diumenge, 29 de maig de 2016

EL DIRIGENT DEL MSR, JORDI DE LA FUENTE, ENTRA A PLATAFORMA PER CATALUNYA I A LA FEDERACIÓ "RESPETO". El MSR, partit nacional-revolucionari o neofeixista social-patriota, estava gairebé inactiu des de fa dos anys quan els lídres històrics, enfrontats amb De la Fuente van deixar el partit. És probable que més militants o exmilitants del MSR entrin a RESPETO

Plataforma per Catalunya (PxC) va confirmar ahir amb un twitt de la manifestació celebrada a Barcelona per la Germandat d'Antics Cavallers Legionaris contra la decisió de l'ajuntament de no renovar el permís perquè puguin continuar trobant-se i desfilant als terrenys de Sant Andreu, que el dirigent del Movimiento Social Republicano (MSR), Jordi de la Fuente, ha ingressat a PxC i a la federació RESPETO. Respeto es la federació de PxC, Partido X La Libertad y España 2000.
El twitt en el que apareix De La Fuente com a militant de PxC, és una foto amb Pablo Barranco -Secretari General de PxC explulsat el 2010,  ara nou Vicepresident que sembla ser el nou home fort del partit i no està implicat en cap dels procesos judicials que pateix el partit-, i amb Sergi Fabri, regidor de Salt i cap de llista per Girona de PxC a les elecciones del 26 de juny.  PxC només es presenta a Girona.
Fabri (cap de llista per Girona el 26-J), Pablo Barranco i Jordi de La Fuente.

La ruptura del MSR, paral·lela a les crisis i enfonsament electoral de PxC i de la mateixa España en Marcha, va motivar que els que van marxar, encapçalats per Juan Antonio Llopart, fessin un nou partit, Soberanía y Libertad, que no va acabar de funcionar, i que alguns militants del MSR de Madrid s'apartessin del partit i s'impliquessin en el projecte del Hogar Social Madrid
I el que quedava del MSR va celebrar a Madrid el seu congrés que no va ser capaç de nomenar ni nou president ni nou secretari general, sortint només tres Secretaris Nacionals, un dels quals, segons el registre de partits del Ministeri de l'Interior és encara De la Fuente. 

AMB BONS CONTACTES AMB ULTRES EUROPEUS I EL PSN SIRIÀ

De La Fuente amb domini d'idiomes i un nivell intel·lectual que no tenien molts dels que fins no fa gaire han liderat PxC, va ser considerat fa uns anys com un "nacional-boltxevic" -corrent de la ultradreta propera a l'autoritarisme rus, que considera que hi ha vincles entre el moviment boltxevic i els ideals del partit nazi alemany-,  i va ser durant un temps el representant espanyol a l'Aliança Europea de Moviments Nacionals, presidida pel dirigent històric del Front Nacional, Bruno Gollnisch, del sector més negacionista del FN, aliança a la que pertanyia, també el Jobbik hongarès, la Fiamma Tricolore italiana o el British National Party.
De La Fuente també ha participat a diversos actes a Europa i El Líban en suport al règim de Baixar Al Assad amb el Partit Nacional Socialista Sirià, partit legal a Síria i el Líban i que dóna suport a Al Assad.
De La Fuente va ser investigat durant la instrucció del cas Stroika, si bé no va ser imputat ni jutjat donat que si bé es cert que va mantenir el dia del brutal atac, abans i després dels fets, diverses converses telefòniques amb alguns dels encausats, tot aquell dia va ser a Barcelona.
Ara fa deu mesos després de l'enfonsament electoral de PxC, el fracàs de Partido x La Libertad i la pujada de España 2000 a Madrid, quan es va plantejar la fusió o convergència d'aquest tres partits, De la Fuente va manifestar públicament el seu suport a sumar-s'hi.
Així De La Fuente va publicar al seu Facebook un comunicat signat per Comité Central del MSR (tot i que orgànicament no estava clar qui formava aquest comité central i aqui representava) en el que deia que:"el MSR está dispuesto a entablar dichas conversaciones (con España 2000, PxC y PxL) con tal de conseguir una alternativa social, identitaria y nacional en España con un impacto público y político superior al que hasta ahora hemos tenido por separado.Confiamos en que dicha iniciativa, en la que actualmente ya participan España 2000, Plataforma per Catalunya y Partido por la Libertad, sea realizada desde la voluntad de servir, desde la humildad y desde el trabajo serio con vistas a la conquista de las instituciones, pero también de la opinión pública" .  El comunicat afegia que "el MSR se dispone a participar en esa nueva esperanza para España y para su pueblo, sin renunciar a nuestras ideas, ni a nuestros principios y valores, esperando encontrar muchos puntos en común con el resto de fuerzas por la Justicia Social y la Identidad"
Poc després de publicar-se, la delegació del MSR de València va manifestar la seva oposició rotunda a sumar-se a la confluència de PxC i España 2000 i va exigir la celebració d'un nou congrés per depurar responsabilitats. I l'ex secretari General del MSR, Juan Antonio Llopart, va respondre qualificant De La Fuente de  ser "un mierda que ha destrozado todo el trabajo realizado por el MSR durante años" y ha añadido "que espera poder escupirle a la cara".
Ara caldrà veure que fan la resta de militants del que queda del MSR, si bé sembla probable, pel que se m'ha dit que alguns seguiran a De La Fuente i entraran a RESPETO. El problema, però, és que estatutàriament no ho poden fer com a membres d'un altre partit i haurien d'ingressar a PxC si viuen a Catalunya o a España 2000 o Partido X La Libertad si són d'altres llocs de l'Estat.  L'entrada de De La Fuente a Respeto, signifiqui o no la desaparició de facto del MSR, clarifica l'espai polític ultradretà o identitari espanyol.

