de novembre de 2017

UN GRUP NEONAZI FA PINTADES CONTRA JORDI BORRÀS I CONTRA MI A L'ESCOLA RAMON LLULL DE BARCELONA. Aquesta escola va patir una de les càrregues més brutals l'1-O, i ja hi van fer pintades fa unes setmanes. L'Escola, Borràs i jo posarem la pertinent denúncia. També hi ha pintades contra el Mossos.


(Fotos: Jordi Borràs)
Aquest matí han aparegut a la paret de l'edifici i al mur exterior de l'Escola Ramon Llull de Barcelona, diverses pintades de caire feixista i neonazi contra el fotoperiodista Jordi Borràs i contra mi, escola que va patir fortes càrregues policials l'1 d'octubre, en les que un veí va perdre un ull per l'impacte d'una pilota de goma, s'ha convertit d'alguna manera en un símbol. Davant de l'escola s'hi va fer un dels actes més emotius el migdia del 3 d'octubre, dia de la vaga general de protesta per la repressió de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
Per fer les pintades de dins, han hagut de saltar la tanca del perímetre de l'edifici que ocupa la petita illa de la confluència dels carrers Aragó i Diagonal, Consell de Cent, Sardenya i Marina. I amb la seva acció han fet mal a la façana d'un edifici noucentista catalogat com a patrimoni històric i artístic. Façana que va ser restaurada fa dos anys.
Les pintades acompanyades de creus gamades -un feta al revés- i creus celtes diuen: "Esto es España", "Sieg Heil", "Presos políticos, muerte", "Puta ETA", "Xavier Rius, maricón", "Jordi Borràs, judío", "Jordi Borrás, camara de gas", "Hitler fans", etc.. I també n'hi ha una que diu "Mossos traidores".  També s'ha pintat la sigla "AMAB" que no és el nom o acrònim de cap grup sinó sembla que signifiquen, All Mossos Are Bastards, versió catalana d'All Cops Are Bastards, ACAB, Tots els policies són bastards. Aquesta és la segona vegada que es fan pintades a l'exterior o interior del Ramon Llull després de l'1 d'octubre. El 10 d'octubre se'n van fer, i també hi van posar "AMAB".
Tant el director de l'Escola Ramon Llull, com Jordi Borràs i jo posarem les corresponents denúncies als Mossos d'Esquadra, que ho hauran d'investigar com un delicte d'odi ideològic, exaltació del nazisme, coaccions per exercir de periodista i amenaces, al marge dels danys al patrimoni protegit que pugui reclamar el Consorci d'Educació de Barcelona i l'Ajuntament.
Jordi Borràs i jo estem especialitzats en la ultradreta i hem patit diverses vegades amenaces i insults a les xarxes socials. Jo també he sigut objecte de diverses querelles criminals per part d'aquest grups. El Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, ha estat condemnat recentment a un any de presó per amenaces a Borràs.  
 Fotos: Jordi Borràs

Pintades d'aquesta matinada (J Borràs)

 Fotos meves del Ramon Llull l'1 d'octubre

Concentració del 3 d'octubre davant el Ramon Llull

Llegir informació a La Vanguardia 

dimecres, 22 de novembre de 2017

DIVERSOS AGENTS DELS MOSSOS QUE VAN PRESENCIAR LA SORTIDA DES DE CAN VIES I L'ATAC ALS ULTRES DEL 12 D'OCT DE 2013, RATIFIQUEN QUE VAN IDENTIFICAR A QUATRE DELS ACUSATS. La segona sessió del judici s'ha allargat fins la tarda, i el jutge ha cridat l'atenció al fiscal per contextualitzar excessivament les respostes d'un cap d'Informació de mossos i als advocats per repetir preguntes ja contestades.



A la llarga sessió de matí  i tarda del judici a sis antifeixistes, per la seva suposada participació en l'atac a un grup d'ultres que eren a un bar de Sants després d'haver assistit a l'acte de Montjuïc el 12 d'octubre de 2013, han declarat diversos agents del Mossos d'Esquadra, tant els primers uniformats que van arribar al lloc dels fets i van atendre als ferits, com els agents de la Comissaria d'Informació que de paisà van presenciar la sortida dels acusats des de Can Vies i els que van fer el seguiment des d'allà fins el lloc de l'atac.  Al llarg dels interrogatoris el Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, ha volgut contextualitzar, potser excessivament el fets, remarcant algunes respostes dels agents, cosa que ha motivat que el jutge Josep Tomàs Salas li cridés l'atenció. Mentre els agents uniformats han declarat a la vista de tots, la majoria dels d'Informació ho han fet darrera una mampara. 

