dijous, 24 de març del 2016

"NIT I DIA", I EL CASO, comento al Periódico les dues sèries de TV, que mostren la complexitat humana i interpelen a l'espectador què faria






Fer que l'espectador entengui a l'assassí que asfixia dones grans per venjar-se de la seva mare, interpel·lar-lo sobre si seria capaç d'actuar de la mateixa manera en cas de veure’s acorralat per les circumstàncies; preguntar-se què seria capaç de fer un pare per controlar la seva filla que va perdre la mare en un atemptat; mostrar la doble cara de l'executiu d'èxit que humilia els seus subordinats i és un ésser menyspreable. I tot això unit per una sèrie en la que la trama criminal es barreja amb la vida del jutge o la forense, és l'èxit de Nit i Dia. La sèrie que emet TV3 situada a la Barcelona actual, amb uns personatges que sentim molt propers, que tenen uns problemes similars als nostres, i una cara molt diferent segons si són a casa, al bar o la feina, si és de dia o de nit.
Després d'anys de sèries nord-americanes d’il·limitats capítols com CSI, Mentes criminales o Hawai 5.0, en què cada episodi comença i acaba una nova història, en la que els policies i forenses descobreixen l'assassí sense implicació emocional i sense que aquests crims els facin evolucionar, sent les esporàdiques aventures sentimentals  entre els agents, l'única trama que arrosseguen, TV3 ens ofereix des de febrer la sèrie Nit i Dia, creada per Jordi Galceran i Lluís Arcarazo, que s'emet els dilluns. Estrena que ha vingut acompanyat del Caso a Televisió Espanyola, que retrata els crims d'aquesta Espanya dels anys seixanta que investigava aquest peculiar i irrepetible setmanari amb uns mètodes que avui infringirien totes lleis.


Les dues sèries han tingut una excel·lent acollida al sentir-les l'espectador properes i en què la trama dels crims que investiguen es creua amb les vides dels agents, jutges i forenses. Però mentre el Caso és el retrat d'uns crims, i uns mètodes policials i periodístics d'investigació d'una Espanya ja passada, que als que tenim certa edat ens evoca moltes coses, i permet als més joves conèixer com funcionaven les coses a la Espanya dels seixanta, Nit i Dia, més enllà de la trama, interpel·la en tot moment a l'espectador amb la pregunta de què faria si es trobarà en les mateixes circumstàncies.
Tenim al jutge Cases, que interpreta magistralment un Mario Gas que feia temps que no es deixava veure a la petita pantalla, acorralat per la invàlida de la seva esposa, una Viki Peña amargada que ha sorprès pel seu registre convincent. Hi ha el forense Aitor Otxoa (Miquel Fernández), que va perdre a la seva dona assassinada per ETA, i desitjós de protegir equivocadament a la seva filla, traspassa una porta de la qual no podrà fer-se enrere, creant un perfil fals de Facebook amb el qual xatejará amb ella nit rere nit. Una cosa que molts pares i mares potser haurien desitjat fer sense ser, afortunadament, capaços de fer-ho. Tenim a la freda forense Sara Grau, que interpreta una enigmàtica Clara Segura, que es venja del desamor del seu marit, l'executiu Lluís Forés (Pablo Derqui), amb relacions noctàmbules turbulentes. Tenim l'assassí, el bomber Marc Ramos, que viu amb la seva mare, una lúgubre Carme Sansa, que salva ancianes de dia i les mata de nit, interpretat per un enigmàtic i cruel Marc Martínez, que quan està a punt de ser atrapat a l'ascensor després el seu últim crim, arriba a generar l'empatia del telespectador perquè no ho agafin.


Una sèrie de 13 capítols, amb moltes escenes rodades a l'Institut de Medicina Legal de la Ciutat de la Justícia i els seus voltants. Un organisme que mai no s'atura i en el que cap dia és festiu, exigint una gran cooperació de l'esmentat organisme i els seus treballadors, i en el que es van donar situacions com haver d'interrompre i repetir escenes, en sonar el telèfon de la Guàrdia d'Urgències i Incidències, que sempre ha d'estar operatiu.


Quan es va presentar la sèrie, el seu creador Lluís Arcarazo, va remarcar que "no és un CSI a la catalana. No s'estudien els processos científics, sinó l'impacte d'estar en contacte permanent amb l'horror." Afegint que "el contrast és fonamental en la sèrie: entre el que som i el que mostrem. És una sèrie de forenses, de jutges, de policies, de delinqüents, però també una sèrie de personatges que no ensenyen exactament com són". I certament que ho ha aconseguit, i no serà estrany veure aviat la sèrie doblada al castellà o l'anglès a altres cadenes i que els tretze episodis tinguin continuació amb una segona temporada.


També hi ha forenses i cadàvers a El Caso que emet Televisió Espanyola. I mentre a Nit i Dia veiem ancianes assassinades i com la forense se'n va a dormir al dia següent amb l'autor dels assassinats, al Caso la periodista Clara López (Verónica Sánchez) es cola al dipòsit de cadàvers un cop i un altre amb el seu company Jesús Expósito, interpretat sensacionalment per Fernando Guillén Cuervo, fan fotos de cos sencer de les víctimes, i com Expósito, davant el cadàver, es besa apassionadament amb la forense Rebeca Martínez (Natalia Verbeke), amb la qual té una relació secreta.


En El Caso, que situa per ara els seus capítols a Madrid, també es barreja la investigació periodística i policial amb les vides del periodista Expósito i la del comissari Garrido (Antonio Camacho), ja que hi ha un crim de vint anys enrere, mal resolt, d'una jove de la que tots dos eren amics. I veiem evolucionar molt ràpid a la jove reportera que encarna Verónica Sánchez, la vida matrimonial de la qual rep un cop molt fort, i el supera investigant, analitzant i narrant els crims i misèries dels altres. Sorprèn la capacitat narrativa amb la qual en la ficció en redacten els seus articles, analitzen, especulen i s’interpel·len perquè l'assassí en un oment va perdre el seny. Però és que la premsa d'aquesta Espanya franquista, totalment sotmesa a la censura no podia analitzar, especular ni qüestionar res, excepte els motius pels quals algú, fins llavors aparentment normal, matava amb un estilet, una soga o una destral el seu veí o a una prostituta.
És d'agrair que El Caso reprodueixi el personatge de la degana de la premsa de successos a Espanya, Margarita Landi, que fumant la seva pipa, encarna l'actriu Blanca Apilánez, la mateixa que fa de directora del CNI en El Príncipe. Però potser trobarem a faltar a l'altre gran periodista de successos d'aquella època, Enrique Rubio, que malgrat viure a Barcelona,
​​va ser part fonamental del dia a dia del Caso.
Xavier Rius, periodista





