dimecres, 30 de setembre del 2015

SI AL ASSAD MARXA, QUI CONTROLARÀ DAMASC? Anàlisis al Punt Avui sobre les converses Obama-Putin a l'ONU sobre Síria i les discrepàncies Al Assad



Més enllà de les discrepàncies expressades per Barack Obama a la proposta de Vladimir Putin, de comptar amb el president Baixar al-Assad a l'hora de trobar una sortida a la guerra de Síria i coordinar el combat contra Estat Islàmic o Daesh, és una evidència que la desaparició d'Al-Assad i la caiguda del règim, faria encara més fort al Daesh que guanyarien més terreny. EI s'ha expandit a Síria, l'Iraq, Líbia o Somàlia gràcies a l'existència d'amplis territoris no controlats pels governs. És un fet que el govern d'Al Assad és el principal responsable de la guerra de Síria, no va negociar quan estava a temps, i ha comès nombrosos crims contra la població, des de l'ús d'armes químiques, al bombardeig amb barrils-bomba de barris rebels a Damasc o Alep. Però si Al-Assad fugís amb els caps de l'exèrcit, per exemple a l'Iran, els territoris que controla se sumirien en una lluita entre milícies que només tindria un guanyador: Estat Islàmic. I el caos que es va donar a Bagdad amb la dissolució de l'estat iraquià seria una anècdota comparat amb el que passaria a Damasc. L'Estat sirià gira al voltant del clan alauita d'Al-Assad, i sense ell no hi ha estat. I si una cosa s'ha constatat aquests 4 anys i mig de guerra civil, ha estat la incapacitat de l'oposició per posar-se mínimament d'acord. A Síria, al marge d'EI, només hi ha dues forces que controlen territoris i tenen una estructura política i militar estable. Les milícies kurdes del YPG, que volen consolidar un territori autònom, i les tropes d'Al-Assad que, a l'igual que el règim, tenen suport popular a la franja costanera de Tartus i Latakia i de part de la població de Damasc, on hi ha zones que continuen vivint amb una relativa normalitat. Però el problema és que Estat Islàmic no vol negociar ni pactar amb ningú. El que vol és expandir el seu califat. La responsabilitat de l'Aràbia Saudita i les altres monarquies petrolieres que es neguen a acceptar refugiats, però ofereixen milions de dòlars per fer noves mesquites a Europa des de les que adoctrinar als refugiats, és tant o més gran que la del propi Al-Assad, donat que van ajudar a crear el monstre del que avui és el Daesh.
La sortida menys dolenta a curt termini a Síria, seria aconseguir una treva com les que va viure diverses vegades el Líban, on les milícies que controlaven cada zona, pactaven un acord de no hostilitat vers la resta. Però al Líban, fins i tot en els moments més durs de la guerra tot els bàndols acceptaven l'autoritat simbòlica del president i del parlament que de tant en tant es reunia i en el que tots hi estaven representats.
Putin ha ajudat a resistir a Al-Assad donant-li ara més armes i avions, i exigeix que se'l consideri com a part de la solució, sense que aquest fet el perjudiqui a ell cara l'opinió russa, justificant-ho, més a més com una garantia per evitar que Estat Islàmic arribi al Caucas. En canvi, per Obama i Europa resulta molt més incòmode seure's a parlar amb Al-Assad. Però la pregunta de veritat és una altra: hi hauria algú amb qui negociar a Damasc si Al-Assad cau o fuig? Potser Obama en privat li haurà donat la raó a Putin.
 Baixar Al Assad

بشار الأسد, سوريا، دمشق,لدولة الإسلامية,داعش

dimarts, 29 de setembre del 2015

JOSEP RAMON BOSCH, EL FRANQUISTA QUE VOLIA ALLIBERAR CATALUNYA D'ELLA MATEIXA



Imatge d'una de les trobades de Josep Ramon Bosch, Mariano Ganduxer i Javier Barraycoa amb la Delegada del Govern, Llanos de Luna. Ella va suggerir a crear una sigla més àmplia que Somatemps per deixar entrar gent no vinculada a la ultradreta franquista. Poc després Bosch i Barraycoa fundarien Societat Civil Catalana

(Actualitzat: Bosch tot i deixar la direcció de SCC, continua anant a actes de l'entitat, i seu a primera fila com hem vist el 23 d'abril de 2018, al costat d'Enric Millo i Manuel Valls) 
(Actualitzat febrer 2019: Bosch es nomenat de nou president de Societat Civil Catalana)
 
Dies després que el Jutjat d'Instrucció número 3 de Manresa acceptés la querella del col·lectiu de juristes Drets contra Josep Ramón Bosch, president de Societat Civil Catalana SCC, per insultar i amenaçar a polítics i periodistes des d'un perfil anònim de Facebook, aquest ha fet públic que abandona el càrrec de l'organització unionista, lligada des del seu origen a l'extrema dreta franquista. El nou president de SCC serà el catedràtic de Dret Internacional Rafael Arenas.
Va ser el fotoperiodista Jordi Borràs, qui va denunciar des del digital El Món (abans El Singular), que Bosch, president de Societat Civil Catalana, era l'autor de nombroses amenaces i injúries a personalitats catalanes des d'un perfil de Facebook sota la identitat de "Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles". Borràs va denunciar també, aportant els vídeos, que Bosch posseïa i gestionava un compte de Youtube d'ideologia franquista i neonazi. 
Em aquest compte de vídeos que es presentava com propietat de Josep Codina (ell es diu Josep Ramon Bosch Codina), el mateix Bosch hi posa la veu. En un dels vídeos es defensa a les SS alemanyes, i en altres al bàndol franquista de la guerra civil, al marge d'honorar, també als voluntaris catalans del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat. En el mateix compte hi ha una entrevista televisiva a Bosch, cosa que confirma que ell seria el propietari del compte.  
En els vídeos d'homenatge als catalans que es van passar al bàndol franquista i a capellans assassinats en que Bosch hi posa la veu, qualificant a Lluís Companys d'assassí, tenen com a fons musical cançons de Lluís Llach i la versió dels Segadors de Rafel Subirachs, cosa que mostra l'empanada mental de Bosch que per uns es creia un "creuat" il·luminat disposat a reconduir Catalunya pel bon camí i alliberar-la (en català) d'ella mateixa. 
Hi ha qui pensa, però, que més enllà del seu sentiment de tenir una missió històrica i de les seves empanades mentals (utilitzar Lluís Llach i Subirachs per qualificar Companys d'assassí!), era un oportunista que desitjava entrar en política, cosa que no va aconseguir donat que tant el PP com Ciutadans, com algun amic seu socialista, van acabar adonant-se de les seves derives ideològiques i eren conscients que les idees i el passat franquista perjudicaven a la causa unionista. 