La declaració que més s'ha allargat ha estat la de l'agent de la Comissaria General d'Informació instructor  de totes les diligències, que ha durat més de dues hores. Aquest agent ha explicat que hi havia un dispositiu especial aquell 12 d'octubre, no només per evitar manifestacions violentes, sinó, sobretot, per evitar que es trobessin manifestants antifeixistes i els de les manifestacions espanyolistes o ultres. I que a aquest efecte s'havia demanat permís a la Comissió de Videovigilància per prendre imatges al carrer en els llocs que es cregués oportú. Imatges que segons l'advocada Laia Serra, no tindrien l'autorització necessària, i com els fotoprinters posteriors amb el que s'ha fet algunes identificacions, no s'haurien de considerar com a prova.
L'agent ha explicat que va haver-hi dues manifestacions antifeixistes al matí i migdia, i que el Departament d'Interior va modificar el punt de sortida de la de La España en Marcha (les organitzacions dels autors de l'ataca de Blanquerna), que va acabar a Montjuïc, per evitar que poguessinr trobar-se en un mateix lloc grups antagònics. L'agent ha explicat que persones que haurien participat a la manifestació antifeixista del migdia a la Plaça Universitat  van agredir a dues persones amb banderes espanyoles que anaven a l'acte unionista de Plaça Catalunya, i amb posterioritat es va trobar un artefacte incendiari abandonat. Alguns dels participants a aquesta manifestació antifeixista van marxar després al centre social Can Vies de Sants al voltant del qual es van mantenir un dispositiu de vigilància de dos agents.
Els dos agents que eren al voltant de Can Vies de paisà van avisar poc abans de les quatre de tarda que hi havia un moviment estrany davant de Can Vies amb gent que arribava i se'ls hi feia entregar el mòbil en entrar, com si es volgués evitar que es gravés res del que s'anava a dir dins, i ell els  va donar la instrucció que es gravés el que estava passant.
Al cap d'una estona els agents de paisà que són allà informen que està sortint un grup de Can Vies, portant molts d'ells caputxes o passamuntanyes així com pals, barres i altres objectes com cadenes, pel que ordenà  que els seguissin. 
Donat que aquest agent va ser l'instructor de la investigació, l'advocada Laia Serra a més de qüestionar la validesa de les imatges ha preguntat com es van fer en seu policial les fotos dels tatuatges corporals dels acusats que, en ser més que les fotos de front i perfil exigides per la fitxa plicial, s'haguessin hagut de fer amb assistència lletrada. En aquesta qüestió crec que Serra té raó.
Tot seguit, després de declarar els agents que van fer el bolcat de dades informàtiques, han declarat els dos  mossos d'esquadra, també membres de la Comissaria Genral d'Informació que van presenciar l'acció. Els dos han dit que, tot i anar el grup amb passamuntanyes o caputxa alguns d'ells, en parlar amb altres companys se'l baixaven o pujaven, mostrant el seu rostre i van poder reconeixer clarament a quatre dels atacants. A algun ja el coneixien i sabien el seu nom. A un del reconeguts van poder posar-li el nom setmanes després, en anar aquest amb un grup de hooligans d'extrema esquerra del Club de Fútbol Sant Andreu, Desperdicis. A petició del fiscal i del jutge, aquests agents nan indicat des de darrera de la mampara quins eren els quatre acusats que van identificar clarament en el moment de l'atac. 
Alguns agents també han respost sobre les escoltes telefòniques fetes amb ordre judicial, en les que alguns dels acusat parlen de la detenció d'un d'ells per un fet alié a l'atac, primer es pregunten en diverses converses si l'han detingut per "lo del cumple". I dies més tard diuen que la detenció es per una cosa que "no té res a veure amb el cumple". Pels agents "el cumple" seria els fets de l'aniversari del descobriment d'Amèrica, el 12 d'octubre.
 El judici continuarà el proper dimecres 29 que, en principi, s'ha d'acabar. El meu pronòstic és que, si el jutge accepta les identificacions fetes per fotos i imatges gravades podrien ser condemnats tots sis, però si les rebutja llavors els qui potser podrien ser condemnats serien els quatre als qui els agents diuen haver reconegut sense cap mena de dubte en el moment de l'atac. Els sis acusats van negar en la primera sessió del judici ser al llocs dels fets, però no van aportar testimonis d'on i amb qui eren aquell dia i a aquella hora. 
A la cronologia dels fets, algun agent s'ha referit al twit que va fer el periodista Jordi Borràs informant que hi havia uns ultres en aquell bar, però en cap moment nigú ha responsabilitzat a Borràs que no ha estat citat ni tan sols com a testimoni. Mentre se celebrava la sessió una setentena d'antifeiixistes s'han manifestat a la porta inferior de la Ciutat de la Justícia.

diumenge, 19 de novembre de 2017

LA ULTRADRETA NO PARTICIPARÀ A LES ELECCIONS DEL 21-D. PxC ja no es va presentar a les de 2015. L'exigència per les candidatures extraparlamentàries d'aportar el 0,1% de signatures dels cens electoral (5.500 per tot Catalunya, 3.500 per Barcelona) frena la presentació de partits extraparlamentaris. Tot i això, a la llista provisional de candidatures presentades que recull avui el BOE, hi ha Democracia Nacional, i Família i Vida, per Barcelona, que en el cas que no aportin els propers dies les signatures -DN segur que no les té- cauran i no seran proclamades.


