divendres, 30 d’octubre de 2015

IKER JIMÉNEZ EN CUARTO MILENIO DA VERACIDAD A QUE LA LLEGADA DE REFUGIADOS ES LA APLICACIÓN DEL PLAN KALERGI PARA DESTRUIR ÉTNICAMENTE EUROPA Y CREAR UNA RAZA MESTIZA DÉBIL Y MANIPULABLE. Creo que su contenido debería ser denunciado por falso y xenófobo



Iker Jiménez, imagen del programa del pasado domingo "Refugiados, la realidad oculta"

El programa Cuarto Milenio del pasado domingo, 25 de octubre, su presentador y director Iker Jiménez, difundió bajo el título de "Refugiados, la realidad oculta",  la supuesta veracidad de una conspiración (sionista?), por la que los refugiados que llegan actualmente a Europa son fruto de la realización del llamado Plan Kalergi para destruir la raza blanca europea y diluirla, gracias a la inmigración en una mezcla multicultural que generará una raza inferior, débil y manipulable ante el poder real de estamentos como el Club de Bilberderg o Golman Sachs.
Así, en el fragmento 1 hora y 6 minutos del programa (ver en la web de Cuatro) entrevista para que expliquen la "realidad oculta" que se esconde tras la llegada de refugiados a Europa al arquitecto Jaime Garrido, al investigador Enrique de Vicente y al periodista Eric Frattini. 
De Vicente afirmará que todo es una conspiración de dirigentes del Comité de Migraciones de la ONU, de Golman Sachs, y del Club Bilberderg, como Peter Sutherland, para acabar con la homogeneidad racial o étnica de los estados miembros de la Unión Europea y de Estados Unidos, en "un intento teledirigido de destrucción" de Europa y Estados Unidos. Así mismo, respondiendo a Frattini, afirmará que la crisis de refugiados es un gran negocio para las ONG y ACNUR.Vicenté también afirmó que esta llegada de refugiados estaba motivada por el interés de "tener más mano de obra, bajar los sueldos y restar derecho a los europeos".
Por su parte Jaime Garrido, tras reconocer su respeto a estas personas que huyen de Siria, pondrá nombre a esta conspiración afirmando que es la culminación del Plan Kalergi de debilitar y destruir en Europa la raza blanca y la civilización cristiana. Opinión que confirmará De Vicente que detallara este supuesto plan que diseñó Richard Nikolaus Coudenhove-Kalergi, para posteriormente decir ambos que se está cumpliendo paso a paso todo lo que se escribió en Los Protocolos de los Sabios de Sion (texto por cierto falso, escrito en Rusia por la policia zarista  para generar antisemitismo, en el que se detalla una conspiración judía para dominar el mundo).
A lo largo de la entrevista ambos afirman y debaten, sin que el presentador se lo cuestione, sobre esta conspiración que se oculta tras la crisis teledirigida de los refugiados, la destrucción demográfica de Europa y la "nueva invasión de pueblos bárbaros".
Garrido también afirmará y parece que de validez al montaje difundido en las redes sociales con un falso perfil de Facebook, del entrenador de fútbol sirio acogido en Getafe, Osama Abdul Mohsen, según el cual es un infiltrado de Al-Qaeda. Pese a que ello ha sido desmentido en los medios, Iker Jiménez no cuestiona su veracidad.        
Jaime Garrido
 Enrique de Vicente


El Plan Kalergi es un plan cuyo objetivo sería el genocidio de la raza blanca mediante el mestizaje y la inmigración masiva a Europa y Estados Unidos.
Según los ultras que creen en él, fue elaborado en 1923 por el conde Richard Nikolaus Coudenhove-Kalergi quien deseaba generar una raza mestiza pasiva, amansada, predecible y manipulable, de carácter e inteligencia inferior sobre la cual pudiera gobernar eternamente la élite aristocrática judía. Dicha mente inferior fruto del mestizaje les impediría organizarse para rebelarse, e incluso darse cuenta de estar dominados.
Este plan, detallado en 28 tesis, está inspirado en el dominio humano sobre los animales de granja, los cuales, debido a su inferior inteligencia, ni pueden rebelarse ni son conscientes de que están prisoneros. 
Los grupos ultras afirman con mayor o menor vehemencia que este plan se está cumpliendo para exterminar, dominar, someter o desnaturalizar a la raza blanca.  

Vídeo de youtube con los fragmentos en los que hablan de conspiración anti blanca y la aplicación del Plan Kalergi para destruir la raza europea y norteamericana blanca.Alguno de los dibujos han sido añadidos posteriormente

dimarts, 27 d’octubre de 2015

REFUGIATS, AFRONTAR LA REALITAT. Publico anàlisi al Punt Avui sobre la cimera d'estats de la "Ruta Balcànica" de diumenge