Bosch, que va crear Societat Civil Catalana, ha estat des del primer dia motiu de polèmica per la seva vinculació amb la ultradreta. Així ell va assistir el 20 de juliol del 2013 a l'acte franquista del 18 de juliol al Coll del Moro, l'indret des d'on Francisco Franco va dirigir personalment la batalla de l'Ebre. En aquell acte, els participants se'n van anar a dinar al restaurant La Rambla de Gandesa, i van acabar cantant-hi el "Cara al Sol". A les fotos de l'acte es veu clarament a Bosch, si bé en alguna, com la foto de grup amb la bandera franquista es mig amagat al darrera. Ell va justificar la seva assistència pel fet que hi havia anat per acompanyar al seu pare. 

Bosch abans de fundar i presidir de Societat Civil Catalana, ho va ser de Somatemps, grup que es va ubicar en l'espai de l'ultradreta que ocupava fa dos anys PxC, MSR,Soberanía y Libertad Falange, el Casal Tramuntana i la Comunión Tradicionalista Carlista. Somatemps jugava amb el noms de les milícies catalanes i la idea de "som a temps" d'aturar el procés independentista català, i Bosch en va ser portaveu fins el mes de febrer o març de 2014, com es veu a l'entrevista de El Mundo que linko.

La Delegada de Govern, Maria Llanos de Luna, va mantenir algunes reunions amb Bosch i Soamtemps, en les que es va tractar de l'estratègia a seguir front el procés independentista clica. I sembla que la mateixa Llanos de Luna va comentar la necessitat de que hi hagués una plataforma antiindependentista més àmplia sense tanta presència de la ultradreta, opinió que ja compartien alguns dels dirigents de Somatemps. I crec que d'aquí va sorgir la necessitat d'impulsar Societat Civil Catalana (SCC). La realitat és que poc després sorgiria Societat Civil Catalana, i Bosch que deixaria de ser portaveu de Somatemps, per ser president de SCC. Barraycoa també participà en la fundació de SCC, si bé amb el temps s'acabaria centrant en Somatemps, portant la seva web i en la Comunión Tradicionalista Carlista d'ideologia ultradretana.  
 Bosch, amagant-se al darrera, a la part central de la foto, a l'acte franqusita del 18 de juliol de 2013, amb la bandera franquista
Imatge del vídeo d'homeantge a les SS amb la cançó Erika del compte que gestiona Bosch





Vídeo amb la veu de Bosch editat per ell sobre el catalans que van lluitar amb Franco

Video del compte de Bosch d'homenatge a les SS








dissabte, 26 de setembre del 2015

LA ULTRADRETA, ABSENT DEMÀ A LES URNES, OPTA PER CANDIDATURES NO INDEPENDENTISTES EXCEPTE SOM-CATALANS QUE DEMANA EL VOT PER JUNTS PEL SÍ. SyL i MSR demanen que es voti a unionistes o federalistes. Les joventuts de Somatemps han fet pintades a seus de partits

 
Tal com ja vaig explicar fa un mes, cap partit ultra, feixista o identitari-socialpatriota, es presenta a les eleccions catalanes de demà. A la crisis que pateixen aquests partits després dels seu fracàs a les eleccions europees i el terrabastall de Plataforma X Catalunya per l'expulsió de Josep Anglada i l'enfonsament  electoral d'aquest partit a les municipals, s'uneixen l'exigència d'aconseguir l'aval o signatura del 0,1% del cens electoral. Aquesta exigència a les candidatures extraparlamentàries d'aportar signatures ha reduït molt el nombre de les que es presenten. A part de les set llistes amb representació només es presenten el PACMA, Guanyem (el partit considerat fantasma que va impedir a Ada Colau presentar-se amb aquest nom, i va aconseguir dos regidors a L'Hospitalet als que molts van votar equivocadament pensant que votaven a Iniciativa-Podemos), Els Verds i Recortes Cero.
Platataforma X Catalunya, que ha perdut a gran parte dels seus  militants després del descalabre electoral de maig, està ara inmersa en el procès de fusió amb España 2000 i el que queda del Partido X La Libertad (PxL). I ja va anunciar fa tres mesos que no es presentaria. A les eleccions de 2010, amb Anglada com a candidat a la Generalitat, va obtenir 75.134 vots, estant a prop d'entrar al Parlament, i 60.107 vots a les de 2012. 
La España en Marcha, que va agafar molta força després de l'atac o irrupció violenta a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre de 2013, s'ha trencat després de la sortida de la mateixa d'Alianza Nacional i Democracia Nacional. I mentre van ser actius a Catalunya fa un any, manifestant-se a Barcelona el mateix 9 de novembre i l'11 de setembre, ara aquí estan inactius

Pel que fa al Movimiento Social Republicano (MSR), també debilitat després de la marxa d'alguns dels seus dirigents cap a Soberanía y Libertad, ha fet un comunicat en el que després de dir que l'abstenció beneficiarà als independentistes, anima a votar a alguna de les llistes que no ho són.
Soberanía y Libertad concreta més, i en el seu comunicat diu que malgrat les discrepàncies que hi tenen, que es voti PSC, PP o C'S. 
                 
 
Per seva banda Josep Anglada, ara regidor de Plataforma Vigatana a Vic, després de fer diversos tuïts felicitant a Ramon Espadaler pel seu paper en el debats televisius, ha manifestat que probablement  votarà a una candidatura no independentista, sense aclarir si serà o no UDC.

SOM CATALANS, DEMANA EL VOT PER JUNTS PEL SÍ
Per últim, SOM Catalans, partit independentista i antiimigració, que lideren Ester Gallego i l'ex responsable de Relacions Internacionals de PxC, Enric Ravello, ha fet un comunicat demanant el vot per Junts pel Sí. SOM Catalans té el suport dels dos únic partits parlamentaris europeus que donen suport a la independència de Catalunya: La Lliga Nord italiana i el  Vlaams Belang flamenc de Filip Dewinter, tots dos d'ideologia xenòfoba.

Acte de SOM Catalans amb ekl líder del Vlaams Belang, Filip Dewinter

LA TRACA O JOVENTUTS DE SOMATEMPS HAN FET PINTADES A SEUS DE PARTITS INDEPENDENTISTES

D'altra banda, La Traca, grup juvenil de Somatemps,   ha fet aquest dies diverses pintades contra la independència a les portes o façanes de partits independentistes, l'última d'aquestes accions fa dos dies a Sarrià a les seus d'ERC i CDC.
Somatemps impulsat inicialment per membres de PxC, MSR, Casal Tramuntana i la Comunió Tradicionalista Carlista, va tenir de portaveu a Josep Ramon Bosch que poc després va formar Societat Civil Catalana.
Sembla que entre els militants de La Traca, hi ha ex dirigents de PxC i del desaparegut Casal Tramuntana, alguns d'ells ex militants de Batzegada, hereva del Moviment Patriòtic Català (MPC), grup condemnat i desarticulat després de realitzar diversos atemptats a bars homosexuals i locals independentistes.


