dilluns, 31 de març de 2014

ANGLADA EXPULSAT DE PxC. ELS RECURSOS A LA DESTITUCIÓ, USURPACIÓ DE COMPTES DE CORREU I A LA CELEBRACIÓ DE L'EXCUTIVA DEL 8-F PODEN ALLARGAR-SE. Anglada ha estat denunciat per malversació de diners. PxC amenaça de querellar-se amb Vila d'Abadal per no fer efectiva l'expulsió d'Anglada i Riera

(Actualitzat a sota amb el comunicat del 2 d'abril de Josep Anglada sobre la nul.litat de la Junta de Disciplina i el vídeo amb declaracions d'Anglada)

Plataforma X Catalunya ha fet públic que el dissabte passat, 29 de març, la Junta de Disciplina de PxC, formada pels regidors Alberto Pericas (Manresa), Francisco Pastor (Sant Boi de LLobregat) i Alberto Delgado (Viladecans) va reunir-se resolent desestimar les al·legacions presentades per Anglada a la seva expulsió. 
  
Segons el comunicat "l'òrgan competent ha deliberat amb la màxima transparència i imparcialitat, vist que cap dels seus membres formen part del Consell Executiu malgrat que els estatuts contemplen la possibilitat de que hi coincideixin. La decisió li va ser comunicada a Anglada el mateix dia via burofax, i materialitza la seva desvinculació de Plataforma per Catalunya." Qui encara no ha estat expulsada és la regidora de Vic, Marta Riera, que li dóna suport.

Tot i que Joan Carles Fuentes intenta que en el ple del proper 7 d'abril, ell sigui el nou portaveu de PxC i Anglada i Marta Riera passin a ser regidors no adscrits, Anglada continuarà sent el portaveu, no només perquè l'expulsió encara no és ferma, sinó perquè Alcaldia i la Secretària Municipal no veuen clar que es pugui canviar de portaveu fins que no s'aclareixi el galimaties legal de denúncies i recursos. Anglada, avançant-se a l'expulsió, va interposar fa dues setmanes una denúncia judicial, en concret una demanda per la via civil, demanant la nul·litat de la seva destitució com a President i de la reunió de l'Executiva -que a ell se li va dir que s'havia desconvocat- celebrada a L'Hospitalet de Llobregat el 8 de febrer en la que va ser destituït. 

 Sembla que en el Ple del proper dilluns Anglada continuarà de portaveu de PxC, tot i que Fuentes, Gayoso i Catalán votaran en sentit contrari al que digui Anglada

Anglada també ha interposat, juntament amb Marta Riera, una querella per la usurpació i violació dels seus comptes de correu electrònic, facebook, twitter i blog. Així, abans que Anglada rebés la trucada d'un advocat dient-li que havia estat destituït, l'Executiva va accedir als comptes de correu d'Anglada i Riera, canviant les contrasenyes d'accés i apoderant-se dels correus polítics i personals dels dos, fet que, de ser cert, sense cap mena de dubte és un delicte castigat amb presó. Simultàniament es va desactivar, sense comunicar-ho a Anglada ni Riera, els comptes de facebook i twitter de tots dos i el blog del president.
Per la seva banda l'actual direcció de PxC ha denunciat Anglada per administració deslleial i usurpació dels diners de PxC per finalitats no previstes ni acordades, al que ha respost Anglada que el tresorer i regidor de L'Hospitalet, Daniel Ordóñez, coneixia o havia de conèixer els comptes des de feia tres anys.
A Ordóñez, que es considera un dels principals impulsors de la Valkiria de destitució, feta des de L'Hospitalet, on ell és regidor, ja se l'anomenava en certs cercles el Claus Von Stauffenberg de PxC, per la gran semblança física a aquest. Stauffenberg va ser qui va liderar el 1944 la frustrada operació Valkiria per assassinar Hitler. I com a la Valkiria contra Hitler, mentre es feia la reunió de destitució es van tallar les comunicacions de correu i xarxes socials d'Anglada.

La decisió dels jutges sobre les mesures cautelars fins que es dicti sentència sobre la validesa del Consell Executiu, la destitució, i la posterior expulsió tindrà una gran transcendència, ja que suposarà que Anglada continuï  o no els propers mesos com a portaveu del grup de PxC. De totes formes, encara que continués com a portaveu de PxC, Anglada ja prepara presentar-se d'aquí un any com a cap de llista de Plataforma Vigata, partit que té legalitzat.
Des d’una perspectiva legal, els regidors d’un partit no poden canviar el portaveu d’un grup municipal, encara que siguin majoria (tres de cinc), tal com pretenen Joan Carles Fuentes, Cristina Gayoso i Pilar Catalán, si no s'ha fet efectiva l’expulsió del partit. I haurà de ser un jutge qui haurà de dir si mentre es resol sobre el fons de la qüestió de al demanda civil, es pot fer fora o no Anglada del grup municipal i treure-li el càrrec de portaveu. 
Però en el cas que el jutge decideixi que es pot fer fora Anglada del grup, amb la llei a la mà, la regidora Marta Riera hauria de continuar en el plens asseguda amb els altres tres regidors de PxC, fins que ell també sigui expulsada, cosa que encara no s'ha fet.
Així tot apunta que Anglada continuarà com a portaveu en el proper ple del proper dilluns 7 d’abril, i els tres regidors amb els que està enfrontat només podran parlar quan votin diferent del que digui Anglada. 


La negativa de l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, a posar a l'ordre del dia del Ple del proper dilluns, 7 d'abril, el canvi de portaveu de PxC i el pas d'Anglada i Riera al grup de no adscrits ha motivat que PxC amenaci de querallar-se també contra l'alcalde de Vic per prevaricació.
      
No es pot descartar que en aquest context de denúncies sobre la validesa de la reunió de l'Executiva que el va destituir i el recurs d'Anglada a la seva expulsió, el jutjat o jutjats puguin decretar que fins que es dicti sentència sobre la legalitat o no de la destitució i l'expulsió, ningú no pugui presentar-se a unes eleccions amb la sigla PxC. Això beneficiaria a Anglada que ja ha dit que si no recupera els propers mesos la sigla PxC es presentarà d'aquí un any a Vic amb la de Plataforma Vigatana
 
Daniel Ordóñez, regidor de L'Hospitalet i tresorer de PxC, un dels impulsors de la destitució d'Anglada, era anomenat faia temps a PxC l'Stauffenberg. La semblança Daniel Ordóñez i Claus Von Stauffenberg  cervells de les Valkiries és evident.
 Embolica que fa fort! Amenaces cap a l'alcalde per no posar a l'ordre del dia el canvi de portaveu del grup municipal si no hi ha un informe jurídic clar de que es pugui fer, fins que un jutge doni per vàlida l'expulsió, tot i els recursos d'Anglada.

veure vídeo on explica la possibilitat de presentar-se com a Plataforma Vigatana

COMUNICAT DE JOSEP ANGLADA SOBRE LA NUL.LITAT LEGAL DE L'EXPULSIÓ:

Vic, 02/04/2014; Anglada continuarà sent el cap del grup municipal de PxC a Vic
El grup de regidors ultradretans que va destituir il·legalment el president de Plataforma per Catalunya i li incoà un expedient d’expulsió on no va practicar cap prova de la defensa, ha culminat la seva vulneració flagrant dels Estatus del partit amb el nomenament també irregular d’una Junta de Disciplina
Vic.- Plataforma per Catalunya (PxC), no tenia Junta de Disciplina. El Consell Executiu oblidà incloure’n l’elecció en el darrer Congrés. L’omissió fou ratificada pel Consell Executiu que signà les corresponents actes congressuals. Les responsabilitats resulten clares i inequívoques: segons l’article 15 dels Estatus qui convoca el Congrés i en fixa l’ordre del dia és el Consell Executiu. Tanmateix, els consellers amotinats pretenen que la culpa d’aquesta gravíssima errada administrativa recau també sobre Josep Anglada i així ho reflecteixen negre sobre blanc en la resolució de l’expedient. Els nous dirigents de PxC defugen al capdavall, un cop més, assumir cap mena de responsabilitat per llur desastrosa gestió.
La Junta de Disciplina havia de ser escollida per l’òrgan sobirà de la PxC, el Congrés, i com que no ho va fer, la situació resultant és la següent: no es poden tramitar expedients disciplinaris ajustats a norma i l’expulsió de Josep Anglada i Marta Riera és nul·la de ple dret. Tanmateix, el secretari Hernando creu poder trobar solucions per a tot, encara que faci el ridícul: ha responsabilitzat el president per la marrada i designat tres complotistes ad hoc emparant-se en el punt d/ de l’article 17 dels Estatus, on sols llegim, emperò, que el Consell Executiu interpreta les possibles ambigüitats del text estatutari. Òbviament aquí no estem davant d’un dubte exegètic o buit normatiu: el redactat és clar i el que passa és que la junta no ha estat escollida en temps i forma.  La finalitat de la Junta de Disciplina és operar com a segona instància autònoma davant del Consell Executiu per a examinar de forma neutral i en nom del Congrés la legalitat dels expedients disciplinaris. Si és nomenada pel Consell Executiu, la funció de la Junta de Disciplina resta totalment adulterada, perquè perd la seva independència, que és el tret essencial i constitutiu d’aquest òrgan de garanties. Per tant, els

dissabte, 29 de març de 2014

MANIFESTACIÓN DE LA ESPAÑA EN MARCHA EN MADRID PIDIENDO MANO DURA Y FUEGO REAL PARA FRENAR LOS SALTOS EN CEUTA Y MELILLA. DN no participa tras su pacto con Soluciona para las elecciones europeas y realiza un acto de Medina del Campo


 Pedro Pablo Peña (AN) y Manuel Andrino (en la de arriba con gorro y con su guardaespaldas habitual) llevando la pancarta (Fotos obtenidas de las redes sociales) 
Unas 150 personas se han manifestado esta tarde en Madrid convocadas por La España en Marcha bajo el lema "Alto a la invasión, protejamos nuestras fronteras", manifestación que ha transcurrido desde la calle Ferraz, ante la sede del PSOE, hasta la Plaza de Moncloa. Se ha pedido que el Ejército y Guardia Civil disparen fuego real contra los inmigrantes que salten.

La España en Marcha, que se dió a conocer tras el ataque a la sede de la Generalitat el pasado 11 de sepetiembre, y que protagonizó un acto el 12 de octubre en Montjuïc, está formada actualmente por Alianza Nacional, La Falange, Nudo Patriota Español y Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española. Hasta hace un mes formaba parte de la misma Democracia Nacional. Pero tras el acto de SOLUCIONA en Barcelona del 2 de marzo, en el que quedó claro que DN deseaba que se unificaran las candidaturas europeas de Soluciona y La España en Marcha, Democracia Nacional de apartó de La España en Marcha. Y la ausencia de los militantes de DN se ha notado hoy en dicha manifestación en la que la mayoría de los participantes eran militantes de Falange y Alianza Nacional.  
Precisamente este mediodía Democracia Nacional ha realizado un acto en Medina del Campo de homenaje a Isabel la Católica y de presentación del grupo local de DN (ver foto abajo).
La marcha, fuertemente vigilada por la policía, y que se ha desarrollado bajo una lluvia intermitente, estaba encabezada por una pancarta con el lema "Protejamos nuestras fronteras"que era portada entre otros por el Jefe Nacional de Falange, Manuel Andrino y el presidente de Alianza Nacional, el abogado Pedro Pablo Peña.

En el parlamento que han realizado al llegar a la plaza de Moncloa, Pedro Pablo Peña ha dicho que "los derechos de una nación están por encima de los derechos humanos de los inmigrantes que asaltan las fronteras", por lo que se debería "usar no sólo pelotas de goma, sinó, también fuego real". Peña ha recalcado que la manifestación se había iniciado ante la sede del PSOE dado que si hoy es el gobierno del PP el que no defiende las fronteras de las entradas masivas de inmigrantes, antes fue el  del PSOE".  También han intervenido Manuel Andrino de La Falange que ha clamado contra la invasión de inmigrantes y a la defensa de la patria, y José Luis Corral del Moviminesto Católico Español, que ha denunciado que España "está corrompida y llena de ladrones", lo que provoca la división y debilidad del país y, facilita "la invasión de inmigrantes".

  Unas 150 personas se han manifestado esta tarde en Madrid

                                     

Los parlamentos se han realizado en la plaza de Moncloa bajo una intensa lluvia.

 CONVOCATORIA DE LA MANIFESTACIÓN

"LA FALANGE, NUDO PATRIOTA ESPAÑOL, MOVIMIENTO CATÓLICO ESPAÑOL y ALIANZA NACIONAL, organizaciones todas ellas integradas dentro de la INICIATIVA DE LA ESPAÑA EN MARCHA,  queremos convocar a todos los patriotas españoles y a todos los españoles en general  a la manifestación que celebraremos el próximo 29 de Marzo a partir de las 18 horas y que partirá desde la sede del PSOE en la calle Ferraz.

La INICIATIVA DE LA ESPAÑA EN MARCHA convoca esta manifestación para reclamar la necesidad de mantener nuestras fronteras cerradas a toda inmigración que no sea asumible por la población española lo que,  en este momento concreto, equivale a hablar de inmigración cero.

La INICITAIVA DE LA ESPAÑA EN  MARCHA culpa de las muertes de inmigrantes en la frontera española de Melilla a los grupos políticos progresistas cuyas posiciones incitan a inmigrantes africanos a jugarse la vida para entrar en España como consecuencia de un evidente efecto llamada.

La INICIATIVA DE LA ESPAÑA EN MARCHA culpa igualmente a esas posiciones progresistas  de la pobreza de las naciones africanas ya que ese progresismo supuso que Europa abandonará  a su suerte el continente africano; un progresismo  para el que decir que la única solución para Africa es una especie de tutelaje colonial europeo  es una herejía.

La INICIATIVA DE LA ESPAÑA EN MARCHA, por último, quiere mostrar su apoyo al Policía  Nacional y al  Guardia Civil de a pie cuya labor en nuestras fronteras, concretamente en Melilla, sirve para mantener unas mínimas condiciones sociales positivas para todo el pueblo español, incluso, el progresista y de izquierdas."  
 

  VIDEO PROMOCIONAL DE LA MANIFESTACIÓN

                                                      
 ACTO DE DEMOCRACIA NACIONAL EN MEDINA DEL CAMPO:
Coincidiendo con la manifestación de La España en Marcha, de la que se ha desvinculado Democracia Nacional, este grupo ha realizado este mediodía un acto de homenaje a Isabel la Católica en Medina del Campo y de presentación del grupo local de DN.
Imagen del acto de DN al margen de La España en Marcha de este mediodía en Medina del Campo



MI OPINIÓN SOBRE LA PROBLEMÁTICA DE LOS SALTOS EN CEUTA Y MELILLA: 

LOS CETI, GRIFO DE EUROPA. Publicado en El Periódico el 28 de febrero

CEUTA Y LOS MUERTOS EN AGUA SALADA, El Periódico 15 de febrero

divendres, 28 de març de 2014

ELS REGIDORS EX PxC DE MANLLEU ENTREN AL PP, MENTRE PxC RECUPERA ALBERT SOLÀ, FILL IL.LEGITIM DEL REI, A LA BISBAL, I A L'ADVOCAT FRANCISCO BUENO. CONTINUA L'EMBOLIC DE DENUNCIES I RECURSOS AL VOLTANT DE L'EXPULSIÓ D'ANGLADA. CURSA DELS GRUPS ULTRES PELS AVALS ELECCIONS EUROPEES

Aquests dies els diferents grups i coalicions de l'ultradreta espanyola que tenen voluntat de presentar-se a les eleccions europees de maig, estan intentant recollir els 50 avals de càrrecs públics -poden ser regidors de qualsevol força política- que s'exigeix per presentar-se.  L'únic grup ultra, socialpatriota o identitari que els té 50 regidors és PxC, però ni es pensa presentar, ni pensa cedir l'aval dels seus regidors a altres candidatures que sí ho faran. España 2000, que té 5 regidors, ha estat recollint avals, però és molt poc probable que es presenti si bé podria deixar els avals dels seus regidors i els aconseguits d'altres a alguna candidatura ultra. El termini per presentar els candidatures amb els avals és el 21 d'abril.

Dels partits o coalicions que fa dos mesos deien que es presentarien (clica), sembla que ha caigut Unidad,que es va constituir amb l'ànim d'aglutinar diverses forces i persones que no s'hi van sumar. Continua a la cursa per la cerca d'avals, Alternativa Española (AES) que es presentarà en coalició amb la Comunión Tradicionalista Carlista i Família i Vida, sota la sigla d'Impulso Social. Lidera aquesta coalició ultracatòlica, Rafael López Diéguez, gendre del líder històric de Fuerza Nueva, Blas Piñar López.

Intenta aconseguir també els 50 avals SOLUCIONA, liderada pel director d'Alerta Digital, Armando Robles, el periodista Enrique de Diego, i l'ex dirigent de PxC Gerard Bellalta. I tal com es va escenificar a la presentació de la candidatura a Barcelona el 2 de març, han obtingut el suport de Democracia Nacional.   Democracia Nacional va proposar unificar les candidaturas de SOLUCIONA i La España en Marcha, opció que fou rebutjada per la resta de grups de La España en Marcha, cosa que va motivar l'abandonament de DN d'aquesta plataforma.

La España en Marcha, autora de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre, està integrada ara per Alianza Nacional, La Falange (FE), Nudo Patriota Español i Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española. Inicialment es va pensar que el Blas Piñar Gutiérrez, fill del líder de Fuerza Nueva, encapçalés la candidatura, cosa impensable ara que Democracia Nacional ha deixat La España en Marcha. Blas Piñar Gutiérrez potser hagués pogut encapaçalar la candidatura si s'hagués unificat amb la d'AES que dirigeix el seu cunyat, López Diéguez, i en la que també hi té un paper destacat la seva germana Valle Piñar.
En aquest moments hi ha diverses causes judicials contra Manuel Andrino de Falange, i Pedro Pablo Peña d'Alianza Nacional, per exaltació de la violència, i la candidatura podria ser impugnada.

El Movimiento Social Republicano també busca els avals per presentar-se en solitari, després d'haver intentat que sorgís una candidatura unitària. Discrepa d'altres llistes donat que ni és ultracatòlic i creu que avui en dia no es pot estar reivindicant la figura de Franco. A les passades europees es va presentar amb el suport dels regidors del Partit X Catalunya de Mateu Figuerol, escindits de PxC, els qual van aconseguir  part dels avals entre regidors lleidatans. Encapçalarà la llista Juan Antonio Llopart.  També pot fer llista Falange Española y de las JONS.

Partido X La Libertad, socis espanyols de PxC, no es presenten i centren tot l'esforç en acosnseguir grups locals de cara les municipals a la comunitat de Madrid.

No crec que s'hagi d'incloure a VOX, d'Alejo Vidal Quadras en la llista de candidatures ultres, donat que no demana ni sortir de l'euro, ni recuperar el control de les fronteres amb la Unió Europea, ni és islamòfoba. Però ha obtingut el suport de Blas Piñar Pinedo, nét de Bals Piñar i de clara trajectòria ultra. També participa del projecte de VOX l'ex secretari general de Plataforma X Catalunya, Pablo Barranco, o  Ariadna Hernández, parella del regidors de PxC de L'Hospitalet i dirigent del Casal Tramuntana, Alberto Sánchez.

PxC VOL RECUPERAR MILITANTS I REGIDORS QUE VAN MARXAR, PERÒ ELS DE MANLLEU I RODA VAN AL PP

Plataforma X Catalunya, que no es presenta a les europees ni sembla que tampoc ho farà a unes hipotètiques eleccions plebiscitàries de novembre, centra els seus esforços en recuperar regidors i militants que havien marxat aquest últims anys, i en enfortir les candidatures de les municipals de 2015.
No obstant els tres regidors de Manlleu, Antoni Sánchez, Francesc Polo i Humilde Cordero, i Sebastià Povedano de Roda de Ter, que van abandonar PxC fa uns mesos, no tornaran a PxC després de la destitució d'Anglada, sinó que han ingressat ja al PP. 
De fet un dels problemes més importants que té PxC es reconstituir el partit a Osona i no té cap cara potent per encapçalar la candidatura de Vic, donat que el regidor Joan Carles Fuentes que serà el nou portaveu de PxC a l'ajuntament de Vic si el secretari municipal i l'alcalde donen per ferma l'expulsió d'Anglada, ni viu a Vic  -ha viscut aquest últims anys a Calafell-, ni té actualment més lligams amb Osona que el ser regidor de PxC.
 
 SOLÀ I BUENO TORNEN A PxC
A qui si que ha recuperat PxC ha estat a l'advocat gironí Francisco Bueno Celdrán -el que amb la seva companya cubana em va posar les querelles-, i al suposat fill il·legítim del rei, Albert Solà, de la Bisbal d'Empordà. Tots dos van deixar el passat desembre PxC denunciant les idees racistes, islamòfobes i el passat terrorista i violent d'alguns dirigents de PxC, que per cert continuen a PxC. 
Plataforma per Catalunya té actualment dos regidors a Olot (tot i que es dubte de la lleialtat d'una per la seva amistat amb Anglada), un regidor al municipi de Palafrugell, Eduard Guerra, i en conserva un dels tres que va obtenir a Salt. Els dos regidors saltencs que van abandonar PxC descarten tornar-hi. Ara Plataforma vol fer enfortir grups de cara a les properes municipals a la Bisbal de l’Empordà i a Torroella de Montgrí.

Albert Solà, que diu ser fill del Rei, torna a PxC
L'advocat Fco Bueno, a la dreta de la foto, també torna a PxC

L'EMBOLIC JUDICIAL DE L'EXPULSIÓ D'ANGLADA I LES DENÚNCIES CREUADAES PER L´ÚS DELS DINERS, L'USURPACIÓ DELS COMPTES DE CORREU, FACE I TWITTER, LA RETIRADA DEL CARNET DE CONDUIR, I EL JUDICI PER L'AGRESSIÓ DEL 22 D'ABRIL DE 2012

Mentre Joan Carles Fuentes intenta que el proper Ple del 7 d'abril, ell sigui el nou portaveu de PxC i Anglada i Marta Riera passin a ser regidors no adscrits, Anglada ha recorregut la seva destitució, el Consell Executiu en el que es va acordar, donat que a ell se li va dir que s'havia desconvocat, i també ha recorregut la seva expulsió del partit. No està gens clar que ni l'alcalde de Vic ni el secretari acceptin que es faci fora a Anglada i Riera del grup municipal ni el canvi de portaveu. Més a més sobre Marta Riera encara no s'ha dictat l'expulsió de PxC.

Mentre, Anglada i Marta Riera han denunciat als qui van fer el Consell Executiu del 8 de febrer per l'usurpació i violació dels comptes de correu electrònic, facebook twitter i blog. Així, abans de que Anglada rebés la trucada d'un advocat dient-li que havia estat destituït, un informàtic del grup de PxC de Sant Boi va accedir als comptes de correu d'Anglada i Riera, canviant les contrasenyes d'accés i apoderant-se dels correus polítics i personals dels dos, fet que sense cap mena de dubte és un delicte castigat amb presó. Simultàniament l'informàtic va desactivar sense comunicar-ho a Anglada ni Riera els comptes de facebook i twitter de tots dos i el blog del president.

Per la seva banda l'actual direcció de PxC ha denunciat a Anglada per l´ús dels diners de PxC, al que ha respost Anglada que el tresorer i regidors de L'Hospitalet, Daniel Ordóñez, coneixia o havia de conèixer els comptes des de feia tres anys. 
 A Ordóñez, que es considera un dels principals impulsors de la Valkiria de destitució, feta des de L'Hospitalet, on ell és regidor, ja se l'anomenava en certs cercles el Claus Von Stauffenberg de PxC, per la gran semblança física. Stauffenberg va ser qui va liderar el 1944 la frustrada operació Valkiria per assassinar Hitler. I com a la Valkiria contra Hitler, mentre es feia la reunió de destitució es van tallar les comunicacions de correu i xarxes socials d'Anglada.
La semblança Daniel Ordóñez i Stauffenberg, cervells de les Valkiries.
 
Hi ha també el tema del carnet de la retirada del carnet de conduir d'Anglada, vinculat al proper judici per la denúncia cap Anglada d'agressions a uns joves el 22 d'abril de 2012. Anglada afrontarà aviat el judici per agressions i lesions, amb l'agravant d'odi per motius ètnics, contra uns joves -un "de casa" i l'altre d'origen magribí-, amb els que es va creuar a la plaça de Vic el 22 d'abril de 2012 passades les 20 hores, als que, segons l'acusació, hauria agredit al crit de "moros de merda". 
En demanar-se, tal com es preceptiu els antecendent penals de l'acusat, s'ha confirmat el que alguns ja sabíem (però no en teníem la prova) que Anglada va ser condemnat a Madrid per conduir sota els efectes de l'alcohol i negar-se a fer la prova d'alcholemia, al crit de "soy Anglada de Vic, persigan a los moros" la nit del 18 de setembre de 2009 a la Plaza Oriente, en ser atutat en un control de la policia municipal. 
Així va tenir el carnet retirat fins a finals de 2013. Més a més sembla que hi havia una sanció administrativa de pèrdua de punts que va solventar el 13 de febrer d'aquest any quan va anar a la Direcció General de Tràfic de Barcelona (La Campana) on es va fer veure de manera "angladiana" demanant que l'atenguessin sense agafar número, cosa a la que es van negar els funcionari de Tràfic i va haver d'esperar el seu torn.

I si Anglada tenia el carnet retirat, llavors resulta que va fer un quebrantament de condemna el 25 d'abril de 2012 quan, mentre es produïa una manifestació de protesta davant del seu domicili per la presumpta agressió de dos dies abans, va sortir amb el cotxe del parking del seu domicili i un jove independentista li va trencar el retrovisor. Tot i que Anglada diu ara que aquell dia conduïa la Marta Riera, segons el l'informe i el testimoni al jutjat de la policia municipal per aquest incident, consta que qui anava al volant era el regidor Josep Anglada.  

dimecres, 26 de març de 2014

TRIAS ACCEPTA LA PROPOSTA DE POSAR EL NOM DE MANDELA A UN CARRER, A L'ACTE DE 25è ANIVERSARI DE SOS RACISME. Sos demana el tancament del CIE

Aquesta tarda s'ha celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona l'acte de commemoració del 25è aniversari de la creació de SOS Racisme Catalunya, amb l'assistència de l'alcalde Xavier Trias, la regidora de Drets Civils, Francina Vila, regidors de l'oposició d'ERC, PSC i ICV-EUiA (cap del PP!), del Director General de la Immigració, Xavier Bosch, i del Fiscal de Delicte d'Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar. 

El 1989 neix SOS Racisme Catalunya, tres anys després que sorgís dins del sindicat Comissions Obreres a Barcelona la iniciativa de crear el Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE). El CITE sorgia no només com una oficina per informar i assessorar els treballadors estrangers sinó, també, per comprometre el moviment sindical amb la defensa dels drets de tots els treballadors, siguin autòctons o estrangers i posicionar el sindicat i el moviment obrer per tal que no agafés el camí que havia adoptat part de la classe obrera a barris de França que abraçaven les idees de Jean Marie Le Pen. El 1986 CCOO es trobava amb el fet que poc després de la regularització d'immigrants de primera Llei d'Estrangeria de 1985, la llei no funcionava i era molt difícil pels treballador estrangers amb feina obtenir papers. L'experiència pionera de CITE a Barcelona no només es va estendre la majoria de delegacions territorials de CCOO dins i fora de Catalunya sinó que els altres sindicats van crear també oficines d'atenció als treballadors estrangers.

Doncs bé, el 1989 a diferents llocs de Catalunya i l'Estat espanyol es produeixin diversos fets racistes, com és el cas de les redades a treballadors magribins a fàbriques tèxtils de Vic i Osona, així com diverses agressions xenòfobes. 
En aquell moment la Llei d'Estrangeria fa gairebé impossible que els immigrants posteriors a la regularització de 1986 tot i tenir feina, aconsegueixi el permís de treball i residència. I l'única resposta de l'administració de l'Estat són les redades d'immigrants que creen una gran alarma social, criminalitzen els estrangers i no ajuden en res en normalitzar el flux migratori. Aquestes detencions massives a la porta de certes fàbriques són denunciades amb duresa pel Síndic de Greuges.
Això motivarà que diverses persones -algunes vinculades al CITE de CCOO, altres procedent del món cultural, educatiu o vinculats a altres associacions- mantinguin diverses trobades amb membres de SOS Racisme de França i decideixin crear SOS Racisme Catalunya.

Pere Camps, que ha intervingut com a fundador de SOS, ha recordat les primeres passes de l'organització, com com el concert que es va fer al Palau d'Esports de Barcelona el 5 de maig de 1990, i l'èxit de les dues manifestacions multitudinàries de 1992, que van fer que els partits i institucions que  inicialment havien rebut l'aparició de SOS amb cert escepticisme, acceptessin el repte i tant el president Jordi Pujol, com l'alcalde Pasqual Maragall donessin suport real a les propostes polítiques i cíviques de SOS. Per Camps aquest fet va ser important donat que "teníem clar que només podíem derrotar la xenofòbia i el racisme si més a més de la ciutadania no obtenien el suport de les institucions".

 En aquest mateix sentit, el periodista de TV3 Carles Solà, que ha glosat la importància de la manifestació a Barcelona del 29 de novembre de 1992 convocada per SOS com a resposta per l'assassinat a Madrid de la dominicana Lucrecia Pérez, a la que van participar 30.000 persones. Per Solà aquest assassinat de Lucrecia fet pel Guàrdia Civil, Luis Merinoi Pérez, fora de servei, que després de prendres unes copes va decidir anar amb uns amics al barri d'Arabaca a "dar un susto a esos negros" amb la seva arma reglamentària, va ser el primer crim d'odi documentat a l'Estat espanyol.

En nom de SOS Racisme han intervingut Beatriu Guarro i Karlos Castilla, jurista i activista del Grup No als CIE de SOS Racisme que han incidit en els reptes actuals de SOS, un dels qual és el tancament del Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). També ha parlat Zeshan Mouhammad, activista de SOS i  víctima d’una identificació per perfil ètnic. 

Per la seva part el Director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch -que ha tingut unes paraules de condol pel quatre nens morts aquesta matinada a l'incendi de casa al Vendrell-, ha parlat de les polítiques i accions per combatre els racisme i els falsos rumors dels que s'alimenten els que atien les idees intolerants. Després de qualificar SOS Racisme com un referent, ha alertat del perill que significa l'ultra dreta recordant que a les municipals de diumenge a Perpinyà, el Front Nacional, ha estat la força més votada. Bosch ha lamentat que la llei d'igualtat que redactava l'anterior govern central fos avortada pel PP, ha demanat millors eines jurídiques i penals per l'actuació de la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació, i ha parlat de propostes legislatives catalanes tant en el marc polític actual com en el del futur estat català. 
 
Després de visonar un vídeo de record d'aquests 25 anys, Alba Cuevas, Directora de SOS Racisme, ha exposat els eixos actual de treball de l'entitat com són la lluita pel tancament dels CIE, la derogació de la Llei d'estrangeria, i el combat del discurs racista als mitjans de comunicació i les institucions. Cuevas, aprofitant que tenia l'alcalde al costat, li ha demanat que es canvii de nom la plaça d'Antonio López, Marquès de Comillas, el qual va ser un pròsper traficant d'esclaus, pel de Nelson Mandela.

Ha clos l'acte l'alcalde Trias, el qual ha proposat que als immigrants sense papers se'ls dongui un permís temporal o provisional, per tal que puguin treballar legalment mentre es decideix la seva situació i així es pugui evitar que entrin en cercles d'explotació i marginalitat. I pel que fa a la proposta de Cuevas de posar a un carrer o una plaça el nom de Mandela s'ha mostrat totalment favorable, deixant clar, però que el procés per canviar de nom un carrer dura alguns anys.

 L'alcalde, Xavier Trias, fent el seu parlament. A l'esquerra de la imatge la regidora de Drets Civils, Francina Vila. A la dreta, Alba Cuevas, directora de SOS Racisme Catalunya, i Pere Camps que parlà com a fundador de la d'associació.
 
   El periodista Carles Solà presentant l'acte, al costat dels regidors de l'oposició del PSC, ERC i ICV. 
 El saló de Cent s'ha omplert
 
 La Jose Peñín, responsable de premsa de SOS, en estat de bona esperança, fent la seva feina.
 La majoria dels que han intervingut han demanat el tancament del CIE de Barcelona a Zona Franca

diumenge, 23 de març de 2014

ACTO DE PxL CONTRA LA MEZQUITA DE TORREJÓN. ASISTE MENOS GENTE DE LA QUE PARTICIPÓ EN EL DE HACE DOS AÑOS CON ANGLADA

Ayer sábado el Partido X La Libertad (PxL) realizó un acto público en Torrejón de Ardoz contra la construcción de una mezquita en la zona industrial del municipio. Acto que pese a anunciarse que se ofrecería gratuitamente jamón entre los asistentes y se sortearía una pata de cerdo, apenas congregó una veintena de personas. Muchos menos de los que concurrieron al acto que hizo PxL en dicho municipio madrileño el 30 de junio de 2012, en el que intervino Josep Anglada de Plataforma X Catalunya.