Xavier Rius, periodista 
El Punt Avui, dimarts 27 d'octubre de 2015  
El fet que cap mandatari dels onze estats de l'anomenada ruta dels Balcans que van reunir-se diumenge a Brussel·les amb Angela Merkel i el president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, acompanyessin aquests dos a la roda de premsa en la qual van explicar els acords, és una constatació de la tensió i els enfrontaments que s'hi van viure. Durant la cimera alguns van responsabilitzar Merkel de generar un efecte crida, que hauria motivat el flux actual des de les illes gregues cap a Alemanya.
A la cimera es va acordar quelcom totalment insuficient, la creació de camps d'acollida per a cent mil persones, de les quals la meitat es quedarien a Grècia, així com el desplegament de quatre-cents policies per ajudar Eslovènia a controlar les seves fronteres. I ha transcendit que es van viure moments de gran tensió quan uns països acusaven els altres de no controlar el seu territori i facilitar el trànsit ràpid de milers de persones per passar el problema al veí, o de construir barreres que només han servit per desviar el flux cap a països veïns fent la ruta més dolorosa. Alguns van culpar Merkel d'haver-se deixat endur per les emocions després de la mort del nen Aylan Kurdi i haver donat un missatge de portes obertes.
Per entendre la posició d'Angela Merkel de fa vuit setmanes en favor de l'acollida i el repartiment dels refugiats, cal reconèixer la mentalitat alemanya que planifica segons la realitat demogràfica, sociològica i econòmica. Tot el contrari d'altres estats europeus, on s'amaga el cap sota l'ala sense que els preocupi que els fets en matèria d'immigració desbordin el discurs oficial. Recordem quan des del govern espanyol fa deu o quinze anys es feia una regularització d'immigrants, no es creaven canals d'arribada legal, i venia mig milió més d'irregulars? I llavors, després de dir que s'havia tocat sostre, es feia una nova regularització sense planificar noves vingudes, fet que desbordava els ajuntaments i els serveis socials.
Doncs bé, Merkel senzillament va dir el que era obvi. Que bona part dels quatre milions de refugiats que hi ha als camps de Turquia, el Líban o Jordània acabarien venint cap a Europa tal com ja estava passant. I, conseqüentment amb això, no es podia cometre l'error del període de la immigració econòmica dels anys seixanta i setanta a Alemanya, en què no es van fer polítiques d'integració ciutadana, cosa que va dificultar després la integració efectiva dels milions de persones d'origen turc que hi ha avui. Merkel des d'un fred pragmatisme va dir en veu alta el que ja era una realitat: estan venint i ho hem d'organitzar.
Evidentment, això té conseqüències, atès que no hi ha precedents en la història d'Europa d'un moviment migratori a peu de milions de persones en un període tan breu. Flux que no té res a veure amb el de les guerres iugoslaves perquè, a causa de la devastació en què ha quedat Síria, la majoria d'aquests milions de persones no podran tornar mai a la seva terra. I res no fa pensar que Estat Islàmic serà derrotat a curt termini.
No estic defensant Angela Merkel, però qui està fallant no és Alemanya, sinó la resta d'Europa, atès que, per posar un exemple, ara per ara, dels 160.000 refugiats que els 28 van acordar repartir fa dos mesos, només se n'han reubicat 86. I mentrestant, a Alemanya, Àustria o als països nòrdics, grups populistes sense escrúpols ho aprofiten per atacar albergs de refugiats i encendre la xenofòbia, a la vegada que altres intenten treure'n rendiment polític. Una benzina que pot ser electoralment rendible per a alguns, però que no fa més fàcil la gestió dels problemes complexos que ha d'abordar Europa, ni que els 28 estats funcionin com una unitat política.


 Llegir al Punt Avui

diumenge, 25 d’octubre de 2015

DIVENDRES 30, CONCENTRACIÓ P SANT JAUME PEL TANCAMENT DEFINITIU DEL CIE COINCIDINT AMB EL SEU TANCAMENT PER OBRES

 El CIE de Barcelona tanca. De la ciutadania depèn que no torni a obrir

El CIE de la Zona Franca de Barcelona tancarà les seves portes el proper 30 d'octubre a raó de la realització d'obres de millora. La incertesa sobre el que passarà després ens brinda una oportunitat única d'aconseguir que no torni a obrir mai més.
Després d'anys denunciant la vulneració dels Drets Humans que s'hi han comès, de trencar l'opacitat que hi regnava, de judicialitzar els casos de tortures. Després que el CIE acabés amb la vida de Mohammed, l'Idrissa i l'Alik. Després de que milers de persones es mobilitzessin fins a les seves portes, exigint que es clausurin aquests centres de la vergonya. Després d'interposar desenes de queixes als jutges de control per exigir canviar unes condicions d'estància que trepitgen la dignitat de qualsevol persona. Després que el Parlament de Catalunya s'hagi posicionat, en una resolució històrica, a favor del seu tancament. Ara, el dia 30 d'octubre, el CIE de Barcelona tancarà -segons ha anunciat el Ministeri de l'Interior- per fer-hi obres.
Des de Tanquem els CIE celebrem la notícia del seu tancament ja que entenem que cal entendre'l emmarcat en un procés social majoritari perquè el CIE de Barcelona, i tots els existents, desapareguin de la nostra societat i acabin essent un mal record de la nostra història.
Fruit d'aquest mandat i d'aquesta expressió social de rebuig, el Parlament de Catalunya va aprovar el passat mes de juliol una moció per instar al Govern espanyol al tancament d'aquest Centre. Totes les forces polítiques catalanes, a excepció del PP i C's, hi van votar a favor. La resolució deia textualment:
"El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a exigir al Govern de l’Estat que: a) Iniciï en el termini més breu possible un procés que condueixi al tancament progressiu dels centres d’internament d’estrangers (CIE), atès que la Directiva europea (Directiva 2008/115/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre, relativa a normes i procediments comuns als estats membres per al retorn dels nacionals de països tercers en situació irregular) no en prescriu l’existència obligatòria."
Durant el temps que duri el tancament -ja sigui provisional o definitiu- a Catalunya no es privarà la llibertat a cap persona per la seva situació administrativa. Sense dubte, es tracta d'una gran notícia pels drets humans, tot i que és irreal. El Ministeri d'Interior està deportant persones sense que passin pel CIE aprofitant la detenció de 72 hores sense assistència lletrada i sense la possibilitat que un jutjat revisi la seva ordre d’expulsió, que pot ser de fa 4 o 5 anys. Volem que el CIE no es torni a obrir però també que cessin aquestes deportacions que es realitzen sense cap mena de garantia. 
 Així mateix, el tancament del CIE de Barcelona pot suposar el trasllat de les persones pendents de procediments d'expulsió a altres CIE de l'estat que sí romandran oberts, tot i que les condicions de vida són igualment deplorables. Això, suposarà a més de la privació de la llibertat, la deslocalització del seu entorn social i familiar, i agreujarà encara més la seva situació. En aquest sentit exigim que el tancament s’estengui a tots els CIE de l'estat espanyol.
A partir d'avui treballarem perquè el CIE de Barcelona no es torni a obrir. Perquè cap més veí sigui privat de llibertat pel seu lloc d'origen. Volem advertir que la possible reobertura del CIE, que el Ministeri de l'Interior, preveu pel mes de febrer de 2016 es realitzarà sota una nou mandat al govern de l'Estat. Serà doncs, el nou govern format després de les eleccions generals del 20D, el responsable de respectar el mandat social de que el tancament del Centre d'Internament d'Estrangers sigui definitiu.
Des de Tanquem els CIE convoquem a tot el teixit social i associatiu, als veïns i veïnes de Barcelona i de tot el territori perquè es sumin a una gran mobilització pel proper dia 30 d'octubre a les 18h a la Plaça Sant Jaume. El CIE de Barcelona tanca. De totes nosaltres depèn que no torni a obrir.
CONCENTRACIÓ AL DAVANT: 30 d'Octubre a les 18h,  

dimarts, 20 d’octubre de 2015

ANGLADA REGISTRA DEMÀ EL SEU NOU PARTIT "IDENTITARI" D'ÀMBIT ESTATAL MENTRE ESPAÑA 2000 ES DISPOSA A INICIAR LA CONFLUÈNCIA O UNIFICACIÓ AMB PxC I PxL. Competència per acaparar el vot xenòfob