 Jordi de la Fuente a Beirut, l'estiu de 2013 en un acte del Partit Socialista Nacional Sirià
 De la Fuente en un acte posterior també amb el Partit Socialista Nacional Sirià

 Jordi de la Fuente, de negre, a un acte a Barcelona, quan era el número 2 del MSR. Darrera seu el llavors Secretari General, Juan Antonio Llopart

dimecres, 25 de maig de 2016

EUROPA S'ENGANYA A ELLA MATEIXA, article al Periódico després del tancament d'Idomeni

  Xavier Rius, El Periódico a 25 de maig de 2016

El més greu del desallotjament del camp d'Idomeni, que va deixar de ser lloc de trànsit quan Macedònia va tancar la frontera, no és la seva clausura en si mateixa, sinó que Europa segueix sense donar una resposta humanitària i realista d'acord amb el dret internacional per acollir aquells que fugen de la guerra, cosa que traeix els seus valors fundacionals. I és que ni s'han habilitat vies segures per arribar a Europa -la ruta s'ha desviat a Líbia i Itàlia, molt més perillosa-, ni s'està complint l'acord dels Vint-i-vuit per reubicar els que havien arribat abans, ni es donen -i això és el més greu- els requisits perquè es pugui considerar Turquia un país segur i respectuós amb els drets humans, la premissa en la qual se sustenta el vergonyós acord del 18 de març amb què es va donar per tancada la ruta balcànica i es va acordar la devolució dels que arribessin a Grècia a partir del 20 de març.

Alliberar els estats del nord

Aquest acord es va fer per alliberar Alemanya, Àustria i altres estats del nord de la pressió migratòria arran de l'arribada per lliure de més d'un milió de refugiats i la incapacitat o la falta de voluntat de les institucions europees i de la majoria dels governs dels Vint-i-vuit per complir els acords de començaments de tardor de redistribuir 160.000 de les persones que estaven entrant per Grècia i Itàlia. Una xifra insignificant per a una Europa de 510 milions d'habitants. I és que malgrat que les autoritats espanyoles es van fer ahir la foto amb un grup de sirians i iraquians arribats a Barajas, fins fa dos dies només havien vingut a Espanya una trentena dels 15.000 refugiats acordats inicialment.
L'acord del 18 de març amb Ankara estableix que es tornarà a Turquia aquells que arribin a les illes gregues a excepció de menors, malalts i dones embarassades, ja que el dret humanitari impedeix la seva deportació. A canvi, la UE acollirà un màxim de 70.000 sirians o iraquians que es troben en camps de Turquia. I al marge d'això, la Unió hauria de reubicar els que van arribar abans del 20 de març.
Més enllà de la perversitat moral d'intercanviar unes persones per unes altres, i de la ridiculesa de la xifra de 70.000 nous refugiats que Europa s'ha compromès a acollir, ni s'ha dotat Grècia dels funcionaris i intèrprets per tramitar les sol·licituds dels que fa mesos que esperen o dels que segueixen arribant, ni hi ha un marc legal clar per decidir qui pot ser retornat.

El paper clau de Turquia

I tot això es fonamenta en la consideració de Turquia com a país en què es garanteix la vida als refugiats. A canvi dels 6.000 milions d'euros promesos a Turquia, s'externalitza fins i tot la frontera turco-siriana el mur on els exiliats seran detinguts per la policia i l'Exèrcit turcs i obligats a tornar a Síria, mentre Turquia readmetria els deportats des d'Europa. I Turquia rep com a compensació la supressió de visats als seus ciutadans per entrar a la Unió, l'acceleració del seu ingrés a la UE i la millora de les condicions comercials en el període transitori, oblidant la deriva autoritària del president Erdogan, que allunya més que mai aquest país dels estàndards i requisits precisos per ingressar a la Unió.

Els diferents governs europeus justifiquen el pacte amb Turquia i la pretensió de barrar el pas a nous refugiats per la insolidaritat d'uns i la necessitat d'aturar una ultradreta que creix. Però amb la inacció de la majoria dels Vint-i-vuit i la incapacitat de crear mecanismes i vies legals d'entrada no només engrandim el patiment dels refugiats -a qui neguem protecció alhora que enriquim les màfies de les noves rutes- sinó que alimentem el caldo electoral de la ultradreta. Mentim la ciutadania prometent, per aplacar els ultres, mà dura amb els que vulguin venir i un impossible (i contrari als principis europeus) tancament de portes. I amb més fracassos de la UE, més vots aconseguiran els que volen destruir-la.

  Llegir en català al Periódico


Lo más grave del desalojo del campo de Idomeni, que dejó de ser lugar de tránsito cuando Macedonia cerró la frontera, no es su clausura en sí misma, sino que Europa sigue sin dar una respuesta humanitaria y realista acorde con el derecho internacional para acoger a aquellos que huyen de la guerra, traicionando así sus valores fundacionales. Y es que ni se han habilitado vías seguras para llegar a Europa -la ruta se ha desviado a Libia e Italia, mucho más peligrosa-, ni se está cumpliendo el acuerdo de los Veintiocho para reubicar a los que llegaron antes, ni se dan -y eso es lo más grave- los requisitos para que se pueda considerar a Turquía un país seguro y respetuoso con los derechos humanos, la premisa en la que se sustenta el vergonzoso acuerdo del 18 de marzo con el que se dio por cerrada la ruta balcánica y se acordó la devolución de quienes llegasen a Grecia a partir del 20 de marzo.
Dicho acuerdo se hizo para liberar a Alemania, Austria y otros estados del norte de la presión migratoria tras la llegada por libre de más de un millón de refugiados y la incapacidad o la falta de voluntad de las instituciones europeas y de la mayoría de los gobiernos de los Veintiocho para cumplir los acuerdos de inicios de otoño de redistribuir a 160.000 de las personas que estaban entrando por Grecia e Italia. Una cifra insignificante para una Europa de 510 millones de habitantes. Y es que pese a que las autoridades españolas se hicieron ayer la foto con un grupo de sirios e iraquís llegados a Barajas, hasta hace dos días solo habían venido a España una treintena de los 15.000 refugiados acordados inicialmente.

El acuerdo del 18 de marzo con Ankara establece que se devolverá a Turquía a aquellos que lleguen a las islas griegas a excepción de menores, enfermos y mujeres embarazadas, ya que el derecho humanitario impide su deportación. A cambio, la UE acogerá a un máximo de 70.000 sirios o iraquís que se encuentran en campos de Turquía. Y al margen de ello, la Unión debería reasentar a los que llegaron antes del 20 de marzo.

Más allá de la perversidad moral de intercambiar a unas personas por otras, y de lo ridículo de la cifra de 70.000 nuevos refugiados que Europa se ha comprometido a acoger, ni se ha dotado a Grecia de los funcionarios e intérpretes para tramitar las solicitudes de los que llevan meses esperando o siguen llegando, ni hay un marco legal claro para decidir quién puede ser devuelto.

