dimarts, 28 de juliol de 2015

EL PÒQUER DEL PP, AMB GARCÍA ALBIOL DEIXANT BADALONA.



La decisió de que Xavier García Albiol sigui el cap de llista de les eleccions catalanes del 27 de setembre, i la seva retirada de la política local badalonina, és un pòquer pel PP català. No pel millor o pitjor resultat que pugui tenir el PP amb Albiol com a cap de cartell enlloc de l'amortitzada Sánchez Camacho, sinó per la possibilitat que té el PP de recuperar l'alcaldia de Badalona, tercera ciutat de Catalunya. Fa dos mesos el PP va guanyar les eleccions municipals a Badalona per segona vegada, tot i que, un pacte entre Guanyem Badalona en Comú, Iniciativa i ERC, avalat des de fora pel PSC i CDC,  va fer de Dolors Sabater l'alcaldessa. 
Després de sacsejar una i altra vegada el discurs xenòfob, una sèrie d'escàndols de  presumpte corrupció i certs gestos poc amables vers la cultura catalana, hi havia un acord tàcit entre la majoria de partits d'evitar que Albiol repetís com alcalde. I tot i que ell va obtenir deu regidors, es va nomenar alcaldessa Dolors Sabater que en va treure només cinc.
Quan dies després de les eleccions, es va fer public que ERC, ICV-EUiA i PSC donarien suport a Sabater com a nova alcaldessa, Albiol va fer diverses crides al PSC i al PSOE per tal que impedissin que "una independentista de la llista de la CUP i Podem" es fes amb l'alcaldia. Llavors l'ara regidor i Primer Secretari del PSC de Badalona, Àlex Pastor va declarar que el PSC s'havia compromés durant la campanya a no donar l'alcaldia a Albiol pel seu discurs xenòfob i racista, però que la postura dels socialistes podia ser una altra si el candidat que proposés el PP era un altre regidor o regidora. Finalment Dolors Sabater va ser investida alcaldessa amb els vots dels regidors de GBC, ERC, ICV-EUiA, PSC i CDC, formant-se un equip de govern en minoria, donat que ni CiU ni el PSC hi van entrar.
I en el ple municipal del passat dia 10, l'equip de govern va patir la seva primera derrota, donat que els 10 regidors del PP, els 4 PSC, els 2 de CiU i el de Ciutadans van imposar el seu criteri en l'aprovació de part del cartipàs municipal. I des del PSC i CiU es va exigir a Sabater més diàleg per obtenir el seu suport, imprescindible per la governabilitat.
 Ara, amb la retirada d'Albiol, s'obre un escenari que faria possible després de les eleccions catalanes i espanyoles, una moció de censura de Sabater si aquesta  no aconsegueix més suports per governar. El PSC podria argumentar que no es bo per la ciutat un equip de govern en minoria que no té en compte ni a ells ni CiU, i perd totes les votacions, pel que apostarien per facilitar que governés la llista més votada. I aritmèticament el PP més el PSC i Ciutadans sumarien la majoria absoluta, si bé el PSC evidentment no entraria al govern. 
 Però la partida de Badalona pot acabar d'una altra manera. Que Dolors Sabater, conscient de la seva minoria, arribi a acords amb CiU i el PSC, enforteixi el seu lideratge, i el resultat dels quatre anys sigui més que satisfactori. I llavors un PP sense Albiol, que s'haurà passat quatre anys a l'oposició, ho tingui molt més difícil per tornar a guanyar a  Badalona. 
En resum, la marxa d'Albiol de Badalona, per intentar esgarrapar algun escó a Ciutadans i evitar un resultat tan dolent el 27-S, signifiqui que malgasten la seva majoria a la tercera ciutat de Catalunya i la probabilitat de que Albiol en tornés a ser alcalde el 2019     
 Leer en El Periódico en castellano
 Llegir en català al Periódico   

dilluns, 27 de juliol de 2015

REUNIÓN EN ZARAGOZA DE LOS LÍDERES DE PxL, PxC Y ESPAÑA 2000 DE CARA A LA CREACIÓN DE UNA NUEVA ORGANIZACIÓN ULTRA, IDENTITARIA, SOCIALPATRIOTA O ANTI-INMIGRACIÓN. Entre los acuerdos asumidos por PxC, se propone la recentralización de España


 J.M. Ruiz Puerta, Rafael Ripoll y August Armengol, en la reuinión de Zaragoza

El proceso de confluencia en una nueva sigla o estructura de Plataforma per Catalunya (PxC), Partido por La Libertad (PxL)-Con las Manos Limpias y España 2000, del que ya informé el pasado més de junio, acordado tras los malos resultados de la ultraderecha o área identitariria socialpatriota en las elecciones municipales, y que fue ratificado por PxL y PxC en sus congresos del 27 de junio y 4 de julio, empezó a tomar cuerpo con la reunión celebrada este fin de semana en Zaragoza entre los presidentes de Plataforma x Catalunya, August Armengol, y del Partido por La Libertad-Con La Manos Limpias, José María Ruiz Puerta, y el concejal de Alcalá de Henares de España2000, Rafa Ripoll. 
Pese a que el máximo líder de España 2000 todavía es el histórico ultra valenciano, José Luis Roberto, conocido por su vinculación hasta hace poco con la patronal de locales de prostitución, éste ya anunció tras los malos resultados del partido en Valencia, y el crecimiento del mismo en la Comunidad de Madrid, que cedería el liderazgo del mismo al concejal de Alcalá de Henares, Rafa Ripoll, en el congreso que celebrarán en octubre.  
En las pasadas elecciones municipales España2000 se quedó con un único concejal en la Comunitat Valenciana, pero pasó de uno a seis en el Corredor de Henares madrileño. El Partido X La Libertad, pese al esfuerzo realizado consiguió sólo dos concejales en toda España, mientras PxC, que obtuvo 67 en 2011, se quedó con sólo 8 (pincha para ver resultados). El hundimiento de PxC ha sido total en la provincia de Barcelona, que pasó de 47 concejales a sólo uno -Mónica Lora en Mataró-, mientras Josep Anglada volvió a ser elegido regidor en Vic, ahora con la sigla Plataforma Vigatana. De ser cierto lo que dice Anglada, algunos exconcejales de PxC piensan sumarse ahora al nuevo proyecto de ámbito catalán que está preparando en fundador destronado de PxC. La mayoría de los dirigentes de PxC que lideraron la destitución de Anglada han dejado de ser cargos públicos, muchos han abandonado PxC, y el partido ha perdido su principal fuente de financiación.
 Imagen del congreso de PxC del 4 de julio, celebrado con muchas ausencias y en el que se vivió momentos de fuerte tensión con gritos de dimisión y descalificaciones personales