(Actualitzat dimecres 21: La sigla que ha registrat Anglada és Frente Nacional Identitario, Front Nacional Identitari, que a cada comunitat podrà afegir l'adjectiu de la comunitat autonòma, sent així a Catalunya: Front Nacional Identitari Català)


 Imatge de poc després de signar en el notari a Vic la constitució del partit

---------------------  
Josep Anglada, fundador de PxC i ara regidor per Plataforma Vigatana, registrarà demà una nova sigla d'àmbit estatal de cara la recomposició de la ultradreta o àrea identitària catalana i espanyola, pensant, sobretot en les municipals de 2019.
Així Anglada, que va se destituït com a president i expulsat de Plataforma X Catalunya el febrer de 2014,  deixa de lluitar per la sigla amb la que va estar a punt d'entrar al Parlament i d'obtenir 67 regidors el 2011. I després de presentar-se a les municipals de 2015 i ser escollit regidor a Vic amb la sigla local de Plataforma Vigatana, legalitza una nova marca d'àmbit espanyol.  Tot i que fins demà o demà passat no farà públic el nom exacte, tindrà l'adjectiu d'Identitari i no portarà el substantiu ni de Partit ni de Plataforma.
Anglada confia en recuperar a bona part dels exregidors i militants de PxC descontents amb l'actual direcció, molts dels quals atribueixen la davallada de vots les passades municipals, que va passar de 67 a només 8 regidors, al fet que es destituís Josep Anglada i a la manca de carisma dels actuals dirigents. 

AMB RAFA RIPOLL, NOU PRESIDENT D'ESPANYA 2000, S'IMPULSA LA CONFLUÈNCIA AMB PxC I PxL
Tal com s'havia anunciat feia mesos, el IV congrés del partit ultra, España 2000,  que es va celebrar a València el passat 10 d'octubre, va nomenar nou president al regidor d'Alcalà d'Henares, Rafa Ripoll, que substitueix al líder històric de la ultradreta valenciana, José Luis Roberto. El congrés es va celebrar a l’Hogar Social María Luisa Navarro -on s'allotja i dona menjar a espanyols necessitats-, que després de ser desallotjats del xalet del carrer Campoamor, s'ha reubicat al carrer Serpi.


La desfeta de PxC, que ha passat de 67 regidors a només 8, i la ubicació del lideratge d'España 2000 a la comunitat de Madrid, unit a fets com la continuïtat del Hogar Social Madrid, confirma que l'epicentre de la ultradreta es concentrarà a Madrid, després de dècades on a Catalunya hi havia els sectors innovadors i oberts al que passava a Europa -la CEDADE dels anys 80 i 90 o la irrupció de Plataforma X Catalunya-, a València la ultradreta blavera anticatalana i exfranquista amb penetració municipal i presència al carrer, i a Madrid els nostàlgics del franquisme sense cap pes social ni polític.
La retirada de José Luis Roberto facilita una renovació i canvi d'imatge d'España 2000 i del projecte que surti de la confluència amb PxL i PxC, donat que el passat de Roberto i la seva vinculació durant anys a la patronal de locals de prostitució, era un llast que pesava sobre España 2000. També era un llast pel creixement del partit, fets com la imputació del fins fa quatre mesos regidor Alejandro Serrador per l'anomenada Operació Panzer. A Serrador se li va incautar a casa seva armament divers, entre el que destaca un llança granades que ell deia que era "de colecció".



 Rafael Ripoll és un històric militant de l’extrema dreta espanyola, que va arribar a España 2000 des del seu principal partit rival, Democracia Nacional (DN), on n’era el responsable de les relacions exteriors  i coneixedor del panorama ultra europeu. Ripoll fins i tot apareix a programes de cadenes de televisió vinculades a Iran i Veneçuela en llengua espanyola com a "expert en el  Pròxim Orient" i defensa la política del règim de Baixar al-Assad.
S'ha de dir que Democracia Nacional, liderada pel valencià Manuel Canduela, tenia la seu a "La Nave" a Alcalà de Henares, la qual va patir un incendi fa cinc anys del que alguns dirigents de DN van acusar a España 2000. El fet, però és alguns dels militants de  Democracia Nacional es van passar a España 2000, entre ells Rafa Ripoll que seria escollit el 2011 regidor en aquest municipi de l'anomenat Corredor d'Henares.
Aquest maig Ripoll va tornar a ser escollit regidor, obtenint a Alcalá 5.214 vots (5,82%), a la vegada que el partit s'expandia amb un regidor a San Fernando de Henares, tres a Velilla de San Antonio i un a Los Santos de Humosa. En canvi, el Partido X la Libertad (PxL) de José María Ruiz Puerta (força aliada de PxC) tot i l'àmplia campanya que van fer, va fracassar obtenint només dos regidors a tot Espanya.

Ara que els moviments xenòfobs creixen a Europa amb motiu de la vinguda de refugiats, amortitzat el projecte de La España en Marcha (els de Blanquerna), pot tornar a haver-hi dos projectes polítics competint a l'Estat espanyol per aquest espai social-populista, racista o identitari. 

divendres, 16 d’octubre de 2015

CLARIFICADOR DEBAT A CAT RÀDIO ENTRE JORDI BORRÀS I JOSEP ALSINA DE SOMATEMPS, SOBRE ELS VINCLES ULTRES D'AQUEST GRUP. J R Bosch, expresident de Somatemps i de Societat Civil Catalana, imputat per amenaces per Facebook

