dilluns, 29 de juny de 2015

L'ASSOCIACIÓ DE TUNISIANS DE CATALUNYA CONVOCA UNA CONCENTRACIÓ, DIMARTS A LES 19 HORES A PLAÇA SANT JAUME



(Actualitzat dimarts amb fotos de l'acte)
Des de l’Associació dels Tunisians de Catalunya, volem expressar la nostra tristesa més profunda i la nostra indignació per l’atac covard que va tenir lloc ahir a la platja del Kantaoui (Sussa).
 En nom de de tota la Junta i de la comunitat tunisiana resident a Catalunya, volem transmetre el nostre més sincer condol a les famílies dels difunts i manifestar la nostra solidaritat amb el poble tunisià.
El terrorisme és una amenaça global i volem deixar clar que rebutgem categòricament tota forma de violència i d’incitació a l’odi. Diem “No al terrorisme”.
Dit això, volem fer una crida a tothom, siguin d’on siguin, perquè vinguin a solidaritzar-se amb nosaltres a la plaça Sant Jaume de Barcelona el dimarts 30 de juny de 2015 a les 19h.
Organitzarem un gran cercle humà per dibuixar la unitat en aquesta lluita contra el terrorisme.
US HI ESPEREM!





   

dijous, 25 de juny de 2015

EL PRÍNCIPE, CUANDO FICCIÓN Y REALIDAD NOS SON CERCANAS

A las películas de cine y las series de televisión que abordan conflictos bélicos, sociales y políticos no se les pide que sean imparciales y, hasta fechas recientes, habitualmente sólo trataban conflictos pasados. En los años setenta iban de romanos, de indios y el Séptimo de Caballería, o de americanos y británicos luchando contra malvados alemanes y japoneses. En los ochenta y noventa llegaron las películas del Vietnam en las que los americanos ya no eran siempre los buenos, y en el dos mil llegaron las películas de Bosnia. Por lo general las series y películas se referían a conflictos que se consideraban cerrados y la audiencia valoraba que, más allá de tomar partido por unos u otros, mostrara el lado humano o permitiera empatizar con protagonistas de ambos bandos.
Tras el 11-S y Afganistán comenzaron las series y películas sobre terrorismo islamista, problemática que no estaba cerrada, y que en unos casos se abordaba desde un simplismo infantil, mostrando siempre a los musulmanes como los malos o infantiles, mientras que en otros se intentaba analizar las causas, la responsabilidad de Israel y Estados Unidos y mostraba su complejidad sin generalizaciones simplistas.
Pero ahora, que el terrorismo yihadista es la principal amenaza a la seguridad de Occidente y que los enquistados conflictos de Oriente Próximo y los países musulmanes han tomado una nueva dimensión tras la irrupción del Estado Islámico, presente desde Mosul hasta París, las tramas de algunas series llegan a las pantallas desfasadas en comparación con lo que nos muestran los telediarios.
La exitosa Homeland, producida por la FOX, terminó la pasada temporada mostrando una inexistente alianza entre Irán y Al-Qaeda. No es ningún secreto que los propietarios de la FOX compartían intereses económicos con los sectores republicanos e israelíes que deseaban que Obama ordenara un ataque aéreo contra las instalaciones nucleares iraníes. En los últimos capítulos vimos como el personaje de Nicholas Brody, considerado de Al-Qaeda, era acogido como un héroe en Irán. Pero mientras veíamos esto en las pantallas, no sólo el Pentágono había descartado totalmente atacar Irán, sino que la inteligencia y militares estadounidenses e iraníes luchaban juntos en Irak contra el enemigo común del Daesh o Estado Islámico que se había comido ya a Al-Qaeda.
Ahora que ningún lugar del planeta está libre de los atentados, proliferan las series y películas sobre yihadismo, sea el terrorista el hijo de un inmigrante magrebí, o un converso que pretende atentar contra sus vecinos europeos o americanos. En otros casos se trata de un universitario tunecino o marroquí que lo hace en Siria, o en un hotel de turistas en su país. Y la audiencia ya no lo recibe como una trama de algo lejano o pasado, sino que mucha gente se pregunta si el pakistaní a quien le ha comprado la pizza media hora antes de sentarse ante el televisor, si será de fiar o si acabará convirtiéndose en terrorista. 

De los últimos capítulos de la pasada temporada de El Príncipe, la producción más exitosa de la televisión en España, se criticó a la serie que acabara mostrando a todos los personajes masculinos musulmanes como terroristas o narcotraficantes. Incluso Hakim, el policía ceutí que bebía vino, comía jamón y decía ser ateo, resultó ser un terrorista que se camuflaba. Generalización que sólo beneficia a los difunden ideas xenófobas, crispa la convivencia, y muestra una imagen distorsionada de la realidad, dado que la mayoría de víctimas del terrorismo yihadista son personas musulmanas consideradas impías por el Daesh por ser chiítas, laicas o no seguir el wahabismo.
Pero en la temporada actual, que concluyó el pasado martes, rompen con los estereotipos, y muestran personajes como Samy, el nuevo policía que es musulmán y totalmente comprometido contra el terrorismo. Así Samy, papel que interpreta Ahmed Younossi, es hijo de unos inmigrantes marroquíes fallecidos en los atentados del 11-M en Madrid, y cuando la agente Mati, que encarna Thaïs Blume, le pregunta cómo puede continuar siendo musulmán, él le responde que el islam que él aprendió de sus padres no tiene nada que ver con el odio y la violencia.
La serie, además, no ha quedado desfasada por la actualidad, dado que ha abordado cuestiones que han ocurrido estos meses, como los jóvenes de Ceuta y Melilla que marchan a luchar a Siria. O de conversos, como Sergio, que interpreta Diego Landaluce, un chico cristiano desarraigado que, carente de referentes, abraza el islam yihadista violento. Algo que descubrimos hace dos meses en Catalunya, cuando los mossos d’esquadra desarticularon la célula yihadista que dirigía un peluquero de Sabadell converso. Y esta capacidad de la trama para evolucionar simultáneamente a lo que vemos en las noticias, ha sido uno de los motivos de su éxito.
En la serie, que emitirá los que dicen ser sus últimos capítulos pasado el verano, hemos visto crecer a actores como Hiba Abouk, en su excelente interpretación de Fátima, con su amor posible o imposible con Javier Morey, o al malvado, cínico e imperturbable de su esposo Khaled, que interpreta Stany Coppet. Un malvado Coppet que repitió en su papel de malo impasible el pasado miércoles en Águila Roja como capitán de los Mosqueteros, y esta vez sí que recibió su merecido castigo con el filo de la espada y las garras de un tigre.
La serie, más allá de que la trama que nos insinua algún yihadista infiltrado en la cúpula del CNI, o que tal vez a los servicios de inteligencia franceses les pueda interesar desestabilizar Ceuta por motivos económicos, retrata la realidad de un desarraigo y los problemas laborales, sociales y de identidad de jóvenes de Ceuta y Melilla, muy similares a los que viven jóvenes descendientes de magrebíes en las Banlieues francesas. Unas circunstancias que les aboca al trapicheo, las drogas y la violencia, resultando el yihadismo violento para algunos la salida más fácil. 

Habrá que esperar a otoño para saber cómo termina el malvado Khaled, si Faruk recuperará a su hermana pequeña captada y engañada por yihadistas, y si tal vez encontrará un lugar en el mundo sin necesidad de traficar con drogas; cómo resolverán el inspector Fran, que interpreta José Coronado, y su esposa, la herida causada por la muerte de su hijo y, sobretodo, si Fátima sin velo y sin sufrir por sus hermanos, podrá iniciar una nueva vida con Morey, libre ya del yihadista de su marido.
En lo que es seguro que no habrá acuerdo, será en valorar a medio plazo, si la serie habrá servido para mejorar la situación del barrio ceutí del Príncipe, estigmatizado por la droga, el contrabando y el yihadismo, cuyas calles huelen a heroína y te con hierbabuena, y con qué personajes se identificarán a la larga sus jóvenes. Y es que no es lo mismo que empatizáramos más con los indios que con el Séptimo de Caballería, o con la vietnamita enamorada de un soldado de Los Ángeles que con su hermano del Vietcong, dado que esas películas recreaban el pasado. En el Príncipe, en cambio, vemos el presente y el futuro y las granadas no explotan en el Delta del Mekong, sino más cerca de casa.
Xavier Rius
 

 EL PRÍNCIPE, QUAN FICCIÓ I REALITAT ENS SÓN PROPERES
A les pel·lícules de cinema i les sèries de televisió que aborden conflictes bèl·lics, socials i polítics no se'ls demana que siguin imparcials i, fins fa poc, habitualment tractaven conflictes passats. En els anys setanta anaven de romans, d'indis i el Setè de Cavalleria, o d'americans i britànics lluitant contra malvats alemanys i japonesos. En els vuitanta i noranta van arribar les pel·lícules de Vietnam en les que els americans ja no eren sempre els bons, i en el 2000 van arribar les pel·lícules de Bòsnia. Generalment les sèries i pel·lícules es referien a conflictes que es consideraven tancats i l'audiència valorava que, més enllà de prendre partit per uns o altres, mostrés el costat humà o permetés empatitzar amb protagonistes d'ambdós bàndols. 
Després de l'11-S i l'Afganistan van començar les sèries i pel·lícules sobre terrorisme islamista, problemàtica que no estava tancada, i que en uns casos s'abordava des d'un simplisme infantil, mostrant sempre als musulmans com els dolents o infantils, mentre que en altres es intentava analitzar les causes, la responsabilitat d'Estats Units i mostrava la seva complexitat sense generalitzacions

SENTO FÀSTIC EN VEURE QUE ADA COLAU JUSTIFIQUI I DISCULPI A GUILLERMO ZAPATA. L'ARTICLE 510 ÉS PER TOTHOM

EM FA FÀSTIC QUE ADA COLAU JUSTIFIQUI A GULLERMO ZAPATA. BARCELONA I CATALUNYA ES VA DESTACAR QUE EXIGIR L'ARTICLE 510 CP FRONT LLIBRERIA EUROPA, ANGLADA I ALBIOL, I ARA RESULTA QUE L'ALCALDESSA CONSIDERA QUE NO S'HA D'APLICAR A QUI FA BROMA DIENT QUE ELS JUEUS S'HAN DE FICAR EN UN CENDRER. L'article 510 del Codi Penal, és per tothom
 http://xavier-rius.blogspot.com.es/…/conoce-la-juez-y-alcal…



El artículo 510 castiga con prisión e inhabilitación para cargo públicio a quienes "públicamente nieguen, trivialicen gravemente o enaltezcan los delitos de genocidio, de lesa humanidad" contra un grupo religioso o étnico (...), increméntando la pena en el 510, 3 "cuando los hechos se hubieran llevado a cabo a través de un medio de comunicación social, por medio de internet o mediante el uso de tecnologías de la información, de modo que, aquel se hiciera accesible a un elevado número de personas"
Más allá de formalismos jurídicos sobre si el redactado actual puede aplicarse con efectos retroactivos o si el delito habría preescrito al ser los tuits de hace años, yo suponía que quienes pedían la persecución penal de estas opiniones delictivas, lo hacían indistintamente del color político de quien las expresaba. 


dimecres, 24 de juny de 2015

TRAS SU FRACASO ELECTORAL, PARTIDO x LA LIBERTAD Y PLATAFORMA x CATALUNYA CELEBRAN SUS CONGRESOS DE CARA A UNA REDEFINICIÓN POLÍTICA Y UNA POSIBLE CONFLUENCIA CON ESPAÑA 2000 QUE SE HA EXPANDIDO EN MADRID. PxC pierde ya el concejal de Amposta que pasa a no adscrito.