Es posible que también se una al proceso de confluencia de la ultraderecha identitaria, socialpatriota y anti-inmigración, Alternativa Municipal Española del Escorial, que obtuvo un concejal. Dicho grupo defiende la continuidad del Valle de los Caídos con su simbología franquista.  Además, un sector del Movimiento Social Republicano (MSR) encabezado por Jordi de la Fuente, ha manifestado su interés por sumarse al proceso.
El objetivo de estos partidos es crear una nueva sigla u organización para toda España excepto Catalunya, donde el espacio lo ocuparia PxC como grupo federado a la organización de ámbito estatal.  En la reunión de Zaragoza de este fin de semana, cuyo comunicado emitido por España 2000 adjunto, se anuncia la voluntad de elaborar un programa, la creación de una coordinadora de cargos electos y llaman a sumarse a otras organizaciones afines. Una de las propuestas que se hace es la reforma constitucional para recentralizar España.
Hay que decir que Coalición Nacional -formada por La España en Marcha-Falange FE, Alianza Nacional, de un lado, y Democracia Nacional por otro- no piensa sumarse a dicho proyecto.  
Coalición Nacional, formada por La España en Marcha-LEM (AN, FE...) y DN no se suma al proyecto


COMUNICADO DE ESPAÑA 2000, PxC y PxL
Plataforma per Catalunya, España2000, y Partido por la Libertad-Con las Manos Limpias inician los contactos de cara a un proceso de confluencia política.

 En el marco del proceso de diálogo de las tres organizaciones iniciado tras las elecciones del 24-M, se han reunido este sábado 25 de julio en Zaragoza, August Armengol, Rafael Ripoll y José María Ruiz, encabezando las delegaciones respectivamente de Plataforma per Catalunya (PxC), España2000 y Partido por la Libertad-Con las Manos Limpias (PXL).

Los dirigentes de las tres organizaciones consideran que:

-Las últimas elecciones del 24-M marcan el inicio de un período de inestabilidad política en nuestro país, que se une a la crisis económica permanente y convertida en una crisis social sin precedentes, cuyos principales responsables son las viejas siglas PP, PSOE, CiU, PNV y ERC, y sus proyectos hoy agotados.

-Las escasas semanas que han transcurrido desde el 24-M han demostrado que las “fuerzas políticas emergentes” (C’s, Podemos, CUP y Compromís) carecen de solvencia y seriedad suficientes y han evidenciado su increíble oportunismo en pactos contra natura.

-Los problemas que afronta nuestro país son consecuencia directa de la globalización (deslocalización empresarial, inmigración masiva, economía especulativa, sometimiento a la banca, empobrecimiento de la población, emigración juvenil, desaparición de las clases medias, empleos precarios) y de la ideología mundialista (imposición del “pensamiento único y políticamente correcto”, desprecio y abandono de nuestra cultura y pérdida de soberanía nacional).

-El sistema político español que afrontará amenazas y retos insoportables a partir de septiembre de 2015 y el ordenamiento económico global que no termina de superar la crisis iniciada en 2007, son completamente inviables.

Por todo ello, PxC, España2000 y PXL-Con las Manos Limpias reconocen que “estamos ante un nuevo momento histórico que impone retos nunca antes vistos y exige soluciones nuevas que

dijous, 23 de juliol de 2015

TEXT ÍNTEGRE CONCLUSIONS GRUP DE TREBALL DEL PARLAMENT SOBRE ELS CENTRES D'INTERNAMENT, DEMANANT EL SEU TANCAMENT


El ple ha aprovat avui per 104 vots a favor (CiU, ERC, PSC, CUP i Geli) i 28 en contra (PPC i C's) la conclusió del grup de treball de revisió del model dels CIE que insta al govern a exigir al govern espanyol que iniciï, en el termini més breu possible, "un procés que condueixi al tancament progressiu dels centres d'internament per a estrangers", i que apliqui "mesures cautelars alternatives a l'internament" per als estrangers en situació irregular. El gruix del dictamen de la comissió de justícia amb les conclusions s'ha aprovat amb els vots a favor de tots els grups excepte el PPC, que hi ha votat en contra i només ha donat suport a part del text introductori i a dos apartats sobre les garanties jurídiques als CIE i els processos de regularització i asil.

La part del text introductori, que considera els CIE com una "anomalia en l'ordenament democràtic del país" i en què es demana una revisió del model amb una reflexió profunda "sobre la política migratòria" i "els drets de les persones que la pateixen", s'ha aprovat per 86 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i Geli), 19 en contra (PPC) i 27 abstencions (PSC i C's). En aquesta línia, a les vint-i-quatre conclusions aprovades es demana la derogació de les "devolucions en calent", la prohibició "a Catalunya de manera explícita i amb caràcter immediat" de les identificacions basades en el perfil ètnic de les persones, càmeres de videovigilància al CIE de Barcelona, que les polítiques d'asil siguin prioritàries, o que no acabin als CIE les persones provinents dels centres d'estada temporal d'immigrants de Ceuta i Melilla i es creïn sistemes independents de supervisió de com es fan les expulsions.

Al debat, que ha estat seguit des de la tribuna de públic per representants d'associacions de suport al tancament dels CIE, han intervingut els diputats Cristina Bosch (CiU), Gemma Calvet (ERC), Ferran Pedret (PSC), Sergio Santamaria (PPC), Sara Vilà (ICV-EUiA), Carmen de Rivera (C's), Quim Arrufat (CUP) i Marina Geli (diputada no adscrita).


TEXT CONCLUSIONS APROVADES:
La Comissió de Justícia i Drets Humans, en la sessió del 2 de juliol de 2015, ha aprovat les conclusions següents amb relació a la revisió del model dels centres d’internament d’estrangers:
I
Autoregulació del procés migratori El procés migratori es troba en un moment d’autoregulació. Espanya, d’ésser un estat receptor, ha passat a ésser un estat del qual se’n va més gent que no pas n’hi arriba: al 2013, 396.000 estrangers van abandonar l’Estat espanyol de manera voluntària (un descens d’un 7’82% de població estrangera), i 23.889 el van abandonar de manera forçosa (en nombres rodons, 8.700 denegacions, 5.000 devolucions i 9.000 expulsions), de manera que les 14.000 devolucions i expulsions forçoses són una quantitat irrisòria amb relació a les persones que han abandonat l’Estat de manera voluntària.
El nombre de persones internades en un CIE fou de 9.002, i, d’aquestes, 4.726 foren expulsades: només el 52% de les persones internades en un CIE, doncs, foren expulsades, un nombre d’expulsions que representa un 1% amb relació als retorns Es garanteixi l’assistència lletrada en tots els supòsits de detenció per a expulsió i, en aquest sentit, el Consell General del Poder Judicial, el Ministeri de l’Interior i el Consell General de l’Advocacia abordin, en col·laboració amb les entitats relacionades amb els CIE, la creació d’un sistema que garanteixi el dret de defensa i l’assistència lletrada a les persones amb ordre d’expulsió a qui es vulgui sotmetre a deportació forçosa sense internament en un CIE, i que garanteixi especíŠcament a les perso-
nes processades per un delicte el dret de defensa i el dret preceptiu de comprensió de la informació sobre el procediment, per tal que les circumstàncies especiŠques de cada cas es puguin integrar en l’enjudiciament, especialment pel que fa als delictes lleus, atenent circumstàncies d’arrelament familiar, social i laboral. no forçosos que es produeixen a l’actualitat. Per tant, la utilitat de les expulsions per a mantenir la regulació de la immigració és nul·la.
Pel que fa al cost de mantenir aquest nombre de deportacions forçoses, cal remarcar que al 2013 Espanya es va gastar només en vols 11 milions d’euros, i cal sumar a aquesta xifra el cost del manteniment dels CIE.
Els CIE com a anomalia jurídica
Els CIE són una anomalia en l’ordenament democràtic del nostre país. Són establiments amb condicions inferiors a les dels centres penitenciaris, no tenen la consideració de centre penitenciari i bona part de les persones que hi són recloses hi ingressen sense cap decisió judicial prèvia. I cal tenir present que tots els objectius plantejats per les normatives europees es podrien aconseguir sense haver de dotar-se d’aquest tipus d’establiment.
Hi ha opacitat sobre les condicions reals del funcionament dels CIE. Fins i tot hi ha problemes en l’aplicació de les disposicions legals vigents per al control dels CIE, i el poder judicial pateix una superposició inad
missible que en limita l’actuació, amb l’agreujant que la població reclusa no pot recórrer al poder judicial i, si ho fes, no obtindria cap resolcuió Šns mesos o anys després d’haver-se fet efectiva l’expulsió.
El nou reglament sobre els CIE autoritza la possibilitat d’ingressos temporals provisionals, que resulta inadmissible; no regula espais de llocs de contenció com les sales dels aeroports; no concreta l’assistència sanitària, ni el temps ni la durada de les visites, ni les trucades, ni els terminis per a portar a terme la repatriació; no recull les exigències del Síndic de Greuges amb relació a l’ús de la força, i admet que hi hagi espais de contenció o cel·les d’aïllament (en contravenció del protocol d’Istanbul i de la normativa reguladora pròpia); no estableix l’obligació d’utilitzar càmeres d’enregistrament d’imatges; regula la possibilitat d’utilitzar armes de foc a l’interior dels centres, cosa del tot forassenyada, i autoritza els registres personals amb nus integrals, per bé que el Síndic de Greuges ha aconseguit canvis en la praxi quotidiana i el Tribunal Suprem ha anul·lat i modiŠcat preceptes amb relació a les armes, les famílies d’interns pendents d’expulsió, els internaments successius que esquiven la limitació dels seixanta dies, la intimitat personal i la seguretat.
Al CIE de Barcelona s’ofereix des de principis del 2015 el Servei d’Orientació Jurídica, que prové d’un acord entre el Col·legi d’Advocats de Barcelona i el Ministeri de l’Interior i que es presta dilluns, dimecres i divendres, de nou a dues, a càrrec de dos lletrats, que assessoren els interns que ho sol·liciten sobre qüestions relacionades amb el l’internament, a més de facilitar-los la relació amb els advocats respectius.
Així mateix, hi ha un control judicial que porten a terme dos jutjats d’instrucció de Barcelona (el núm. 1 i el núm. 30), que auditen el CIE d’una manera alterna, per mitjà de visites i entrevistes amb els interns, i hi ha a més un Šscal delegat en estrangeria que exerceix les funcions encomanades al Ministeri Públic dins la seva especialitat.
Tots ells poden fer les visites sense necessitat de comunicació prèvia a la direcció del Centre.
Necessitat de revisió del model
Es tracta d’encetar una re]exió en profunditat sobre la política migratòria i sobre les implicacions que té per als drets de les persones que la pateixen. Pràctiques com les deportacions forçoses en macrovols –en què s’arriben a utilitzar com la sedació forçosa– o les deportacions exprés –que s’executen sense ni tan sols garantir el dret a l’assistència lletrada– obliguen a revisar les implicacions d’una política migratòria basada en l’internament i l’expulsió, que atempta contra la dignitat de les persones, el dret a viure en família i, en algunes ocasions, Šns i tot, el dret a la vida.
1
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a

dimarts, 21 de juliol de 2015

ESPAÑA 2000 CONVOCA SU CONGRESO PARA OCTUBRE PARA CONVERGER CON PxL Y PxC. UN SECTOR DEL MSR DESEA SUMARSE A LA MISMA, MIENTRAS "COALICIÓN NACIONAL" (LEM+DN) PRETENDE PRESENTARSE A LAS PRÓXIMAS ELECCIONES


