dijous, 31 de desembre de 2015

PAU A SÍRIA EL 2016?, publico al Punt Avui sobre la resolució de l'ONU i el govern interí que s'hauria de formar a Síria, i plantejo que la certesa que tard o d'hora Al Assad sigui jutjat per crims de guerra, dificultarà que el líder sirià accepti una sortida política al conflicte que impliqui la seva renúncia.


"Encara que es pugui formar aquest govern de transició, l'escull final a la pau és la certesa que tenen Al-Assad i els caps alauites que, encara que en l'acord que s'arribi es garanteixi la seva retirada pacífica, l'autonomia per a la regió alauita de Latakia, res impediria que al cap d'uns anys, en nom de la justícia universal i de la no-prescripció dels crims contra la humanitat, siguin detinguts i condemnats".

El Punt Avui, 31 de desembre de 2015

Sembla que amb la resolució del Consell de Seguretat del 18 de desembre per posar fi a la guerra de Síria, les diferents potències i països allà enfrontats –els Estats Units, Rússia, Turquia, l'Iran, l'Aràbia Saudita, Qatar i la Unió Europea– han arribat a la conclusió que cal anar plegats i tots han de cedir per posar fi a una guerra i un èxode de refugiats que perjudica tothom. Posar fi a la guerra és imprescindible per aturar Estat Islàmic, que té allà el seu califat, des d'on amenaça Occident, Rússia, l'Iran i les monarquies petrolieres.
La resolució 2254 del Consell de Seguretat estableix que es reuneixin totes les parts, excloent Estat Islàmic i el Front Al-Nusra –franquícia siriana d'Al-Qaida–, es formi un govern de transició i, en un termini de divuit mesos, se celebrin eleccions. Això significa que Turquia haurà de deixar d'ofegar els kurds sirians, tot i que la creació d'una regió autònoma kurda vagi en contra dels seus interessos. Significa que Rússia ha de deixar de bombardejar els grups sunnites armats no vinculats a Estat Islàmic i a Al-Qaida. Significa que Qatar i l'Aràbia Saudita han de deixar de finançar els grups insurgents. I també que Hezbol·là i l'Iran han de deixar de lluitar a Síria, tot i que, paradoxalment, han estat els més eficaços defensors de
la minoria cristiana.
L'evacuació i l'intercanvi de civils i combatents sunnites i alauites, feta el 27 de desembre gràcies a l'acord entre Hezbol·là, l'exèrcit sirià i les milícies sunnites, que ha permès evacuar cap al Líban i Turquia 800 persones, és una mostra de la voluntat de les parts a cooperar.
La resolució, i l'acord polític amb què es va aprovar, ja no planteja la retirada immediata de Baixar al-Assad ni exigeix la seva absència en el govern de transició. Però després de més de quatre anys de guerra i de destrucció de la societat siriana, es fa difícil imaginar com s'hauria de formar aquest govern.
L'abril del 2011 Al-Assad va reprimir a sang i foc les protestes en demanda de democràcia. I els grups armats laics o multiconfessionals del primer any de guerra van ser arraconats per milícies islamistes controlades per les monarquies petrolieres, tot i que aquestes es van veure superades pel Front Al-Nusra i, després, per Estat Islàmic, mentre les tropes d'Al-Assad cometien tota mena de crims de guerra.
Però, encara que es pugui formar aquest govern de transició, l'escull final a la pau és la certesa que tenen Al-Assad i la resta de caps alauites que, encara que en l'acord que s'arribi es garanteixi la seva retirada pacífica, l'autonomia per a la regió alauita de Latakia, res impediria que al cap d'uns quants anys, en nom de la justícia universal i de la no-prescripció dels delictes de crims contra la humanitat, siguin detinguts i condemnats. Encara que Al-Assad s'exiliés a Rússia o a l'Iran, aquests països canviaran. I sigui en el marc del Tribunal Penal Internacional, en el de les lleis sirianes o en les del país on s'exiliessin, Al-Assad i els seus saben que probablement acabaran a la garjola. Per paradoxal que sigui, el gran avenç de la universalitat de la persecució dels crims contra la humanitat i el genocidi, que està per sobre de qualsevol amnistia i pacte polític d'una transició, pot ser l'escull per aconseguir la pau. I atès que resulta impensable substituir l'administració i l'exèrcit sirià per una força internacional, sense Al-Assad no hi haurà ni pau ni transició.
Xavier Rius, periodista

diumenge, 27 de desembre de 2015

ELS ATACS AMB GANIVETS A CIUTADANS ISRAELIANS, VISTOS PER LA PERIODISTA ISRAELIANA AMIRA HASS. "No ens ataquen perquè som jueus, sinó per ser els seus ocupants, toturadors i lladres de la seva terra"

La novetat d'aquest any en el conflicte palestí israelià, més enllà de l'increment dels assentaments jueus a Jerusalem i Cisjordània que fan inviable qualsevol pla de pau o acord, ha estat els atacs espontanis amb ganivet o amb un cotxe fet per arabs israelians o palestins de Cisjordània cap a ciutadans israelians. 
Aquesta violència des de l'1 d'octubre ha costat la vida de 24 jueus israelians i de 120 palestins abatuts a terts per la policia en considerar-los els agressors, fins i tot palestins que es van veure implicats accidentalment en un accident de tràsit i se'ls va considerar terroristes amb voluntat de matar i palestins que eren al lloc dels fets i se'ls va considerar equivocadament autors d'un intent d'apunyalament.   
Aquest atacs espontanis amb ganivets es van iniciar a Jerusalem, i en tancar-se els barrirs àrabs de Jerusalem Oriental, van començar a porduir-se als assentaments jueus de Cisjordània.   
Aquest és el dignòstic dels fets i les seves causes que fa la periodista israeliana del diari Haretz, Amira Hass. Ho comparteixo plenament: 



divendres, 18 de desembre de 2015

ANGLADA ABSOLT DE L'AGRESSIÓ A DOS JOVES L'ABRIL DE 2012, EN DONAR CREDIBILITAT LA JUTGESSA A LA VERSIÓ DE LA SEVA ESPOSA I DELS DOS EX REGIDORS DE PxC



La jutgessa María Gloria Pérez, titular del Jutjat Penal número 1 de Manresa-Vic, ha absolt al regidor vigatà  i fundador de Plataforma X Catalunya, Josep Anglada, de les presumptes agressions a dos joves vigatans a crits de "moros de merda!", el 22 d'abril de 2012 a la Plaça Major, hores després que acabés la Diada del partit que Plataforma X Catalunya va celebrar a Vic aquell dia.
El judici es va celebrar el 24 de novembre a Vic , i s'absol a Anglada  en veure la jutgessa contradiccions entre els presumptes agredits i les persones que van testificar de part de la fiscalia i l’acusació particular. A la sentència la jutgessa retreu a les testimonis de l’acusació certes llacunes a l’hora de concretar els fets i que no coincideixin en les expressions exactes que recorden que Anglada va proferir als dos nois agredits -un d'ells d'origen magrebí- i a un tercer que els acompanyava.

Els fets van passar cap a les 8 del vespre del diumenge 22 d'abril en creuar-se al mig de la plaça tres joves vigatans, un d'ells d'origen magribí, amb Josep Anglada que anava acompanyat de la seva dona, Olga Parra, la regidora d'Olot, Rosa Maria Llandrich, el també regidor d'Olot, Ignacio Mulleras, i d'un altre militant de PxC que havia de declarar, però no s'ha pogut localitzar.
Segons la versió dels dos joves agredits, de l'amic que els acompanyava, i de dues dones i un home que eren a la plaça i van presenciar els fets, el grup en el que anava Anglada es va dirigir cap els tres joves i, en apropar-se a aquests, Anglada, en un estat diguem accelerat, va començar a fer crits, va escopir al terra mirant-los a ells, i va els va cridar "Moros de merda", al que Mohamed El Yachou va respondre amb un "Visca Catalunya!". 
Llavors Eric Cano, en veure que Anglada anava cap el seu amic Mohamed, s'hi va interposar donant Anglada a Cano un cop de cap a la boca que li va motivar el trencament d'una dent i sang al llavi. Tot seguit, segons la versió dels agredits i dels testimonis, Anglada va donar un cop de puny a El Yachou, cosa que va motivar que alguns dels acompanyants d'Anglada l'agafessin pels braços i se l'enduguessin del lloc, abandonant la plaça. Tots els testimonis de l'acusació van coincidir en que Anglada semblava que anés "sortit" o begut, i que havia sigut el grup d'Anglada el que va anar a trobar als tres joves i no a l'inrevés.
 Per la jutgessa el fet que un d’ells digués en el judici que els havia dit “moros de merda”, i l’altre digués que els havia dit “putos moros”, és un dels motius que justifiquen la pèrdua de credibilitat probatòria i absoldre Anglada.
 Pel que fa a les persones que van testimoniar en el judici, la magistrada dóna credibilitat a la versió de  l’esposa d’Anglada, Olga parra, tot i que per la seva condició de familiar de l’acusat no estava ni obligada a dir la veritat. També dóna credibilitat al que va declarar els ex regidors d'Olot, Rosa Maria Llambrich, ara fidel a Anglada, i Nacho Mulleras.
Els dos regidors i l'esposa van coincidir en la versió que prèviament havia donat Anglada que havien estat els tres nois que prèviament l’havien insultat a ell i que, elles dues, per por que l’agredissin, se l’havien endut, sense que en cap moment Anglada tingués contacte físic amb cap dels nois.
La fiscal demanava una pena de 10 mesos de presó per un  delicte contra la integritat moral, tipificat a l'article 173 del Codi Penal  i una multa de 900 euros per les lesions, a més d’indemnitzar amb 340 i 240 euros les dues víctimes. També demanava que es prohibís a Anglada aproximar-se a menys de 500 metres de les dues víctimes, durant sis mesos. L’acusació particular demanava una pena d’un any i nou mesos de presó. 
Personalment considero sorprenent la sentència, donat que, des del meu punt de vista Llambrich  es va contradir i va reconèixer que tenia problemes de vista i no havia vist bé el que va passar, i que l'altra regidor, Nacho Mulleras, ara enfrontat amb Anglada, va dir en el judici que no ja no recordava res de res.

500 PERSONES ES MANIFESTEN A BARCELONA EN FAVOR DE L'OBERTURA DE FRONTERES I L'ACOLLIDA DE REFUGIATS I IMMIGRANTS



Imatge de manifestació
Unes 500 persones s'han mobilitzat aquesta tarda al centre de Barcelona sota el lema "Obriu les fronteres!" per a reivindicar l'acollida de les persones refugiades que fugen del conflicte de Síria, però també de molts altres conflictes al món, coincidint amb el Dia internacional del Migrant que se celebra avui i que ha donat lloc a diversos actes i debats aquesta setmana.   .
La manifestació  també ha reivindicat els drets i l'acollida, també, de les persones que es veuen obligades a marxar del seu país per qualsevol motiu: persecució política, per orientació sexual, per la guerra... però també per la violència econòmica, és a dir, la pobresa. 
S'ha reivindicat la complicada situació en la que es troben milers de persones a casa nostra per no tenir les papers. La crida l'han feta el Espacio del Inmigrante, Papers sense contracte, Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes de Barcelona, SOS Racisme, Stop Mare Mortum, Tras la manta, Tanquem els CIEs i Unitat contra el feixisme i el racisme. 
L'acte ha començat a la plaça Sant Jaume amb una concentració i lectura del manifest i ha recorregut els carrers de Ferran, la Rambles, carrer d'Hospital i la Rambla del Raval fins a la plaça Jean Genet on hi ha hagut un concert amb Che Sudaka, Jordi Ginesta de Bonobos, la coral dels Iaioflautes, Rosa Sánchez i Dani Caracola. D’aquesta manera Barcelona s'ha sumat a la Jornada Internacional d’Acció Global contra el racisme i pels drets de les migrants, refugiades i desplaçades.

Més de 30.000 persones s'han comptabilitzat que han mort a les aigües del mar Mediterrani des de l’any 2000, prop de 3.500 ho han fet només en aquest 2015. Aquest mateix any, a Europa han arribat més de 430.000 refugiades. En el món n’hi ha prop de 60 milions i 232 milions (el 3,2% de la població mundial) no viu al país on va néixer. Ara mateix, però, arran de la guerra de Síria, ens trobem davant el major moviment de persones des de la II Guerra Mundial i els Estats europeus han demostrat no estar a l’alçada de la situació.

Les plataformes han elaborat un manifest unitari on reclamem una acció dels governs basada en els Drets Humans. Reclamem la lliure circulació de les persones, l’obertura de fronteres i la derogació de les lleis d’estrangeria que neguen a les persones migrants el dret a la ciutadania, a tenir els papers, a gaudir de la sanitat i a obtenir un habitatge i un treball dignes. Exigeixen que totes les persones, independentment dels motius que els han portat a marxar del seu país, puguin ser acollits amb dignitat a casa nostra i d’aquesta manera deixar de veure la migració com una vulneració de fronteres i ser conscients que és una crisi humanitària a la qual hem de donar resposta. Per últim, denuncien la manca d’implicació dels nostres govern, i per això, exigim la màxima implicació d’aquests en proporcionar una solució basada en la justícia global.

 D'altra banda aquest migdia Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i diverses associacions com Ibn Batuta o FedeLatina, han fet l'acte oficial del Dia del Migrant al Moll de la Fusta de Barcelona, en el que s'ha lamentat que el Govern espanyol no faciliti l'arribada de refugiats a Catalunya, com volen diversos ajuntaments. També hi ha estat present la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
 Miriam Hatibi, representant de la fundació Ibn Batuta, ha llegit un manifest amb què ha alertat del "drama humanitari" que viuen milions d'immigrants i refugiats arreu del món i ha demanat a la comunitat internacional que faci "tot el possible per frenar les guerres i la violència que comporta el fet que milers de persones abandonin les seves llars". La lectura ha precedit un minut de silenci per les víctimes de les migracions.
Imatge de l'acte del migdia al Moll de la Fusta

dijous, 17 de desembre de 2015

JAVIER DE LUCAS: EL LLIMB I INFERN JURÍDIC DE LES TANQUES I DEVOLUCIONS DE CEUTA I MELILLA S'ESTÀ IMPOSANT A ALTRES LLOCS D'EUROPA. Debat al CCCB sobre el "delicte de migrar" amb J Palazón i J de Lucas


Ahir al vespre, amb motiu del Dia internacional del Migrant, es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona un col·loqui sota el títol "El delicte de migrar", organitzat per SOS Racisme, Servei Civil Internacional i Tanquem els CIE, en el que van intervenir-hi el fundador de PRODEIN de Melilla, José Palazón, i el catedràtic de dret de la Universitat de València, Javier de Lucas, els quals, des de diferents òptiques van analitzar la situació dels migrats i refugiats a l'Estat espanyol i Europa en el context actual. 
Palazón és el principal impulsor de la defensa dels drets dels migrants que arriben a Melilla, i guanyador del premi de fotografia Ortega y Gasset 2015, per la seva foto d'immigrants pujats a la tanca amb un guàrdia civil que els vol fer recular, al costat de la gespa d'un camp de golf. 
Palazón va ser a Barcelona amb motiu de l'intent d'expulsió de Renaud Nyame-Belletti que,  quan portava 9 mesos al Centre d'Estància Temporal de Melilla, pendent de ser enviat lliure a la Península després de posar una denúncia per les devolucions en calent, va ser traslladat al CIE de Barcelona per tal de deportar-lo, cosa que gràcies a la campanya de solidaritat es va evitar.
Ahir Palazón va explicar com havia evolucionat la sitiació a Melilla on des de fa poc més d'un any els sirians que arriben a la frontera espanyola poden demanar asil, cosa que abans només ho podien fer si traspassaven la frontera marroquina amb un passaport fals marroquí que estripaven en els cinquanta metres de terra de ningú, per acreditar-se com a sirians amb el seu passaport autèntic en arribar pas fronterer espanyol. Des d'octubre de 2014 ja poden sortir del Marroc amb el passaport sirià, no tenint que comprar a les màfies un passaport fals marroquí i se'ls tramita la sol·licitud d'asil en el mateix pas fronterer espanyol. 
Però el problema és ara, segons Palazón, que el Govern espanyol va demanar al Marroc que no en deixés passar a més 25 sirians al dia, cosa que genera una cua de dies o mesos que només poden superar aviat els que paguen un suborn als policies marroquins.    
Palazón també va parlar de la situació Grècia on ha estat fa uns dies. Així va explicar que a les illes gregues l'estat és inexistent i qui fa la feina d'acollida són les ONG i organismes internacionals, limitant-se el govern grec a expedir el document que acredita que són sirians, afgans o iraquians i pagar a aquells que no tenen diners el vaixell fins Atenes. 
Es va mostrar impressionat pel fluxe a la fontera de Macedònia on la policia macedònia deixa entrar a aquells que porten el paper del govenr grec que acredita que són d'una d'aquestes tres nacionalitats. Va mostrar la seva preocupació pels que no poden passar a Macedònia en ser d'altres llocs i no se'ls considera refugiats. I va concloure afirmant que "cal defensar als migrants econòmics donat que estan molt més desprotegits que que els refugiats, que no se'ls reconeix al dret a ser protegits i es vol que Grècia retorni cap a Turquia". 
Palazón també es va referir a les querelles i procesament s contra agents de la Guàrdia Civil per les devolucions en calent a Melilla i per la morts d'uns subsaharians a la platja del Tarajal de Ceuta que es van ofegar en ser repelits amb material antidisturbis. Querelles que finalment s'han arxivat i s'han portat al Tribunal Europeu de Drets Humans. Tant Palazón com Javier de Lucas van afirmar que la Guàrdia Civil hauria comés, entre d'altres coses, un delicte d'omissió de socors.
José Palazón
 
Per la se banda, Javier de Lucas, va començar la seva inrevenció lamentant la situació actual que es viu a  Europa on s'està imposant una suspensió dels drets fonamentals que donaven sentit a Europa. "El dret ha de servir per aconseguir i garantir els drets. Si no és així esdevé muna xarxa que enx esclafa".
Va criticar la subhasta de refugiats fets per Brusseles de 160.000 refugiats que encara no s'han redistribuit, i els obstacles que ha posat a les cimeres europees el ministre espanyol d'Exteriors José Manuel García Margallo. 
Per De Lucar la posició europea i espanyola és escandolosa quan hi ha països com el Líban on un de cada quatre ciutadans és un refugiat. I referenint-se l llim i infern jurídic que Espanya ha imposat a les tanques de Ceuta i Melilla i les il·legals devolucions en calent, "ara s'està copiant i aplicant a molts altres llocs d'Europa"
Pel que fa a la suspressió de l'operació de salvament Mare Nóstrum que va ser substituida per la Tritó amb molts menys efectius i amb la prioritat de defensar les fronteres, que va ser justificada pel ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz dient que provocaria efecte crida, va dir que Fernández Díaz "fa aplogia del delicte d'omissió de socors"
De Lucas va cridar a no votar diumnenge ni al PP ni a Ciutadans.
 



Javier De Lucas, en la seva intervenció

dimarts, 15 de desembre de 2015

DIVENDRES 18, DIA D'ACCIÓ GLOBAL PELS DRETS DELS MIGRANTS, REFUGIATS I DESPLAÇATS






El 18 de desembre se celebra el Dia Internacional del Migrant. Davant la crisi humanitària que viu Europa amb l’arribada de milers de persones que marxen de casa seva fugint de la guerra de Síria, però també de molts altres conflictes al món així com per altres motius (violència econòmica, persecució política, religiosa o sexual, etc.), es faran mobilitzacions per reclamar els drets de les persones migrades. 
Les entitats CIES mai més, Espacio del Inmigrante, Papers sense contracte, Sense Fronteres Cornellà, SOS Racisme, Stop Mare Mortum, Tras la manta i Unitat contra el feixisme i el racisme, convoquen una concentració el divendres 18 de desembre a la plaça Sant Jaume de Barcelona sota el lema “Obriu les Fronteres!”. Aquesta concentració anirà seguida d’una marxa fins a la plaça Jean Genet on hi haurà un concert de música. 
A Madrid la manifestació començarà a les 18,30 a la plaça Carlos V a Atocha. 
D’aquesta manera Barcelona se suma a la Jornada Internacional d’Acció Global contra el racisme i pels drets de les migrants, refugades i desplaçades. Aquesta tarda s'ha fet a la seu de Lafede.cat la roda de premsa de presentació de la Jornada.
 Més de 30.000 persones comptabilitzades han mort a les aigües del mar Mediterrani des de l’any 2000, prop de 3.500 ho han fet només en aquest 2015. Aquest mateix any, a Europa han arribat més de 264.000 refugiades. En el món n’hi ha prop de 60 milions i 232 milions (el 3,2% de la població mundial) no viu al país on va néixer. Ara mateix, però, arran de la guerra de Síria, ens trobem davant el major moviment de persones des de la II Guerra Mundial i els Estats europeus han demostrat no estar a l’alçada de la situació.

Imatge de la roda de premsa de presentació del manifest aquesta tarda a Barcelona

Les plataformes han elaborat un manifest unitari on reclamen una acció dels governs basada en els Drets Humans. Reclamen la lliure circulació de les persones, l’obertura de fronteres i la derogació de les lleis d’estrangeria que neguen a les persones migrants el dret a la ciutadania, a tenir els papers, a gaudir de la sanitat i a obtenir un habitatge i un treball dignes. Exigeixen que totes les persones, independentment dels motius que els han portat a marxar del seu país, puguin ser acollits amb dignitat a casa nostra i d’aquesta manera deixar de veure la migració com una vulneració de fronteres i ser conscients que és una crisi humanitària a la qual hem de donar resposta. Denuncien la falta d’implicació dels nostres govern, i per això, exigeixen la màxima implicació d’aquests en proporcionar una solució basada en la justícia global. 
MANIFEST DE LA CAMPANYA:
Obriu les fronteres!
Obriu les fronteres és el crit de les dones i els homes, nens i nenes detingudes a la fronteres; entre Grècia i Macedònia, entre l’Estat espanyol i el Marroc, entre Mèxic i USA… La seva protesta és símbol de tot el que demanen altres milers i milers de persones en migració, detingudes arreu del món: Obriu les fronteres! és i ha de ser el nostre lema.
Obriu les fronteres és també el crit contra la matança de persones que no van arribar al seu destí. És el que demanen els parents dels més de 30.000 morts i desapareguts a la Mediterrània comptabilitzats des del 2000. Si per les fronteres es permetés el pas dels éssers humans i no només el de les mercaderies, les persones no és veurien obligades a tractar amb les màfies i els traficants.
Obriu les fronteres i doneu la benvinguda a qui s'escapa de la guerra i de la violència econòmica en recerca d'un futur. Aquesta és la nostra resposta a la persecució, al terror, les bombes, la pobresa i la fam. No només ha de ser la solidaritat entre iguals la nostra arma contra les fronteres, sinó la crítica i pressió constant envers els qui les gestionen i un desmantellament de tot el sistema racista que s'encarrega de
negar (de forma violenta i oculta) la lliure circulació, mentre hipòcritament enarbora la bandera de la solidaritat davant els ciutadans europeus.
Avui ens unim contra els governs de la Unió Europea i les seves Lleis d'Estrangeria que neguen a persones immigrades, ja establertes en territori europeu, el dret als papers i a la plena ciutadania, a la sanitat, i a un habitatge i un treball dignes. No callarem davant els mitjans de comunicació que sembrin la por i l'alarma davant de la persona migrada.
Els governs que ara parlen de defensar i respectar una "generosa acollida" són els mateixos que continuen veient la migració com una vulneració de fronteres i no com
una crisi humanitària, que continuen construint murs, concertines i CIE's, i fan servir la policia en el seu format mes repressiu.
El nombre de persones migrants al món ha tocat un nou màxim històric aquest any i s'estima que se superaran els 232 milions de persones (el 3,2% de la població mundial). El nombre de persones migrants i refugiades arribades a Europa ha superat els 264.000 aquest 2015. Segons les Nacions Unides hi ha un total de 60 milions de refugiades al món. Es tracta del moviment de persones més gran des de la II Guerra mundial. No totes vénen de Síria, sinó que en les rutes en territori europeu s'uneixen persones d'altres nacionalitats que fugen perquè són perseguides per raons de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social particular, o opinió política, però també per exclusió social, violència econòmica o risc medi ambiental. Una violència generalitzada que viola els Drets Humans.
Mentre, l'auge del feixisme i racisme a Europa és una realitat. Els grups obertament  nazis com Alba Daurada i Jobbik ataquen i fins i tot assassinen persones immigrades.
A França el partit feixista del Front National porta les tesis ultres a les institucions. Les accions i declaracions racistes i islamòfobes de molts governs europeus, lluny de fer front als feixistes, els donen la raó i els ajuden a créixer.
Els Governs europeus tanquen fronteres, fan que milers de persones morin al mar, i empresonen en camps de concentració les persones que aconsegueixen arribar.
A la frontera amb el Marroc, l’Estat espanyol vulnera els drets humans amb tanques sagnants, tortures, deportacions i pallisses. Però nosaltres tenim memòria i no oblidem. Perquè aquí també vàrem patir, quan la por i la violència és van apoderar de nosaltres, al temps dels nostres pares i mares, avis i àvies. Recordem la mateixa migració forçada per la guerra, la fam i la violència econòmica. I quan ens toquen a
una, ens toquen a totes.
Per aquesta raó, una vegada més aquest 18 de desembre 2015, el Dia del Migrant, se celebra la Jornada d'Acció Global contra el racisme i pels drets de les persones migrants, refugiades, i desplaçades. No és un motiu de celebració sinó de mobilització.
Enguany, a més, a l'Estat espanyol és un dia doblement significatiu ja que coincideix amb les eleccions generals del 20 de desembre on, mentre les persones migrants no poden votar, algunes candidatures enarboren la por vers elles per captar vots.
Perquè defensar els seus drets significa defensar els drets de tots i totes! Immigrants,
refugiades i desplaçades.
Totes som iguals. Totes som persones. Totes som Migrants!
Obriu els Fronteres!




18.30h Pl.Sant Jaume. Barcelona

dijous, 10 de desembre de 2015

ACTES (PARAL·LELS) A BARCELONA AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA ISLAMOFÒBIA. Trobo a faltar en el programa algun apartat per l'autocrítica i per debatre sobre com la interpretació literal de l'Alcorà i la negativa dels estats i col·lectius musulmans a acceptar el dret a deixar de ser musulmà genera rebuig a l'islam i legitima un gihadisme que incrementa la islamofòbia


 Imatges dels dos actes



El dissabte 12 de desembre se celebrarà a diverses ciutats europees, el "dia internacional de lluita contra la Islamofòbia", al voltant de la temàtica central “Islamofobia Institucional”. A Barcelona es faran diversos actes.  
Personalment trobo a faltar en el programa dels dos actes, el plantejar-se què es podria fer des de les mesquites, les entitats islàmiques i, sobretot, des dels països musulmans, per combatre les causes de la islamofòbia. Em refereixo a les dificultats de les societats i estats islàmics per acceptar el dret a la llibertat religiosa, de creure i de no creure de tothom i fer-ho públic, ara per ara perseguit a la majoria de països de majoria musulmana, tret de Tunísia que ha prohibit la persecució penal i civil de l'anomenada apostasia. S'entén per apostasia fer públic que s'ha canviat de religió per part d'un nascut musulmà que esdevé agnòstic o ateu, o ha canviat de religió, i també que fer públic que tot sent musulmà, es relativitzen certes coses com ho fan, sense cap mena de problemes legals, molts cristians.   
Em refereixo també a que s'hauria de debatre de com la interpretació literal de l'Alcorà alimenta un gihadisme que incrementa la islamofòbia. Ho vaig explicar en aquest article al Periódico: Califat medieval o reinterpretació de l'Alcorà, que vaig publicar fa un mes. 

ACTES DE MUSULMANS CONTRA LA ISLAMOFÒBIA
Des de la Plataforma Musulmans Contra la Islamofobia s'organitzen aquests:
10:30 Presentació de la Plataforma Musulmans contra la Islamofòbia
• Ibrahim Miguel Àngel Pérez (activista i portaveu de MCI)
• Lola López - comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l'Ajuntament de Barcelona.
• Gala Pin - Regidora del districte de Ciutat Vella

11:00 TAULA RODONA: la Islamofòbia institucional a través de les polítiques antiterroristes.
• Ali Abbas Ramon Arner (advocat i activista de MCI)
• Alberto López Bargados (activista, Investigador i professor d'Antropologia de la UB)
• Benet Salellas Vilar (advocat defensor en el cas "dixan" i "els onze del Raval")
• Zoubida Barik Edidi (advocadessa i activista contra la Islamofòbia)

12:30 TAULA RODONA:: la Islamofòbia institucional a través dels mitjans de comunicació
• Houssein El Ouariachi (periodista i responsable de traducció en Canal Còrdova TV)
• Jesús Rodríguez (periodista de "la Directa")
• Javier Alegría (periodista editor del diari “El Raval”)
• Joan Palomés (periodista expert en relacions internacionals - Sindicat de Periodistes)

14:00 DINAR: Cuscús a càrrec de la plataforma Musulmans contra la Islamofòbia

16:00 TAULA RODONA: la Islamofòbia institucional en la escola pública i concertada
• Jordi Moreras (investigador i professor d'Antropologia de la URV)
• Irene Santiago (psicòloga de IRÍDIA Centre per la Defensa dels Drets Humans)
• Fouad Bourni (president de la Federació Islàmica de Catalunya)
• Mimoun Jalich (president de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya)
• Ibrahim Miguel Àngel Pérez (activista i portaveu de MCI)

17:30 CLOENDA
18:30 CONCENTRACIÓ a la plaça Sant Jaume

La plataforma “Musulmans contra la Islamofobia”, que acaba de veure la llum, consisteix en una espai de participació en el que ciutadans i ciutadanes de confessió musulmana, majoritàriament, treballen en clau comunitària i col·laborativa per a cercar solucions per a combatre la Islamofobia, entesa com a "hostilitat infundada contra l'Islam i els musulmans".

La plataforma Musulmans contra la Islamofobia està integrada per homes i dones musulmanes de la societat civil i també la recolzen entitats entre les qual actualment es troben:
Centre Euro Àrab de Catalunya, Amical dels immigrants marroquins a Catalunya, Federació Islàmica de Catalunya FIC, Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC), La llum del nord, Centre Islámic al–Qaim, Associació Cultural Imamita Duodecimana, Comunitat Islámica Annour de Sant Celoni, Comunitat Islámica de Sant Celoni –Mezquita Bilal-, Comunitat Islámica de Sabadell, Comunitat Islàmica de Torre Romeu de Sabadell (Mezquita Annasiha), associació Milet e-Kashmir, entre moltes altres ...


Unitat Contra el Feixisme organitza un debat sobre propostes polítiques per a combatre la Islamofòbia pel 20D
A la mateixa hora que s'estarà fent la cloenda de l'acte de Musulmans contra la Islamofòbia i l'Ajuntament de Barcelona i la manifestació anunciat unes ratlles més amunt, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme ha convocat un acte amb representants de partits polítics per que expliquen i debatre sobre com lluitar contra la islamòfobia. Hi participaran la CUP Crida Constituent, Democràcia i Llibertat; En Comú Podem; Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya han acceptat la invitació. El Partit Popular s’ha disculpat i Ciutadans i Unió Democràtica de Catalunya estan per confirmar
(Ves a la convocatòria de Facebook) Personalment trobo una mica absurd la duplicitats actes a la mateixa hora.




La proposta d'UCFiR s’emmarca dins la Jornada Internacional contra la Islamofòbia que se celebra a nivell europeu. És per això que també s’ha elaborat un manifest “Ara més que mai, no deixem que els racistes i els feixistes ens divideixin”. Cal posar aquest debat sobre la taula ara més que mai perquè “Arran dels esdeveniments de París s’ha desfermat una nova onada d’agressions islamòfobes. De manera totalment injustificable, s’intenta culpar la gent musulmana i la seva fe pels crims d’uns terroristes amb els que no tenen res a veure. Les persones i entitats musulmanes de tot el planeta ho han dit clarament; ISIS/Daeix no els representa”, explica el manifest. Amb dades queda clar: “A França, les agressions islamòfobes es van multiplicar per tres després dels atemptats del gener de 2015”.

L’acte, format per un debat entre els ponents comptarà amb la participació oberta el públic assistent. De moment han confirmat: Eulàlia Reguant, de CUP Crida Constituent; Carles Campuzano, de Democràcia i Llibertat; Marcelo Expósito Prieto, d’En Comú Podem; Agnès Russiñol, d’ERC i Muhammad Iqbal Chaudry, del PSC. El PP s’ha disculpat i C’s i UDC estan per confirmar.

ENLLAÇ DE L’ACTE
MANIFEST

ALTRES ACTES:

Jornada Internacional (clica)
Jornada a altres llocs de l’Estat espanyol

El Centre Cultural Islàmic Català organitza la jornada prèvia “El joven musulmán en tiempos de Islamofobia” de 10:30h a 17h al CCIC adreçat a joves d’entre 14 i 30 anys. Enllaç

dijous, 3 de desembre de 2015

MEMÒRIA DE 25 ANYS DE "CRIMS D'ODI", DES DE 1990 A L'ESTAT ESPANYOL, L'han redactat els periodistes David Bou i Miquel Ramos del Grup d'Investigació de Delictes d'Odi


El Grup d’Investigació sobre Crims d’Odi, un equip multidisciplinar d’especialistes que treballen per l’eradicació dels incidents, agressions i els delictes d’odi, acaba de publicar digitalment la Memòria de 25 anys d'oblit, que recull els 86 casos amb 88 víctimes mortals, succeïts a l'Estat espanyol des de 1990.  
Un estudi realitzat per Miquel Ramos i David Bou, que es fonamenta en la recerca i la denúncia que ha dut a terme el Movimiento Contra la Intolerancia, l'organització que encapçalada Esteban Ibarra, i l’Informe Raxen.
A la presentació de l'informe que es va fer dimarts passat a Madrid,  a més de Ramos, Bou i Ibarra, i del catedràtic Tomás Calvo,  hi van intervenir familiars d’algunes de les víctimes, com la filla de Lucrecia Pérez, la germana de Jimmy Ndombele i familiars de Giovanni Musat.
 L'informe, publicat en català, castellà i anglès, mostra els casos, tant de manera conòlogica, com classificats pels motius o tipus: violència ultra al futbol, intolerància criminal, racisme i xenofòbia, aprofòbia, odi ideològic, islamofòbia, homofobia, transfòbia, antisemitisme i misogínia.

Com recull l'informe la majoria dels agressors són menors de 25 anys i els seus crims es concentren a Madrid amb 29 casos, Barcelona amb 19 i València-Múrcia amb 14. Lluny de la deformació periodística de referir-se a aquests casos com a episodis violents de bandes juvenils, els crims d’odi responen al perfil d’un agressor heterogeni, amb un perfil socioeconòmic divers.
El primer cas de l'informe és la transexual Sonia, morta a Barcelona el 6 d'octubre de 1991 al Parc de la Ciutadella, i el segon, també a Barcelona, el  Fréderic Rouquier, seguidor de l'Espanyol, assassinat el 13 d'octubre de 1991 per uns membres dels Boixos Nois. Recull casos com, és el de Josep Maria Isanta, assassinat a la Patum de Berga de 2005. o el de Carlos Javier Robledo, assassinat l'abril de l'any 2000  la Vila Olímpica de Barcelona. Robledo va ser escollit de manera totalment aleatòria per un noi a punt de complir 18 anys que, acompanyat de set joves més, el va matar. L’agressor principal, Valentín Moreno, que aquella nit encara era menor d'edat per poques hores perquè celebrava el seu divuitè aniversari, va ser condemnat a vuit anys de reclusió en un centre de menors. Després de cinc anys, quan ja es trobava en llibertat pels beneficis penitenciaris, va tornar a ser detingut per participar a la pallissa que es va produir al final del partit de futbol de Tercera Regional entre els Bada Bing, una secció dels ultres Boixos Nois, i el Rosario Central, un equip format per argentins de Barcelona. El jove, aleshores de 23 anys, lluïa el dorsal número 88, un número que, pel moviment neonazi, significa Heil Hitler.
 
L´últim cas que recull de Catalunya és el del senegalès, Ibrahima Dieye,el 3 de genr de 2012.  De cada crim, més a més de la fitxa amb les dades, recull i linka informacions del cas i la condemna judicial.  L'últim que recull és el del jove marroquí Salah Touil assasinat a la localitat Murciana de Totana el 16 d'agost de 2015


dimecres, 2 de desembre de 2015

PRESENTACIÓ DEL NOU LLIBRE DE JORDI BORRÀS "DESMUNTANT SOCIETAT CIVIL CATALANA". Borràs amb un ampli treball d'investigació mostra els vincles ultres de l'entitat unionista i es pregunta qui la financia

 El fotoperiodista Jordi Borràs, expert en ultradreta, que fa 8 mesos va publicar "Plus Ultra, crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya", va presentar ahir al vespre al centre cívic del Pati Llimona de Barcelona el seu nou llibre "Desmuntant Societat Civil Catalana", editat per Edicions Saldonar. Llibre que fa un exhastiu estudi de les vinculacions amb la ultradreta franquista de la majoria de fundadors i dirigents d'aquesta entitat unionista, creada l'abril de 2014 pels principals promotors de Somatemps. 


El periodista David Bassa, presentant el llibre de Borràs
Per Borràs darrera de Somatemps, "que és presenta com una associació de debat històric que defensa que el veiritable catalanisme és espanyolista, hi ha persones amb fortes vinculacions amb convocants d'actes nostàgics del franqusime, dirigents de Plataforma X Catalunya, el Casal Tamuatana, el neofeixista o nacional-revolucionari Movimiento Social Republicano (MSR), activistes catòlics preconciliars, falangistes i carlistes".
En la seva intervenció Borràs va donar alguns detalls de la investigació que va fer al voltant de l'expresident de Somatemps i fins fa poc de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, que, tot i voler donar una imatge de demòcrata, va participar a l'homenatge a l'aixecament franquista del 18 de juliol de 1936, celebrat Gandesa el juliol de 2013. D'aquell acte Borràs trobà fotos on Bosch, tot i que intenta amagar-se, apareix al costat de la bandera franquista. 
Borràs també va descobrir els comentaris de Bosch fets des del seu Facebook oficial homenatjant a l'ex diputat franquista, Blas Piñar, mort fa dos anys, així com el seu segon compte de Facebook, sota el nom de Félix de Sant Serní de Tavèrnoles, des d'on  amenaça a líders polítics i religiosos i  de Youtube. Així mentre a Yotube, sota el nom de Josep Codina, ell mateix posa veu a diversos vídeos franquistes i en té un d'homenatge a les Waffen SS, al de Facebook publica coses com que "s'hauria de cremar Montserrat amb el pare Hilari Raguer dins". Precisament la difusió per part de Borràs fa tres mesos d'aquests fets, va motivar que Bosch anunciés que deixava la presidència de SCC, i aquesta entitat ja no va convocar la manifestació unionista del 12 d'octubre a Plaça Catalunya.
El llibre s'ha fet gràcies a un llarg treball d'investigació del que Borràs no ho ha explica tot. "Hi ha moltes coses que no he pogut publicar al llibre. Pot haver-hi una segona part del llibre? Ja ho veurem", va dir. El que sí detalla molt el llibre són els molts recursos ecònomics d'aquesta entitat que va declarar que dels 992.000 euros recaptats els 2014, només 15.250 venen de quotes dels socias, i 14.396 recollits a paradetes i actes. La resta, més de 950.000 són donacions anònimes que Borràs creu que "provenen de grans empresaris o, potser de poders o cercles més ocults".
Per Borràs tot i que SCC "ha volgut ser transversal amagant els seus vincles amb l'extremadreta amb la presència d'un socialista com Joaquim Coll, no ha sabut o no ha volgut posar cap codó sanitari cap els ultres"

Marcus Pučnik, ex responsable de relacions a amb la premsa internaciona de SCC
Significativa va ser la intervenció a l'acte del periodista Marcus Pučnik que va ser responsable fins fa uns mesos de relacions  amb la premsa internacional de SCC. Pučnik va explicar que quan va començar a col·laborar i treballar amb SCC desconeixia els vincles ultres de Josep Ramon Bosch i d'altres dels seus dirigents. 
Pucnik es va anar donant poc a poc que darrera de SCC hi havia ultres començant pel seu president.  Així quan es va publicar que Bosch havia anat a l'acte d'homentage a l'aixecament franqusita a Gandesa, primer se li va dir que no era cert. Després va sortir que havia escrit des del seu Facebok un reconeixement a Blas Piñar que acabava amb un A.E., abreviatura que en cercles ultres s'utilitza per dir "Arriba España!". Llavors se li va reconèixer que sí que havia anat a l'acte franquista de Gandesa, només per acompanyar al seu pare, però que el comentari de Facebook homenatjant Blas Piñar era fals. I quan El País va publicar aquests fets, que ell com a responsable de relacions amb la premsa internacional havia de desmentir, es va trencar la confiança i va ser acomiadat.   
Markus Pučnik

A l'acte d'ahir també hi va intervenir el periodista Salvor Cot, director d'El Món, que des del Món i des de Nació Digital, ha anat publicat aquest últim any algunes de les coses que descobria Borràs i que s'expliquen àmpliament en el llibre. Per Salvador Cot Jordi Borràs respon a la pregunta d'on són ara els franquistes que a Catalunya van amagar-se durant la Transició. I va afirmar que el títol "Desmuntant SCC" és un treball que fa temps que està fent Borràs, al qui es va referir "com un gran fotògraf que més a més sap escriure i investiga molt bé, cosa que ens provoca molta embeja als periodistes que no som  fotògrafs"  
Per la seva banda el president del Grup de Periodistes Ramon Barnil, David Bassa, va afirmar que a altres estats europeus no es permetria que una entitat que està presidida per persones que homenatgen a Franco i el nazisme "rebi el suport de partits parlamentaris, o que un militant ultra que van un dia a un acte amb l'uniforme de La Falange, dies després coordini el servei d'ordre d'un acte amb diputats, com els del 12 d'octubre". 
A l'acte també hi va intervenir l'editor Francesc Gil que va constatar la dificultat que van tenir fa unes setmanes per tancar el llibre, donat que el tema continuava viu aportant nous fets i noves dades, i ha lloat la capacitat de treball de Borràs.
 David Bassa i l'editor, Francesc Gil
 
 Salvador Cot, escoltant la intervenció de Borràs
 


 Entre el públic hi havia nombrosos periodistes. A la imatge Pito Abril  felicitant a Borràs 

divendres, 27 de novembre de 2015

ARTUR MAS, ENTRE EL CROISSANT DE XOCOLATA I LA FAVA DEL TORTELL DE REIS






El programa Polònia d'ahir al vespre va fer la segona part del gag del croissant que tant va impactar la setmana passada. El president en funcions anava al bar a demanar un croissant de xocolata, però el mateix dependent, que uns dies abans li havia negat a Antonio Baños com a protesta per la seva negativa a investir president, també li negava a Mas, donat que no el podria pagar en ser Mariano Rajoy qui havia tancat la clau del FLA.

Fa dos anys Artur Mas, en tornar dels viatges a la Índia i els Estats Units, va dir que el procés català seria un moviment com el de Gandhi i Luther King. Moviments que, recordem, van ser molt llargs, va haver-hi morts -tots dos foren assassinats-, i van exigir una desobediència civil massiva de la població. L'aparheid cap a la població negra als autobusos d'Alabama es va acabar després de tretze mesos en que tota la gent de color va fer boicot al transport públic, anant a treballar cada dia a peu o en bicicleta. I el Polònia va ironitzar el brindis al sol de Mas sobre la resistència pacífica, amb un president vestit de Gandhi dient que si s'havia de fer una vaga de fam que comencés Oriol Junqueras que estava més grassonet.

En el gag d'ahir el Polònia ens mostrava una conseqüència més que previsible d'un procés que vol ser desobediència civil, però en el que potser no s’ha explicat a la gent les conseqüències que han tingut històricament tots els processos de ruptura aconseguits amb la resistència no violenta i la desobediència. 

La qüestió no és si endarrerir les transferències del Fons de Liquiditat Autonòmica és no just, que no ho és, ni si és una nova humiliació donat que aquest diners eren nostres, ni si és un injust càstig col·lectiu. La qüestió és que si s'inicia un procés de desobediència civil, és de suposar que l'adversari actuarà i aplicarà els instruments que tingui al seu abast. 

Per això sempre he cregut que mentre per una ruptura pactada cal el 50% més un dels vots, per una no pactada cal molt més, donat que la qüestió no és si t'agradaria ser un estat independent, sinó, si una gran majoria està disposada a patir les conseqüències de, sent els més febles, iniciar un procés de desobediència que tindrà una resposta i un preu. Es a dir estar disposat a ser represaliat i a mantenir una resistència que exigirà forts sacrificis personals. Un procés en el que només si els que desobeeixen són molt majoritaris i es mantenen ferms, l'adversari acaba cedint o demanant negociar. 

Els dos gags del Polònia sobre el croissant de xocolata aborden amb humor la situació d'impàs que viu Catalunya, fent del croissant un símbol que pot donar lloc a noves versions de l’estelada, la blava i la vermella, en les que l'estel del triangle passi a ser un croissant, amb o sense xocolata.

Croissant en francés significa "creixent", i segons la tradició va néixer a Viena el 1683 per celebrar la fi del setge de la ciutat per part dels turcs. Així s’explica que la nit que els turcs excavaven uns túnels sota la muralla per fer l'assalt definitiu, uns forners que treballaven a aquella hora varen sentir els sorolls, i van avisar silenciosament a les tropes imperials que varen poder repel·lir als atacants que foren derrotats. I llavors, com homenatge als forners es va instaurar aquesta pasta dolça en forma de lluna creixent o quart creixent, símbol de l'islam i de la bandera turca, perquè els vienesos se la mengessin cada matí. Hi ha una altra versió que afirma que el croissant -una pasta amb la forma de lluna islàmica- va ser la contrasenya amb la que es va avisar que l'atac era imminent.

Caldrà veure si la setmana vinent el Polònia ens deleiterà amb un nou gag amb croissants de la ben segur animada assemblea de la CUP que celebrarà diumenge. I ves a saber si el tipus de pasta, amb o sense xocolota, que esmorzin aquests dies Mas, Junqueras, Baños, Gabriel i Romeva, i el que se serveixi a l'assemblea de la CUP, tindrà o no un significat ocult com els croissants al setge de Viena. Però si no mengen tots aviat el croissant de xocolata, potser haurem d'esperar al tortell de Reis del 6 de gener, al límit de la convocatòria de noves eleccions. I ja sabem que si menges aquest tortell pots acabar coronat rei o només o menjant-te la fava. 


 Xavier Rius
llegir en català al Periódico  Leer en castellano en El Periódico

 El programa Polonia de anoche hizo la segunda parte del gag del cruasán que tanto impactó la semana pasada. El presidente en funciones iba al bar a pedir un cruasán de chocolate, pero el mismo dependiente, que unos días antes se lo había negado a Antonio Baños como protesta por su negativa a investir presidente, también se lo negaba a Mas, dado que no lo podría pagar al haber cerrado Mariano Rajoy  la llave del FLA.

Hace dos años Mas, al regresar de los viajes a la India y los Estados Unidos, dijo que

dimecres, 25 de novembre de 2015

MUY POCAS CANDIDATURAS ULTRAS CONCURREN A LAS ELECCIONES GENERALES. Publicado en el BOE el listado definitivo de candidaturas

Ya es definitivo el listado de candidaturas ultras, socialpatriotas o identitarias que se presentan a las elecciones generales del 20 de diciembre, tal como se refleja en el listado de candidaturas proclamadas, publicado ayer en el BOE. Listado del que se han caído la de Falange Española de las JONS en Valencia, Familia y Vida en Barcelona, y la del Partido Social de la Justícia, del polémico abogado Emilio Rodríguez Menéndez que, como ya indicaba aquí en el blog, iba a ser impugnada y anulada si no enmendaba el hecho que los nueve primeros candidatos eran varones. 
Así, dejando de lado VOX -que tal vez podría ser considerado de ultraderecha- sólo concurren: 
-Falange Española de las JONS en 8 provincias: Almería, Avila, Córdoba, Madrid, Palencia, Segovia, Sevilla y Valladolid.
-Democracia Nacional en 7: Almeria, Castellón, Ciudad Real, Huelva, León,Soria, Valladolid.
-Familia y Vida en Baleares.
-Soluciona en Málaga.

También podría considerarse como ultra la candidatura en Valencia de la coalición valencianista-anti catalanista AVANT, impulsada por militantes del Grupo de Acción Valencianista (GAV) y del partido Renovación Política (RePo) vinculado a la desaparecida Coalición Valenciana. El hecho que en Valencia no se presente España 2000 -ahora en proceso de convergencia con Plataforma X Catalunya y Partido X La Libertad, puede motivar que los votos que en anteriores comicios fueron a este partido sean recogidos por Avant.
Soluciona es el partido impulsado por el director de Alerta Digital, Armando Robles que es candidato al Senado, mientras Desireé González lo es al Congreso. Robles propuso a Josep Anglada que encabezara la candidatura en Ceuta o Melilla, algo que no cuajó. Se pensó en Anglada para las ciudadaes africanas dado que allí hay mabregíes musulmanes en las listas de PP y PSOE y podía haber sido útil para llamar al voto hispano cristiano. 

El hecho  que haya tan pocas listas y que no concurran grupos que si lo hicieron en las pasadas elecciones generales como Plataforma X Catalunya (PxC) que obtuvo 59.949 votos en las cuatro provincias catalanas o España 2000, las otras Falange, Alternativa Española AES -de López Diéguez, yerno de Blas Piñar- o Democracia Nacional en más lugares, se debe a la debilidad de estos grupos y al fracaso de su discurso, como se vio en en las pasadas municipales  y europeas.  
Así el grupo históricamente más potente y más cercano a la ultraderecha europea, PxC, obtuvo el pasado mes de mayo sólo 8 concejales frente a los 67 de 2011, y vive un crisis acrecentada por la expulsión de su líder Josep Anglada. Precisamente PxC ha iniciado un proceso de unidad o convergencia con España 2000 y el Partido X la Libertad han redactado un comunicado conjunto explicando los motivos de su no participación. 


Por lo que respecta a La España en Marcha, plataforma formada inicialmente por La Falange-FE, Democracia Nacional, Alainza Nacional, Nudo Patriota y Movimiento Católico Español que pretendía aglutinar a los sectores más neofranquistas, falangistas, nacional revolucionarios y neonazis, ya puede considerarse amortizada o disuelta tras el abandono de la misma de Democracia Nacional y Alianza Nacional, y la congelación del Nudo Patriota.  Y sólo concurre Democracia Nacional en siete provincias. 

El sector de La Falange que concurre es FE de las JONS, sin ninguna relación con la Falange-FE de Manuel Andrino, vinculada a La España en Marcha. Una muestra de las diferencias entre ambas falanges es que mientras la de Andrino se manifiesta cada 12 de octubre en Montjuïc, FE-JONS lo hace en la Plaza Catalunya junto a Sociedad Civil Catalana, PxC, el PP y Ciudadanos
El cabeza de lista de FE-JONS en Madrid es su presidente Norberto Pico.  En las generales de 2011 Falange Española de la JONS obtuvo 2.988 votos, mientras que en las europeas de 2014, que podía ser votada en toda España, obtuvo 21.687.
Alianza Nacional y La España en Marcha no se presentan

 

dimarts, 24 de novembre de 2015

LA FISCAL I L'ACUSACIÓ PARTICULAR DEMANEN PRESÓ PER ANGLADA EN CONSIDERAR PROVAT QUE VA AGREDIR DOS JOVES. Els testimonis de la defensa, uns es contradiuen, un altre no compareix, mentre l'ex regidor d'Olot Nacho Mulleras -ara imputat per la temptativa d'atemptat a Anglada- afirma 25 vegades no recordar res.