Tras el fracaso las pasadas elecciones municipales de Plataforma X Catalunya, que pasó de 67 a sólo 9 concejales en todo Catalunya, y de 47 a sólo 1 en la provincia de Barcelona, y del Partido X La Libertad que, pese a la intensa campaña realizada, sólo obtuvo dos concejales en toda España, estos partidos asociados han convocado para los dos próximos sábados su congreso.
Así el Partido por la Libertad (PxL)-con las Manos Limpias, lo realizará en Madrid este sábado día 27 de junio, mientras que sus socios catalanes de PxC, lo celebrarán en Mataró el 4 de julio.
Pese a que la situación de ambas formaciones son distintas, se planterá su redefinición con esas o nuevas siglas de cara a las municipales de 2019, uniéndose o aliándose tal vez con España 2000, que es el único grupo que ha crecido bajo el liderazgo en Madrid del concejal de Alcalá,  Rafael Ripoll. 
Tras los malos resultados de España 2000 en Valencia, su líder histórico, José Luis Roberto, vinculado hasta hace tres años a las empresas de prostitución, anunció que abandonaría el liderazgo de la formación y apoyaría a Ripoll como nuevo líder de la formación. Ripoll se ha destacado estos dos últimos años en defender el papel de Siria en numerosos programas y tertulias españolas y de televisones latinas o cercanas a Irán en lengua española.
Si bien se ha dicho  que España 2000 también realizaría su congreso este julio, lo realizará el 10 de octubre y es posible que se acuerde una confluencia con PxL y PxC manteniendo todos sus siglas, o fundando un nuevo partido que tendría cuatro años para difudirse y extenderse partiendo de los municipios donde estas formaciones han obtenido representación. Dentro de España 2000 hay quien opina que ésta no es la mejor sigla para concurrir a unas elecciones en la España del 2019.  
   José María Ruiz, presidente de PxL

INTENTAR EVITAR LA DESBANDADA  
De momento de cara al congreso de PxL, la preocupación es evitar que aquellos que formaron parte de sus candidaturas procedentes de diversos partidos ultras, patriotas o identitarios, e incluso procendentes del PP y VOX, no abandonen el proyecto. El hecho que su líder e impulsor, el abogado José María Ruiz Puerta (último presidente de la neonazi CEDADE) no haya conseguido el acta de concejal en Parla, pese a la intensa campaña realizada, ha sido un golpe muy fuerte.
Los concejales los ha obtenido en el pequeño municipio madrileño de Aldeavero con 124 votos, y el otro en Alfoz de Lloredo, en Cantàbria.

Y para PxC es importante evitar la sensación de desbandada que tienen muchos de sus miembros tras el hundimiento electoral, los problemas económicos y las disputas derivadas por la expulsión de Anglada, que mañana jueves vivirá un nuevo episodio, con la vista en los juzagados de Vic para decidir si se impone prisión provisional o fianza al Secretario General, Robert Hernado, y a los ex concejales de Vic y Olot, Juan Carlos Fuentes y Nacho Mulleras, imputados por el supuesto intento de atentar contra Anglada.   
Robert Hernando, Secretario General de PxC
De hecho muchos ex concejales y militantes ya han comunicado en privado que abandonan la formación, mientras otros lo han anunciado públicamente. Éste es el caso de la ex concejal de Olot, Rosa Maria Llandrich, militante más antigua de la comarcas gerundenses, o del reelegido concejal de Amposta, que ha hecho público su abandono del partido y ha solicitado el paso a concejal no adscrito.  Anglada pese haber perdido el partido y las imputaciones contra él por temas económicos de PxC, tiene ahora a su favor el hecho de haber entrado en el ayuntamiento de Vic con su sigla Plataforma Vigatana, y el presentarse como la víctima de una conspiración para matarlo. Y ya ha anunciado su intención de crear un nuevo partido de ámbito catalán. 
 
En el congreso de PxC se propondrá al concejal del Vendrell, August Armengol, para liderar el partido, no está claro si como presidente -cargo que ocupaba Anglada- o como Secretario General.
El actual Secretario General es Robert Hernando que recibía hasta ahora la asignación de concejal de Igualada, la de consejero comarcal de l'Anoia y la que cobraba del partido en calidad de máximo dirigente. Pero sea quienes sean ahora el presidente y el secretario general, el partido difícilmente podrá pagarles sueldo alguno.

Rafa Ripoll, concejal de Alcalá y futuro nuevo líder de España 2000. Se suele presentar en programas y tertúlias españolas y en las cadenas de TV internacionales en español cercanas a Venezuela e Irán como "experto en Oriente Medio" y defiende al régimen sirio

EL REGIDOR DE PxC A AMPOSTA, GERMAN CISCAR, ABANDONA PLATAFORMA EN ENTENDRE QUE LA MARCA PxC L'HA PERJUDICAT.



El regidor de Plataforma per Catalunya a Amposta, German Ciscar, que ja va ser regidor la legislatura passada, ha anunciat que deixa PxC i que en el primer ple ordinari del mandat que se celebrarà aquest juliol, passarà a la condició de regidor no adscrit. Aquesta serà doncs la primera pèrdua d'un càrrec públic de PxC, fet molt habitual el passat mandat en que Plataforma va perdre gairebé la meitat de regidors, l'últim a Mataró fa dues setmanes, ja en el temps afegit de la legislatura. Ciscar ho ha argumentat dient que la marca PxC l'ha perjudicat i potser amb un altre nom com "Som ampostins", que pensen legalitzar, hagués obtingut millors resultats.
 PxC es va desplomar electoralment a les eleccions del passat 24 de maig, passant dels 66.007 vots i 67 regidors de 2011, a només 27.348 vots i 9 regidors. La patacada ha sigut total a la demarcació de Barcelona, que passa dels 47 regidors de 2011 a només un, Mònica Lora a Mataró. I si dies després de les eleccions va tenir la bona notícia d'obtenir en un segon recompte un regidor a Roquetes, que el primer escrutini l'atorgava a ERC, ara en perd un a la capital del Montsià.
Així PxC té ara només 8 regidors. Tres al Vendrell, un a Roquetes (Tarragona), un a Mataró, dos a Salt i un a Sant Miquel de Fluvià, i està pendent de celebrar el seu congrés extraordinari el proper 4 de juliol a Mataró on es vol proposar al regidor del Vendrell, August Armengol, que assumeixi el lideratge del partit, sigui com a president, càrrec que ocupava Josep Anglada, bé com a Secretari General, càrrec que ocupa l'ex regidor d'Igualada i exconseller comarcal de l'Anoia, Robert Hernando. Una setmana abans, el 27 de juny els socis espanyols de PxC, Partido por la Libertad -que només han obtingut dos regidors- celebraran el seu congrés a Madrid on es plantejarà una confluència amb España2000, força que tot i enfonsar-se al País Valencià, ha multiplicat per sis els regidors al corredor de Henares de Madrid i, a partir d'ara serà lideradad per Rafa Ripoll.  
Per demà està prevista la vista al jutjats de Vic, per decidir si es decreta presó provisional o s'imposa fiança al Secretari General de PxC, Robert Hernando, i als ex regidors de Vic i Olot, Juan Carlos Fuentes i Ignacio Mulleras, imputats pel suposat pla per provocar un accident de trànsit a Anglada. La defensa d'Anglada argumenta que en no ser ara cap d'ells regidor i haver perdut les fonts d'ingresos públics, hi hauria risc d efuga    
Escolta declaracions de Ciscar
Ramon Martí,un personatge peculiar  (amb boina carlista), repeteix coma regidor de Roquetes, gràcies a un segon recompte