 El BOE d'avui recull la candidatura de Democracia Nacional, però en ser incomplerta i no aportar les 3.500 signatures o avals, caurà i no serà proclamada

Tal com era d'esperar la ultradreta no participarà a les eleccions catalanes del 21 de desembre. L'obligació als partits i candidatures extraparlamentàries d'aportar 0,1% de signatures del cens electoral, 5.500 per tot Catalunya, 3.500 per Barcelona, que s'exigeix des de fa set anys, ha reduit a un terç el nombre de partits que s'hi presenten.
El BOE publica avui el llistat provisional de candidatures presentades i, de l'àmbit ultra, només hi ha Democracia Nacional que es presenta per Barcelona amb Albert Bruguera -molt actiu a les manifestacions d'aquest últims mesos contra diverses mesquites i contra la independència i el referèndum- de cap de llista. Ara bé, al marge que la llista conté diverses irregularitats, com posar-hi només tres candidats a la llista, que hauria de ser de 85 persones, la Junta Electoral els hi exigirà les 3.500 signatures que dubto que tinguin, pel que cauran de la llista i la seva candidatura no serà proclamada. (A la web de DN demanen signatures)
També si presenta, i ignoro si té o no les sigantures, Familia i Vida, que tot i negar ser d'ultradreta, a les eleccions europees de 2014 es van presentar en coalició amb Alternativa Española AES del gendre de Blas Piñar, Rafael López Diéguez, i amb la Comunión Carlista.   Competint amb Família i Vida hi ha una lista que desconec qui són i si tenen els avals, anomenada "La Familia, paz y libertad".  
Foto de la reunió de fa dues setmanes a Mataró de l'Executiva de PxC amb España 2000 i Partido X La Libertad, que formen la federació RESPETO, en la que van acordar no presentar-se
 
VOX no s'hi presenta. I l'únic partit de l'àmbit ultra o identitari que tindria unes mínimes possibilitats, no d'entrar al Parlament, però sí de tenir algunes desenes de milers de vots, seria Plataforma per Catalunya ja va va anunciar fa dues setmanes que no es presenta.  Així en el comunicat que va fer PxC deia que "malgrat tenir bons candidats, un cap de llista espectacular" i la capacitat d'aconseguir els avals o signatures que la llei exigeix a les candidatures extraparalmentàries, donat que les eleccions tindran caràcter plebiscitari sobre la independència o la unitat d'Espanya,  per no debilitar el bloc unionista "per patriotisme ha decidit no presentar-s'hi i dóna llibertat als seus votants per escollir el seu mal menor" a l'hora de votar. PxC no es va presentar a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya. A les de 2012 PxC va obtenir 60.107 vots, un 1'65%, i a les de 2010, que va estar a punt d'entrar al Parlament va obtenir-ne 75.134, un 2'40%.  
 Pel que fa a Som Identitaris, partit de Josep Anglada, en el Comité Executiu celebrat ahir a Vic van confirmar que tampoc hi concorrerien i que se centrerien en les municipals de 2019.
La decisió es va prendre en el Consell Executiu de Respeto celebrat aquest cap de setmana a Mataró, cosa que va permetre als dirigents de PxC, España 2000 i PxL participar a la manifestació contra la independència que es va fer a la capital del Maresme. 
 Reunió del Consell Executiu de Som Identitaris d'ahir a Vic

dijous, 16 de novembre de 2017

ELS MOSSOS IDENTIFIQUEN SIS ULTRES PER DIVERSES AGRESSIONS A MANIFESTACIONS UNIONISTES. LA FISCALIA D'ODI INSTRUIRÀ LA INVESTIGACIÓ. MANQUEN PER IDENTIFICAR ENCARA ELS AUTORS DE 8 AGRESSIONS MÉS COM EL TRENCAMENT DE VIDRES A CATALUNYA RÀDIO

Segons han informat avui els Mossos d'Equadra, han resolt quatre investigacions que es van iniciar arran de les agressions per raons ideològiques que van patir diversos ciutadans en el decurs o al final de manifestacions unionistes o ultradretades convocades en les darreres setmanes. Els investigadors van identificar els presumptes agressors després de les denúncies de les víctimes o de declaracions de testimonis que ho van posar en coneixement del Cos de Mossos d’Esquadra, així com l’anàlisi de les imatges publicades a les xarxes socials on es pot veure en la majoria dels casos les agressions.


El primer fet va passar el 22 de setembre, a les 19.00h, en el decurs d’una mobilització no comunicada convocada per Democracia Nacional i a la que també i va participar Plataforma per Catalunya, Somatemps i la Hermadad de Legionarios. Primer es van manifestar dant la seu de l'Assemblea Nacional Catalna al carrer Marina i acabat l'acte van manifestar-se fins a la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia. En aquest carrer, un jove va cridar alguna expressió contrària a la manifestació i com a reacció a aquest crit alguns manifestants es van encarar contra ell i el van colpejar. L’agressió, efectuada per dues persones, va comportar -segons el comunicat del Mossos- unes lesions lleus que van requerir assistència mèdica amb posterioritat. La víctima de l’agressió va denunciar els fets. Aquell dia es van produir altres incidents amb veïns que eren als portals, a un bar o als balcons i mostraven banderes estalades. Em consta que alguns dirigents de DN van demanar a algun manifestant que iniciava els insults i s'abrandava cap els veïns que s'aturés, però el fet és que es van produir diverses agressions.  
 Imatge de la manifestació del 22 de setembre en la que va haver-hi algunes agressions



Segons els Mossos els agressors identificats, són  veïns de Vila- Seca (Tarragonès) i han quedat investigats o imputats com a presumptes autors d'un delicte de lesions amb l'agreujant de discriminació per raons ideològiques. Un d’ells té antecedents per amenaces i lesions i l’altre per maltractaments en l'àmbit de la llar, diversos robatoris amb força i per amenaces i lesions.