 Rafael Ripoll será el nuevo líder de España 2000 y posiblemente de la nueva formación que surja

Tal como informaba aquí en el blog, tanto Plataforma per Catalunya (PxC), que realizó su congreso el 4 de julio, como el Partido X La Libertad (PxL) que lo realizó el 27 de junio, convocados tras los pésimos resultados electorales del 24 de mayo,dichas fuerzas hermanas acordaron sumarse a una negociación para converger organizativamente con sus siglas o con otras nuevas con España 2000, partido que si bien se hundió en el País Valencià (o Comunitat Valenciana), obtuvo seis concejales en el llamado Corredor de Henares de Madrid.
Para afrontar esta reorgarnización de la ultraderecha y del área identitaria o social-patriota, España 2000 publicó ayer en su web la convocatoria de su congreso que se celebrará el 10 de octubre. 
En el congreso su líder histórico, José Luis Roberto, cederá el liderazgo al desde hace cuatro años concejal de Alcalá de Henares, Rafa Ripoll y artífice del crecimiento del partido en Madrid. La retirada de Roberto, vinculado durante años a las empresas de prostitución, facilitará la convergencia con otros grupos. Y al margen de que las distintas fuerzas que se sumen a esta convergencia, lo hagan o no con sus propias siglas, es posible que España 2000 adopte una de nueva, sólo para ellos o para todos quienes converjan, ya que la marca no sería la más idónea para la municipales de 2019, en las que podrán votar jóvenes que nacieron el año 2001. Ripoll desea dar una imagen distinta, más moderna y desvinculado de la ultraderecha franquista. Así desea pasar página a hechos como el juicio de un concejal del municipio valenciano de Silla por la trama ultra de la Operación Pánzer. 
Este tiempo de espera hasta el congreso de octubre, tras el cual España 2000 iniciará las negociaciones con PxC y PxL, está siendo letal para PxL. Pese al gran esfuerzo económico y organizativo realizado por PxL el último año, bajo el liderazgo de José María Ruiz Puerta (ex presidente de CEDADE y abogado de Manos Limpias y mecenas de PxC y Josep Anglada), sólo obtuvieron representación en el pequeño municipio madrileño deValdeavero, con 124 votos, y otro en Alfoz de Lloredo a Cantàbria. Y muchos de quienes se sumaron al proyecto y realizaron candidaturas e invirtieron tiempo y dinero, ya se han retirado del mismo decepcionados al ver que su espacio y sus posibles votantes ha sido ocupado por Podemos y Ciudadanos. El hecho que la web de PxL esté muerta desde el día siguiente de las elecciones municipales y no haya informado de los acuerdos del congreso, es una muestra de la gravedad de la situación. El propio Ruiz Puerta, la exconcejal de Galapagar Itziar Riesgo y Eduardo Arroyo serán quienes negociarán con España 2000 en nombre de PxL.
También se ha sumado a este intento de refundar o reorganizar el espacio ultra o identitario, la Alternativa Municipal Española del Escorial, que obtuvo un concejal. Dicho grupo defiende la continuidad del Valle de los Caídos con su simbología franquista.   
José M Ruiz Puerta lleva años intentado crear una fuerza política ultra y se ha visto superado por España2000, mientras PxC, a la que ha ayudado con medios materiales y económicos se ha hundido.

Por lo que respecta a Plataforma X Catalunya, se sumará a la nueva sigla o federación de ámbito español, manteniendo un régimen de autonomía orgánica similar al de Inicitiva con IU o del PSC con el PSOE. Pero los tres problemas que aquejan ahora a PxC son, el abandono de muchos militantes y exconcejales tras el hundimiento del 24 de mayo, la falta de un liderazgo claro, algo no resuelto en el tormentoso congreso del 27 de junio, y el nuevo proyecto identitario o anti-inmigración que está creando Josep Anglada. Anglada fue reelegido concejal de Vic por Plataforma Vigatana, y está recibiendo adhesiones de exconcejales de PxC para crear un nuevo partido. De momento ya tiene apoyos en la Catalunya central y el Baix Llobregat. Además continuan en los juzgados un sinfín de denuncias cruzadas entre PxC y Josep Anglada, entre las que están la legalidad o no de su destitución, la apropiación y vulneración de confidencialidad de sus cuentas de mail y twitter, la supuesta apropiación por parte de Anglada de dinero del partido, y la imputación del Secretario General, Robert Hernando y otros dirigentes de PxC por el intento o conspiración para provocar un accidente de tráfico a Anglada.
 August Armengol es ahora el nuevo Presidente de PxC, mientras Anglada intenta crear un nuevo partido