dilluns, 22 de juny de 2015

LA MOSTRA D'UN FRACÀS, publico al Punt Avui sobre la matança de Charleston i el dret constitucional a tenir armes de foc

 
La incapacitat de la societat nord-americana per fer canvis legislatius per restringir el principi fundacional del dret a la possessió d'armes de foc com a instrument garant de les llibertats individuals serà un dels fracassos dels mandats del president Obama. Aquests dies, després de la matança perpetrada per Dylann Roof en una església de Charleston, s'han tornat a aixecar milions de veus demanant canvis. Però aquestes veus també es van fer sentir després de la matança en una escola de Connecticut, el 2012, i res no va canviar.
Ara, s'hi han sumat fins i tot alguns congressistes republicans i les pregàries interreligioses s'han estès per tot el país. I el fet que aquest atac hagi estat perpetrat per un jove defensor de la idea de la supremacia de la raça blanca, setmanes després que agents de policia blancs s'han vist implicats en agressions, atacs i abusos a ciutadans negres, també representa un fracàs per a aquells que creien que l'arribada d'un president afroamericà a la Casa Blanca era una prova que el racisme començava a esvair-se.
Resulta paradigmàtic que la matança hagi passat a Charleston, ciutat on els contraris a l'abolició de l'esclavitud van començar la guerra civil, on encara oneja la bandera sudista i on bona part de la població negra viu en situació de precarietat.
El supremacisme blanc, o idea que la raça blanca és superior, ha anat sempre lligat bé a idees religioses ultraconservadores, bé a sentiments pagans. Uns sentiments compatibles amb la creença en Déu, sobre un cert darwinisme social que va fer que la raça blanca evolucionés més ràpid, pel que tindria una mena de destí o mandat per dominar les altres. Els racistes supremacistes no neguen als no blancs el dret a existir. El que no accepten és que es qüestioni la seva superioritat moral, política i econòmica. I aquesta sentiment de supremacia, vingui d'un destí diví, vingui d'una selecció natural, té unes característiques peculiars als Estats Units, nació que va ser creada per uns pioners que van deixar el vell món i amb un fusell a les mans van construir una país en el qual la llibertat individual està per sobre de tot.
Aquest dies es torna a parlar del poder l'Associació Nacional del Rifle (NRA), que compra congressistes, paga campanyes electorals i és capaç d'arruïnar la vida política d'aquells que intenten acotar el dret a les armes. Certament, l'activitat de l'NRA podria ser considerada a Europa més que un lobby, ja que algunes de les seves pràctiques es podrien qualificar com a corrupció política. Però el problema no són només els interessos d'aquesta societat. El problema és que als Estats Units, amb una població de 310 milions d'habitants, hi ha 290 milions d'armes de foc, i se senten més segurs tenint-les concentrades en un 40% de la població.
Ara, molts ciutadans, favorables o no a la prohibició de les armes, demanen la pena de mort per a Roof. Però executant aquest jove racista que es va sentir il·luminat per defensar uns valors disparant contra ciutadans negres, no evitaran que altres repeteixin l'acció i el convertiran en el que desitja: un màrtir dels qui creuen que la raça blanca és en perill i només hi ha un camí per defensar-se.

dissabte, 20 de juny de 2015

MÉS D'UN MILER DE PERSONES DEMANEN EL TANCAMENT DEL CIE DE LA ZONA FRANCA, en el marc del dia internacional dels refugiats

Actualitzat:
El dijous 2 de juliol el Parlament de Catalunya debatrà la resolució sobre el tancament del CIE 
------------------------------
Unes mil tres-centes persones han participat a la concentració d'aquesta tarda davant del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Zona Franca, a Barcelona demanant el seu tancament convocats per la campanya Tancarem el CIE, en el marc del Dia Internacional dels Refugiats que s'ha celebrat arreu del món. 

A l'acte que hi han hagut parlaments i actuacions musicals hi han estat presents diputats, senadors i regidors d'ERC, ICV-EUiA i la CUP, i algun dirigent del PSC, els qual s'han referit als treballs de la comissió sobre els CIEs creada al Parlament català i a l´informe i moció pel seu tancament en els que s'està  treballant. Ara per ara només el PP ha manifestat que votarà a favor de l'existència d'aquest centres.