Es dóna la circumstància que aquestes dues persones van participar el mateix dia a Vila-Seca en un altre incident quan es van encarar a tres persones que estaven enganxant cartells i els hi van sostreure i trencar i van agafar pel coll i empentar a una dona per tal d’evitar que enregistrés cap imatge amb el telèfon mòbil. També els van amenaçar perquè no pengessin nous cartells.


El passat 8 d'octubre a la manifestació multitudinària convocada per Societat Civil Catalana i altres entitats, que  va transcórrer per Via Laietana i va finalitzar a l'Estació de França, alguns dels participants van protagonitzar diferents incidents contra efectius policials i mitjans de comunicació.

Posteriorment es va tenir coneixement mitjançant imatges penjades en xarxes socials que al vespre d’una agressió al metro de Barcelona, per part de dues persones que havien participat hores abans en aquesta marxa. A través d’imatges publicades a les xarxes socials es va poder identificar aquestes persones realitzant salutacions hitlerianes davant els mitjans de comunicació a Via Laietana just abans de les agressions. Els dos agressors residents a Badalona i Santa Coloma de Gramenet, tenen antecedents policials per delicte de falsificació documental i delicte d’usurpació d’estat civil i també per delicte d’amenaces.


Finalment, el 27 d'octubre, va tenir lloc una convocatòria no comunicada que va recórrer el centre de la ciutat. Davant d’un bar del carrer Mallorca, un grup de persones que estaven a  la manifestació es van encarar a un grup de persones independentistes i com dues persones de la manifestació unionista van increpar i posteriorment agredir una persona. Un dels agressors és una dona veïna de Rubí, que ha quedat investigada com a presumpta autora d'un delicte contra l'exercici de drets fonamentals i llibertats públiques. Segons els Mossos, té antecedents per robatori amb força a interior de vehicle i atemptat als agents de l’autoritat. L’altra persona ha quedat investigada  com a presumpte autor d'un delicte de lesions lleus amb l'agreujant d'odi, a més d'un delicte contra l'exercici de Drets Fonamentals i Llibertats Públiques. Té antecedents per robatori amb violència i intimidació, per robatori i furt d’ús de vehicles, maltractaments en l’àmbit de la llar.

Actualment, els Mossos d’Esquadra estan investigant conjuntament amb la Fiscalia d’Odi i Discriminació, vuit casos més per agressions a persones per motius ideològics entre esl que hi ha alguna agressió i amenaces a periodistes i el trencament de vidres de Catalunya Ràdio
Jo vaig explicar i analitzar aquestes agressions a l'article que vaig publicar al Periódico "La ultradreta troba el seu espai".
D'altra banda el Grupo 30 (XXX) de la Brigada d'Informació de la Policia Nacional de Madrid i agents del complex barceloní de la Verneda van detenir dimarts a Madrid i Barcelona a 21 persones, la majoria membres dels Ultras Sur i del Sabadell, per la baralla que es va produir el 12 d'octubre en acabar la manifestació de Societat Civil Catalana al bar Zurich de Plaça Catalunya entre els que hi ha el seu líder Antonio Menéndez, "Antonio el Niño"i el seu lloctinent,"Javi el Bombero".

EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ADMET A TRÀMIT EL RECURS D'EMPARA DELS 6 DE BLANQUERNA MEMBRES DE FALANGE I A.N, i SUSPÈN L'ENTRADA A PRESÓ QUE S'HAVIA AJORNAT DIVERSES VEGADES. La mesura també acabarà afectant als de Democracia Nacional que havien demanat l'indult i encara no tenien ordre d'ingrés



