divendres, 29 de gener de 2016

IMPUTADA TOTA L'EXECUTIVA DE PxC DE 2011 PER LA PROPAGANDA ELECTORAL DE LES MUNICIPALS DE 2011. Generalitat, ajuntaments, partits i associacions la van denunciar i el cas s'instrueix a Reus. La imputació es produeix quan alguns ja no militen a PxC, i amb l'actual executiva imputada per diferents denúncies de l'expulsat Anglada

 
Josep Anglada i l'actual president de PxC, August Armengol, acompanyant a Albert Tafalla el desembre de 2013, quan va ser citat a declarar al jutjats de Reus, escoltant l'advocat Fernando Oriente. Setmanes després Anglada seria expulsat de PxC
Després de dos anys d'espera, contradient la tesi del ministeri fiscal, que s’oposava a continuar un procediment penal, el jutge instructor del Penal número 3 de Reus,  Diego Álvarez de Juan, ha ordenat continuar les diligències com a imputats o investigats i prendre declaració del tots els qui formaven part de l'Executiva de Plataforma X Catalunya el maig de 2011, per la propaganga electoral que va distribuir el partit durant la campanya d'aquelles eleccions municipals arreu de Catalunya. Propaganda en la que és qualificava als immigrants gairebé com paràsits, ganduls i aprofitats, donant unes dades falses sobre els ajuts que donava la Generalitat als estrangers en perjudici dels ciutadans autòctons. 
Aquella propaganda va ser denunciada per diferents entitats i partits, entre els que destaca Iniciativa per Catalunya, la Direcció General d'Immigració de la Generalitat, el Síndic de Greuges o l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Però, finalment, després de donar moltes voltes, la causa es centralitzà als jutjats de Reus, donat que és on l'advocat Hilal Tarkou, en nom de l'associació Al Watani, va ser el primer que va posar una denúncia.
Amb la resolució judicial es desencalla un cas que portava dos anys aturat, des que el desembre de 2013, Albert Tafalla, cap de llista a Reus per Plataforma X Catalunya, fou cridat a declarar al jutjat de Reus i el fiscal va demanar l'arxivament de la causa.




El jutge Diego Álvarez de Juan és el mateix que investiga el cas de corrupció sanitària conegut com a cas Innova. I imputa o declara "investigats" i crida a declarar per un delicte d'incitació a l'odi, la violènci i dicriminació, tipificat a l'article 510 de Codi Penal a Josep Anglada, al president del partit, August Armengol, al Secretari General, Robert Hernando, al cap de llista per Reus, Alberto Jaime Tafalla, a l'ex regidora Marta Riera expulsada a la vegada que Anglada, a l'ex regidor de Sant Boi de Llobregat, David Parada, a la de Mataró, Monica Lora, a l'ex regidor de L'Hospitalet ja desvinculat del partit, Daniel Ordóñez, a l'advocat Joan Garriga, a l'ex responsable de Barcelona ciutat,  Miguel Ángel Chiquillo, a l'ex regidor de Sant Martí de Riucorb i responsable del partit a Lleida, Eduard Pallerola, i als ex regidors d'Olot, Moisès Font i Ignacio Mulleras.


A la propaganda electoral de maig de 2011, motiu de la imputació, s'adjuntava un fals xec de 4.000 euros a nom d’una persona d’origen nord-africà, acompanyada d'un text en el que s’acusava el Parlament, la Generalitat i al Pacte Nacional per a la Immigració, d’haver lliurat, entre el 2009 i el 2010, ajudes als immigrants per valor de 4.000 milions d’euros. Segons els càlculs que manifestava PxC, a cada català li tocava abonar 600 euros a l'any. Així mateix s’afirmava que “el comerç immigrant es carrega el teixit comercial”, ja que “els immigrants incompleixen els horaris, treballen sense cotitzar, exempts d’impostos”. En aquelles eleccions PxC va obtenir 67 regidors arreu de Catalunya.

El jutge instructor recull en la seva interlocutòria que, segons doctrina del Tribunal Constitucional, la “llibertat d’expressió estén la seva cobertura a l’anomenat discurs ofensiu o impopular” però en aquest cas no existeix aquesta cobertura perquè concorre un “deliberat ànim de menysprear i discriminar”.
Segons el jutge, la propaganda electoral d'aquelles eleccions  suposava una falta de "dignitat a la persona" i "al dret d'honor a l'ètnia", "l'exaltació del racisme" i una "provocació a l'odi".  Així el jutge afirma: "Es pot tenir una política més o menys favorable a la immigració, però no es pot convertir en odiosa a la immigració per defensar la política" 
L'advocat Hilal Tarkou, promotor de la denúncia contra PxC, ha valorar molt positivament la imputació de tota la cúpula de PxC i ha afirmat que "continuaré lluitant contra els racistes i xenòfobs, siguin qui siguin".  

L'advocat Hilal Tarkou

dijous, 28 de gener de 2016

ACABA EL JUDICI ALS ULTRES DE BLANQUERNA. ELS ADVOCATS HO REBAIXEN A UN ESCRACHE EN DEFENSA DE LA UNITAT D'ESPANYA I NEGUEN QUE ELS AUTORS SAPIGUÉSSIN QUE SÀNCHEZ LLIBRE i BOSCH EREN AUTORITATS. Només 2 dels 15 han exercit el dret a dir l´última paraula. Explico al Trencadís les peticions de pena del Fiscal

Aquest migdia ha quedat vist per sentència el judici als quinze ultres jutjats per l'assalt al Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, l'onze de setembre de 2013. Judici que  que ha durat dues setmanes, amb unes peticions de pena del Fiscal de dos anys de presó  per 13 dels acusats, quatre anys i mig de presó pel que hauria sacsejat i amenaçat al delegat de la Generalitat, Josep M. Bosch, i cinc anys i mig pel que, amb la cara tapada, va agredir al diputat Sànchez Llibre i llençar el gas irritant que va obligar a desallotjar el local. El Fiscal també demana multes diverses pels quinze i una de 900 euros pel líder de DN, Pedro Chaparro que va agredir al càmera de TV3. 
La acusació particular de TV3, pel càmera agredit, se suma a la petició de la Fiscalia, mentre que els advocats de la Generalitat i el grup parlamentari de CiU demanen entre 10 i 14 anys, donat que afegeixen altres delictes com ultratge a la bandera catalana.
Avui han fet el seu informe final els advocats de la defensa que faltaven i, tot seguit, només dos dels quinze acusats han exercit el seu dret a dir l'última paraula per replicar quelcom que haguessin dit els testimonis o pèrits o per defensar la seva innocència. Simultàniament s'ha convocat una concentració de suporta als acusats que fins que no ha acabat la sessió i han sortit al carrer els acusats i el públic, no eren més de deu persones.

 Militants de La Falange FE defensant als acusats a les portes de l'Audiència mentre dins acabava el judici.

