dilluns, 31 de desembre de 2012

ELS TWITTS AMENAÇADORS DE MATINADA D'ANGLADA, ARA CONTRA JUNQUERAS, l'estiu passat contra mi i la CUP.


En Josep Anglada té el twitter molt lleuger, sobretot quan ho fa passada la una de la matinada. 
Avui n'ha fet un dient que vol acabar amb l'Oriol Junqueras, l'estiu passat el va fer que "tinc ganes de divertir-me, el primer que em carregaré serà el blocaire X. Rius..."
També, de tant en tant anomena escòria al Quim Soler i la Georgina Rieradevall de la CUP.
Ara però, té la seva gràcia donat que des de febrer l'equip de govern de Vic CiU-ERC (8+2 regidors) obté la majoria (11 o més) en els temes importants, gràcies al vot de PxC. Així va ser a l'últim Ple, que Anglada va donar el sí als pressupostos sense ni tan sols esmenar les partides destinades immigració, cohesió social i a associacions formades majoritàriament per ciutadans d'origen estranger, com havia fet altres anys que havia votat que no.
Em deien regidors de CiU i ERC de Vic que l'Anglada havia canviat i el tenien tranquil, tot i que des de twitter insultava i amenaçava dia sí, dia no, a la CUP i a un servidor, a qui més a més em va posar un seguit de denúncies i querelles (i encara el seu advocat va dient que n'hi manca posar una altra contra mi per incitació a l'odi i la violència cap a PxC). 
Va ser sorprenent que, el 3 desembre, Anglada estigués físicament a la roda de premsa de Vila d'Abadal en la que anunciava que deixava UDC per no ser prou independentista i mentre parlava l'alcalde, Anglada fes twits en favor seu, felicitant-lo.
Ara amenaça per independentista a Junqueras. Permetrà ERC des Barcelona o Sant Vicenç dels Horts que continuï aquest pacte de governabilitat a Vic entre Anglada i l'equip de govern CiU-ERC?
Tenien en Vila d'Abadal i els Joan Ballana i López a l'Anglada més tranquil fa mig any, o és que la cosa era que els twits amenaçadors no anaven contra ells sinó contra la CUP i un servidor? 

Comunicat d'ERC de Vic (clica). en el que diu que "ERC-Vic es reserva emprendre accions legals arrel d'aquestes declaracions, per tal que sigui la justícia qui determini l'abast legal o no de les mateixes"
                                  




"DOS ANYS DE REVOLTES", publico valoració de l'any al Punt Avui

En l'últim número de l'any, que va acompanyat de les portades d'aquest any, publico al Punt Avui aquest article de valoració de les revoltes àrabs i al situació al Pròxim Orient.
               

Dos anys de revoltes 

Xavier Rius, periodista 31/12/2012

Qatar i Turquia han esdevingut les noves potències d'aquesta regió, en què encara s'han
de produir molts canvis


Dos anys després que el tunisià Mohamed Bouazizi es calés foc, fet amb què va començar la primavera àrab que va fer caure els dictadors de Tunísia, Egipte, el Iemen i Líbia, mentre Síria continua en guerra, encara no sabem si aquests països avancen cap als desitjos de llibertat i feina que van fer sortir al carrer tanta gent o s'estancaran en uns règims més democràtics, dominats per islamistes incapaços de millorar l'economia.
A Tunísia i Egipte, van ser els joves laics els qui van iniciar les protestes a què es van sumar els islamistes, sent el funeral de cada mort el que feia créixer les mobilitzacions. A Egipte, l'islamista Muhammad Mursi, després d'atorgar-se tots els poders, emulant el rais Mubarak, i de desactivar el poder polític dels militars i silenciar els jutges, ha imposat una Constitució amb un referèndum de dubtosa legalitat. Una Constitució que rebutgen els laics i esquerrans que van manifestar-se a Tahrir, tant pel paper que dóna a la llei islàmica, com per la manera com s'ha fet, tot i que teòricament reconeix els drets dels cristians coptes. En canvi, a Tunísia, on també van guanyar les eleccions els islamistes, tenen un president laic, Moncef Marzuki, amb menys poders que Mursi. I a diferència d'Egipte, els qui lideren ara la lluita per les llibertats civils no són els cristians, la intel·lectualitat i les esquerres, sinó els joves –homes i dones— de famílies musulmanes, creients o no, que senzillament volen les llibertats que es tenen a Europa. Però el veritable problema per a aquests països és l'economia i la manca de feina. A Egipte, els militars, tot i haver estat allunyats del poder polític, continuen amb els privilegis i controlen el 30% de l'economia, mentre el turisme continua reduït a zero. A Tunísia, tot i haver nacionalitzat els béns del dictador, controlen l'economia les mateixes elits nacionals i companyies estrangeres d'abans. I fer baixar els preus de la llet i el pa no és fàcil en una globalització econòmica que no té res a veure amb la Tunísia i l'Egipte de Nasser i Bourguiba dels setanta. Per això, el suport de les mesquites serà decisiu per evitar nous esclats si la situació no millora.
Líbia, després d'una guerra que va rebre el suport d'Occident i de part del països islàmics, fa passos contradictoris cap a la democràcia. Però on la situació pateix un estancament perillós és Síria, amb Baixar al-Assad, cada cop més aïllat, que ni tan sols contempla deixar Damasc i acantonar-se a la costa de Lataquia, d'on és originària la seva minoria alauita, i des d'allà negociar un alto el foc que dividiria el país però garantiria una zona per als seus. Ara sembla que l'aliat rus ja no creu que sigui possible mantenir-lo en el poder, i el que espanta a tothom és que arribi a utilitzar armes químiques i si el caos que es podria generar afectaria o no Israel i el Líban. Per últim, mentre l'Iran està perdent l'aliat sirià que li permetia armar la milícia libanesa de Hezbol·là, les minories xiïtes del Iemen i Bahrain, que van fer les seves revoltes, veuen com la primavera els ha passat de llarg. I mentre Israel, desubicat en el nou escenari, continua expandint les colònies a Cisjordània, Qatar i Turquia han esdevingut les noves potències d'aquesta regió, en què encara s'han de produir molts canvis. Passos cap a la democràcia que sorgiran de dins, no envaint un país com van fer els Estats Units ara fa deu anys.
Llegir al Punt Avui, clica 
------------------
I ja que acabo fent una referència a la guerra d'Iraq de fa 10 anys, poso aquí sota tres fotos meves de fa deu anys que, en aquestes dates, jo era a l'Iraq. La primera és de l'Hotel Palestina amb l'estàtua de Saddam, que cauria tres mesos després, amb un rètol a l'hotel de " Happy new year 2003". L'altra és al costat d'un mural amb la foto de Saddam. I la de sota de Bàssora, amb les estàtues assenyalant l'Iran, l'enemic, a l'altra banda del Shat el Arab.