   Pintades fetes fa dos dies per La Traca a seus independentistes de Sarrià


dijous, 24 de setembre del 2015

"MAR DE PLÁSTICO", LA OTRA CARA DEL MILAGRO DE LOS INVERNADEROS



Cuando algunas de las series españolas más vistas de la pasada temporada, como El Príncipe o Vis a Vis, no han retomado todavía su emisión, Antena3 estrenó el pasado martes el primer capítulo de "Mar de plástico", ambientada en la población ficticia de Campoamargo que bien podría ser El Ejido u otro municipio crecido a finales de los noventa gracias a los invernaderos en el Poniente almeriense, en los que trabajan miles de inmigrantes, muchos sin papeles, los cuales no disponen una vez acabada su jornada laboral de equipamientos ni alojamientos dignos, y no son bien recibidos en algunos de los bares de la localidad. Ya lo dijo Juan Enciso, el que fue durante veinte años su alcalde: "A las 8 de la mañana todos los inmigrantes son bienvenidos en El Ejido para trabajar en los invernaderos, pero a las siete de la tarde todos sobran y que cojan el autobús y marchen a dormir a otro sitio".
La serie arranca con el asesinato de una joven. Y, como ocurrió en El Ejido en 1997 y en febrero de 2000, grupos de vecinos deciden aplicar la justicia por su mano, apaleando indiscriminadamente a inmigrantes que trabajan y duermen en los invernaderos, y con el intento de quemar vivo a un subsahariano que es salvado por Héctor, que interpreta  Rodolfo Sancho, el mando de la Guardia Civil que acaba de llegar ese mismo día al pueblo, repitiendo así el patrón del agente Javier Morey -Álex González- en El Príncipe. Y así nos encontramos con una trama en la que se mezcla la explotación a los inmigrantes y el dinero negro, celos y pasión amorosa, racismo en múltiples direcciones, policías buenos y no tan buenos y políticos, y funcionarios honestos o corruptos. 
Toda la economía de Campoamargo gira entorno al cacique, Juan Rueda, que interpreta Pedro Casablanc, el cual siguiendo la tradición de muchos propietarios del Poniente almeriense y de los campos de la fresa de Huelva, está casado con una rusa despampanante y caprichosa mucho más joven que él. 
Un papel especial realiza Jesús Castro, descubrimiento estrella de la película El Niño, y que interpreta también un personaje sobrevenido en El Príncipe. Castro en Mar de plástico da vida a Lucas, el novio o ex novio de la joven asesinada, y aparece como uno de los sospechosos del crimen dado que la fallecida se veía ahora con Kaled, un inmigrante subsahariano interpretado por Will Shephard, que no sabemos realmente de qué lado está.
Y si la serie en las primeras escenas muestra ya la realidad del racismo que sienten muchos autóctonos hacia los inmigrantes en general, y muchos magrbíes hacia los subsaharianos, tenemos la joven Guardia Civil, Lola, que encarna la prometedora Nya de La Rubia, que al final del capítulo nos descubre que es gitana. Y así vemos otro racismo y endogamia que algunas corrientes del antirracismo prefieren equivocadamente no criticar, como es el de las comunidades gitanas hacia el resto del mundo y, sobretodo, hacia las mujeres gitanas que deshonrando al clan, se salen del redil. Así persiguiendo Lola a un  sospechoso junto al guapo del agente Héctor en el día de su llegada a Campoamargo, Lola se cruza con sus padres gitanos, y mientras su madre se dirige a ella para criticarla, el padre le dice a la madre: "¡Cállate, que no es bueno hablar con los muertos!"  
La serie, más allá de la corrupción municipal, el papel del cacique que todo lo compra, el racismo y la trama sobre el asesinato, anuncia una tensión amorosa, tal vez triangular, dado que el agente Héctor parece que ha pedido dicha plaza para reencontrase con Marta, ingeniera agrícola, que interpreta Belén López, con malas relaciones con el cacique y la alcaldesa. Marta es viuda de un Guardia Civil fallecido dos años atrás en Afganistán donde servia junto a Héctor.
Así pués tenemos otras serie de gran contenido social que promete abordar realidades hasta ahora incómodas como el racismo, la precariedad de los inmigrantes agrícolas, la dificultad de regularizarse y esa evidencia sociológica de los propietarios agrícolas que pasaron en pocos años de malvivir de exploraciones medianas de secano en Almería, Málaga o Huelva y gracias a la aparición del plástico, los invernaderos y la mano de obra inmigrante, son hoy hombres ricos y poderosos.   

 Leer en castellano en El Periódico
 Llegir en català a El Periódico

  
“MAR DE PLÀSTICO”, L’ALTRA CARA DEL MIRACLE DELS HIVERNACLES

Quan algunes de les sèries espanyoles més vistes de la temporada passada, com El Príncipe o Vis a Vis, no han reprès encara la seva emissió, Antena3 va estrenar dimarts el primer capítol de "Mar de plástico", ambientada a la població fictícia de Campoamargo que bé podria ser El Ejido o un altre municipi crescut a la fi dels noranta gràcies als hivernacles en el Poniente almeriense, en què treballen milers d'immigrants, molts sense papers, els quals no disposen un cop acabada la seva jornada laboral d'equipaments ni allotjaments dignes, i no són ben rebuts en alguns dels bars de la localitat. Ja ho va dir Juan Enciso, el que va ser durant vint anys el seu alcalde: "A les 8 del matí tots els immigrants són benvinguts a El Ejido per treballar en els hivernacles, però a les set de la tarda tots ells sobren i que agafin l'autobús i marxin a dormir a un altre lloc ".
La sèrie arrenca amb l'assassinat d'una jove. I, com va passar a El Ejido el 1997 i al febrer de 2000, grups de veïns decideixen aplicar la justícia pel seu compte, apallissant indiscriminadament immigrants que treballen i dormen en els hivernacles, i amb l'intent de cremar viu a un subsaharià que és salvat per Héctor, que interpreta Rodolfo Sancho, el cap

dimecres, 23 de setembre del 2015

CONVOCADES PER AVUI NOVES CONCENTRACIONS DAVANT AJUNTAMENTS PER L'ACOLLIDA DELS REFUGIATS


A Barcelona hi ha la convocatòria a la Plaça Sant Jaume, i una altra a Sarrià.   
La de Sarrià s'iniciarà amb  el minut de silenci a la Plaça de la Vila i després tindrà lloc la Gala Solidària al Teatre de Sarrià, organitzada per l'associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià. La Gala comptarà amb la participació dels artistes d'Amics de l’Òpera de Sarrià, els ballarins de Barcelona City Ballet i Xesco Reverter, cap de la Secció d’Internacional dels Serveis Informatius de TV3, que explicarà la seva experiència sobre el terreny a partir de la cobertura que va fer dels primers dies d’aquest drama. Igualment comptarem amb la presència de la cantant Marina Rossell de qui el grup de ballet ha coreografiat una de les seves cançons.
 A Manresa es farà el minut de silenci a la Plaça Sant Domenec, i a Moià davant l'Ajuntament.

ACORDS DE LA TAULA D'ENTITATS DE MOIÀ
Us presentem les conclusions de la reunió de la Taula d'entitats del 3r sector de la setmana passada sobre la situació d'emergència dels refugiats sirians:
1. Els municipis del Moianès manifestaran la seva voluntat de ser poble acollidor de forma individualitzada.
2. Els municipis del Moianès treballaran coordinadament.
3.Cada municipi treballarà coordinadament amb les entitats del seu municipi.
4. El proper dia 1 d'Octubre es durà a terme un acte informatiu a Moià. Aquest acte és un acte conjunt del Moianès.
5. Comencem a treballar coodinadament amb Creu Roja per fer les primeres acollides al Moianès.
Tambe cal recordar que Moia continuarà mantenint el minut de silenci, els dimecres a les 8 del vespre davant l'Ajuntament!