JORDI DE LA FUENTE DEL MSR PIDE SUMARSE AL PROYECTO, MIENTRAS EL GRUPO DE VALENCIA Y LLOPART LO DESCALIFICAN


Quien también desea sumarse a la convergencia de España 2000, PxL y PxC es un sector del Movimiento Social Republicano (MSR), liderado por Jordi de La Fuente. De La Fuente es de hecho líder o portavoz de este grupo ultra o nacional revolucionario, tras la marcha de Juan Antonio Llopart y otros militantes hace un año.
Así De la Fuente ha colgado hoy en Facebook un comunicado del Comité Central del partido según el que "el MSR está dispuesto a entablar dichas conversaciones (con España 2000, PxC y PxL) con tal de conseguir una alternativa social, identitaria y nacional en España con un impacto público y político superior al que hasta ahora hemos tenido por separado.Confiamos en que dicha iniciativa, en la que actualmente ya participan España 2000, Plataforma per Catalunya y Partido por la Libertad, sea realizada desde la voluntad de servir, desde la humildad y desde el trabajo serio con vistas a la conquista de las instituciones, pero también de la opinión pública" .  El comunicado añade que "el MSR se dispone a participar en esa nueva esperanza para España y para su pueblo, sin renunciar a nuestras ideas, ni a nuestros principios y valores, esperando encontrar muchos puntos en común con el resto de fuerzas por la Justicia Social y la Identidad"
Poco después de publicarse, la delegación del MSR de Valencia ha manifestado su oposición rotunda a sumarse a dicho proyecto, exigiendo la celebración de un congreso extraordinario "para depurar responsabilidades". 
Por su parte el hasta hace un año Secretario General del MSR, Juan Antonio Llopart, ha respondido calificando a De La Fuente de  ser "un mierda que ha destrozado todo el trabajo realizado por el MSR durante años" y ha añadido "que espera poder escupirle a la cara".

De La Fuente desea que el MSR se sume al proyectod e convergencia con PxL, PxC y España 2000.

 LA COALICIÓN NACIONAL (LEM, FALANGE-FE, ALIANZA NACIONAL Y DN) ANUNCIA QUE SE INTENTARÁ PRESNETARSE A LAS ELECCIONES GENERALES

Por otro lado la Coalición Nacional, formada por La España en Marcha (Alianza Nacional, La Falange-FE, etc) y Democracia Nacional, no se suma al proyecto de España 2000 y acordaron el pasado 15 de julio, "proseguir la andadura patriótica unidos, manteniendo la puerta abierta para cuantos quieran participar". Así se manifestarán el 11 de septiembre y 12 de octubre en Barcelona y Madrid, e intentarán conseguir las firmas necesarias para poder concurrir a las elecciones generales. 
 La España en Marcha y Democracia Nacional volverán a Barcelona

diumenge, 19 de juliol de 2015

EL TRIBUNAL SUPREM PUJA DE DOS A TRES ANYS DE PRESÓ LA CONDEMNA A L'ANTIFEIXISTA SERGI H. i A RUBÉN PER L'AGRESSIÓ A ALEJANDRO FERNÁNDEZ EL 12 D'OCTUBRE DE 2011

Sergi H en sortir del judici a l'Audiència de Barcelona l'octubre de 2014
Tres anys de presó és la condemna que ha imposat el Tribunal Suprem a Sergi H i a Rubén XX per l'agressió a l'ultra Alejandro Fernández, el 12 octubre de 2011 a la porta de la sala d'The Other Place de Poble Nou, on Democracia Nacional feia un concert de musica RAC.  Sergi H i Rubén G. van ser condemnats inicialment a dos anys per la Secció Dècima de l'Audiència de Barcelona, formada pels magistrats  Santi Vidal, Montserrat Comas d'Argemir i Isabel Cámara, de clara  ideologia progressista. Els magistrats de l'Audiència van considerar que s'havia d'aplicar l'agravant d'odi o discriminació ideològica, cosa que rebutjaven les defenses en entendre que aquest agravant, així com el delicte de provocació a l'odi, la violència o la discriminació per motius de raça, religió, orientació sexual o ideologia, s'havia d'aplicar només per castigar els atacs cap a col·lectius vulnerables fets per persones d'ideologia ultra, no quan els agressors eren antifeixestites que atacaven a uns ultres. El Suprem no només no confirma i no qüestiona que l'agravant i el delicte d'odi ideològic també s'ha d'aplicar quan un antifeixista ataca a algú de ideologia ultra, sinó que també ha augmenta la pena de dos a tres anys en considerar més greus les lessions de la víctima.  
 Aquella tarda de 2011 un centenar de joves antifeixistes, que anteriorment havien participat a la manifestació contra la celebració del 12 d'octubre, van anar fins el local on se celebrava el concert ultra i van començar a llençar pedres i ampolles a la porta, i a donar-hi patades, fins fer-la caure. Quan l'Alejandro Fernádez, que era darrera la porta va sortir, va rebre l'impacte de diversos objectes al cap i la cara que li van produir ferides de consideració, precisant diverses intervencions quirúrgiques la crani. 
Els dos joves condemnats van negar en el judici haver llençat pedres i ampolles, si bé Rubén G va reconèixer ser qui, com es veu en els vídeos dels fets, va donar una patada a Alejandro Fernandez quan ja havia rebut l´impacte de pedres i ampolles al cap i la cara. Sergi H va afirmar que no participa en els incidents i que es va apartar del lloc quan van començar.
Llegir sentència complerta (els noms dels condemnats apareixen canviats) 
 El jutge Santi Vidal, que va ser el primer en jutjar a Pedro Varela, propietari de la llibreria  Europa, va considerar que el delicte i l'agravant d'odi ideològic s'ha d'aplicar també quan són antifeixistes que ataquen a militants ultres 