.


dissabte, 29 de desembre de 2012

COMENTARI D"AMOR A LA CARTA" AL 9 NOU DIGITAL

Ahir l'edició digital de El 9 Nou publicava un comentari de la novel·la "Amor a la carta". La presento a Girona el divendres 11 a les 19 hores a Llibreria 22

última actualització: 28-12-2012 (8:13)
Jordi Vilarrodà
Conegut fins ara pel seu treball periodístic i, en concret, les seves investigacions sobre partits xenòfobs, el moianès Xavier Rius fa la seva primera incursió en la literatura amb la novel·la 'Amor a la carta' (Raima Edicions).
La novel·la té com a protagonista en Joan, un carter de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat que Xavier Rius coneix bé perquè hi va exercir com a mestre durant més de 20 anys. Un dia que el canvien de ruta, el carter descobreix que regularment arriben cartes a una adreça que no correspon a ningú. Endut per la curiositat, n’obre una i descobreix que les escriu una dona, l’Olga, i que les adreça a un home, l’Andreu, “a qui enyora”. El carter es veu atrapat per la història i comença a esbrinar qui és la misteriosa Olga, a qui finalment creu localitzar i seguir, i amb qui estableix relació. “Però les coses no són el que semblen”, diu l’autor, i el relat acaba donant un gir del tot inesperat. Temes com els maltractaments de gènere i la pedofília, amb les seqüeles vitals que deixen, les relacions entre víctimes i botxins o la corrupció política emergeixen dins de la trama, mentre el carter intenta descobrir quin és el motiu que porta algú “a enviar unes cartes sabent que ningú no les rebrà”. “Tot i això, no és una novel·la trista, s’ha d’arribar al final per entendre’n tot el sentit”, diu Xavier Rius. En el relat hi apareix també com un dels escenaris un poble imaginari –Puig d’Empordà– però que en algunes característiques s’inspira en Moià. L’acció se situa als anys 90, “un moment en què encara s’enviaven cartes”, afirma l’autor.
Llegir a El 9 Nou, clica
On trobar "Amor a la carta"?, clica

dijous, 27 de desembre de 2012

PRESENTACIÓ D"AMOR A LA CARTA", DIVENDRES 11 DE GENER A GIRONA

El divendres 11 de gener a les 20 hores, presento la meva novel·la "Amor a la carta" editada per Raima, a la Llibreria 22 de Girona. Una història d'amor i intriga que passa els anys 1996 i 1997 a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà.  
En Joan, un carter divorciat que treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que la cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'identificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere. 
Una història amb tombs inesperats o no tot és el que sembla.
Intervendran en Guillem Terribas, l'escriptor Saïd el Kadaoui (clica), la Iolanda Pineda i jo.

PER UN ERROR, EL TARGETÓ DIU A LES 19, PERÒ SERÀ A LES 20 HORES 

SEGONS EL PUNT, TORRAMADÉ DIMITIRÀ DE PRESIDENT DESPRÉS DE REIS, PERÒ QUEDARIA COM ALCALDE DE SALT, TOT I QUE MOLTES COSES HAN CANVIAT AMB LA MORT DE JORDÀ

El Punt Avui publica avui que Torramadé dimitirà probablement de la presidència de la Diputació després de Reis (clica per anar a la notícia al Punt Avui ), però segurament continuaria com a diputat provincial i alcalde de Salt. 
      L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va twitejar i declarar el dia 27 que CDC i UDC no havien actuat amb diligència en tot l'afer Torramadé (clica per anar a la notícia)  No és cap secret que des de CDC de Girona no veien bé el paper que va fa fer a Salt en el mandat de Iolanda Pineda, ni el que feia ara a Salt i la Diputació, la seva actuació amb Caixa Girona.
Des del meu punt de vista, continuar com alcalde serà allargar una agonia mentre avança el procés judicial i la investigació interna de la Diputació pels tocaments a Minerva Amador i l'intent d'aconseguir, segons s'ha publicat, d'alguna partida pública els diners per compensar el seu silenci i acomiadament, i per la denúncia en sentit contrari que va posar Torramadé a Amador que a Torramadé se li podria girar en contra. Moltes coses s'han remogut a Salt després del suïcidi la setmana passada de Joan Jordà i Avellana, que fou cap de gabinet de Torramadé a l'ajuntament de Salt en el període 1999-2007. 
La qüestió ja no és només què passa amb els regidors i militants de CiU presents al sopar del 8 de novembre que van signar i llegir una declaració negant els tocaments sexuals a la presidenta d'UDC de Salt, Minerva Amador, que confirmaria després el cap de protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant (clica per llegir article d'Amargant detallant els fets ). La qüestió també és la pressió que estan vivint aquests regidors que, presumptament, van mentir en el seu dia sobre el cas Amador,  després del suïcidi de Jordà.  
       Sembla que Jordà s'estaria "menjant un marron" de l'època 1999-2007 del que Jordà no n'era o no se'n sentia exclusivament responsable. Caldrà esperar a veure l'escrit o els escrits que va deixar abans de morir si impliquen a Torramadé i a altres regidors passats i presents de Salt i fora de Salt. Caldrà veure quina proposta té CiU per la governabilitat de Salt si Torramadé continua d'alcalde o si plega amb uns regidors que, presumptament van mentir a la roda de premsa que van fer a la seu de CiU, negant les agressions o tocaments sexuals a Amador.
    Com explico al llibre "Xenofòbia a Catalunya" (que Torramadé i Fàbregas no van signar l'autorització per presentar-lo a Salt i ho vaig fer al Centre Cívic Santa Eugènia de Girona, tocant a Salt), quan es comença a convocar la manifestació al Ple de Salt de protesta pels robatoris de multireincidents el febrer de 2010, Torramadé demana a la llavors alcaldessa, Iolanda Pineda, (PSC), que expulsi ERC de l'equip de govern i el deixi entrar a ell com a Tinent d'Alcalde d'urbanisme, insinuant que si fa aixó s'aturaran les protestes. Pineda no ho fa i passa el que passa. El que no se sabia llavors és que Torramadé estava imputat per un presumpte delicte vinculat a un cobrament per una requalifiació (Gassol) que no va poder culminar l'any 2007 en aturar-la ERC i perdre tot seguit les eleccions. En aquell moment Torramadé demana a certes persones que intervinguin per tal que ell recuperi urbanisme donat que segons insinua, tindria  negociacions urbanístiques a mitges (IKEA...), però tot semblaria que la pressió que patia Jordà era per qüestions del període 2000-2007 que el van afectar o l'estaven afectant sense ser-ne responsable, i no rebia el suport, en el sentit que calia, de Torramadé.   



Imatge del Ple de dilluns 17 de desembre

Portada Diari de Girona de 31 de desembre 2012
Segons Dairi de Girona, l'advocat Rafael Entrena, nova parella de la Vicepresidenta Joana Ortega (UDC), va cobrar 20.000 euros per un nou informe l'aeroport de Girona, tres dies abans de plegar.

Llegir informació sobre aquest pagament . Ves a notícia Diari de Girona (clica)
Informació actualitzada a 3 de gener sobre aquest segon informe aeropurtuari encarregat a l'advocat de Torramadé, dies abans de plegar. 

dilluns, 24 de desembre de 2012

BON NADAL! Podran arribar aquesta nit els Reis a Betlem?