Seguint en la línia del que ja va dir ahir el defensor de Pedro Chaparro i Paula Mijares, de Democracia Nacional, els advocats han argumentat que no s'havia fet res més que un acte pacífic de defensa de la unitat d'Espanya el dia que a Madrid es feia un acte independentista. I, com ha dit un d'ells, "només la malaptesa o mala pata d'alguns i uns frecs, van desdibuixar el to pacífic i polític de l'acte". 
Un altre dels advocats ha afirmat que "més que un crim, l'acte va ser una estupidesa". Per això tots els advocats han demanat l'absolució o que, com a molt, sigui considerat una falta de desordres públics. I donat que la Fiscalia demana que s'apliqui l'agravant de que es van cometre els delictes per motius de discrepància o odi ideològic, els defensors han afirmat que "protestar contra el separatisme  no és una opció ideològica, sinó una defensa de quelcom que està a la Constitució, com és la unitat d'Espanya".  Els defensors han qüestionat la investigació policial i que es tingui controlats als miltants dels anomenats grups ultres, i han recordat que el lletrat que defensa a la Generalitat, Rafa Entrena, també hauria militat fa anys a Fuerza Nueva.
L'acusat José Pedro Cruz, un dels que ha exercit el seu dret a parlar, ha manifestat que ell només havia defensat a Espanya i que també "estaria disposat a vessar sang per la bandera catalana", cosa que ha generat força rebombori i aplaudiments a la sala. Per la seva banda,el seu advocat ha rebatut l'afirmació del Fiscal i acusacions de que els acusats sabien que Sánchez Llibre era una autoritat en la seva condició de diputat, donat que és un personatge mediàtic i molt conegut. L'advocat ha afirmant que el democratacristià només tenia 1.200 seguidors de twitter, menys del que té ell que només és un lletrat. Es fet que es consideri o no que coneixien que Bosch i Sànchez Llibre eren càrrecs públics i autoritats, és important de cara a la pena que s'imposaria per l'agressió. 
Pel que fa a l'acusat Juan Luis López, a qui el Fiscal demana quatre anys i mig, en ser qui sacseja o amenaça al delegat de la Generalitat, Josep M Bosch, ha repetit que ell no va agredir-lo ni amenaçar-lo de mort, ha repetit que desconeixia que fos el delegat de la Generalitat, i ha lamentat que es tingui tan excés de cel per aquella acció, investigant fins i tot empremtes dactilars i ADN, i, en canvi, "no s'hagi fet le mateix per investigar els autors de cremar aquell mateix dia banderes espanyoles a Catalunya".   
Aproximadament d'aquí un mes es coneixerà la sentència.
El fet poca gent s'hagi mobilitzat avui a la porta dels jutjats és per a mi una constatació de la pèrdua de suport social i polític d'aquests sectors de la ultradreta que, el 2013 es van agrupar formant la ja dissolta o amortitzada España en Marcha. 
Militants i dirigents de Democracia Nacional, en acabar el judici, entre els que hi ha el seu president Manuel Canduela (segon per l'esquerra) i dos dels jutjats, Paula Mijares i Pedro Chaparro.

La meva valoració dels fets, al Periódico: "Molt més que un escrache"
Primera sessió del judici
Crònica de la segona sessió del judici

1r Anàlisis del judici i els fets a Trencadís, 8TV 
2n anàlisis a trencadís 8TV de com va el judici
7a sessió. Conclusions definitives del Fiscal i acusacions particulars, i 1r al·legat de la defensa 
Al·legats dels advocats defensors, i final del judici 


Clica i ves a 1 hora, 33 minuts per veure el meu comentari d'avui al Trencadís  de 8TV sobre les peticiones del fiscal, acusacions i defenses.

dimecres, 27 de gener de 2016

EL FISCAL DEMANA 5 ANYS i MIG PER L'ÚLTRA QUE VA AGREDIR A SÀNCHEZ LLIBRE, 4 i MIG AL QUE VA SACSEJAR AL DELEGAT DE LA GENERALITAT, i 2 ANYS PER LA RESTA. L'advocat del càmera de TV3 se suma a la petició del Fiscal, mentre que els de la Generalitat i CiU demanen penes que van dels 10 als 14 anys. La defensa de Chaparro demana l'absolució o que es consideri una falta. El judici acaba demà amb conclusions similars de la resta d'advocats defensors



El fiscal ha demanat aquest matí, en les seves conclusions definitives, una pena de dos anys de presó pels quinze acusats de l'assalt al Centre Cultural Blanquerna, l'onze de setembre de 2013,  per un delicte de desordres públics, amb l'agravant de fer-ho per motius de discrepància u odi ideològic. El judici a l'Audiència Provincial de Madrid, acaba demà.
Segons el Fiscal, concorren diversos elements per considerar-ho delicte, i no falta, donat que van entrar en grup forçant i trencant la porta en un local que calia invitació, anant directament cap el sòtano on es feia l'acte, que tal com van declarar els agents del Grup 30 de la Brigada d'Informació de la Policia, era una "ratonera" sense sortida. Es van agredir a tres persones: el diputat Sànchez Llibre, al delegat de la Generalitat i al càmera de TV3. Es van produir danys, i, el que és important, es va tirar un gas irritant que va obligar a tothom a sortir del local, impedint que es fes l'acte. El fet que a la porta de vidre trencada hi haguessin les empremtes digitals de quatre dels acusats, és una prova més que desmunta la petició de les defenses que argumenten que en, el pitjor dels casos, es consideri només un escrache i una falta.
El Fiscal en el seu al·legat ha recordat que, com han demostrat les proves pericials, no es cert que la majoria d'acusats no es coneguessin i haguessin anat allà espontàniament seguint una convocatòria de les xarxes socials, sinó que hores i minuts abans hi ha tràfic telefònic i de missatges entre els quinze, els quals més a més, segons el fiscal, pertanyen o col·laboraven amb els partits polítics d'extrema dreta que feia poc havien constituït La España en Marcha. Quan ha dit això s'ha produit un gran rebonbori a la sala, donat que ha citat els grups que la formaven i, per equivocació, s'ha referit a Falange Española de las JONS, quan la que formava part de La España en Marcha era La Falange-FE, enfrontada amb FE-JONS que té una línia política més moderada, cosa que fa, per exemple que FE-JONS els 12 d'octubre no es manifestí a Montjuïc amb els ultres, sinó a Plaça Catalunya amb els constitucionalistes de Societat Civil Catalana, el PP i Ciutadans.

DOS ANYS I MIG, I TRES I MIG MÉS DE PRESÓ PELS DELICTES D'ATEMPTAT, DANYS, COACCIONS I IMPEDIMENT DE FER ACTE PÚBLIC PELS QUE VAN AGREDIR A J.M. BOSCH I SANCHEZ LLIBRE, I VA LLENÇAR EL GAS
 
El Fiscal afegeix a dos dels ultres, dos delictes d'atemptat a l'autoritat. Un a Juan L. López, per agafar pels braços, empènyer, sacsejar i amenaçar a Josep M Bosch, delegat de la Generalitat a Madrid, demanant per ell una pena de dos anys i mig més de presó, que se sumarien als dos anys que demana per a tots. I per Jesús F. Fernández, que amb la cara tapada agredeix a Sànchez Llibre i tira el gas irritant, una segona pena de tres anys, sis mesos i un dia. 
El fiscal també demana multes de 22 mesos per a tots (és econòmica, no de presó), i a Pedro Chaparro una indemnització de 900 euros vers el càmera de TV3. 

Pel que fa a l'advocat de l'acusacio de TV3, Enric Estruch, s'ha sumat amb algúnes petites diferències en les multes i les faltes, a les conclusions i peticions del Fiscal. Estruch que ha fet un llarg al·legat de més d'una hora, que ha desesperat a alguns dels lletrats d'una banda i altra, ha deixat clar que no es jutgen idees, ha defensat la validesa de les imatges de vídeo per si els lletrats de les defenses en qüestionen l'anomenada "cadena de custòdia", es a dir que s'haguessin manipulat o torcejat. I en la previsió que les defenses pretenguessin anular els reconeixement dels implicats per part del Grup 30 de la policia, ha justificat que la Brigada d'Informació coneixi i tingui dades i telèfons de militants de grups extremistes d'un o altre sentit, alguns dels quals estaven fitxats o identificats per la seva militància ultra o vinculació a ultres del futbol, col·lectiu que també segueix l'anomenat Grup 30.
A les peticions del Fiscal, Estruch ha afegit també que es condemni per una falta a qui va agredir a l'estudiant de ciències polítiques, Oriol Fibla, que era entre el públic; s'ha referit a les escopinades que va fer a diverses persones l´única dona jutjada, Paula Mijares, i s'ha referit a un incident de la parella d'aquesta, Pedro Chaparro, amb la policia quan ja estava detingut.