El papel clave de Turquía

Y todo ello se fundamenta en la consideración de Turquía como país en el que se garantiza la vida a los refugiados. A cambio de los 6.000 millones de euros prometidos a Turquía, se externaliza hasta la frontera turco-siria el muro donde los exiliados serán detenidos por la policía y el Ejército turcos y obligados a regresar a Siria, mientras Turquía readmitiría a los deportados desde Europa. Y Turquía recibe como compensación la supresión de visados a sus ciudadanos para entrar en la Unión, la aceleración de su ingreso en ella y la mejora de las condiciones comerciales en el periodo transitorio, olvidando la deriva autoritaria del presidente Erdogan, que aleja más que nunca a este país de los estándares y requisitos precisos para ingresar en la Unión.

Los distintos gobiernos europeos justifican el pacto con Turquía y la pretensión de cerrar el paso a nuevos refugiados por la insolidaridad de unos y la necesidad de parar a una ultraderecha que crece. Pero con la inacción de la mayoría de los Veintiocho y la incapacidad de crear mecanismos y vías legales de entrada no solo acrecentamos el sufrimiento de los refugiados -a quienes negamos protección al tiempo que enriquecemos a las mafias de las nuevas rutas- sino que alimentamos el caldo electoral de la ultraderecha. Mentimos a la ciudadanía prometiendo, para aplacar a los ultras, mano dura con los que quieran venir y un imposible (y contrario a los principios europeos) cierre de puertas. Y con más fracasos de la UE, más votos conseguirán los que quieren destruirla.
Leer en castellano en El Periódico 



CANDIDATURES ULTRES A LES ELECCIONS: PxC A GIRONA, ENCAPÇALADA PEL REGIDOR DE SALT, SERGI FABRI, FAMILIA Y VIDA A BARCELONA, ENCAPÇALADA PER J.M CLOTET, I VOX ENCAPÇALADA PER L'ADVOCAT EX FALANGISTA JORGE BUXADÉ. Falange de las JONS es presenta a 16 províncies i La Falange FE a 8

ACTUALIZADO:
Finalmente han sido rechadas por no aportar las firmas exigidas todas la candidaturas de La Falange FE, excepto la de Toledo, y la de Familia y Vida en Barcelona. 
Así se presenta Falange de las Jons en Albacete, Ávila, Almería, Cádiz, Castellón, Córdoba, Guadalajara, Madrid, Palencia, Segovia, Sevilla, Soria, Teruel, Toledo, Valencia y Valladolid. La Falange-FE sólo en Toledo, Familia y Vida en Illes Balears, y PxC en Girona.
Por otro lado se presenta VOX que también se podría considerar ultra.
----------------------------------------------------


Sergi Fabri, regidor de Salt i cap de llista per Girona de PxC

L'Estat espanyol continuarà sent, afortunadament, una exepció a nivell europeu pel que fa a la implantació política de la ultradreta. Conseqüentment amb la debilitat d'aquests grups, que ja van fracasar a les eleccions europees del 25 de maig de 2014, a les eleccions generals del 26 de juny, segons recull avui el BOE,  només s'hi presenten Falange Española de las JONS a 16 províncies, La Falange FE a 8, Familia y Vida a 2, i Plataforma X Catalunya a una, Girona. També hi ha la candidatura de VOX a totes les demarcacions i certament alguns dels seus caps de llistes, com el de Barcelona, l'advocat ex falangista Jorge Buxadé, se'l pot considerar clarament ultra. Buxadé va ser un del primers intel·lectuals ultres en fer una conferència en el social feixista Casal Tramuntana ara fa quatre anys.
Jorge Buxadé
Així, ara no es presenten grups que sí van concorre a les passades eleccions de desembre de 2015, com Soluciona o Democracia Nacional, en no haver aconseguit els avals que exigeix la llei per les candidatures extraparlamentàries. També podria passar que alguna de les llistes que publica avui el BOE no es puguin presentar finalment, donat que encara no s'ha recomptat si són vàlids els avals o firmes del 0,01 del cens electoral de la circunscripció on concorren.
La presentació de la candidatura de PxC per Girona, encapçalada pel regidor de Salt, Sergi Fabri, i tancada per l'ex regidor d'Olot, Nacho Mulleras, ha sorprés donat que aquest grup es va integrar a la federació RESPETO, juntament amb España 2000 y Partido x La Libertad, la qual va anunciar que no es persentaria a aquestes eleccions.
També sorprés que PxC no utilitzi juntament amb la seva sigla, la de la nova federació RESPECTE, tal com recullen els seus estatuts. PxC, que va estar a punt d'entrar al Parlament català el novembre de 2010, va obtenir a tot Catalunya 59.781 a les generals de novembre de 2011. I a les municipals de fa un any, després de l'expulsió de Josep Anglada va baixar de 67 a només 8 regidors. A les passades generals no s'hi va presentar.

Manuel Andrino, candidat per madrid de  La Falange FE

Pel que fa a Falange Española de las JONS, liderada pel cap de llista per Madrid, Norberto Pico, es presenten a Albacete, Almería, Ávila, Cádiz, Castellón, Córdoba, Cuenca, Guadalajara, Madrid, Palencia, Segovia, Soria, Teruel, Toledo, Valencia y Valladolid.   La Falange FE, liderada per Manuel Andrino, es presenta a Álava, Alacant, Àvila, Ciudad Real, Cantabria, Madrid, Segovia i Toledo. A la llista de Madrid hi concorren alguns, com el cap de llista, Manuel Andrino, que van ser condemanats a set mesos de presó per l'atac de setembre de 2013 a la seu de la Generalitat a Madrid, el centre llibreria Blanquerna.

Familia y Vida, que a les europees va anar en coalició amb Alternativa Española del gendre de Blas Piñar, Rafael López Diéguez, només es presenta a Barcelona i Balears.



dissabte, 21 de maig de 2016

QUE NO ENS GUANYI LA POR, publico al Punt Avui sobre les conseqüències del possible atemptat de l'avió egipci