Us desitjo un Bon Nadal i millor 2013, tot i els meus dubtes de si els tres mags podran arribar aquest vespre a Betlem. Les fotos són de 2007, un any després d'encerclar Betlem amb el mur. Darrera el mur, els campanars de les esglésies. 



 Podran passar avui els tres mags?


 El mur de Betlem, estiu de 2007
 Interior i exterior de l' església de Betlem

TROBEN MORT EN CAURE AL BUIT D' UN HOTEL A QUI VA SER CAP DE GABINET DE TORRAMADÉ


El Diari de Girona publica aquesta notícia que ha passat desapercebuda a la resta de mitjans de Catalunya (El Punt ho publica amb menys espai) . La mort en caure al buit d'un hotel de qui va se cap de gabinet de l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé fins 2007, quan perd les eleccions i comencen a sortir a la premsa presumptes irregularitats (Caixa Girona, reqüalificacions, Gassol, etc.) El cert és que des que Josep María Amargant va desvetllar la seva versió dels fets de la nit del 8 de novembre -agressions sexuals i tocaments reiterats vistos per la resta de regidors-, les negociacions per acomiadar Minerva Amador, el presumpte intent d'aconseguir els diners de la Diputació, i la roda de premsa on 7 regidors de Salt que eren al sopar presumptament menteixen i neguen els tocaments i assetjament cap a la seva assessora, Minerva Amador, i presidenta d'UDC de Salt, hi ha gent amb ganes de parlar. I tot s'ha tensat més després que Torramadé, desafiant als seus companys de CiU, va intentar presidir de nou la Diputació el dimarts passat. 
Sembla que podrien sortir a la llum o reobrir-se altres coses del període 1999-2007, tot i que suïcidi podria ser més aviat la coincidència en el temps d'algun "marron" (econòmic, fiscal...) del temps que va ser cap de gabinet que s'estava "menjant" en Joan Jordà.  
ACTUALITZAT, DIA 26: Segons el Diari de Tarragona s'hauria penjat, (clica aquí) Reprodueixo íntegre la notícia del del Diari de Girona (clica)
  (Foto: El Punt Avui)

Joan Jordà, cap de gabinet de Torramadé, va morir dissabte en caure al buit a un hotel de Tarragona. Va ser la mà dreta de l'alcalde del 2000 al 2007

Diari de Girona

PAU ESPARCH Joan Jordà i Avellana, qui va ser el cap de gabinet de Jaume Torramadé en la primera etapa com a alcalde de Salt, va morir dissabte al matí després de caure al buit a un hotel de Tarragona. Jordà, nascut a Banyoles el 1965, va ser trobat mort a les 10 del matí. Segons la investigació policial, s´hauria tret la vida quan suposadament va prendre la decisió de tirar-se pel balcó d´una de les habitacions de l´hotel Astari. L´allotjament turístic es troba al carrer Via Augusta de la capital del Tarragonès, just a tocar del mar, i es tracta d´un edifici d´entre quatre i cinc plantes.
Els forenses van practicar l´autòpsia al cos per concretar la causa de la mort. Joan Jordà, que actualment habitava a un nucli del municipi de Fontcoberta, al Pla de l´Estany, amb la seva dona i les seves tres filles, va deixar una nota escrita.
El vincle de Jordà amb la política va començar de ben jove, quan a l´any 1987 va formar part de la llista de la Plataforma Progressista de Banyoles –liderada per Joan Solana– pels comicis municipals, ocupant una de les posicions suplents d´aquesta candidatura. Una dècada més tard, el 1996, Joan Jordà va fer campanya per Convergència i Unió en les eleccions generals. Va anar de suplent de Salvador Carrera, que estava de número dos a la llista del Senat per a la circumscripció de Girona.
L´any 1999, quan la candidatura de CiU encapçalada per Torramadé va guanyar les municipals a Salt, Jordà es va convertir en adjunt del gabinet d´alcaldia de l´Ajuntament. Al cap de poc temps però, a principis del 2000, Joan Jordà ja va passar a ocupar el càrrec de cap del gabinet d´alcaldia al consistori de Salt, per substituir Albert Colomer –qui fins aleshores exercia el càrrec–. Llavors, Colomer es va convertir en l´adjunt, després de sortir a la llum pública la seva relació amb el cas Treball.
Així, entre els anys 2000 i 2007, Jordà va esdevenir la mà dreta de Torramadé durant els dos primers mandats en què aquest va ser alcalde de la població. Un període en el qual es van tirar endavant projectes d´envergadura, com va ser el centre comercial Espai Gironès, la factoria cultural de la Coma Cros, o la reforma del mercat de la vila, i desenvolupaments urbanístics al barri de la Massana i al voltant de l´hospital Santa Caterina.
Jordà i Torramadé van mantenir una estreta relació, mentre el primer va ser cap de gabinet i el segon alcalde de Salt. Ambdós van estar en els càrrecs fins al 2007, quan el PSC va guanyar les eleccions. Torramadé va destacar en més d´una ocasió el «gran esperit de treball» de Jordà, en els pràcticament vuit anys que va ser cap de gabinet de l´Ajuntament. Tot i que, després de la derrota electoral de l´any 2007, es va produir un distanciament entre Jaume Torramadé i Joan Jordà.
Jordà, a més de la carrera política, es dedicava al sector turístic amb la seva pròpia empresa establerta també a territori gironí.
--------------
 
 Llegir més informació a DelCamp i Diari de Tarragona, clica 
El Diari de Tarragona dóna més detalls del suïcidi

 
Llegeix el meu article, Torramadé rima amb mentider, clica
Llegir crònica Ple Municipal de Salt del dilluns 17 amb pancartes demanant dimissió
Llegir article anterior de com quedaria Salt si plegués Torramadé, amb uns regidors de CiU que van negar el fets
Informació del pagament de 20.000 euros a Rafael Entrena , parella de Joana Ortega, tres dies abans de plegar.

A dalt, imatge del Ple municipal de dilluns 17 de desembre



dimarts, 18 de desembre de 2012

PLE FRED A SALT SENSE SOPAR DE NADAL I PANCARTES DEMANANT LA DIMISSIÓ DE TORRAMADÉ, i a VIC Vila d'Abadal obté el suport d'Anglada mentre plega Rieradevall.

El Ple de Salt d'ahir dilluns, en el que es van aprovar els pressupostos amb els vots de CiU, PP i els dos regidors ex-PxC, que acostumen a donar la majoria absoluta a Torramadé, va ser d'una estranya i correcta fredor, trencada només quan membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca van desplegar pancartes demanant la dimissió de Jaume Torramadé i de "Fanny, ni fu ni fa" referits a la regidora Fanny Carabellido, responsable de serveis socials. També es va prendre en consideració el cessament de la regidora del PSC, Francesca Terron, que passarà a ser jutgessa de pau. Terron va fer un encès i emotiu agraïment a Iolanda Pineda per haver-la inclòs en la llista del PSC, i Pineda recordà el paper de Terron, com a presidenta de l'Associació de Veïns del barri Centre en l'organització de la manifestació, "Volem viure a Salt en pau i bé" de gener de 2011. 
    Es va aprovar una moció contra la proposta del ministre Wert sobre la immersió lingüística, presentada conjuntament per CiU, PSC i IPS-CUP, que rebé el vot favorable de PxC i el no de Felip Gil del PP.
     Finalment cap grup d'oposició va preguntar a l'alcalde involucrat en el cas de presumptes tocaments i assetjament a la presidenta d'UDC de Salt, Minerva Amador ( clica per veure informació de l'afer) , que han motivat la seva baixa temporal d'UDC i a abandonar també transitòriament la presidència de la Diputació, si pensava deixar l'alcaldia o delegar en un altre regidor i sobre la contradicció que els regidors assistents al sopar del 8 de novembre neguessin els fets en una roda de premsa. Uns  fets que després en seu policial i judicial han confirmat moltes persones i han estat explicats amb pels i senyals pel cap de protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant. El PSC (clica) i PxC van demanar fa deu dies la dimissió de l'alcalde o la seva substitució mentre durava el procés judicial i dels regidors que haurien mentit, si es confirmaven els fets, en la roda de premsa posterior a la difusió del cas.
 No obstant en acabar el Ple Torramadé va informar que podia convocar-se els propers dies un Ple extraordinari, cosa que es va interpretar com una possible delegació de funcions cap a Josep Valentí o Albert Casellas.
I tal com ja explicava aquí fa dos dies, el ple va acabar sense el tradicional sopar de Nadal dels regidors de tots els grups que per primera vegada enguany l'alcalde, donada la tensió, no ha convocat.

Els regidors de CiU, Josep Valentí, Anna Fusté, Albert Casellas i l'alcalde J Torramadé
 En l'apart de preguntes Iolanda Pineda va preguntar per les actuacions de l'equip de govern per aturar els desnonaments hipotecaris. Cal recordar que fa un mes s'aprovà amb els vot també de CiU, declarar Salt municipi sense desnonaments. Avui Iolanda Pineda interpelarà al Senat al ministre Luis de Guindos sobre les mesures per aturar els desnonaments i el decret aprovat pel govern, totalment insuficient. (Clica per anar a la intervenció al Senat) i veure notícia (d'Europa Press sobre la pregunta i la resposta)

   I VILA D'ABADAL APROVA ELS PRESSUPOSTOS AMB EL VOT DE PxC

Una estona abans del Ple de Salt, començava el Ple a Vic, l'altra ciutat amb alcalde com Torramadé encapçalava la llista en nom d'UDC. S'havien de votar uns pressupostos pels que l'equip de govern CiU-ERC no tenia majoria i havia de renunciar a l'acta de regidora la diputada de la CUP, Georgina Rieradevall. 
La CUP denuncià que l'alcalde havia posat al començament del Ple la renúncia de Rieradevall per aconseguí així (amb Rieradevall ja fora del Ple) una majoria que no tenia. 
Finalment l'alcalde va canviar l'ordre del Ple posant pel final la renúncia cosa que feia pensar que Vila d'Abadal hauria aconseguit el suport d'algun altre grup. I així va ser. PxC, de Josep Anglada, va donar el sí als comptes sense demanar la retirada -cosa sorprenent-  dels fons destinats a convivència i immigració i entitats formades en gran part per ciutadans no autòctons com havia fet anys anteriors.
En la intervenció que va fer Rieradevall de comiat  denuncià el xantatge que havia patit aquests dies per tal que votés a favor o s'abstingués en els pressupostos. De fet, l’encara regidora de la CUP ha protagonitzat un discurs molt dur vers l’alcalde, amb desqualificacions, titllant la política vigatana com un “feudalisme de l’equip de govern”, "una “estafa" i "una rabieta de nens petits", entre d'altres afirmacions. També va dir que la “manca d’ètica de Vila d'Abadal” era “típica de la màfia”.
Llegir discurs de comiat de la Georgina Rieradevall al Ple de Vic. 


   LLEGIR ARICLE MEU, TORRAMADÉ RIMA AMB MENTIDER (O EL QUE JO VAIG VEURE I VIURE A SALT), CLICA

UNIÓ APARTA TORRAMADÉ DEL PARTIT DESPRÉS QUE AHIR DIMARTS INTENTÉS PRESIDIR EL PLE DE LA DIPUTACIÓ I TORNAR A INCORPORAR-SE , CLICA PER LLEGIR AL PERIÓDICO 

diumenge, 16 de desembre de 2012

DEMÀ DILLUNS PLENS MEDIÀTICS A VIC I SALT

Demà dilluns se celebraran Plens Municipals a les dues ciutats de Catalunya que tenien (ho dic bé?) alcalde d'Unió Democràtica de Catalunya, Vic i Salt.
El de Vic serà el primer Ple en el que Josep Maria Vila d'Abadal ja no és militant d'Unió en estripar el carnet en una roda de premsa que rebé el suport sorprenent de Josep Anglada. 
Però el tema polèmic és que era als primers punts de l'ordre del dia el debat i votació dels pressupostos que Vila d'Abadal, no guanyaria només amb els vots de CiU i ERC (10 regidors), si tenia el vot negatiu de la resta, 11. En l´últim punt estava la presa en consideració del cessament de la regidora de la CUP Georgina Rieradevall, que deixa l'acta de regidora per dedicar-se exclusivament al Parlament. Però l'alcalde ha canviat l'ordre del dia posant al començament del Ple la renúncia de Rieradevall i per més tard els pressupostos. Així, sense Rieradevall al Ple, si cap altre grup no s'absté o li vota a favor, hi haurà empat de 10 contra 10 i Vila d'Abadal, tal com permet la llei exercirà el vot de qualitat i desempatarà, aprovant els pressupostos gràcies a l'absència d'un regidor. El nomenament del nou regidor ha de ser el el següent Ple. (Clica per anar al comunicat de la CUP)
 Vila d'Abadal anunciant que deixa UDC amb Anglada fent-li suport i tuitejant felicitant-lo
 twit d'Anglada en favor de Vila d'Abadal deixant UDC, clica
Clica per veure twit d'Anglada sobre Rieradevall (i la xusma....)
   La diputada de la CUP, Georgina Rieradevall,