COMUNICAT I CONVOCATÒRIA DE PALLASSOS SENSE FRONTERES


Un minut de vergonya, un minut de dignitat amb les persones refugiades
Barcelona, 14 de setembre de 2015
Després de 3 setmanes d'iniciar la campanya #1minutdevergonya #1minutdedignitat ja son les següents poblacions les que ho secunden: Barcelona, Sarrià, Gràcia, Manresa, Pont de Vilomara, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Moià, Montseny, Castellterçol, Sant Celoni, Granollers, Terrasa, Tarragona, Arenys de Mar, Pineda de Mar, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat...També a Madrid  (Plaza Cibeles) i altres llocs de l'estat
Seguim assitint horroritzats a les notícies que ens parlen d'infants ofegats i fronterestancades is eguim veient la inoperància dels nostres governs i institucions europees, per lo que seguim reclamant a les nostres institucions que:
Volem que es respectin les Convencions de Ginebra a les que els nostres estats estan adherits, en concret la del 28 de juliol de 1951, ratificada en el protocol sobre l'estatut de refugiats de 1967, i que en aquest cas garanteix la vida, integritat física i la llibertat a les poblacions que fugen de la guerra. Els països Europeus han signat i ratificat aquest compromís, en el qual en l'article 31 diu que no es pot penalitzar cap refugiat per haver entrat de forma irregular si procedeix d'un lloc on la seva vida estava en perill i s'ha presentat a les autoritats.
Pallassos Sense Fronteres té com a prioritat millorar la situació en què es troba la infància refugiada per causa bèl·lica o com a conseqüència de desastres naturals. Els pallassos i pallasses de l'associació sempre hem pensat que l'organització és una eina propietat dels nens i nenes que malauradament pateixen aquesta dolorosa situació.
Ves al facebook de Pallassos sense Fronteres

dilluns, 21 de setembre del 2015

ACCEM PIDE AL MINISTRO DEL INTERIOR MÁS AGILIDAD CON LOS SOLICITANTES DE ASILO QUE ESPERAN QUE SE TRAMITE SU EXPEDIENTE EN ESPAÑA Y QUE NO HAYA REFUGIADOS DE PRIMERA Y DE SEGUNDA

Con motivo de la probable decisión que se adoptará esta semana para acoger en España a cerca de 15.000 refugiados, mayoritariamente sirios, que han llegado al espacio europeo por Grecia, Italia o se encuentran retenidos en Hungría, la asociación de defensa y ayuda a refugiados ACCEM ha remitido este escrito al Ministerio del Interior solicitando atención para los solicitantes de asilo o refugio que ya están en España y deben esperar meses para obtener una cita para tramitar su solicitud, cosa que les coloca en situación de extrema vulnerabilidad legal, social y asistencial. ACCEM pide que no haya solicitantes de asilo de primera y de segunda.


Estimado Sr Ministro del Interior,

Escribimos para trasmitir nuestra desolación.
Estamos desolados porque hace semanas que venimos advirtiendo que el tratamiento diferenciado que se está haciendo provocaría que hubiera refugiados de primera y de segunda. Y es lo que ha pasado.
Las personas refugiadas que están aquí en nuestro país esperando a solicitar asilo son tratadas como de segunda. No hay foto ni video de su tragedia que despierte la atención mediática y social y fuercen a atenderlos. Pero merecen y tienen derecho al mismo tratamiento que los que son objeto de dicha atención.
Incluso aquellos que tienen ese tratamiento mediático, como son los que están en la fronteras de Serbia, no son atendidos con la premura que la dramática situación que están viviendo requiere.

Estamos muy preocupados por la tardanza en acoger a los mencionados reubicados, pero hemos de decir que también nos preocupa en extremo que la necesidad de acogida de estas personas haga que la que se ha de proporcionar a las que están en España esperando, en unas condiciones de extrema vulnerabilidad, se posponga “sine die”.
La necesidad de ampliar y agilizar el sistema de asilo para las personas que ya están en España es inaplazable. Y que todas las personas tengan las mismas oportunidades para acceder a él también.

Reclamamos una mayor sensibilidad a la hora de dar respuesta a las personas que no pueden acceder al sistema de acogida de asilo por no poder presentar una solicitud (en lugares como Madrid se tarda un mínimo de 4 meses en obtener una cita).
Consideramos que nuestro país tiene la obligación y la responsabilidad de dar un tratamiento igualitario a todas las personas ante los mismos derechos. Y esto incluye atender de manera rápida y adecuada a las personas que ya están en nuestro país, pendientes de ser atendidas por el sistema de asilo.

Es muy desalentador para los que trabajamos en este ámbito, pero sobre todo para las personas que están esperando obtener protección, el hecho de constatar que la lentitud en los trámites que permiten acceder a la protección no es una cuestión de “poder” sino de “querer”.
Que se agilicen los trámites de asilo para todas las personas por igual es lo justo, lo demás es injusticia sobre injusticia.
Atentamente, en Madrid a 18 de septiembre de 2015.

dijous, 17 de setembre del 2015

JORDI BORRÀS ATRIBUEIX A JOSEP RAMON BOSCH, LÍDER DE SOCIETAT CIVIL CATALANA I FUNDADOR DE L'ÚLTRA SOMATEMPS, UN COMPTE DE YOUTUBE AMB VÍDEOS FRANQUISTES I NAZIS

 
El fotoperiodista Jordi Borràs, que ahir ja va denunciar des el digital El Món, que Josep Ramon Bosch, president de Societat Civil Catalana (SCC), és l'autor de nombroses amenaces i injúries a personalitats catalanes des d'un perfil de Facebook sota la identitat de "Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles",  ha denunciat avui, aportant els vídeos, que Bosch posseïa i gestionava un compte de Youtube d'ideologia franquista i neonazi. 
Aquest compte que es presenta com propietat de Josep Codina (ell es diu Josep Ramon Bosch Codina), el mateix Bosch hi posa la veu. En un dels vídeos es defensa a les SS alemanyes, i en altres al bàndol franquista de la guerra civil, al marge d'honorar, també -cosa que no seria en si mateix condemnable- als voluntaris catalans del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat. En el mateix compte hi ha una entrevista televisiva a Bosch, cosa que confirma que ell seria el propietari del compte.  

Bosch que presideix Societat Civil Catalana ha estat motiu de polèmica per la seva vinculació amb la ultradreta franquista. Així ell va assistir el 20 de juliol del 2013 a l'acte franquista del Coll del Moro, l'indret des d'on Francisco Franco va dirigir personalment la batalla de l'Ebre. En aquell acte, els participants se'n van anar a dinar al restaurant La Rambla de Gandesa, i van acabar cantant-hi el "Cara al Sol". A les fotos de l'acte es veu clarament a Bosch, si bé en alguna, com la foto de grup amb la bandera franqusita es mig amaga al darrera. Ell va justificar la seva assistència pel fet que hi havia anat per acompanyar al seu pare.