dijous, 16 de juliol de 2015

EL SUPREM RATIFICA L'ABSOLUCIÓ DEL FRENTE ANTISISTEMA DE VALÈNCIA, EN ACCEPTAR L'ANUL·LACIÓ DE LES ESCOLTES TELEFÒNIQUES



La Sala Segona del Tribunal Suprem ha ratificat l'absolució dels 16 membres del Frente Antisistema de València, imputats en l'anomenada operació Pánzer, que foren absolts fa un any, en anul·lar-se la validesa de les intervencions telefòniques. Les armes, prova fonamental, van ser destruïdes abans del judici per “una errada” de la Guàrdia Civil.
 El Suprem confirma la sentència del 29 de juliol dictada per la Secció Quarta de la Audiència Provincial de València, (clica aquí per llegir-la sencera) que absolvía a tots els acusats de pertànyer a aquesta esta banda neonazi que presumptament venia i distribuïa armes, algunes procedents de l'Exèrcit espanyol, a per mitjà de pàgines web. El Tribunal va acceptar els plantejaments de la defensa sobre la manca de motivació suficient per ordenar les escoltes telefòniques. Aquestes escoltes que no van ser tingudes en compte com a prova, acreditaven l'existència d'una organització neonazi, racista i violenta que tenia i venia armes, amb una estructura jeràquitzada, i que planificava "caceres" de "guarros" i d'immigrants. L'altra prova de pes, les armes intervingudes, van ser destruïdes abans del judici per un "error" de la Guàrdia Civil.
En el judici de fa una any (clica per llegir-ne el resum) van ser jutjades 18 persones, dos de les quals en rebel·lia, en haver fugit d'Espanya. Un dels que es va seure a la banqueta és Pedro Cuevas, assassí condemnat de Guillem Agulló, que sortí en llibertat per bona conducta després de 4 anys de presó. També es va jutjar el llavors regidor de Silla (València) d'España 2000, José Alejandro Serrador Ferres, en el domicili del qual la Guàrdia Civil trobà un llançagranades.
El Ministeri Fiscal va demanar una suma de 42 anys pel total dels 18 acusats pels delictes d'associació il·lícita, tinència d'armes prohibides i tinència d'armes de foc. Segons el fiscal els jutjats incitaven a la violència contra  persones per raó de les seves creences religioses, origen o orientació sexual. A més feien apologia del genocidi i l'Holocaust. Tenien una estructura jerarquitzada i posaven a la venda armes per internet des de la seu de València.
Els acusats van negar ser un grup violent, van afirmar que les armes eren de col·leccionista, i van denunciar que se'ls jutjava i perseguia per les seves idees. S'ha de dir que per una sèrie d'errors en la custòdia de les proves, les armes van ser destruïdes sense comunicar-ho al jutjat, fet que va afavorir als imputats. Entre les armes hi havia un llançagranades que segons els acusats era de col·leccionista i estava inutilitzat cosa que negava la investigació de la Guàrdia Civil.
 A les converses telefòniques intervingudes que consten al sumari els acusats queden per anar de cacera amb objectes punxants i armes blanques, contra immigrants i "guarros". Segons la investigació es finançaven amb la venda d'armes. 
 Tenien diferents locals al País Valencià i a la seu central de València s'ubicava la societat secreta  Thule, amb el mateix nom que la societat secreta nazi de les SS. Allà i a diferents domicilis s'hi van intervenir armes com un llançagranades en desús, diverses escopetes, pistoles semiautomàtiques i d'aire comprimit, punys americans, una ballesta i armes blanques, a més a més de motllos per a fabricació d'esvàstiques i pamflets xenòfobs.

dimecres, 15 de juliol de 2015

TORNAR A PÈRSIA AL SEU LLOC, publico al Punt Avui sobre l'acord nuclear



L'acord aconseguit entre les cinc potències, Alemanya i la Unió Europea amb Teheran, que permetrà l'aixecament de les sancions a canvi de garantir que l'Iran no pugui desenvolupar la tecnologia ni el combustible per fabricar la bomba atòmica durant deu anys, significa retornar a un ordre natural la regió. Un ordre que regia des de fa milers d'anys en el qual els perses tenien, per mèrits propis, el paper de potència. I si no es permetia a la potència històrica de la regió ocupar el seu lloc, qualsevol estratègia per combatre Estat Islàmic, que pretén convertir-se en la nova i única potència, trencar les fronteres, implantar un califat, i desestabilitzar amb atemptats tot el món, hauria acabat fracassant.
El que estava en joc darrere de les negociacions de l'acord, ara ja no era només evitar que l'Iran aconseguís com Corea del Nord o el Pakistan obtenir la bomba. Ni únicament la necessitat del règim iranià de posar fi a unes sancions que ofeguen la seva economia i generen un malestar que podria desembocar en protestes difícils de controlar pels aiatol·làs. L'element més determinat és la necessitat que l'Iran, els Estats Units i Europa vagin plegats en la lluita contra Estat Islàmic. Una organització que lluita amb la mateixa intensitat contra els musulmans xiïtes que contra els països occidentals i el seus interessos. I les pressions d'Israel o l'Aràbia Saudita per evitar aquest acord, donat que aquests dos desitjaven continuar sent les dues úniques potencies econòmiques i militars de la regió, han quedat en un segon terme davant la necessitat que els Estats Units i l'Iran lluitin plegats contra els soldats del nou califat.
Potser el principal èxit militar del Daesh o Estat Islàmic ha estat la destrucció de les fronteres de Síria i l'Iraq, creant el seu “estat”. Un estat trenca les línies artificials dibuixades per França i el Regne Unit després de la Primera Guerra Mundial, pels acords de Sykes-Picot, dels quals van sorgir l'Iraq, Jordània, Síria i el Líban. I l'Iran, que no és cap estat de nova creació inventat des de fora, hereu d'un Imperi Persa que, quan la resta de regió era només una amalgama de tribus i clans enfrontats era ja un estat cohesionat, assistia ara constret per les sancions a la creació d'un nou escenari. Un escenari que posava en perill la seva existència amb l'expansió d'un califat sunnita que no només vol eliminar els xiïtes de l'Iraq, sinó que també vol aniquilar per apòstates tots els xiïtes i les altres ètnies, cultures i religions que conviuen des de sempre a l'Iran.
Podem especular si l'acord s'hauria aconseguit si no hi hagués hagut la necessitat que els Estats Units i l'Iran lluitin junts contra Estat Islàmic. També és important tenir com a aliat l'Iran de cara a controlar un conflicte molt més complex com és el de Síria, donat que, si bé a hores d'ara és impensable que els Estats Units, Europa i la ONU puguin propiciar un acostament al règim de Baixar al-Assad, unes bones relacions amb l'Iran, aliat de Damasc, són imprescindibles per evitar que la situació empitjori. I és que la situació d'avui és totalment diferent de la del 1979, quan la defensa dels Estats Units del sanguinari xa Reza Pahlevi va fer de Washington i Teheran enemics que semblaven irreconciliables.
 

dimarts, 14 de juliol de 2015

RECUPEREM EL DISTRICTE-11 PER LES VÍCTIMES DE SÍRIA?