LES ACUSACIONS DE CiU I LA GENERALITAT DEMANEN PENSES DE FINS 10 ANYS A LA MAJORIA, I DE 12 i 14 PELS QUE AGREDEIXEN A BOSCH I SÁNCHEZ LLIBRE
 Sense entrat a detallar les peticions dels advocats de les acusacions, Rafael Entrena pel grup parlamentari de CiU, i Francesc Claverol, per la Generalitat, apunto que aquests han elevat sensiblement les seves peticions de pena fins a 10, 12 i 14 anys, segons cada acusat. 
Accions que la Fiscalia inclou en el delicte desordres públics i atemptat a l'autoritat, els qualifiquen a part, com el d'impediment d'exercici de drets fonamentals en impedir que es fes l'acte. Ampliesn el delicte de danys i hi afegeixen el d'ultratge a la bandera catalana que és l'ensenya oficial d'una comunitat autònoma. 
L'advocat de la Generalitat ha especificat que el delicte d'atemptat a Sànchez Llibre l'imputa a tots quinze, donat que l'objectiu era entrar de manera violenta fins el fons de la sala i cap dels acusats va mostrar disconformitat quan se'l tira a terra i cap ultra l'ajuda a aixecar-se. En canvi l'agressió a Bosch, la imputa només a Juan L. López, donat que quan ell l'està escridasant a cau d'orella, i el sacseja, un membre del grup, el cap nacional de la Falange, Manuel Andrino, li diu que el deixi, cosa que fa. 

EL JUDICI ACABA DEMÀ AMB LES PETICIONS D'ABSOLUCIÓ DEL ADVOCATS QUE MANQUEN I L'ÚLTIMA PARAULA DELS ACUSATS
Després de les acusacions, ha fet el seu al·legat l'advocat de Pedro Chaparro i Paula Mijares de Democracia Nacional que ha demanat l'absolució o que, en el pitjor dels casos els fets siguin considerat una falta de desordres públics.
 El judici, que inicialment s'havia dit que acabaria avui, acabarà demà després que la resta d'advocats de la defensa exposin les seves conclusions demanant l'absolució o que es consideri només una falta, i que els acusats que ho desitgin intervinguin per dir l´última paraula. El fet que la meitat dels acusats només hagin estat presents el primer o segon dia, quan van ser cridats a declarar ha creat estranyesa entre els advocats de l'acusació que han preguntat a la presidenta del tribunal de la secció 30 de l'Audiència de Madrid, si aquest fet podia ser utilitzat després pels acusats per al·legar indefensió. Això ha motivat a la presidenta a dir als lletrats que comuniquin als seus clients que demà haurien de ser-hi.   

La meva valoració dels fets, al Periódico: "Molt més que un escrache"
Primera sessió del judici
Crònica de la segona sessió del judici
Anàlisis del judici i els fets al Trencadís de 8TV


dimarts, 26 de gener de 2016

"UN COST MASSA ALT". Analitzo al Punt Avui la cimera de ministres d'Interior que valoren la suspensió de Schengen per aturar refugiats. Si s'acaba la lliure circulació, mor la Unió Europea


A la reunió d'ahir de ministres de l'Interior dels 28 estats de la Unió a Amsterdam, es va continuar posant fil a l'agulla al projecte de la policia europea de fronteres, que hauria d'estar operativa per actuar on calgui per protegir les fronteres de la Unió. També es van donar més i més voltes sobre com es pot salvar la llibertat de circulació de l'espai Schengen, que ara ha estat suspès temporalment per França, Alemanya, Àustria, Suècia, Dinamarca i Noruega.
 El tractat permet que es puguin reintroduir controls entre els estats signataris per un període de dos mesos, que és el que s'ha fet. Restricció que es pot prorrogar fins a tres vegades i encadenar vuit mesos. Però tal com van les coses, res fa pensar que aquests vuit mesos siguin suficients atès que la guerra de Síria continua. El tractat de Schengen també permet la possibilitat que si un estat no és capaç de controlar les seves fronteres se l'aparti només a ell de l'acord durant dos anys. La cimera de ministres es fa quan ha fracassat l'acord de distribuir 160.000 refugiats que entren per Grècia, Hongria o Itàlia –se n'han distribuït menys de mil!–, i quan, malgrat el fred i els filferros aixecats, el flux d'arribades continua imparable.

La qüestió és molt greu i no només perquè la supressió de Schengen significaria la fi del projecte de la Unió Europea. També perquè, anys després de la desaparició dels controls fronterers i en un temps en què el tràfic comercial és molt més gran i han crescut els desplaçaments turístics, si es volgués controlar de forma efectiva totes les persones que creuen una frontera interior, ni els aeroports, ni els ports, ni les estacions de tren, ni les fronteres per a vehicles resultarien policialment i administrativament operatius. I l'altra qüestió que hi ha sobre la taula, la policia europea de fronteres per ajudar Grècia i Itàlia a controlar les costes, resulta inaplicable, llevat que es vulgui imitar el mètode que ha utilitzat diverses vegades l'Estat espanyol, que ha fet que agents de la Guàrdia Civil disparin material antidisturbis a persones que intentaven entrar per mar a Ceuta i Melilla. Es critica Grècia perquè no controla la seva costa, però s'està disposat a disparar pots de fum a les barques que arriben? S'està disposat a fer recular-los mar endins? Europa ofereix 3.000 milions d'euros a Turquia pels refugiats que hi té. Però li demana implícitament que, a canvi, es freni l'èxode cap a Europa i es faci retornar els no sirians o afganesos. Quelcom impossible i que tindria uns costos humans incalculables. Potser seria més fàcil no qüestionar Schengen i acceptar que a l'espai de 507 milions d'habitants hi entraran quatre o set milions de refugiats, una xifra assumible. En efecte, s'hauria d'aplicar un repartiment, però, més enllà de consideracions morals, seria una solució menys dolorosa que liquidar Schengen. Perquè si mor Schengen és la fi de la Unió.

dilluns, 25 de gener de 2016

ANALITZO AL TRENCADÍS DE 8TV L'EVOLUCIÓ DEL JUDICI DE BLANQUERNA. ACABARÀ DIJOUS I SEMBLA QUE LA MAJORIA NOMÉS SERAN CONDEMNATS PER UNA FALTA O A UNA PENA D'UN ANY, si bé quatre o cinc poden rebre una condemna que impliqui entrar a la presó


Clica aquí per veure comentari del judici, i ves a 1 hora i 51 minuts, fins 2 hores i 4 minuts 


Avui, que el judici dels ultres de Blanquerna encara la recta final, he tornat a intervenir en el programa de 8TV, Trencadís, per valorar com va el judici als quinze ultres que van participar en l'assalt al Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, l'onze de setembre de 2013. He repetit l'anàlisis que vaig fer dissabte al Periódico.
He intervingut des de Moià, amb Carles Quílez i Neus Sala al plató i la Ruth Jiménez, que presenta el programa els dilluns.  Quílez ha afirmat que creu que cap dels quinze anirà a la presó donat que probablemnt quedarà com falta o una pena molt petita. Jo crec que potser només 4 o 5 seran condemnats a penes de màxim 3 o 5 anys, però encara que només fossin condemnats a penes inferiors a dos anys,  crec que algun els hauria de complir en tenir antecedents penals. 



