«Els 28 van ser incapaços d’implementar el pla per repartir 160.000 refugiats, mentre el flux continuava cap a Alemanya, alimentant aquesta insolidaritat els arguments dels populistes d’AfD»
Els resultats de les eleccions regionals a Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Saxònia-Anhalt,
en les quals han tret uns excel·lents resultats la xenòfoba i
euroescèptica, Alternativa per Alemanya (AfD), han generat dins i fora
d’Alemanya opinions crítiques cap a la cancellera per la seva política
vers els refugiats, en permetre que més d’un milió de persones hagin
arribat al país.
Es culpa a Merkel, però els veritables responsables de la irrupció d’aquest partit han estat els altres 27 estats de la Unió Europea. Una unió formada per 508 milions d’habitants, incapaç de donar una resposta conjunta per acollir als sirians, iraquians i afganesos que venen fugint de la guerra. I és què l’Europa dels 28 hagués pogut acollir els quatre o sis milions de persones que venen cap aquí, si hagués actuat amb una mica coherència aplicant els principis amb la que es va fundar. Els 28 van ser incapaços d’implementar el pla per repartir 160.000 refugiats, mentre el flux continuava cap a Alemanya, alimentant aquesta insolidaritat els arguments dels populistes d’AfD, davant una Europa que deixava sola a Alemanya.
Alternativa per Alemanya ja va obtenir set eurodiputats a les europees de 2014, si bé cinc d’aquests, per diferències internes, van abandonar el partit. Llavors encara no havia esclatat la crisis del refugiats i, a mentre AfD s’estenia pel país, aplegant descontents amb les polítiques de Brussel·les i la presència d’immigrants, sorgia el moviment Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident, PEGIDA, impulsat pel polèmic Lutz Bachman.
PEGIDA va començar l’octubre de 2014 a manifestar-se setmanalment a Dresden, capital de l’estat lliure de Saxònia, a l’antiga Alemanya comunista, en la que els seus habitants no es van sentir ben tractats durant la unificació i que en la memòria col·lectiva hi ha un lògic ressentiment pel bombardeig aliat que va arrasar la ciutat el febrer de 1945.
I si mirem els resultats, veurem que la pujada d’ApF no ve només de la baixada de la CDU a Baden Württemberg i dels socialdemòcrates a Baden i Saxònia. La forta irrupció d’Alternativa per Alemanya ve de l’increment de la participació. Ciutadans que s’havien abstingut, mostren el seu descontent donant el vot als xenòfobs i euroescèptics. Però si la resta d’estats europeus continuem sent insolidaris amb l’acollida de refugiats amb arguments similars als que expressa ApF, el que aconseguirem no serà frenar la pujada de la xenofòbia, sinó debilitar encara més a Merkel i alimentar aquest populisme que qüestiona el projecte d’Europa.
Es culpa a Merkel, però els veritables responsables de la irrupció d’aquest partit han estat els altres 27 estats de la Unió Europea. Una unió formada per 508 milions d’habitants, incapaç de donar una resposta conjunta per acollir als sirians, iraquians i afganesos que venen fugint de la guerra. I és què l’Europa dels 28 hagués pogut acollir els quatre o sis milions de persones que venen cap aquí, si hagués actuat amb una mica coherència aplicant els principis amb la que es va fundar. Els 28 van ser incapaços d’implementar el pla per repartir 160.000 refugiats, mentre el flux continuava cap a Alemanya, alimentant aquesta insolidaritat els arguments dels populistes d’AfD, davant una Europa que deixava sola a Alemanya.
Alternativa per Alemanya ja va obtenir set eurodiputats a les europees de 2014, si bé cinc d’aquests, per diferències internes, van abandonar el partit. Llavors encara no havia esclatat la crisis del refugiats i, a mentre AfD s’estenia pel país, aplegant descontents amb les polítiques de Brussel·les i la presència d’immigrants, sorgia el moviment Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident, PEGIDA, impulsat pel polèmic Lutz Bachman.
PEGIDA va començar l’octubre de 2014 a manifestar-se setmanalment a Dresden, capital de l’estat lliure de Saxònia, a l’antiga Alemanya comunista, en la que els seus habitants no es van sentir ben tractats durant la unificació i que en la memòria col·lectiva hi ha un lògic ressentiment pel bombardeig aliat que va arrasar la ciutat el febrer de 1945.
I si mirem els resultats, veurem que la pujada d’ApF no ve només de la baixada de la CDU a Baden Württemberg i dels socialdemòcrates a Baden i Saxònia. La forta irrupció d’Alternativa per Alemanya ve de l’increment de la participació. Ciutadans que s’havien abstingut, mostren el seu descontent donant el vot als xenòfobs i euroescèptics. Però si la resta d’estats europeus continuem sent insolidaris amb l’acollida de refugiats amb arguments similars als que expressa ApF, el que aconseguirem no serà frenar la pujada de la xenofòbia, sinó debilitar encara més a Merkel i alimentar aquest populisme que qüestiona el projecte d’Europa.
Xavier Rius Sant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada