dijous, 30 d’octubre de 2014

LA ESPAÑA EN MARCHA (FALANGE, ALIANZA NACIONAL...) PRETÉN BOICOTEJAR L'ACTE DE DILLUNS SOBRE EL PROCÉS CATALÀ I EL 9N A L'ATENEO DE MADRID. Convoquen concentració el 9N davant Delegació Govern central a Bcn i amenacen amb acció directa si es posen urnes

La España en Marcha (Alianza Nacional, La Falange, Nudo Patriota i Movimiento Católico Español) pensa presentar-se al debat de dilluns a la tarda a Madrid sobre el procés català a l'Ateneo de Madrid, organitzat pel Diario Público, moderarat pel periodista Carlos Enrique Bayo Falcón, en el que intenvindran Joan Tardá (ERC), Joan Herrera (ICV-EUiA), David Fernández (CUP), Ferran Pedret (PSC), Gerardo Pisarello (Guanyem) i Beatriz Rilova (Podem), segons m'ha comunicat La Falange que diu que "no consentirem a Madrid un acte antiespañol que fomenti l'odi a Espanya". No està clar si es limitaran a manifestar-se a fora o intentaran irrompre dins, com ja van fer a Blanquerna l'11 de setembre de 2013, però sembla que pensen cremar a fora alguna estelada com ja han fet altres vegades.




SERAN A BARCELONA EL 9-N I FARAN ACCIÓ DIRECTA SI ES POSEN LES URNES
 D'altra banda, tal com ja va anunciar fa unes setmanes Pedro Pablo Peña, president d'Alianza Nacional, La España en Marcha serà a Catalunya el proper dia 9 de novembre per oposar-se a la consulta. 
Les accions les faran, tant si la consulta l'organitza la Generalitat com si, a causa d'una nova suspensió del Tribunal Constitucional, la coordina l'Assemblea Nacional Catalana, els partits sobiranistes i l'Associació de Municipis per la Independència. 
Així convoquen una concentració davant la Delegació del Govern central al carrer Llúria/Mallorca a les 12 del migdia, i segons m'ha explicat Pedro Pablo Peña, si es posen les urnes i "no es deté als qui ho facin, el dia és molt llarg i abans o després de la concertació farem acció directa".  

dimecres, 29 d’octubre de 2014

EL JUTJAT DE VIC CONSIDERA QUE NO ÉS DELICTE DIR NAZI I FEIXISTA A "SOM" I ABSOL A STEVE CEDAR

El Jutjat número 5 de Vic ha absolt del delicte d'injúries a l'activista d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme d'Osona (UCFiR), Steve Cedar, jutjat el passat dimecres per haver dit "feixista i nazi" al regidor (ex PxC) d'Esparreguera, ara militant de "SOM catalans", quan aquest repartia propaganda d'aquesta formació a la Plaça de Vic el 18 d'octubre. 
La sentència feta pública avui, reconeix que Cedar va dir aquestes paraules a Hidalgo, però després de recordar que la crítica i l'expressió de les opinions formen parts de la llibertat d'expressió i del debat ideològic, i de constatar el clima de tensió i confrontació entre UCFiR i SOM, manifesta que aquestes paraules no pretenen  mensocabar l'honor i la posició del denunciant, sinó de "criticar el programa polítics de SOM CATALANS", per la qual cosa l'absol d'haver injuriat a Hidalgo. 
 Per Cedar aquesta sentència és un pas més per "continuar desemmascarant als grups feixistes que intenten enganyar la gent amb l'odi i el racisme", tasca que que UCFiR continuarà fent.


Imatge de la concentació de suport als jutjats de Vic, dimecres abans del judici.
Steve Cedar en un acte anterior d'UCFiR a Vic
Imatge dels fets motius de la denúncia a Cedar
Propaganda de SOM Catalans

divendres, 24 d’octubre de 2014

EL FISCAL REBAIXA A TRES ANYS I MIG LA PETICIÓ DE PENA PER SERGI I RUBEN, Les defenses demanen l'absolució i l'acusació manté la petició de 5 anys. El judici se celebra en mig d'un ampli dispositiu policial, mentre tres cents antifeixistes es manifesten davant l'Audiència.

Avui s'ha celebrat a la Secció 10ª de l'Audiència de Barcelona el judici a Rubén G i Sergi H, acusats de les lesions que va patir l'ex dirigent del Movimiento Social Republicano, ara militant a PxC, Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011 a la porta de la sala The Other Place del Poble Nou, on es va celebrar un concert de Democracia Nacional. Aquest concert que inicialment s'havia de fer a Sabadell on l'alcalde va dir que no l'autoritzaria i la Fiscalia i mossos havien preparat un dispositiu per gravar-lo, finalment es va fer a aquest local privat del Poble Nou, que està qualificat com a club de fumadors, i seria propietat o d'ús habitual dels Ángeles del Infierno.
Quan es va saber poques hores abans que finalment es feia allà, la Fiscalia ja no va estar a temps de demanar una ordre judicial per poder entrar a gravar-lo, i la seva ubicació també va arribar als grups antifeixistes que van decidir anar cap allà després de la manifestació contra el Dia de la Hispanidad que es va fer fins la Plaça Sant Jaume.  
 