NIT I DIA Y EL CASO

Hacer que el espectador comprenda al asesino que asfixia ancianas para vengase de su madre, interpelarle sobre si sería capaz de actuar de igual modo en caso de verse acorralado por las circunstancias; preguntarse qué sería capaz de hacer un padre para controlar su hija que perdió a la madre en un atentado; mostrar la doble cara del ejecutivo de éxito que humilla a sus subordinados y es un ser deleznable. Y todo ello unido por una serie en la que la trama criminal se entremezcla con la vida del juez o la forense, es el éxito de Nit i Dia. La serie que emite TV3 ubicada en la Barcelona actual, con unos personajes que sentimos muy cercanos, que tienen unos problemas similares a los nuestros, y una cara muy distinta según si están en casa, el bar o el trabajo, si es de día o de noche.



Tras años de series estadounidenses de ilimitados capítulos como CSI, Mentes criminales o Hawai 5.0, en las que cada episodio comienza y termina una nueva historia, en la que los policías y forenses descubren al asesino sin implicación emocional y sin que estos crímenes les hagan evolucionar, siendo esporádicos romances entre los agentes, la única trama que arrastran, TV3 nos deleita desde febrero con la serie Nit i Dia, creada por Jordi Galcerán y Lluís Arcarazo, que se emite los lunes. Estreno que ha venido acompañado del Caso en Televisión Española, que retrata los crímenes de esa España de los años sesenta que investigaba este peculiar e irrepetible semanario con unos métodos que hoy infringirían todas leyes.



Ambas series han tenido una excelente acogida al sentirlas el espectador cercanas y en las que la trama de los crímenes que investigan se cruza con las vidas de los agentes, jueces y forenses.  Pero mientras el Caso es el retrato de unos crímenes, y unos métodos policiales y periodísticos de investigación de una España ya pasada, que a los que tenemos cierta edad nos evoca muchas cosas, y permite a los más jóvenes conocer cómo funcionaban las cosas en la España de los sesenta, Nit i Dia, más allá de la trama, interpela en todo momento al espectador con la pregunta de qué haría si se encontrará en las mismas circunstancias.



Tenemos al juez Cases, que interpreta magistralmente un Mario Gas que hacía tiempo que no se dejaba ver en la pequeña pantalla, acorralado por la inválida de su esposa, una Viki Peña amargada que ha sorprendido por lo convincente de su registro. Está el forense Aitor Otxoa (Miquel Fernández), que perdió a su mujer asesinada por ETA, y deseoso de proteger equivocadamente a su hija, traspasa una puerta de la que no podrá hacerse atrás, creando un perfil falso de Facebook con el que chateará con ella noche tras noche. Algo que muchos padres y madres habrá deseado hacer sin ser, afortunadamente, capaces de ello. Tenemos a la fría forense Sara Grau, que interpreta una enigmática Clara Segura, que se venga del desamor de su marido, el ejecutivo Lluís Forés (Pablo Derquí), con relaciones noctámbulas turbulentas. Tenemos al asesino, el bombero Marc Ramos, que vive con su madre, una lúgubre Carme Sansa, que salva ancianas de día y las mata de noche, interpretado por un enigmático y cruel Marc Martínez, que cuando está a punto de ser atrapado en el ascensor tras su último crimen, llega a generar la empatía del televidente para que no lo cojan.



Una serie de 13 capítulos, con muchas escenas rodadas en el Institut de Medicina Legal de la Ciutat de la Justícia y sus alrededores. Un organismo que nunca se detiene y en el que ningún día es festivo, exigiendo una gran cooperación de dicho organismo y sus trabajadores, y en el que se dieron situaciones como tener que interrumpir y repetir escenas, al sonar el teléfono de la Guardia de Urgencias e Incidencias, que siempre debe estar operativo.

Cuando se presentó la serie, su creador Lluís Arcarazo, remarcó que "no es un CSI a la catalana. No se estudian los procesos científicos, sino el impacto de estar en contacto permanente con el horror." Añadiendo que "el contraste es fundamental en la serie: entre lo que somos y lo que mostramos. Es una serie de forenses, de jueces, de policías, de delincuentes, pero también una serie de personajes que no enseñan exactamente como son". Y ciertamente que lo ha conseguido, y no será de extrañar ver pronto la serie doblada al castellano o al inglés en otras cadenas y que los trece episodios tengan continuación con otra temporada.

También han forenses y cadáveres en El Caso que emite Televisión Española. Y mientras en Nit i Dia vemos ancianas asesinadas y como la forense se acuesta al día siguiente con el autor de los asesinatos, en El Caso la periodista Clara López (Verónica Sánchez) se cuela en la morgue una y otra vez con su compañero Jesús Expósito, interpretado sensacionalmente por Fernando Guillén Cuervo, toman fotos de cuerpo entero de las víctimas, y cómo Expósito, ante el cadáver, se besa apasionadamente con la forense Rebeca Martínez (Natalia Verbeke), con la que tiene un romance.

En El Caso, que ubica por ahora sus capítulos en Madrid, también se mezcla la investigación periodística y policial con las vidas del periodista Expósito y la del comisario Garrido (Antonio Camacho), pues hay un crimen de veinte años atrás mal resuelto de una joven de la que ambos amigos. Y vemos evolucionar muy rápido a la joven reportera que encarna Verónica Sánchez, cuya vida matrimonial recibe un golpe muy fuerte, y lo supera y se curte investigando, analizando y narrando los crímenes y miserias de otros. Sorprende la capacidad narrativa con la que en la ficción al redactar sus artículos  analizan, especulan y se interpelan porqué el asesino perdió la cordura.  Pero es que la prensa de esa España franquista totalmente sometida a la censura no podía analizar, especular ni cuestionar nada, excepto los motivos por los que alguien, hasta entonces aparentemente normal, mataba con un estilete, una soga o un hacha su vecino o a una prostituta.

