dimarts, 30 d’octubre de 2012

CRISPACIÓ SOTA L'AJUNTAMENT DE BADALONA EN EL PRIMER PLE DESPRÉS QUE ALBIOL PERDI UN REGIDOR ACUSAT D'EXTORSIÓ. Nou atracament a Badalona a un banc amb bomba però ni Sánchez Camacho ni Albiol, ni les teles sensacionalistes creen alarma social com feien fa dos anys per fets menors.

Actualitzat, divendres 2 de novembre.
 Veïns convocats pel PP: "Tu lucha es nuestra lucha.Albiol no te rindas" "Con dos cojones, Abiol!"


.Pancartes contra Albiol, també a la Plaça mentre es feia el Ple.


 David Gómez, el regidor trànsfuga o no adscrit, fins ara  responsable de serveis socials, acusat d'extorsió.
 Albiol, ara està més en minoria després de perdre un regidor que no renuncia  a l'acta.
 Ferran Falcó de CiU té la clau de la moció de censura que faria Serra del PSC alcalde. Llegir al blog de F. Falcó la seva opinió sobre la moció de censura.
 Jordi Serra i Francesc Serrano del PSC
 Carles Sagués, d'Iniciativa, que recolzaria des de l'oposició un govern PSC-CiU

Les fotos són meves, tret de la de sota que és de El Periódico.
Es fa difícil explicar en un article què està passant a Badalona amb el Govern en minoria de Garcia Albiol. Albiol va guanyar les eleccions el 22 maig de 2011, passant de 7 a 11 regidors. El PSC de Jordi Serra, malgrat incrementar lleugerament els vots es quedava amb els 9 regidors que tenia. CiU va baixar de 5 a 4 regidors i Iniciativa de 5 a 3. ERC, que formava part de l'equip de govern anterior es quedava fora. Ferran Falcó, cap de llista de CiU que en l'anterior mandat formava part del govern, portant les àrees de convivència i seguretat, i que creia que tal com havia passat a les eleccions catalanes de 2010, CiU pujaria, veu com es frustren els seus plans de si pujava en vots i regidors, encara que hagués guanyat Albiol, posar com a condició a Serra per sumar-se de nou a un govern de coalició, ser ell durant mig mandat l'alcalde.
Com la llei diu que si cap candidat obté al Ple de constitució el vot de la meitat més un dels regidors (14 de 27), es proclama alcalde al cap de la llista que ha tingut més vots ciutadans, Albiol, amb només 11 del 27 regidors va accedir legítimament a  l'alcaldia. Des del PSC s'acusaria a Falcó i CiU de pagar a Badalona la penyora pel suport del PP a CiU, tant al Parlament de Catalunya com a la Diputació de Badalona. S'ha de dir que Iniciativa hagués donat suport tant a un govern PSC-CiU, amb ells a l'oposició però votant pressupostos i ordenances, com a un possible tripartit PSC-CiU-Iniciativa.
Una de les primeres mesures d'Albiol va ser desmantellar l'Unitat de Convivència de la Guàrdia Urbana (UCO) i crear l'unitat Omega (lletra d el'alfabet grec que significaria la fi dels temps) i amb Miguel Jurado de regidor de seguretat es va dedicar a fer batudes a establiments habitualment regentats per immigrants i anunciar el tancaments d'alguns d'aquests, encara que pocs dies després en solventar les irregularitats o deficiències tornaven a obrir. Recordo quan acabava el llibre "Xenofòbia a Catalunya" a finals d'agost de 2011, reunir-me amb Albiol al seu despatx l'endemà d'una d'aquestes batudes o inspeccions sistemàtiques. I Albiol em va negar que es fessin batudes premeditades a establiments d'immigrants. Altres alcaldes o exalcaldes metroplolitants em deien d'Albiol que, quan ells precintaven un local, ni un feien en forma de batuda (25 inspeccions i a veure si en podem clausurar dos en un dia) ni convocaven rodes de premsa per anunciar-ho. Algunes d'aquestes inspeccions a restaurant i bars es feien a hores on l'establiment estava ple de clients i amb la irrupció de cotxes patrulla amb les llums d'emergència.
Per l'exregidor de seguretat, Ferran Falcó i per l'exalcalde, Jordi Serra la seguretat no millorava,  però a diferència del que passava quan Albiol estava a l'oposició, si un vespre es cremaven quatre vehicles i deu contenidors, Badalona no sortia ja als programes de televisió amb titulars com  "Noche de fuego y vandalismo en Badalona"        
         El regidor David Gomez (que ara ha deixat el PP) darrere, Jurado amb barret, i Albiol, en una de les seves polèmiques actuacions.