 Sergi H, en entrar a l'Audiència, observat per Jutge Josep Niubó, que va presidir el tribunal de cas Srtoika Per Mossos i Fiscalia, l'atac d'Stroika del 22 de març de 2012 va ser la venjança a l'atac a The Other Place

300 antifeixistes s'han concentrat demanant l'absolució 
 El ultres a la banda sud de l'Audiència
El judici, inicialment fixat pel 9 d'octubre, es va haver de suspendre fa dues setmanes per incompareixença de l'advocat de Rubén G. Aquell dia es van produir incidents davant de l'Audiència, quan una trentena d'ultres van irrompre de manera sorpresiva per darrera d'on es concentraven els antifeixistes, produint-se algunes agressions, fet que va agafar desprevinguts a les dues furgonetes de mossos que van haver de demanar suport de la Brigada Mòbil que es va personar al cap d'una estona per fer un cordó que separés els dos grups.

Tot i que el nombre d'ultres que han vingut a donar suport a Alejandro Fernández, ha estat molt menor, aquests s'han citat a tres-cents metres de l'Audiència on havien quedat amb la Brigada Mòbil que els ha escortat encapsulats fins a l'entrada a l'Audiència per Buenaventura Muñoz (banda sud) on s'han quedat durant les més de quatre hores que ha durat el judici. Per la seva banda uns tres cents antifeixistes s'han concentrat a la zona central del Passeig Lluís Companys rodejats d'un ampli dispositiu de la Brigada Mòbil, que ha escorcollat a tots ells i també ha els ha fotografiat i filmat.
 A dins la sala, on han accedit per separat deu antifeixistes i sis ultres acompanyats d'una dotzena de mossos, no s'ha produït cap incident. El Tribunal ha estat presidit per la magistrada Montserrat Comas d'Argemir i i ha format part també del mateix el jutge Santi Vidal, que fa 17 anys va condemnar al propietari de la Lliberia Europa, Pedro Varela en el primer judici a Espanya d'un delicte de negació i apologia de l'Holocaust, i  que ha estat notícia aquesta setmana per la petició que sigui suspés de feina cautelarment per haver participat en la redacció d'una hipotètica constitució catalana. El Fiscal ha sigut Fernando Rodíguez Rey, que exerceix de Fiscal d'Estrangeria de Barcelona .   

NEGUEN HAVER LLENÇAT PEDRES I AMPOLLES, TOT I QUE RUBÈN RECONEIX SER EL QUE DÓNA LA PATADA
El judici ha començat amb la declaració i interrogatori de Rubén G, el qual ha explicat que després de la manifestació de la Plaça Sant Jaume, es va dir per megafonia que s'anés en metro al Poble Nou per manifestar-se davant el concert ultra. Ha negat haver llençat pedres o ampolles, i ha reconegut ser el que, com es veu clarament en les imatges dels telenotícies que s'han visionat,  va donar una patada a Alejandro Fernández quan ja sagnava després haver rebut l'impacte d'objectes al cap. 
Per la seva banda Sergi H, que tant ell com la seva advocada, Begoña Casado, han portat la defensa més preparada i fonamentada, ha negat haver llençat objectes i ha recordat que un cop detingut aquell vespre a comissaria, se li va comunicar que ho estava per desordres públics i danys, però en cap cas se li va dir res que se li atribuís cap delicte de lesions ni l´agressió a Alejandro Fernández. 
Ha explicat que ell només va anar a la manifestació de Plaça Sant Jaume i allà va sentir que en acabar s'anava a protestar davant del concert de Democracia Nacional al Poble Nou, però que ell no va tenir cap paper destacat ni va participar en el llançament d'objectes a Fernández. 
Així ha dit que hi va anar perquè "volia mostrar el meu rebuig a l'acte ultra" i ha recalcat que, més enllà de de les diferències ideològiques amb els nazis, "no estic d'acord amb la violència ni a actuar com ells ho farien". 
 Imatges que s'han visionat al judici on es reconeix a Rubén G donant la patada, però hi ha ghagut disparitats d'opinions si els acusats llencen o no pedres

 Tot seguit ha declarat l'agredit, Alejandro Fernández, que ha explicat que ell era al pis de dalt (el concert es feia al sòtano) al costat de la porta quan van començar els crits dels antifeixistes i els cops a la porta. Ell va intentar aguantar la porta, però la van tirar a terra a cops, patades i pedrades. Llavors ell va veure un grup molt a prop llançant ampolles i pedres, impactant-li dos d'aquest objectes, i se li va acostar l'acusat Rubén G, que instants bans li havia tirat un objecte a la cara, li va donar una forta patada al costat o les natxes. 
A preguntes de perquè inicialment va atribuir el llançament de l'ampolla i de la pedra que li van impactar a la cara a Rubén i, setmanes més tard va atribuir el llançament d'un dels objectes a Sergi H, ha explicat que el dia de l'agressió i els següents estava estabornit, tenia febre i maldecap, i va ser quan en una segona roda de reconeixement li van mostrar a Sergi H, es va adonar o va recordar que aquest li havia llençat un dels objectes.
Aquestes contradiccions de Fernández i el fet que a la minuta i atestats policials de la detenció de Sergi no se li atribuís inicialment l'agressió, ha estat motiu d'una polèmica entre les parts, i ha estat hàbilment esgrimit per la lletrada Begoña Casado per negar la culpabilitat del seu client.  
 Els dos agents dels mossos d'esquadra que han declarat i van intervenir en les detencions han manifestat que Rubén va agredir i llençar objectes a Fernández i que Sergi va tenir un paper dirigent en l'acció.  
L´últim en declarar ha estat el pèrit forense que ha detallat les lesions que ha patit Fernández, l'operació posterior on se li va posar titani i ciment quirúrgic al crani i les seqüeles definitives de tipus estètic que li han quedat a la cara i el cap. 

Un cop escoltats els acusats, testimonis i pèrits, el Fiscal ha rebaixat la petició de pena, inicialment de 5 anys, a tres i mig, considerant que el fet que hagin dipositat part de la indemnització demanada, és un atenuant, i ha destacat que considera que la responsabilitat i autoria és compartida més enllà de que hagin tingut papers diferents. El Fiscal, però, ha incidit en el fet que l'agressió té l'agravan d'odi ideològic tipificat en el Codi Penal.  L'acusació particular exercida per l'advocat d'Alejandro Fernández ha demanat una indemnització de 33.000 euros i 5 anys de presó per tots dos.
Per la seva banda la defensa de Rubén G ha demanat l'absolució, sense cap proposta alternativa pel cas que sigui declarat culpable.  Begoña Casado ha justificat la petició d'absolució de Sergi H en el fet que se li imputa un delicte del que no hi ha proves i que inicialment no se li atribuïa en l'atestat de la detenció i dels fets. Ha fet una al·legat contra la pretensió del Fiscal de que es consideri l'acció que s'atribueix al seu defensat com d'odi ideològic  donat que aquests supòsits  d'incitació a l'odi es van legislar pels qui promouen la violència i discriminació per motius d'origen, raça, religió, etc, no per protegir la persecució de les idees nacionalsocialistes, racistes o feixistes com fa, per ella, els convocats del concert de Democracia Nacional. Casado, tot i demanar l'absolució del seu client, ha proposat que en el cas que sigui declarat culpable, se li imposi una pena d'un any de presó.
    En Sergi H, explicant com ha anat el judici
 

dimarts, 21 d’octubre de 2014

EL REAL MADRID DA UN PASO MÁS PARA DISTANCIARSE DE LOS ULTRAS SUR Y REMITE A LOS SOCIOS UN LISTADO DE SÍMBOLOS ULTRAS PROHIBIDOS


Como ya he explicado en diversos artículos aquí en el blog la Dirección de Real Madrid aprovechó los incidentes y enfrentamientos entre dos sectores de los Ultrasur que estalló hace una año para impedir o dificultar su entrada en el campo (al menos como grupo) e impulsar la llamada Grada de Animación.
 Pero ahora ha dado un paso más, y ha remitido a los socios un listado de banderas, anagramas, siglas y símbolos que estarán prohibidos y sancionados en el interior campo (pincha para verla completa), entre los que se encuentran desde los símbolos de los Ultras Sur, las banderas nazis, falangistas o franquistas; símbolos como la runa odal, el símbolo del partido neonazi griego Alba Dorada, los números 88 y 18 (Heil Hitler y Adolf Hitler), la Cruz Celta, etc. En el caso de que algún sóció exhiba dichos símbolos será sancionado.
Todo un paso adelante mientras continua estancada en el Congreso de los Diuputados la reforma del los artículos 607 y 510 del Código Penal (apología o negación de régimenes e ideas genocidas, e incitación al odio y la violencia por motivos de raza, origen, religion, orientación sexual, etc) que según que redacción se les de, podría facilitar la persecución penal del uso de dichos símbolos.

Detrás de la pugna por el liderazgo entre dos facciones de los Ultras Sur, que estalló hace en octubre de 2013, estaba la lucha de un sector de Hammerskins, ahora ilegalizados, agrupados y rejuvenecidos tras la sigla de OUTLAW (fuera de la ley), liderado en el campo por Antonio Menéndez -Antonio el niño-,  por  el control de los fondos que aportaba el club a la peña ultra, la venta de material con los símbolos de los Ultras Sur y, también, de estos Hammerskins y Outlaw, por el control de los concierto de música RAC o Rock Against Communism. la mayoría de estos símbolos estarán ahora prohibidos.
Como publiqué, el líder histórico de Ultras Sur, el abogado Álvaro Cadenas, curtido en su juventud en numerosas peleas y agresiones y con numerosos antecedentes policiales y penales, estaba siendo cuestionado por el sector más joven, cercano o vinculado a los Hammerskin de Outlaw y, parece, a Acción Nacional Revolucionaria. Cadenas era uno de los propietarios del bar Drakkar,  junto con José Luis Ochaíta, otro de los lídres históricos de Ultrasur.  