Tot i que després dels atemptats de París del novembre del 2015 s'havien reforçat les estrictes mesures de control als aeroports francesos, tant sobre passatgers i l'equipatge, com sobre treballadors, tot fa pensar, si es confirma la hipòtesi de l'atemptat, que els terroristes que haurien provocat la caiguda de l'avió que dimecres volava cap al Caire, haurien pujat o col·locat la bomba a l'aeroport Charles de Gaulle. També hi ha la possibilitat que la bomba fos ja a l'avió quan va arribar a París procedent de Tunísia, i que algú l'hagués activat a l'aeroport o dins de l'avió. Sigui com sigui, la seguretat a París hauria fallat.
Des de l'11 de setembre del 2001 han anat augmentant els controls de seguretat als aeroports amb normatives cada cop més restrictives pel que fa a l'equipatge i més invasives per a la intimitat dels viatgers, fent més lent i costós l'accés als avions. Tot i que en certs moments les mesures es van relaxar, la desgràcia de Germanwings amb un copilot trastornat que va fer caure l'avió, els últims atemptats d'Estat Islàmic a París i Brussel·les i les amenaces d'aquest grup, la normativa s'ha anat fent més estricta i restrictiva, estant ara pendents d'aplicar l'anomenat registre de passatgers. En el nou escenari es justifica el control dels qui pugen a l'avió, no només per evitar possibles atemptats, sinó també per detectar els possibles gihadistes que viatgen o tornen de Síria. I aquest enduriment de les condicions s'ha produït a la vegada que s'han restablert els controls policials i fronterers dins d'Europa per terra, sigui en cotxe o tren, qüestionant el principi de llibertat de circulació de Schengen que consideràvem ja irreversible, i que és o era un dels trets distintius del procés d'unitat europea.
Tot i que ho haurà de determinar la investigació policial i el registre de les caixes negres, el fet que l'avió fes la ruta de París al Caire dóna més credibilitat al mòbil terrorista. Els dos països havien patit reiterades amenaces d'Estats Islàmic i altres grups gihadistes. No oblidem que Al-Qaida necessita marcar perfil propi per subsistir.
Egipte ha patit els últims anys diversos atacs a zones turístiques, com el del juny del 2015 al temple de Karnak i el de l'autobús de turistes prop de les piràmides el gener d'enguany. I un avió rus va ser abatut al Sinaí.
El mot terrorisme ve de la voluntat dels anomenats terroristes que el que pretenen, més enllà de les conseqüències letals de cada atemptat, és crear terror entre la població que sigui on sigui, faci el que faci, tingui por, se senti vulnerable i canviï la seva manera de viure. I aquesta és la gran victòria dels terroristes.
A causa del terrorisme islamista o gihadista, Europa està canviant, imposant fortes restriccions a la llibertat de viatjar que teníem. I aquí tots ens haurem de plantejar si ens deixem agafar per la por o, reconeixent la possibilitat de patir un atemptat, intentem viure com abans malgrat les molèsties de les noves mesures de seguretat. Tot i que l'índex de sinistralitat viatjant en cotxe és molt més alt que fer-ho en avió, tots continuem viatjant sobre rodes malgrat el que diuen les estadístiques. Les bombes als trens de l'11-M a Madrid van ser el pitjor atemptat a Europa i tothom ha continuat agafant cada dia el tren. Serem capaços de continuar volant com abans, malgrat que hi hagi nous factors de risc a l'hora de pujar a un avió?

dijous, 12 de maig de 2016

EL JUTGE ENVIA LA PROVIDÈNCIA ADVERTINT A JOSEP ANGLADA I MARTA RIERA QUE SERAN DETINGUTS SI NO COMPAREIXEN ALS JUTJATS DE REUS. Anglada va argumentar dificultats logístiques i econòmiques i la coincidència amb la Festa de la Gent Gran a Vic i va demanar declarar per videoconferència.

Després que l'expresident de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, i l'exsecretària de Presidència de PxC, Marta Riera, no van comparèixer ahir a declarar al Jutjat d'Instrucció número 3 de Reus on havien estat citats a declarar, juntament amb el Secretari d'Organització de PxC, David Parada, que sí hi va anar, el jutge Diego Álvarez de Castro, titular de l'esmentat jutjat, ha comunicat avui a les parts la providència amb l'advertiment que si no compareixen el dia 11 de juliol a les 10,30 hores, es dictarà una ordre de detenció contra ells.

Anglada i Riera van ser citats per ahir  com a imputats per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discriminació (art 510 CP) comés amb la propaganda electoral de les municipals de 2011. Però van demanar al jutge de Reus poder fer-ho per videoconferència des dels jutjats de Vic, petició que no va ser admesa.  Anglada va justificar la seva impossiblitat de personar-se als jutjats de Reus per problemes logístics i econòmics per fer el desplaçament, i pel fet que ahir havia d'assistir com a regidor de Vic a la Festa de la Primavera de la Gent Gran. Anglada i Riera van ser destituits i expulsats de PxC el febrer de 2014,  iniciant-se un culebrot de denúncies i querelles creuades amb l'actual Direcció, amb una presumpta conspiració per matar Anglada per la que imputats ara diferents membres de l'Executiva de PxC.
Per les propers setmanes han estat citats la resta dels qui eren membres de l'Executiva de PxC el maig de 2011. I David Parada, que ja ho va fer ahir, va explicar al jutge que l'any 2011 Anglada era el president del partit i com a tal ho controlava i ho decidia tot de manera personalista, fos el programa electoral, fos la propaganda de la campanya. Va matisar, però, que uns advocats dels que no va dir el nom, havien validat el contingut del programa i la propaganda electoral per tal que no hi hagués res que es pogués considerar delictiu.
 


Providència del Jutge
 Marta Riera, sortint dels jutjats de Vic fa un any, darrera de Josep Anglada


L'ANTIFEIXISTA OSONENC, STEVE CEDAR, ABSOLT D'INJÚRIES i AMENACES A LA PRESIDENTA DEL PARTIT INDEPENDENTISTA I XENÒFOB, SOM CATALANS. Els fets van succeir a Vic el passat 23 d’abril quan Cedar i altres militants d'Unitat Contra el Feixisme van concentrar-se davant la parada que aquest grup tenia al carrer Verdaguer



La titular del jutjat número 5 de Vic-Manresa ha absolt l'antifeixista Steve Cedar de les presumptes amenaces i insults cap a Ester Gallego, presidenta del partit xenòfob o identitari i independentista, contrari a la immigració, SOM Catalans. El judici es va celebrar el dimarts de la setmana passada, després de la denúncia posada contra Cedar per  Ester Gallego, líder del partit. 
Els fets van succeir a Vic el passat 23 d’abril, diada de Sant Jordi, quan Cedar i altres militants d'Unitat Contra el Feixisme van concentrar-se davant la parada que aquest grup tenia al carrer Verdaguer. Segons Gallego, que només va denunciar a Cedar, tot i que es van concentrar moltes altres persones, ell li va dir "assassina" i acabarem amb tu".