 Però les diferències entre Miquel Jurado i el cap de la policia, Conrado Fernández, van sorgir ben aviat.  El PP va creure Conrado Fernández estava al darrere d'una carta que diferents comandaments van enviar a l'alcalde per queixar-se de la política del regidor de Seguretat. I l'endemà que es difongués que Jurado anava a cessar a Fernández, es va fer públic que la Conselleria d'Interior el reclamava per un any en Comissió de Serveis, per fer un estudi, tot i que seguiria cobrant de l'Ajuntament de Badalona. Jurado seria responsabilitzat d'ordenar a membres de la Guardia Urbana fer una col·lecta entre empresaris, diguem irregular (clica per anar a la notícia) i aquí, Diari de Badalona

No detallaré aquí el meu punt de vista de la gestió d'Albiol ni les males relacions inicials entre CiU i PSC per no haver donat suport a un govern en majoria PSC-CiU amb el suport o la participació de'ICV. Sí que recordaré que l'Audiència va reobrir el cas dels pamflets amb la foto de "No queremos rumanos" (Clica aquí) , cosa que va fer que Inicitiva i PSC demanessin que Albiol deixés l'alcaldia mentre durava el procés judicial. També he de dir que tant a CiU com al PSC, a mida que moltes de les promeses d'Albiol no les complia hi havia dubtes de si era millor fer ja una moció de censura o deixar-lo que es desgastés.(Llegir al blog de Ferran Falcó) No obstant, un cop trencades les bones relacions CiU-PP al Parlament, i a mida que Albiol s'ha anat desgastant, han millorat les relacions entre Serra i Falcó a Badalona.
 El fet és que aquest últimes setmanes després que es denunciés que el coordinador del barri de Sant Roc, Antonio Cortés (un ciutadà gitano de confiança d'Albiol) fos denunciat per presumptes extorsions a comerciants pakistanesos i d'oferir l'adjudiació irregular d'una vivenda social a canvi d'un import, Albiol va destituir de les seves funcions al regidor de Serveis Socials i Salut, David Gómez, el qual, enlloc de dimitir, ha passat al grup de no adscrits, deixant el PP i replicant que Cortés no estava sota les seves ordres sinó de Jurado.
Al Ple de dimarts, amb un Albiol encara més en minoria, David Gómez va ocupar seient al costat de CiU, mentre al carrer en manifestaven més d'un centenar de persones convocades per la plataforma en favor d'Albiol: "Tu lucha es la nuestra, con dos cojones!"
Fins quan podrà guantar?  Què farà CiU?  El beneficiarà la querella pel "No queremos rumanos", en poder.se fer la víctima?
De moment, dos dies després del Ple, a Badalona es tornà a robar un banc amb explosius, mètode fins ara gens habitual a Catalunya i Espanya, que ja va passar fa sis setmanes (clica per llegir la notícia) però ni les televisions sensacionalistes ni cap dirigent del PP ha sortit al mitjans culpant a ningú d'inseguretat, delinqüència, i màfies estrangeres com feien ara fa dos anys Alícia Sánchez Camacho i el mateix Albiol.