DEMÀ JUDICI DE FALTES A STEVE CEDAR D'UNITAT CONTRA EL FEIXISME D'OSONA PER FER PROPAGANDA CONTRA EL PARTIT XENÒFOB INDEPENDENTISTA IDENTITARI "SOM CATALANS"

Dimecres 22 d'octubre de 2014
ACTUALITZAT, DIMECRES TARDA:
Aquest matí s'ha celebrat al Jutjat número 5 de Vic el judici de faltes per presumptes injúries contra Steve Cedar, denunciat pel regidor Sergi Hidalgo d'Esparreguera  (escollit per Plataforma X Catalunya) ara militant de   "SOM catalans". Hidalgo va denunciar el passat dissabte a Cedar per haver dit i portat cartells qualificant aquest grup de racista i feixista. 
Sorprenentment Hidalgo s'ha presentat al judici, sol, sense advocat i tampoc hi havia fiscal formulant acusació.  Cedar, en canvi, ha anat al jutjat acompanyat d'unes quaranta de persones que li han donat suport i s'han manifestat a la porta. 
Mentre Hidalgo s'ha refermat davant el jutge  en la seva denuncia d'haver estat injuriat, Cedar ha explicat perquè Unitat Contra el Feixisme i al Racisme considera a aquest grup racista, xenòfob i feixista, mentre l'advocat Toni Iborra ha demanat que se l'absolgui donat que l'acusat no ha fet res més que exercitar la llibertat d'expressió.    
Fotografia de la concentració davant dels jutjats
----------------------------------------------------------------------
Dimarts 21 d'octubre
Demà dimecres tindrà lloc un judici de faltes al Jutjat número 5 de Vic  contra el militant antifeixista Steve Cedar, denunciat pel regidor d'Esparreguera, Sergi Hidalgo, que va presentar-se a les eleccions per Plataforma per Catalunya, però ara milita al grup ultra-identitari-islamòfob-independentista SOM, que lidera l'ex candidata de PxC de Manlleu, Ester Gallego i l'ex secretari de Relacions Internacionals de PxC Enric Ravello. "SOM Catalans" és una de les tres formacions en que s'han repartit els que fa un any eren a PxC i té lemes com "Catalunya Catalana, ni espanyola, ni musulmana" o "Més independència, menys immigració". SOM nega ser xenòfobs o racistes i es defineixen com identitaris independentistes.
Fotografia dels fets motiu de la denúncia interposada pel regidor d'Esparreguera, al centre de la foto.
 

Els fets motiu de la denúncia van passar aquest dissabte dia 18 d'octubre, quan Unitat Contra el Feixisme i el Racisme d'Osona van presentar-se a la Plaça de Vic on SOM Catalans estava repartint propaganda. UCFiR ho va fer amb la voluntat d'explicar a la població qui són realment SOM, la seva ideologia, "desemmascarar el seu missatge i fer evident la seva estratègia oportunista". Per UCFiR "SOM fa servir el discurs independentista, i s'aprofiten d'un sentiment polític arrelat en aquests temps, per cridar la atenció de la població i, acte seguit, vaticinen que a través de la independència podran construir un país només per als catalans -amb certes excepcions com alguns europeus i espanyols- que ja són assimilats i purs. Tota la resta de la humanitat que treballa i viu a Catalunya, que no són pocs, quedaria fora del seu concepte de País Català al qual volen catalans essencialment autèntics".
  
Guardant UCFiR una certa distància als militants de SOM, van voler explicar i denunciar d'una manera pacífica i tranquil·la la ideologia d'aquest grup considerat xenòfob-identitari. Llavors els membres de SOM van cridar a la Guàrdia Urbana i als Mossos d'Esquadra i van posar una denúncia contra Steve Cedar d'UCFiR, que ha rebut una citació per un judici de faltes ràpid per injúries que se celebrarà demà dimecres dia 22 d'octubre, a les 10 del mati al Jutjat nº 5 de Vic, "per una suposada participació en els fets següents:insultar dient feixista i nazi a un membre d´un altre partit polític".
Davant d'aquest judici UCFiR d'Osona ha convocat una concentració a les 9,30 del mati als jutjats, i ha manifestat que "UCFR-Osona, que reuneix a ciutadans i a partits polítics diferents amb representació a institucions públiques, té com a divisa ideològica i de treball polític el pacifisme. Mai, i es pot comprovar en els seus escrits i manifestacions, ha propiciat actituds que no siguin pacífiques. Caldria, naturalment, veure i analitzar el discurs i les actituds d'alguns membres de SOM perquè qualsevol es pugui fer una imatge del quina és realment la seva ideologia i el que pretenen amb la seva pràxis política".
SOM té el suport del partit Vlaams Belang flamenc de Filip Dewinter, que fins fa un any recolzava  i havia aportat diners a PxC. l Parlament flamenc. Pel 15 de novembre han anunciat un acte a Vic on hi serà algun diputat d'aquest partit. 
He enviat tres mails a SOM i als seus dirigents per conèixer la seva versió, i l'Ester Gallego m'ha respost agraint l'interès, però m'ha dit que no feien declaracions sobre aquesta qüestió que està als tribunals, que és on es tractarà.    

Ester Gallego, dirigent de SOM catalans


Steve Cedar, dret a la imatge de més amunt, a un acte d'UCFiR amb representants, regidors i diputats de totes les forces polítiques de Vic, tret de PxC, el juliol de 2013

dilluns, 20 d’octubre de 2014

A QUÈ ENS REFERIM QUAN PARLEM DE DESOBEDIÈNCIA CIVIL?


La conversió de la consulta del 9N en un procés participatiu a causa de la seva suspensió per part del Tribunal Constitucional, va motivar que alguns grups polítics i la mateixa Assemblea Nacional Catalana plantegessin respondre a la suspensió amb la desobediència civil. I amb l'escenari actual d'unes possibles eleccions plebiscitàries i una Declaració Unilateral d'Independència també es torna a proposar la desobediència quan el Govern central no vulgui negociar. Però no sembla que algunes de les forces polítiques o socials que asseguraven que es votaria sí o sí malgrat la impugnació de la consulta, estiguin fent autocrítica dels errors d'anàlisi sobre les forces i lligams legals existents amb els que va arrencar el procés, i el significat i consecuències de la desobediència civil. Errors que semblen disposats a repetir.
El primer error va ser fer creure a la ciutadania que, després del fracàs de l'Estatut i la negativa al pacte fiscal, dificultat per dificultat, resultava més fàcil la independència. És allò que per a associar-se en calen dos, però per divorciar n'hi ha prou que ho vulgui un. I per justificar la seva viabilitat es van agafar de manera descontextualitzada els processos d'independència de les repúbliques soviètiques i iugoslaves. Així es deia: fem com la Via Bàltica, celebrem el referèndum, proclamem la independència i forcem a Espanya a negociar el període transitori, la possibilitat de mantenir la doble nacionalitat pel qui ho vulguin, la continuïtat del Barça a la Lliga, i la nostra part del deute i del fons de pensions.
 Davant el retret que el cas català no és equiparable ni a Iugoslàvia ni l'URSS, atès que aquestes, segons les seves constitucions gaudien del dret de secessió, i que Espanya no és ni l'URSS ni l'antiga Iugoslàvia en descomposició, alguns van argumentar que ens avalava la sentència del Tribunal internacional de Justícia de 2010 que va establir que la Declaració Unilateral d'Independència de Kosovo, "no havia vulnerat el dret internacional". Però aquesta sentència només es pot entendre en un context que no s'assembla en res a Catalunya.
Kosovo, que només era una província poblada majoritàriament per albanesos no eslaus, i vivia des de 1989 una situació d'apartheid amb la derogació de la seva autonomia. Després de la independència, amb o sense guerra d'Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Macedònia i Montenegro, continuava sense resoldre el conflicte a Kosovo. El 1999, després d'anys de desobediència civil, violència i neteja ètnica, fracassats els intents negociadors, el març de 1999 va arribar la intervenció militar internacional després de la qual l'ONU va establir una administració provisional, mentre s'instava a les parts a arribar a un acord. Kosovo, tutelada per l'ONU va consumar la desconnexió total de Sèrbia, va crear institucions provisionals en les que Belgrad no va voler participar, i com Montenegro va prendre l'euro com a moneda, mentre els líders de Belgrad es negaven a col·laborar amb l'administració transitòria i a plantejar una altra opció que la devolució d'autonomia suprimida en 1989. I aquesta situació de tutela internacional impedia als líders kosovars exercir plenament les seves responsabilitats.
En aquest context, i davant la impossibilitat que ningú a Sèrbia pogués assumir electoralment el tabú de signar la renúncia sobre Kosovo, les institucions internacionals van donar el vistiplau perquè el parlament kosovar fes el 2008 una declaració d'independència que va ser votada per 109 dels 120 diputats. I dos anys més tard el Tribunal de Justícia va dictaminar que aquesta declaració no va vulnerar el dret internacional. Però el significatiu de Kosovo havia estat la seva desconnexió de Sèrbia consumada anys abans.  I quan Junqueras diu emocionat de fer la independència ja i aprovar els pressupostos d’un estat sobirà, no explica com es força i s’aconsegueix la desconnexió.
  Al Procés hi ha hagut un segon error de gran calibre. Afirmar que la consulta seria possible malgrat la impugnació del Govern central. Des que es va començar a parlar de la consulta vaig preguntar a secretaris municipals i gerents d’ajuntaments de tot tipus si creien que la consulta seria possible si Rajoy la impugnava i tots em reconeixien que malgrat que es pogués realitzar en petits municipis, seria impossible en les ciutats. I una constatació d'això és que només 370 alcaldes dels prop de 900 que van acompanyar a Mas el passat dia 4, van facilitar el llistat de col·legis electors per votar.

I el tercer error, per no qualificar-ho de frivolitat, va ser el que va cometre Mas en comparar el procés català i els seus obstacles amb els que van superar Gandhi, Luther King i Mandela. Gandhi i Luter King, al marge que van acabar assassinats, van ser capaços d'impulsar en un context de repressió i violència, campanyes de desobediència civil que van obligar l'adversari a cedir i seure a negociar. A més de reiterades vagues a Alabama, durant un any cap ciutadà de color va prendre l'autobús a Montgomery, anant tots a la feina caminant o en bicicleta, acabant així amb la segregació racial en el transport. I la Índia va retornar a la filosa artesanal de teixir per fer quebrar la indústria tèxtil britànica, que va perdre el mercat de població de l'Índia. I posteriorment amb la Marxa de Sal es va trencar el monopoli britànic d’aquest producte.
Quan Mas es va comparar amb aquests, es referia a que les administracions i funcionaris desobeirien i posarien les urnes el 9N, assumint ell les conseqüències penals que es poguessin derivar? O pensava en una desobediència civil ciutadana per forçar a negociar el 9N o l'acceptació de la Declaració Unilateral d'Independència i el traspàs de poders i fons econòmics, amb opcions com una vaga general intermitent o aturar el port de Barcelona sis mesos?
 És evident que el conflicte a Catalunya continuarà i només es resoldrà amb una votació en què estiguin obertes totes les opcions, per descomptat també la de la independència. Però els que parlen ara de plebiscitàries i després proclamar la DUI, que aclareixin quins instruments tenen i el preu que estan disposats a pagar per, després de la mateixa, forçar a negociar al Govern Central. La desobediència civil pot ser legítima, però s’ha d’explicar el seu abast, el que exigeix a qui la fa, i les seves consecuències.
Xavier Rius 

"INDETERMINACIÓ ABSOLUTA", article al Punt Avui sobre la coalició contra l'Estat islàmic

ACTUALITZAT 23 d'octubre 2014:
PUBLICAT  AVUI  DIJOUS 23 ACTUALITZAT L'ARTICLE EN L'EDICIÓ DE PAPER. Dilluns va sortir a la web del Punt Avui, però la pàgina en paper va caure a última hora per posar-hi publiciat 


-------------------
Aclariment:
Aquest article penjat i editat a l'edició digital avui dilluns  20 d'octubre, finalment no ha sortit en paper en caure la pàgina que ha estat ocupada per publicitat. Sortirà d'aqui uns dies.
Xavier Rius, periodista
El Punt Avui, 20 d'octubre de 2014


