dissabte, 29 d’agost de 2015

"SOM PROTAGONISTES DE L'AVENTURA MÉS GRAN DEL MÓN, ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA", DIU JUNQUERAS A L'ACTE D'AQUEST VESPRE A MOIÀ DE JUNTS PEL SÍ AMB LA VICEPRESIDENTA NEUS MUNTÉ.La Consellera i Vicepresidenta ha afirmat que les pensions estan garantides amb la independència


El líder d'ERC, Oriol Junqueras, i número 5 de la candidatura Junts pel Sí, ha afirmat aquesta tarda a Moià, que en aquests moments "fem la campanya més gran que es pot fer, fem l'aventura de les nostres vides, la lluita per la independència". El míting preelectoral, que s'ha fet a la Plaça Major, al que has assistit prop de 600 persones, també hi han intervingut l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, i la Vicepresidenta i portaveu del Govern de la Generalitat, Neus Munté.
El primer en parlar ha estat Guiteras que ha volgut fer palès que gràcies a que ara que el Moianès és comarca, s'ha fet aquest acte amb la presència de les "primeres espases" de la política catalana com Junqueras i Munté. I ha fet esment a la tasca que ell ha desenvolupat aquests tres anys al Parlament, sobretot abordant la problemàtica de sectors com el camp i l'agricultura, i que ara aquests sectors també se'ls defensa lluitant per la independència.
 Tot seguit ha esta el torn de la Vicepresidenta, Portaveu i Consellera de Benestar i Família, Neus Munté, que ha dit que aquest candidatura és una eina per aconseguir la independència de Catalunya, "una independència que afavorirà a totes les persones, els seus drets i el seu benestar". I ha recalcat que en amb aquest procés "les pensions estan garantides", desmentint així les afirmacions que fan els contraris a la independència.
 
 Neus Munté
 
Per la seva banda Oriol Junqueras ha començat referint-se a Moià, on va néixer Rafael Casanova, Conseller en Cap durant la resistència de Barcelona del 1714, una resistència que era comandada pel militar Antonio Villarroel, nascut a Talavera de la Reina, fora de Catalunya, com també són nascuts fora de Catalunya, ells o els seus pares, la majoria de la població d'on ell és alcalde, Sant Vicenç dels Horts i que tenen com a llengua materna el castellà. I ha dit això per deixar clar "que el projecte independentista ho és per fer un país millor per tothom indistintament del seu origen". 
I en relació a les eleccions del 27 de setembre s'ha mostrat segur de la victòria de l'independentisme a les unes, però per ell la feina de veritat "serà guanyar la independència, fer la República Catalana". I en aquest sentit ha afirmat que ara els catalans "som protagonistes de l'aventura més gran del món, l'aventura més important que pot tenir una persona i un poble, aconseguir la independència". I tot seguit ha animat a sumar-se a la campanya de "Fes-te candidat" i participar en les properes mobilitzacions.
En acabar tant Junqueras com la Vicepresidenta Munté, s'han quedat una llarga estona a xerrar amb els assitents. S'ha de dir que a les cadires de la primeres files seien a una banda alcaldes i regidors d'ERC, com els de Moià, L'Estany o Collsuspina, i l'altra els alcaldes de CDC de Sant Quirze i Calders, així com les regidores de Moià i altres municipis, acompanyats pel diputat de CDC, David Bonvehí. Però, en canvi, no hi eren alcaldes d'altres formacions com els de Monsitrol o Castellterçol.
A l'esquerra de la foto, regidors, alcaldes de CDC de Calders i St Quirze i el diputat Bonvehí. A la de la dreta, els alcaldes d'ERC de Collsuspina i L'Estany, així com regidors i ex regidors d'ERC i ARA Moià.


Junqueres ha fet una exposició molt didàctica, com sempre!
   
 Informació de l'acte amb fotos meves a Manresainfo i El 9Nou

dijous, 27 d’agost de 2015

ALIANZA NACIONAL ABANDONA LA ESPAÑA EN MARCHA (LEM) y LA COALICIÓN NACIONAL. Un nuevo episodio del desmembramiento de la ultraderecha tras su fracaso en las elecciones europeas y municipales

Tal como se rumoreaba desde hacía unos días, tras el envío la semana pasada de un mail por parte de su presidente Pedro Pablo Peña a militantes y simpatizantes, Alianza Nacional (AN), ha abandonado La España en Marcha (LEM) y La Coalición Nacional (LCM). 
La España en Marcha estaba formada inicialmente por AN, La Falange FE, Movimiento Católico Español y Nudo Patriota Español, pero tras diversos episodios de tensión entre los líderes de Democracia Nacional DN, Manuel Canduela, y Pedro Pablo Peña de AN, Democracia Nacional se separó de la misma, concurriendo por separado a las elecciones europeas, en las que tanto estos grupos, más cercanos a los neonazis del JOBBIK húngaro o Amanecer Dorado griego, como los que querían ocupar un espacio más moderado similar al Frente Nacional francés, sufrieron un estrepitoso fracaso electoral.
Posteriormente DN y LEM recuperaron la unidad de acción, concurriendo unidos en las elecciones municipales de mayo bajo la sigla de La Coalición Nacional (LCN). En dichos comicios los resultados electorales fueron de nuevo muy malos tanto para dichos grupos, como para el resto de la ultraderecha o área identitaria española.
A causa de estos pésimos resultados se ha producido una desmobilización general y pérdida de militantes, y algunos grupos como Plataforma X Catalunya (que pasó de 67 a 8 concejales), Partido X La Libertad, que sólo obtuvo dos, y España 2000 que se hundió en Valencia pero creció en el Corredor de Henares, han iniciado un proceso de reunificación o asociación liderado por el concejal de Alcalá de Henares de España 2000, Rafa Ripoll.  La penúltima muestra de esta crisis que vive la ultraderecha o área identitaria ha sido el cierre de Minuto Digital, una de las webs de referencia de la ultraderecha.   
En el comunicado hecho público esta noche, en el que AN confirma su abandono de LEM y LCN,se justifica tal medida por la negativa del resto de grupos de crear un Frente Patriota que primara por encima de las organizaciones ya existentes, y que se delimitara el espacio de este Frente a las tres corrientes de este espacio: neofranquismo, nacional-sindicalismo y neofascismo-nacionalsocialismo.
Está por vera ahora cual será el futuro de La España en Marcha, dado de que de los cuatro grupos que continuaban en la misma, sólo La Falange FE y Alianza Nacional, tenían capacidad para movilizar a militantes, y si La Coalición Nacional continuará como tal al quedar en la misma, en la práctica únicamente, La Falange y Democracia Nacional 
 Pedro Pablo Peña, en el centro de la imagen
 
COMUNICADO DE ALIANZA NACIONAL:
El sábado 15 de agosto tuvo lugar en Baluarte una Reunión General de militantes y afiliados de Alianza Nacional, en la que se decidió nuestra salida de La Coalición Nacional (LCN). 

La convocatoria de esta Reunión obedecía al creciente malestar entre los militantes y afiliados de AN por el rumbo errático que, desde hace un tiempo, habían tomado tanto La España en Marcha (LEM) como LCN.

Tras las Elecciones al Parlamento Europeo, de 25 de mayo de 2014, se había hablado en el seno de LEM –integrada en ese tiempo por La Falange, el Nudo Patriota español, el Movimiento Católico Español y Alianza Nacional- de avanzar en el proceso de unidad patriota mediante la Federación de estos Partidos, como paso previo a un Frente Patriota que fuera la Casa común de los Nacionalistas radicales. Incluso se había propuesto un nombre: Frente Español. Comoquiera que se pretendía la reincorporación de Democracia Nacional –que no estaba en LEM desde poco antes de las Europeas de 2014-, se demoró la constitución de dicho Frente, con el fin de que hubiera un acto fundacional conjunto de todas las Organizaciones: La Falange, MCE, AN y DN. Los responsables del NPe habían decidido no constituirse como partido político y actuar en el seno de LEM y, posteriormente, una vez constituido, en el del Frente Español.

Las conversaciones con DN se encauzaron hasta el punto de concurrir conjuntamente LEM-DN, bajo el nombre de LCN, en varios Municipios y en alguna Comunidad Autónoma en las últimas Elecciones Municipales y Autonómicas, de 24 de mayo de 2015.

Esta presentación conjunta era un primer paso para la formación del Frente Español. Sin embargo, en las reuniones celebradas tras las elecciones, se descartó la idea de un Frente, siendo sustituido por una Plataforma o, en su caso, por una Confederación, que asegurara la individualidad de las Organizaciones integrantes. Esto es, un paso atrás en el camino de la unidad patriota radical.

Alianza Nacional rechaza este paso atrás, que convierte en inútil todo el trabajo y los sacrificios hechos. La apuesta por LEM, decidida y sin ambages, le ha costado a AN la pérdida de muchos militantes, como para aceptar ahora ambigüedades o pasos atrás.