Imatge del debat entre Alsina i Borràs, clica per veure el vídeo
Aquest matí s'han trobat cara a cara a Catalunya Ràdio el fotoperiodista Jordi Borràs i el vicepresident de Somatemps i fundador de Societat Civil Catalana, Josep Alsina, entrevistats per Mònica Terribas. 
Terribas ha convocat als dos, després que Borràs declarés a Catalunya Ràdio, en relació a les amenaces que va rebre el dilluns passat a l'acte ultra de Montjuïc, que per ell eren més perillosos els ultres de Somatemps que eren a Plaça Catalunya, que els que es manifestaven a Montjüic. Donat que Alsina va demanar a Catalunya Ràdio poder donar el seu punt de vista, Terribas va decidir convocar-los a tots dos avui.
L'entrevista s'ha fet amb fues furgonetes de mossos d'esquadra a la porta de l'emisora, a causa de l'alarma que ha creat a Catalunya Ràdio, certs missatges que ahir es van difondre per la xarxa en relació al debat i a la persona de Borràs. El debat ha durat prop de 40 minuts, cosa que ha permés a Borràs detallar perquè, des del su punt de vista, Somatemps és un grup format per ultres com Alsina -cosa que comparteixo-, i a Alsina intentar rebatre-ho, cosa que, des del meu punt de vista, no ha aconseguit. 
Borràs ha definit a Josep Alsina com un un neonazi en base al seu historial, primer militant al Partido Español Nacional Socialista, després al Frente de la Juventud, després al Movimiento Social Republicano MSR i dirigint la seva revista Nihil Obstat.
Alsina ha reconegut hacer militat a aquest grups, però ha negat ser nazi o ultra. I ha explicat la militància d'Alsina al Partido Español Nacional Socialista va ser fa molts anys, pel que fa a la seva relació en dates més recents al Movimiento Social Revolucionario (MSR), ha negat que fos  d'ideologia neonazi, sinó "Nacional Revolucionari". Ha reconegut ser el director de la revista Nihil Obstat, propera al MSR, que Alsina ha qualificat de ser només una revista de debat sobre història. Llavors Borràs ha recordat que al sumari del judici de la llibreria nazi Kalki i al grup neonazi CEI, els Mossos d'Esquadra hi va aportar escrits i articles d'ideologia racista o nacionalsocialista publicats a Nihil Obstat. I Alsina crec que s'ha delatat a ell mateix quan s'ha parlat sobre si Nihil Obstat era negacionista de l'Holocaust nazi, dient que inicialemnt els plans de Hitler no era matar als jueus sinó només deportar-los a Madagascar.
Alsina ha desqualificat a Borràs afirmant que quan va a les manifestacions busca la foto anecdòtica del friqui de torn amb algun símbol per desqualificar la resta de manifestants, i s'ha referit a la foto del 12 d'octubre de fa un any en la que Alsina sortia al costat de l'últra Diego Frías (ex candidat de PxC i MSR), que va ser detingut per vinculacions amb la cèl·lula gihadista de Sabadell desarticulada el passat mes de maig. Alsina, agafant-se en el fet que Frías ha sortit en llibertat provisional -tot i continuar imputat-, ha desqualificat a Borràs per voler embrutar a tots els que sortien a aquella foto del 12 d'octubre com si fossin còmplices de gihadisme. 
Més tard Alsina s'ha retratat quan, després d'afirmar que Somatemps "és una associació cultural que no està d’acord amb la història oficial de Catalunya", ho ha concretat dient que "Companys va ser president mentre aquí s’assassinava", i que havia estat "un colpista contra la República" pels fets del 6 d'octubre.
Borràs i Alsina també han polemitzat sobre la vinculació de Josep Ramon Bosch, fins fa uns dies persident de Societat Civil Catalana, i de Somatemps. Alsina ha dit que Bosch ja no tenia vincles amb Somateps, però Borràs a afirmat que en el registre d'associacions encara consta Bosch com a president. 
Personalment penso que Borràs ha guanyat el debat, però la millor manera de saber-ho és escoltar-lo, clicant el vídeo de sota 



Clica la imatge  per veure el vídeo de l'entrevista

Josep Ramon Bosch, president de Somatemps i ex president de Societat Civil Catalana

JOSEP RAMON BOSCH IMPUTAT

D'altra banda el Jutjat d'Instrucció número 3 de Manresa ha cridat a declarar a Josep Ramon Bosch, ex president de Somatemps i de Societat Civil Catalana, com a imputat per un presumpte delicte d'amenaces, que va ser denunciat pel col·lectiu de juristes Drets. Així s'atribueix a Boch l'autoria d'insultar i amenaçar a polítics i periodistes des d'un perfil anònim de Facebook.
Va ser inicialment el fotoperiodista Jordi Borràs, qui va denunciar des del digital El Món (abans El Singular), que Bosch, president de Societat Civil Catalana, era l'autor de nombroses amenaces i injúries a personalitats catalanes des d'un perfil de Facebook sota la identitat de "Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles". Borràs, el digital Món i El Crític van denunciar també, aportant els vídeos, que Bosch posseïa i gestionava un compte de Youtube d'ideologia franquista i neonazi. 
Em aquest compte de vídeos que es presentava com propietat de Josep Codina (ell es diu Josep Ramon Bosch Codina), el mateix Bosch hi posa la veu. En un dels vídeos es defensa a les SS alemanyes, i en altres al bàndol franquista de la guerra civil, al marge d'honorar, també als voluntaris catalans del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat. En el mateix compte hi ha una entrevista televisiva a Bosch, cosa que confirma que ell seria el propietari del compte.  
En els vídeos d'homenatge als catalans que es van passar al bàndol franquista i a capellans assassinats en que Bosch hi posa la veu, qualificant a Lluís Companys d'assassí, tenen com a fons musical cançons de Lluís Llach i la versió dels Segadors de Rafel Subirachs, cosa que mostra l'empanada mental de Bosch que sembla que es creia un "creuat" il·luminat disposat a reconduir Catalunya pel bon camí i alliberar-la (en català) d'ella mateixa. 
Fins fa uns dies des de Societat Civil Catalana es negaven els vincles amb la ultradreta de Bosch, tot i que va participar en l'acte d'homenatge a l'aixecament franquista del 18 de juliol, fet a Gandesa el juliol de 2013.

dijous, 15 d’octubre de 2015

LA MALA MEMÒRIA DE GARCIA ALBIOL. Quan ell va ser jutjat hi va anar acompanyat de regidors i diputats i més d'un centenar de seguidors manifestant-se vinguts en autocar des de Badalona