Text actualitzat edició en paper de dijous 23 d'octubre:
Dubto que hagi estat una bona idea que el Pentàgon hagi batejat amb el nom de Determinació Absoluta les operacions militars aèries de la coalició internacional liderada pels Estats Units contra l'Estat Islàmic (EI). No crec que el nom sigui adient, perquè una operació militar contra un enemic desplegat en un ampli territori amb moltes ciutats difícilment el pot combatre només de l'aire. I llançar armes des d'avions als kurds, com s’ha fet a Kobane, podria resultar contraproduent si es confirma que algun d’aquests carregaments va caure a mans dels gihadistes.
Però, més enllà de les limitacions d'una ofensiva aèria, hi ha la confrontació d'objectius i aliances dels diferents estats que participen en la coalició o que hi tenen veïnatge. I com s'ha reconegut ara a l'Iraq, sense una línia política clara, qualsevol intervenció, per aclaparadora que sigui, fracassa si no hi ha consens polític de com es pretén omplir aquell espai.
Així, tenim que l'Estat Islàmic lluita, per sobre de tot, contra els xiïtes de l'Iraq i els alauites de Síria, que considera apòstates, i tant Qatar com l'Aràbia Saudita volen que caigui Baixir al-Assad, com també volen que els xiïtes iraquians i l'Iran es debilitin. I molts dels països d'aquesta coalició ajuden, a la vegada, les altres milícies que lluiten a Síria contra Al-Assad. Així doncs, no hi ha acord de qui hauria d'ocupar l'espai que deixés l'EI si fos derrotat.
A l'Iraq, l'EI va obtenir suport entre els caps tribals sunnites a causa de la política sectària del xiïta Nuri al-Maliki enfront d'aquesta minoria. A la vegada, de països com Qatar o Aràbia Saudita, que ara bombardegen l'Estat Islàmic, van sortir els fons econòmics i milers de voluntaris de l'EI. Quan l'Estat Islàmic va prendre Mossul i les seves forces s'acostaven a Bagdad, l'Iran hi va enviar tropes, armes i assessors militars, mentre que els Estats Units van començar a bombardejar al nord, posant-se, de fet, els dos enemics històrics en el mateix bàndol. El pròxim 24 de novembre, acaba la ronda de negociacions a Viena sobre el programa nuclear iranià i sembla que els Estats Units i l'Iran estarien a prop d'un acord sobre el nombre de centrifugadores d'urani per a ús civil que pot mantenir Teheran i, a canvi, es relaxarien les sancions. Però l'Aràbia Saudita, que participa a la coalició, es nega a aquest acord nuclear, no només perquè la fi de les sancions reforçaria Teheran, sinó perquè consideren un perill per a la seva seguretat un Iran nuclear, encara que sigui només per a finalitats civils.
A més a més, hi ha el conflicte kurd. El principals beneficiats de l'ofensiva de l'EI a l'Iraq han estat els kurds, que van passar a controlar la ciutat petroliera de Kirkuk, abandonada per l'exèrcit iraquià. I molts kurds de Turquia del PKK van anar a lluitar al Kurdistan sirià contra els islamistes. L'assetjada Kobane ha esdevingut la ciutat màrtir del Kurdistan sirià, i mentre els Estats Units bombardegen les posicions de l'EI, Turquia impedeix que passin la frontera les armes i restringèix el pas dels milicians kurds necessaris per trencar el setge de Kobane. Unes armes i municions sense què els atacs americans són poc eficaços, atès que els milicians kurds només poden recuperar i consolidar els punts on l'aviació esclafa els islamistes, si els ocupa amb artilleria i metralladores abastides de munició. I, per embolicar-ho encara més, no oblidem que el PKK turc encara és considerat per la Unió Europea una organització terrorista.
Davant tota aquesta indeterminació d'interessos, l'únic que els té clars és l'Estat Islàmic, que sap el que vol: esclafar els xiïtes, sotmetre al kurds, convertir o expulsar els cristians i derrocar les monarquies petrolieres.
Dubto que hagi estat una bona idea que el Pentàgon hagi batejat amb el nom de Determinació Absoluta les operacions militars aèries de la coalició internacional liderada pels Estats Units contra l'Estat Islàmic (EI). No crec que el nom sigui adient, perquè una operació militar contra un enemic desplegat en un ampli territori amb moltes ciutats difícilment el pot combatre només de l'aire.
Però, més enllà de les limitacions d'una ofensiva aèria, hi ha la confrontació d'objectius i aliances dels diferents estats que participen en la coalició o que hi tenen veïnatge. I com s'ha reconegut ara a l'Iraq, sense una línia política clara, qualsevol intervenció, per aclaparadora que sigui, fracassa si no hi ha consens polític de com es pretén omplir aquell espai.
Així, tenim que l'Estat Islàmic lluita, per sobre de tot, contra els xiïtes de l'Iraq i els alauites de Síria, que considera apòstates, i tant Qatar com l'Aràbia Saudita volen que caigui Baixir al-Assad, com també volen que els xiïtes iraquians i l'Iran es debilitin. I molts dels països d'aquesta coalició ajuden, a la vegada, les altres milícies que lluiten a Síria contra Al-Assad. Així doncs, no hi ha acord de qui hauria d'ocupar l'espai que deixés l'EI si fos derrotat.
A l'Iraq, l'EI va obtenir suport entre els caps tribals sunnites a causa de la política sectària del xiïta Nuri al-Maliki enfront d'aquesta minoria. A la vegada, de països com Qatar o Aràbia Saudita, que ara bombardegen l'Estat Islàmic, van sortir els fons econòmics i milers de voluntaris de l'EI. Quan l'Estat Islàmic va prendre Mossul i les seves forces s'acostaven a Bagdad, l'Iran hi va enviar tropes, armes i assessors militars, mentre que els Estats Units van començar a bombardejar al nord, posant-se, de fet, els dos enemics històrics en el mateix bàndol. El pròxim 24 de novembre, acaba l'actual ronda de negociacions a Viena sobre el programa nuclear iranià i sembla que els Estats Units i l'Iran estarien a prop d'un acord sobre el nombre de centrifugadores d'urani per a ús civil que pot mantenir Teheran i, a canvi, es relaxarien les sancions. Però l'Aràbia Saudita, que participa a la coalició, es nega a aquest acord nuclear, no només perquè la fi de les sancions reforçaria Teheran, sinó perquè consideren un perill per a la seva seguretat un Iran nuclear, encara que sigui només per a finalitats civils.
A més a més, hi ha el conflicte kurd. El principals beneficiats de l'ofensiva de l'EI a l'Iraq han estat els kurds, que van passar a controlar la ciutat petroliera de Kirkuk, abandonada per l'exèrcit iraquià. I molts kurds de Turquia del PKK van anar a lluitar al Kurdistan sirià contra els islamistes. L'assetjada Kobane ha esdevingut la ciutat màrtir del Kurdistan sirià, i mentre els Estats Units bombardegen les posicions de l'EI, Turquia impedeix que passin la frontera les armes i els milicians kurds necessaris per trencar el setge de Kobane. Unes armes i municions sense què els atacs americans són poc eficaços, atès que els milicians kurds només poden recuperar i consolidar els punts on l'aviació esclafa els islamistes, si els ocupa amb artilleria i metralladores abastides de munició. I, per embolicar-ho encara més, no oblidem que el PKK turc encara és considerat per la Unió Europea una organització terrorista.
Davant tota aquesta indeterminació d'interessos, l'únic que els té clars és l'Estat Islàmic, que sap el que vol: esclafar els xiïtes, sotmetre al kurds, convertir o expulsar els cristians i derrocar les monarquies petrolieres.