En la concepción de AN, el Frente Patriota prima sobre las Organizaciones que lo integran. Por tanto, lo fundamental no es salvaguardar éstas, sino fortalecer aquél. Para ello, propusimos que, en lugar de preocuparnos por las Organizaciones en cuanto individualidades, nos preocupáramos de delimitar un espacio ideológico común para las tres corrientes del Nacionalismo español actual: neofranquismo, nacional sindicalismo y neofascismo-nacionalsocialismo.

Ninguna de ambas cosas –constitución del Frente Patriota y delimitación de un espacio ideológico común- se ha hecho. En consecuencia, Alianza Nacional abandona La Coalición Nacional porque entendemos que la andadura de ésta será un viaje a ninguna parte.

LA FALTA DE PROYECTO Y EL HUNDIMIENTO ELECTORAL DE LA EXTREMA DERECHA O "ÁREA IDENTITARIA" PROVOCA EL CIERRE DE "MINUTO DIGITAL". Su editora Yolanda Couceiro Morín apoyó a VOX en las europeas de hace un año y fue candidata a la alcaldía de Portugalete por PxL en las municipales de mayo

(Actualizado 11 de nero de 2016: Minuto Digital cierra definitivamente pasando a dirigir Santiago Fontenla el nuevo proyecto de La Gaceta europea) 

(Actualizado a 22 de septiembre 2015: Tras llevar casi dos meses cerrado, MinutoDigutal ha conseguido nueva financiación ya ha reabierto la web)
Según me ha confirmado Santiago Fontela, director de  Minuto Digital, este periódico digital ubicado en el espacio identitario o de ultraderecha, ha cerrado definitivamente tras once años de existencia. Desde hacía unas semanas la web permanecía provisionalmente cerrada "por mantenimiento técnico". Y su Facebook se presenta desde hace unos días como "Sitio web de noticias de prensa", publicándose en el mismo notícias de otros medios. 
Fontela reconoce que el cierre se debe a problemas económicos y a la falta de proyecto de la llamada ultraderecha o grupos identitarios tras los resultados de las pasadas elecciones municipales. 
La editora y propietaria de Minuto Digital es Yolanda Couceiro Morín, esposa de Fontela, que fue candidata a la alcaldía de Portugalete por el Partido X La Libertad-con la Manos Limpias (PxL) -fuerza asociada a Plataforma X Catalunya-, y en las elecciones europeas de mayo de 2014 apoyó a VOX. 
PxL aglutinó a muchos militantes e intelectuales de la ultraderecha digamos más civilizadada, como Guillermo Rocafort. Pero tras el hundimiento de PxC y el estrepitoso fracaso de PxL en las municipales, la mayoría de los que apoyaron o fueron candidatos de PxL, como Rocafort o la misma editora de Minuto Digital, abandonaron al día siguiente de las elecciones el proyecto que lidera el abogado (ex presidentende de CEDADE), José María Ruiz Puerta, el cual ha iniciado un proceso de confluencia con España2000.

Yolanda Couceiro Morín, más conocida como Yolanda Morín, ha sido una persona persona atípica de la ultraderecha española, cuyos líderes son todos hombres. Militó en el PP de Euskadi, posteriormente se acercó a Josep Anglada y PxC, a quien apoyaba desde Minuto Digital, rompiendo con éste tras la expulsión del Secretario General de PxC, Pablo Barranco en 2010. Cerró la lista de Vía Democrática (efímero partido de Barranco) en el Vendrell en las municipales de 2011; fue criticada por sectores de la ultraderecha al organizar un acto de homenaje al diplomático Ángel Sanz Briz, salvador de miles de judíos en Budapest junto a la ultracatólica Alternativa Espalola AES, con la bandera de Israel presidiendo el acto. Pero luego sería criticada por la misma AES y otros grupos por posar desnuda en el cartel de PxL de Portugalete o por fotos suyas o comentarios "excesivamente liberales" que colgaba en su twitter.
Este último año y medio, coincidiendo con su implicación en PxL, publicó dos libros sobre inmigración e islam que, desde mi punto de vista, criminalizaban a los inmigrantes y refugiados que llegan a Europa, sin mostrar los motivos o causas de esta emigración forzosa, y omitía el hecho que las primeras y principales víctimas del terrorismo islamista son los mismos musulmanes que discrepan de la visión del Estado Islámico.   
 


Con la desaparición de Minuto Digital, continuan en la red otros dos medios similares, como Alerta Digital, del periodista malagueño Armando Robles, que intentó liderar la candidatura de Soluciona en las pasadas europas, y es fuertemente criticado en la ultraderecha a causa de otros proyectos empresariales suyos vinculados al ambiente gay o a programas de videncia en televisión, y  Mediterráneo Digital del periodista Edgar Sánchez. Existen otras webs referentes de la ultraderecha como Patriotas.es, vinculada a La España en Marcha y Coalición Nacional (Alianza Nacional, La Falange FE, MCE y Nudo Patriota), que es únicamente el órgano de expresión de dichos grupos. Estos grupos viven también una crisis, dado que Alianza Nacional parece que abandona La Esapaña en Marcha y Coalición Nacional.

dimecres, 26 d’agost de 2015

CAP PARTIT D'ULTRADRETA ES PRESENTA A LES ELECCIONS DEL 27-S. La debilitat i divisions d'aquests partits i l'exigència d'avals fa que no hi concorrin. A les catalanes de 2012, tot i l'exigència d'avals es van presentar PxC i Via Democrática, mentre el MSR va incloure dirigents seus a la d'Hartos. Els partits parlamentaris intenten evitar el joc d'Albiol que vol posar al centre del debat la immigració.

Tal com ja s'esperava, cap candidatura d'ultradreta s'ha presentat a les eleccions del proper 27 de setembre, com es recull avui en el llistat provisional de candidatures que publica el  Diari Oficial de la Generalitat (clica)
Els motius pels que no hi concorren són tres. El primer i més important és la debilitat d'aquest grups després del seu fracàs a les eleccions municipals i la ruptura dels mateixos. Així PxC fortament debilitada després de l'expulsió de Josep Anglada, va passar dels 67 regidors de 2011 a només 8 el passat mes de maig, dels qual només un a la demarcació de Barcelona on en tenia 47. Josep Anglada, que va ser reelegit com a regidor de Vic per Plataforma Vigatana, ara intenta reconstruir l'espai amb ex regidors i militants de PxC decebuts amb l'actual direcció, i discrepants amb l'acord de confluir amb España 2000. I pel que fa al Movimiento Social Republicano (MSR) i la seva escissió Soberanía y Libertad, impulsada per alguns dels seus màxims dirigents, no tenen capacitat ni recursos. 
Desde La España en Marcha y Democracia Nacional, grups que tenen dirigents i militants imputats per la seva irrupció violenta a la seu de Generalitat a Madrid, i que han estat presents a Catalunya aquests últims dos anys, manifestant-se l'11 de setembre, el 12 d'octubre i el 9-N, tot i que alguns dels seus dirigents s'havien manifestat favorables a presentar-se, per ser a la trinxera contra la secessió de Catalunya, l'exigència d'avals els ho ha fet impossible. Més a més a nivell logístic i organitzatiu els resultava molt difícil per manca de gent a Catalunya i de recursos.   
El segon motiu és l'exigència d'avals, siguin firmes del 0,1% del cens electoral de cada demarcació, sigui d'un mínim de regidors o diputats. A les passades eleccions catalanes PxC tenia l'aval dels seus regidors, i el MSR va cedir els avals que va aconseguir a Hartos.org-FARTS.cat, presentant-se alguns militants seus en aquesta llista llista, dels que destacava l'ex cap de llista a les eleccions europees, Carmen Martín Padial que va anar a la candidatura d'Hartos.org-Farts.cat per Lleida. S'ha de dir que el MSR va jugar llavors una doble estratègia, donat que sí que va presentar candidatura que va ser publicada a les llistes provisionals com les d'avui, però va ser rebutjada a les llistes definitives per la manca d'avals, interposant després aquest partit un recurs que va perdre a l'exigència legal dels avals.
El tercer motiu és que, en centrar-se el debat en l'eix independència sí o no, no deixa espai a altres qüestions com la immigració, tot i que Xavier García Albiol està posant ara la qüestió sobre la taula aprofitant fets com la crisis dels refugiats que arriben a Europa o els incidents de Salou amb el top manta i les opinions sobre el mateix de l'alcaldessa de Barcelona.
A les eleccions catalanes de 2012 s'hi van presentar PxC, que va obtenir 60.107 vots, front els 75.134 de 2010; i Vía Democrática, partit de l'ex-Secretari General de PxC, Pablo Barranco, que en va obtenir només 5.984. El MSR, com he dit, es va presentar dins la llista anticapitalista i antisitema d'Hartos.org-Farts.cat que en va obtenir 11.702.
Ni la España en Marcha amb DN, ni el MSR i Soberanía y Libertad és presenten.
PxC, totalment debilitada i que ha acordat confluir amb España 2000, tampoc s'hi presenta
L'objectiu de Josep Anglada és crear una nova formació d'àmbit català de cara a les municipals de 2019

diumenge, 23 d’agost de 2015

LES TANQUES NO ELS ATURARAN, publico anàlisis al Punt Avui sobre con Europa afronta la crisis dels refugiats que arriben a Grècia per mar