El Tribunal Constitucional ha admès avui a tràmit els recursos d'empara contra la sentència del Tribunal Suprem que els va condemnar a 4 anys de presó, interposats pels quatre dirigents de Falange i els dos membres d'Alianza Nacional que tenien ordre d'entrar a presó, però dimarts van aconseguir un nou ajornament a l'ingrés.  Així ho han informat els seus advocats i s'ha publicat després al Facebook Auxilio Azul. Entre aquests sis hi ha el Cap Nacional de La Falange, Manuel Andrino, i el dirigent d'Alianza Nacional, Íñigo Pérez de Herrasti. Pérez de Herrasti és cunyat de l'actual portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, casat amb María Pérez de Herrasti i  germà de Beatriz Méndez de Vigo, exsecretària del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) fins juny de 2017.
La Sala segona del Constitucional també ha admès que, mentre no es resolgui la petició de revisó de la sentència del Tribunal Suprem que va multiplicar per sis o per vuit les penes inicials imposades per l'Audiència de Madrid que ara valorarà, se suspengui la seva entrada a presó. Així doncs, aquest sis condemnats, que tenien una ordre d'ingrés ajornada diverses vegades des de finals de setembre, no hauran d'entrar a presó.  Ignoro quina és la situació legal del membre de Falange condemnat, Juan Luis López, que està des del mes de juny al Kurdistan iraquià combatent amb els peshmergues iazidites, en el grup que lidera l’ultra valencià Juan Manuel Soria Monfort, que lluita amb el nom del creuat del segle XII, Simón de Montfort.
Pel que fa als cinc membres de Democracia Nacional, entre els que hi ha el Vicepresident, Pedro Chaparro, i els dos del desaparegut Nudo Patriota, que de moment no tenien ordre d'ingrés a presó en haver demanat l'indult -petició que encara no s'ha resolt-, també s'acabaran beneficiant de la revisió que farà el Constitucional de la sentència del Suprem que va apujar unes penes de sis o vuit mesos a tres anys i onze mesos o quatre anys i dos mesos.   

Llegir a Nació Digital

dimecres, 15 de novembre de 2017

DETENIDOS EN MADRID Y BARCELONA POR LA POLICÍA NACIONAL 21 ULTRAS POR LA PELEA DEL 12 DE OCTUBRE EN BARCELONA AL ACABAR LA MANIFESTACIÓN DE SOCIETAT CIVIL CATALANA. Entre los detenidos hay líderes de los Ultras Sur con reiterados antecedentes como" El Niño "y "El Bombero"


Agentes del Grupo 30 (XXX) de la Brigada y la Comisaria General de Información del Cuerpo Nacional de Policía de Madrid y agentes del complejo policial de La Verneda, detuvieron ayer  a 14 ultraderechistas en Madrid y 7 en Barcelona, vinculados a grupos radicales de hooligans del fútbol, que protagonizaron una pelea en el interior y la terraza exterior del bar Zurich de la Plaza Catalunya de Barcelona, el pasado 12 de octubre, tras concluir la manifestación de Societat Civil Catalana.  
Si bien inicialmente se dijo que la pelea habia estado protagonizada por seguidores de los Yomus del Valencia, del Frente Atlético y Hooligans Vallès del Sabadell,  ni los Yomus, ni el Frente Atlético participaron en la trifulca. La pelea se produjo entre seguidores del Centre Esports Sabadell  (ahora en Segunda B) y miembros de los  Outlaw-Hammerskin de los Ultras Sur del Real Madrid, entre los que se encontraba Antonio Menéndez, "Antonio el Niño"  y sus lugartenientes "Javi el Bombero, y Francisco J. Antuñano, "el Fichaje", además de algunos seguidores del Atlético de Madrid pero sin relación con el Frente Atlético y del Espanyol. Todos los detenidos quedaron en libertad el mismo martes por la noche tras prestar declaración. 

 Imagen de una de las detenciones

ELS 6 ACUSATS DE L'AGRESSIÓ A UN GRUP D'ULTRES A UN BAR DE SANTS EL 12-10-2013 NEGUEN SER-NE AUTORS, MENTRE L'ADVOCADA LAIA SERRA DEMANA QUE S'INVALIDIN ELS VÍDEOS FETS PELS MOSSOS DE QUAN SURTEN DE CAN VIES CAP EL LLOC DE L'ATAC. Els agredits, una veïna i el propietari del bar coincideixen en la brutalitat de l'atac pepetrat amb barres, pedres i ampolles per un grun de joves, la majoria encaputxats o amb passamuntanyes. El testimoni dels mossos que van seguir als atacants i l'acceptació o no per part de jutge de les imatges serà determinant.