TESTIMONI D'AGENTS DE LA BRIGADA D'INFORMACIÓ
La sessió d'avui, la cinquena, s'ha fet amb l'absència de la meitat dels acusats que, en estar en llibertat, un cop ja van declarar el primer i segon dia, poden no assistir a les següents sessions del judici. 
Han testificat agents de la Brigada d'Informació del Cos Nacional de Policia, que fan el seguiment de grups ultres que van fer la investigació dels fets de l'onze de setembre de 2013. I els agents han afirmat conèixer a la majoria dels acusats donat que són habituals de manifestacions i actes de grups i partits, afirmant un dels agents que "no són els nostres enemics", tot i que alguns sí que tenen antecedents i han estat detinguts per actes violents. Un altre els policies ha manifestat que els acusats que tenia identificats d'abans, no les tenia qualificades ni com neonazis ni com violentes, mentre que un tercer agent ha preguntes d'un dels advocats a dit que "no sé si són bons o dolents, són persones". 
 HAN DECLARAT ALTRES EXDIPUTATS D'UNIÓ
També ha declarat el quart tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Valls i exdiputat d'Unió Democràtica de Catalunya,  Martí Barberà, que es trobava a la seu de la Generalitat a Madrid en just quan va acabar l'atac i ha declarat que va trobar a Sànchez Llibre amoïnat, però no ha pogut confirmar que Llibre vomités a causa del gas pebre. Un tercer diputat d'Unió que era a Blanquerna aquell onze de setembre, Antoni Picó, ha explicat que "va passar por i que va témer que l'agressió pogués anar a més". El fet que tots els diputats de CiU que eren a Blanquerna fossin d'Unió és perquè els de CDC eren a la Via Catalana.
Pel que fa als treballadors del Centre Cultural que han declarat, han explicat la confusió que es va viure per la irrupció inesperada, i que no els va semblar una protesta pacífica, sinó que els assaltants estaven «exaltats».

EL JUDICI ACABA DIMECRES AMB LES PETICIONS DE PENES DE FISCALIA I ACUSACIONS I LÚLTIMA PARAULA DELS ACUSATS

Demà, en la fase de proves pericials, es visionaran els vídeos de l'atac. En principi està previst que el judici acabi dimecres, quan després que el fiscal, les tres acusacions i els advocats dels quinze facin les seves conclusions definitives, els acusats diran l'última paraula, sigui per rebatre allò que creguin oportú, sigui per argumentar la seva innocència, sigui per reivindicar políticament l'acció, sigui per penedir-se.

Democracia Nacional ha convocat als seus simpatitzants dimecres i dijous a les 13 hores davant l'Audiència de Madrid per donar suport als encausats. (Inicialment es va dir que acabaria dimecres, però sembla que durarà fins dijous)


El periodista Carles Quílez especialitzat en successos i qüestions policials ha dit al programa que creu que "la majoria, lamentablement" des del seu punt de vista, seran absolts o quedarà com una simple falta. També ha intervingut la Neus Sala, i com cada dilluns el programa està presentat per Ruth Jiménez
Clica aquí per veure comentari del judici, i ves a 1 hora i 51 minuts, fins 2 hores i 4 minuts 

CONVOCADA PER DISSABTE UNA NOVA MOBILITZACIÓ CONTRA EL CIE DE BARCELONA



Les entitats que s'apleguen a la plataforma Tancarem el CIE, que des de fa dos anys hes mobilitzen pel tancamentd el Centre d'Intrenamein d'Estrangers de la Zona Franca, i dels altres que hi ha a l'Estat espanyol,  han convocat per aquest dissabte, 30 de gener, a les 11 del matí, una nova concentració davant del Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona. 
Durant la protesta, el col·lectiu té previst dur a terme un judici popular a la participació en el qual es convida a altres organitzacions de defensa dels drets humans, entitats socials veïnals i sindicals. El judici estarà obert a que totes les persones i entitats que ho demanin puguin fer-hi publiques les seves aportacions i testimonis, i també és prevista la declació de persones que han estat internes al centre de la Zona Franca, que explicaran el tracte que hi han rebut.
El CIE de Barcelona va tancar fa dos mesos per obres de reforma i l'objectiu de la campamya és que no torni a obrir. 
En el marc d'aquesta campanya s'anima a fer-se una fotografia amb el lema "Jo acuso al CIE" i penjar-la en aquest Facebook. Així mateix, el dimecres 27, a les 19 hores a l'Espai Jove Fontana, es presentarà el documental La Puerta Azul sobre el CIE de Zapadores, València. Un treball de recerca molt complert on apareixen diferents veus sobre els drets dels migrants i les polítiques d'estrangeria. 

 




dissabte, 23 de gener de 2016

BLANQUERNA, EL JUDICI A QUELCOM MÉS QUE UN ESCRACHE. Valoració de la primera setmana del judici


Aquesta setmana s'han celebrat les quatre primeres sessions del judici a quinze ultres per l'atac al Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, l'onze de setembre de 2013. Acció que va significar la presentació pública i mediàtica de La España en Marcha, un intent ja fallit d'aglutinar la ultradreta franquista, falangista, neonazi i nacional-revolucionària, amb la confluència i unitat d'acció de Democracia Nacional, Alianza Nacional, una de les tres Falanges -La Falange FE-, Nudo Patriota Español, i Movimiento Católico Español. 
Grups que amb la repercussió mediàtica d'aquella acció que va tenir lloc hores després de l´èxit de la cadena humana de la Via Catalana, es col·locaven a primera línia dels que des de l'Estat espanyol rebutjaven el Procés català cap a la independència. 
I quatre setmanes després, posaven a la primera plana informativa l'acte ultra fins llavors marginal de cada 12 d'octubre a Montjuïc. En aquell acte va intervenir el general Blas Piñar Gutiérrez, fill de l'històric Blas Piñar de Fuerza Nueva, que amb el currículum d'advocat i general que va comandar les tropes espanyoles a Bòsnia i, posteriorment l'any 2005, va ser cap de la delegació espanyola en en Comandament Central nordamericà d'USCENTCOM, a Tampa, Florida, esdevenia com la persona idònia per encapçalar la candidatura ultra a les eleccions europees. 
Però en aquell acte de Montjuïc, La España en Marcha va començar la seva crisis autodestructiva, quan el líder d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, condemnat per intentar llançar còctels molotov a un autocar que portava familiars de presos d'ETA, va fer una crida a la lluita armada i la resposta violenta front el Procés català. Allò va motivar dies després una dura desqualificació del president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, que digué que semblava que Peña demanés que es detingués ja als líders de La España en Marcha i se la il·legalitzés, cosa que motivà una dura desqualificació personal de Peña cap a Canduela. I la possibilitat que el general Blas Piñar encapçalés la candidatura de les europees de maig de 2014 es va esvair i Democracia Nacional es va presentar pel seu compte, al marge de La España en Marcha. Unes eleccions en les que, a diferència del que va passar a la majoria de països europeus, els dividits grups ultres espanyols van treure uns resultats molt dolents.
En el judici d'aquesta setmana els quinze acusats han comparegut sense una estratègia comuna de defensa. I així, mentre tretze dels acusats es van negar a respondre a les preguntes de l'acusació particular, exercida pel grup parlamentari de CiU, per la Generalitat i per TV3 -pel càmera agredit-, altres dos, els vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, que va tirar a terra el micro i va agredir al càmera, i el falangista Juan Luis López, que està acusat d'agredir i amenaçar al delegat de la Generalit Josep M Bosch, sí que ho van fer. 
Tots quinze, a preguntes del fiscal i els seus advocats han declarat que l'acció es va organitzar de manera espontània des de les xarxes socials per protestar contra un acte independentista que es feia a Madrid, i que només va ser una acció pacífica similar als scraches de la Plaforma d'Afectats per la Hipoteca.  I per aquest motiu, els seus advocats demanen que, com a molt, els fets siguin considerats una falta.
Tal com està anant el judici sembla poc probable que es condemni als quinze acusats als 16 o 17 anys que demanen les acusacions, però si que cinc d'ells acabin amb condemnes de tres o cinc anys de presó. Em refereixo al falangista Jesús Fernando Fernández, que anava amb la cara tapada, va empènyer i agredir al llavors diputat d'Unió, Josep Sánchez Llibre, i se l'ha identificat com el que va llençar gas pebre irritant; a Juan Luis López, que hauria sacsejat i amenaçat al delegat de la Generalitat; a Pedro Chaparro per tirar el micro a terra i va agredir al càmera de televisió; i Tomás Bor que, sorprenent a tothom, va reconèixer haver estat ell qui va trencar a patades la porta del local.
 A la sessió de dijous, en la que va declarar el ja ex diputat d'UDC, Sánchez Llibre, les organitzacions ultres van convocar a rebre'l a la porta de l'Audiència de Madrid amb pancartes i crits contra el separatisme, fet irònic quan els diputats catalans que eren aquell onze de setembre a Blanquera eren socialistes o d'Unió que, en no compartir el caire independentista de la Via Catalana, van preferir quedar-se a Madrid. Com es veu a les imatges quan s'empeny a Sánchez Llibre, té al seu costat als diputats socialistes Joan Rangel, Teresa Cunillera i Roman Ruiz, i és Rangel un dels que l'agafa del braç i l'atura quan el democratacristià té l'instint d'empaitar a l'ultra.
En les sessions d'aquesta setmana, que han començat amb retard per la demora d'algun acusat resident fora de Madrid, s'han produït llargues esperes en els estrets passadissos, generant aquelles situacions tenses i còmiques en que, com el camarot del Germans Marx, acusats i acusadors coincideixen en un espai reduït. I dijous es va produir una situació d'aquestes que tant suc donarien en un programa d'humor. Així l'acusat Juan Luis López -el que va sacsejar i amenaçar al delegat de la Generalitat- coincidia colze amb colze amb Sánchez Llibre als urinaris. I López li diu educadament que només van fer una acció pacífica contra els independentistes com vostè que volen trencar Espanya, al que Sánchez Llibre respongué: "Jo independentista? Sóc d'Unió i precisament per no ser independentista, ara ja no sóc diputat!" 
Ara caldrà veure dilluns que es visionaran els tres vídeos de l'atac, com els valoren els advocats de la defensa que repetiran que allò només va ser un escrache, i què diuen els advocats de l'acusació. Els dies següents el fiscal, les tres acusacions i els advocats dels quinze faran les seves conclusions i les penes que demani el fiscal, seran molt indicatives de com anirà la sentència.  I encara que finalment només quatre o cinc acabin a la presó, no oblidem que miltiants d'algunes d'aquestes organitzacions com Democracia Nacional o Alianza Nacional han estat condemnats i són o han estat a la presó per actes com apunyalar un jove antifeixista al metro, per intentar matar a un antifeixista a Manresa o per intentar cremar un autocar amb familiars de presos d'ETA. Evidentment l'atac de Blanquerna va ser quelcom molt diferent, però es va rebentar de manera violenta un acte pacífic que, precissament perquè els agredits no van respondre amb el mateix llenguatge, no va anar a més. 
   