De l'actitud dels estats europeus en relació amb la crisi originada a les costes d'Itàlia i Grècia, amb l'arribada diària de milers de persones que fugen dels conflictes de Síria, l'Iraq, Líbia, l'Afganistan o Somàlia, i que tot seguit intenten accedir al territori de la Unió Europea (UE), es pot deduir que Europa no ha entès encara la diferència de la situació actual amb anteriors episodis d'arribada d'immigrants o refugiats.
Es rescaten a alta mar els refugiats, però després es posen totes les traves perquè surtin de Grècia i la seva absorció social a Europa. Des de començament d'any han arribat a les costes unes 260.000 persones, però no hem estat capaços ni de pactar el repartiment de 40.000 entre els socis de la Unió. I països com ara Hongria i Macedònia intenten blindar les fronteres per tal que no puguin passar. Europa no ha entès res, veient que sembla que els vulgui tractar com va fer fa una dècada amb els que arribaven a les Canàries, que s'obrien les aixetes de pas a la Península i dels avions de repatriació al Senegal o Mali, combinant-ho amb ajuts econòmics o comercials a aquests països i creant mecanismes per tal que uns pocs poguessin venir cap aquí legalment.
Fa dècades que hi ha conflictes al Pròxim Orient, al Sahel i a Somàlia. Però el que ha abocat tanta gent a fugir és la manca de perspectives de pau o d'una relativa localització de la guerra. Molts dels que arriben són refugiats palestins que feia dècades que eren a Síria, l'Iraq o Líbia. I l'actor principal de la situació actual és Estat Islàmic (EI) o Daesh i franquícies seves com ara Al Shabab a Somàlia i Boko Haram a Nigèria. Uns grups que, com hem vist, no fan presoners, excepte dones i nenes per utilitzar-les com a esclaves sexuals. I posar traves als que fugen i arriben a Grècia, Malta o Itàlia, l'únic que aconsegueix és afavorir noves màfies que ara tenen persones disposades a pagar o endeutar-se per tal de ser transportades clandestinament en un camió al Regne Unit, Alemanya o Noruega. Quan Europa diu que els 400.000 refugiats que arribaran aquest 2015 són inassumibles, sembla que oblida que, per exemple, l'Estat espanyol va estar rebent una mitjana de 600.000 immigrants a l'any entre el 2000 i el 2008. I la majoria entraven sense permís de treball com a turistes per Barajas o la Jonquera i, com ha passat en totes les migracions, inicialment eren acollits a casa de familiars o compatriotes.
Posant tanques no s'aturarà el flux a la UE. Una Europa que, encara que sigui d'una altra manera, també viu la mateixa guerra de la qual fugen els refugiats. Estat Islàmic també està en guerra amb nosaltres i l'atemptat al tren París-Amsterdam, fet per un marroquí que tornava de lluitar a Síria, és el penúltim acte de guerra en territori europeu. Només amb la derrota d'Estat Islàmic al Pròxim Orient s'aturarà el flux.

dijous, 20 d’agost de 2015

AFIRMAR QUE LA CAMPANYA DEL "BDS" DE BOICOT A INSTITUCIONS, PERSONES I EMPRESES IMPLICADES EN L'OCUPACIÓ DE CISJORDÀNIA I EXPULSIÓ DELS PALESTINS ÉS ANTISEMITA, SERIA COM DIR QUE LA CAMPANYA INTERNACIONAL CONTRA EL RÈGIM D'APARHEID A SUDÀFRICA ERA RACISME ANTIBLANC. Reflexions sobre la polèmica pel boicot al defensor de les campanyes de l'exèrcit jueu, Matisyahu

 
 La campanya del BDS contra la participació del cantant Matisyahu, defensor de l'expansionisme d'Israel, els assentaments a Cisjordània i les ofensives militars de l'exèrcit hebreu a Gaza i Cisjordània al Rototom Sunsplash de Benicàssim, ha generat una sèrie d'acusacions d'antisemitisme cap els promotors del boicot.
El BDS (Boicot, Desiversions i Sancions) als interessos israelians i a les empreses i institucions que col·laboren amb l'ocupació de Cisjordània, és una campanya d'àmbit mundial impulsada per centenars d'organitzacions que, després de les reiterades negatives d'Israel a negociar la creació d'un estat palestí territorialment viable, i front la continuïtat de la colonització de Cisjordània i Jerusalem Oriental, amb l'expulsió dels seus habitants palestins, propugnen un boicot econòmic, cultural i esportiu vers aquelles institucions, empreses i persones que promouen la colonització de Cisjordània i l'ofec de la població a Gaza. 
No és una campanya anti-semita, ni defensora d'un nou Holocaust vers els jueus, donat que també la recolzen jueus que reconeixen l'estat d'Israel, però són contraris a la seva política, i jueus antisionistes, és a dir que creuen que la solució al conflicte és la creació d'un sol estat per tothom a la Palestina històrica. 
El BDS és una campanya similar la que es va fer front el règim racista de Sudàfrica, i llavors -tret dels racistes sudafricans i els seus defensors internacionals-, ningú la va qualificar de promoure el racisme anti blanc o de propugnar l'extermini de la població blanca.
 El Rototom Sunsplash de Benicàssim és un  fetsival que promou uns valors de pau i solidaritat entre pobles, totalment oposats als que ha defensat Matisyahu. Ell ha actuat reiterades vegades en  actes de l'exercit israelià i del lobby jueu americà AIPAC, que defensa la política d'aparheid a Palestina, l'extensió de l'ocupació a Cisjordània, la destrucció de pobles i expulsió de la població. Té cançons com Height, en la que  canta: “Vinc amb la meva espasa. Jo us mataré a tots, assassins bojos. Estem llençant bombes sobre les vostres mares, fins que uns rendiu". Si els organitzadors del festival coneguessin la trajectòria de Matisyahu, sabrien que va justificar publicament l'atac en aigües internacional a la flotilla Rumb a Gaza, que el 2010 portava ajut humanitari a a Gaza, i va acabar amb deu activistes morts pel foc israelià.

Prego que després de llegir això no es caigui en l'infantilisme dement de qualificar-me d'antisemita o de di que vull un nou holocaust dels jueus. Un servidor ha escrit dotzenes d'articles en favor de la persecució penal dels qui neguen, minimitzen o justifiquen l'holocaust jueu (veure aquest article a El País amb motiu del primer judici a Pedro Varela) i en diferents moments he rebut amenaces de diferents tipus (fins i tot trobar-me un bala a la ranura del capó del meu cotxe), seria una falsedat acusar-se d'anti-semita o anti jueu o de còmplice intel.lectual dels qui volen abocar a la població nouvinguda del que avui és Israel a un nou Holocaust. Però tot i això, alguns intel·lectuals catalans, que tenen Israel com la seva Itaca com Pilar Rahola o Joan B Culla, ho han fet diverses vegades.


MANIFEST EN FAVOR DE LA CANCEL·LACIÓ DEL CONCERT DE MATISYAHU



"Coherencia ante todo: no al defensor del ejército israelí en el Rototom",19 agosto, 2015


Las organizaciones firmantes denunciamos públicamente que la dirección del Festival Rototom haya tenido que retractarse e invitar nuevamente al cantante estadounidense Matisyahu ante el chantaje, la difamación y las presiones políticas ejercidas contra su dirección, y las acusaciones de antisemitismo vertidas por Israel y el poderoso lobby sionista, que llega a las más altas esferas institucionales del estado español.
Recordamos que la petición de cancelación formulada por BDS País Valencià no guarda relación ninguna con la identidad étnica, religiosa o nacional del cantante. Es en base a a su apoyo al ejército israelí, a su incitación al odio contra el pueblo palestino y a su defensa del ataque contra la Flotilla de la Libertad, en el que el ejército israelí mató a 10 activistas por la paz y sustrajo material humanitario destinado a la asediada Franja de Gaza, que muchas organizaciones y artistas que participan en el Festival han solicitado que el cantante se pronunciara a favor del derecho internacional en Palestina.
No deja de sorprender que El País nuevamente se haya apresurado a hacerse eco de las difamaciones del Consejo Mundial Judío sin contactar con los organizadores de la campaña, y que en pleno mes de agosto, un Ministro salga a cuestionar la cancelación de un concierto en un festival internacional de reggae y no lo haga para denunciar las continuas violaciones de derechos humanos que el ejército israelí comete en Palestina.
Somos muchas las organizaciones, colectivos y artistas que hemos participado en las sucesivas ediciones del Festival, quienes consideramos que la participación de Matisyahu no tiene cabida en un festival dedicado a la promoción de la paz, los derechos humanos y el derecho de autodeterminación de los pueblos. La libertad de expresión no puede amparar la defensa de crímenes de guerras y violaciones del derecho internacional.
Por todo ello, recibimos con satisfacción el anuncio de la cancelación de la actuación del cantante sionista y pedimos nuevamente al Festival a que siga adelante con su ideario impidiendo la presencia de Matiyashu en el Sunsplahs 2015. También invitamos a productoras, festivales y centros culturales a solidarizarse con el pueblo palestino a través de la campaña Espacio Libre de Apartheid Israelí.