Bosch, mig amagat al darrera al centre de la imatge
Bosch abans de fundar i presidir de Societat Civil Catalana, ho va ser de Somatemps, grup que es va ubicar en l'espai de l'ultradreta que ocupava fa dos anys PxC, MSR, Falange o el Casal Tramuntana i el mateix Javier Barracoya de la Comunión Tradicionalista Carlista. Somatemps jugava amb el noms de les milícies catalanes i la idea de "som a temps" d'aturar el procés independentista català, i Bosch en va ser portaveu fins el mes de febrer o març de 2014, com es veu a l'entrevista de El Mundo que linko.

La Delegada de Govern, Maria Llanos de Luna, va mantenir algunes reunions amb Somateps, en les que hi va ser Bosch, en les que es va tractar de l'estratègia a seguir front la voluntat d'Artur Mas de fer la consulta el 9 de novembre (clica). I sembla que la mateixa Llanos de Luna va comentar la necessitat de que hi hagués una plataforma antiindependentista més àmplia sense tanta presència de la ultradreta, opinió que ja compartien alguns dels dirigents de Somatemps. I potser d'aquí va sorgir la necessitat d'impulsar Societat Civil Catalana (SCC). El fet es que poc després sorgiria Societat Civil Catalana, i Bosch que deixaria de ser portaveu de Somatemps, passaria a ser president de SCC. 
  
 Josep Ramon Bosch i havier Barraycoa  reunint-se en nom de Somateps amb Llanos de Luna

Personalment tinc molt clar que l'unionisme espanyolista no federalista ni catalanista, és tan legítim com l'independentisme i el federalisme, però el fet que sigui una persona amb vinculacions a la ultradreta franquista el president de la principal entitat antisobiranista, fa un flac favor a aquesta opció política.
Vídeo del compte de Josep Codina, atribuit a Bosch, on Bosch hi posa la veu.

Vídeo del Compte de Youtube d'apologia del nazisme i les SS


dimecres, 16 de setembre del 2015

SOLUCIONA (Armando Robles d'Alerta Digital) PROPOSA A JOSEP ANGLADA ENCAPÇALAR UN NOU PROJECTE ULTRA O IDENTITARI A LES ELECCIONS ESPANYOLES AMB ANGLADA DE CAP DE LLISTA POTSER A MADRID O A CEUTA O MELILLA

Després dels desastres electorals de la ultradreta espanyola a les passades eleccions municipals, que ha motivat un acord de fusió entre Plataforma X Catalunya, Partido X La Libertad y España 2000 i el trencament o desaparció de La España en Marcha, el partit Soluciona, que presideix el periodista propietari d'Alerta Digital, Armando Robles, ha proposat a Josep Anglada que encapçali una possible candidatura a les eleccions espanyoles, cosa que faria que potser el polític vigatà encapçalés la llista a Madrid bé com a candidat a la Presidència del Govern, bé com a cap de llista a Ceuta o Melilla, ciutats on tots els partits, també el PP, tenen dirigents i regidors musulmans.
La proposta se li ha fet a Anglada aquest matí en una reunió a Barcelona, i Anglada ha acceptat en principi sumar-se i coliderar el projecte, si es donen una sèrie de condicions, sobretot de tipus logístic i material, per tal que la candidatura pugui fer una campanya àmplia. De tota manera Anglada i Soluciona haurien d'aconseguir els avals de regidors o les signatures d'electors que s'exigeix des de fa uns anys per concorre a les eleccions generals i autonòmiques a les formacions extraparalamentàries.
Abans, però, Anglada espera resoldre el plet que té amb la direcció de PxC sobre la legalitat de la seva destitució i expulsió, si bé ell, encara que fos restituït en el càrrec, dóna per amortitzada la sigla de Plataforma X Catalunya. Anglada té també altres plets amb la direcció de PxC, uns que li han posat per apropiació de diners, i la imputació que pesa sobre el Secretari General de PxC, Robert Hernando i altres membres de l'Executiva, per la presumpta temptativa d'homicidi i atemptat a la seva persona. Anglada també està pendent del judici que se celebrarà a Vic el 24 de novembre pel l'agressió a dos joves a Vic l'abril de 2012.     


Soluciona va néixer fa nou mesos de la mà del periodista Armando Robles i Alerta Digital, i va estar a punt de presentar-se a les eleccions europees, si bé a última hora va anunciar que no ho feia a causa d'un accident de cotxe de la persona que portava la documentació i els avals cap a la Junta Electoral. aquesta versió va ser posada en dubte per altres grups ultres. Sí que es va presentar a les eleccions municipals de Màlaga amb Armando Robles de cap de llista i va obtenir 1.151 vots, el 0,50%.
Sembla ser que després de la patacada del Partido X La Libertad PxL de José María Ruiz Puerta i de Plataforma X Catalunya a les municipals, Robles vol aprofitar el buit que s'ha generat en l'espai polític ultra per ocupar-lo. Però repeteixo que caldrà veure com aconsegeuixen els avals i més recordant el què es va dir quan, hores abans de tancar-se el termini per la candidatura a les europees, Soluciona van anunciar que no es presentava a causa de l'accident de trànsit de qui portava la documentació.
Anglada en aquest moment és regidor per Plataforma Vigatana i tenia previst legalitzar una sigla d'àmbit català en el moment que es clarifiqués el plet que té contra la direcció de PxC per la seva expulsió i destitució. Té actualment el suport de molts exmilitants i exregidors de PxC i si aquest acord amb Soluciona es materialitza s'aturaria el projecte de crear un nou partit d'àmbit català.

Armando Robles a la `presentació de Soluciona  a Barcelona el passat 2 de març           
El llibreter ultra, Pedro Varela, a la presentació de Soluciona  a Barcelona
  Acte de presentació de Soluciona a Barcelona amb Democracia Nacional
 
Anglada ara és regidor de Plataforma Vigatana

dissabte, 12 de setembre del 2015

CONCENTRACIÓN DE DEMOCRACIA NACIONAL Y FALANGE EL 11DE SEPTIEMBRE ANTE BLANQUERNA EN MADRID SIN ALIANZA NACIONAL (AN), ¿CONTINUA EXISTIENDO "LA ESPAÑA EN MARCHA"? NUEVA SEDE DE A.N EN MADRID