Clica per llegir l'article al Periódico en castellà
BLANQUERNA, EL JUICIO A MUCHO MÁS QUE UN ESCRACHE
Esta semana se han celebrado las cuatro primeras sesiones del juicio a quince ultras por el ataque en el Centro Cultural Blanquerna, sede de la Generalitat en Madrid, el once de septiembre de 2013. Acción que significó la presentación pública y mediática de La España en Marcha, un intento ya fallido de aglutinar la ultraderecha franquista, falangista, neonazi y nacional-revolucionaria, con la confluencia y unidad de acción de Democracia Nacional, Alianza Nacional, una de las tres Falanges -La Falange FE, Nudo Patriota Español, y Movimiento Católico Español.
Grupos que con la repercusión mediática de aquella acción que tuvo lugar horas después del éxito de la cadena humana de la Vía Catalana, se colocaron en primera línea de los que desde España rechazaban el Proceso catalán hacia la independencia.
Y cuatro semanas después, ponían en primera plana informativa el acto ultra, hasta entonces marginal, de cada 12 de octubre en Montjuïc. En aquel acto intervino el general Blas Piñar Gutiérrez, hijo del histórico Blas Piñar de Fuerza Nueva que, con el currículum de abogado y general que comandó las tropas españolas en Bosnia y, posteriormente en 2005, fue jefe de la delegación española en en Comando Central norteamericano de USCENTCOM, en Tampa, Florida, se convertía en la persona idónea para encabezar la candidatura ultra en las elecciones europeas.
Pero en aquel acto de Montjuïc, La España en Marcha comenzó su crisis autodestructiva, cuando el líder de Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, condenado por intentar lanzar cócteles molotov a un autocar que llevaba familiares de presos de ETA, hizo un llamamiento a la lucha armada y la respuesta violenta frente el Proceso catalán. Aquello motivó días después una dura descalificación del presidente de Democracia Nacional, Manuel Canduela, que dijo que parecía que Peña pidiera que se detuviera ya los líderes de La España en Marcha y la ilegalizara, lo que motivó una dura descalificación personal Peña hacia Canduela. Y la posibilidad de que el general Blas Piñar encabezara la candidatura a las europeas de mayo de 2014 se desvaneció y Democracia Nacional se presentó por su cuenta, al margen de La España en Marcha. Unas elecciones en las que, a diferencia de lo que ocurrió en la mayoría de países europeos, los divididos grupos ultras españoles sacaron unos pésimos resultados.

En el juicio de esta semana los quince acusados ​​comparecieron sin una estrategia común de defensa. Y así, mientras trece de ellos ​​se negaron a responder a las preguntas de la acusación particular, ejercida por el grupo parlamentario de CiU, por la Generalitat y por TV3 -por cámara agredido-, otros dos, el vicepresidente de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, que tiró al suelo el micro y agredió al cámara, y el falangista Juan Luis López, que está acusado de agredir y amenazar al delegado de la general, Josép M. Bosch, sí lo hicieron.
Todos quince, a preguntas del fiscal y sus abogados han declarado que la acción se organizó de manera espontánea desde las redes sociales para protestar contra un acto independentista que se hacía en Madrid, y que sólo fue una acción pacífica similar a los scraches de la Plaforma de Afectados por la Hipoteca. Y por este motivo, sus abogados piden que, como mucho, los hechos sean considerados una falta.
Tal como está yendo el juicio parece poco probable que se condene a los quince acusados ​​a los 16 o 17 años que piden las acusaciones, pero sí que cinco de ellos acaben con condenas de tres o cinco años de prisión. Me refiero al falangista Jesús Fernando Fernández, que iba con la cara tapada, empujó y agredió al entonces diputado de Unió, Josep Sánchez Llibre, y se la ha identificado como el que tiró gas pimienta irritante; Juan Luis López, que habría zarandeado y amenazado al delegado de la Generalidad; Pedro Chaparro que tiró el micro al suelo y agredió al cámara de televisión; y Tomás Bor que, sorprendiendo a todo el mundo, reconoció haber sido él quien rompió a patadas la puerta del local.

En la sesión del jueves, en la que declaró el ya ex diputado de UDC, Sánchez Llibre, las organizaciones ultras convocaron a recibirlo en la puerta de la Audiencia de Madrid con pancartas y gritos contra el separatismo, algo irónico cuando los diputados catalanes que eran aquel once de septiembre en Blanquera eran socialistas o de Unió que, al no compartir el carácter independentista de la Vía Catalana, prefirieron quedarse en Madrid. Como se ve en las imágenes cuando se empuja a Sánchez Llibre, tiene a su lado a los diputados socialistas Joan Rangel, Teresa Cunillera y Roman Ruiz, y es Rangel uno de los que lo coge del brazo y lo detiene cuando el democristiano tiene la instinto de perseguir al ultra.