 Enllaç del manifest (clica)

dilluns, 17 d’agost de 2015

EL CORRENT CRÍTIC DE PxC DEMANA UN CARA A CARA ENTRE UN DIRIGENT DE L'EXECUTIVA I JOSEP ANGLADA. Després de tormentós congrès de Mataró un grup d'ex regidors i de miltants agrupants en aquest corrent demanen que s'escolti a Anglada i qualifiquen de "càncer de PxC" als actuals líders.


Con ja he informat diverses vegades, en el congrés que va celebrar PxC el passat 4 de juliol a Mataró,  al que van assistir només 45 persones, es van viure moments molt tensos amb crits cap a certs membres de la direcció. En aquell congrés es va donar el vistiplau a sumar-se al projecte de confluència amb España 2000 i Partido X La Libertad de cara a un nou projecte, sigla u organització, però no es va fer autocrítica de la situació viscuda al partit després de la destitució de Josep Anglada en una reunió de l'Executiva convocada a a esquenes d'ell. Dies després es creava l,anomenat Corrent Critic de PxC, disconforme amb la direcció. Per aquest corrent crític la causa principal de la patacada electoral de PxC, que front el 67 regidors de 2011, només en va obtenir 8, va ser desprendre's d'Anglada.
Aquest corrent ha fet ha fet un segon comunicat en el que acusen a la direcció de no tenir la valentia de parlar amb Anglada després de la seva expulsió -que se'n va assabentar per la trucada d'un advocat, i qualifiquen, sense citar-lo pel nom, al Secretari General, Robert Hernando, de ser "el càncer de PxC"  (Hi ha qui m'ha dit que aquest qualificatiu l'apliquen no a Hernando sinó a David Parada). I afirmen  que "els que s'ha erigit amb executiva no els coneixen ni a casa seva, mentre a Anglada el coneixen les 75.000 persones que el van votar"
Per tot això aquest corrent demana "un debat públic amb llum i taquígrafs" entre Josep Anglada i el membre de la Executiva actual que trii la direcció.
Aquest corrent, tot i que ha mantingut diversos contactes amb Josep Anglada, no es planteja de moment sumar-se el no projecte d'àmbit català que està preparant. De tota manera Anglada esperarà a que es resolguin judicialment les seves denúncies i impugancions a la destitució i expulsió abans de legalitzar cap nova sigla. Prèviament, però, Anglada s'haurà de seure a la banqueta dels acusats per les presumptes agressions a dos joves a Vic, que hauria fet el 22 d'abril de 2012. 
 
Imatge de Robert Hernando, Secretari General de PxC

COMUNICAT DE "CORRIENTE CRÍTICA DE PxC"
 Corriente Crítica opina sobre el dinero de PxC.
La visión que tenemos sobre la discusión de si el dinero se lo ha quedado el Presidente Josep Anglada o no, volvemos a decir que está en manos de la justicia dirimir sobre este controvertido hecho, acaecido después de la "ilegal", por la forma en que se expulsó a nuestro Presidente Josep Anglada Rius.
La visión que tenemos por lo que hemos escuchado y contrastado sucedió de la siguiente manera:
Tras la trampa tendida a nuestro Presidente, ocultandole una reunión donde se iba a decidir su expulsión de Plataforma per Catalunya, sin posibilidad física de defenderse mostrando su cobardía y falta de valor en discutirlo de cara a cara, el presunto problema o dificultad de que siguiera él al frente de la Presidencia de PxC.
Tiempo después los mismos que no tuvieron valor de hablar con él sobre su destitución, entre ellos " el cáncer de PxC", llamado así porque este individuo a carcomido y consumido todas las nuevas iniciativas para que Plataforma per Catalunya creciera y se expandiera, llevándonos al hoyo profundo donde nos encontramos. Ya que a los que se han erigido en la Ejecutiva no los conocen ni en su casa y al Presidente Anglada lo conocen cientos de miles de catalanes, más 75.000 que le votaron en su día.
Otra vez han obrado por miedo y en lugar de aclararlo, en la sede del Consell Ejecutiu, tiraron por las de villadiego llevándolo a los tribunales y de un problema que todos los partidos solucionan en su seno lo sacaron de contexto y de lugar, perjudicando el buen nombre de Plataforma per Catalunya y debilitando al partido económicamente con procesos judiciales , cuando se podría haber solucionado muy sencillamente, simplemente discutiendo la mejor manera legal de tratarlo, que por cierto, nuestro Presidente Josep Anglada no ha negado nunca que ese dinero pertenece a Plataforma per Catalunya.
Con el agravante que todos sus miembros conocían el tratamiento que le daban al efectivo desde hacía tiempo, del cual se acusa al Presidente Anglada.
Por tanto, como no lo vemos claro al igual que muchos afiliados y simpatizantes. Corriente Critica de PxC promoverá un cara a cara entre Josep Anglada y el representante que escoja la actual Ejecutiva de Plataforma per Catalunya. Para que con luz y taquígrafos los afiliados y simpatizantes de PxC, les hagan preguntas a las dos representaciones: Presidente Anglada y representante de la actual Ejecutiva de Plataforma per Catalunya, y estos les puedan contestar y aclarar todas sus dudas.Ya que la gente de PxC tiene derecho a saberlo de primera mano.
 Anar al Facebook del Corrent Crític de PxC

divendres, 14 d’agost de 2015

EL CONSELLER JORDI JANÉ I LA TRÀGICA MORT DE SALOU



Al nou conseller d'Interior, Jordi Jané se li ha canviat la cara aquesta setmana amb motiu de les compareixences i declaracions per la mort del senegalès Mor Sylla, el manter que va caure la matinada de dimarts des del balcó del seu pis a Salou. 
Jané, que va arribar a la Conselleria a finals de juny, tot i la seva llarga trajectòria al Congrés del Diputats, era gairebé un desconegut per la ciutadania, i va tenir el seus primers telenotícies de glòria amb motiu de l'incendi d'Òdena amb unes llargues intervencions en directe en les que, en algun moment, més que un conseller que informa del treballs d'extinció, semblava un comentarista esportiu, que fent un gran ús del llenguatge corporal, retransmetia amb entusiasme el combat dur, però victoriós dels bombers, forestals, ADFs i mitjans aeris contra el foc. Dies més tard donava una nova mostra del seu caràcter comunicatiu analitzant l'increment d'accidents de trànsit motivats per l'ús del mòbil i, mentre brandava davant les càmeres el seu propi telèfon, lamentava que molta gent envii WhatsApps mentre condueix.
Però la seva cara ha canviat radicalment en les compereixences i entrevistes fetes amb motiu de la mort del manter senegalès a Salou. I si en les compareixences i entrevistes sobre l'incendi el seu semblant mostrava un entusiasme i optimisme, fins i tot potser exagerat, el que ha mostrat aquesta setmana pels fets de Salou semblava el propi d'algú conscient que ha iniciat un calvari en el que segons con vagi, ell serà la víctima expiatòria tot i no ser-ne en cap cas responsable.
I és que de la mateixa manera que el cos de Mossos d'Esquadra, el conseller Felip Puig, i el Director General de la Policia, Manel Prat, van patir un fort desgast en contradir després les proves o les resolucions judicials les seves primeres i segones versions sobre el cas Ester Quintana o el cas Benítez del Raval, el conseller Jané i el director dels Mossos, Albert Batlle, han apostat sense deixar lloc a cap dubte, per la versió de l'atestat policial. Una versió que afirma en cap cas va haver-hi contacte físic ni al pis ni al balcó entre el senegalès mort i l'agent, pel que el motiu pel que va caure seria bé, per voler fugir, bé a causa d'una resposta irracional i accidental motivada pel pànic generat per la irrupció de la policia. 
En cap cas estic insinuant que el senegalès caigués empès per l'agent i considero reprobable que alguns parlin d'assassinat o homicidi. Però si la versió del company de pis que afirma que sí que hi va haver-hi contacte físic amb estrebades entre l'agent i el senegalès és verificada per nous testimonis o considerada com probable per la instrucció judicial, Jordi Jané i Albert Batlle ho tenen ara molt magre.  
He de dir que aquest cas és el segon cop que pateix el cos dels mossos des que Jané és conseller. Fa dues setmanes va succeir un altre fet que qüestiona o desautoritza els mossos que del que gairebé no se n'ha parlat. ¿Recorden el cas del  militant ultra Diego Frías, detingut i empresonat el passat abril en el marc de l'operació anti-gihadista, amb motiu de la desarticulació del grup de Sabadell i Terrassa?  Segons la versió dels mossos, Frías havia planificat amb el seu amic i cap de la cèl·lula gihadista, Antonio Sáez Martínez, Alí el Peluquero, atemptar contra una llibreria jueva de Barcelona i tenia a disposició dels gihadistes un arsenal d'armes i explosius. Per aquest motiu el militant ultradretà ingressà a la presó amb la resta de la cèl·lula. I s'obrí una polèmica entre la Generalitat i el Departament d'Interior d'una banda, i el ministre Jorge Fernández Díaz de l'altra, quan trascendí que en el curs de la investigació del mossos, un agent de la Policia Nacional va fer avisar als gihadistes que estaven sent vigilats pels mossos.
Doncs bé, mentre la resta del grup continua a presó, el passat 29 de juliol l´últra Diego Frías fou posat en llibertat sota fiança de 3.000 euros, si bé continua imputat. Així doncs, hi ha més peces que no quadren en aquesta operació feta pels Mossos, interferida potser pel la Policia Nacional, i no estaria de més que el gabinet del conseller Jané ho aclarís.   