Comunicat de CiU front el cessament, i declaraciones de de l'exalcalde Jordi Serra (clica)
Declaracions del regidor acusat d'extorsió responsabilitzant a Jurado
 La destitució del cap de la Guàrdia Urbana que marxa a la Generalitat, llegir al Punt Avui
 El pas del Cap de la Guàrdia Urbana a la Generalitat
Article a La Vanguardia: El equipo destructor

diumenge, 28 d’octubre de 2012

CONCENTRACIÓ DE MILITANTS DE PxC A LA TELEFÒNICA DE BARCELONA

 
Ahir dissabte prop d'un centenar (hi ha qui va comptar 70 persones) de militants i simpatitzants de Plataforma X Catalunya, amb una presència inportant de regidors i de membres de les Joventuts Identitàries, es van concentrar a les portes d ela seu de Telefònica Movistar de la Plaça Catalunya-Portal de l'Àngel de Barcelona sota el lema "Primer els de casa" en un acte de caire preelectoral. Un fort dispositiu policial va rodejar els militants de PxC que van ser increpats per vianants que passaven per allà, militants antifeixistes i persones que anaven a la manifestació convocada a la Pça Urquinaona contra les retallades a l'Ensenyament. Unitat Contra el Feixisme i el Racisme va repartir octavetes contra PxC a Urquinaona abans de la sortida de la manifestació de l'Ensenyament i va llegir una declaració.

Josep Anglada, entre crits de "Fora racistes!" de gent que era a l'altra banda del cordó policial, va fer un breu parlament a la porta de l'edifici de Telefònica dient que:  "des del nostre partit, des de la nostra lluita identitària, no podem tolerar que empreses nacionals amb grans beneficis com Telefónica, Gas Natural o Endesa, deslocalitzin serveis fora del nostre país perquè els hi surt més barat, fregant els 6.000.000 d'aturats, qualsevol govern seriós no permetria tal disbarat. Estem davant d'una botiga de Telefònica per dir prou, estem farts que es maltracti laboralment a la bona gent de casa, prefereixen deslocalitzar els centres d’atenció telefònica




Hi eren presents entre d'altres Josep Anglada, el Vicepresident del partit i regidor del Vendrell, August Armengol; el regidor de Vic i cap de llista per Tarragona, Juan Carlos Fuentes (condemnat en base l'article 510 del Codi Penal per haver haver imprés i difós els panflets falsos de 2007 i ara absolt per l'Audiència de Barcelona que no nega els fets, però els considera un acte de llibertat democràtica); pel cap de llista de Girona, Ignacio (Nacho) Mulleras, (ex cap de Democracia Nacional a Catalunya); el Secretari d'Organització i regidor de Sant Boi, David Parada (que em va posar una denúncia per amenaces i coaccions a causa d'un mail que li vaig enviar quan Anglada va començar la campanya de twits i denúncies contra mi, recondant-li jo a Parada que en el llibre m'havia callat coses, algunes pactant-ho amb PxC); el regidor de L'Hospitalet, Alberto Sánchez (que va tramitar el lloger de Militia-Tramuntana i fou agredit el passat mes de maig, agressió de la que  responsabilitza intel·lectualment a mi Anglada anunciant una querella per incitació a l'odi en base l'article 510), per la regidora de Sant Adrià, Menchu Martí; l'ex dirigent de l'Est d'Espanya del MSR,  Alejandro Fernández, ara responsable de PxC a Sabadell i membre del Casal Tramuntana;  l'advocat Joan Garriga, número 2 de la candidatura de Montserrat Negrera al PP; el Secretari General de PxC, el regidor d'Igualada Roberto Hernando, o la cap de llista de Mataró i regidora, Mònica Lora.  











COMUNICAT D'UCFiR:
Feines i serveis socials per a tothom!
El feixisme no és la solució!

Amb el suport del Comitè d’Empresa de Telefònica Bcn i Fedelatina
Amb intervencions d’un membre del Comitè d’Empresa de Telefònica Barcelona i de Javier Bonomi, Fedelatina
Es començarà la distribució dels 30.000 exemplars de la nova octaveta d’UCFR, Aturem el feixisme!!
El partit feixista, Plataforma per Catalunya (PxC) ha convocat una concentració davant de Telefònica a Portal de l'Àngel, el dissabte 27 d'octubre a les 18h, sota el lema: “El treball primer per als de casa”.
Queda clar en la seva argumentació que l’acció no té res a veure amb protegir les condiciones laborals, ni amb oposar-se a la privatització i la subcontractació. La seva proposta és clarament racista. L’Anglada diu que “em fa veritablement molta pena i llàstima passar per una obra i veure com la majoria dels treballadors són moros, negres o sud-americans”. La retòrica “obrerista” que fan servir quan els convé no ha de confondre ningú; els nazis als anys 20 i 30 també deien que defensaven els obrers, però al pujar al poder van destruir els sindicats i van intensificar l’explotació.
És millor fer aquesta feina per aturar els feixistes mentre són pocs, que no pas esperar i permetre que es converteixin en una amenaça molt més gran.
Anar al comunicat de PxC, clica
Twitter Setmanari Directa, clica
Informacio Akerta Digital