Es de agradecer que El Caso reproduzca el personaje de la decana de la prensa de sucesos en España, Margarita Landi, que fumando su pipa, encarna la actriz Blanca Apilánez, la misma que hace de directora del CNI en El Príncipe. Pero tal vez encontraremos a faltar al otro gran periodista de sucesos de esa época, Enrique Rubio que pese a vivir en Barcelona, fue parte fundamental del día a día del Caso.
Xavier Rius, periodista    
Leer en castellano en El Periódico 

dimecres, 23 de març del 2016

MÉS ENLLÀ DEL DAESH, analitzo al Periódico les calus per combatre i desactivar el terrorisme gihadista

  Llegir en català al Periódico, dimecres 23 de març de 2016
Després dels atemptats d'ahir a Bèlgica, es repeteix que convé posar més mitjans, intel·ligència i cooperació internacional per acabar amb el Daesh, tant a Europa com a Síria i l'Iraq, mentre ens preguntem a quantes llibertats haurem de renunciar per poder pujar en un avió. Però hem de ser conscients que el problema va més enllà de la irrupció de l'Estat Islàmic, i que si aquest grup és derrotat, altres agafaran el lideratge del terrorisme gihadista.

El primer i pitjor atemptat gihadista d'aquesta mena contra Occident va ser el de l'11-S a Nova York. Després n'hi va haver altres, com l'11-M a Madrid o els atemptats de Londres del 2005, i la franquícia que els planejava era Al-Qaida. I a més es van cometre centenars d'atemptats a l'Iraq, Jordània, el Iemen o el Marroc, amb víctimes musulmanes en la majoria de casos.

En dos anys, el Daesh ha crescut i s'ha menjat l'espai terrorista d'Al-Qaida per tres motius. El primer, perquè ja no crida només a morir per un paradís espiritual que espera els màrtirs, sinó perquè té el seu paradís, el seu califat, aquí a la Terra amb uns germans que acullen els nous combatents amb els braços oberts. Un territori a Síria i l'Iraq, a més d'altres espais a Nigèria o Líbia. Territoris on han imposat el que consideren la versió correcta de l'Alcorà i els hadices o paraules de Mahoma.

El segon és que a Síria i l'Iraq s'han forjat milers de combatents, molts d'ells europeus, que han après les tècniques de combat i atemptats suïcides, i tornen a Europa disposats a guanyar nous adeptes, a matar i a morir.

El tercer és que, a diferència d'Al-Qaida, que reclutava a les mesquites, o se'n servia per a la seva logística, s'estén i guanya adeptes per la xarxa, en un tu a tu en què els cossos d'intel·ligència sempre aniran al darrere.

Per això, la qüestió no és només derrotar políticament i militarment l'Estat Islàmic a Síria, l'Iraq, Líbia o Nigèria, donat que si és vençut sorgiran altres sigles i franquícies amb idèntiques idees i visió de l'islam. Per derrotar el Daesh allà és necessària l'acció militar i d'intel·ligència, i també deixar de fer servir aquests països com un tauler en què Europa i els Estats Units, Rússia, l'Iran, Turquia i l'Aràbia Saudita viuen les seves disputes.

L'expansió del salafisme


Però encara que Raqqa i Mossul tornin a reintegrar-se a Síria i l'Iraq, i l'autoproclamat califa de l'Estat Islàmic acabi com Bin Laden, altres ocuparan aquest espai encara que només sigui a la xarxa. Per això és necessari actuar en les condicions socials de marginació i desarrelament identitari com les que es donen en barris com el de Molenbeek a Brussel·les d'on han sorgit els gihadistes europeus que combaten a Síria o atempten a Europa. I per un altre costat és necessari que les mesquites s'apartin de les visions de l'islam que s'oposen en ple segle XXI a constrenyir la religió a l'àmbit individual, negant la llibertat de consciència. I aquí jo no sóc optimista, perquè aquest salafisme s'expandeix pel món amb la benedicció i els diners dels nostres aliats saudites.


Xavier Rius, periodista
Tras los atentados de ayer en Bélgica, se repite que hay que poner más medios, inteligencia y cooperación internacional para acabar con el Daesh, tanto en Europa como en Siria e Irak, mientras nos preguntamos a cuántas libertades vamos a tener que renunciar para poder subir a un avión. Pero hemos de ser conscientes que el problema va más allá de la irrupción del Estado Islámico, y que si este grupo es derrotado, otros tomarán el liderazgo del terrorismo yihadista.
El primer y mayor atentado yihadista de este cuño contra Occidente fue el del 11-S en Nueva York. Después hubo otros, como el 11-M en Madrid o los atentados de Londres del 2005, y la franquicia que los planeaba era Al Qaeda. Y además se cometieron cientos de atentados en Irak, Jordania, Yemen o Marruecos, siendo musulmanes la mayoría de sus víctimas.

En dos años, el Daesh ha crecido y se ha comido el espacio terrorista de Al Qaeda por tres motivos. El primero porque ya no llama solo a morir por un paraíso espiritual que espera a los mártires, sino porque tienen su paraíso, su califato, aquí en la Tierra con unos hermanos que acogen a los nuevos combatientes con los brazos abiertos. Un territorio en Siria e Irak, además de otros espacios en Nigeria o Libia. Territorios donde han impuesto lo que consideran la versión correcta del Corán y los hadices o palabras de Mahoma.

El segundo es que en Siria e Irak se han forjado miles de combatientes, muchos de ellos europeos, que han aprendido las técnicas de combate y atentados suicidas, y vuelven a Europa dispuestos a ganar nuevos adeptos, matar y morir.

El tercero es que, a diferencia de Al Qaeda, que reclutaba en las mezquitas, o se servía de ellas para su logística, se extiende y gana adeptos por la red, en un tú a tú, en el que los cuerpos de inteligencia siempre irán por detrás.

Por ello, la cuestión no es solo derrotar política y militarmente al Estado Islámico en Siria, Irak, Libia o Nigeria, dado que si es vencido surgirán otras siglas y franquicias con idénticas ideas y visión del islam. Para derrotar al Daesh allá es necesaria la acción militar y de inteligencia, y también dejar de usar esos países como un tablero en los que Europa y Estados Unidos, Rusia, Irán, Turquía y Arabia Saudí viven sus disputas.

LA EXPANSIÓN DEL SALAFISMO


Pero aunque Raqqa y Mosul vuelvan a reintegrarse a Siria e Irak, y el autoproclamado califa del Estado Islámico acabe como Bin Laden, otros ocuparán ese espacio aunque solo sea en la red. Por ello es necesario actuar en las condiciones sociales de marginación y desarraigo identitario como los que se dan en barrios como el de Molenbeek en Bruselas de los que han surgido los yihadistas europeos que combaten en Siria o atentan en Europa.