 Llegir en català al Periódico
 Leer en castellano en El Periódico

dilluns, 10 d’agost de 2015

L'ALLIBERAMENT DE L'ÚLTRA DIEGO FRÍAS, ACUSAT INICIALMENT DE PASSAR ARMES I EXPLOSIUS AL GRUP GIHADISTA DE TERRASSA I SABADELL, OBRE NOUS INTERROGANTS SOBRE AQUESTA OPERACIÓ POLICIAL

(Actualitzat a les 13,30 hores)
La posada en llibertat fa deu dies del militant d'extrema dreta, Diego Frías, que fou detingut l'abril passat pels Mossos d'Esquadra, acusat d'haver passat armes i explosius a la cèl·lula gihadista de Sabadell, Terrassa, Barcelona i Valls, que liderava el musulmà convers Antonio Sáez Martínez, Alí el Peluquero, obre un nou interrogant a aquesta operació servida de polèmica. 
Frías ha estat posat en llibertat sota fiança de 3.000 euros, però continua imputat per possessió d'armes prohibides, en concret una pistola elèctrica Taser, i per col·laboració amb el grup gihadista. Així l'Audiència Nacional ha acceptat els recursos de la defensa sobre la legalitat de les altres armes que tenia, donat que posseïa permís d'armes o es podrien tenir sense llicència, i que la granada estava inutilitzada i era de col·leccionista. 
L'Audiència ha considerat ara que l´única prova que hi havia per imputar-lo per participar o col·laborar amb la cèl·lula gihadista va ser un comentari que va fer Antonio Sáez, Alí, de que tenia un amic ultra que li podia proporcionar armes. I per l'Audiència el fet que, tret de la pistola elèctrica, les altres que tenia era de forma legal i amb permís, ja no estava justificada la seva presó preventiva, decretant així la seva llibertat sota fiança de 3.000 euros, un import relativament baix.   

OPERACIÓ ENVOLTADA DE POLÈMICA
L'operació, duta a terme pels mossos amb el nom d' Operació Caronte, va culminar el 8 d'abril amb la detenció de deu homes i una dona, la majoria d'ells conversos a l'islam, que formaven part d'una anomenada "Fraternitat Islàmica" i que segons la investigació pretenien fer diversos atemptats a Catalunya i enviar gent a Síria i l'Irak.  En concret eren cinc espanyols (quatre conversos al islam), un paraguaià i, la resta, marroquins. I el que va sorprendre inicialment va ser que es detingués també al militant ultra, Diego Frías, a Sant Quize del Vallès. Frías que havia estat candidat del MSR per Lleida i de PxC per Canovelles el 2011, va ser acusat de passar un arsenal d'armes municions i explosius al seu amic Antonio Sáez, Alí, i haver planificat o haver-se plantejat amb ell atemptar a una llibreria jueva de Barcelona.
L'endemà de les detencions dels onze, el conseller Ramon Espadaler va manifestar en roda de premsa que es tractava d’una de les operacions contra el terrorisme yihadista més importants de les realitzades a Catalunya, i més encara quan la cèl·lula tenia voluntat d’atemptar a Catalunya. 


 El conseller Espadaler a la roda de prensa del 9 d'abril explicant l'operació

Tres dies més tard de la detenció, el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va decretar l'ingrés a presó de Frías amb la resta dels detinguts, imputat per un delicte de col·laboració amb el grup terrorista "Fraternidad Islámica" i un delicte de tinència i dipòsit d'armes si explosius.

La defensa de Frías i el seu entorn personal van negar aquest fet, reconeixent que tots dos eren amics de feia anys -era el seu perruquer-, i que  Frías i Saéz intercanviaven documents i pamflets sobre Palestina i Israel.
 Els deu homes detinguts van ser traslladats a la presó de Valdemoro a Madrid, però fa deu setmanes Frías va ser traslladat a la de Huelva. Sembla ser que els nou que continuen a Valdemoro estan sent considerats uns herois per molts dels interns musulmans.

Després de diversos recursos al seu processament i a l'auto de presó, fa  una setmana l'Audiència Nacional va decretar la seva llibertat amb càrrecs, en esvair-se a ulls de l'Audiència Nacional bona part de les acusacions que li van fer els Mossos d'Esquadra sobre les armes i explosius.
Aquesta operació del mossos va ser notícia també, perquè dies més tard es va conèixer que els Mossos van denunciar a l'Audiència Nacional que la Policia Nacional havia alertat al grup que els mossos els estaven vigilant, els hi havien intervingut els telèfons i hi tenien un infiltrat.
Així dos agents de la Policia Nacional  es van reunir a Mataró amb un musulmà convers al que van demanar que contactés amb els uns musulmans de Terrassa per posar sobre avís a la cèl·lula terrorista de Sabadell i Terrassa que estaven sent investigats pels Mossos. Segons la versió dels Mossos, aquest convers va reunir-se a primers de novembre amb els membres de la cèl·lula en una reunió que també hi era el mossos d'esquadra infiltrat.
Després d'aquest avís els membres de la cèl·lula van canviar la manera d'actuar i van avançar la marxa a Síria de tres dels seus membres que foren detinguts amb la col·laboració del CNI i l'Audiència Nacional qua  ja eren a Bulgària.
Així mateix els Mossos van comunicar al jutge Santiago Pedraz de l'Audiència Nacional que el mosso infiltrat a la cèl·lula havia estat a la reunió on un convers els va informar que la Policia Nacional els avisava que estaven sent investigats pels Mossos. No obstant la fiscal de l'Audiència, Blanca Rodríguez, va decidir arxivar la denúncia dels Mossos en entendre que en tot cas el que havia passat era que tant la policia catalan com l'espanyola estaven seguint simultàniament i tenien infiltrats o informadors en el grup. Aquest suposada xivatada de la Policía nacional va motivar una agra resposta del ministre Jorge Fernández Díaz que afirmà que "no es podia deixar la lluita antiterrorista en mans de qui no té sentit d'estat", referint-se al paper de CDC amb relació a la immigració islàmica i la Fundació Nous Catalans i al procés independentista català.   
El fet que ara l'Audiència hagi deixat en llibertat en càrrecs a Diego J. Frías amb una fiança de només 3.000 euros, obre nous interrogants sobre la investigació.
Diego José Frías, fa uns anys

dissabte, 8 d’agost de 2015

A L'OCTUBRE I NOVEMBRE ES FARAN ELS JUDICIS A RADIO BOTELLA, A UN DE WHITE REBELS, I A ANGLADA PELS FETS DEL 22-4-12. No hi ha data encara pel judici per l'agressió de 12-10-2013, ni pels que van ferir greument un ucraïnès. Aquest últim any s'han dictat diverses sentències a Bcn per agressions ultres i per agressions a militants d'ultradreta en la que s'ha aplicat l'agravant d'odi ideològic. SURT EN LLIBERTAT L'ÚLTRA D.FRÍAS DETINGUT A L'ABRIL ACUSAT DE PASSAR ARMES A UN GRUP GIHADISTA