Dues fotos mitjans de després de la guerra, que van ser símbol de la reconstrucció

El passat dissabte 11 de juliol, amb motiu de complir-se el vintè aniversari de la massacre de Srebrenica, en la que van ser assassinats en tres dies, 8.373 bosnians que eren a l’enclavament teòricament protegit pels cascos blaus holandesos, es va fer un emotiu acte a Barcelona al Born, de lectura dels noms dels qui allà varen morir.

El primer que va pujar a l’escenari per llegir el nom d’algunes de les víctimes va ser Pasqual Maragall que, com alcalde de la ciutat olímpica de Barcelona, va liderar diverses iniciatives de solidaritat durant la guerra amb la també ciutat Olímpica de Sarajevo, que el 1984 havia acollit el jocs d’hivern. I el 1996, acabada la guerra, Maragall va declarar Sarajevo, Districte 11 de Barcelona –que en té deu-, iniciant-se una sèrie de projectes de col·laboració en els que van implicar-se molts altres ajuntaments catalans, ONG, i entitats de tota mena. I per tal de dur-ho a terme, Barcelona va obrir una oficina o ambaixada, sota l’empara del Consell d’Europa, que durant molt temps va ser l’únic representat de l’Estat espanyol a la capital de Bòsnia. Oficina que donava cobertura i oferia suport tècnic i logístic a molts dels projectes solidaris de tot l’Estat.

El primer any aquest oficina o ambaixada va està dirigida pel llavors periodista de TV3, Carles Bosch, i més tard pel de l’AVUI, Eric Hauck. Dos periodistes que es van implicar per explicar el món què passava, molt coneixedors de la complexa situació d’aquell país  i, per un temps van voler canviar de rol, implicant-se amb la reconstrucció. Hauck va perdre allà el 1992 al seu company, el fotògraf Jordi Pujol Puente, que va ser el primer dels molts periodistes que moririen en aquella conflicte.  

Des de Districte 11, en coordinació amb el Comitè Olímpic Internacional, que presidia Joan Antoni Samaranch i més tard amb Javier Solana, que seria el màxim responsable de la diplomàcia europea, es va teixir una xarxa de contactes i fonts de finançament de les institucions internacionals, que va permetre desenvolupar una sèrie de projectes de tota mena, dels que destaquen la reconstrucció integral del barri olímpic de Mojmilo, ubicat al que va ser línia de front durant el setge, o del Palau Olímpic dels Jocs d’Hivern de 1984. Però el més important de tot va ser la xarxa de complicitats humanes que es va generar. Uns arquitectes de Lleida, amb el suport del seu ajuntament, van implicar-se en la reconstrucció del centre mèdic del barri de Mojmilo. La facultat d’optometria de Terrassa, amb l’ajut també del seu consistori i ONG locals, van desenvolupar un projecte tan senzill i necessari, com el proveïment d’ulleres, un producte que no és cap luxe que no acostuma a estar a l’abast de les víctimes i desplaçats en una guerra. Ajuntaments i entitats de Sabadell i Cornellà van impulsar projectes al barri veí de Dobrinja, i l’Hospitalet a la ciutat de Tuzla. No segueixo la llista perquè no cabria en aquest article i seria parcial i incomplerta.  I ONGs que ja existien o que es van crear amb motiu d’aquest conflicte, des de Mestres X Bòsnia a Pallassos sense Fronteres van assumir projectes de tot tipus, tenint sempre l’oficina de Barcelona a Sarajevo, com a punt logístic des d’on operar o que els facilitava intèrprets o domicilis particulars on allotjar-se, creant unes relacions d’amistat entre persones i famílies d’aquí i d’allà, que encara perduren.

I el rol que va jugar Barcelona ha estat recongut per la ciutat de Sarajevo que va atorgar la distinció de ciutadans d’honor de la mateixa a Pasqual Maragall i a Manel Vila, que va ser el gerent d’aquest Districte11 de Barcelona. Tot i que posteriorment la cooperació de Districte 11 es va fer present a la guerra de Kosovo i es va iniciar un projecte d’agermanament amb Gaza, l’alcalde Joan Clos, més preocupat en els focs artificials i efímers del Fòrum de les Cultures, va menystenir aquest tarannà i aquestes sinèrgies, sense donar-li la continuïtat que s’esperava.

L’acte de dissabte de lectura dels noms dels morts a Srebrenica, més enllà de l’emotivitat de veure llegint a Pasqual Maragall o d’escoltar el testimoni de reconciliació la jove bosniana, Amina Pasic, de 21 anys, nascuda a Srebrenica, que va sobreviure la matança  en la que van morir bona part de la seva família, va ser motiu de trobada no només de molts de que vam participar en les campanyes de solidaritat amb Bòsnia, sinó també de polítics de CiU, PSC, ERC, ICV i la CUP, i de l’alcaldessa Ada Colau, que van pujar a l’escenari a llegir el nom d’algunes víctimes. I en les converses molts dels que van participar aquells projectes de fa quinze o vint anys als Balcans sortia la necessitat de recuperar aquell esperit i aquella manera de treballar en el complex món actual que continua patint conflictes, el més proper del qual és el de Síria, que ha generat quatre milions de refugiat i desplaçats.

Als ajuntaments i les ONG no els pertoca ni la diplomàcia ni l’exercici de la força militar contra monstres com és ara l’Estat Islàmic, i les barbaritats del règim d’Al Assad. Però hi ha camps de refugiats a Turquia, Jordània o el Líban que esperen l’ajuda i l’apadrinament real d’algú. Potser seria una manera concreta de recuperar aquell esperit, aquella confluència de sinergies de la que Barcelona i Catalunya va donar exemple a Bòsnia. Si Barcelona, Sabadell, Cornellà, L’Hospitalet van ser capaços de declarar simbòlicament districte seu un barri o uns carrers de Bòsnia, ara seria hora de ser solidari amb víctimes del Pròxim Orient. Hi ha milions de refugiats que esperen.