En las sesiones de esta semana, que han comenzado con retraso por la demora de algún acusado residente fuera de Madrid, se han producido largas esperas en los estrechos pasillos, generando aquellas situaciones tensas y cómicas en que, como el camarote de los Hermanos Marx, acusados ​​y acusadores coinciden en un espacio reducido. Y el jueves se produjo una situación de estas que tanto jugo daría en un programa de humor. Así el acusado Juan Luis López -el que sacudió y amenazó al delegado de la Generalitat- coincidía codo con codo con Sánchez Llibre a los urinarios. Y López le dice educadamente que sólo hicieron una acción pacífica contra los independentistas como usted que quieren romper España, a lo que Sánchez Llibre respondió: "Yo independentista? Soy de Unió y precisamente por no ser independentista, ahora ya no soy diputado!"

Ahora habrá que ver el lunes que se visionarán los tres videos del ataque, como los valoran los abogados de la defensa que repetirán que aquello sólo fue un escrache, y qué dicen los abogados de la acusación. Los días siguientes el fiscal, las tres acusaciones y los abogados de los quince harán sus conclusiones, y las penas que pida el fiscal serán muy indicativas de cómo irá la sentencia. Y aunque finalmente sólo cuatro o cinco acaben en la cárcel, no olvidemos que miltiantes de algunas de estas organizaciones como Democracia Nacional o Alianza Nacional han sido condenados y están o han estado en la cárcel por actos como apuñalar a un joven antifascista en el metro, por intentar matar a un antifascista en Manresa o por intentar quemar un autocar con familiares de presos de ETA. Evidentemente el ataque de Blanquerna fue algo muy diferente. Pero se reventó de manera violenta un acto pacífico que, precisamente porque los agredidos no respondieron con el mismo lenguaje, no fue a más.

Xavier Rius, periodista
Pincha aquí para leer en la web del Periódico en castellanoo


divendres, 22 de gener de 2016

LA JUTGE IMPUTA AL VICEPRESIDENT DE DEMOCRACIA NACIONAL, PEDRO CHAPARRO I AL RESPONSABLE DE SEGURETAT DE DN, JORGE DEL VALLE, PER AMENACES AL FOTOPERIODISTA JORDI BORRÀS


Jorge del Valle, responsable de seguretat de Democracia Nacional, també haurà de declarar davant el jutge, per les amenaces que ell i el vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro van fer al fotoperiodista Jordi Borràs el passat 12 d'octubre a l'acte ultra de Montjuïc
Primer, quan els ultres pujaven en manifestació des de l'avinguda Maria Cristina, van apropar-se de manera amenaçadora a Borràs, segons ell ha denunciat, mentre estava fent la seva feina de fotoperiodista,  degudament  i juntament amb altres militants de DN van començar a insultar-lo amb expressions com "Jordi Borràs, hijo de puta!"               ".
Al cap d'una estona, a l'acte que es feia a la plaça Sant Jordi, quan Borràs ja no era allà, Pedro Chaparro, des de la tribuna, va començar la seva intervenció dient: "Us demano a tots que mireu al vostre costat i li doneu un cop, no massa violent, no fos cas que us detinguin, li foteu una bona hòstia i que marxi" 




  Pedro Chaparro el passat 12 d'octubre a Barcelona

 Jorge del Valle el passat 12 d'octubre a Barcelona
 
 Inicialment la jutgessa va acceptar imputar a Pedro Chaparro, però va rebutjar fer-ho a Jorge del Valle, en creuer que el Valle només havia fet una amenaça lleu. Però la Fiscalia va fer recurs, estimant finalment la jutgessa imputar també a Del Valle. Així doncs tots dos seran cridats properament a declarar. Chaparro és un dels 15 ultres que estan sent jutjats aquest dies a l'Audiència Provincial de Madrid per l'atac ultra de Blanquena.
Jordi Borràs és un dels fotoperiodistes especializats en la ultradreta, i ha publicat els llibres Plus Ultra, crònica gràfica de l'espanyolismeDesmuntant Societat Civil Catalana, en el que mostra el lligams d'aquesta entiat unionista amb la ultradreta franquista i xenòfoba, 
i ha rebut amenaces de tot tipus, inclús trucades i pintades,  però mai fins el 12 d'octubre des de la tribuna d'un acte públic

Jordi Borràs a la mani ultra del 9 de novembre de 2014 a Barcelona 


CITATS A DECLARAR COM A IMPUTATS TOTS ELS MEMBRES DE L'ANTERIOR EXECUTIVA DE PxC PER L'APROPIACIÓ DELS COMPTES DE MAIL, FACE I TWITTER D'ANGLADA, RIERA I RAVELLO, I DIFONDRE CORREUS PERSONALS. L'ex Secretari General expulsat, P Barranco, nou Vicepresident



D'aquí uns dies tota l'antiga executiva de PxC haurà de passar a declarar com a imputats als jutjats de Vic, pel cas de l'apropiació dels comptes personals de mail, Facebook, blog i twitter de  Josep Anglada, de l'ex regidora vigatana, Marta Riera, i de l'ex responsable d'Internacional, Enric Ravello. Sumari diferent del que també es tramita a Vic del suposat pla per provocar un accident i matar a Josep Anglada, que va motivar també la imputació dels líders del partit.
Els fets denunciats pel fundador de Plataforma per Catalunya van passar el 8 de febrer de 2014 dia en que la major de l'Executiva de PxC es reuneix sense la presència d'Anglada i Marta Riera, i gràcies a l'ajut de l'informàtic del partit, s'apropien i canvien les contrasenyes dels comptes de mail, facebook i twitter dels tres denunciants, i després de modificar la contrasenya de la web de PxC, hi publiquen que Anglada ha estat destituït. Dies més tard comencen a difondre a militants de PxC els correus personals entre Anglada i Riera.

Així, segons explica Jospe Anglada en un comunicat que adjunta les citacions judicials, el titular del jutjat d’instrucció 2 de Vic, José Luis Gómez Arbona, ha cridat a declarar com a imputats a tota l'anterior cúpula de Plataforma per Catalunya, per un suposat delicte apropiació indeguda dels comptes d’e-mail d’Anglada, Riera i Ravello. També hauran de declarar tots ells per la usurpació del  Facebook, Twitter , bloc i canal youtube d’Anglada que es va produir el mateix dia de la seva destitució, com a president el 8 de febrer de 2014.
Anglada ha aportat diversos correus de Joan Carles Fuentes va enviar a antics membres de Plataforma per Catalunya de converses privades entre ell i Marta Riera. 

El Jutge prendrà declaració en qualitat d’imputats a Xavier Simó, August Armengol, Robert Hernando, David Parada, Juan Garriga, Jaime Padilla, Menchu Martí i Daniel Ordóñez, el proper 18 de febrer de 2016, a partir de les 9,30 del matí; i a Miguel Ángel Chiquillo, Ignacio Mulleras, Eduard Pallerola, Jordi Pere Casanova, Josep Badia, Carles Francisoud i Mónica Lora, el dia 25 de febrer de 2016, a partir de les 9,30 del matí.
Marta Riera i Josep Anglada a la porta dels jutjats de Vic

MOLTS DELS IMPUTATS JA NO MILITEN A PxC I SEMBLA QUE EL SECRETARI GENERAL, ROBERT HERNANDO, HA DEMANAT SER SUBSTITUÏT DEL CÀRREC. L'EX-SECRETARI GENERAL EXPULSAT EL 2010, PABLO BARRANCO, TORNA A PxC I ES NOMENAT VICEPRESIDENT