Poca memòria ha de tenir el líder del PP català, Xavier García Albiol, que ha qualificat la concentració d'alcaldes i diputats acompanyant al president Artur Mas fins a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, "d'acte de pressió i xantatge vers els tribunals, propi de règims com el veneçolà i de dictadures com Cuba ". 
Dic que Albiol ha de tenir molt poca memòria atès que, fa menys de dos anys, el 20 de novembre de 2013, quan ell va ser jutjat per un presumpte delicte d'incitació a l'odi per les octavetes vinculant immigració amb delinqüència i les posteriors declaracions justificant-les, es va presentar al judici caminant des de la plaça Cerdà acompanyat per un nodrit grup de parlamentaris i regidors populars -de alcaldes el PP no tenia més que Badalona i Castelldefels-, fins a les portes de la Ciutat de la Justícia, situada a uns dos-cents metres. 
Allà l'esperaven un centenar llarg de veïns de Badalona, ​​arribats en dos autocars, que portaven pancartes d"Albiol, estem amb tu", "Volem viure en pau" o "Albiol, no et rendeixis". A la porta dels jutjats Albiol va ser ovacionat pels seus seguidors als quals va saludar i abraçar, i entre crits de suport i pancartes, va fer declaracions a la premsa.  
Tot seguit es va dirigir a la sala del Jutjat Penal número 18, acompanyat per una quinzena de càrrecs públics del partit, entre els quals estaven, a més de regidors de Badalona i altres ciutats, la senadora Alicia Sánchez Camacho i el regidor barceloní, Alberto Fernández Díaz. I mentre va durar el judici, els seguidors d'Albiol es manifestar lliurement a les portes de la Ciutat de la Justícia.  
I ningú aquell dia se li va ocórrer dir que el fet que l'imputat entrés a la sala acompanyat de càrrecs públics, i hagués organitzat dos autocars de seguidors, era un xantatge al tribunal o un atac a la independència de la justícia. Tampoc no va dir res ni l'Audiència de Barcelona, ​​ni el Tribunal Superior de Justícia sobre aquella manifestació organitzada pel mateix PP. 
Sí que hi ha una diferència entre l'acte de suport a Albiol en el seu judici, i la compareixença d'avui de Mas com a imputat. Els alcaldes que han acompanyat al President són, en cas que es sentenciï que hi ha hagut delicte, col·laboradors necessaris del delicte que va fer Mas de posar les urnes. 
I l'autoinculpació al carrer de persones que han comès el mateix acte pel qual algú és jutjat, és quelcom habitual en nombrosos judicis per un delicte diguem, col·lectiu, com vagues o manifestacions. Quan cinc persones són jutjades per una manifestació presumptament il·legal en què van participar centenars, és habitual que molts dels que van ser partícips d'aquesta acció, acompanyin als encausats o es concentrin a la porta dels jutjats. 
Certament no és el mateix que es manifestin a les portes d'un jutjat un centenar de sindicalistes que van organitzar una protesta mentre s'interroga als quatre detinguts o imputats, que quatre-cents alcaldes. Però és que els còmplices i coautors en aquest suposat delicte van ser els mateixos alcaldes que van facilitar la logística i van cridar als ciutadans a participar en el procés participatiu del 9-N. 
Així doncs, la presència dels alcaldes, més que una pressió, és una ratificació que si hi va haver delicte i ha d'haver càstig penal, ells, com a màxima autoritat dels seus municipis, també van desobeir i van delinquir. Significa que malgrat que Artur Mas s'hagi declarat responsable del 9-N, ni està sol, ni el delicte que se l'imputa el va fer només amb l'ajuda de les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau. La presència d'alcaldes és només un recordatori que si es considera que s'ha comès un delicte, el delicte és col·lectiu i hi ha molta gent al darrera
Xavier Rius, periodista



 Albiol anant cap a la sala acompanyat de diputats i regidors

 Manifestants portats amb dos autocars a la porta del judici a Albiol

 Albiol, el dia del judici arribant acompanyat per regidors, diputats i sendors a la Ciutat de la Justícia

Poca memoria debe tener el líder del PP catalán, Xavier García Albiol, que ha calificado la concentración de alcaldes y diputados acompañando al president Artur Mas hasta las puertas del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, de "acto de presión y chantaje hacia los tribunales, propio de régimenes como el venezolano y de dictaduras como Cuba". 
Digo que Albiol debe tener muy poca memoria dado que, hace menos de dos años, el 20 de noviembre de 2013, cuando él fue juzgado por un presunto delito de incitación al odio por los folletos vinculando inmigración con delincuencia y las posteriores declaraciones justificándolos, se presentó al juicio andando desde la plaza Cerdà acompañado por un nutrido grupo de parlamentarios y concejales populares -de alcaldes el PP no tenía más que Badalona y Castelldefels-, hasta las puertas de la Ciutat de la Justícia, situada a uns doscientos metros. 
Allí le esperaban más de un centenar de vecinos de Badalona, llegados en dos autocares, que portaban pancartas de "Albiol, estamos contigo", "Queremos vivir en paz" o "Albiol, no te rindas". 
En la puerta de los juzgados Albiol fue jaleado por sus seguidores a los que saludó y abrazó, y entre gritos de apoyo y pancartas hizo declaraciones a la prensa. Acto seguido se dirigió a la sala del Juzgado Penal número 18, acompañado por una quincena de cargos públicos del partido, entre los que estaban, además de concejales de Badalona y otras ciudades, la senadora Alicia Sánchez Camacho y el concejal barcelonés, Alberto Fernández Díaz. Y mientras duró el jució, los seguidores de Albiol estuvieron manifestándose libremente en las puertas de la Ciutat de la Justicia. Y nadie aquel día se le ocurrió decir que el hecho que el imputado entrara en la sala acompañado de cargos públicos, y hubiera organizado dos autocares de seguidores, era un chantaje al tribunal o un ataque a la independencia de la justicia. Tampoc dijo nada ni la Audiencia de Barcelona, ni el Tribunal Superior de Justicia sobre aquella manifestación organizada por el propio PP.
Sí que hay una diferencia entre el acto de apoyo a Albiol en su juicio, y la comparecencia de hoy de Mas como imputado. Los alcaldes que han acompañado al president son, en caso que se sentencie que ha habido delito, colaboradores necesarios del delito que hizo Mas de poner las urnas. 
Y la autoinculpación en la calle de personas que han cometido el mismo acto por el que alguien es juzgado, es algo común y habitual en numerosos juicios por un delito, digamos, colectivo como huelgas o manifestaciones. Cuando cinco personas son juzgadas por una manifestación presuntamente ilegal en la que participaron cientos, es habitual que muchos de los que fueron partícipes de dicha acción, acompañen a los encausados o se concentren en la puerta de los juzgados.  
Ciertamente no es lo mismo que se manifiesten a las puertas de un juzgado un centenar de sindicalistas que organizaron una protesta mientras se interroga a los cuatro detenidos o imputados, que cuatrocientos alcaldes. Pero es que los cómplices y coautores en este supuesto delito fueron los mismos alcades que facilitaron la logística y llamaron a los ciudadanos a participar en el proceso participativo del 9-N.   Así pues, la presencia de los alcaldes, más que una presión, es una ratificación de que si hubo delito y debe haber castigo penal, ellos, como máxima autoridad de sus municipios, también desobedecieron y delinquieron. Significa que pese a que  Artur Mas se haya declarado responsable del 9-N, ni está sólo, ni el delito que se le imputa lo hizo él sólo con la ayuda de las conselleres Joana Ortega e Irene Rigau. La presencia de alcaldes sólo es un recordatorio para que en el caso que se considere que ha habido delito, el delito es colectivo y hay mucha gente detrás.
Xavier Rius