Y por otro lado es preciso que las mezquitas se aparten de las visiones del islam que se oponen en pleno siglo XXI a ubicar la religión en el ámbito individual, negando la libertad de conciencia. Y aquí yo no soy optimista, porque ese salafismo se expande por el mundo con la bendición y el dinero de nuestros aliados saudís.

diumenge, 20 de març del 2016

"RESPETO", ESLOGAN DE ESPAÑA 2000 EN PASADAS ELECCIONES, SERÁ EL NOMBRE DE LA FEDERACIÓN O SUMA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA, ESPAÑA 2000 Y PARTIDO X LA LIBERTAD



Rafa Ripoll, presidente de España 2000, con el nombre de la nueva organización o federación
"Respeto, somos españoles!" o "Ser español es una de las pocas cosas serias que se puede ser en el mundo" han sido eslóganes usados por la ultraderecha española el último años. Y "RESPETO", eslogan electoral de España 2000 en las pasadas elecciones, será el nombre de la nueva federación u organización política resultante de la confluencia de Plataforma per Catalunya (PxC), Partido X la Libertad (PxL) y España 2000.
Estos tres partidos iniciaron el proceso de confluencia en julio tras el batacazo de las pasadas municipales en la que PxC pasó de los 67 concejales de 2011 a sólo 8, estando presente ahora  sólo en 5 municipios catalanes; el fracaso de PxL, que pese a las muchas candidaturas presentadas sólo obtuvo un concejal en el pequeño municipio madrileño de Valdeacero (con 124 votos) y otro en la localidad cántabra de Alfoz de Lloredo; la caída de España 2000 en la Comunidad Valenciana, donde obtuvo un único concejal, y los buenos resultados de este partido en el  llamado Corredor de Henares (Madrid) donde obtuvieron seis. Ello ya motivó que el concejal de Alcalá, Rafa Ripoll, impulsor de la expansión de España 2000 en estos municipios del este de Madrid, sustituyó en la presidencia de España 2000 a su líder histórico, el ultra valenciaciano, José Luis Roberto. 
Ahora con la asunción del nombre o sigla RESPETO (Respecte, en catalán) como denominación de la nueva federación, España 2000 va imponiendo poco a poco su estretagia a PxC, mientras de hecho se come el espacio del Partido X La Libertad, al celebrar su congreso provincial de Madrid el pasado 12 de marzo, dado que España 2000 había evitado concurrir a elecciones y a actuar en la ciudad de Madrid dado que se consideraba territorio del Partido X La Libertad.        
Estando pendiente todavía el congreso o cumbre conjunta de las ejecutivas y militantes de los tres partidos para aprobar sumarse a la nueva organización o federación, parece claro que el ex secretario general de PxC, Pablo Barranco que fue expulsado del partido en 2010 y se ha sumado ahora al nuevo proyecto, será la persona clave para conseguir el apoyo de los grupos ultras, identitarios, islamófobos o euroescéticos europeos a este nuevo proyecto de ámbito español. 
Este proceso de unidad o federación con la sigla de "Respeto" fue aprobado el pasado sábado por el Consejo Político de PxC, "por amplia mayoría" en una reunión celebrada en Comarruga, Tarragona.  Según he podido saber algunos dirigentes de PxC manifestaron en dicho consejo político su poco entusiasmo por el nombre o sigla "Respeto", pero se desde la dirección de PxC se remarcó que en ningún caso dicha sigla eclipsaría la propia de Plataforma X Catalunya (PxC).

José M Ruiz Puerta, Rafa Ripoll y August Armengol presidentes de PxL, España 2000 y PxC
August Armengol y Pablo Barranco en la reunió del Consejo Político de PxC del sábado

dissabte, 19 de març del 2016

4.000 PERSONES A LA MANIFESTACIÓ DE BARCELONA CONTRA LES DEPORTACIONS DE REFUGIATS. Hi participen diputats de tots els grups tret del PP i C'S

Unes 4.000 persones, segons la guàrdia urbana, han participat a Barcelona en la manifestació que s'ha fet aquesta tarde amb el lema "Benviguts refugiats! Prou racisme!", en protesta per la resposta que està donant la Unió Europea a la crisi de refugiats. Manifestació que s'ha fet en el marc de la jornada de l'ONU contra el racisme. (Clica per llegir el manifest).
La manifestació convocada per la plataforma "Unitat contra el Feixisme i el Racisme" i nombroses entitats com la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), SOS Racisme i Stop Mare Mortum, s'ha iniciat davant de l'Estació de França. Entre els assistents hi havia diputats de CDC, ERC, PSC, Barcelona en Comú i Iniciativa, i la CUP. El fet que Ciutadans no hagi volgut participar ni enviar cap representant, és per a mi una mostra més de l'aliança estratègica, cojuntural o no, que té aquest partit a Catalunya en diferents àmbits o situcions amb el PP i l'extrema dreta.
Els manifestants han fet crits contra l'acord que els caps d'estat i de govern europeus van signar ahir amb Turquia per retornar als refugiats que arribin a Grècia a partir d'aquesta nit, perquè consideren que "és il·legal" i que "viola diferents lleis internacionals" respecte a les persones que fugen de les guerres dels seus països.
La manifestació coincideix amb el Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial que s'ha celebrat a moltes ciutats del món, ha demanat que Europa aculli els exiliats dels conflictes a l'Orient Mitjà, a més d'un clam contra la islamofòbia, el feixisme i la discriminació del col·lectiu LGTBI.I ha sortit de l'Estació de França, com a lloc simbòlic on arribaven fa mig segle els immigrants del sud d ela península que venien a Catalunya.