Els sis joves acusats per seva suposada participació en l'atac a un grup de militants o simpatitzants ultres que eren a un bar a Sants a les quatre de la tarda del 12 d'octubre de 2013,  han negat la seva participació en els fets, en  la primera sessió del judici celebrada avui en el Jutjat del Penal 22 de Barcelona. L'advocada de tres dels acusats, Laia Serra ha demanat que s'invalidi el valor probatori dels vídeos i fotos fetes pels Mossos d'Esquadra que aquell dia, en previsió de possibles enfrontaments entre ultres i antifeixistes, feien un operatiu de vigilància del centre social ocupat de Can Vies, d'on van sortir el grup de més de dotze persones -de les qual només van identificar a sis- amb barres, pedres i passamuntanyes que van perpetrar l'agressió. Els altres defensors, Andrés García Berrio -advocat de Tanquem els CIE- i Jordi Oliveras s'han sumat a aquesta petició.
Aquesta petició d'invalidació de les proves ha molestat al Ministeri Públic, exercit pel Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, que tot i defensar la validesa i la legalitat de les imatges i la seva cadena de custòdia, s'ha queixat de que les defenses no haguessin demanat l'anul·lació del valor provatori de les imatges durant els tres anys de la instrucció del sumari o en les conclusions provisionals presentades per l'inici del judici.  El jutge ha respós que dirà si accepta o no la validesa de les imatges i vídeos en el text de la sentència. 
Els sis acusats, que només han respost a les preguntes de les defenses, cinc homes i una dona han dit bé, no ser a Barcelona aquell dia o no ser la persona que surt a les fotos o vídeos del sumari, i no haver participat en l'atac. Alguns han denunciat que se'ls hi va fer fotos dels tatuatges del cos, a fi d'identificar-los comparant ambaltres imatges, sense presència del seu advocat. Així doncs, no han respost ni a les preguntes del fiscal ni de l'acusació particular sobre si ells eren els que van sortir de Can Vies amb passamuntanyes i barres, després de saber per un twit que en aquell bar de la Carretera de La Bordeta hi havia un grup de vuit ultres prenent unes begudes després d'haver participat a l'acte de Montjuïc. Els acusats s'han queixat de portat quatre anys havent d epersonar-se al jutjat cada quinze dies i que se'ls hi probís participar o assistir a actes polítics o manifestacions a la via pública.
Cinc dels agredits, la veïna del pis de sobre i el propietari del bar han coincidit en afirmar que van aparèixer de sobte un grup de unes quinze o més persones, alguns d'ells amb la cara tapada, portant pals i pedres, agredit als que eren asseguts a la terrassa del bar, llençant també pedres i ampolles i les mateixes cadires del bar. Tres dels agredits van patir cops i talls a la mà i al cap, i tots els agredits van coincidir en que l'atac va començar sense provocació prèvia i amb crist de "nazis" o "feixistes" "us matarem", "fills de puta", etc.
El judici continuarà dimecres vinent que declararan diversos Mossos d'Esquadra i serà quan les parts podran qüestionar o defensar la validesa de les imatges o vídeos i de les identificacions fetes pels Mossos dels sis acusats. El fiscal demana per cada un dels acusats 15 anys de presó pels delictes de danys i lesions, amb l'agravant d'odi ideològic.  
 Concentració a la porta de la Ciutat de la Justícia.

dimarts, 14 de novembre de 2017

ELS CONDEMNATS DE BLANQUERNA MILITANTS DE FALANGE O A.N, QUE DESPRÉS DE DIVERSOS AJORNAMENTS, HAVIEN D'ENTRAR A PRESÓ AVUI O DEMÀ, HAN OBTINGUT UN NOU AJORNAMENT EN ESPERA DE SI EL T. CONSTITUCIONAL ADMET EL RECURS D'EMPARA CONTRA L'INCREMENT DE PENES IMPOSAT PEL SUPREM QUE VA APUJAR LES PENES DE 6 o 8 MESOS A QUATRE ANYS. Els que militen a Democracia Nacional a més de recórrer al Constitucional van demanar l'indult i de moment no tenen ordre d'ingrés



Els sis condemnats per l'atac de Blanquerna, militants de La Falange o Alianza Nacional, que després de diversos ajornaments, havien d'entrar avui i demà a la presó, han obtingut un nou ajornament. Segons fonts de La Falange el motiu de l'ajornament seria esperar si el Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs que van fer els catorze condemnats contra l'increment de penes imposat pel Tribunal Suprem, que va pujar les penes inicials de sis o vuit mesos, a tres anys i onze mesos o quatre anys i dos mesos. Els altres set condemnats, miltants de Democracia Nacional, entre els que hi ha el seu Vicepresident, Pedro Chaparro, i els del desaparegut Nudo Patriota, a més de recórrer al Constitucional van demanar l'indult i, de moment, no han rebut cap ordre d'ingrés a presó. 
Els tres o quatre ajornaments a l'ordre d'ingrés a presó de fa dos mesos, fan pensar que el Govern de Mariano Rajoy potser es plantejaria indultar-los o seria partidari que el Tribunal Constitucional suspengués l'increment de penes dictades pel Suprem. En el cas hipotètic que la Moncloa vulgués afluixar la pressió judicial a l'independentisme, sigui via la Fiscalia General de l'Estat, sigui mitjançant un futur indult, perdonar o suspendre les condemnes als ultres de Blanquerna seria la torna perfecte per justificar-ho. Tot i que l'indult només l'ha demanat la meitat dels condemnats, el Govern el pot concedir també a aquells que no l'han sol·licitat.
Entre els que havien d'entrar a presó avui o demà hi ha el Cap Nacional de La Falange, Manuel Andrino, i Íñigo Pérez de Herrasti, d'Alianza Nacional, que va complir condemna de presó per un intent d'atemptat a un autocar que portava familiars de presos d'ETA. Pérez de Herrasti és cunyat de l'actual portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, casat amb María Pérez de Herrasti i  germà de Beatriz Méndez de Vigo, exsecretària del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) entre el 2012 i el juny d'aquest 2017. Hi ha un condemnat de Falange -Juan Luis López- que estaria actualment a l'Irak combatent amb els kurds yazidites a la unitat que lidera l'utra valencià  Juan Manuel Soria Monfort, que lluita amb el nom del creuat del segle XII, Simón de Montfort 
 