El Partido X La Libertad, (PxL), liderado por el abogado de la querella de Manos Limpias contra Garzón, José María Ruiz Puerta, se dio a conocer precisamente en Torrejón, en junio de 2012, con la sigla de Plataforma X La Libertad, impulsando la campaña contra la mezquita que se va a construir para sustituir la actual mezquita u oratorio. Y si bien inicialmente se iba a construir en el casco urbano, pese a amparar la legalidad a la comunidad islámica para hacerlo, el ayuntamiento gobernado por el PP, les propuso que la construyeran en una zona industrial, opción que aceptaron. 
Es importante decir esto dado que, en contra de lo que dice PxL, el ubicarla en una zona industrial no ha significado un privilegio o chachullo urbanístico, sino todo lo contrario. Una renuncia de la comunidad islámica a algo que ya tenían derecho, terrenos y permisos para hacer en el casco urbano.
A pesar que en los días anteriores al acto PxL repartió octavillas por las calles, plazas y mercados de Torrejón, la asistencia de vecinos fue mínima pese a que PxL diga haber recibido el apoyo de numerosos vecinos. 
PxL, que no concurrirá a las elecciones europeas, centra su esfuerzo en conseguir concejales en una veinten de municipios madrileños y ha asumido como propio el eslogan de PxC de "Primero los de casa"
COMUNICADO DE PxL: 
Sábado, 22 de marzo. Después de una semana desgastando suela y criando ampollas, hoy hemos estado en la Plaza Mayor de Torrejón de Ardoz con los vecinos que han acudido a nuestra convocatoria.
En medio del ambiente festivo que caracteriza a las reuniones del Partido por la Libertad, hemos tenido ocasión de intercambiar impresiones y exponer el proyecto de renovación municipal y nacional que viene de nuestra mano.
Numerosas personas se dieron cita en el evento y no faltaron momentos conmovedores en los que afloró la rabia contenida de quienes, incluso a la hora de solicitar permiso para montar un miserable comercio, han sido requeridos para todo tipo de papeleos por las autoridades municipales mientras estas mismas autoridades reclasificaban un terreno industrial que permitirá la construcción de una segunda mezquita para los recién llegados.
Intervino José Mª Ruiz para reclamar actuaciones de emergencia locales y nacionales, pero sobre todo, para proclamar la esperanza en un país mejor, la esperanza en el futuro, la confianza en nuestro pueblo y la fe en esta ciudad madrileña.
Sin querer ser presuntuosos, apostamos a que Torrejón de Ardoz estará pronto en línea para resistir al caciquismo político. El Partido por la Libertad está listo para asumir la carga.
 (Fotos obtenidas en webs, facebooks i twitter públicos)
El presidente de PxL, José María Ruiz Puerta, en su parlamento contra la mezquita.
                                      
 Un dirigente de PxL repartiendo ocatvillas convocando a la jamonada contra la mezquita



 Josep Anglada junto a J M Ruiz Puerta en el acto de PxL contra la mezquita de junio de 2012 
Intervención de Josep Anglada en el acto de Torrejón de presentación de PxL en junio de 2012

dissabte, 22 de març de 2014

600 PERSONES MANIFESTEN A BCN EN LA JORNADA INTERNACIONAL CONTRA EL FEIXISME

Unes sis-centes persones s'han manifestat aquesta tarda a Barcelona sota una pluja intermitent contra el feixisme i el racisme, en el marc de la jornada europea de lluita antiracista prèvia a les eleccions europees, en les que l'ultra dreta espera obtenir bons resultats. 
La convocava Unitat contra el Feixisme i el Racisme (clica), i ha rebut més de mig miler d'adhesions de persones o entitats. La manifestació s'ha iniciat a quarts de sis a la plaça Universitat i ha acabat prop de les set a la Plaça de Sant Jaume. Allà els castellers de Sants han fet un pilar de cinc, s'ha llegit el manifest i han intervingut representants d'Unitat contra el Feixisme, SOS Racisme, Assemblea antifeixista i d'altres entitats. 
Al llarg de la mateixa s'han cridat consignes contra l'ultradreta, en favor de la convivència i la diversitat, en relació als quinze morts a Ceuta, i pel tancament del Casal Tramuntana.

Entre el representants polítics que l'encapçalaven estava diputats, regidors i dirigents d'ERC, PSC; ICV, EUiA i la CUP, com Oriol Amorós (ERC), Javi López i David Escudé (PSC), Dolors Camats i Jaume Bosch (ICV) o David Compañón, d'EUiA. També hi era el secretari General de la UGT, Josep M Álvarez. A la part final de la manifestació hi anaven grups de l'Assemblea i les plataformes antifeixistes amb consignes en alguns moments diferenciades com "cap agressió sense resposta!"  


Capçalera de la manifestació

Imatge complerta de la manifestació

Pancarta d'UCFiR de Gràcia
Pancarta de SOS Racisme
Pancarta de Barcelona Antifeixista
Els d'UCFiR d'Osona. El Toni i l'Esteve competint a veure qui fa el tuit primer, mentre el regidor de la CUP de Vic, Marc Barnoles, aguanta la pancarta

Els castellers de Sants
Iolanda Maurici d'UCFiR fent un dels parlaments
Alba Cuevas de SOS Racisme



 MANIFEST DE LA MOBILITZACIÓ D'AVUI:
 "L’amenaça de l’extrema dreta creix arreu d’Europa, sota diverses formes. L’Alba Daurada grega i el Jobbik hongarès són partits obertament nazis, mentre el Front National (FN) francès o la Lega Nord a Itàlia són feixistes disfressats de demòcrates; tots aquests partits tenen l’objectiu d’acabar del tot amb la democràcia, com ja van fer Hitler, Mussolini i Franco. D’altra banda, el PVV de Geert Wilders a Països Baixos, o UKIP a Gran Bretanya, són partits populistes xenòfobs: volen fer girar el sistema actual cap a la dreta, sense trencar-lo del tot. Tot i aquestes diferències, l’FN de Marine Le Pen i Geert Wilders han pactat una candidatura comuna per a les eleccions europees del proper 25 de maig, en les que amenacen amb ser una de les forces més votades a bastants països.

Per això, és molt positiva la convocatòria d’una jornada internacional contra el feixisme, per al 22 de març de 2014, impulsada per KEERFA, el moviment unitari contra el feixisme i el racisme a Grècia, conjuntament amb altres moviments europeus. L’objectiu és enfortir l’oposició unitària al racisme i a l’extrema dreta, tant de cara a les eleccions europees com al dia a dia de cada país.

És molt important que aquesta jornada agafi força a casa nostra. Sembla que hi haurà diverses candidatures d’extrema dreta a l’Estat espanyol per a les eleccions europees, com ara els nazis descarats de “España en Marcha”, que van atacar la Blanquerna a Madrid, i el populisme d’extrema dreta de Vox, on participa Alejo Vidal-Quadras. La greu crisi interna i la debilitat electoral de Plataforma per Catalunya —fruit en part de la feina feta per UCFR— fan improbable que aquest partit es presenti, però encara caldrà molta més feina per expulsar-lo dels ajuntaments l’any que ve.

El racisme és un problema cada vegada més greu a molt països europeus, així que, tant a les eleccions europees com al debat polític en general, hem d’exigir als altres partits i a les institucions que no utilitzin discursos xenòfobs, islamòfobs, o gitanòfobs, i a més a més que no donin ales als discursos de l’extrema dreta respecte a la qüestió nacional i les llibertats sexuals.