        PLE SENSE SOPAR DE NADAL A SALT, AQUEST ANY "NO TOCA"
Salt és l'altra ciutat amb alcalde d'UDC, ara temporalment separat de la militància, on hi haurà el primer Ple després dels fets que han forçat a l'alcalde i President de la Diputació, Jaume Torramadé, a deixar temporalment la presidència dela Diputació. Torramadé ha deixat temporament UDC i la Diputació per l'escàndol de les presumptes agressions o tocaments a la numero 15 de la llista i presidenta d'UDC de Salt Minerva Amador i assessora seva a la Diputació,, al sopar fet al restaurant el Teatret de Girona el 8 de novembre, previ a l'acte d'inici de campanya de les 12 de la nit. Com ja s'ha explicat, tots els assistents a l'acte van negar els fets en un document llegit en roda de premsa, i després el cap de protocol de la Diputació que va mediar per aconseguir un acord dinamitat per Torramadé, ha anat desgranant els fets que van continuar, fins i tot després a l'acte d'inici de campanya on Torramadé, segons s'ha publicat aquest dies, no només va tornar a assetjar i tocar a Amador, sinó que va fer comentaris homòfons cap el cap de llista, l'alcalde de Figueres, Santi Vila.(llegeix el cas)
La qüestió és que ara alguns dels que ho van negar tot, llegit per tres dones regidores sensibles a la violència de gènere, en seu policial i judicial ho haurien confirmat i donat detalls dels tocaments de l'alcalde en estat etílic cap a Amador i, sembla també, a una de les regidores que va fer la roda de premsa negant-ho tot. (llegeix Diari de Girona). I la qüestió s'ha embolicat perquè sembla que Torramadé volia indemnitzar l'acomiadament i silenci d'Amador amb 50.000 euros que anaven a sortir de la mateixa Diputació.   
El Ple de demà (Clica per llegir l'ordre del dia) havia de ser tranquil. Es prendrà en consideració el cessament dela regidora del PSC, Cesca Terron, que passa a ser jutgessa de pau i diverses mocions sobre el català.El torn de precs i preguntes no se sap com anirà o si es demanarà la dimissió temporal de l'alcalde o explicacions dels fets o perquè els regidors del govern van mentir en la roda de premsa. Després, com s'havia fet sempre l'últim ple de l'any,  hi havia sopar de Nadal de tots els regidors i regidores, però sembla que aquest any "no toca" i no es farà. 
Torramadé a l'esquerra.
 

ANGLADA FA UN "AVÍS A NAVEGANTS" A L'EXECUTIVA PER ATURAR ELS CRÍTICS I ANUNCIA REESTRUCTURACIONS A PxC

Ahir dissabte, Plataforma per Catalunya -que no té local propi- va reunir per primera vegada la seva executiva, després de les eleccions del 25 de novembre. Reunió que com ha fet ja altres vegades, s'ha celebrat a la sala contigua als despatxos dels grups municipals de Vic, al Palau Bojons. 

Van valorar les eleccions catalanes en que PxC va experimentar una baixada, amb 60.142 vots i l'1,65%, front els 75.134 vots, un 2,4% de les eleccions autonòmiques de fa dos anys (clica per anar al web dels resultats provisionals). I en les que malgrat la pèrdua de vots i percentatge general a nivell de Catalunya en comparació a les de novembre de 2010, i l'habitual pèrdua de vots, en comparació a les municipals, PxC baixà més que mai a Osona i altres comarques de la Catalunya Central, i sense aconseguir penetrar a la ciutat de Barcelona.  
Després de les eleccions Anglada va posar el càrrec a disposició del partit (clica) i se sentiren veus demanat un canvi de rumb. La baixada fou espectacular a Vic on fa dos anys va baixar dels 3.000 de les municipals de 2007 i el 18% a 1.006, un 5, 82% a les autonòmiques de 2010. Llavors es va dir que no es podien comparar els vots de les catalanes amb les municipals.  Però ara ha tingut només 523 vots, un 2,71 %.
    En canvi va aguantar a municipis com Santa Coloma de Gramenet, L'Hospitalet o Sant Boi de Llobregat on tenen grups consolidats encapçalats  per persones provinents de l'extremadreta espanyolista dels anys noranta i dos mil, alguns dels quals no entenien el discurs pancatalinista de PxC, amb l'obertura de seu a Perpinya -cosa que provocà un gran malestar al Front Nacional de Marine Le Pen-, el sí d'Anglada al dret a decidir de Catalunya i altres contradiccions de llenguatge, programa i estratègia. El suport de fa dues setmanes d'Anglada a Vila d'Abadal a la roda de premsa que anunciava que estripava el canet d'UDC per no ser independentista, amb el president de PxC fent tuits (clica)  present a l'acte de l'alcalde, va sorprendre encara més a propis i estranys. Per aquestes veus crítiques PxC s'havia d'haver posicionat en el debat sobre la independència amb la mateixa fermesa en contra que Ciutadans i el PP, que han pujat en vots i escons. 
Si en altres eleccions Anglada tenia el suport de digitals de l'àmbit identitari, espanyolista o d'extremadreta populista com Minuto Digital, Alerta Digital i Mediterràneo Digital, ara els tenia tots d'una manera explícita o implícita en contra pel que anomenaven deriva catalanislta de Josep Anglada. Així el director de Mediterràneo Digital  , Edgar Sánchez, va donar suport a Pablo Barranco, ex Secretari General de PxC, i ara cap de llista de Vía Democrática.  
Minuto Digital, es va mantenir gairebé al marge durant la campanya, però l'endemà de les elecciona va publicar articles (clica per llegir) demanant la dimissió d'Anglada. I Alerta Digital (clica) va donar cabuda a veus crítiques de PxC, com Gerard Bellalta, que ha creat el grup Catalunya Desperta Ya!, i sobretot a Enrique de Diego (clica), aliat d'Anglada fins fa dos anys i editor de "Sin mordaza y sin velos", que des de llavors critica el pancatalanisme de PxC i les teories racistes paganoesotériques i neonazis -segons De Diego- d'Enric Ravello, Responsable de Relacions Internacionals de PxC i d'Expansió o Relacions Nacionals de Plataforma por la Libertad.
A aquests tres digitals i a moltes altres pàgines d'extrema dreta han aparegut nombroses opinions en foma de comentaris signats o anònims, criticant a Annglada i també a Plataforma por la Libertad de José María Ruiz Puerta (advocat de Pedro Varela i Manos Limpias contra Garzón) per no evitar les derives ideològiques d'Anglada o demanant l'operació Valkiria -l'intent d'acabar amb Hitler perpetrat per membres de la Wehrmacht- a PxC. En molts d'aquest comentaris es lamentava l'ambigüitat en el tema del dret a decidir de PxC, el carregar de nou excesivament les tintes en la immigració i haver apostat poc per les propostes polítiques econòmiques properes al nacionalsindicalisme històric i de certs identitaris europeus. És a dir es demanava centrar l'objectiu cap a la banca, el gran capital, la Unió Europea, parlar menys d'immigració i defensar les posicions tradiocionals de l'extremadreta espanyolista front les veus independentistes d'ERC, CiU i la CUP.
Inaguració de la seu de PxC a Perpinyà
Doncs ahir, només acabar el Consell Executiu de PxC a Vic Anglada va tuitejar (clica per veure twitt) que "Avui he fet un avis a navegants al Consell Executiu, aconsellant que hem de tornar als nostres orígens. Plataforma per Catalunya va néixer per defensar els interessos d'aquest gran poble que és el poble català i per lluitar contra la invasió d’immigrants, i tinc clar que perquè això sigui possible s’hauran de fer algunes reestructuracions als òrgans del partit"
Però avui amb el comunicat de premsa enviat i publicat després al web (clica per llegir sencer), que comença dient que " Anglada ho ha deixat clar davant del Consell Executiu: “Plataforma per Catalunya va néixer per defensar els interessos d'aquest gran poble que és el poble català, per lluitar contra la invasió d’immigrants i contra la destrucció de la nostra economia”, després de valorar els resultats, ha posat les tintes cap el ministre Wert per les seves propostes contra la immersió lingüística.  S'ha mostrat favorable a la consulta sobre la independència de Catalunya dient que “Plataforma per Catalunya no s’hi oposarà, sempre i quan es faci dintre la legalitat”, però també ha volgut deixar clar que “en cas de produir-se un referèndum Plataforma per Catalunya es posicionarà clarament contra la independència de Catalunya”. És a dir semblant al que defensa el sector oficialista del PSC.
El comunicat diu que Anglada ha acabat la seva intervenció assegurant que ”és important tornar als orígens del naixement de Plataforma per Catalunya, uns orígens identitaris que han fet possible tenir la confiança de més de 75.000 vots en unes eleccions autonòmiques, donar-nos l’entrada en 40 municipis i la presència de 67 regidors”, i ha afegit “perquè això sigui possible s’haurà de produir alguna reestructuració en els òrgans del partit”. 
Si es pot interpretar aquesta reunió de l'executiva com una derrota de les tesis espanyolistes i dels que volien donar un canvi de rumb a PxC, ara caldrà veure a quins navegants es referia Anglada en el seu twit i quins canvis proposa al si del partit. Un partit on ha aguantat aquestes eleccions on s'han defensat tesis o matisos diferents al d'un Anglada que dóna suport a l'independentista Vila d'Abadal.  
 Anglada donat suport a Vila d'Abadal quan deixa UDC per no lluitar per la idependència. Foto: Osona.com

divendres, 14 de desembre de 2012

AVUI DIVENDRES PRESENTO "AMOR A LA CARTA" A MOIÀ

Llegir a Nació Digital, clica
 Informació a Regió 7, clica

Event de Facebook, clica



Fotos de la presentació a Moià:
L'Alícia llegint una de les cartes que l'Olga envia a una adreça que ja no existeix i que el carter, el protagonista. obre i es queda, identificant-se amb el que escriu l'Olga i li farà iniciar una cerca per localitzar-la.



 En Jaume Clarà, a l'esquerra de la foto, moianesenc resident a L'Hospitalet va fer una extensa explicació del llibre sense desvetllar els girs inesperats que el lector hi troba ni el per què l'Olga envia les cartes a una casa de L'Hospitalet de Llobregat que s'ha enderrocat. A la dreta l'editor, Jordi Guinart.

dijous, 13 de desembre de 2012

TANCA TRAMUNTANA?

Malgrat que a la reunió de l'Audiència Pública del Districte de Sant Martí del 4 de juliol el regidor, Eduard Freixedes, va anunciar el tancament del Casal Tramuntana del carrer Independència de Barcelona, aquest centre identitari o d'extremadreta, on hi participen alguns dirigents municipalistes metropolitans de Plataforma X Catalunya, ha continuat operatiu tot i no tenir llicència per actes públics. Així, algunes vegades, quan s´hi reunien més de 50 persones la Guàrdia Urbana o els Mossos d'Esquadra, bé pel control que hi feien, bé per trucades dels veïns, s'hi presentaven i feien desallotjar el local.    
          A l'Audiència Pública del Consell de Barri del passat 4 de desembre no es va parlar de Tramuntana, però sí a la Comissió de Seguretat on, l'Intendent de la Guàrdia Urbana va dir que hi estaven a sobre i va ratificar que tenien prohibits els actes públics i la seva difusió, si bé no va dir res de la publicitat que fan en el seu bloc.
           Tot i aquesta manca de llicència han continuat aquest mesos fent activitats sobretot de dijous a diumenge al local. Altres, com anuncien al seu blog, han estat de tipus esportiu o de muntanya, o la participació en manifestacions com la del 12 d'octubre en defensa de l'espanyolitat de Catalunya a la que també hi participaven la majoria de dirigents i militants de Plataforma X Catalunya amb Josep Anglada. 

 El 12 d'octubre camí de la manifestació de la Hispanitat a Indústria-Dos de Maig.
  
A la manifestació del 6 de desembre, Dia de la Constitució, en un moment que PxC va manifestar posicions diferents, amb Anglada apropant-se a l'alcalde independentista de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal (clica per llegir-ho) també hi van assistir alguns membres de Tramuntana si bé van desmarcar-se del discurs que feien els dirigents del PP i Ciutadans. Precisament Anglada twitejà manifestant-se en contra dels insults que es va fer als mossos d'esquadra a la manifestació espanyolista del passat dijous.
          Tramuntana sí que participà els dies 7, 8 i 9 de desembre a l'Encuentro Mediterraneo del Proyecto Impulso (clica) a l'alberg de la Generalitat de Tivissa (Tarragona).  El Proyecto Impulso fou inagurat a Castelló pel neofexista italià, Gabriele Adinolfi, i el Secretari de Relacions Internacionals de PxC, Enric Ravello, ara fa onze mesos, a la vegada que Tramuntana, llavors sota el nom de Centro Militia. Militia-Tramuntana i Impulso pretenen imitar l'experiència antisistema d'extremadreta  -ells diuen identarris- de la Casa Pound italiana. 
També van participar a l'Encuentro Mediterráneo membres de l'Asociación Indalum (clica), d'Almería i alguns joves neofeixistes italians que, segons els veïns de Tramuntana, dormirien al local de Barcelona la nit del 6 al 7 de desembre.
         Però que el més ha cridat l'atenció als veïns del carrer Independència és que aquesta setmana, sobretot el dimecres 12, membres de Tramuntana estigueren traient mobles del local que van carregar en una camioneta, cosa que fa pensar que potser s'estan traslladant a un altre local, fet que jo no he pogut confirmar.   
Membres de Tramuntana parlen amb la policia el 31 de març mentre antifeixistes fan una cassolada a la cantonada de Rosselló, Independència.
ACTUALITZAT A 23 DE DESEMBRE: PEL QUE DIUEN ELS VEÏNS, TRAMUNTANA CONTINUA OBERT, FENT ACTIVITATS.

dimarts, 11 de desembre de 2012

ENTREVISTA AL "7 DIES" D' "EL 9 TV" SOBRE "AMOR A LA CARTA" I LES QUERELLES DE PxC

Ja és al web d' El 9TV l'entrevista al programa "7 Dies" d' El 9 TV del divendres passat. Parlo de la novel·la 'Amor a la carta", de les querelles i denùncies d'Anglada per "Xenofòbia a Catalunya" i de la baixada de vots de PxC, de l'entrada de CUP al Parlament amb la Georgina Rieradevall, de PxC i de la situació politica a Vic.
 CLICA AQUÍ PER VEURE'L I VES AL MINUT 59 FINS EL FINAL
Ara Nació Digital comenta la presentació a Moià i el llibre (Clica per llegir)

EL CAC SANCIONA A CANAL CATALÀ AMB UNA MULTA DE 14.600 euros PER UNES DECLARACIONS DEL YOYAS QUE JO VAIG DENUNCIAR

Ara fa una any vaig fer una queixa al Consell Audiovisual de Catalunya per considerar racistes i ofensives a la dignitat humana les declaracions del Yoyas, Carlos Navaro, a la tertúlia Catalunya Opina el 14 de novembre de 2011 vers Iljam Salamat  una tertuliana musulmana. Tertúlia a la que també participava l'ex Secretari General de PxC, i regidor de Vía Democrática de Sant Just, Pablo Barranco i la periodista gironina Natàlia Molero. El debat, dies abans de les eleccions generals del 20 de novembre, es feia la pregunta: "Què ha de votar el català de tota la vida?'"
     