Aquesta citació judicial arriba després que la meitat dels imputats abandonessin PxC després de la patacada electoral de maig de 2015, quan PxC que havia obtingut 47 regidors a la demarcació de Barcelona el 2011, n'aconsegueix només un, Mònica Lora a Mataró. 
Aixó va motivar que molts abandonessin PxC o el seu lloc a la direcció i l'excutiva. S'ha de tenir en compte que molts  dirigents de PxC depenien econòmicament fins maig de 2015, del sou de regidors o consellers comarcals, ingressos que van perdre en no tornr a ser reescollits.
Una de les persones que sembla que podria haver abandonat PxC, o al menys la seva responsabilitat directiva, és el Secretari  General, Robert Hernando, si bé PxC esperaria per fer-ho oficial trobar qui el substituirà en el càrrec.
La possible retirada d'Hernando, que ara per ara PxC nega rotundament, coincideix amb la celebració de l'últim Consell Executiu, el 9 de gener a Esplugues de Llobregat en el que es va formalitzar el retorn a Plataforma de l'ex-Secretari General, Pablo Barranco, que fou expulsat del partit l'octubre de 2010 i substituït per Hernando. Barranco torna a PxC com a nou Vice-president i, casualment o no, en cap de les fotos que PxC ha publicat d'aquesta reunió de l'Executiva, no s'hi veu al Secretari General, Robert Hernando.
Barranco després de ser expulsat de PxC, es va presentar a les municipals per Vía Democrática, sent escollit regidor a Sant Just Desvern, i va anar a la llista de VOX a les europees.
Barranco sent nomenat no Vicepresident de PxC, amb el president, August Armengol

Imatges de l'última executiva de PxC en la que no s'hi veu a Robert Hernando que sembla que hauria abandonat el càrrec
Pablo Barranco (dreta de la imatge) després de ser expulsat de PxC va ser regidor per Vía Democrática i va nar a les llistes de VOX. Ara torna a PxC

dijous, 21 de gener de 2016

ANALITZO AL TRENCADÍS DE 8TV EL JUDICI ALS 15 ULTRES DE L'ATAC A BLANQUERNA. Explico quins grups ho van perpetar, les peticions de presó que fan fiscalia i acusacions i l'agravant de delicte d'odi ideològic que se'ls podria aplicar


Ahir dimecres vaig intervenir des de Moià al programa Trencadís de 8TV, que presenta Sandra Barneda, explicant i analitzant el judici als quinze acusats de l'atac o irrupció violenta al Centre Cultural Blanquerna a Madrid, l'onze de setembre de 2013.


Prèviament van  intervenir els periodistes Neus Sala i Carles Quílez. Quilez va considerar excessives les peticions de penes que fa l'acusació de la Generalitat de 17 anys de presó pels encausats, tot i que si es té en compte l'agravant de discriminació ideològica, sí que creu que podran ser condemnats. La Fiscalia demana 2 anys per tretze, 4 pel que va tirar el faristol i sacsejar al delegat de la Generalitat, Josep M Bosch, i cinc i mig pel que anava amb la cara tapada i va agredir al diputat Sánchez Llibre.
A preguntes de Barneda vaig explicar qui eren els jutjats, membres de la despareguda España en Marcha, en la que es va agrupar Democracia Nacional, Nudo Patriota Español, Alianza Nacional y La Falange FE, en el que va ser un intent d'unitat estretègica de de la ultradreta franquista, falangista i neonazi o nacional-revolucionària.  
Tot seguit vaig comentar com han anat les les dues primeres sessions del judici en les que ja han declarat els 15 acusats, els qual s'han defensat afirmant que l'acció es va convocar de manera espontània per xarxes socials i que només va ser un escrache pacífic per oposar-se a un acte independentista. En aquest sentit vaig dir que considero més que probable que siguin condemnats a penes de presó cinc dels acusats: el que anava amb la cara tapada i va agredir a Sànchez Llibre, el que va incriminar i amençar a Bosch mentre tirava el farsitol, el que ha reconegut haver trencat la porta d'entrada i a Pedro Chaparro, de Democracia Nacional, per haver agredit al càmera de TV3.
També vaig explicar que dimarts el fiscal va preguntar a tots els acusats si havien actuat per motius ideològics, cosa que van respondre que sí. Aquesta qüestió és significativa donat que enlloc d'un atenuant és un agravant. Agredir a algú, o fer un altres delicte com desordres públics i amenaces en base a odi ideològic o anaversió per motius de raça, ideologia o origen està tipificat en el Codi Penal.   

De totes maneres caldrà veure com evoluciona el judici. Ahir van declarar els treballadors de Blanquerna que no van deixar clar si era imprescindible o no invitació per entrar a l'acte, i avui ha declarat l'ex diputat d'UDC Josep Sànchez Llibre, el delegat de la Generalitat Josep M Bosch i altres de les persones que eren a l'acte. Per aquest motiu militants de Flange, Democracia Nacional i Alianza Nacional s'han concentrat amb pancartes a la porta de l'Audiència de Madrid.


Clica aquí i ves a 1 hora i 41 minuts per veure l'entrevista


dimarts, 19 de gener de 2016

DECLAREN LA RESTA D'ACUSATS A LA SEGONA SESSIÓ DEL JUDICI DE BLANQUERNA. ANDRINO NO RECONEIX SER EL LÍDER DE FALANGE, MENTRE EL QUE ANAVA AMB LA CARA TAPADA NEGA QUE HO FES PER AMAGAR-SE O PROTEGIR-SE DEL GAS. La sessió ha tornat a començar amb demora pel retard d'un dels acusats. A un membre del públic li ha sonat el mòbil a mig judici amb l'himne de les SS


 
Aquest matí s'ha celebrat la segona sessió del judici als 15 acusats per l'atac ultra de l'onze de setembre de 2013, al Centre Cultural Blanquerna de Madrid i, a l'igual que ahir, ha començat amb més d'una hora de retard per l'absència de l'acusat Tomás Bor, que venia de Sòria en autobús. Durant l'espera, a diferència de les acusacions, periodistes i els funcionaris judicials, que han expressat la seva perplexitat i malestar per aquesta nova demora, els acusats de La Falange FE, Alianza Nacional, i Democracia Nacional, i els que venien a donar-lis suport, tot i les diferències polítiques que van portar a la ruptura i desaparició de la plataforma o coordinadora La España en Marcha,  han passat l'estona xerrant animadament com els cosins o parents que es troben amb motiu d'un event familiar, sentint-se el centre d'atenció de tothom.

Un cop ha arribat Bor, després de ser amonestat verbalment per la presidenta del tribunal,  s'ha iniciat la sessió i han declarat els set que no van poder-ho fer ahir. Tot i que la presidenta ha demanat que s'apaguessin els mòbils, mentre declarava amb el seu to arrogant el Jefe Nacional de Falange, Manuel Andrino, li ha sonat el mòbil al professor i escriptor falangista, José Luis Jerez que era entre el públic, amb la música de l'himne nazi  Horst-Wessel-Lied també conegut com "La bandera en alto", cosa que ha provocat un cert rebombori.

Mentre les declaracions de quatre dels acusats, militants o simpatitzants d'Alianza Nacional o La Falange, no han aportat res de nou, repetint que la convocatòria va ser espontània per les xarxes socials, que no van agredir a ningú, i que havien anat allà per oposar-se a un acte separatista desconeixent que dins hi havia diputats, jutges i un ambaixador, significatives sí que han estat les declaracions del cap de Falange, Manuel Andrino, de Jesús Fernando Fernández, que va actuar amb la cara tapada, i de Tomás Bor, responsable de que les sessions s'hagin obert amb força demora.
Així Bor ha sorprès a tothom quan, a preguntes del seu advocat, ha reconegut haver colpejat i trencat la porta del Centre Cultural, cosa que el situa en un pla de responsabilitat diferent dels dotze o tretze restants que han negat haver agredit i haver trencat res.
Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange, a la dreta de la imatge, entrant a l'Audiència

Pel que fa al Jefe Nacional de Falange, Manuel Andrino, a preguntes del fiscal (avui ningú no ha contestat a les acusacions particulars), s'ha negat a confirmar si era o no el líder de Falange, ha negat haver tingut cap paper dirigent de l'acció i no ha aclarit la pregunta del fiscal de perquè uns van entrar dins, mentre altres es van quedar al carrer esperant. Una decisió d'entrar només  quinze o disset que, encara que no han dit, la van prendre a fora els líders del grups ultres per evitar ser més de vint, donat que si se supera aquesta xifra podien ser acusats de manifestació il·lícita.
Andrino amb el seu to habitual, evitant que se'l pogués considerar líder de Falange i de l'acció, ha afirmat que van anar allà espontàniament per denunciar un acte il·legal separatista i defensar l'espanyolitat de Catalunya. "La unitat d'Espanya ens ha costat molta sang, perquè vinguin ara 4 o 400 a trencar-la", ha afirmat.
  