EN LLIBERTAT DIEGO FRÍAS, L'ÚLTRA QUE VA SER CANDIDAT DEL MSR I PxC DETINGUT A L'ABRIL ACUSAT DE PASSAR ARMES I EXPLOSIUS ALS GIHADISTES
Abans de començar aquest recull incomplert (i potser amb algun error) de judicis fets o propers, i de militants ultres o antifeixistes condemnats o empresonats, informo que Diego José Frías, el militant ultra, que va ser candidat de PxC i MSR detingut i empresonat a l'abril, acusat de passar armes a un grup gihadista i de voler atemptar contra una llibreria jueva de Barcelona, va ser posat en llibertat fa una setmana sota fiança de 3.000 euros.
Frías va ser detingut el 8 d'abril pels Mossos d'Esquadra a Sant Quirze del Vallès en el marc d'una operació anti-gihadista i se'l va acusar de passar armes i explosius al cap de la cèl·lula. Tres dies més tard el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va decretar l'ingrés a presó de Frías amb la resta dels detinguts, imputat per un delicte de col·laboració amb el grup terrorista "Fraternidad Islámica" i un delicte de tinència i dipòsit d'armes si explosius. 
Segons la instrucció feta pels Mossos d'Esquadra Frías i Antonio Sáez Martínez, ara Alí (el líder del grup), haurien planejat atemptar contra una llibreria jueva de Barcelona i va passar armes i municions al grup gihadista. 
La defensa de Frías i el seu entorn personal van negar aquest fet, reconeixent que tots dos eren amics de feia anys, abans que Saéz es fes musulmà, i ell tenia permís d'armes i que la granada  que tenia estava  inutilitzada.  També reconeixien que era cert que Frías i Saéz intercanviaven documents i pamflets sobre Palestina i Israel.
Fa una setmana l'Audiència Nacional va decretar la seva llibertat amb càrrecs, sortint de la presó de Huelva, en esvair-se a ulls de l'Audiència Nacional bona part de les acusacions que li van fer els Mossos d'Esquadra sobre les armes i explosius. (Clica aquí per llegir informació actualitzada dilluns 10 d'agost a les 13,30)


 DIVERSOS JUDICIS A L'OCTUBRE I NOVEMBRE
Aquest últim any s'han dictat a Barcelona diverses sentències condemnatories amb penes de presó per agressions fetes per militants d'ultradreta a immigrants, antifeixistes i independentistes, però també ni ha hagut una per l'agressió que va partir un conegut militant d'ultradreta el 12 d'octubre de 2011. En tots aquests casos s'ha aplicat l'agravant d'odi ideològic, al marge que en alguns casos també se'ls ha condemnat per l'article 510 d'incitació a l'odi i la violència per motius de raça, etc, o el 607 d'apologia del genocidi. Són a presó els deu membres del cas Stroika condemnats a penes de 17 a 19 anys presó cada un, als qui el Tribunal Suprem va confirmar la pena, els quatre membres de White Rebels condemnats a dos, tres i cinc anys de presó, i està pendent del recurs al Tribunal Suprem la condemna a dos anys i mig de presó a l'autor de l'agressió de la matinada del 2 de juliol de 2012 a un ciutadà pakistanès que era a la celebració de la victòria de de la selecció espanyola de futbol. També estan pendents d'entrar a presó -crec que han apel·lat al Suprem- els 4 skins condemnats a cinc anys per l'agressió d'un ciutadà colombià a Barcelona.
 Imatge del judici d'Stroika

Pels propers mesos d'octubre i novembre s'ha senyalat data per celebrar diversos judicis per agressions racistes o ultres, o per incitar a la violència. Un d'aquest judicis serà els de dos responsables de Radio Botella.  La Fiscalia de Barcelona demana tres anys i mig de presó per la parella (un home i una dona de Barcelona) responsables de Radio Botella, pàgina web d'idelologia nazi tancada el juliol de 2103, des de la que difonien continguts d'ideologia ultra y música RAC (Rock Contra el Comunismo)  que, segons el Fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, haurien comés un delicte d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació, i el d'apologia i rehabilitació de règims genocides, tipificats als articles 510 i 607 del Codi Penal. Un dels imputats sembla que pertany a les Brigadas Blanquiazules.
ANGLADA A JUDICI PER L'AGRESSIÓ D'ABRIL DE 2012
També tindrà lloc al novembre, concretament el dia 24 a Vic, el judici a Josep Anglada per la presumpta agressió a dos joves a la plaça de Vic el 22 d'abril de 2012. Aquell dia, hores després que hagués acabat la Diada del Partit  de PxC a Vic, en la que tot i les protestes que van haver-hi, no es van produir incidents, Josep Anglada, que anava begut, segons la versió que va donar El 9 Nou, es va creuar a la Plaça Major amb dos joves i, després d'insultar-los amb paraules com: "Fills de puta, moros de merda!", els hauria agredit, fent-li sang al nas a un d'ells i un cop al cap a l'altre. Aquests fets i les reaccions contradictòries dels partits polítics vigatans, van tensionar molt la ciutat i van motivar la manifestació antiracista del 26 de maig, que esdevindria la manifestació més multitudinària que ha viscut la capital d'Osona.


En la majoria de judicis per atacs i agressions convocats, la Fiscalia de Barcelona per instruccions del Fiscal de Delictes d'Odi, intenta arribar a un acord de conformitat amb els acusats amb reconeixement de la culpa, una pena inferior, i indemització a les víctimes i evitar el judici. Van acceptar l'acord els quatre de White Rebels que es van presentar al judici (el cinquè continua en cerca i captura) i ho van rebutjar els d'Stroika. El judici d'Stroika es va celebrar, i van ser condemnats a una pena superior a la que demanava  la Fiscalia a  la proposta d'acord de conformitat. En aquest cas les defenses rebutjaven acceptar una condemna superior a deu anys, i finalment en el judici van ser condemnats a penes de 17 a 19 anys, ratificades més tard pel Tribunal Suprem.

Cal recordar que els condemnats a penes no superiors a dos anys si no tenen antecedents penals i paguen la indemnització de reparació del dany, no acostumen a ingressar a presó. No obstant el membre de White Rebels, David M, condemnat a dos anys en la sentència de conformitat del passat mes de febrer és a presó donat que té pendent amb altres persones un judici acusat de formar part d'un altre grup racista violent que actuava a Badalona que se celebrarà d'aquí unes setmanes.

EL LÍDER D'STROIKA CONDEMNAT A 15 MESOS PER AGREDIR A UN INDEPENDENTISTA 
 El que va ser considerat el líder de l'atac d'Stroika, Javier C. va ser condemnat al gener, en sentència de conformitat a 15 mesos de presó per agredir un jove que estava fent el 2010 una pintada independentista al costat d'uns amics a Terrassa. Els quatre acusats en aquesta causa van acceptar moments abans de començar el judici al Jutjat Penal de Terrassa una condemna de 15 mesos de presó, la prohibició d'acostar-se a la víctima i pagar una indemnització per les lesions i efectes que van robar al jove independentista.
La jutge va acceptar la petició del fiscal que, després del pacte de conformitat, va demanar que Javier C. compleixi la pena per tenir antecedents però que als altres tres acusats se'ls suspengui a condició que no delinqueixen, paguin la responsabilitat civil i participin en un curs sobre drets humans.
Imatge de l'inici del judici a quatre membre de White Rebels, aquest febrer, que no es va celebrar en acceptar els acusats el pacte conformitat

L'AUDIÈNCIA DIU QUE L'AGRAVANT D'ODI IDEOLÒGIC TAMBÉ ÉS APLICABLE A AGRESSIONS A MILITANTS ULTRES
També han estat condemnats a tres anys de presó els dos antifeixistes, Sergi i Rubén, per l'agressió i les ferides que va partir el conegut militat ultra, Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011 a la porta d'un concert de Democracia Nacional al Poble Nou. En la sentència de la Secció Dècima de l'Audiència, formada per magistrats progressistes com Santi Vidal i Montserrat Comes d'Argemir, es va rebutjar les al·legacions de la defensa de que tant l'article 510 d'incitació a l'odi i la violència, com l'agravant d'odi ideològic en una agressió s'havia d'aplicar als ultres, racistes i nazis, però no als antifeixistes. 
La Sala va respondre en la sentència que tot i que és cert que la tipificació específica del delicte d'incitació a l'odi per motius de raça, origen, etc, i l'agravant d'odi ideològic -és a dir atacar violentament a algú  per la seva ideologia- es van incloure al Codi Penal espanyol i de la majoria de països europeus per fer front als atacs de l'extremadreta, també era aplicable quan una persona d'una altra ideologia ataca violentament a algú per tenir idees franquistes, feixistes o racistes. En resum, que el fet que algú vagi a un concert de Democracia Nacional o militi a un grup ultra, no justifica ni és atenuant per agredir-lo, i, en canvi, el fet que hagi estat agredit per la seva ideologia a mans d'algú d'idees contràries, és un agravant.
En aquest cas la Fiscalia també va intentar un pacte de conformitat amb dos anys de presó (que en principi no es complirien) i reparació (indemnització) del dany a la víctima que els acusats van rebutjar preferint que es fes el judici. El Tribunal els condemnà a dos, però l'advocat de l'acusació particular i agredit, Alejandro Fernández, ho va recórrer al Suprem, que va pujar la pena a tres anys. Un dels acusats, Rubén, que en el judici va reconèixer ser una de les persones que es veien a les imatges de TV agredint a Fernández, s'ha desmarcat de la campanya en favor dels dos, mentre Sergi, que crec que ja ha rebut l'ordre d'entrar a presó, està fent una campanya  @LlibertatSergi amb el suport de la CUP, Unitat Contra el Feixisme i les Plataformes Antifeixistes sota el lema "ser antifeixista no és cap delicte".