El tertulià Carlos Navarro, "El  Yoyas", va manifestar en diferents moments comentaris totalment ofensius cap a Salamat i les persones d'origen magribí. Tot i que en una tertúlia en directe no es pot impedir que un convidat faci comentaris insultants, sí que el presentador, Carlos Fuentes, podia aturar el programa, demanar disculpes i expulsar del plató a l'autor d'aquestes declaracions reiterades.

Així el Yoyas digué: "si fueras mora (como tu) te darían todas las ayudas. Mora, no sudaca, mora!", "insultas a la inteligencia, mora!" "Quítate el pañuelo..." "vete a "Marruecos sinverguenza!", "calla mujer! Con gentuza como tu...!", I a l'afirmació en català de que ella era espanyola i catalana, cridant, respongué: "Con gentuza como tu estoy indignado. Vete a tu país...Española...? ¡Tu sangre! ¡vete a rezar... vete pa la Meca... todos lo moros vendiendo .... y fumando grifa... Anda a la mierda.!" (...) "Ignorante inculta, que te calles mujer..."
Jo ja vaig informar d'aquesta denúncia que havia posat en diferents actes, com la xerrada que vaig fer al juny a les jornades de l'Espai catalano-marroquí de Nous Catalans. (Aneu a la crònica de les jornades on explico la denúncia)
Ahir el CAC va fer pública la seva resolució sancionant a Canal Català a una multa de 14.600 euros per atemptar a la dignitat humana, després d'escoltar les al·legacions de Canal Català.

Anar a la nota del Consell Audiovisual de Catalunya


Llegir text integre de la resolució del CAC


Veure minuts 12 i següents i sobretot al final a partir del 45
Informació al web de Nous Catalans, clica


Comentari a Alerta Digital sobre la sanció i la denúncia interposada per qui Anglada anomena "el bloguero Xavier Rius", clica
Comentari a Marbella Resiste

dilluns, 10 de desembre de 2012

TORRAMADÉ DEIXA TEMPORALMENT LA PRESIDÈNCIA DE LA DIPUTACIÓ. CONTINUA D'ALCALDE DE SALT

L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé (UDC), acaba d'anunciar que deixa temporalment la Presidència de la Diputació. El càrrec serà exercit per l'alcalde de Banyoles, el dirigent de CDC, Miquel Noguer. No deixa, en canvi, l'alcaldia de Salt. Dilluns vinent hi ha Ple ordinari de l'Ajuntament.
Prèviament, aquest migdia ha anunciat que deixava "a peticio pròpia de manera temporal" els seus càrrecs a UDC. Segons alguns analistes, jurídicament es fa difícil justificar aquesta retirada transitòria de la Diputació ( llegeix Diari de Girona, clica ).
Justifica que no plega de l'alcaldia de Salt dient que la institució afectada és només la Diputació, consideració sorprenent ja que els pressumptes tocaments a la cap d'UDC de Salt i n 15 de la llista de Salt, els hauria fet acompanyat dels regidors de CiU de Salt, els qual van negar-ho tot en una roda de premsa. 
Torramadé, com es recull a l'últim dels 5 audios de l'ACN que linko diu que és un apartament temporal:  "No hi ha hagut dimissió, segueixo sent President de la Diputació i la intercomarcal d'Unió de Girona"
Clica i escolta 5 audios de l'ACN, clica 

COM QUEDA LA GOVERNABILITAT DE SALT?
La retirada temporal de la Diputació és la primera conseqüència política, més enllà de com avanci el procés judicial per extorsió presentat per Torramadé contra la presidenta d'UDC de Salt i assessora seva a la Diputació, Minerva Amador, i les denúncies de Minerva Amador cap a Torramadé per agressió sexual en el sopar de regidors i miltants de CiU de Salt acompanyats de l'alcalde de Bescanó (CDC) i vicepresident de la Diputació, la nit del 8 de gener en un restaurant de Girona, previ a l'acte de "despenjada" de cartell de campanya de les 12 de la nit.
Recordem que Torramadé denúncia Amador per exigir-li 50.000 euros sota l'amenaça de denunciar-lo per reiterats tocaments sexuals en el sopar; acte seguit Amador explica que l'agressió es va produir, la va veure tothom i havia pactat amb Torramadé no denunciar-lo i acomiadar-se de la Diputació a canvi del 50.000 euros (el sou de dos anys), però quan tot ja estava a punt, Torramadé la denuncia a ella. 
Llavors tres regidores de Salt fan una roda de premsa en la que llegeixen un comunicat signat pels 7 regidors de Salt que eren al sopar amb Torramadé (tots menys Fco Honrado), per Xavier Soy i per altres militants, negant-ho tot. 

        El cap de Protocol confirma els fets, les negociacions i se sent enganyat
Però dimarts és Josep Maria Amargant, Cap de Protocol de la Diputació, qui no només confirma les agressions, en un article  titulat "Quina nit la d'aquell dia publicat al Diari de Girona i ampliat després a uns demolidores declaracions a Ràdio Girona (clica per escoltar) sino que detalla els tocaments a Amador i afirma que els va patir també una altra persona, que sembla que seria una de les regidores que van fer a roda de premsa. A l'article al Diari de Girona i en declaracions a la ràdio explica com Torramadé li demana que negocii una sortida que eviti l'escàndol i la fi de la seva carrera política, cosa que ell fa, es reuniex amb una Minerva que plora i tremola i manifesta la por a Torramadé i haver d'aturar al marit d'Amor que vol trencar la cara a l'alcalde i president de la Diputació. Però el mateix Torramadé denunciant Amador als mossos evita que arribi a bon port i fa que tot esclati quatre dies abans de les eleccions.
 Amargant confirma que Torramadé li va explicar què va passar, que alguns dels comensals també, i com el convergent Xavier Soy comentava els tocaments a les dues senyores com si fos la retransmissió d'un partit de futbol. Aquell vespre, una hora més tard, ja a l'acte de campanya de CiU, Torramadé en estat etílic faria comentaris grollers de tipus sexual cap el cap de llista per Girona, l'alcalde de Figueres, Santi Vila que reconeix des de fa anys la seva opció sexual. 