Llegir en català al Periódico
 Llegir en castellà al Periódico

dimecres, 14 d’octubre de 2015

EL SINDICAT DE PERIODISTES, EL GRUP RAMON BARNILS, i L'ASSOCIACIÓ DE MITJANS (AMIC) DONEN SUPORT A JORDI BORRÀS FRONT LES CRIDES DE CHAPARRO (DN) A AGREDIR-LO.



 Jordi Borràs,expert en extrema dreta, cobreix des de fa anys els actes ultres
 

Pedro Chaparro a l'acte de Montjuïc

Després de la crida feta Pedro Chaparro, Vicepresident de Democracia Nacional, a l'acte ultra de dilluns a Montjuïc, de donar "un capón" i "una hòstia" al fotoperiodista Jordi Borràs, tant el Grup de Periodistes Ramon Barnils com el Sindicat de Periodistes de Catalunya, i l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació (AMIC), han fet comunicats de suport a Borràs i de condemna a les amenaces de l'extrema dreta a periodistes. 
Pedro Chaparro, que és un dels imputats per l'atac a Blanquerna, va començat el seu parlament a l'acte demanant que si algú veia per allà al fotoperiodista Jordi Borràs, al que va qualificar de "rata" li donés "un buen capón" o "una hòstia". Chaparro va culpar a Borràs de l'agressió que van patir uns simpatitzants de DN fa dos anys en acabar l'acte de Montjuïc. 
Borràs que va ser a l'inici de la manifestació a Plaça Espanya, va marxar al cap d'una estona després de rebre diversos insults, fet ja habitual. El que no és habitual és que des de la tribuna un orador faci un crida a agredir-lo.
Clica per veure vídeo de les amenaces

Casualment o no el grup espanyolista Somatemps, amb molts vincles personals a l'extrema dreta (MSR, PxC, Falange...) va publicar fa tres dies a la seva web un post contra Borràs, Bertran Cazorla i Quico Sallés, que diu que passen informació i fotos de "patriotes", i que estan finançats pel separatisme com a periodistes de Nació Digital. L'escrit mostra una gran desinformació donat que  Borràs i Sallés fa mig any que treballen al Món, digital que es la continuació de El Singular.
Cazorla va treballar fins fa dos anys i mig a l'Agència Catalana de Notícies i ara, al marge d'algunes col·laboracions a La Directa, treballa al departament de comunicació d'un partit polític. El Viceporesident de Somatemps, José Alsina ha fet també un twitt amb les fotos de Borràs, Sallés i Cazorla, advertint que cal evitar ser fotografiats per ells.


COMUNICAT DEL GRUP RAMON BARNILS
 El Grup de Periodistes Ramon Barnils rebutja i denuncia públicament les amenaces d’agressió del vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, al fotoperiodista i membre de l’entitat, Jordi Borràs.
El dirigent del partit ultradretà ha demanat avui als assistents de l’acte pel 12 d’octubre a Montjuïc que agredissin al fotoperiodista si el veien. Una societat democràtica no pot permetre que amenaces d’ultres a periodistes com aquesta quedin impunes. De fet, aquesta no és la primera vegada que Jordi Borràs és objecte d’insults i amenaces. L’any passat, en aquesta mateixa data, el GPRB ja va denunciar les coaccions que va rebre el fotoperiodista en exercici de la seva professió.
Des del Grup Barnils rebutgem, una vegada més, qualsevol intent de coaccionar l’exercici professional fent ús de la violència, ja sigui per mitjà de la força com per amenaces i intimidacions.
El GPRB se solidaritza amb Jordi Borràs i la seva tasca i l’anima a denunciar Pedro Chaparro, per al qual l’entitat li ofereix tot el seu suport. Així mateix, demanem a la Fiscalia especial de delictes d’odi i discriminació que actuï d’ofici contra aquest tipus d’amenaces que massa vegades queden impunes.

Barcelona, 12 d’octubre de 2015
 
Contra les amenaces de l'extrema dreta

El Sindicat de Periodistes de Catalunya/Sindicat de Professionals de la Comunicació condemna les amenaces contra el company Jordi Borràs pronunciades en la concentració de Montjuïc per commemorar el 12 d'octubre pel dirigent de Democracia Nacional Pedro Chaparro. Mentre intervenia a l'acte, Chaparro va demanar als assistents que si veien el Jordi, conegut per testimoniar en imatges les activitats de l'extrema dreta, l'agredissin.
Un cop més, des de la intolerància es reclama matar el missatger, atemptant així contra el dret constitucional a la informació, base de tota societat democràtica.
L'SPC dóna tot el suport a Jordi Borràs, en defensa seva i de la professió periodística, i a totes les iniciatives que s'emprenguin per acabar amb la impunitat de les amenaces contra les llibertats i contra el dret a la informació.
Barcelona, 13 d'octubre de 2015
Llegeix a la web del SPC 

L’AMIC rebutja i denuncia les greus amenaces de l’extrema dreta a Jordi Borràs 
L’Associació demana a la Fiscalia que actuï contra aquesta amenaça durant el 12 d’octubre al fotoperiodista i treballador d’un mitjà associat, Jordi Borràs

 L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) mostra el seu total rebuig als fets que es van produir el passat 12 d’octubre i denuncia les amenaces d’agressió del vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, al fotoperiodista Jordi Borràs, treballador del mitjà digital Mon.cat, membre de la nostra entitat.