Per la jutge "els testimonis aportats per la denunciant (E Gallego) neguen que el denunciat (Cedar) hagués proferit les expressions que se l'imputen o que aquest hagués increpés o impedís als vianants aproximar-se  a la taula de la denunciant o adquirir productes de la mateixa, coincidint tots ells en l'actitud pacífica  i merament informativa  sostinguda pel denunciat (...) Per tant, no s'ha pogut constatar la veracitat del relatat per la denunciant..."
En el judici l'advocat de Gallego va demanar dues penes de tres mesos de presó per dos presumptes delictes d'amenaces i coaccions, i una ordre d'allunyament durant sis mesos per tal què Cedar no s'acosti a menys de 500 metres de Gallego. Però els dos testimonis que van declarar en el judici a petició de Som Catalans, militants també del partit, es van contradir sobre l'hora en que van passar els fets i si l'expressió "assassina" va ser dita per Cedar o per una dona, activista d'Unitat contra el Feixisme que era allà.
Per la seva part tant Cedar com les tres activistes d'UCFR que van declarar, van negar que s'hagués coaccionat o amenaçat a Gallego i els altres membres de Som Catalans.  En paraules de l'advocat Toni Iborra, defensor de Cedar: "va ser una acció de tipus informatiu i amb un to respectuós ho demostra que durant les més de dues hores que va durar l'acció van poder continuar fent la seva activitat de venda de roses i llibres". La sentència, doncs, dóna per bona la tesis d'Iborra.
Aquesta no és la primera vegada que Cedar es jutjat per presumptes injuries a o amenaces a membres de Som Catalans. El jutjat número 5 de Vic va absoldre l'octubre de 2014 a Cedar que fou jutjat per dir feixista i nazi  al regidor d'Esparreguera (ex-PxC) Sergi Hidalgo, membre fundador de Som Catalans.
Cartell de SOM Catalans
 Gallego, la segona per l'esquerra, a un acte de SOM Catalans fa un any a Barcelon amb Filip Dewinter del Vlaams Belang flamenc.
A sota text de la sentència








dimecres, 11 de maig de 2016

EL JUTGE AMENAÇA AMB DETENIR ANGLADA I RIERA, QUE NO HAN COMPAREGUT AL JUTJAT DE REUS IMPUTATS PER LA PROPAGANDA DE 2011. SÍ HA COMPAREGUT EL S.d'ORGANITZACIÓ DE PxC, DAVID PARADA, QUE S'HA DESENTÈS DE LA PROPAGANDA I EL PROGRAMA AL·LEGANT QUE PxC ERA UN PARTIT PRESIDENCIALISTA I ANGLADA HO DECIDIA TOT. L'advocat Tarkou creu que l'antiga cúpula de PxC serà jutjada per incitar a l'odi.




 Donat que aquest matí no han comparegut a declarar al Jutjat número 3 de Reus l'ex President de Plataforma X Catalunya, Josep Anglada, ni l'ex Secretària de Presidència, Marta Riera, que havien estat citats com a imputats per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discrimació (art 510 CP) comés amb la propaganda electoral de les municipals de 2011, el jutge  Diego Álvarez de Juan, titular del jutjat, ha amenaçat aquest matí amb detenir Anglada i Riera si no es presenten a declarar el proper 11 de juliol, a dos quarts d'11 del matí. 
Així el jutge ha emès una providència en aquest sentit després que ni Anglada ni Riera compareguessin. Anglada ja va demanar fa uns dies que se li permetés declarar per videoconferència des dels jutjats de Vic al·legant problemes econòmics i logístics per desplaçar-se a Reus. 
Sí que ha declarat aquest matí a Reus, el Secretari d'Organització i Acció Política, David Parada, citat per avui, que ha al·legat que abans PxC amb Anglada, era un partit totalment presidencialista en el que Anglada ho decidia tot, també el contingut del programa i la propaganda electoral. Parada, que s'ha negat a respondre a les preguntes de l'advocat Hilal Tarkou impulsor de la querella contra PxC, ha dit al jutge que el contingut del programa electoral va estar redactat per diversos advocats que van dir que res del que s'hi deia podia ser delictiu. Un dels elements d'aquella campanya que han  motivat la imputació, és la còpia del fals xec de 4.000 euros que segons PxC rebia de regal cada immigrant de part de la Generalitat i el Pacte Nacional per a la Immigració. Aquest i altres arguments o afirmacions de la propaganda electoral de les municipals de 2011 van ser denunciats per Hilal Tarkou en nom de l'associació Al Watani, per diversos ajuntaments, la Generalitat i Iniciativa per Catalunya, i després de moltes voltes judicials es va centralitzar el cas a Reus en haver estat el primer lloc on es va denunciar. 

Pel 8 de juny han estat citats el tresorer del partit i ex regidor de L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Ordóñez, l'ex regidor d'Olot Moisés Font, i Miguel A Chiquillo. El 13 de juny ho farán el Secretari General, Robert Hernando, l'actual president, August Armengol, i la regidora de Mataró, Mònica Lora. I el 13 de juliol el responsable a les comarques lleidatanes, Eduard Pallerola, l'ex regidor d'Olot, Nacho Mulleras, i l'advocat Joan Garriga.   I per l'onze de juliol s'ha tornat a citar Anglada i Riera amb l'advertiment de ser detinguts si no s'hi presenten.

El jutge instructor, Diego Álvarez, en les Diligències Prèvies 809/2012, recull en la seva interlocutòria que, segons doctrina del Tribunal Constitucional, la “llibertat d’expressió estén la seva cobertura a l’anomenat discurs ofensiu o impopular” però en aquest cas no existeix aquesta cobertura perquè concorre un “deliberat ànim de menysprear i discriminar”.
Segons el jutge, la propaganda electoral d'aquelles eleccions  suposava una falta de "dignitat a la persona" i "al dret d'honor a l'ètnia", "l'exaltació del racisme" i una "provocació a l'odi".  Així el jutge afirma: "Es pot tenir una política més o menys favorable a la immigració, però no es pot convertir en odiosa a la immigració per defensar la política" 
L'advocat Hilal Tarkou, promotor de la querella contra PxC, ha valorar molt positivament la imputació de tota la cúpula de PxC i després d'escoltar les declaracions de David Parada d'avui  ha afirmat que està convençut que tota l'anterior cúpula de PxC serà jutjada per incitar a l'odi i la discriminació contra els immigrants.   