Amb la situació de crisi actual, el feixisme és una amenaça real, però la seva victòria no és gens inevitable. Som moltes més les persones que defensem una societat plural i democràtica, les que celebrem la nostra diversitat i riquesa cultural, les que volem la justícia social per a tothom, sense importar el color de la pell, el gènere, la religió, la orientació sexual
.
Així que Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Catalunya convoca una manifestació a Barcelona, el dissabte 22 de març a les 17h Unim-nos contra el feixisme i el racisme"

Les últimes manifestacions antifeixistes celebrades a Catalunya han estat  la Ruta antifeixista per Barcelona del passat 9 de novembre,  a la que hi van participar més de 300 persones. No es va plantejar com una manifestació a nivelll nacional, sinó local i van participar activament alstres associacions com Amical Mauthausen. La del 29 de juny al Vendrell, en la que hi van participar 700 persones, la del 26 de maig de 2012 a Vic, a la que hi van pasrticipa més de 1.500 persones, i la del 5 de maig de 2012 als barris del Clot i Sgd Família de Barcelona pel tancament del Casal Tramuntana a la que van participar un miler de persones.

dijous, 20 de març de 2014

DISSABTE, MANIFESTACIONS ANTIFEIXISTES ARREU D'EUROPA


No volem la ultradreta ni aquí, ni a Europa, ni enlloc!
Per la convivència en a diversitat!


Imatge de la roda de premsa d'aquest matí anunciant la manifestació amb represantants de la Federació d'Associacions de Veïns, SOS Racisme, Unitat contra el Feixisme, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP

Dissabte 22 de març • 17h
Plaça Universitat, Barcelona

Convoca: Unitat contra el feixisme i el racisme


Aquesta manifestació forma part d’una jornada internacional contra el feixisme i el racisme, convocada des de Grècia, amb el suport de moviments antifeixistes d’arreu d’Europa.

Crida
"L’amenaça de l’extrema dreta creix arreu d’Europa, sota diverses formes. L’Alba Daurada grega i el Jobbik hongarès són partits obertament nazis, mentre el Front National (FN) francès o la Lega Nord a Itàlia són feixistes disfressats de demòcrates; tots aquests partits tenen l’objectiu d’acabar del tot amb la democràcia, com ja van fer Hitler, Mussolini i Franco. D’altra banda, el PVV de Geert Wilders a Països Baixos, o UKIP a Gran Bretanya, són partits populistes xenòfobs: volen fer girar el sistema actual cap a la dreta, sense trencar-lo del tot. Tot i aquestes diferències, l’FN de Marine Le Pen i Geert Wilders han pactat una candidatura comuna per a les eleccions europees del proper 25 de maig, en les que amenacen amb ser una de les forces més votades a bastants països.

Per això, és molt positiva la convocatòria d’una jornada internacional contra el feixisme, per al 22 de març de 2014, impulsada per KEERFA, el moviment unitari contra el feixisme i el racisme a Grècia, conjuntament amb altres moviments europeus. L’objectiu és enfortir l’oposició unitària al racisme i a l’extrema dreta, tant de cara a les eleccions europees com al dia a dia de cada país.

És molt important que aquesta jornada agafi força a casa nostra. Sembla que hi haurà diverses candidatures d’extrema dreta a l’Estat espanyol per a les eleccions europees, com ara els nazis descarats de “España en Marcha”, que van atacar la Blanquerna a Madrid, i el populisme d’extrema dreta de Vox, on participa Alejo Vidal-Quadras. La greu crisi interna i la debilitat electoral de Plataforma per Catalunya —fruit en part de la feina feta per UCFR— fan improbable que aquest partit es presenti, però encara caldrà molta més feina per expulsar-lo dels ajuntaments l’any que ve.

El racisme és un problema cada vegada més greu a molt països europeus, així que, tant a les eleccions europees com al debat polític en general, hem d’exigir als altres partits i a les institucions que no utilitzin discursos xenòfobs, islamòfobs, o gitanòfobs, i a més a més que no donin ales als discursos de l’extrema dreta respecte a la qüestió nacional i les llibertats sexuals.

Amb la situació de crisi actual, el feixisme és una amenaça real, però la seva victòria no és gens inevitable. Som moltes més les persones que defensem una societat plural i democràtica, les que celebrem la nostra diversitat i riquesa cultural, les que volem la justícia social per a tothom, sense importar el color de la pell, el gènere, la religió, la orientació sexual…

Així que Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Catalunya convoca una manifestació a Barcelona, el dissabte 22 de març a les 17h Unim-nos contra el feixisme i el racisme"
Anar a la web d'UCFiR

J. FARRERONS, FUNDADOR DE PxC I SECRETARI D'ESTUDIS I PROGRAMES, DEMANA LA DIMISSIÓ DE L'EXECUTIVA I LA CELEBRACIÓ D'UN CONGRÉS. Anglada i Riera denuncien l'apropiació dels seus comtes de mail, twitter i face.

El fundador i dirigent de PxC, Jaume Farrerons, que fou Secretari d’Estudis i Programes i autor de la Declaració Programàtica en el congrés fundacional de Plataforma per Catalunya, l'any 2002, i que després d'un temps apartat de Plataforma s'hi va reincorporar l'octubre passat amb el càrrec de Secretari d'Estudis i Programes dins del “procés de reafirmació catalanista” de PxC, ha demanat un Congrés assembleari extraordinari i la dimissió del Consell Executiu.
Farrerons,  el bloc del qual apareixia linkat fins fa uns dies a la web de PxC, al costat dels de Robert Hernando, David Parada i Mònica Lora, que es mantenia en silenci pel que fa a la crisis de PxC, ha denunciat que se li hagi suprimit de la web de PxC el seu enllaç i ha carregat contra l'actual direcció. 
Segons Ferrerons "és una realitat incontestable que un grup d'espavilats està intentant enganyar els afiliats i votants de PxC per eludir les seves pròpies responsabilitats en la gestió de l'organització". I afegeix: "Fa un mes que demano per canal intern i sense fer cap soroll la dimissió dels "colpistes". No em responen. Ara que aquests suposats herois de la legalitat, la transparència i la democràcia han actuat de la mateixa manera que aquell a qui tant critiquen, és a dir, sense donar explicacions ni justificar llurs actes i com si la PxC fos la seva finca privada, ja no tinc cap motiu per no publicar obertament les meves opinions al respecte"

Farrerons, que signa com a membre del  Corrent Intern de Refundació  Democràtica de PxC, conclou el seu escrit acusant la Direcció de PxC d"utilitzar Josep Anglada com a cap de turc, únic culpable de tot, per a salvar-se del naufragi, conservar càrrecs i assegurar-se'n les remuneracions, és un engany i una burla als més de 1600 afiliats i als 60.000 votants de Plataforma per Catalunya."

ANGLADA I MARTA RIERA DENUNCIEN A COMISSARIA L'APROPIACIÓ PER PART DE L'EXECUTIVA DE PxC DELS SEUS COMPTES DE MAIL, TWITTER I FACEBOOK 
 
Josep Anglada i la regidora de l'Ajuntament de Vic, Marta Riera, han informat avui que el passat 7 de març van posar una denúncia a la comissaria del Mossos d'Esquadra de Vic per apropiació indeguda de diferents comptes de correu electrònic personals, així com també de llurs comptes personals de twitter, facebook, bloc i canal youtube.