divendres, 26 d’octubre de 2012

DISSABTE, ACTES DE PxC I D'UNITAT CONTRA EL FEIXISME AL CENTRE DE BARCELONA

Per demà dissabte, PxC ha convocat un acte a les 6 de la tarda davant de la seu de Telefònica Movistar de Pç Catalunya-Portal de l'Àngel, sota el lema: "Per a la feina, Primer els de casa". Per una hora abans Unitat contra el Feixisme i el Racisme, amb el suport del Comité d'Empresa de Telefònica ha convocat una concentració a la Plaça Urquinaona i unir-se després a la manifestació en defensa de l'ensenyament convocada per la Comunitat Educativa
COMUNICAT DE PxC:
El treball primer per als de casa, al centre neuràlgic de Barcelona. La concentració serà a la cantonada dels carrers Fontanella i Portal de l'Àngel dissabte dia 27 d'octubre a les 18 hores just davant d'una botiga Movistar de Telefónica.
 Josep Anglada ha aclarit que "hem decidit convocar la concentració davant d'una botiga de telefònica perquè ens sembla un símbol negatiu del que està succeint al nostre país, empreses nacionals que tenen grans beneficis que majoritàriament provenen de la clientela nacional i prefereixen deslocalitzar seu negoci i contractar estrangers abans que gent de casa" i ha afegit que" només cal trucar a atenció a al client de Movistar o de moltes altres empreses per adonar-se que això és així, aquests Call Centers estan majoritàriament en Amèrica del Sud, d'altra banda la qualitat és pèssima, és obvi que els serveis tindrien més eficiència si el treball ho fan persones d'aquí, naturalment molt més preparades".


COMUNICAT D'UCFiR:
Feines i serveis socials per a tothom!
El feixisme no és la solució!
Acte/concentració a Plaça Urquinaona, dissabte 27 d’octubre, 17-18h
Després ens podem sumar a la mani en defensa de l’educació

Convoca: Unitat contra el feixisme i el racisme
Amb el suport del Comitè d’Empresa de Telefònica Bcn i Fedelatina
Amb intervencions d’un membre del Comitè d’Empresa de Telefònica Barcelona i de Javier Bonomi, Fedelatina
Es començarà la distribució dels 30.000 exemplars de la nova octaveta d’UCFR, Aturem el feixisme!!
El partit feixista, Plataforma per Catalunya (PxC) ha convocat una concentració davant de Telefònica a Portal de l'Àngel, el dissabte 27 d'octubre a les 18h, sota el lema: “El treball primer per als de casa”.
Queda clar en la seva argumentació que l’acció no té res a veure amb protegir les condiciones laborals, ni amb oposar-se a la privatització i la subcontractació. La seva proposta és clarament racista. L’Anglada diu que “em fa veritablement molta pena i llàstima passar per una obra i veure com la majoria dels treballadors són moros, negres o sud-americans”. La retòrica “obrerista” que fan servir quan els convé no ha de confondre ningú; els nazis als anys 20 i 30 també deien que defensaven els obrers, però al pujar al poder van destruir els sindicats i van intensificar l’explotació.
És millor fer aquesta feina per aturar els feixistes mentre són pocs, que no pas esperar i permetre que es converteixin en una amenaça molt més gran. Per aquest motiu, s’ha convocat aquest acte.

dijous, 25 d’octubre de 2012

PxC i MSR ES PRESENTEN A LES QUATRE DEMARCACIONS, VIA DEMOCRÀTICA NOMÉS A BARCELONA I NO ES PRESENTA EL PARTIT X CATALUNYA