 David Parada ha estat l'únic dels tres citats avui que ha comparegut a declarar
Imatge del desembre de 2013, quan el cap de llista per Reus, Albert Tafalla, fou citat a declarar als jutjats de Reus per aquest cas. Poc després Anglada seria expulsat de PxC

dilluns, 9 de maig de 2016

LA ULTRADERECHA NO CONCURRIRÁ A LAS NUEVAS ELECCIONES GENERALES DEBIDO A SU DEBILIDAD Y A LA EXIGENCIA DE PRESENTAR FIRMAS. Sólo DN, La Falange FE y FE JONS intentan conseguirlas

La ultraderecha estará prácticamente ausente en las elecciones generales del próximo 26 de junio debido, no sólo al hundimiento social y electoral de estos partidos en las pasadas elecciones municipales y europeas, sinó por la dificultad de cumplir el requisito legal vigente desde hace siete años, que exige a aquellas candidaturas extraparlamentarias que concurran a elecciones generales o autonómicas, que aporten un mínimo de firmas o avales. Así el art. 169.3 de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General dice que "los partidos, federaciones o coaliciones que no hubieran obtenido representación en ninguna de las Cámaras en la anterior convocatoria de elecciones necesitarán la firma, al menos, del 0,1 % de los electores inscritos en el censo electoral de la circunscripción por la que pretendan su elección. Ningún elector podrá prestar su firma a más de una candidatura.”. 
Ello significa que para concurrir en Almería se precisa la fima de 453 personas, mientras que para Madrid se necesitan 3.700. Evidentemente si los grupos tuvieran un número de militantes movilizados las podrían conseguir, pero la situación actual de la mayoría de estos partidos es de debilidad absoluta.
Para las elecciones municipales no se exigen avales, mientras que para las europeas basta con aportar para una candidatura, que es de ámbito de todo el Estado español, el aval de 50 cargos públicos; es decir basta con 50 concejales, cuya firma no se hará pública ni les comprometerá pese a que pertenezcan a otro partido. 
Así hace dos años, muchos concejales de Plataforma per Catalunya, que no se presentó a las europeas, dieron su firma o aval a la candidauta europea de Impulso Social, coalición liderada por Rafael López Diéguez, yerno de Blas Piñar y presidente de Alternativa Española (AES). En aquellas elecciones europeas otros grupos como La España en Marcha, Falange Española de las JONS o Democracia Nacional no tuvieron problemas para conseguir la firma de 50 concejales y concurrieron.

A las elecciones generales del pasado 20 de diciembre de 2015 FE-JONS se presentó en  8 provincias: Almería, Avila, Córdoba, Madrid, Palencia, Segovia, Sevilla y Valladolid. DN en 7: Almeria, Castellón, Ciudad Real, Huelva, León,Soria, Valladolid. Familia y Vida en 1, Baleares. Y Soluciona 1, en Málaga.

SÓLO INTENTAN CONSEGUIR LAS FIRMA DN Y FE-JONS
En estos momentos las únicas candidatura ultras que están recogiendo avales -dejando de lado VOX que hay opiniones dispares sobre si es o no ultra- son Democracia Nacional (DN), que pide además la supresión del decreto de convocatoria de las mismas, Falange Española de la JONS , grupo distinto de La Falange FE de Manuel Andrino que también está intentando conseguir avales en alguna provincia.. El grupo de Andrino es el que impulsó   la, de hecho desaparecida, La España en Marcha, junto a DN, AN, NPE y MCE, Está por ver si FE JONS, La Falange FE (Andrino) y DN las conseguirán. 
Por su parte los partidos agrupados en la federación RESPETO, formada por España 2000, Partido X La Libertad y Plataforma per Catalunya, acordaron en la reunión del pasado sábado en Alcalá de Henares, tal como se esperaba, no presentarse a las mismas, dado que, al margen de la dificultad para conseguir avales en circunscripciones como Barcelona o Madrid, entienden que su objetivo son las municipales de 2019. 
Ver resultados de la ultrderecha en las elecciones europeas de mayo de 2014 
Ver resultados de la ultraderecha en las muncipales de mayo de 2015

dimecres, 4 de maig de 2016

CARRIL BICI, MORATÒRIA PER UNA MAJOR SEGURETAT?


El Periódico, 3 de maig de 2016
Xavier Rius
L'atropellament dimecres passat d'una altra dona que, segons sembla, va ocupar sense mirar el carril bici no segregat a la confluència de Còrsega amb Diagonal, que ha quedat en coma, exigeix ​​un profunda reflexió sobre el disseny i seguretat d’aquests carrils a Barcelona. Quelcom que es va dir que es faria amb millores en la senyalització després de la tràgica mort de la diputada Muriel Casals, que va creuar sense mirar a la confluència dels carrers Urgell i Provença, on es creuen dos carrils bici de doble sentit, però que encara no s'ha fet.
Sóc usuari de la bicicleta a Barcelona i, com a tal, he constatat el creixement d'aquest fenomen amb el Bicing i la ràpida ampliació dels carrils. S'han creat carrils de doble sentit que constantment són ocupats per vianants despistats per fora del pas senyalitzat o amb el semàfor en vermell, que no imaginen que els vindrà una bici en sentit contrari. El tram de Provença a l'altura de la Sagrada Família o la Pedrera és altament perillós i les millores de senyalització advertint que vénen bicicletes en l'altre sentit, o la necessària separació física entre la vorera i el carril bici per evitar que incauts turistes l'ocupin, continuen pendents. A més, des de fa uns dies, com cada primavera, proliferen els grups de turistes en bicicleta que circulen despreocupats o desinformats ocupant els dos sentits del carril.

Els girs en angle recte per canvi de carril tenen una senyalització semafòrica confusa i contradictòria i són perillosos per als ciclistes. Així, atès que moltes vegades la bicicleta que gira cap a l'esquerra, ha de traspassar els dos carrils de vehicles, a alguns llocs s'ha posat un indicador semafòric intermitent que indica, quan el semàfor és vermell per a cotxes i verd per a vianants, que la bicicleta sí que pot passar i aprofitar que els cotxes estan aturats per creuar a l'altra banda i girar. Però ningú informa als vianants que no estem infringint cap norma i que és el nostre moment per passar. En altres casos, per girar, després de passar el pas de vianants, cal esperar-a la cantonada obstruint l'espai pel qual giren a la dreta els cotxes. Possiblement una bici detinguda no molesta, però quatre o deu resulta altament perillós, són un obstacle visual, i molesten als vehicles de càrrega i descàrrega.