Ayer 11 de septiembre, medio centenar de personas, militantes de La Falange-FE (sector que preside Manuel Andrino) y de Democracia Nacional (DN) se concentraron ante la librería Blanquerna, sede de la Generalitat en Madrid, para pedir la absolución de los 16 encausados por su irrupción violenta en dicha sede el 11 de septiembre de 2013.
En acto de ayer intervinieron el Jefe Nacional de FE, Manuel Andrino, el periodista Javier García Isac, el dirigente de DN, Pedro Chaparro, su presidente Manuel Canduela, y Jesús Muñoz del Sindicato de Trabajadores Nacional Sindicalista. Estuvo presente el general Blas Piñar, pero no participó en al acto Alianza Nacional, grupo que también tiene diversos militantes imputados por los hecho de hace dos años. 
La repercusión mediática de aquella acción el día de la Diada de 2013 en la sede madrileña de la Generalitat, significó un salto cualitativo de esta plataforma o coordinadora, La España en Marcha, que pretendía aglutinar los sectores no constitucionalistas, neofranquistas, falangistas y neonazis de la llamada "área socialpatriota" o de la extrema derecha española. 
Una plataforma o coordinadora que tal vez ya no existe como tal, tras el abandono de varios de los grupos que la crearon.  Y no es casualidad que la convocatoria de la protesta de ayer ya no se hizo bajo la sigla de La España en Marcha, sinó por separado desde las redes sociales de Democracia Nacional y La Falange FE, cada uno con su propio cartel de convocatoria y su sigla. Situación que ocurre tras la salida definitiva de Alianza Nacional de La España en Marcha (LEM) ocurrida el pasado agosto.


La España en Marcha (LEM)  se creó en diciembre de 2012, cuando comenzaron a movilizarse conjuntamente con estas siglas La Falange FE, Alianza Nacional (AN), Nudo Patriota Español, Democracia Nacional y el Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española. En alguna manifestación se sumó Acción Naciónal Revolucionaria (ANR), si bien no se integró en la misma y de hecho, poco después, de distanció ideológica y estratégicamente. 
De los cinco grupos que la formaban, los que aportaban militantes eran La Falange FE, Democracia Nacional y Alianza Nacional, siendo el papel del Movimiento Católico Español más que simbólico, mientras Nudo Patriota, con pocos militantes, liderado por Eduardo Arias, hacía de hecho un papel cohesionador y aportaba el digital Patriotas.es.
Pese a crearse en 2102, esta coordinadora o plataforma no se dio a conocer fuera del ámbito ultra hasta la irrupción violenta en la sede de la Generalitat en Madrid el 11 de septiembre de 2013. Un mes después de aquella acción, el 12 de octubre se concentraron en Barcelona en Montjuïc. Y allí el presidente de Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, hizo una defensa de la lucha violenta contra el separatismo catalán a la vez que mostró admiración por la violencia revolucionaria de ETA, pese a estar en las antípodas de sus ideales.
Dicha defensa explícita de la lucha armada fue criticada días despúes por Manuel Canduela de Democracia Nacional, replicando por escrito Pedro Pablo Peña con duras descalificaciones hacia Canduela. Así Peña manifestó refiriéndose a Canduela que "A mi lo que digan unos individuos que creían ser nazis disfrazados de demócratas –por razones estratégicas- y que lo que son de verdad es burgueses disfrazados de nazis, me entra  por un oído y me sale por el otro (...) "ETA es un modelo de lucha revolucionaria, que debemos tenerse en cuenta"
Tras dichas declaraciones se llegó a dar por muerta La España en Marcha, pero pese a las malas relaciones entre Peña y Andrino se recompuso la unidad de acción en actos como el 20 N en la Plaza de Oriente. Luego llegaron las elecciones europeas a las que La España en Marcha concurrió sin Democracia Nacional que decidió hacerlo en solitario, y a diferencia de lo que ocurrió en otros países europeos, las distintas candidaturas ultras, identitarias y/o xenófobos españolas fracasaron absolutamente.
Pero el hecho que se anunciara la consulta sobre la independencia de Catalunya para el 9 de noviembre de 2014, dio pie a una reactivación de La España en Marcha que convocó una manifestación en Barcelona para el mismo 11 de septiembre, que fue autorizada, si bien sólo asistieron a la misma 45 personas, en la que intervino Pedro Pablo Peña y Manuel Andrino.  Peña me reconoció al acabar la manifestación que creía  asistrían más personas.

Vino luego el 12 de octubre en Barcelona (2014) en el que Democracia Nacional participó junto a La España en Marcha, sin formar parte de la misma. En aquel acto Pedro Pablo Peña se reafirmó en realizar acción directa el 9 de noviembre en Barcelona, posiblemente en algún colegio electoral. 
Pero llegó el 9 de noviembre, se convocó por La España en Marcha una concentración en Barcelona ante la sede de la Delegación del Gobierno, en la que participaron unas setenta personas, mayoritariamente de La Falange y Alianza Nacional, muchos de ellos venidos desde Madrid. De la supuesta acción directa no hubo nada.
Llegaron las  elecciones municipales de mayo y La España en Marcha se coaligó con Democracia Nacional bajo la sigla de La Coalición Nacional, fracasando en la urnas, como también fracasaron el resto de grupos ultras o identitarios.
La convocatoria del acto de ayer en Madrid, ya sin la sigla de La España en Marcha y sin la presencia de uno de sus pilares, Alianza Nacional, es una muestra más de la situación de división, según unos, de descoposición segun otros, del mapa de la ultra derecha española.

Imágenes de la concentración de ayer ante la sede de la Generalitat en Madrid

 Fotos de Patriotas.org

ALIANZA NACIONAL ALQUILA O OCUPA UN EDIFICIO EN MADRID
Por otro lado Alianza Nacional ha hecho público en su web su nueva sede en Madrid, que según unos es ocupado, un edificio de varias plantas de 500 metros cuadrados, cerca de la plaza de toros de Las Ventas,  en el que desea instalar además de su sede política, un gimansio y un hogar social. (Estoy pendiente de confirmación si es alquilado o ocupado).

dimecres, 9 de setembre del 2015

CONCENTRACIONS A MOLTS MUNICIPIS EN FAVOR DE L'ACOLLIDA DE REFUGIATS. A Vic es fa la concentració abans del Ple en el que tots menys Anglada voten una moció a favor. A Moià es concentren més de cent persones i es prepara per ser poble d'acollida

Imatges de la concentració a Vic

Aquesta tarda s'han fet concentracions amb parlament i un minut de silenci davant de molts ajuntaments en favor de l'acollida de refugiats en el marc de la Xarxa de Ciutats i Pobles Refugi. A Vic s'ha fet a les 17,30 abans del Ple, i hi han participat més d'un centenar de persones. 
El primer en intervenir ha estat Steve Cedar d'Unitat contra el Feixisme, que ha llegit un manifest contra el racisme, la islamofòbia i en favor d'acollir als que fugen de la guerra i la persecució. Tot seguit diverses persones han llegit textos com "Corrandes de l'Exili" de Pere IV, i "Els exiliats" de Biel Majoral i hi han pres la paraula també els regidors Arnau Martí d'Iniciativa-Vic per a Tots, Joan Coma Roure de la CUP-Capgirem, i Àlvar Solà de CDC.   
En acabar s'han aixecat cartells amb fotografies de l'exili republicà com una analogia del que està passant ara.
En el ple municipal que ha començat poc després s'ha aprovat una moció en favor d'acollir-ne a Vic que ha estat aprovada per tots els grups, excepte Josep Anglada de Plataforma Vigatana que ha manifestat que només votaria a favor si els regidors es comprometien a destinar-hi el 25% del seu sou i acollir una família a casa seva. També es va aprovar una moció en favor de retirar els vestigis franquistes amb el vot de tots menys Anglada.
 