Avui s'ha celebrat al Jutjat Penal de Manresa i Vic, a la capital d'Osona, el judici al regidor vigatà i fundador de Plataforma X Catalunya, Josep Anglada, per les presumptes agressions a dos joves vigatans a crits de "moros de merda!", el 22 d'abril de 2012 a la Plaça Major, hores després que acabés la Diada del partit que Plataforma X Catalunya va celebrar a Vic aquell dia.
A causa de la coherència dels diversos testimonis cridats per la Fiscalia i l'acusació particular, front les contradiccions, amnèsia o incompareixença dels de la defensa d'Anglada, la fiscal i l'advocat de l'acusació particular han demanat que es condemni al polític vigatà per un delicte contra la integritat moral i per dues faltes de lesions. Anglada ha proclamat la seva innocència, afirmant que en cap moment va estar a menys de vint metres dels joves.
Els fets van passar cap a les 8 del vespre del diumenge 22 d'abril en creuar-se al mig de la plaça tres joves vigatans, un d'ells d'origen magribí, amb Josep Anglada que anava acompanyat de la seva dona, Olga Parra, la regidora d'Olot, Rosa Maria Llandrich, el també regidor d'Olot, Ignacio Mulleras, i d'un altre militant de PxC que havia de declarar, però no s'ha pogut localitzar.
Segons la versió dels dos joves agredits, de l'amic que els acompanyava, i de dues dones i un home que eren a la plaça i van presenciar els fets, el grup en el que anava Anglada es va dirigir cap els tres joves i, en apropar-se a aquests, Anglada, en un estat diguem accelerat, va començar a fer crits, va escopir al terra mirant-los a ells, i va els va cridar "Moros de merda", al que Mohamed El Yachou va respondre amb un "Visca Catalunya!". 
Llavors Eric Cano, en veure que Anglada anava cap el seu amic Mohamed, s'hi va interposar donant Anglada a Cano un cop de cap a la boca que li va motivar el trencament d'una dent i sang al llavi. Tot seguit, segons la versió dels agredits i dels testimonis, Anglada va donar un cop de puny a El Yachou, cosa que va motivar que alguns dels acompanyants d'Anglada l'agafessin pels braços i se l'enduguessin del lloc, abandonant la plaça. Tots els testimonis de l'acusació van coincidir en que Anglada semblava que anés "sortit" o begut, i que havia sigut el grup d'Anglada el que va anar a trobar als tres joves i no a l'inrevés.
Quan minuts després es va presentar la policia municipal i mossos d'esquadra a la plaça, Josep Anglada ja  no hi era. I els dos agredits, el seu amic, i els tres testimonis van declarar aquesta versió dels fets, i ho van ratificar a la comissaria dels mossos i al jutjat. 
Mohammed El Yachou ha manifestat en la seva declaració al judici, que creu que Anglada el va insultar per fer-li mal a causa del seu origen magribí i que aquests fets li van provocar, més enllà dels danys físics, insomni i angoixa durant una temporada.
Com ha destacat l'advocat de l'acusació, Toni Iborra, quan hores més tard PxC va penjar a la web el comunicat de premsa sobre la festa de la Diada del Partit, no va fer cap referència a aquest incident, i sí, en canvi, a la manifestació que es va fer contra PxC a l'entrada del parc on es feia l'acte, que segons el comunicat de PxC, gràcies a l'actuació dels mossos no, va impedir el seu normal desenvolupament. Però a les tres de la matinada, en difondre's que El 9 Nou publicava a la portada que Anglada en un estat que semblava etílic, havia agredit a dos joves a la plaça al crit de "moros de merda!", Anglada va anar a la comissaria  a denunciar que uns joves magrebins l'havien amenaçat amb crits de "Fill de puta, racista, et matarem".
Dies més tard les quatre persones que acompanyaven a Anglada van testificar que Anglada havia estat insultat i amenaçat, cosa que va fer que en aquell moment se l'enduguessin, i certament hi podia haver hagut contacte físic entre alguns d'ells -no amb Anglada- i els joves en aturar-los. El en aquell moment regidor d'Olot, Nacho Mulleras, va declarar llavors haver dit: "Aquests  són dels guarros que es manifestaven aquest matí contra nosaltres". Però aquesta versió, i la que ha declarat avui Anglada de es va mantenir lluny dels joves, no ha pogut ser ratificada amb una mínima coherència per part dels testimonis d'Anglada.  
Així l'ex regidora olotina, ara enfrontada amb Mulleras, ha afirmat que va veure com els tres nois es dirigien cap a ells mentre cridaven "Cabron, racista, et matarem!", al que Anglada va respondre que "Jo no tinc por a res ni a ningú!". I que ella i l'esposa d'Anglada el van agafar dels braços i el van allunyar del lloc. Però tot seguit a preguntes de la fiscal i dels dos advocats no ha pogut aclarir la seqüència dels fets i explicar què van fer Mulleras i l'altre militant de PxC, donat "que jo casi no hi veig", i que a causa d'una sèrie de malalties  havia perdut gairebé la vista. Per la seva banda Olga Parra, esposa d'Anglada, que per motiu del parentesc no està obligada a dir la veritat, ha ratificat la versió del seu marit, però no ha sapigut explicar com és que la denúncia no es va posar fins las tres de la matinada.

AMNÈSIA DE NACHO MULLERAS
Surrealista ha estat la declaració de l'exregidor d'Olot, Ignacio Mulleras, que ha estat cridat a declarar, tot i que la defensa d'Anglada, que és qui el va incloure inicialment com a testimoni, ha renunciat a interrogar-lo. A diferència de Llandrich que continua amb Anglada, Mulleras està imputat per la temptativa de provocar-li un accident de transit, i va ser copartícep del procés de destitució i expulsió d'Anglada de PxC.  Així, després d'afirmar que no volia afavorir ni perjudicar a Anglada en aquest procés, ha dit no recordar res del que va passar, repetint 25 vegades a les preguntes de l'acusació i de la fiscal "no recordo res de res". Mulleres ha vingut acompanyat del dirigent de PxC, Xavier Simó, que va assumir la presidència de PxC el febrer de 2014 quan van expulsar a Anglada.
Anglada moments abans de començar el judici, acompanyat de la seva dona i de l'ex regidora d'Olot, Rosa M Llandrich
Anglada fent declaracions en un recés del judici. al fons a l'esquerra amb ulleres, Xavier Simó, que assumí la presidència de PxC després de l'expulsió d'Anglada

També ha estat sorprenent la declaració per vídeo conferència de Mercé Vergés que, després de confirmar vagament la versió d'Anglada, ha manifestat que per pròpia iniciativa en veure aquell dia els fets, es va dirigir al senyor calvo (Mulleras) "que havia tirat a terra en donar una empenta a uns dels nois per protegir a Anglada, i li vaig donar el meu telèfon per si volia que jo declarés". Tot i això, a preguntes de la fiscal ha dit que no va poder veure tot el que havia passat i que ella, quan va oferir-se a declarar, mai va imaginar que això acabaria en un judici".   L'altre membre de PxC, que va declarar els dies següents corroborant la versió d'Anglada, no ha declarat en no estar localitzable.

Així les coses tant la fiscal com l'advocat de l'acusació particular, Toni Iborra, han donat validesa a les declaracions dels nois agredits i dels altres quatre testimonis, destacant el fet que Anglada no denunciés haver estat agredit fins que es va publicar de matinada que ell havia agredit a uns nois. Han considerat incoherents i contradictòries les declaracions dels testimonis de la defensa i sorprenent l'amnesia de Mulleras.
 Per tot això la fiscal demana una pena de 10 mesos de presó per un  delicte contra la integritat moral, tipificat a l'article 173 del Codi Penal  i una multa de 900 euros per les lesions, a més d’indemnitzar amb 340 i 240 euros les dues víctimes. També demana que es prohibeixi a Anglada aproximar-se a menys de 500 metres de les dues víctimes, ja sigui del seu domicili, del lloc de feina i qualsevol altre lloc que aquests freqüentin, durant sis mesos. L’acusació particular ha demanat una pena d’un any i nou mesos de presó.  
I davant la possible suspensió del compliment de la pena en ser menor de dos anys, la fiscal s'ha mostrat favorable a la suspensió si paga les multes, mentre Iborra ha demanat que compleixi condemna en ser reincident, ja que va ser condemnat per negar-se a fer la prova d'alcoholèmia i per conduir begut a sis mesos de presó.
Per la seva banda, l'advocat de la defensa ha demanat l'absolució en entendre que els testimonis de la part contrària s'han contradit sobre l'hora que van passar els fets i el seu desenvolupament. De tota manera ha  demanant que en el cas que es considerin provats els fets, no se'l condemni penalment, sinó només per una falta de vexacions.
Anglada, en acabar el judici s'ha mostrat confiat de que serà absolt o, com a molt que serà només condemnat per una falta. 
S'ha de dir que aquests fets van tensionar molt la ciutat, i al cap d'un mes es va fer una manifestació que ha estat la més multitudinària celebrada a Vic.
Hi ha diferents opinions sobre si en el cas que sigui condemnat, seria també inhabilitat durant el temps de la condemna -encara que no entri a presó- a exercir càrrec públic, és a dir exercir com a regidor. Després de ser-ho durant 12 anys per Plataforma X Catalunya, ara ho és per Plataforma Vigatana, i ha ha registrat un nou partit d'àmbit estatal, Front Nacional Identitari.
     