Durant l’acte del 12 d’octubre a Montjuïc, el dirigent del partit ultradretà va demanar als assistents que agredissin al fotoperiodista Jordi Borràs, si el veien. Fets com aquest  considerem que són molt greus i inacceptables, ja que coaccionen i limiten la feina dels periodistes, fotògrafs i resta de professionals dels mitjans d’informació.

Por tot això, des de l’AMIC rebutgem qualsevol intent de coaccionar l’exercici professional fent ús de la violència, ens solidaritzem i ens posem al costat d’en Jordi Borràs i demanem a la Fiscalia que actuï contra aquest tipus d’amenaces que massa sovint queden impunes, i són del tot intolerables que passin en un país democràtic.
 Ves a la web d'AMIC
 

 Jordi Borràs a la presentació del seu llibre  gràfic Plus Ultra, el passat abril


dilluns, 12 d’octubre de 2015

250 PERSONES A LA CONCENTRACIÓ ULTRA DE MONTJUÏC AMB IMPORTANTS ABSÈNCIES. Chaparro de Democracia Nacional diu des de la tribuna que si algú veu a Jordi Borràs li doni una hòstia. PxC, MSR, SyL i Falange JONS van a la manifestació de Plaça Catalunya




Tal com s'esperava l'acte ultra del Dia de la Hispanitat a Montjuïc ha congregat molta menys gent que en edicions anteriors (només uns 250 persones) a causa de l'abandonament d'alguns grups de La España en Marcha, com Alianza Nacional de Pedro Pablo Peña,  i del Nudo Patriota Español, i pel fet que altres grups que l'any passat s'hi van sumar com Frente X España o División Europa, que ja no existeixen.
Així doncs només han aportat militants La Falange FE (sector Andrino) i Democracia Nacional, ara agrupats sota la sigla Coalición Nacional. També hi era present i hi ha intervingut José Luis Corral, del Movimiento Católico Español-Acció Juvenil Española, però aquest grup no ha aportat militants. 
Alianza Nacional, de Pedro Pablo Peña, d'ideologia nacional-revolucionària o nacional-socialista, va desvincular-se de La España en Marcha fa dos mesos i no hi han estat presents. Tampoc hi havia ningú del Nudo Patriota Español. Així doncs, el projecte de La España en Marcha (LEM), que va agafar una certa notorietat després de l'atac o irrupció a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre de 2013, i que fa un any va intentar revifar sota la sigla de Coalición Nacional, sembla que podria estar acabat i ja no és res més que actes conjunts que fan La Falange-FE amb Democracia Nacional. 
Si fa un i dos anys, en boca de Pedro Pablo Peña, es van dir aquí coses com que es faria acció directa contra les urnes el 9-N, o es va justificar la lluita armada patriota i la violència revolucionària, avui els discursos, tot i alguna crida a derramar sang i a la intervenvenció de l'exèrcit, han estat més suaus.
Un centenar llarg de militants de Democracia Nacional (DN), seguits a certa distància d'uns quaranta militants de La Falange FE, han sortit en manifestació cap a les 11,30 de Plaça Espanya pujant per Maria Cristina, proferint les consignes habituals "No nos engañan Cataluña es España", "Artur Mas...", etc, a les aquest any s'ha afegit la de "No son refugiados, son invasores!" o "Refugiados, no sois bienvenidos!" 


 El grup de Democracia Nacional
Alguns militats saluden a la premsa
 El segon bloc, el de La Falange FE



La marxa, escortada per agents de la Brigada Mòbil, ha transcorregut sense incidents, tret d'algun insult a la premsa, sobretot cap fotoperiodista Jordi Borràs. I els manifestant portaven tant banderes espanyoles amb l'àguila de Sant Joan (la franquista), com amb l'escut constitucional. En arribar a la Plaça de Sant Jordi han cremat diverses estelades i una bandera o pancarta de la CUP.




 



 Allà, davant d'unes 250 persones s'han fet els parlaments, el primer dels quals ha estat, com és habitual el del valencià de Democracia Nacional, Vicent Estarellès que l'ha fet gairebé íntegre en català (o valencià). Estarellés, després de demanar que torni la llei i l'ordre a Catalunya, ha afirmat que els allà presents eren "patriotes catalans i espanyols disposat a defensar de forma irrevocable que Catalunya és Espanya". I ha advertít  que "quan nosaltres arribem al poder, aquests (independentistes) sortiran per potes i atemorits, perquè serem implacables i aniran tots a la presó". Estarelles també ha carregat contra els que es manifesten a Plaça Catalunya "donat que són responsables de 40 anys de traïció, corrupció i mentides" i ha acabat cridant a recuperar l'Espanya de 1939 i dels conqueridors de 1492.
 
 
 Estarellés en primer terme. Darrera M. Canduela (DN) i M. Andrino (FE) 

 Menys gent que l'any passat

 Entre els tenderols hi havia el de venda de samarretes de solidaritat amb els condemnats per Stroika, que també repartia i venia material de Devenir Europeo i sobre Leon Degrelle

Tot seguit ha intervingut José Luis Corral, del Movimiento Católico Español, que després d'afirmar que la unitat d'Espanya "és una obra del Creador", s'ha referit "al català i les seves llengües vinculades, com el valencià o el mallorquí", les quals "també són espanyoles, perquè es van expandir cap al sud a mida que es feia la reconquesta i s'expulsava als musulmans". Corral ha reivindicat la bandera espanyola amb l'escut de l'Àguila de Sant Joan, i s'ha preguntat on és avui l'exèrcit. I com també han dit altres dels oradors, ha demanat suspendre l'autonomia catalana i canviar el sistema educatiu català. Per últim, ha exigit que es retiri la nacionalitat espanyola als independentistes que quedarien a Catalunya com a ciutadans sense drets polítics, els quals també podrien marxar "porque ancho es el mundo!" 