Molt més complicada és el processament i proper judici, pel que encara no hi ha data, a sis antifeixistes acusats d'haver agredit brutalment a uns simpatitzats d'ultradreta   el 12 d'octubre de 2013 que eren a un bar de Sants, després d'haver assistit a l'acte de La España en Marcha a Montjuïc. Els acusats estan en llibertat.
Segons l'escrit del fiscal, els autors de l'agressió formaven part d'un grup d'unes 12 o 15 persones que, després de conèixer per un twitt que a un bar del carrer Farell amb plaça Joan Corrado, hi havia unes persones que portaven banderes espanyoles i simbologia ultra, van sortir del Centre Social Can Vies, alguns d'ells encaputxats portant pals, barres, totxos, candaus i navalles, i sense provocació prèvia van agredir  amb un atac "ràpid i contundent" a aquests simpatitzants o militants ultres causant danys físics i destrosses al local i el seu mobiliari, mentre se'ls deia "nazis" i "fatxes de merda". 
Com he manifestat reiterades vegades discrepo de l'ús de la violència que de vegades fan, i sense agressió prèvia, alguns militants llibertaris o independentistes. Considero que utilitzar la violència és inacceptable política i moralment. I no accepto l'excusa que el fet de que algú vagi a un acte ultra o porti un símbol, sigui en sí mateix una provocació que justifiqui agredir-lo. I davant de l'eslogan "ser antifeixiste no és un delicte", sembla que vulguin oblidar que no se'ls jutja per ser antifeixistes, sinó per haver agredit a unes persones que eren a un acte o a un bar. 

EN PRESÓ PREVENTIVA EL PRINCIPAL ACUSAT DE L'AGRESSIÓ BRUTAL A UN UCRAÏNÈS 
Els que també estan pendents de judici són sis joves d'extrema esquerra que van agredir brutalment a uns ciutadans ucraïnesos que van assistir l'11 d'octubre de 2014 a un acte sobre Ucraïna que es feia al Centre Social La Torna, a Gràcia. Com es veu en el vídeo, després de fer fora del local als ciutadans ucraïnesos -als que ells van considerar nazis per dir opinions discrepants de la política de Moscou-  va començar a colpejar-los, quedant diversos dies en coma un d'ells que va haver de ser operat patint ara diverses seqüeles. Dies més tard els mossos d'esquadra van detenir a set persones, una de les quals -que té reiterats antecedents policials- és a la presó en considerar-la el jutge l'autora principal dels cops al ciutadà ucraïnès que va quedar en coma.

 Vídeo de l'agressió feta per militants d'extrema esquerra a uns ciutadans ucraïnesos




dimecres, 5 d’agost de 2015

HOMELAND-4 i TYRANT, DOS PUNTS DE VISTA DE LES LLUITES AL PRÒXIM ORIENT PRODUÏDES PER LA PRO ISRAELIANA FOX.

 

 Els dimecres d'aquest juliol Cuatro ha emès en un horari una mica intempestiu els primers capítols de la nova sèrie Tyrant i els primers de la quarta temporada d'Homeland. Tyrant és una sèrie rodada inicialment prop de Tel Aviv i al Marroc, en la que s'havia dit que, per apropar-se al públic àrab motivat per revoltes, tindria alguns diàlegs en aquesta llengua. Però el fet de fer-se a Israel va desagradar a la majoria de cadenes àrabs i en esclatar l'ofensiva contra Gaza del juliol de 2014 es va decidir traslladar el rodatge a Istambul.    
Tyrant, produida pel mateix equip que Homeland de la proisraeliana FOX, aborda la tornada de Barry -Bassam- Al-Fayeed (Adam Ryner) fill segon del líder autoritari de la República Àrab d'Abbudin. Barry que va deixar el país de jove i treballa de pediatra als Estats Units, hi torna per primera vegada amb la seva dona, també metge, i els seus fills (un noi gai i una noia d'uns 17 o 18 anys), produint-se llavors la mort del pare Al Fayeed, cosa que motiva que seu germà Jamal, es faci amb la presidència, i ell s'hi acabi quedant amb la dona i els fills. El paper de Jamal el fa l'actor palestí cristià, amb nacionalitat israeliana, Ashraf Barhom.
La vida dels Al-Fayeed, amb el caràcter paranoic de Jamal, que es fa amb el poder absolut després d'una vida de capricis i brutalitats, amb dones occidentalitzades que viuen en un món de luxe, escotades i sense vel, i consumint a tota hora alcohol, vol recordar la de les famílies Al Assad a Síria -que són alauites xiites i sí tenen permès l'alcohol-, i les de Saddam Hussein, Gaddafi i Mubarak. I el personatge paranòic del nou president, Jamal, recorda pel seu comportament capriciós, paranoic i criminal als fills de Gaddafi, Saif al Islam i Saadi, i, sobretot, a Uday, fill gran de Saddam.
La sèrie, que transcorre durant les primaveres àrabs, quan Gaddafi ja ha estat executat, va desvetllant sorpreses de la història de la República d'Abbudin, com el bombardeig amb gasos mortals fa més de trenta anys d'una ciutat en resposta a uns atemptats i atacs a l'exèrcit. Aquest fet recorda la matança de 20.000 persones a la ciutat siriana de Hama el 1982, que fou bombardejada amb armes convencionals i gas cianhídric, quan els Germans Musulmans van iniciar una revolta, patint la ciutat un càstig col·lectiu en el que moririen unes vint mil persones. I ens aporta dos fets que fan avançar la història i entendre els secrets de la família Al Fayed. 
El primer és que quan s'estava reprimint aquella revolta l'Al-Fayed pare demana al fill gran i primogènit, Jamal, que, tot i ser un nen, executi en ple carrer a un presoner. Jamal n'és incapaç malgrat les exigències del pare, i llavors el fill petit, Bassam-Barry, agafa una pistola i dispara diverses vegades contra el suposat insurgent. Aquest fet tindrà molt a veure en la marxa anys després de Barry als Estats Units i en la seva decisió de no voler viure a Abbudin.   I el segon fet que desvetlla és que l'atac que va justificar la repressió i el gasejament d'una ciutat el va decidir i executar l'oncle Al Fayed, cap de l'exèrcit i la policia, sense advertir-ne al seu germà i president, per tal de justificar la posterior repressió i acabar amb unes negociacions que hi havia amb el principal xeic i cap de l'oposició islamista.
En aquest context de canvi de president, s'inicia una protesta pacífica a una plaça que comença quan un ciutadà s'immola calant-se foc, imitant al jove tunisià Mohamed Bouazizique fou l'espurna d'inici de les revoltes àrabs. Bassam convenç a Jamal que negoci amb l'oposició, però aquest acaba amb la vida del xeic mentre negociaven. Mentre tot això passa Jamal dóna mostres d'una brutalitat pròpia del fill gran de Saddam, Uday, assassinant per pur plaer mentre fa l'amor a una de les seves amants amb qui ha compartit el somni de fugir junts, o violant a la jove dona del seu fill. 
Tot això farà que  Bassam-Barry se sumi a un intent de cop d'estat contra el seu germà que en l´últim capítol acabarà fracassant i ell serà descobert.
Més enllà de les polèmiques que ha generat als països àrabs i Israel la seva gravació i els canvis de guió i de directors, crec que si en alguna cosa flaqueja és en les gravacions als exteriors. La plaça on esclata la revolta està mil anys lluny de la plaça Tahrir d'El Caire que va provocar la caiguda de Mubarak, i els carrers, places, basars i mercats són buits. Hi ha poca gent als carrers, sense el caos i les aglomeracions de gent que hi ha qualsevol avinguda, mercat, medina, plaça o al zoco de qualsevol capital àrab, sigui Damasc, Bagdad, El Caire, Tunis o Tripoli. 