UNITAT CONTRA EL FEIXISME TRENCA AMB EL PSC PER LA SEVA PARTICIPACIÓ A LES MANIFESTACIONS DE SOCIETAT CIVIL CATALANA, A LA QUE S'HI SUMEN HABITUALMENT GRUPS FEIXISTES, i PER LA REITERACIÓ D'AGRESSIONS I AMENACES QUE FAN MILITANTS ULTRES EN AQUESTES MANIFESTACIONS DE SCC. Entenc aquest trencament, donat que els ideals originals del PSC haurien de ser incompatibles amb la participació en actes i manifestacions d'una entitat (SCC) que va ser fundada fa 3 anys per franquistes i neofeixistes i, tot i que recentment hagi apartat a alguns d'aquests de la seva directiva, sempre es manifesta acompanya de la ultradreta



Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) ha decidit trencar amb el PSC a causa de la participació del partit i del seu Primer Secretari, Miquel Iceta, a les últimes manifestacions de Societat Civil Catalana entitat que, al marge que els seus fundadors, com el primer president Josep Ramon Bosch, fossin membres directius del grup ultra Somatemps i participessin en actes d'homenatge al franquisme, diversos grups ultres han continuat participant de forma activa i amb els seves pròpies pancartes a les manifestacions convocades per SCC.
En la majoria d'actes i manifestacions de SCC s'han produit agressions i amenaces tant contra persones alienes a l'acte, com contra periodistes, l'últim el passat divendres a Sabadell, i si bé si en una manifestació de desenes de milers de persones l'organització no seria responsable d'una agressió puntual, sí que ho és i ho ha d'evitar quan aquestes agressions passen a manifestacions de només cinc centes persones, o quan es repeteixen tant a les manifestacions multitudinàries com a les de només uns centenars de persones.
Personalment, jo ja vaig criticar que el PSC col·loqui a la llista a del 21 de desembre a Álex Ramos, vicepresident de SCC. Diversos dirigents i militants del PSC participaven des de fa anys a les reunions, actes i manifestacions d'UCFR.


COMUNICAT D'UNITAT CONTRA EL FEIXISME:
Lamentem comunicar que hi ha una separació de camins entre UCFR i el PSC com a partit, fruit de diferents maneres d’afrontar el creixement de l’extrema dreta a l’ombra de Societat Civil Catalana.
La crida fundacional d’UCFR diu “Cap espai públic per a la Plataforma per Catalunya ni per a cap grup feixista!”. L’any 2014 vam rebutjar un acte organitzat per Societat Civil Catalana amb motiu del 12 d’octubre on diversos grups feixistes havien anunciat la seva participació. Fa pocs dies hem denunciat “Les reiterades accions violentes i agressions per part de grups feixistes i la manca de rebuig per part de l'organització Societat Civil Catalana, de la presència de catorze grups feixistes en la mobilització del dia 8 d’octubre convocada per aquella entitat.”
El PSC, seguint els seus processos interns, ha anat adoptant una manera de tractar aquesta qüestió diferent a la que hem defensat aquests anys com a UCFR. De fet, a gran part d’Europa els moviments socials i l’ampli ventall de les esquerres tampoc comparteixen l’estratègia d’UCFR; però les estratègies que apliquen no estan aturant el creixement del feixisme.
Ens sap molt greu per allò que hem compartit, i sabem que moltes persones del PSC estan fermament en contra del feixisme i el racisme, però la situació actual ens obliga a reconèixer que aquesta diferència important existeix, i ens porta a acordar aquesta separació de camins.
Esperem que en un futur, i a la llum de l’experiència, les discrepàncies actuals entre el PSC i la resta d’UCFR se superin. Mentre, evidentment, seguim animant les persones de l’entorn del PSC, com tota persona que comparteixi la nostra lluita contra el feixisme, a participar en les nostres activitats.
UCFR manté el compromís de construir un espai unitari i plural contra el feixisme i el racisme; és i seguirà essent un espai ampli, amb idees diverses sobre molts altres temes.

dijous, 9 de novembre de 2017

DIMERCRES COMENÇA EL JUDICI A 6 ANTIFEIXISTES ACUSATS DE L'AGRESSIÓ EL 12-10-2013 A UNS ULTRADRETANS QUE EREN A UN BAR A SANTS.