Jesús Fernando Fernández, a la foto de sobre de quan empeny al diputat Sánchez Llibre, i a sota en entrar avui a l'Audiència de Madrid
Pel que fa a Jesús F. Fernández ha explicat que va anar amb la cara tapada amb un mocador amb la inscripcció "Me ne frego", nom d'una unitat de l'exèrcit italià, per donar el missatge d'aquesta frase: "No m'importa, per Espanya". Ha negat haver donat una empenta a Sánchez Llibre, afirmant que va ser Sánchez Llibre qui el va empènyer a ell. I pel que fa a la senyera que hi havia a la tarima que ell va tirar a terra, ha dit que ho va fer perquè era una estelada, cosa que no és certa.
El Fiscal li ha preguntat si el motiu que portés mocador i ulleres era per amagar-se o perquè ell va llençar els gas irritant. Però Fernández ha repetit que portava el mocador pel seu missatge i ha negat ser qui va llençar el gas-pebre. Com la resta d'acusats ha repetit que només va anar allà a defensar la unitat d'Espanya.

Acabades totes les declaracions, sembla clar que les defenses intentaran demostrar que només van fer un escrache i que com a molt hauria de ser considerat una falta de desordres públics, tot i que alguns, com Pedro Chaparro, que va empènyer al càmera de TV3, com Jesús Fernández, que va empènyer a Sánchez Llibre, i com Juan Luis López que va insultar i amenaçar al delegat de la Generalitat Josep M Bosch, han asumit un paper més actiu i reivindicatiu. Aquest tres, i Tomás Bor, que ha reconegut haver trencat la porta, tenen més possibilitats de ser condemnat a presó. 
La Generalitat i l'advocat de Sànchez Llibre estimen que els asaltants van cometre un delicte de desordres públics (penat amb 4 anys de presó, 5 en el caso de Jesús Fernando Fernández Gil, pels agravants de reincidència y anar amb la cara tapada; i dos per atemptat contra l'autoridat (5 i 3 anys respectivament). També haurien comés un delicte de coaccions (2 anys i mig), més un d' amenaces (1 any i 3 mesos), un altre d'ultratge a la bandera de Catalunya, que van tirar a terra, i tres faltes de lesions i otra de maltratament d'obra. La Fiscalia, com he dit, demana 2 anys de presó i multa per tretze encausats,  4 anys per Juan Luis López, i 5 i mig per Jesús F. Fernández.
Caldrà veure ara quines estratègies segueixen els set advocats defensors, tenint en compte que hi ha al menys quatre encausats que les proves els incriminen més, n'hi ha que per motius personals o laborals no es poden permetre una condemna. I n'hi ha que sembla que desitgen rendibilitzar el cas políticament, com és el cas de Pedro Chaparro. Entre el advocats n'hi ha de perfil ultra, com el president d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, ara reimputat per les seves declaracions  defensant la lluita armada i insultant al Fiscal Miguel Ángel Aguilar, i n'hi ha sense cap mena de perfil polític.
S'ha de tenir en compte que alguns dels encausats que treballen en l'àmbit d ela seguretat privada no es poden permetre una condemna penal que impliqués la impossibilitat de treballar en el sector. I pel que fa a Pedro Chaparro, ara es tramita als jutjats de Barcelona la crida que va fer el passat 12 d'octubre d'agredir al fotoperiodista Jordi Borràs, fet que amb tota seguretat acabarà en un judici penal. Així, que si és condemnat, encara que fos a una pena mínima que no complís, l'hauria de complir si més endavant es condemnat per les amenaces a Borràs. 
Dijous declararà l'ex diputat Sánchez Llibre i caldrà veure l'estratègia de les acusacions i 

defenses.     

dilluns, 18 de gener de 2016

ELS ULTRES DE BLANQUERNA APROFITEN JUDICI PER REIVINDICAR LA UNITAT D'ESPANYA I NEGUEN HAVER ACTUAT DE MANERA VIOLENTA. Demà declararan els 7 encausats que falten



Avui s'ha celebrat a la secció 30 de l'Audiència de Madrid la primera sessió del judici contra els 15 ultres acusats de l'atac o irrupció violenta a la seu de la Generalitat de Catalunya a Madrid, el Centre Cultural Blanquerna, l'onze de setembre de 2013.  Acció que va se perpetrada per La España en Marcha, plataforma o coordinadora actualment dissolta de facto, que estava formada per Alianza Nacional, Democracia Nacional, La Falange FE, Movimiento Católico Español i Nudo Patriota Español i que ha estat l´últim intent de refundació i unitat d'acció de la ultradreta franquista, falangista i neonazi o nacional-revolucionària. 
A la porta de l'Audiència s'han manifestat mig centenar de militants ultres en favor dels encausats.
La Fiscalia demana 2 anys de presó més una multa per a 13, 4 anys pel que hauria agredit o amenaçat al delegat de la Generalitat, Josep M Bosch, i cinc i mig pel que, amb la cara tapada, va empenyer al diputat Sánchez Llibre. Per la seva banda la Generalitat i CiU demanen 16 anys de presó per a 14, tret de Jesús F Fernández al que n'hi demana 17 per anar encaputxat.

La vista que ha ha començat amb dues hores de retard per la demora d'un dels imputats, s'ha obert amb la declaració de vuit dels acusats. El primer ha estat el líder de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, que ha manifestat haver participat en l'acció per amor a Espanya, ha reconegut actuar de vegades de manera impulsiva però a negat cap intenció hostil cap el càmara de TV3 al quie va empenyer. Chaparro, a diferència de la majoria d'acusats ha respost a les preguntes dels tres advocats de l'acusació. Ell va ser notícia el passat 12 d'octubre demanar que si algú veia al fotoperidista Jordi Borràs li donés una hòstia. Després de Chaparro ha declarat la seva parella Paula Mijares, l´única dona implicada, que ha argumentat ser allà donat que ella va on va el seu company.
Pel que fa al secretari de La Falange (FE), Sergio Requillón, ha afirmat que va anar allà com a patriota espanyol i que "tot espanyol de bé hi hagués hagut de ser-hi".. 
També ha declarat el militant de Falange, Juan Luis López, a qui la Fiscalia li demana 4 anys de presó, que ha reconegut haver-se encarat amb el delegat de la Generalitat, però només per parlar-li d'home a home, tot i que ell es va escalfar una mica. I ha afirmat que no anava encaputxat donat que no té res a amagar. López també ha acceptat respondre a les preguntes de les acusacions particulars.
Si bé avui no ha declarat el falangista Jesús F Fernández, que era el que portava la cara tapada, un altre dels acusat ha justificat aquest fet a causa que "aquella tarda feia fred"
També ha estat el torn d'Iñigo Pérez de Herrasti Urquijo,d'Alianza Nacional, el qual que va ser condemnat i empresonat per intentar llançar explosius a un autocar de familiars de presos d'ETA, i de Javier Marcos del desaparagut o congelat Nudo Patriota Español, que en les imatges no s'observa que tinguessin una actitud agressiva.  
La majoria han coincidit en que l'acció es va convocar per les xarxes socials amb la voluntat de fer un scrache.

Imatge de la sessió d'avui