Al marge del que Torramadé plegui transitòriament de la Diputació i la celeritat o no del procés judicial, Torramadé continuarà sent alcalde de Salt, i si per les declaracions als mossos, al jutjat i a la premsa d'altres testimonis o inclús d'alguns que va signar la declaració a la premsa negant-ho, que en seu judicial o policial han reconegut que els fets sí que van passar tal com diu Amargant i Amador, la qüestió és com queda la governabilitat de Salt.  
L'alcalde pot plegar per voluntat pròpia o per moció de censura, però hi disparitat d'opinions sobre si caldria el vot d'11 regidors o n'hi hauria prou si plega per pròpia voluntat, malaltia, sentència o ingrés a la presó, si ha de de ser el següent de la llista que va obtenir més vots populars. CiU en té 9 i obté sovint la majoria gràcies els dos ex-PxC. També acostuma a votar-li a favor Felip Gil, l'únic del PP. Hi els 6 del PSC, grup encapçalat per l'exalcaldessa Iolanda Pineda, els 2 d'Independents per Salt (CUP), i Maria Osuna, l'única que continua al grup de PxC.
 En plegar el regidor de CiU Dani Navarro fa mig any, Torramadé no va voler que ocupés el lloc la següent, Tona Torras, sinó l'11, Francisco Honrado. Honrado que no era al sopar no va signar la declaració negant els fets i és l'únic regidor que fent honor la seu cognom està net. Però si com diu el Cap de Protocol, J M Amargat, les proves i testimonis dels fets, i de que Torramadé ho reconeix a diverses persones el dilluns següent, i de les negociacions posteriors, són aclaparadores, els regidors que haurien mentit es veurien obligats, més tard o més d'hora a dimitir, excepte Honrado -l'11 de la llista-. Minerva Amador és la 15. La majoria d'aquests no tenen cap experiència política i és problable que la majoria renunciarien.
Dirigents de CDC de les comarques gironines lamentaven que Torramadé (UDC) -a qui anomenaven l'home de les tenebres, es feia les llistes a mida fent entrar a CDC gent totalment fidel a ell, dient-li: "no t'afiliis a UDC que els 2, 3, 5,6 i 7 han de ser de CDC. Entra a CDC i jo diré que et vull a tu i a tu, enlloc d'aquells altres"   
El PSC, PxC (Clica per anar al web de PxC) i IPS-CUP, ja han demanat (clica per llegir comunicat del PSC ) amb major o menor contundència la dimissió de l'alcade, però també dels regidors que han mentit, si es demostren els fets denunciats per Amargant i Amador 
                         GESTORA O GOVERN D'UNITAT?
La llei preveu la creació de gestores quan dimiteixen els regidors i renuncien la resta de la llista., però evidentment aquí només dimitirien o renunciarien membres d'una llista.
Però també hi hauria la possibilitat que des de CDC de Girona i la Generalitat es plantegés per un municipi tan complex i tan fràgil com Salt un govern d'unitat amb regidors d'altres grups i amb membres de la llista de CiU no cremats per haver mentit. No es cap secret que CDC està força descontenta des de fa temps a les maneres de fer Torramadé -que els amaga que està imputat-  per un suposat cobrament per l'intent de requalificació dels terrenys de la Gassol quan Salt esclata el febrer de 2010 i demana llavors a Iolanda Pineda que expulsi ERC del govern que l'anterior mandat havia aturat la requalificació, i li doni a ell urbanisme. 
Així des del partit o des de la Conselleria de Governació es podria forçar a un govern d'unitat o una gestora en la que participaria el regidor Fco Honrado i els nous regidors de CiU -sense experiència política si accepten ocupar l'acta- amb regidors d'altres partits que haurien de ser els 6 del PSC, el del PP si volgués entrar i els dos d'IPS-CUP.
 Però qui encapçalaria aquest govern d'unitat? Què passarà si caigut Torramadé els 7 regidors que han mentit es neguen de moment a dimitir? Amb quins vots externs els actuals regidors presumptament mentiders, aconseguirien ell 11 vots per governar? Què passaria si els següents de la llista, inclosa la Sra Amador no volen acceptar l'acta de de regidor quan caiguin els que han mentit?  Es retractaran públicament els que han mentit, per conservar així el lloc o si reconeixen que han mentit encara s'enfonsen més fins que arribi la sentència judicial o la imputació de Torramadé? Quin paper jugarà l'home fort de CDC a Girona, el diputat i alcalde de Figueres, que segons testimonis va aguantar comentaris grollers sexuals de Torramadé a l'acte d'inici de campanya? 
Sembla que l'altra dona que en aquell sopar segons Amargant patiria tocaments de l'alcalde de Salt podria ser una de les que van fer la roda de premsa negant els fets, en nom de tots els assistents.


 Miquel Noguer, alcalde de Banyoles, president interí o accidental de la Diputació de Girona després de la renúncia provisional de Torramadé. Probablament si Xavier Soy, Vicepresident de la Diputació, no hagués estat al sopar i signat el manifest negant els fets, CDC hagués optat per l'opció més lògica, que el Vicepresident es fes càrrec de la Presidència interina.
Si vols saber què en penso de Torramadé, clica i ves a "Torramadé rima amb mentider" 
així és com es va compoprtar amb mi mentre feia el llibre "Xenofòbia a Catalunya" i un cop publicat, quan no signar, en base a uns actes inexistents, ni ell ni R Fàbregas l'autorització per presentar-lo a Salt

RECOMANO AQUEST ARTICLE D'A. SOLER QUE PARLA D'ESTESO I OZORES I SENYORETES.... DE SOY I TORRAMADÉ, clica
TEXT ARTICLE D'ALBERT SOLER:

ALBERT SOLER Aquí només queden dues opcions, ni més ni menys que les mateixes dues que planegen des de sempre sobre el Sant Sopar de Jesús i els apòstols, i perdó per tornar-hi a fer referència: que els fets explicats siguin autèntics, o que siguin falsos. La no presència del narrador -sigui Amargant o siguin els Evangelistes- és secundària. Analitzem-les totes dues:
A) Si el relat del sopar i els dies següents és cert, arriba tenta anys tard. Aquesta història l'agafa Antonio Ozores als anys vuitanta i en fa una pel·lícula per rebolcar-se de riure, amb Fernando Esteso de president de la Diputació, intentant empaitar l'assessora interpretada per una espaterrant Fedra Lorente. Pajares, per descomptat, faria de Xavier Soy, col·lega de peripècies d'Esteso. Després de l'escena del sopar, hilarant perquè sí, en vindrien d'altres no menys divertides, com els plors d'Esteso al seu despatx quan veu que pot perdre-ho tot, discussions pujades de to al domicili conjugal i Pajares buscant coartades per al seu amic. Posats a completar el càsting, a Amargant l'interpretaria José Luis López Vázquez, que es movia tan bé en la comèdia com en la tragèdia.
B) Si tot és fals, no hi ha pel·lícula i Xavier Soy, que ho va presenciar tot -o sigui, res- sortirà a denunciar públicament l'enorme injustícia que s'està cometent amb Torramadé, defenestrat d'UDC i gairebé obligat a apartar-se del seu càrrec de president de la Diputació. Soy no quedarà impassible davant les conseqüències que està patint Torramadé per uns fets que, ell ho sap perfectament, mai no van tenir lloc. Home d'honor, criticarà la postura del seu propi partit (CDC) en l'afer i deixarà el càrrec de vicepresident de la Diputació com a mostra de solidaritat amb el seu president, almenys fins que aquest el recuperi, lliure ja de tota màcula. I si no és així, passem a l'apartat A.

Publicat ahir a Diari de Girona.
 Informació sobre els pagaments de 20.000 euros per un informe a l'advocat Rafael Entrena (parella de Joana Ortega) que va intervenir en les negociacions avortades per Torramadé ( clica)