També es precisa d'una campanya informativa i sancionadora sobre la perillositat que generen els vehicles que s'aturen un moment ocupant el carril bici, sigui d'una o dues direccions. Continua essent normal veure taxis, furgonetes de càrrega i descàrrega, vehicles d'empreses de serveis, policia, o els mateixos cotxes municipals de neteja ocupant el carril bici. La bicis no porten retrovisor i resulta perillós anar abandonant cada moment el carril. I s'infringeix el codi de circulació quan passa en un carril de doble sentit i les bicis es veuen obligades a circular en contra direcció per l'espai dels cotxes. A més s’hauria de resoldre la seguretat de les sortides de pariking, modificar-se amb miralls o eliminat mobiliari urbà o fins i tot arbres al costat dels guals en carrils de doble sentit.
Evidentment els carrils totalment segregats com el Passeig Sant Joan són els més segurs. Els carrils bici senyalitzats per sobre la vorera, com en trams de la Diagonal podien ser factibles quan hi havia poques bicicletes, però no amb el flux actual. El mateix passa en els passos de semàfors en els quals vianants i ciclistes han d'ocupar el mateix espai. I el carril bici per la vorera i d'un sol sentit de la Meridiana, serpentejant passos vianants, arbres, contenidors i parades de bus és absurd, sent el més segur per a vianants i ciclistes que la bici vagi pel mig de la vorera.
Els vianants -tots som també vianants- es queixen amb raó de la presència de bicis a les voreres. Fa anys ja vaig proposar, sense cap resposta, que les estacions del bicing es col·loquessin el més a prop possible del carril bici per evitar aquests cent o dos-cents metres que hem de fer per la vorera fins arribar al carril.
L'Ajuntament té previst triplicar la xarxa de carrils bici passant dels 106 km a 308. Però prèviament s'hauria de fer una moratòria, modificar la seguretat i senyalització dels ja existents, sobretot de dues direccions, prendre una decisió realista de com s'han de fer els girs en angle recte per canviar de carril, apostar pels segregats, fer complir que el lloc per aturar-se, sigui un vehicle de neteja, una furgoneta o un taxi, no ha de ser mai el carril bici, i eliminar la majoria de carrils a la vorera. Continuar amb l'obertura de nous carrils sense apostar pels tipus de traçat més segurs i sense solucionar els actuals problemes de seguretat i d'informació que s'enfronten a ciclistes, vianants, vehicles privats i de serveis, seria un greu error.
Xavier Rius, periodista

EL PROPER DIMECRES, 10 DE MAIG, CRIDATS A DECLARAR AL JUTJAT N 3 DE REUS, ANGLADA, MARTA RIERA I DAVID PARADA, IMPUTATS AMB TOTA LA CÚPULA DE PxC PER LA PROPAGANDA DE MAIG DE 2011. Anglada ha demanat declarar per videoconferència al·legant motius econòmics per anar a Reus. Sembla que no s'hi presentarà. El jutjat de Vic arxiva la querella de PxC contra Anglada per apropiació de diners. Segons Anglada aquells diners era el retorn del pagament que va fer amb diners seus d'un termini del prèstec del FPO i el VB el 2010


Imatge de gener de 2014, dies abans de l'expulsió d'Anglada, quan el candidat de PxC de Reus, Albert Tafalla, va ser citat a declarar als jutjats de Reus per aquest afer.

Després de dos anys i mig d'espera, rebocant la tesi del fiscal, que s’oposava a continuar un procediment penal, han estat citats a declarar com a imputats per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discriminació, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, els qui eren membres de l'Executiva de PxC el maig de 2011, per la propaganda electoral que es va repartiur a determinats municipis durant aquella campanya de les eleccions municipals.
 El contingut de la propaganda, amb la còpia d'un suposat xec de 4000 euros que la Generalitat i el Pacte Nacional per a la Immigració regalava a cada immigrant, va ser denunciat per diversos ajuntaments, la mateixa Generalitat, partits polítics i entitats. I després de moltes voltes jurídiques, es va centralitzar a Reus en ser el primer lloc on es va denunciar per part de l'advocat Hilal Tarkou, en nom de l'associació Al Watani. A la propaganda és qualificava als immigrants gairebé com paràsits, ganduls i aprofitats, donant unes dades falses sobre els ajuts que donava la Generalitat als estrangers en perjudici dels ciutadans autòctons.
Així el jutge instructor del Penal número 3 de Reus,  Diego Álvarez de Juan, ha citat pel proper dimecres dia 11 de maig a les 10 del matí a Josep Anglada, a la llavors Secretària de Presidència, Marta Riera, i al Secretari d'Organització, David Parada. Però Anglada ha enviat un escrit al jutjat demanant que se li prengui declaració per videoconferència des de Vic al·legant problemes econòmics per desplaçar-se i que aquell dimecres ha d'anar com a regidor a la Festa de  la Primavera de la Gent Gran. Segons Anglada el responsable de la propaganda electoral de 2011 va ser el secretari de campanya, David Parada.
Pel 8 de juny han estat citats el tresorer del partit i ex regidor de L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Ordóñez, l'ex regidor d'Olot Moisés Font, i Miguel A Chiquillo. El 13 de juny ho farán el Secretari General, Robert Hernando, l'actual president, August Armengol, i la regidora de Mataró, Mònica Lora. I el 13 de juliol el responsable a les comarques lleidatanes, Eduard Pallerola, l'ex regidor d'Olot, Nacho Mulleras, i l'advocat Joan Garriga.   