En nom de Tanquem els CIES ha intervingut Mercè Duch, que ha explicat la campanya que es porta fent des de fa anys, i després de recordar la cadena humana al voltant del CIE el passat 18 d'octubre, sota el lema d"Obrim els Ulls",ha denunciat les batudes policials selectives per perfil ètnic i les deportacions express.
Per la seva banda Margaritat García de Migraestúdium, a més de recordar les vulneracions de drets que pateixen les persones aquí internades, les dificultat a tenir una defensa jurídica i social, ha denunciat les expulsions ràpides que es fan ara sense passar pel CIE, directament des de les comissaries en 72 hores, fent encara més curts els terminis per recorre l'expulsió i donar temps a l´afectat o les seves famílies a trobar un advocat que ho aturi.
A l'acte també hi ha participat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha demanat el seu tancament i s'ha compromès que, mentre això no sigui possible a donar des dels serveis de l'Ajuntament tot el suport legal, social i humà als internats. També s'ha compromés a facilitar l'arribada al CIE en autobús.
L'acte ha estat presentat pel periodista Carles Solà, que ha donat la veu també a persones que han estat internades dins i van quedar en llibertat, així com a testimonis de persones que, lamentablement, van ser expulsats. També s'ha recordat que aquest és període contemporani amb més refugiats i desplaçats, s'ha criticat la manca d'una política migratòria i d'asil a la Unió Europea i s'ha fet esment als que fugen de conflictes com el de Síria  





 Part dels concentrats han arribat en manifestació
El periodista Carles Solà, ha presentat l'acte

 L'alcaldessa, Ada Colau, ha demanat el seu tancament i s'ha compromés en donar suport humà legal i social a les persones internades.


Els diputats i diputades Oriol Amorós (ERC), Sara Vila Galán  (ICV-EUiA) i Isabel Vallet, han demanat el seu tancament, una política europea diferent d'asil i immigració i han explicat els treballs de la com issió del Parlament que demanarà el seu tancament i una sèrie de mesures per millorar-ne les condicions i els drets legals i socials dels internats
Diverses persones que han estat internades i van quedar en llibertat o comaptriotes o amigues d'altres que finalment van ser expulsats han exposat el seu testimoni.





Amb la Fátima Taleb, regidora de Badalona, el diputat Oriol Amorós, en Fuad Saou i la Samia Ben Tekaya

divendres, 19 de juny de 2015

EL JUTGE CONVOCA ALS ADVOCATS D'ANGLADA I D'HERNANDO, FUENTES I MULLERAS, AIXÍ COM AL FISCAL PEL PROPER DIJOUS PER RESOLDRE SI ORDENA L'INGRÉS A PRESÓ O ELS IMPOSA FIANÇA PEL SUPOSAT PLA PER PROVOCAR UN ACCIDENT A ANGLADA AMB UN CAMIONER ROMANÈS. El fet que ja no siguin regidors i hagin perdut els ingresos, podria justificar la mesura


 El Secretari General de PxC i ex regidor d'Igualada i ex conseller comarcal de l'Anoia, Robert Hernando, sortint com a imputat del jutjat de Vic el passat gener  
Els ex  regidors de Vic i Olot, Joan Carles Fuentes i Nacho Mulleres, sortint del jutjat de Vic el passat gener

ACTUALITZAT, DIJOUS 25 DE JUNY: El jutge ha desestimat imposar presó preventiva o fiança al tres imputats donat que han aportat documentació sobre la situació laboral, familiar i personal que no fa pensar que vagin a fugir.
----------------------------------------------------------------------------------------------------

El Jutge d'Instrucció número 2 de Vic, José Luis Gómez Arbona, ha citat als advocats del regidor vigatà Josep Angalada, i als del Secretari General, ex regidor d'Igualada, Robert Hernando, de l'ex regidor de Vic, Joan Carles Fuentes, i de l'ex regidor d'Olot, Nacho Mulleras, pel proper dijous 25 de juny a les 9,15 hores per celebrar, acompanyats del Ministeri Fiscal, l'audiència pública en la es valorarà la petició feta per l'advocat d'Anglada de que es dicti presó preventiva cap aquest tres, com a imputats pel suposat pla per provocar un accident de trànsit a Anglada amb el camió d'un romanès que l'havia d'envestir en un revolt venint d'un sopar a Tavèrnoles on prèviament s'anava a emborratxar a Anglada. 

Per Anglada, un cop els tres han deixat de ser regidors i havent perdut les seves principals fonts d'ingresos en "no tenir constànciade que tinguin cap feina remunerada i tenint en compte la gravetat dels delictes que se'ls imputa, hi ha un elevat risc de fuga per part dels tres imputats”. Segons Anglada aquest risc és molt clar en el cas de Fuentes "donada la seva situació econòmica i el fet que la seva parella sigui sèrbia per la qual cosa podria ser possible que decidissin abandonar Espanya". 
Anglada, també demana al Jutge que “en cas que es desestimi la presó provisional dels tres imputats, s'acordi de forma subsidiària la llibertat provisional amb fiança, en proporció a les circumstàncies relatades i els fets querellats” i que es torni a dictar ordre d'allunyament cap a ell i l'advocat Francesc Bueno.
L'evolució d'aquest afer és molt important per la cúpula de PxC que assistirà el dissabte 27 de juny al congrés extraordinàri del Partido X La Libertad   -força espanyola sòcia de PxC- que ha de decidir quin futur seguir després dels mals resultats de les eleccions municipals. Problement el dissabte següent, 4 de juliol,  PxC farà el seu congrés o Consell Executiu ampliat a Mataró per decidir l'estratègia a seguir i com afrontar la pèrdua de pes institucional, d'ingresos i de militants. Es pensa en el regidor del Vendrell, August Armengol com a possible nou Secretari General o President del partit, pel que serà determinat l'evolució judicial de la imputació d'Hernando, actual Secretari General.

Aquest és només un dels molts front judicials oberts entre Anglada i l'actual direcció del partit. Està pendent de judici la denúncia per robatori als despatxos municipals cap Anglada i Marta Riera, la d'Anglada contra Fuentes i Hernando per l'apropiació dels comptes de mail, facebook i twitter d'Anglada i Riera i la difusió de correus personals íntims entre aquest dos; la d'Anglada contra la cúpula del partit per la seva destitució irregular de la presidència; o la de cúpula del partit per l´ús dels fons del partit per compra-se un cotxe, que Anglada i Riera justifiquen dient que no va ser apropiació sinó el retorn dels diners personals d'Anglada amb els que va pagar el deute amb el FPO austríac del préstec de la campanya electoral de 2010.