Els fets van ocórrer mentre es celebrava el consell executiu del dissabte 8 de febrer, al que ells no van assitir en creure que s'havia ajornat,  durant el que, sense avisar prèviament, es va procedir a canviar les contrasenyes dels comptes de correu, i a l'eliminació dels perfils de Facebook, twitter i youtube d'Anglada i Riera.
Segons Anglada van fer això per deixar-lo "sense vies de comunicació i no es pogués defensar" en rebre la noticia de la destitució. Per Anglada "apoderar-se dels correu electrònics personals és una conducta que s'enquadra en l'article 197 del codi penal i té una pena de presó d'1 a 4 anys". En la mateixa denúncia es fa constar els noms dels possibles usurpadors tant dels correus electrònics personals com dels comptes de les xarxes socials. 


dimecres, 19 de març de 2014

MOR JAIME VÁNDOR, SUPERVIVENT I CRONISTA DE L'HOLOCAUST. Va ser un dels milers d'hongaresos que aconseguí protecció espanyola a Budapest


Lluís Bassat, escoltant el parlament de Jaime Vándor a Mauthausen, el maig de 2009.

Dilluns va morir a Barcelona Jaime Vándor, un dels de 5.200 jueus hongaresos salvats de Holocaust de la Creu Fletxada i les SS a Hongria l'any 1944, gràcies a l'actuació del diplomàtic espanyol, Ángel Sanz Briz, i de l'italià Giorgio Perlasca, que, sense ser-ho, actuà com a cònsol d'Espanya quan Sanz va rebre l'ordre d'abandonar Hongria. Sanz Briz i Perlasca, sense informar-ne el tot a les autoritats espanyoles, van atorgar protecció i passaport espanyol a milers de jueus hongaresos a l'empara d'una llei de Primo de Rivera que permetia donar la nacionalitat espanyola als sefardites o descendents dels jueus expulsats dels regnes de Castella i Aragó el 1492.

Aquest últims anys, amb motiu dels diversos llibres i estudis sobre l'ultra dreta, he conversat hores i hores amb militants i dirigents d'extrema dreta que diuen que l'Holocaust nazi dels jueus no va existir o es va exagerar. Però el testimoni de supervivents d'aquell genocidi planificat,  com és el cas de Vándor, recorden al món que, lamentablement, sí que va succeir i no va ser ni un accident, ni una acció localitzada o improvisada per uns quants. 

Vándor va néixer a Viena el febrer de 1933, setmanes després de l'arribada al poder de Hitler. El seu nom era Helmut Jacques Vándor, de pare austríac i mare hongaresa. El cognom Vándor el va adoptar el seu avi patern quan els austríacs van obligar als jueus a agafar un nom germànic, i va triar Wandor que vol dir "en viatge". I el 1939, mentre el pare aconseguia viatjar a Barcelona, la mare amb part de la família fugí a Budapest, pensant que allà estarien segurs, sense imaginar que el 1944 es donaria l'ordre d'exterminar tots els jueus d'Hongria.

La veu de Vándor sempre va ser un doble clam. Un clam d'esperança en la humanitat, en explicar-nos en primera persona com ell i tants altres van sobreviure gràcies a l'acció espontània i desinteressada d'un diplomàtic espanyol i un feixista italià que, en lloc de tancar als ulls a la barbàrie, van prendre partit. I posant en perill les seves pròpies vides, van salvar milers de jueus hongaresos d'una mort segura a les cambres de gas o d'un tret a la riba del Danubi. 

Però les paraules de Vándor són també un clam de denúncia d'uns crims execrables i sense cap mena de justificació racional, executats amb precisió, gràcies a la complicitat d'uns i el silenci d'altres. Denúncia que Vándor feia de manera pausada i sense odi ni rancúnia, amb la mateixa emoció que es dedicava a la filologia, la música, la literatura hongaresa o hebrea, la història del poble jueu, o a escriure poesia. I és que Vándor preferia presentar-se com a docent, músic o expert en llengua i cultura hebrea, que com a supervivent de l'Holocaust. 
  
Vaig tenir el plaer de compartir amb Jaime Vándor, el maig de 2009, un viatge a Mauthausen que organitzà l'associació Amical Mauthausen al camp de concentració austríac, amb motiu dels actes anuals de commemoració del seu alliberament. També va ser en aquell viatge el publicista Lluís Bassat, de família sefardita balcànica, que viatjava per primera vegada a un cap nazi. 

Tant Vandor com Bassat van perdre bona part de les seves famílies als camps d'extermini i, en els quatre dies que va durar aquella estada a Mauthausen i els camps i instal·lacions properes, alternaven l'escoltar en silenci el testimoni de la mitja dotzena de catalans i espanyols supervivents de Mauthausen, que ens explicaven a la pedrera, les mines, als crematoris i als barracons com s'arribava, es vivia i la majoria morien allà, amb el seu viatge interior familiar, com a jueus supervivents d'una barbàrie difícil d'explicar i entendre des de la racionalitat.

Però Vandor també va participar aquells dies activament en diversos actes explicant la seva història i la dels milers d'hongaresos i austríacs salvats per Sanz Briz i Perlasca que a ell, la seva mare i els seus germans els va permetre arribar a Barcelona el 1947, on els esperava el seu pare. Una història poc coneguda fins que va ser portada al cinema el 2002 per l'italià Alberto Negrín.

El destí ha fet que la seva última obra no hagi estat una nova edició de poemes, sinó el llibre "Una vida al caire de l'Holocaust", escrit conjuntament amb Jaume Castro, publicat fa uns mesos. Un testimoni de denúncia d'uns fets i un viatge -com diu el seu cognom- que va viure amb els ull d'un nen que arribava a la vida a la vegada que Hitler era nomenat Canceller del Reich, i amb onze anys, aconseguia escapar del gueto de Budapest i dels trens cap a Auschwitz, iniciant un viatge amb passaport espanyol que el portaria a Barcelona, la ciutat on va morir, en pau, dilluns.

L Bassat i J Vándor entrant a Mauthausen el maig de 2009
Vándor al costat d'alumnes d'institut espanyols i supervivents del camp al monument als republicans que hi van morir.
Vándor amb Lluís Bassat i l'esposa d'aquest en els monument als jueus assassinats al camp d'Ebensee, a 110 Km de Mauthausen, on hi havia les fàbriques subterrànies dels coets V2. Es va obrir a finals de 1943 i en un any i mig hi van morir 8.745 presoners.
El Cónsol Perlasca, pel·lícula que recull com el diplomàtic Ángel Sanz Briz i el fals cònsol, Giorgio Perlasca, van salvar a milers de jueus hongaresos, fent-los passar per sefardies, els que a l'ampara d'una llei de Primo de Rivera, podien obtenir la nacionalitat espanyola.

Llegir en castellà a El Periódico