  
 

Fotos de les ferides que van patir les víctimes de l'agressió

El proper dimecres 15 de novembre començarà al Jutjat Penal 22 de Barcelona el judici a sis antifeixistes acusats de les agressions a uns militants o simpatitzants de la ultradreta el 12 d'octubre de 2013, que eren a un bar de Sants després d'haver assistit a l'acte de La España en Marcha a Montjuïc.
Segons l'escrit del fiscal que pots llegir íntegrament aquí al blog (eliminant cognoms i dades personals)  els acusats formaven part d'un grup d'unes 12 o 15 persones que, després de conèixer per un twitt que a un bar del carrer Farell amb plaça Joan Corrado hi havia uns militants ultres,  van sortir del Centre Social Can Vies, portant alguns d'ells pals, barres, totxos, candaus i navalles, i després de posar-se caputxes o passamuntanyes, sense provocació prèvia van agredir  amb un atac "ràpid i contundent" a aquests simpatitzants o militants ultres causant danys físics i destrosses al local i el seu mobiliari, mentre se'ls deia "nazis" i "fatxes de merda" .  
El fiscal els acusa de tres delictes de lesions amb instrument perillós, un delicte de anys i tres faltes de lesions, amb els agravants d'odi i discriminació per motius ideològics, d'abús de superioritat, i d'anat enacaputxats.
El judici està previst que duri tres dies: el 15, 22 i 29 de novembre. Per dissabte al matí col·lectius antifeixistes han convocat una manifestació al migdia als Jadinets de Gràcia. Aquest serà el segon judici que se celebra a Barcelona per agressions realitzades per militants antifeixistes cap a militants d'ultrdreta un 12 d'octubre. Fa dos anys es va condemnar a dos antifeixistes per l'agressió que va patir el militant de PxC i el MSR, Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011 a la porta del local The Other Place del Poble Nou a Barcelona, on Democracia Nacional feia un acte.
Com he dit reiterades vegades considero totalment equivocada aquesta estratègia de confrontació violenta i rebutjo les agressions físiques. Que una persona militi o simpatitzi amb la ultradreta no dóna dret a ningú a agredir-lo físicament.  

 

dimecres, 8 de novembre de 2017

LA VAGA PUNXA, PERÒ ELS COMITÈS DE DEFENSA DE LA REPÚBLICA TALLEN LES CARRETERES ARREU DE CATALUNYA, TRAMS DE LA XARXA DE TRENS I BLOQUEGEN TOT ELS DIA FRONTERES I LES ESTACIONS DE L'AVE. Les accions es desenvolupen sense violència ni piquets contra els qui decideixen treballar. Multitudinària assistència a l'acte de la Plaça de la Catedral a Barcelona. Al Moianès es fa el primer tall de carreteres de la seva història.





 Agustí Alcoberro de l'ANC
La jornada de vaga general, convocada només pel minoritari Confederació Sindical de Catalunya (CSC), amb el suport d'Omnium, l'ANC i els anomenats Comitès de Defensa de la República, no ha paralitzat el país, però sí l'ensenyament universitari i parcialment el de primària i secundària. UGT i Comissions han donat suport a les concentracions del migdia amb aturades, però no la vaga. Però el més significatiu han estat els talls de carreteres arreu de Catalunya i les ocupacions de les estacions de l'AVE de Barcelona i Girona que han durat gairebé tot el dia. 
Afortunadament no s'han produït incidents violents que tan bé anirien al Govern central per deslegitimar les protestes. I en compliment de la intervenció de l'Estat amb l'article 155, els Mossos d'Esquadra han estat a les ordres del Ministeri de l'Interior i el Delegat del Govern central Enric Millo, intervenint per intentar evitar les ocupacions d'estacions i els talls de carreteres de manera conjunta els Mossos amb la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, sense que els cossos policials hagin aplicat la violència desbocada que van fer us l'1 d'octubre. L'operatiu d'actuació conjunt dels Mossos amb el Cos Nacional de Policia i Guardia Civil es va dissenyar ahir al matí a la Delegació del Govern central on el cap del Mossos, el comissari Ferran López, es va reunir amb els cap dels altres cossos, els responsables del Ministeri i el mateix Millo. 
Tot i que jo no tenia clar la idoneitat de convocar una vaga general -perquè imaginava que no seria majoritària-, i em feia por que hi hagués violència i coaccions, aixó no ha passat, pel que no en faig una valoració en cap cas gens negativa. Tampoc s'han fet cremades de neumàtics a carreteres o entrades de polígons industrials que, d'haver-se fet les imatges s'haguessin utililtzat en certs mitjans per qualificar de violents als piquets.
Poso aquí  sota algunes fotos dels talls de carreteres a Moià, tant cap a Vic i Manresa (Nacional 141-C), com cap a Barcelona (C-59). També poso fotos de l'acte multitudinari de la plaça de la Catedral que s'ha quedat petita per les 25.000 persones que hi han participat. A l'acte, presentat per Bel Olid, han parlat representants de difernets moviments juvenils i universitaris, del sindicat CSC, d'USTEC, Joan Caball de la Unió de Pagesos, Marcel Mauri d'Omnium i Agustí Alcoberro de l'ANC. També hi ha intervingut Camil Ros de la UGT, sindicat que donava suport a les mobilitzacions d'avui però no a la vaga general, que ha estat escridassat.
Alcoberro ha cridat a participar massivament a la manifestació de dissabte a Barcelona al carrer Marina
  



 Cesc Freixas cantant "Que volen aquesta gent que vene de matinada"


 Joan Caball d'Unió de Pagesos

 Sindicat Universitari
 Camil Ros d'UGT

 CSC
Marcel Mauri d'Omnium

  Talls de carretera a Moià (fotos de Núria Padrisa i Assumpta Clusella)