ANGLADA I PLATAFORMA VIGATANA GUANYA LA PROPIETAT I MONOPOLI DE L'ESLOGAN "PRIMER ELS DE CASA" QUE ESTAN UTILITZANT TAMBÉ PxC I PP

  


Una de les disputes que ja s'ha resolt és la propietat de l'ús del eslògan electoral "Primer els de casa" que Anglada va registrar a l'Oficina Española de Patentes y Marcas del Ministeri d'Indústria  i aquesta campanya han utilitzat també PxC i el PP català. Així el passat 8 de junt, es va comunicar s'ha resolt a favor seu la concessió de l'expedient de marca nacional número 3538143 (4) anomenada "Primer a els de casa", inscrita en favor de Josep Anglada

dijous, 18 de juny de 2015

EL PARTIDO X LA LIBERTAD (PxL con las Manos Limpias) CELEBRARÁ SU CONGRESO EL 27 DE JUNIO PARA ANALIZAR LOS MALOS RESULTADOS Y DEBATIR SU FUTURO. PxC FUERTEMENTE DEBILITADA POR EL HUNDIMIENTO ELECTORAL LO HARÁ UNOS DÍAS MÁS TARDE, PROBABLEMENTE EL 4 DE JULIO EN MATARÓ. España 2000 también realizará el suyo próximamente

 
Tras los malos resultados obtenidos por partidos de ultra derecha o del área identitaria social patriota o socialpopulistas xenófobos, en las pasadas elecciones municipales del 24 de mayo, estos partidos van realizar sus congresos las próximas semanas en los que posiblemente Plataforma per Catalunya, Partido X La Libertad y España 2000 inicien una confluencia.  
El primero en hacerlo será el Partido X la Libertad (PxL) -que añadió a su nombre "con las Manos Límpias", el próximo sábado 27 de junio, al que también aistiran sus socios de Plataforma X Catalunya.  PxL sólo obtuvo un concejal en el pequeño municipo madrileño de Valdeavero con 124 votos, y otro en Alfoz de Lloredo en Cantàbria. En Galapagar donde desde hace ocho años Iniciativa Habitable tenía representación, y se había integradro en PxL, su candidata y concejala, Itziar Riesgo, quedó fuera del ayuntamiento.
Significativo, por la inversión y el esfuerzo humano y económico, ha sido el fracaso de la candidatura de PxL en Parla, que encabezaba el abogado José María Ruiz Puerta, presidente del partido.
 PxL, que sólo ha obtenido dos concejales en dos pequeños municipios, se presentó en  Portugalete (Vizcaya), Castellar de la Frontera (Cádiz), Algarrobo (Málaga), San Juan de Aznalfarache (Sevilla), Los Barrios de Bureba, Terrazos, Las Vesgas,  Briviesca, Belorado, y Villarcayo de Merindad de Castilla la Vieja (Burgos), Almendralejo (Badajoz), Torrejón de Ardoz (Madrid), Valdeavero (Madrid), San Sebastián de los Reyes (Madrid), Parla (Madrid), Alpedrete (Madrid), Collado Villalba (Madrid), Galapagar (Madrid), Nava (Asturias), Alfoz de Lloredo (Cantabria) y Polanco (Cantabria). Y en las elecciones autonómicas de Castilla y León se presentó en la provincia de Burgos. 
Hay que decir que PxL hace meido año acordó no competir con España 2000, es decir donde se presentará una fuerza, que no lo hiciera la otra. Este pacto no lo forjó con Alternativa Española (AES) que ha obtenido 5 concejales y presentó listas en algunos municipios en los que también lo hacía PxL. 
España 2000, fracasó en la Comunidad Valenciana, obteniendo sólo un concejal, peró creció en el Corredor de Henares madrileño, donde obtuvo 6 concejales, unos de ellos en Alcalá de Henares, donde repite Rafa Ripoll. Precisamente, tras el hundimiento del partido en Valencia, el presidente y fundador de España 2000, José Luis Roberto, anunció que no se presentará a la reelección y ha apostado por el liderazgo de Ripoll.
Así las cosas, está por ver qué decide el Partido X la Libertad y si acuerda algún tipo de acercamiento a España 2000, teniendo en cuenta, además, que este partido tiene ahora grupos locales reforzados en la Comunidad de Madrid, y podrían trabajar conjuntamente de cara a las eleciones generales de otoño. Parece que España 2000 realizará su congreso dos o tres semanas después del de PxL.


Rafa Ripoll, a la derecha, nuevo hombre fuerte de España 2000
Por lo que respecta a PxC, todavía continua conmocionada por su hundimiento electoral que ha sido total, en la provincia de Barcelona donde han pasado de 47 concejales a sólo uno, Mònica Lora en Mataró. Muchos de sus dirigentes han perdido los ingresos de portavoz de grupo municipal, el partido se ha quedado sin las aportacione económicas de los ayuntamientos a los grupos municipales y, además, el Secretario General, Robert Hernado, que ya no es ni concejal ni consejero comarcal, afronta junto con los ex concejales de Olot y Vic, Joan Carles Fuentes y Nacho Mulleras, el proceso penal por el supuesto plan para provocar un accidente de tráfico a Josep Anglada. Hay que recordar que Josep Anglada, repite por cuarto mandato en el ayuntamiento de Vic, ahora por Plataforma Vigatana.  
Dado que los dirigentes de PxC asistirán al congreso de PxL, fuerza a la que están asociados, es probable que PxC realice su congreso en Mataró el sábado siguiente, 4 de julio y se apueste por el fundador del partido y concejal del Vendrell, August Armengol, como nuevo presidente o Secretario General.  Y es posible que de su visto bueno a una confluencia con España 2000 de cara no sólo a la unidad de acción, sinó, tal vez a una nueva sigla de ámbito estatal.
Previamente, el jueves 25 de junio, se celebrará la vista los juzgados de Vic para decidir si, al haber cambiado las circunstancias laborales y económicas de los tres imputados por el supuesto plan para provocar un accidente de tráfico a Anglada, hay o no riesgo de fuga y si ingresan o no en prisión.


"Muchos fueron los llamados, y (muy) pocos los elegidos"


DISSABTE 20 DE JUNY, CONCENTRACIÓ "TANCAREM EL CIE DE BARCELONA"

 
 
Manifest:

Hem obert els ulls, tancarem el CIE
El passat 18 d'octubre una cadena humana d'esperança i dignitat encerclava el CIE de Zona Franca i llançava un missatge ben clar: Tancarem el CIE. Ni Aquí, ni enlloc. 
Avui, prop de 8 mesos després tornem a interpel·lar tot el teixit associatiu, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, per seguir construint conjuntament el camí irreversible cap al tancament d'aquests Centres de la Vergonya.