Alba Cuevas de SOS Racisme i David Karbala d'UCFiR atenent als mitjans
Fotos agafades de twitter

EL FRONT NACIONAL IDENTARI S'EXPANDEIX, MENTRE ANGLADA AGAFA PROTAGONISME AMB LA DENÚNCIA PER CORRUPCIÓ A L'ALCALDESSA DE VIC I LA PETICIÓ D'IMPUTACIÓ FETA PER LA FISCALIA DE L'AUDIÈNCIA NACIONAL DEL REGIDOR DE LA CUP, JOAN COMA, PER SEDICIÓ, A QUI ANGLADA VA DENUNCIAR. Considero fora de lloc la imputació de Coma i li dono el meu suport. No es pot castigar expressar opinions

(Actualitzat: Anglada canvia el nom del partit per SOM Identitaris)
 Mentre Plataforma per Catalunya (PxC), debilitada per la patacada electoral de fa deu mesos, ultima el procés de confluència, federació o unificació amb España 2000 i el fracassat Partido X La Libertad sota la nova sigla de "Respeto!", Josep Anglada continua amb l'expansió territorial del la seva nova sigla, Front Nacional Identitari Català (FNIC), mentre ha recuperat protagonisme mediàtic amb la seva denúncia per corrupció contra l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, pel cas Dilart -la contractació per part de l'Ajuntament de l'empresa del seu marit- i la petició d'imputació feta per la Fiscalia de l'Audiència Nacional per un suposat delicte de sedició del regidor de la CUP, Joan Coma Roura.
Així ha presentat ja als responsables o impulsor de la nova formació xenòfoba a Canovelles, Salvador Pérez, president de l'associació de caçadors de Granollers i Canovelles; a  José Luis Carrión, responsable del partit a Figueres i l'Alt Empordà; i dimecres passat es va reunir amb les deu persones que formen el nucli del FNIC a Manresa, entre els que hi havia algun ex militant de PxC i el cantant Julio Madrid.
Aquesta reunió  a Manresa que Anglada anuncià amb anterioritat motivà que diferents entitats i forces polítiques com la CUP i Unitat contra el Feixisme demanessin que no es permetés a Anglada reunir-se a la ciutat. 

ANGLADA LLIURE A LA GUÀRDIA CIVIL LA DOCUMENTACIÓ QUE HA MOTIVAT LA PETICIÓ DE LA FISCALIA DE L'AUDIÈNCIA NACIONAL D'IMPUTAT PER SEDICIÓ AL REGIDOR DE LA CUP 

D'altra banda Anglada, que tot i ser escollit de nou regidor, ara per Plataforma Vigatana, havia perdut el protagonisme polític i mediàtic a la capital d'Osona, ha recuperat protagonisme, primer, per la denúncia que ha fet a la Fiscalia Anticorrupció perquè valori si hi ha indicis de delicte amb els contractes que va fer l'ajuntament amb l'empresa Dilart de la que participa o és propietari el marit de l'alcaldessa de CDC, Anna Erra, quan Erra era tinent d'alcalde. Per Anglada “ha de ser Fiscalia qui dilucidi les possibles il·legalitats en la contractació continuada de l’empresa del marit de l’alcaldessa de Vic” donat que la llei diu que un alcalde o regidor no pot adjudicar contractes a empreses del seu conjugue o el seu fill.
D'altra banda Anglada va lliurar a la Comàndancia de la Guàrdia Civil de Vic la documentació de l'aprovació per part del ple de la moció de suport a la desconnexió amb Espanya. La moció es va aprovar a Vic el 9 de desembre quan el Tribunal Constitucional ja havia suspès la declaració, i amb un informe crític a la seva aprovació per part de la Secretària municipal. 
Anglada va demanar que no es posés a votació, i un cop aprovada va lliurar l'acta del ple a la Guardia Civil que ho va traslladar al jutge Ismael Moreno i al fiscal Vicente González Mota el qual ha demanat imputat per sedició al regidor de la CUP, Joan Coma Roura, el qual va dir en el ple que calia desconectar-se d'Espanya donat "per fer la truita s'han de trencar els ous". Expressió que el Fiscal ha interpretat com una crida a la sedició demanant que al marge del procés penal que es pugui imputar contra la alcaldessa i els altres regidors, s'imputi a coma per Sedició. Quelcom sorprenent donat que per que hi hagi delicte de sedició caldria haver-hi protestes i/o revoltes tumultuoses. Així hi qui creu que el fiscal i el jutge no haurien entès el caràcter metafòric d'aquesta expressió catalana. Personalment vull donar de nou tot el meu suport al regidor Joan Coma més enllà de que jo estigui o no d'acord amb la CUP o amb com es porta "el Procés". Expressar opinions i voluntats de canvis pacífics i democràtics mai pot ser delicte.
Joan Coma Roura, sota les estelades, a la concentració de suport que es fa fer dijous a Vic a la que hi van assistir dues centes persones



FRAGMENT FINAL DE L'AUTO DE L'AUDIÈNCIA NACIONAL:
"Por todo ello apareciendo indicios de criminalidad en la comisión de la conducta del referido concejal Sr. Coma, seinteresa:
1.- se requiera al Ayuntamiento para que remita el informe del Secretario Municipal a que aludió el concejal Sr. Anglada como cuestión previa.
2.- que se impute en la condición de investigado al concejal Sr. Coma por un delito de incitación a la sedición definido en los artículos 544 y 548 del Código Penal de conformidad con lo dispuesto en el artículo 486 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, sin perjuicio que una vez esclarecidos los hechos proceda su citación para ser oída. Se trata conforme establece la Directiva 2013/48/UE del Parlamento Europeo y del Consejo de 22 de octubre de 2.013, artículo 2 establecer las garantías a los sospechosos de la comisión de un delito, a los efectos que puede tener conocimiento de las actuaciones y se le garantice el derecho a ser asistido por letrado (artículo 3.1. y 3.4 de la Directiva).
En Madrid a 24 de febrero de 2016"
Clica aquí per llegit íntegre l'Auto de l'Audiència Nacional

Sigui com sigui Anglada ha tornat a sacsejar la política vigatana i si bé sembla poc problable que l'Audiència Nacional acabi portant a judici als ajuntaments que han aprovat aquesta moció amb posterioritat a la suspensió de la mateixa per part del Constitucional, i que finalment Coma sigui jutjat oper sedició, sí que cas Dilart posa en una situació delicada a l'alcaldessa Anna Erra. Coincidint amb aquest fets, el regidor Josep Arimany, d'Unió Democràtica, que va pugnar i8nicailment amb Erra per encapçalar fa un any la candidatura de CiU a Vic, ha abandonat aquesta setmana Unió, ingressant a CDC, cosa que el posaria en una posició avantajatda en el cas hipotèticque Erra fos imputada per la contractació de l'empresa del seu marit i hagués de deixar l'alcaldia.   

dimecres, 16 de març del 2016

L'ANUNCI PER PART DEL BARÇA DE CREAR UNA GRADA D'ANIMACIÓ, REIVINDICACIÓ HISTÒRICA DELS BOIXOS NOIS QUE VOLEN TORNAR A TENIR VISIBILITAT, MOLESTA ALS MOSSOS EN NO HAVER ESTAT INFORMATS, NI HAVER DONAT EL SEU VISTIPLAU





El Barça ha recuperat el controvertit projecte de la Grada o Focus d'Animació al Camp Nou, projecte que ja va intentar Sandro Rosell fa cinc anys després d'haver-lo pactat o promès als Boixos Nois, i que va ser frenat per evitar que els Boixos tornessin a tenir un lloc a l'estadi. Els Boixos van ser apartats com a penya del camp per Joan Laporta l'any  2003, tot i que hi han continuat assistint de manera discreta alguns dels seus membres, sense poder mostrar lliurement la seva simbologia, cosa que sí fan en alguns partits fora de casa.