Ahir es van publicar el DOGC les candidatures a les eleccions del 25 de novembre. Pels partits extraparlamentaris per presentar-se calia el 0,1% d'avals del cens. Concretament necessitaven 4.042 signatures a Barcelona, 557 a Tarragona, 503 a Girona, i 314 a Lleida.
PxC presenta candidatures a les quatre circunscripcions, el Movimiento Social Republicano (clica) , també, Via Democràtica, liderada per l'ex Secretari General de PxC, Pablo Barranco (clica), només a Barcelona, i no es presenta el Partit per Catalunya, escisió lleidatana de PxC de l'ex Vicepresident Segon, Mateu Figuerola, i regidor de Cervera.Tampoc es presenten Democracia Nacional (clica) ni les falanges.
Poso els primers de cada llista i linko el Diari Oficial de la Generalitat d'ahir. Poden haver-hi canvis les properes 72 hores. Només PxC a Barcelona tindria alguna opció d'entrar. Fa 2 anys li van faltar 12.200 vots per obtenir el 3%a Barcelona i entrar amb dos o tres diputats. (dades de 2010, aquí)
EP! Finalment el MSR no es presenta per manca d'avals (clica)
 Jordi de la Fuente (MSR) talla l'estel de l'estelada el 12 d'0ctubre de 2010
Anglada a la sortida de l'acte de (no) conciliació previ a una de les querelles criminals contra mi el 7 de setembre passat a Moià.

Pablo Barranco (ara VD), amb corbata a la dreta, quan era Secretari General de PxC

Barcelona


PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)
1. Sr. Josep Anglada i Rius
2. Sr. Robert Hernando Ortiz (Secretari General i regidor d'Igualada)
3. Sr. David Parada Pérez (Secretari d'Organització i regidor de Sant Boi)
4. Sra. Marta Riera Camps (Secretària de Presidència i regidora de Vic)
5. Sra. Mónica Lora Cisquer (Regidora de Mataró)
6. Sr. Joan Garriga Doménech (Advocat i ex número 2 de la candidatura de M. Nebrera al PP)
7. Sra. Mònica Granados Samón
8. Sr. Miguel Ángel Chiquillo Lázaro
9. Sr. Jaime Padilla Rubio
10. Sra. Carmen Martí Matas.

MOVIMENT SOCIAL REPUBLICÀ (M.S.R.)
1. Sr. Jorge Alberto de la Fuente Miró
2. Sr. Jorge Garriga Clavé
3. Sr. Carlos Mestre López
4. Sra. Raquel Costa Vacas
5. Sra. María Dolores Cantos Cruz
6. Sr. Iván Agustín Roma Santa Cruz
7. Sr. David Manchado Navarro
8. Sr. Pedro Pagès Soler
9. Sra. Cristina Victoria Gómez Munua
10. Sra. Laia Colomo Font.
 
VIA DEMOCRÁTICA (VD)
1. Sr. Pablo Barrando Schnitzler (Ex Secretari General de PxC i regidor de Sant Just)
2. Sr. Manuel Jesus Acosta Elias
3. Sr. Javier Hernadez Marin
4. Sra. Maria Josefa Ramirez Padilla
5. Sra. Elena Maria Gonzalez Garrido
6. Sr. David Martinez Casero
7. Sr. Jorge Gomez Rovira (german (?) de l'advocat de l'extremadreta anti escola catana)
8. Sr. Pedro Antonio Cabrera Morales
9. Sra. Irene Maria Asensio Calderon
10. Sra. Silvia Martinez Ramirez

GIRONA:
PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)
1. Sr. Ignasi Mulleras Vinzia (Regidor d'Olot, excap de Catalunya de Democracia Nacional)
2. Sr. Francesc Bueno Celdran (Advocat que porta les querelles d'Anglada contra mi)
3. Sra. Maria Osuna Bueno (Regidora de Salt)
4. Sr. Enric Juan Romero
5. Sra. Rosa Maria Llandrich Costa
6. Sr. Sergi Fabri Llavero.

MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO (M.S.R.)

1. Sr. Agustín Pagès Soler
2. Sr. Venancio Puga Martín
3. Sr. Juan Miguel Pérez Lorenzo
4. Sra. Mª Teresa Senent Giró
5. Sra. Sònia Pagès Garate
6. Sr. Manuel García Tarrero.