La lluita dels darrers anys ens ha omplert de raons per saber que sí es pot. Juntes hem aconseguit trencar el silenci que cobria aquests centres d'una teranyina d'opacitat, denunciar les situacions de vulneració de drets que formen part del seu dia a dia, plantar cara a la impunitat amb què es pretén emparar els abusos que traspassen els seus murs i dotar d'unes mínimes condicions de dignitat les persones que hi estan il·legítimament empresonades. Mentrestant, el sentit comú s'ha anat imposant a la por, l'egoisme i la xenofòbia: avui podem afirmar que la societat civil i la ciutadania volen acabar amb els Centres d'Internament d'Estrangers.

Amb mobilitzacions com la del passat mes d'octubre hem aconseguit  passos importants per traslladar aquest consens pel tancament dels CIE que s'ha anat teixint al carrer, a les institucions. Per primera vegada en la història s'ha creat un grup parlamentari -en el marc de la comissió de Justícia i Drets Humans- que ha abordat aquesta greu problemàtica. Totes les veus de les compareixents en aquest grup (juristes, representants del món associatiu, sindical, organitzacions de drets humans, etc.) han estat unànimes: el CIE és una institució que de per si vulnera els drets humans i cal que el Parlament de Catalunya es comprometi amb el seu tancament. Ara, els grups parlamentaris tenen sobre la taula el repte d'aprovar una resolució pel tancament del CIE que seria pionera a l'Estat espanyol. Una resolució que ha de venir acompanyada d'un conjunt de mesures concretes per garantir des d'avui mateix els drets de les persones immigrades dins del marge competencial del govern català, així com del compromís ferm que davant un eventual procés constituent català els Centres de la Vergonya no hi tindran cabuda.

Per aquestes raons, la mobilització ciutadana torna a cobrar més sentit que mai. Hem de recordar a totes les administracions que per erradicar les vulneracions de drets humans ja no ens val cap excusa. Que per al respecte als drets humans tota administració és competent. Que no només cal un compromís ferm per tancar el CIE, sinó que des d'avui mateix cal posar fi a les batudes racistes. Unes practiques policials il·legals dutes a terme amb la col·laboració dels cossos policials autonòmics i locals, amb les quals es detenen els nostres veïns i veïnes a peu de carrer per omplir el CIE a l'espera de ser deportats. Que tancarem el CIE i agafarem empenta per esborrar el racisme i la repressió indiscriminada de la nostra societat: des de les sanguinàries ganivetes de les tanques de Ceuta i Melilla fins als macrovols de deportació forçosa.
Els CIE i l'entramat repressiu en què s'emmarquen són incompatibles amb el respecte als Drets Humans. L'existència d'un CIE és inexcusable en una ciutat que es vol convertir en pionera de la justícia social. La repressió i el control han de deixar de ser l'eix que guia les polítiques migratòries, per deixar pas a l'acollida, la convivència i la interculturalitat.

Perquè no volem ser còmplices de les vulneracions de drets humans, tampoc amb les que es cometen a casa nostra. Perquè no permetrem que els nous aires de regeneració política i compromís amb els drets humans passin de llarg dels Centres d'Internament d'Estrangers. Perquè si es poden tancar a Grècia, no hi ha excuses per deixar de fer-ho aquí. Perquè, com ja va passar el 2006, si no els tanquen ells, els desmuntarem nosaltres.

Per Vergonya !!
Per Justícia !!
Per Dignitat !!

Ja hem obert els ulls, tancarem el CIE!


Com arribar-hi?
  • Bus llançadora: A parada Bellvitge (metro L1) a partir de les 17:00h busos llançadora fins al CIE.
  • En transport públic: bus 109 a Pl. Espanya i bus 21 av. Paral·lel
  • En vehicle privat: la ruta des de plaça Espanya dura 15 min.

dimecres, 17 de juny de 2015

LES DUES NOIES DE BELLCAIRE D'URGELL QUE VAN ANAR A LA LLISTA DE PxC DE MANRESA RATIFIQUEN AL JUTJAT QUE NO VAN SIGNAR CAP DOCUMENT DE CONFORMITAT. El jutge demana l'informe pericial per verificar si les signatures són autèntiques


 
L'ex regidor, Sebastià Llort,a la dreta de la foto, haurà de declarar com a responable de la candidatura
Carla Hinojosa i Gemma Domenjó, les dues noies de Bellcaire d'Urgell que van denunciar haver estat posades a la llista de PxC de Manresa sense el seu consentiment, van ratificar ahir dimarts la seva denúncia en el Jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Manresa. Hinojosa i Domenjó van concórrer a les eleccions municipals de Manresa en els llocs 12 i 25 de la llista de PxC, però quan van denunciar que s'havia suplantat la seva signatura, ja estaven fora de termini per modificar les paperetes, i la Junta Electoral de Manresa va desestimar la petició d'invalidar la candidatura de PxC, en entendre que, encara que els fets denunciats fossin certs, es vulneraria el dret a la participació política dels altres 23 membres de la llista.
Ahir al jutjat van ratificar-se en que la número 2 d'aquesta candidatura, Thais Vázquez, natural com elles de Bellcaire a qui coneixien des de fa molts temps, els va demanar per whatsapp una còpia del seu DNI, com una mena d'aval, per donar suport a que ella anés a la llista de Manresa en un lloc més endavant. I no es van adonar que havia utilitzat els carnets i falsificat la firma en els impresos de conformitat per anar a la llista fins començada la campanya electoral. Per aquest motiu el jutge, a petició de les denunciats va decidir ahir demanar als pèrits judicials que verifiquin si les signatures dels fulls de conformitat a formar part d ela candidatura han estat suplantades.

Un cop hi hagi l'informe pericial i després que declarin els propers dies Thais Vázquez i el cap de llista a Manresa, Sebastià Llort, el jutge decidira si arxiva el cas o imputa a Vázquez i Llort un delicte de falsificació que segons la Llei Orgànica de Règim Electoral, seria castigat amb una pena d'entre 6 mesos i 3 anys de presó.