La decisió de crear el Focus d'animació es va filtrar dilluns i posteriorment fou confirmada per La Junta Directiva que va recalcar  que la creació d'un espai d'animació a l'estadi es fa d'acord amb el que estableix el reglament de la competició. Segons el comunicat del FC Barcelona, la Lliga de Futbol Professional (LFP) especifica que tots els clubs que tenen grups d'animació organitzats, han d'agrupar-los en un espai als estadis amb unes mesures específiques de tancament, control i accessos. 
Així es vol situar a la primera grada del gol nord i tots els integrants de l'espai d'animació hauran de ser socis del club, amb un mínim de tres anys d'antiguitat, majors de 16 anys, i s'efectuarà un control biomètric als qui accedeixin a la graderia, a través de les empremtes dactilars. I els grups que l'ocupin s'hauran de constituir com a associació i cedir el registre dels seus socis i també serien controlats pels Mossos d'Esquadra. 
Tot i que Josep Vives, portaveu del club, ha subratllat que el projecte no té res a veure amb el que volia impulsar l'anterior president, Sandro Rosell l'any 2010, i que va ser criticat per la possibilitat que acollís a grups radicals com el Boixos Nois, els Mossos d'Esquadra no només no hi han donat el seu vistiplau, sinó que el Director General de la Policia de Catalunya, Albert Batlle, ha declarat avui al diari Sport que ni n'estaven informats. Batlle ha recordat que des de fa temps els problemes i actes violents no es produeixen dins de l'estadi durant la celebració dels partits, sinó a fora abans o després del mateix. Així hi ha la preocupació que l'obertura del Focus, tot i que la major part del Boixos no entressin dins, faria d'efecte crida per reconstituir el grup i recuperar la seva influència.
El Boixos van ser expulsats com a grup del camp, després que el 22 d'agost de 2003, uns membres dels Boixos van llençar bengales i posteriorment al partit van apallissar a un magribí fora de l'estadi. Aquesta decisió va provocar una resposta de sectors del grup cap a Joan Laporta amb pintades i amenaces. 
Des de llavors ha continuat demanant tornar a l'estadi de manera grupal, donat que actuant només hi entren mig centenar i sense mostrar la seva simbologia, cosa que sí fan a partits de fora. 


 Els Boixos sí que són presents quan juga fora com es veu a aquesta foto de l´últim partit al Getafe

 Els Boixos ara convoquen només fora del Camp Nou



 L'INTENT DE 2013
El juliol  Al juliol de 2013 els Boixos van aprofitar les declaracions de Guardiola sobre l'actitud del president del Barça Sandro Rosell, per fer un comunicat en el que més a més de criticar Guardiola i Laporta (clica),  recordaven a Sandro Rosell el seu desig de reaparèixer al camp com a grup a la Grada Jove, tal com havien pacta amb ell. Així el comunicat deien "Seguim amb la nostra idea de crear aquesta grada, la nostra posició oberta de col·laboració i enteniment, segueix sent la mateixa i sobretot, volem recordar en el referent al president més indigne que ha passat pel nostre club (Laporta), que cap soci del Barça mereix tornar a passar vergonya per algú com ell"
Aquell va ser el primer comunicat que feien el Boixos després del que van emetre amb motiu dels incidents del 26 de febrer de 2013 quan membres dels Boixos Nois -segons Mossos d'Esquadra- van llançar tres bengales al camp i els seus accessos contra contra els Ultra Sur i altres simpatitzants del Madrid i agredissin a un membre del servei de seguretat. 
En aquells moment els Boixos i el seu grup més violent -segons la policia- els Casuals, estaven obtenit unes 80 entrades per partit a només 10 euros, gràcies al pacte que havia fet Rosell amb Lluís Sureda el maig de 2010 durant la campanya per la presidència,  per normalitzar la seva entrada organitzats al camp i la creació de la nova Grada Jove, trencant així la política vers els Boixos imposada per Laporta el 2003. 
Membres històrics dels Boixos, els Casuals, van ser condemnats el juliol de 2013 per  l'Audiència de Barcelona i el Tribunal Suprem pels delictes d'amenaces, agressions i extorsions que feia aquest grup, si bé la pena va ser molt inferior a la que demanava el fiscal, i durant el judici es van produir diversos incidents com una baralla tumultuosa amb els mossos que els custodiaven.
La qüestió que s'està intentant ara és com crear un espai o grada d'animació, sense que els membres dels Boixos se'n facin els amos, generin problemes amb altres penyes i que aquest retorn a l'estadi els faci recuperar el seu poder i capacitat d'influència dins i fora del camp. 

Batlle desmentint que hi han donat el vistiplau

dilluns, 14 de març del 2016

LA CULPA NO ÉS DE MERKEL, analitzo a Nació Digital l'ascens de la ultradreta a tres lands alemanys en les eleccions d'ahir



«Els 28 van ser incapaços d’implementar el pla per repartir 160.000 refugiats, mentre el flux continuava cap a Alemanya, alimentant aquesta insolidaritat els arguments dels populistes d’AfD»

Els resultats de les eleccions regionals a Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Saxònia-Anhalt, en les quals han tret uns excel·lents resultats la xenòfoba i euroescèptica, Alternativa per Alemanya (AfD), han generat dins i fora d’Alemanya opinions crítiques cap a la cancellera per la seva política vers els refugiats, en permetre que més d’un milió de persones hagin arribat al país.

Es culpa a Merkel, però els veritables responsables de la irrupció d’aquest partit han estat els altres 27 estats de la Unió Europea. Una unió formada per 508 milions d’habitants, incapaç de donar una resposta conjunta per acollir als sirians, iraquians i afganesos que venen fugint de la guerra. I és què l’Europa dels 28 hagués pogut acollir els quatre o sis milions de persones que venen cap aquí, si hagués actuat amb una mica coherència aplicant els principis amb la que es va fundar. Els 28 van ser incapaços d’implementar el pla per repartir 160.000 refugiats, mentre el flux continuava cap a Alemanya, alimentant aquesta insolidaritat els arguments dels populistes d’AfD, davant una Europa que deixava sola a Alemanya.