Eric Cano, un dels joves agredits, declarant
Mohamed El Yachou declarant
Anglada declarant

dissabte, 21 de novembre de 2015

LA BAULA DE MALI, anàlisis al Punt Avui de l'atac d'Al Qaida a l'hotel de la capital de Mali



Mali és un estat africà creat amb unes fronteres arbitràries i una gran diversitat de llengües i ètnies, amb un poder central sempre feble i amb l'eterna revolta tuareg demanant la independència o més autonomia. El país, que sempre ha depès de la tutela de França, va patir la més greu de les seves crisis l'any 2012, que va motivar una intervenció militar francesa que va evitar que l'estat es trenqués i que una part important quedés en mans gihadistes. I, com s'ha vist amb l'assalt d'ahir i la presa d'ostatges a l'hotel Radisson de Bamako, aquesta inestabilitat encara continua.
A principis del 2012, hi van confluir quatre elements desestabilitzadors: l'entrada massiva d'armes i soldats de l'exèrcit del destituït i executat líder libi, el coronel Al-Gaddafi, molts d'ells tuaregs; la revolta tuareg al nord, que es va veure reforçada pels arsenals i milicians arribats des de Líbia; el cop d'estat pel qual un sector de l'exèrcit va destituir a Bamako el president Amadou Toumani Touré perquè el considerava poc bel·ligerant contra els tuaregs, i finalment l'ofensiva gihadista de grups vinculats a Al-Qaida, que van aprofitar el buit de poder per fer-se seva la regió tuareg independentista de l'Azawad. I només gràcies a la intervenció francesa es va evitar la caiguda de la capital, Bamako.
L'home fort dels insurgents islamistes era Mokhtar Belmokhtar, El Borni, un algerià veterà de la guerra de l'Afganistan, líder del grup Al-Murabitun, que es va imposar a la resta de grups gihadistes. A Belmokhtar, fidel a Al-Qaida, se'l va donar per mort moltes vegades, l'última fa cinc mesos i sembla que ara és cert. El grup està compost per tuaregs i per milicians àrabs d'Algèria i Tunísia. I, tot i la seva concepció rigorosa de l'islam, és a la vegada una organització dedicada al contraban de persones, drogues, armes i ostatges que li lliuren grups amb els quals pot estar avui aliat i d'aquí a un mesos enfrontat. És, doncs, una baula important d'aquest tràfic al cor d'Àfrica i el Sahel. El grup va agafar el nom d'Al-Murabitun recordant els almoràvits, la dinastia del Sàhara del segle XII que, amb la voluntat de purificar l'islam, va conquerir el que avui és el Marroc i els dividits regnes de taifes d'Al-Andalus. Una de les baules geogràficament inferior d'aquest tràfic de persones, drogues i altres mercaderies és Boko Haram a Nigèria.
Gràcies a la intervenció militar francesa el 2013, es va restablir la unitat territorial de Mali i es va forjar un feble acord entre els tuaregs i el govern central, tot i que van sortir altres grups independentistes com els rebels del Front d'Alliberament de Macina al centre. El grup de Belmokhtar no és que fos derrotat, sinó que, com altres grups insurgents, es va replegar al desert o en zones muntanyoses, on va continuar amb la seva activitat comercial. I, mentre això passava, va aparèixer a la regió del Sahel un nou actor, Estat Islàmic, al qual es van sumar alguns dels grups de contrabandistes i gihadistes, en contra de la voluntat de Belmokhtar, que va continuar fidel a Al-Qaida. I Boko Haram de Nigèria, després de proclamar un califat, va manifestar la seva adhesió a Estat Islàmic.
L'actual missió militar francesa a Mali, que també actua al Níger, Burkina Faso, Mauritània i el Txad, s'anomena operació Barkhame. Hi participen més de 3.500 soldats, entre els quals hi ha 177 espanyols. I té com a objectiu evitar que es torni a trencar el fràgil equilibri i contenir tant grups com Boko Haram pel sud i l'est com els gihadistes malians que ara estan arraconats o adormits al nord, al sud de Líbia o Algèria. França, com a antiga potència colonial de la regió, coneix bé els fràgils equilibris nacionals, ètnics i tribals, i encara tutela sectors estratègics de l'economia d'aquests països. Per això sembla una broma la proposta que va fer dijous el govern espanyol –que només hi té desplegats 177 soldats i és totalment desconeixedora dels equilibris regionals– de voler liderar l'operació Barkhame.
El fet que els atacants de l'hotel Radisson no assassinessin els ostatges seria una confirmació que no pertanyien a Estat Islàmic, sinó a Al-Murabitun. Probablement, trigarem a saber què pretenien més enllà de desestabilitzar Mali i atacar interessos europeus, ja que la majoria dels ostatges són occidentals. Potser pretenien recordar que Al-Qaida encara està activa. Sigui com sigui, el gihadisme continua actuant i els principals perjudicats són els ciutadans d'aquell país.

divendres, 20 de novembre de 2015

CONDEMNAT A 3 ANYS DE PRESÓ AMB SENTÈNCIA DE CONFORMITAT, UN ULTRA DE BADALONA, QUE DIRIGIA EL BLOC NEONAZI "RESISTENCIA SIN LÍDER" QUE ANIMAVA I DONAVA INSTRUCCIONS DE COM ACTUAR EN SOLITARI PER DIFERENTS MITJANS EN DEFENSA DE LA RAÇA BLANCA ÀRIA. Fa 9 mesos va ser condemnat a 2 anys per pertànyer a White Rebels Barcelona



L'admistrador i propietari del blog "Resistencias sin líder", David M.L., àlies 'Siko', resident a Badalona,  ha estat condemnat pel Jutjat Penal número 16 de Barcelona, en sentència de conformitat -es a dir pactada amb la Fiscalia en reconeixer ell la culpabilitat, evitant el judici i una probable pena major-, a un total de 3 anys de presó pels delictes de provocació a l'odi, la dscriminació o la violència per motius de raça, origen o minusvalia tipificada en l'article 510 del Codi Penal, d'aplogogia i rehabilitació de règims genocides, tipificada en el 607, i  per possessió d'armes prohibides tipificat en el 567. 
David M.L, que ja va ser condemnat el passat 16 de febrer a dos anys de presó per pertinença al grup neonazi White Rebels Barcelona, també en sentència de conformitat, era propietari i administrador del blog Resistenciasinlíder.blogspot.com, ja clausurat, que utilitzava per diforndre a internet escrits, vídeos, imatges i cançons de caracter vexatiu, denigrant i incitant a la violència contra immigrants, jueus, musulmans, homosexuals i discapacitats, i  en contra el mestizatge i la relació entre persones de diferents origen. 
En la sentència s'afirma que en el blog del condemnat "es  defensava a ultrança la supremacia de la raça ària sobre les altres" i estava dirigida a crear entre la població sentiments d'hostilitat, animadversió, agressivitat i tracte desigual injustificat contra aquests col·lectius. També difonia idees que pretenien la rehabilitació de règims que han practicat el genocidi contra minories ètniques, racials, sexuals o religioses com ho va ser el Tercer Reich a Alemanya als anys 30 i 40, justificant els crims genocides comesos.
Així afirmava que "el mestizo es la nefasta consecuencia de forzar la naturaleza con una  mezcla que lleva irreversiblemente a la decadencia (...) No podemos aceptar que nuestra familia, la estirpe, el Pueblo  se pierda y se convierta en un circo de mestizos. (...) Tener hijos mestizos es un crimen contra la Humanidad, la Naturaleza y el Pueblo (...) y va contra la Ley de Dios" 
El condemnat incitava des del blog a la confrontació amb grups ideològicament rivals i també a la recerca d'objectius o víctimes seleccionats pel seu origen, raça, ètnia o orientació sexual i contra tots aquells que consideraven com els seus enemics. 
Però el més significatiu del seu blog, era que a diferència d'altres similars, s'hi donaven instruccions precises sobre com realitzar en solitari resistència i activisme des de l'entorn neonazi o sobre com realitzar agressions físiques a persones i accions de sabotatge a organismes oficials.
Així s'hi deia: ¿Hasta dónde puede llegar a actuar un resistente sin líder? Sin traspasar las líneas de la ética y moral nacionalsocialista, és es la respuesta: Hasta donde sea necesario, ya que él es un soldado, un guerrillero, un saboteador, un espía, un asesino, y, por encima de todo, un jefe que sólo responde a su conciencia con carta blanca de actuación"


Foto del judici de conformitat del passat febrer en el que David M L ja va ser condemnat a dos anys de presó per pertànyer a White Rebels, que ara haurà de complir en tenir una segona condemna de tres anys.