Thais Vázquez haurà de declarar els propers dies  i si els pèrits caligràfics confirmen que es van falsificar les firmes anirà a judici

ROSA MARIA LLANDRICH, LA DIRIGENT DE PxC MÉS ANTIGA DE LES COMARQUES GIRONINES, ABANDONA PLATAFORMA

Després de la patacada que va patir Plataforma per Catalunya a les eleccions del 24 de maig, el partit continua  en una situació de desconcert i incertesa. Incertesa que s'incrementa per la pèrdua dels ingressos que tenien els grups municipals i els sous, dietes i assignacions que rebien els principals líders del partit dels seus respectius ajuntaments, com a caps de grup municipal i, en algun cas, com a consellers comarcals. L'única bona notícia que ha tingut Plataforma aquests dies ha estat la confirmació del segon recompte de vots a l'ajuntament de Roquetes (Tarragona), obtenint finalment el cap de llista, Ramon Martí, l'acta de regidor. I el fet de passar de 67 a només 9 regidors a tot Catalunya, amb només un a la província de Barcelona, està motivant l'abandonament del partit de molts militants i ex regidors.

Un dels grups on estan donant-se de baixa membres històrics és Olot. Allà PxC tenia dos regidors, Nacho Mulleras i Rosa Maria Llandrich, la qual militava a PxC des de fa onze anys, i tant aquestes eleccions com fa quatre anys havia aportat cinc persones del seu entorn familiar a la candidatura olotina. Llambrich va entrar a PxC amb Moisès Font el 2003, quan Ignacio Mulleras encara vivia a Barcelona, i era la dirigent més antiga que continuava al partit a les comarques gironines. Font, que es considerava catalanista, va abandonar PxC fa més de tres anys per discrepàncies amb Mulleras.
Llambrich sempre havia estat molt propera a Josep Anglada, i fets com el suposat pla per provocar un accident de trànsit a Anglada, pel que ara està imputat Mulleras, va tensionar les relacions al grup local d'Olot. Aquesta setmana Llambrich ha comunicat per escrit a la direcció de PxC que tant ella com les persones del seu entorn es desvinculen definitivament de PxC. Pel que fa a Mulleras, si bé s'ha publicat que marxava d'Olot, ell ho ha desmentit.
Situacions similars s'estan donant a altres localitats, on part de la militància està a l'espera de si que se celebri el 4 de juliol a Mataró una reunió extraordinària de militants i dirigents, sigui en forma de congrés o de consell executiu ampliat, per decidir el camí a seguir i saber amb qui es compta. La participació de PxC a les eleccions catalanes i espanyoles del setembre i novembre sembla, en principi, descartada, tot i que hi ha qui pensa que, encara que sigui sense invertir diners ni esperar obtenir res, caldria fer llista, per no trencar amb les 27.348 que els van votar a les municipals. 
El més problable, però, és que PxC acordi sumar-se al projecte dels seus socis de Partido X La Libertad (PxL) d'apropar-se a España 2000, que ha obtingut sis regidors al Corredor d'Henares de Madrid i serà liderada pel regidor d'Alcalá, Rafa Ripoll, i treballar per un nou projecte a tot Espanya de cara a les municipals de 2019. 

  Llamdrich, la tercera per l'esquerra, a un acte a Olot

dimarts, 16 de juny de 2015

EL SUPREM CONFIRMA LES PENES D'ENTRE 16 I 19 DE PRESÓ PELS D'STROIKA I INCREMENTA LA PENA FINS A 3 ANYS PELS DOS ANTIFEIXISTES CONDEMNATS PER L'ATAC DEL 12 D'OCTUBRE DE 2011 A THE OTHER PLACE


 Imatge del judici pel cas Stroika, el Suprem confirma les penes d'entre 16 i 19 anys
  Familiars del condemnats, manifestant-se el passat 12 d'octubre a Barcelona



A sobre, Imatges de la concentració ultra el primer dia del judici per l'atac del 12 d'octubre de 2011contra The Other Place


 Si bé l'Audiència va condemnar a Sergi i Rubén a dos anys de presó, el Suprem ho apuja a tres, i hauran d'ingressar a la presó.Els dos acusats a la banqueta. Entre el públic mirant a la càmera, els llavors regidors de PxC, Alberto Sánchez i Javier García.


El Suprem rebutja la petició de nul·litat de les gravacions de les converses telefòniques que demanaven les defenses, i la petició de la fiscalia i acusacions particulars de condemna a les altres quatre persones imputades que van ser absoltes.
 El Suprem considera provat que els condemnats d'ideologia neonazi es van reunir una estona bans de l'atac a Terrassa on es vam repartir bengales i barres de ferro per atacar a persones d'ideologia contraria que anessin al concert a la menciona sala manresana.

Els neonazis van agredir brutalment un jove, que va resultar ferit crític, amb un traumatisme cranial que li hauria causat la mort si no hagués estat intervingut mèdicament de forma ràpida. També van agredir un altre jove i van llançar una bengala a l'interior d'un cotxe on s'havien refugiat un grup de joves. Els condemnats són a la presó des de juliol de 2012.
EL SUPREM ADMET PARCIALMENT EL RECURS I PUJA DE 2 A 3 ANYS LA PENA PER L'ATAC DEL 12 D'OCTUBRE DE 2011 A THE OTHER PLACE
Aquest atac a manresa va ser la resposta a una anterior agressió produïda el 12 d'octubre de 2011 a la sala The Other Place de Barcelona, on Democracia Nacional celebrava un concert, a la porta del qual va ser greument ferit al cap, el conegut dirigent de Plataforma X Catalunya (PxC) i el Movimiento Social Republicano (MSR), Alejandro Fernández.  Per aquesta agressió a Fernández, la la Secció Dècima de l'Audiència va condemnar el passat octubre a dos anys de presó a Sergi H i a Rubén G. Ara el Suprem ha elevat a tres anys de presó la pena imposada a aquests dos joves, cosa que farà que hagin d'ingressar a la presó.