Steve Cedar, d'Unitat Contra el Feixisme, llegint el manifest     

S'han mostrat fotografies de l'exili republicà per la seva analogia amb el que fugen de Síria

Els regidors vigatans, Arnau Marti (Iniciativa-Vic per a Tots), Joan Coma Roura (CUP-Capgirem) i Àlvar Solà (CDC) han fet una intervenció en favor de l'acollida de refugiats. 


CENT DEU  PERSONES A MOIÀ QUE SE SUMÀ A LA XARXA D'ACOLLIDA

A les 8 del vespre més d'un centenar de persones s'han concentrat davant l'ajuntament de Moià on s'ha llegit un manifesta de Pallassos sense Fronteres en favor de l'acollida dels qui ara fugen de les guerres i la persecució. Tot seguit ha intervingut l'alcalde Dionís Guiteras, que ha dit que cal ajudar tant als qui fugen de la guerra com als migrants que fugen de la pobresa als seus països, ha fet també l'analogia amb els exiliats republicans del 1939, i ha recordat que Catalunya ha estat sempre terra d'acollida.
A continuació ha intervingut la regidora de Serveis Social, Anna Roca, que s'ha referit a la feina que cal fer per possible aquesta acollida, i tot seguit, s'han fet un minut silenci.
En acabar s'ha preguntat als assistents si aquesta convocatòria la repetíem cada dimecres i s'ha acordat que sí.
Prèviament a l'acte s'ha reunit La Taula, o organisme coordinador de les entitats de Moià per planificar i organitzar l'arribada i acollida de refugiats a Moià.   
(llegir comunicat de l'Ajuntament de Moià  que poso a sota)
La regidora Anna Roca explica les gestions i planificació d'aquesta futura acollida, al costat de l'alcalde Dionís Guiteras
 
 

L'alcalde de Monistrol de Calders. Ramon Vancells (tercer des de dreta) ha assistit a la concentració

COMUNICAT DE L'AJUNTAMENT DE MOIÀ (actualitzat dijous 10 de setembre 2015)
Ahir ens vam reunir a l'Ajuntament els representants de les entitats que formen part de LA TAULA (taula d'entitats del tercer sector units per realitzar projectes conjuntament contra l'exclusió social) per tal de fer Moià poble acollidor de refugiats davant del conflicte actual amb el poble sirià.
Es va acordar que aquesta iniciativa serà possible amb la complicitat i treball conjunt de tots i totes: administració, entitats i ciutadania. La reunió es va tancar amb els següents acords:
1) Cal que tothom sàpiga què comporta fer acollides integradores i dignes a les famílies refugiades i per això, vam acordar realitzar un acte obert a tots els moianesos i moianeses per informar, resoldre dubtes i sondejar la possibilitat d'aquesta iniciativa.
2) Es va començar a fer agenda per treballar i dissenyar un bon pla d'acollida sota el paraigües de la Creu Roja, entitat que lidera la iniciativa a nivell internacional.
3) Després del minut de Silenci organitzat per Pallassos Sense Fronteres, es va decidir fer un minut de silenci setmanal fins que la situació millori. La setmana que ve ens tornem a reunir dimecres a les 20h a l'Ajuntament.
Esperem que aquesta iniciativa de Moià es pugui compartir amb tots els municipis del Moianès!





CONCENTRACIONS ARREU DE CATALUNYA DAVANT L'AJUNTAMENT AQUESTA TARDA EN FAVOR DE L'ACOLLIDA DE REFUGIATS

Per aquesta tarda a les 20h s'han convocat a molts ajuntaments de Catalunya concentracions en favor de l'acollida de refugiats.
A Vic es farà a les 17,30 just abans de començar el Ple Municipal. A Barcelona  a Sant Jaume a les 20 hores, a l'igual que a Manresa, Moià i Castellterçol.
 A la majoria de municipis es farà a les 8 del vespre, tret de Vic que es fa a les 5,30


dimarts, 8 de setembre del 2015

DONAR ASIL O RECUPERAR FRONTERES?, text complert de l'article al Periódico d'ahir.

Els efectes de l'avanç de l'Estat Islàmic han desbordat la normativa europea sobre refugiats
 Xavier Rius, periodista
El Periódico, dilluns 7 de setembre de 2015
Malgrat que la imatge del petit Aylan Kurdi ha sigut el revulsiu perquè Angela Merkel, François Hollande i el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, exigeixin que els països de la Unió Europea (UE) acullin 120.000 refugiats, alhora que es fixa un mecanisme permanent de repartiment, sembla difícil que els 28 països de la UE, amb els seus respectius governs i parlaments, estiguin a l’altura de la magnitud de la crisi. Perquè aquests 120.000 (l’ONU en reclama 200.000) són tan sols una petita part dels quatre milions de refugiats sirians que malviuen en camps de Turquia, el Líban o Jordània i que, davant l’eternització del conflicte, desitgen iniciar un projecte de vida a Europa o Amèrica. I com ells, també arriben  refugiats de l’Iraq, Somàlia, l’Afganistan i Líbia, a més dels palestins que feia dues generacions que vivien al Líban o Jordània i es veuen empesos per l’arribada d’aquests milions de sirians.

Per implementar un mecanisme permanent de repartiment és necessari l’acord dels Vint-i-vuit per modificar el Conveni de Dublín sobre asil, que exigeix que la sol·licitud es realitzi en el primer país de la Unió al qual s’accedeix i que el refugiat s’hi quedi. El govern conservador hongarès de Viktor Orbán, ens agradi o no, compleix amb el conveni i amb el tractat de Schengen quan intenta impedir l’entrada de refugiats, registrar-los i evitar que vagin cap a Àustria o Alemanya. La crisi actual és diferent de les anteriors donat que, mentre que en el cas de Bòsnia o Kosovo hi havia la certesa que el conflicte s’acabaria, ara no sembla que s’hagi d’arribar a la pau en els països dels quals fugen, i a més la població afectada és molt gran. El dret d’asil es va regular després de la segona guerra pensant en dictadures tercermundistes i conflictes llunyans i amb pocs demandants. Però tot ha canviat amb l’Estat Islàmic a uns centenars de quilòmetres d’Europa.

Per això, o les institucions europees i els 28 Estats tenen la valentia d’assumir aquesta realitat i s’explica sense por, o el que es farà serà només un petit pegat, que es veurà desbordat per centenars de milers de nous refugiats que arribaran els pròxims mesos, amb més tragèdies al mar o en camions frigorífics i nous episodis vergonyants com els que es viuen aquests dies a Hongria. Patètic ha sigut el paper del president espanyol, Mariano Rajoy, que fa dos mesos argumentant la taxa d’atur espanyola es va negar a acceptar la quota inicial de 5.849 refugiats que sol·licitava Brussel·les, i patètiques van ser les declaracions que va fer a Berlín al costat de Merkel fa set dies, quan es va mostrar generós afirmant que estava disposat a acollir-ne un màxim de 2.749, encara que després de l’impacte per la imatge del petit Aylan s’hagi mostrat disposat a incrementar aquesta xifra.