Alternativa per Alemanya ja va obtenir set eurodiputats a les europees de 2014, si bé cinc d’aquests, per diferències internes, van abandonar el partit. Llavors encara no havia esclatat la crisis del refugiats i, a mentre AfD s’estenia pel país, aplegant descontents amb les polítiques de Brussel·les i la presència d’immigrants, sorgia el moviment Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident, PEGIDA, impulsat pel polèmic Lutz Bachman.

PEGIDA va començar l’octubre de 2014 a manifestar-se setmanalment a Dresden, capital de l’estat lliure de Saxònia, a l’antiga Alemanya comunista, en la que els seus habitants no es van sentir ben tractats durant la unificació i que en la memòria col·lectiva hi ha un lògic ressentiment pel bombardeig aliat que va arrasar la ciutat el febrer de 1945.

I si mirem els resultats, veurem que la pujada d’ApF no ve només de la baixada de la CDU a Baden Württemberg i dels socialdemòcrates a Baden i Saxònia. La forta irrupció d’Alternativa per Alemanya ve de l’increment de la participació. Ciutadans que s’havien abstingut, mostren el seu descontent donant el vot als xenòfobs i euroescèptics. Però si la resta d’estats europeus continuem sent insolidaris amb l’acollida de refugiats amb arguments similars als que expressa ApF, el que aconseguirem no serà frenar la pujada de la xenofòbia, sinó debilitar encara més a Merkel i alimentar aquest populisme que qüestiona el  projecte d’Europa.
Xavier Rius Sant

divendres, 11 de març del 2016

EL QUE ALBIOL INSINUA. El líder del PP fa un tuit incendiari amb motiu de l'11-M que després retira



"Tal día como hoy unos canallas asesinaron a 192 personas. Algunas les siguen riendo las gracias #11M #NoOlvidamos", és el tuit que ha escrit aquest matí el dirigent del PP català, Xavier García Albiol, amb motiu de l’aniversari dels atemptats de Madrid. Tuit que ha retirat al cap d’una estona després de les crítiques generades, però mostra com l'exalcalde de Badalona, que va arribar a l’alcaldia gràcies al seu discurs demagog, populista i xenòfob, continua entestat en el seu registre, tot i que a no ha sigut beneficiós pel partit, i ens recorda que alguns dins del PP encara enyoren el tarannà de José María Aznar que primer va intentar fer creure que l’atemptat era obra d'ETA i després que hi havia hagut una complicitat o conspiració entre els terroristes gihadistes, ETA i les esquerres per fer-li perdre les eleccions de 2004.
Avui, que per primera vegada totes les associacions de víctimes han participat plegades a Madrid a l'acte d'homenatge, passant així pàgina a la resistència d'alguns sectors propers al PP a acceptar la veritat sobre l'autoria de la massacre, el diputat català, que presumeix d’haver estudiat tècniques de comunicació política a les universitats americanes, i és especialista en encendre polèmiques, ha fet aquest tuit que, poc després, en encendre la xarxa, ha retirat. 
Albiol a les passades municipals va intentar sense èxit guanyar vots recuperant el discurs xenòfob i islamòfob, fent que fins i tot a altres ciutats catalanes candidats del PP com els de Cornellà, Rubí, L'Hospitalet de Llobregat o Salt agafessin eslògans propis de Plataforma per Catalunya com "Primer el de casa" o "No a la mesquita". I afortunadament aquestes propostes no els van fer augmentar el nombre vots.
Ara que alguns partits exercint el seu dret i l’arimètica parlamentària, impedeixen que Rajoy sigui investit president, García Albiol ha tret de l’armari el discurs més verinós en el que, el més important, no és el que diu, sinó el que insinua: "Algunos les siguen riendo las gracias". No diu qui són aquests "alguns" rieun les gràcies i que celebrarien l’atemptat i les seves consequències polítiques, com tampoc no deia quina era la porqueria de la que estava netejant Badalona. Com bé deien els cartells del PP algunes ciutats catalanes el passat mes de maig "Nosotros pensamos lo mismo que tú", vostè ja m’entén, no?
 Xavier Rius, periodista
Llegir en català al Periódico 

 LO QUE ALBIOL INSINÚA
"Tal día como hoy Unos canallas asesinaron a 192 personas. Algunas les siguen riendo las gracias # 11M #NoOlvidamos", es el tuit que ha escrito esta mañana el dirigente del PP catalán, Xavier García Albiol,  con motivo del aniversario de los atentados de Madrid. Tuit que ha retirado al cabo de un rato tras las críticas generadas. Pero muestra cómo el ex alcalde de Badalona, ​​que llegó a la alcaldía gracias a su discurso demagogo, populista y xenófobo, continúa empeñado en su registro, pese a que no ha sido beneficioso para el partido, y nos recuerda que algunos dentro del PP aún añoran el talante de José María Aznar que primero intentó hacer creer que dichos atentados eran obra de ETA y después que había habido una complicidad o conspiración entre los terroristas yihadistas, ETA y las izquierdas para hacerle perder las elecciones de 2004.

Hoy, que por primera vez todas las asociaciones de víctimas han participado juntas en Madrid al acto de homenaje, pasando así página a la resistencia de algunos sectores cercanos al PP a aceptar la verdad sobre la autoría de la masacre, el diputado catalán, que presume de haber estudiado técnicas de comunicación política en las universidades americanas, y es especialista en encender polémicas, ha hecho este tuit que, tras encender las redes, ha retirado.

Albiol en las pasadas municipales intentó sin éxito ganar votos recuperando el discurso xenófobo y islamófobo, haciendo que incluso en otras ciudades catalanas candidatos del PP como los de Cornellà, Rubí, L'Hospitalet o Salt cogieran eslóganes propios de Plataforma per Cataluña como "Primero los de casa", "Nostros pensamos lo mismo que tú" o "No a la mezquita", pese a que, afortunadamente, dichas propuestas no les hicieron aumentar el número votos.

Ahora que algunos partidos, ejerciendo su derecho y la arimètica parlamentaria, impiden que Rajoy sea investido presidente, García Albiol ha sacado del armario el discurso más venenoso en el que, lo más importante, no es lo que dice, sino lo que insinúa: "Algunos les siguen riendo las gracias". No dice quiénes son esos "algunos" que ríen las gracias o celebrarían el atentado y sus consecuencias políticas, como tampoco decía cuál era la porquería de la que estaba limpiando Badalona. Como bien decían los carteles del PP algunas ciudades catalanas el pasado mes de mayo "Nosotros pensamos lo mismo que tú", usted ya me entiende, no?