Llegir al Punt Avui (clica)
 Més enllà de les limitacions d'una ofensiva aèria, hi ha la confrontació d'objectius i aliances dels estats que participen en la coalició

dissabte, 18 d’octubre de 2014

UN MILER DE PERSONES ENCERCLEN EL CIE DE LA ZONA FRANCA, DEMANANT EL SEU TANCAMENT

Un miler de persones ha participat avui en la cadena humana o encerclada del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca convocades per la campanya Tancarem el CIE, que està impulsada per SOS Racisme, Miga Estudium i l'entitat Tanquem el CIE. Campanya a la que si han adherit unes 80 entitats. 
L'encerclada ha estat gairebé complerta, quedant només un tram d'uns 300 metres dels 2.300 que té de perímetre de l'illa de fàbriques i magatzems on s'ubica. Entre els participants hi havia diputats, diputades i regidors d'ICV, EUiA, la CUP i ERC.    
(Falta repassar!!!)

Alba Cuevas
Mireia Vehí
Abans de començar l'acte, Alba Cuevas de SOS  Racisme ha recordat a la premsa que les intens són persones que són allà per la falta administrativa de no tenir papers i que es troben privades de llibertat en un règim en el que es dóna una vulneració de drets. 
Per la seva banda Mireia Vehí de Tanquem el CIE, ha explicat que l'últim any han interposar quatre denuncies i un querella, l'última aquesta mateixa setmana, pel fet que la majoria de denúncies de maltractaments queden en no res en no haver-hi o conservar-se les imatges d eles càmeres de vídeo. Així per Vehí caldria posar més càmeres, guardar al menys 30 dies les imatges i que quan hi haguessin denuncies, custodiessin les cintes els mossos d'esquadra enlloc de la policia Nacional que es qui actua en els centres d'internanent.

Vehí ha dit que "a la nova Catalunya que s'està construint -referint-se a la possible independència-, "no permetrem que es faci un país nou  que tingui forats negres com són els CIE"



Tot seguit l'actriu Carme Sansa ha llegit el manifest de la campanya "Tancarem el CIE":
Nosaltres, associacions, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, hem decidit tancar el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona.
No entenem ni acceptem l’existència de llocs on es poden retenir, fins a dos mesos, persones que no han comès cap delicte, sinó tan sols una falta administrativa, i fer-ho amb menys garanties que en una presó. Un espai on es vulneren de forma sistemàtica els Drets Humans, un lloc on ningú va poder evitar que persones com tu -el Jonathan, l’Idrissa, el Mohamed i l’Alik-, hi perdessin la vida o decidissin posar-hi fi.
El CIE és un espai totalment opac, al qual les organitzacions i institucions que vetllen pels Drets humans no poden accedir ni exercir cap control, on els abusos i les agressions per part dels policies a les persones retingudes són freqüents, i on no es garanteix el dret a la tutela judicial per tal de poder denunciar aquestes situacions.
Tot això passa al CIE de Barcelona però també a la resta de CIEs de l’Estat espanyol. I és per això que no els volem, ni aquí ni enlloc. L’existència d’un CIE a Barcelona suposa un dramàtic retrocés en el compliment dels Drets humans a la nostra ciutat i al nostre país: efectivament, els CIEs són incompatibles amb els Drets humans i amb la igualtat de les persones, i són totalment impensables en un nou model de país.
Hi ha moltes més raons per tancar el CIE de Barcelona, però una sola de les anteriors ja és suficient per fer-ho.
Per Vergonya !!
Per Justícia !!
Per Dignitat !!
No volem ser-ne còmplices







Ainoa
Entre els parlament que s'han fet, destaca per la seva contundència i emotivitat el d'Ainoa de Tanquem els CIE. Ha reflexionat sobre la frontera sud d'Europa amb Ceuta i Melilla on la col·laboració de la policia espanyola i marroquina tanquen la porta a tanta gent.  I ha desmuntat les informacions sobre que amb el regalament aprovat  fa un any hi ha hagut millores. "Van dir que traurien les mampares per tal que les famílies es pugin abraçar i no ho han fet; van dir que es facilitaria informació als interns que que poden demanar asil i no es fa. No ens creurem més les seves mentides!"
Per la seva banda Marc Serra de Tanquem els CIE ha definit aquestes instal·lacions com  "una anomalia sense sentit d'una Europa de la vergonya que té 300 centres com aquest, i deixa passar els capitals, però força a que vinguin de manera irregular creuant la Mediterrània on en el que portem d'any ja han mort 1.800 persones". Serra ha conclòs afirmant que "tancarem els CIE, obrirem fronteres i reconeixerem el dret a migrar"

Tot seguit la gent s'ha repartit en dues direccions per cobrir els 2.300 metres de perímetre de l'illa de la Zona Franca dels carrers E, D, Quatre i Sis on s'ubica, mancant només 300 metres per tancar-se totalment el cercle.  


Marc Serra
Cesc Freixa ha interpretat diverses cançons pròpies i ha versionat en català "A desalambrar" de Víctor Jara







S'han mostrat les fotos de les quatre persones mortes per manca d'atenció mèdica o suïcidi al CIE de Zona Franca







 Aquest dos em sonen....


Rap i música àrab
La diputada de