Xavier Rius, periodista   
 Manel Vila, Raül Romeva i Amia Pasic, dissabte a l'acte del Born. A sota Pasqual Maragall   



dissabte, 11 de juliol de 2015

LECTURA DELS NOMS DELS 8.000 MORTS DE SREBRENICA FA 20 ANYS, A BARCELONA

Al llarg de dia d'avui s'està fent a Barcelona l'acte de lectura dels noms de les 7.291 persones identificades i de les que s'ha trobat el cos, assassinades fa 20 anys a Srebrenica, Bòsnia. A moltes ciutats d'Europa es fan actes semblants, si bé l'acte principal serà el de la mateixa Srebrenica que s'enterrarant els cossos identificats aquest any.
L'acte de Barcelona al Born, humil i contundent alhora, vol ser a més d'una nova demostració de solidaritat amb les nostres amigues i amics bosnis, un avís a Europa i a la resta del món de que cal seguir lluitant en favor de la vida i la humanitat cada dia. I que per guanyar la joia de viure cal aprendre a no oblidar tots aquells absents i als culpables dels genocidis. 
Durant el dia, persones anònimes i conegudes han anat llegint els noms de les persones identificades del genocidi. La lectura s’ha intercalat amb actuacions musicals en viu, com la de l’activista, César Lopez que ha tancat l’acte a les 9 del vespre.
Aquest matí han llegit noms molts ciutadans anònims i també persones fa fa dues dècades vam participar en el projecte de cooperació amb Bòsnia, Districte 11 que va crear Pasqual Maragall i Manel Vila.
La `primera persona que ha pujat a llegir ha estat l'ex alcalde Pasqual Maragall. Més tard ho han fet Jordi Hereu, l'alcaldessa Ada Colau, els regidors d'ERC Alfred Bosch i Juanjo Puigcorbé, l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, els periodistes Carles Bosch i Eric Hauck, que van dirigir l'oficina o ambaixada de Barcelona a Sarajevo entre 1996 i l'any 2000 i coordinar des d'allà els projectes de Cooperació, entre d'altres. També han pujat a llegir moltes de les persones que van participar o col·laborar amb els projectes i campanyes de solidaritat a Bòsnia i Kosovo, que ens hem anat retrobant allà, quinze o vint anys després. També hi han participat una vintena de ciutadans bosnis que viuen a Catalunya. Sense cap mena de dubte la més emotiva ha estat la intervenció d'Amina Pasic, de 21 anys d'edat, nascuda a Srebenica el 21 d'abril de 1994, ciutat de la que fugiria quinze mesos després i on trobarien la mort el seu pare i els seus oncle.

Ja cap al tard han llegir diversos noms el diputat de CDC, Carles Campuzano, l'ex diputada socialista, Laia Bonet, o l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon. També hi han participat regidors o ex regidors i tècnics municipals de molts ajuntaments que van impulsar projectes de cooperació amb Bòsnia.
La lectura de noms l'ha tancat diputat de la CUP, David Fernñandez, després del qual ha intervingut l'ex eurodiputat Raül Romeva que va ser vicedirector de la UNESCO a Bòsnia del 1995 al 1997, el qual ha recordat com es va produir la massacre, la passivitat dels Cascos Blaus holandesos -fet que va motivar una condemna judicial de l'estat holandès-, i s'ha referit al fet que enguant també es commemora el 70 aniversari de l'alliberament de Mauthausen i els altres camps nazis, i el centenari del genocidi armeni. Romeva ha acabat llegint el poema "11 de juliol" de la bosniana Aisha Mirza.
L' última intervenció l'ha fet la noia de Srebrenica, Amina Pasic, que ha explicat que tot i que hi qui diu que ella va néixer en el pitjor moment, en el pitjor lloc del món, no és cert, donat que més a més dels que van morir allà hi ha molta gent que va sobreviure com ella, a qui no han aconseguit encomanar-li l'odi, ni el desig de venjança. Ha explicat que en el camp de refugiats de Tuzla on ha viscut setze anys, sempre es preguntava què pensaven, què explicaven als seus fills els que van fer la matança, i que sense odi molts com ella, estiguin on estiguin, sempre explicaran el que va passar.
Manel Vila, Raül Romeva i la jove bòsnia, Amina Pasic, nascuda a Srebrenica, supervivent de la matança, en la que van morir el seu pare i els seus oncles
 
 Escolta intervenció de l'Amina
 Vídeo de la intervenció de Raül Romeva, Manel Vila i Amina Pasic
 
Manel Vila 
L'ex alcalde Jordi Hereu
Carles Bosch amb Diana Garrigosa i Pasqual Maragall
El regidor d'ERC, Alfred Bosch
Jo també he llegit diversos noms al matí i la tarda


Darrera, l'alcaldessa, Ada Colau
El periodista Carles Bosch, que després de cobrir la guerra per TV3, va treballar com a director de l'ADL o ambaixada de Barcelona a Sarajevo que coordinava el projectes de cooperació.
La regidora de cooperació de Sant Boi de Llobregat, Alba Martínez


La senadora d'ERC, Ester Capella
David Minoves, que va ser Director de Cooperació de la Generalitat durant el Tripartit
Xavier López d'UB Solidaritat
L'alcalde de Granoller, Josep Mayoral
 La cua per llegir al migdia
L'Olga Peña, un dels pilars del projecte de Districte 11. Va anar a Sarajevo en acabar la guerra, un dia de març que la ciutat estava en flames, en cremar les milícies sèrbies els barris de Harnso i Gravavica dels que s'havien de retirar en compliment dels acords de Dayton
l'ex regidor de Barcelona, Albert Batlle, i Director General de la Policia de Catalunya


 La cua per llegir a la tarda


L'ex diputada, Laia Bonet

 L'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon


La Dolors i la Ona Grífols 


El diputat de la CUP, David Fernández, ha estat l´últim en llegir
Amb Pasqual Maragall

Escoltant les intervencions de Vila, Romeva i Amina Pasic



Imatge de la recuperació de cossos a una fossa comuna