Xavier Rius, periodista





dimecres, 9 de març del 2016

DEPORTACIONS I TRACTATS, analitzo al Punt Avui el preacord amb Turquia per deportar als sirans, iraquians i afganesos que són a Grècia. Vulnera les lleis nacionals, comunitàries i els tractats internacionals



El Punt Avui, dimecres 9 de març de 2016


Segons les lleis vigents, cal estudiar les peticiosn d'asil cas per cas i protegir nens, malalts i embarassades. 
Els tractats internacionals i les lleis nacionals i comunitàries prohibeixen expulsions col.lectives

Dic en el cas que s'arribi a aplicar, donat que no imagino com forces policials i militars de països democràtics deportaran per la força milers de persones, famílies senceres, amb infants, vells i malalts. Fins fa uns dies es creia que a la cimera es plantejaria donar a Grècia eines policials i de transport per deportar individualment persones originàries de països no considerats en conflicte. Però s'ha anat més enllà: se'ls ha qualificat tots d'immigrants il·legals, i s'ha anunciat que es pretén retornar també els sirians. I no s'ha aclarit si aquesta suspensió del dret d'asil s'aplicarà també als que arribin per Itàlia, Malta o Melilla.
Qualificar d'immigrants il·legals els refugiats significa ignorar el que diuen les lleis sobre asil i immigració, que estableixen que els que arriben de manera il·legal a un estat de la Unió poden ser expulsats, sempre que no siguin sol·licitants d'asil originaris de països en guerra o persecució. L'acord pretén, sense passar-ho pels parlaments, desvincular-se dels tractats internacionals i, sense modificar les lleis nacionals d'estrangeria i asil ni modificar la normativa comunitària, deixar d'aplicar unes lleis vigents. De fet, els 28 volen adoptar la pràctica de les devolucions en calent aplicades a Ceuta i Melilla. Devolucions que la comissària europea Cecilia Malmström va dir que eren il·legals.
Aquest preacord, que preveu doblar l'ajut de 3.000 milions d'euros per als refugiats que són a Turquia, preveu accelerar les negociacions per l'ingrés del país a la Unió. I sense negar que Turquia suporta la xifra més gran de refugiats, la política del president Erdogan, amb els atacs a la premsa i els bombardejos a les poblacions del Kurdistan turc, fa que avui estigui més lluny que fa dos anys dels requisits que cal complir per entrar a la Unió.
Ara caldrà veure què passarà les properes setmanes després que des de l'ONU, el Parlament Europeu, les agències internacionals i les ONG es repeteixi que les devolucions col·lectives massives vulneren totes les lleis nacionals i internacionals. La proposta s'haurà de concretar a la cimera europea de la setmana vinent.
Hi ha qui diu que la dràstica mesura s'ha anunciat, també, per evitar una derrota de la cancellera alemanya, Angela Merkel, a les eleccions de diumenge vinent a Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Saxònia-Anhalt, i que a la cimera comunitària del 17 i 18 de març es matisarà i s'anunciarà que només s'aplicarà als originaris de països sense guerra i als sirians i iraquians originaris de zones ara segures.
Però encara que finalment sigui així, com ho farà Europa per deportar per la força milers de famílies, si les lleis i tractats vigents diuen que cal estudiar de forma individualitzada cada petició i que cal protegir embarassades, malalts i infants?


Llegir al Punt Avui


diumenge, 6 de març del 2016

CONVOCADES MANIFESTACIONS CONTRA EL RACISME I EN FAVOR DE L'ACOLLIDA DE REFUGIATS PEL 19 DE MARÇ

 Pel proper dissabte 19 de març, coincidint amb la jornada de l'ONU contra el racisme, s'han convocat arreu d'Europa manifestacions contra el racisme i en favor de l'acollida de refugiats. 

A Barcelona començarà a l'Estació de França a les 17 hores. La de Madrid a les 18 h a la Puerta del Sol. A Vic es fan unes jornades, organitzades per Unitat Contra el Feixisme el dissabte dia 12. El 19 hi haurà concentracions a altres llocs de Catalunya com l'acte que es farà al migdia a Sant Feliu de Guixols.

 Convocatòries de Barcelona i Madrid

MANIFEST DE LES MANIFESTACIONS

Declaració per a la jornada de l’ONU contra el racisme Refugees welcome: plantem cara al racisme, a la islamofòbia, a l’antisemitisme i al feixisme

Per tota Europa assistim a una ofensiva racista implacable contra les persones refugiades, musulmanes, jueves i treballadores migrants.
Milers de persones han mort ofegades en el seu camí cap a Europa; milers més estan atrapades en condicions miserables, no aptes per a éssers humans, sense un refugi adequat. La reacció racista contra la gent refugiada comporta un augment dels atacs racistes, islamòfobs i antisemites, així com de grups d’extrema dreta.
A Europa, l’austeritat ha suposat una caiguda del nivell de vida per al 99% de la població. Erròniament, s’està convertint la gent refugiada, musulmana i treballadora migrant en el boc expiatori de tot això.
A la dècada de 1930, el poble jueu es va convertir en el boc expiatori de les dificultats econòmiques durant la Gran Depressió. Hem passat per aquí abans, i sabem a on ens pot conduir això.
Ens oposem a totes les formes d’opressió: racisme, sexisme, islamofòbia, antisemitisme, homofòbia, feixisme…
Fem una crida a totes les persones progressistes d’Europa, a les que pensen que tots els éssers humans han de ser tractats de forma igual, amb respecte i dignitat, a manifestar-se en solidaritat per commemorar el Dia de les Nacions Unides contra el racisme, el proper dissabte 19 de març.
Afirmem que les persones refugiades són benvingudes aquí: plantem cara al racisme, a la islamofòbia, a l’antisemitisme i al feixisme.
United Against Fascism, Gran Bretanya
Stand Up Against Racism, Gran Bretanya
KEERFA- Moviment contra l’Amenaça Racista i Feixista, Grècia
Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, Catalunya
Unidad Contra el Fascismo y el Racismo, Madrid
Comite 21 maart, Països Baixos
Zjednoczeni Przeciw Rasizmowi (Unitat Contra el Racisme), Polònia
Plattform für eine menschliche Asylpolitik (Plataforma per una política humana d’asil), Àustria