El jutge instructor en les Diligències Prèvies 809/2012, recull en la seva interlocutòria que, segons doctrina del Tribunal Constitucional, la “llibertat d’expressió estén la seva cobertura a l’anomenat discurs ofensiu o impopular” però en aquest cas no existeix aquesta cobertura perquè concorre un “deliberat ànim de menysprear i discriminar”.
Segons el jutge, la propaganda electoral d'aquelles eleccions  suposava una falta de "dignitat a la persona" i "al dret d'honor a l'ètnia", "l'exaltació del racisme" i una "provocació a l'odi".  Així el jutge afirma: "Es pot tenir una política més o menys favorable a la immigració, però no es pot convertir en odiosa a la immigració per defensar la política" 
L'advocat Hilal Tarkou, promotor de la denúncia contra PxC, ha valorar molt positivament la imputació de tota la cúpula de PxC i ha afirmat que "continuaré lluitant contra els racistes i xenòfobs, siguin qui siguin".  
Amb la citació com a imputats judicial de es desencalla un cas que portava dos anys i mig aturat, des que el desembre de 2013, Albert Tafalla, cap de llista a Reus per Plataforma X Catalunya, fou cridat a declarar al jutjat de Reus i el fiscal va demanar l'arxivament de la causa.
Des de llavors han passat moltes coses a PxC.  Josep Anglada fou expulsat del partit, iniciant-se una cascada de denúncies creuades entre Anglada i els que el van destituir i expulsar. Culebrot judicial que encara continua amb la imputació Secretari General de PxC Robert Hernando i altres membres de l'Executiva, per un suposat intent d'atemptar, provocar un accident de trànsit i eliminar o matar Anglada, per l'ús que havia fet Anglada dels diners del partit -desestimada pel jutjat n 5 de Vic- i, més recentment, per l'apropiació que va fer l'executiva de PxC que va destituir Anglada, dels comptes de mail, Facebook, blog personal i twitter d'Anglada, Marta Riera i del responsable d'internacional, Enric Ravello, i la difusió de correus personal íntims entre Anglada i la llavors regidora Marta Riera.
Així el proper dimecres es trobaran als jutjats, imputats per la mateixa causa, Josep Anglada i David Parada, enfrontats als jutjats per altres denúncies i querelles.
EL JUTJAT N 5 DE VIC ARXIVA LA QUERELLA DE PxC CONTRA ANGLADA PER APROPIACIÓ DE DINERS DEL PARTIT

D'altra banda, el Jutjat d'instrucció número 5 de Vic ha acordat el sobreseïment de la causa contra l'expresident de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, i l’exregidora de l’ajuntament de Vic, Marta Riera, per un presumpte delicte d’apropiació indeguda i estafa. Aquesta era una de denúncies i querelles posades entre la cúpula i Josep Anglada després de la destitució d'aquest com a president de PxC i la seva expulsió.

En un auto amb data de 6 d’abril de 2016, la jutge ha acorda “estimar el recurs de reforma” interposat per la defensa d’Anglada amb el que decideix “el sobreseïment de les actuacions al no constar degudament justificada la perpetració del delicte d’apropiació indeguda i estafa que els venien sent imputat”.

Plataforma X Catalunya ha recorregut a l'Audiència de Barcelona aquest arxivament que, segons el Secretari d'Organització, David Parada, es deu a que el cas ha passat per les mans de 5 jutges diferents en aquest jutjat de Vic en un any i mig. Parada confia que l'Audiènci reboqui el sobreseiment. 

Segons Anglada els diners que PxC diu que es va apropiar, era l'import d'un pagament que ell va fer en mà amb diners seus a un hotel de Barcelona amb Enric Ravello d'un dels terminis del retorn del prèstec que el FPO austriac i el Vlaam Belang flamenc, van fer a PxC per la campanya de les eleccions catalanes de 2010

dimarts, 3 de maig de 2016

L'ANTIFEIXISTA STEVE CEDAR JUTJAT A VIC ACUSAT D'AMENACES I COACCIONS A ESTER GALLEGO DE L'ÚLTRA "SOM CATALANS". L'acusació de Som Catalans li demana 6 mesos de presó i una ordre d'allunyament. Una vintena d'antifeixistes s'han concentrat en favor de Cedar



Aquest matí s'ha celebrat en el jutjat número 5 de Vic el judici a l'antifeixista vigatà, Steve Cedar, denunciat per  Ester Gallego, líder del partit independentista, identitari, contrari a la immigració i l'acollida de refugiats, a més d'islamòfob, SOM Catalans. Cedar ha estat jutjat per presumptes amenaces i insults cap a ella. Mentre se celebrava el judici, una vintena de persones s'han manifestat davant dels jutjats donant suport a Cedar.
Els fets van succeir a Vic el passat 23 d’abril, diada de Sant Jordi, quan Cedar i altres militants d'Unitat Contra el Feixisme van concentrar-se davant la parada que aquest grup tenia al carrer Verdaguer. Segons Gallego, que només va denunciar a Cedar, tot i que es van concentrar moltes altres persones, ell li va dir "assassina" i acabarem amb tu".
Donat que era una denúncia presentada per una de les parts, que ha actuat com acusació particular, al judici no hi ha hagut fiscal, i l'advocat de Gallego ha demanat dues penes de tres mesos de presó per dos presumptes delictes d'amenaces i coaccions, i una ordre d'allunyament durant sis mesos perta què Cedar no s'acosti a menys de 500 metres de Gallego
Els dos testimonis que han declarat a petició de Som Catalans, militants també del partit, s'han contradit sobre l'hora en la que Cedar hauria proferit les expressions motiu de la denúncia. Un ha dit que va ser abans de les dotze, i l'altre, que va ser a la una. Tampoc han coincidit en si l'expressió "assassina" va ser dita per Cedar o per una dona, activista d'Unitat contra el Feixisme que era allà.
Pel que fa a Cedar i les tres activistes d'UCFR que han declarat, han negat que s'hagués coaccionat o amenaçat a Gallego i els altres membres de Som Catalans.  En paraules de l'advocat Toni Iborra, defensor de Cedar: "va ser una acció de tipus informatiu i amb un to respectuós ho demostra que durant les més de dues hores que va durar l'acció van poder continuar fent la seva activitat de venda de roses i llibres".


Aquesta no és la primera vegada que Cedar es jutjat per presumptes injuries a o amenaces a membres de Som Catalans. El jutjat número 5 de Vic va absoldre l'octubre de 2014 a Cedar que fou jutjat per dir feixista i nazi  al regidor d'Esparreguera (ex-PxC) Sergi Hidalgo, membre fundador de Som Catalans.  La sentència va considerar que les paraules, que Cedar va reconèixer haver dit a Hidalgo, no tenien ànim injuriós, un dels requisits perquè pugui ser constitutiu d’infracció penal.
Som Catalans, impulsat per la ex PxC de Manlleu, Ester Gallego, l'ex-responsable d'internacional de PxC, Enric Ravello, i el regidor de PxC d'Esparreguera, Sergi Hidalgo, només es va presentar les passades municipals a Vic on va obtenir 56 vots. Aquest partit té el suport del Vlaams Belang flamenc que fa uns anys havia recolzat PxC. 


Ester Gallego, segona per l'esquerra, al costat de Filip Dewinter, líder del Vlaams Belang flamenc, fa un any a l'acte preelectoral de les municipals.