Rajoy, com molts altres governants europeus, s’escuda en estadístiques macroeconòmiques. Però, ¿és que potser la situació econòmica de Turquia, Jordània o el Líban, que acullen quatre milions de refugiats, és pròspera?  És una qüestió de valors i drets humans que no es van proclamar per incloure’ls amb orgull en els primers capítols de les constitucions dels països europeus, sinó per aplicar-los. I si es creu en el dret a la vida i que això significa donar refugi i asil a persones la vida de les quals està en perill, aquest dret s’ha de garantir donant-los asil, a la vegada que s’ajuda econòmicament i materialment els països pròxims que acullen més refugiats.

Ara ens trobem amb una pregunta que ningú a Brussel·les s’atreveix a respondre. ¿Què passarà amb aquells Estats de la Unió els governs dels quals, en nom de la seva sobirania nacional, la seva situació econòmica o per temor a ser derrotats electoralment, es neguin a complir l’acord d’acollir la seva quota dels 120.000 o a sumar-se a aquest mecanisme permanent de repartiment? ¿Sortiran de l’acord de Schengen aquells que vulguin evitar l’entrada o la circulació de refugiats per les seves fronteres? La lliure circulació de Schengen, que ja desitgen revocar forces com el Front Nacional francès, pot desaparèixer si es tornen a aixecar algunes de les fronteres interiors de la Unió. Pensàvem fa uns mesos que l’euro podia ser el taló d’Aquil·les del projecte d’unitat europea, i potser ho acabarà sent el dret d’asil i el rebuig a la lliure circulació de Schengen.

Europa s’enfronta ara al seu desafiament més gran, i el pitjor de tot no és el risc d’un retrocés en el procés d’unitat. El pitjor és que, amb impediments perquè arribin com a refugiats, no s’evitarà la seva entrada, però creixerà el seu patiment i la pèrdua de vides, i això només beneficiarà aquelles màfies disposades a transportar com a bestiar o a deixar morir aquells que Europa no sap si deixar entrar com a persones.

Periodista.
¿DAR ASILO O RECUPERAR FRONTERAS?
Xavier Rius, El Periódico, lunes 7 de septiembre de 2015

Pese a que la imagen del pequeño Aylan Kurdi ha sido el revulsivo para que Angela Merkel, François Hollande y el presidente de la Comisión Europea, Jean Claude Juncker, exijan que los países de la Unión Europea (UE) acojan a 120.000 refugiados a la vez que se fija un mecanismo permanente de reparto, parece difícil que los 28 países de la UE, con sus respectivos gobiernos y parlamentos estén a la altura de la magnitud de la crisis. Porque esos 120.000 (la ONU reclama 200.000) son solo una pequeña parte de esos cuatro millones de refugiados sirios que malviven en campos de Turquía, Líbano o Jordania que, ante la eternización del conflicto desean iniciar un proyecto de vida en Europa o América. Y como ellos también llegan refugiados de Irak, Somalia, Afganistán, Libia, además de palestinos que llevaban dos generaciones viviendo en Líbano o Jordania y se ven empujados por la llegada de estos millones de sirios.

Para implementar un mecanismo permanente de reparto es necesario el acuerdo de los Veintiocho para modificar el Convenio de Dublín sobre asilo, que exige que la solicitud se realice en el primer país de la Unión al que se accede y que el refugiado se quede allí. El gobierno conservador húngaro de Viktor Orban, nos guste o no, cumple con el convenio y con el tratado de Schengen cuando intenta impedir la entrada de refugiados, registrarlos y evitar que vayan hacia Austria o Alemania. La crisis actual es distinta a las anteriores dado que, mientras en el caso de Bosnia o Kosovo había la certeza de que el conflicto acabaría terminando, ahora no parece que se vaya a alcanzar la paz en los países de los que huyen, siendo además la población afectada mucho mayor. El derecho de asilo se reguló tras la segunda guerra pensando en dictaduras tercermundistas y conflictos lejanos y con pocos demandantes. Pero todo ha cambiado con el Estado Islámico a unos cientos de kilómetros de Europa.


Por ello, o las instituciones europeas y los 28 estados tienen la valentía de asumir esta realidad y se explica sin miedo, o lo que se hará será solo un pequeño parche, que se verá desbordado por cientos de miles de nuevos refugiados que llegarán los próximos meses, con más tragedias en el mar o en camiones frigoríficos y nuevos episodios vergonzantes como los que se viven estos días en Hungría. Patético ha sido el papel del presidente español, Mariano Rajoy, que hace dos meses argumentando la tasa de paro española se negó a aceptar la cuota inicial de 5.849 que solicitaba Bruselas, y patéticas fueron la declaraciones que hizo en Berlín junto a Merkel hace siete días, cuando se mostró generoso afirmando que estaba dispuesto a acoger un máximo de 2.749, pese a que tras el impacto por la imagen del pequeño Aylan se haya mostrado dispuesto a incrementar dicha cifra.

 Rajoy, como otros muchos gobernantes europeos, se escuda en estadísticas macroecónomicas. Pero, ¿es que acaso la situación económica de Turquía, Jordania o Líbano que acogen a cuatro millones de refugiados es boyante? Es una cuestión de valores y derechos humanos que no se proclamaron para incluirlos con orgullo en los primeros capítulos de las constituciones de los países europeos, sino para aplicarlos. Y si se cree en el derecho a la vida y que ello significa dar refugio y asilo a personas cuya vida está en peligro, este derecho debe garantizarse dándoles asilo, a la vez que se ayuda económica y materialmente a los países cercanos que acogen más refugiados.

 Ahora nos encontramos con una pregunta que nadie en Bruselas se atreve a responder. ¿Qué pasará con aquellos estados de la Unión cuyos gobiernos en nombre de su soberanía nacional, su situación económica o por temor a ser derrotados electoralmente, se nieguen a cumplir el acuerdo de acoger a su cuota de los 160.000 o a sumarse a este mecanismo permanente de reparto? ¿Saldrán del acuerdo de Schengen aquellos que quieran evitar la entrada o circulación de refugiados en sus fronteras? La libre circulación de Schengen, que ya desean revocar fuerzas como el Frente Nacional francés, puede desaparecer si se vuelven a levantar algunas de las fronteras interiores de la Unión. Pensábamos hace unos meses que el euro podía ser el talón de Aquiles del proyecto de unidad europea y quizá lo acabará siendo el dereho de asilo y el rechazo a la libre circulación de Schengen.

Europa se enfrenta ahora a su mayor desafío, y lo peor de todo no es el riesgo de un retroceso en el proceso de unidad. Lo peor es que con impedimentos a que lleguen como refugiados no se evitará su entrada, pero crecerá su sufrimiento y la pérdida de vidas, beneficiando solo a esas mafias dispuestas a transportar como ganado o a dejar morir a quienes Europa no sabe si dejar entrar como personas.
Leer en castellano en El Periódico