HOMELNAD PASSA PÀGINA A LA FICTÍCIA ALIANÇA D'IRAN AMB AL QAIDA I GRAVA A SUDÀFRICA AMB ACTORS INDI-SUDAFRICANS LA LLUITA CONTRA ELS TALIBANS
 Tal com comentava fa un mes i mig en aquest article al Periódico sobre la sèrie El Príncipe, dies abans de l'inici de la nova temporada a Cuatro, la sèrie Homeland, produïda també per la FOX, va acabar la passada temporada mostrant una inexistent aliança entre l'Iran i Al-Qaida. No és cap secret que els propietaris de la FOX compartien interessos econòmics amb els sectors republicans i israelians que desitjaven que Obama ordenés un atac aeri contra les instal·lacions nuclears iranianes. 
En els últims capítols vam veure com el personatge de Nicholas Brody, considerat d'Al-Qaida, era acollit com un heroi a l'Iran. Però mentre vèiem això en les pantalles, no només el Pentàgon havia descartat totalment atacar l'Iran, sinó que la intel·ligència i militars nord-americans i iranians lluitaven junts a l'Iraq contra l'enemic comú del Daesh o Estat Islàmic que s'havia menjat ja a Al-Qaida.
En els capítols de la nova temporada que hem vist aquest juliol, ha passat ja un any i Carrie Mathinson dirigeix la lluita de la CIA i els atacs amb drons des d'una base americana a Kabul. Però una sèrie d'errors d'informació i l'assassinat d'un agent en ple carrer a Islamabad la fan anar a dirigir les operacions al Pakistan cercant un possible talp.
Així doncs, el fil ideològic que tenia la sèrie de justificar l'atac a l'Iran, s'ha esvait després de la signatura de l'acord nuclear i de l'aparació del nou enemic del Daesh o Estat Islàmic. Una nova i més gran amenaça que ha motivat l'inici de la col·laboració militar entre Washington i Teheran,  i caldrà veure cap on va la trama ideològica, si és que va cap algun lloc, més enllà de mostrar-nos el doble joc dels serveis d'intel·ligència del Pakistan (ISI) que no són de fiar i, com s'ha dit sempre, han afavorit quan ha calgut als talibans, bé per que hi simpatitzen molts agents i militars, bé per decisió política del govern o l'exèrcit. 
El que sí va es fer a l'últim capítol va ser mostrar el cantó humà dels talibans de les zones tribals d'Afaganistan i Pakistan, com la conversa que l'ex cap de la CIA Saúl Berenson, segrestat pel líder talibà Haissam Haqqani. Així el mateix Haqqani, que en un anterior capítol havia executat a l'incaut del seu nebot, o que potser va provocar la mort part de la seva família en dir-se que seria a un casament que va ser atacat per un avió sota les ordres de la mateixa Carrie, es mostra extremadament humà quan visita la seva casa i la seva dona, fins i tot amb una dolça escena de llit. 
 Carrie a Islamabad



el líder talibà Haqqani

En aquella estada de Haqqani a la seva casa, a la que hi va acompanyat de Saúl com escut humà, el líder talibà pregunta per què els amaricans no deixen tranquil l'Afganistan. I quan Saúl respon aludint a Osama Bin Laden i l'11-S, Haqqani li recorda que tant Bin Laden com la majoria d'autors d'aquell atac eren saudites i, en canvi, els Estats Units són aliats d'aquell país.
En l'últim capítol també veiem una Carrie totalment afectada pel seu trastorn bipolar, que creix quan l'infiltrat de l'ISI pakistaní -el marit de l'ambaixadora americana- li canvia les píndoles de la seva medicació. Veiem una Carrie amb ulls de boig, que pateix unes al·lucinacions, que ens fan creure per uns instants que mateix Brody és viu. Una Carrie trastocada i acorralada després d'haver-se'n anat al llit diverses amb el jove nebot de Haqqani, posant-lo en perill i veient amb imatges del dron com l'oncle talibà, coneixedor de que l'han utilitzat, l'executa. 
Cal dir que les primeres temporades d'Homeland es van gravar a Israel, però en esclatar els conflicte de Síria es va traslladar al Marroc. Ara han gravat aquest capítols a Sudàfrica on també hi ha desert, i molts dels figurants pakistanesos o afgans són sudafricans d'origen indi (i pakistanès), quart grup ètnic del país. I a diferència del que deia de Tyrant, els carrers i les places són plenes de gent, donant-li el realisme que li manca a la sèrie de la fictícia República Àrab d'Abbudin.
De tota manera la web de de Cuatro-Homeland  mostra alguns errors garrafals responsabilitat imagino de la cadena espanyola. Així el capítol del bombardeig al casament talibà, el titula com "El bombardeo de una boda árabe", i els talibans pakistanesos o afgans no són àrabs, són  paixtus i parlen una llengua indo-iranianan propera al farsi i l'urdu. Els àrabs són una raça que habita des del Magrib a Síria i l'Iraq. Però els turcs, tot i ser musulmans no són àrabs i la seva llengua és totalment diferent i no és semita, de la mateixa manera que els iranians tampoc són semites ni parlen àrab, ni tampoc ho són els afganesos ni els pakistanesos.
Títol equivocat -i ignorant- de la web d'Homeland. Els afgnans són tan àrabs, com els cristians filipins són llatins

dissabte, 1 d’agost de 2015

ES CONSTITUEIX EL "CORRENT CRÍTIC DE PxC" FORMAT PER MILITANTS I EX REGIDORS DISCREPANTS AMB LA DIRECCIÓ. Aquest grup contacta amb Anglada per explorar possible confluència

Con ja vaig informar aquí al blog, en el congrés que va celebrar PxC el passat 4 de juliol a Mataró,  al que van assistir només 45 persones, es van donar moments de forta tensió amb crits cap a certs membres de la direcció. En el congrés es va donar el vistiplau a sumar-se al projecte de confluència amb España2000 i Partido X La Libertad de cara a un nou projecte, sigla u organització.
Aquest procés ha de ser ratificat per España 2000 en el congrés que celebrarà el 10 d'octubre,  en el que l'històric ultra José Luis Roberto cedirà el lideratge al regidor d'Alcalá de Henares, Rafa Ripoll. Però avançant-se, el passat dissabte 27 de juliol el presidents de PxC, August Armengol, el de Partido X La Libertad, José M. Ruiz Puerta, i el regidor d'España2000, Rafa Ripoll, van trobar-se a Saragossa on va aprovar l'anomenada "Declaració de Saragossa"que posa les bases a aquesta confluència. 
La Declaració fa una defensa de la unitat d'Espanya proposant una reforma constitucional per "frenar els intents de centrifugació". És a dir, proposen d'alguna manera una recentralització d'Espanya.  L'ementada declaració també fa una crida a altres forces i grups a sumar-s'hi. I un sector de l'ultra Movimiento Social Republicano (MSR), liderat per Jordi de la Fuente, ja ha respost favorablement. També és possible que s'hi sumin els membre d'Alternativa Municipal Española de l'Escorial, grup que va obtenir un regidor a aquest municipi madrileny, i defensa que es mantingui el caire franquista del Valle de los Caídos.
Paral·lelament Josep Anglada, ara regidor de Vic per Plataforma Vigatana, es va reunir el dissabte 18 de juliol a Gavà amb una vintena de simpatitzants, alguns d'ells membres de Plataforma X Catalunya. I altres membres o ex membres de PxC també han contactat amb ell per sumar-se al seu projecte de crear un nou partit. 
Anglada no constituirà legalment un nou partit o projecte fins que la justícia no decideixi sobre la legalitat o no de la seva destitució i expulsió de PxC, si bé, en el cas que els tribunals li donessin la raó, un cop restituït com a militant i/o president de PxC, el més probable és que l'abandoni.


 Anglada amb membres de la "Corriente Critica de PxC"

En aquest context un grup de militants i ex regidors de PxC, part dels quals han contactat amb Anglada, s'han constituit en "Corriente Crítica de PxC" i han penjat a Facebook aquest comunicat, discrepant la de la línia de la direcció actual del partit:

CORRIENTE CRÍTICA DENTRO DE PxC
Varios componentes de PxC, creamos esta "CORRIENTE CRÍTICA DENTRO DE PXC " . Debido al malestar que existe dentro de Plataforma per Catalunya a raíz de la convocatoria muy apresurada de este último Congreso y sin analizar los problemas que se iban a debatir a un nivel menos formal.
Lo único legal que habido es su convocatoria dentro del tiempo que mandan los estatutos, o sea 30 días, lo demás es muy criticable en su desarrollo, se nos dijo también que el anterior Presidente no podía continuar, aduciendo que por problemas personales le era imposible.
Nuestra corriente pidió que pudieran votar los simpatizantes que habían trabajado duro en las elecciones de mayo ( aunque no estuvieran afiliados, se nos dijo que los estatutos lo prohíbe el que pueda votar el simpatizante o militante que no este dado de alta en PxC, pues bien, lo aceptamos.
Y con sorpresa vimos con sorpresa como de los 45 que estábamos presentes, de los cuales había unos cuantos que no estaban afiliados.... los dejaron votar, por tanto este Congreso se puede impugnar legalmente.
Su desarrollo fue