 J.L. Corral del MCE

PEDRO CHAPARRO (DN) DEMANA QUE ES DONGUI UNA HÒSTIA A JORDI BORRÀS
El Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, un dels imputats per l'atac a Blanquerna, ha començat el seu parlament demanant que si algú veia per allà al fotoperiodista Jordi Borràs, li donés una hòstia. Chaparro ha culpat a Borràs de l'agressió que van patir uns simpatitzants de DN fa dos anys en acabar l'acte de Montjuïc. Borràs ha estat a l'inici de la manifestació, però ha marxat al cap d'una estona després de rebre diversos insults.
Dit això, Chaparro s'ha referit a la conquesta d'Amèrica com "una conquesta del bé sobre el mal que va portar espiritualitat i va dotar d'un modus millor d'organització i benestar a la població indígenea". Ha rebutjat l'acollida de refugiats a Espanya, cosa que ha qualificat "d'invasió musulmana", i ha demanat que es proclami l'estat de setge i que l'exèrcit surti al carrer.
Casualment o no Somatemps ha publicat avui a la seva web un post contra Borràs, Bertran Cazorla i Quico Sallés, que diu que estan finaçat pel separatisme com a periodistes de Nació Digital, quan de fet Borràs i Sallés fa mig any que treballen des de fa mig any Al Món, digital que es la continuació de El Singular.
Cazorla va treballar fins fa dos anys i mig a l'Agència Catalana de Notícies i ara, al marge d'algunes col·laboracions a La Directa, treballa al departament de comunicació d'un partit polític.

 Vídeo de les declaracions sobre Jordi Borràs
El número 14 significa les 14 paraules de David Lane sobre la supervivència de la "raça blanca"

Per la seva banda, Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange FE, ha repetit gairebé el mateix discurs d'altres anys. I just quan ha començat a parlar ha fallat l'equip de so, cosa que l'ha obligat a parlar uns instants pel megàfon, atribuint ell aquest fallo tècnic a les traves que posa el sistema als actes patriotes.
Andrino ha demanat derogar la Constitució i l'estat de les autonomies, la presó pels polítics i pels corruptes, ha fet diverses cites de José Anonio Primo de Rivera, i ha afirmat que "sempre hi haurà un grapat d'homes disposat a defensar amb la seva sang, i amb la dels adversaris, la unitat d'Espanya" I per deixar-ho més clar ha dit que "tenim la legitimitat per actuar amb totes les armes".
  Andrino ha culpat al "sistema" dels problemes de la megafonia. Darrera seu Manuel Canduela

L'últim en intervenir ha estat el president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, que ha afirmat que el motiu pel que la masoneria anglo-jueva, els lobies i els partits volen destruir Espanya és perquè tenim el millor solar-patrio del món". 
Ha rebutjat l'acollida de refugiats, donat que són musulmans, i ha acabat dient que "no tenim por  perquè cada un de nosaltres pot ser un soldat d ela pàtria. Som com el petit grup que s'embarcà a les naus el 1492, o com el grapat de patriotes que van començar la Reconquesta a Covadonga"


 Manuel Canduela


En acabar s'ha cantat l'himne nacional i el Cara al Sol


PLATAFORMA X CATALUNYA, FALANGE-JONS, MSR, SyL I SOMATEMPS A PLAÇA CATALUNYA
 PxC darrera la pancarta de Somatemps 
 August Armengol, president de PxC

 MSR
 Falange Española de las JONS
Paral·lament a l'acte de Montjuïc, entre 4.000 i 7.000 persones s'han manifestat a Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya en la convocatòria dita constitucionalista que, com en anys anteriors, també hi participen els sectors de la ultrdreta que no han anat a Montjuïc: Plataforma X Catalunya, MSR, Soberanía y Libertad, Falange Española de las JONS, VOX, Somateps, etc. Precisament aquest fet va incomodar els anys anteriors a PP i Ciutadans i, potser per això aquest any no convocaven l'acte, tot i que Xavier García Albiol acompanyat d'altres militants i regidors del PP hi ha participat.   
Aquest anys ja no la convocava SCC, que ha quedat debilitada després que es denunciés que el seu president, Josep Ramon Bosch, tenia un compte de youtube amb vídeos franquistes i nazis i que amenaçva a polítics i periodistes des d'un compte amb una altre nom de Facebook.  Bosch ja havia estat motiu de polèmica quan es va publicar amb fotos la seva assistència el juliol de 2013 a l'acte d'homenatge a l'axecament franquista del 18 de juliol a Gandesa.
Així les cinc cinc entitats que han signat la convocària  han estat Somateps, Convivència Cívica Catalana, Movimiento Cívico d'Espanya i catalans i Foro Abril.
La capçalera de la manifestació, sota el lema "Barcelona capital de la hispanitat", amb unes dues mil persones  ha sortit de Provença Passeig de Gràcia. Aquí els diferents partits i grups ultres com PxC, Falange de las JONS o Somatemps portaven les seves pancartes obrint cada bloc. Altres com el MSR i la seva escisió  Soberanía y Libertad eren petits grups de no més de quinze persones i portaven les seves banderes . 
Un cop a Plaça Catalunya on hi havien entre 4.000 i 7.000 persones (moltes menys que fa un any que van arribar a 35.000), s'han fet els diferents parlaments. Josep Alsina, vicepresident de Somatemps -i fins no fa gire vinculat al Movimiento Social Republicano (MSR)- ha manifestat que "avui per primera vegada Barcelona és la capital de la Hispanitat i sense el suport ni de partits ni d'administracions, només d'entitats de la societat civil" i referint-se al procés català ha afirmat que "si la CUP pot propugnar desobediència civil, nosaltres també". També ha cridat a fer desobediència civil al que dicti la Generalitat, Javier Barraycoa del Foro Abril. 
Per la seva banda, el vicepresident d'Espanya i Catalans, Javier Vecino, ha tancat els discursos assegurant que l'acte ha estat "més auster que en altres ocasions, amb mésnys mitjans" però no en el "sentiment". I en nom de Regeneración Democràtica, Clemente Polo, ha ironitzat sobre Junts pel Sí que s'hauria de dir "Junts pel 3%". També han intervingut Eduardo García d'Espanya i Catalans, i Francisco Caja de Convivencia Cívica Catalana.



UN MILER DE PERSONES A LA MANI ANTIFEIXISTA 
 D'altra banda prop d'un miler de persones han participat a la manifestació antifeixista que s'ha fet a la mateixa hora des del metro de Rocafort fins el monument a Colon, pel Paral·lel





Twit d'Alsina amb l'escrit de Somatemps contra Borràs, Cazorla i Sallés