 LLEIDA:
Plataforma per Catalunya (PxC)
1. Sr. Eduard Pallerola Mora (Regidor de St Martí de Riucorb i home fort de PxC a Lleida)
2. Sr. Josep Anton Ortiz Cambray
3. Sra. Karen Martínez Moyà
4. Sr. Antonio Lara Lopez
5. Sra. Julia Borrell Larriba
6. Sr. Pere Grau Sala.

Moviment Social Republicà (M.S.R.)
1. Sr. Gibert Vilalta Pedrosa
2. Sr. Juan Antonio López Martínez
3. Sra. Vicenta García García
4. Sra. Montserrat Fernánez Sancliment
5. Sr. Antonio Ferron Tenorio
6. Sra. Talia Gonzalez Martin.

TARRAGONA:
PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)
1. Sr. Joan Carles Fuentes Linares (regidor de Vic)
2. Sr. Jordi Pere Casanova Panisello
3. Sra. Anabel Nieto Cabello
4. Sr. Jesús Fernández Adell
5. Sra. Ana de la Torre Moya
6. Sr. Albert Tafalla Arisa
18. (últim)  August Armengol. (Vicepresident de PxC i regodor del Vendrell)


MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO (M.S.R.)
1. Sr. Juan Antonio Llopart Senent (Secretari General del MSR d'Espanya)
2. Sr. Antonio Medina Piqueras
3. Sr. Juan Carlos Gonzalez Garcia
4. Sra. Antonia Rosa Martinez
5. Sra. Mª Pilar Serrano Garcia
 6. Sra. Carina Castro Pacheco
llistat complert de candidatures de Tarragona al DOGC

FINALMENT NO S'ADMET LA CANDIDATURA DEL MSR (Clica)

dimecres, 24 d’octubre de 2012

T'ESPERO EL 7 DE NOVEMBRE A LES 7 A LA PRESENTACIÓ D'"AMOR A LA CARTA"

El proper dimecres 7 de novembre, a les 7 de la tarda (19 hores), presento a la llibreria Alibri de Barcelona (antiga Herder), carrer Balmes, 26, (sobre Gran Via) la meva novel·la "Amor a la carta", publicada per Raima Edicions, que transcorre a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà (amb una escapada a Sarajevo) l'any 1996 i 1997. Un projecte que vaig començar llavors i que ara veu la llum. Intervidran l'editor Jordi Guinart, l'escriptor Isidre Grau, de qui vaig aprendre molt a les classes de novel·la i conte a l'Aula de Lletres i l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès aquells anys, i jo mateix.
En Joan, un carter divorciat, vinculat a un sindicat i una revista, que treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que la cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'identificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere.  
Una novel·la d'intriga i tendresa, amb girs inesperats i on potser no tot és el que sembla, que s'endinsa en la capacitat humana d'estimar, les ferides del passat que hipotequen noves relacions i la resiliència, la capacitat humana de superar-se.  
Aquests últims mesos a causa de les querelles i denúncies que he rebut des de Plataforma X Catalunya (algunes de les quals estan actives a diferents jutjats com explicaré el dia 7) molts de vosaltres m'heu enviat missatges de suport i m'heu preguntat si tenia previst fer properament algun acte. Doncs em faria il·lusió que vinguéssiu aquest dia i després compartir una copeta de cava.
Llegir a Raima Edicions, nota de premsa del llibre, clica 


dijous, 18 d’octubre de 2012

ARTICLE A EL PERIÓDICO D'AVUI: "EMIGRANTES, INMIGRANTES:EMPRENDEDORES"



Tal como ha informado este diario estos días, en los nueve primeros meses del año se han ido de España 420.150 personas. De ellas, 365.238 eran extranjeras, y 54.912, españolas, lo que en este caso supone un incremento del 21,6%: desde el 1 de enero del 2011 han salido de España 117.523 españoles. Si nos centramos en los extranjeros, las cifras oficiales nos dicen que los citados 365.238 que se han marchado este año son más que las altas (282.522 sumando llegadas y nacimientos) y que por segundo año el saldo es negativo. Al analizar las cifras hay que tener en cuenta que más de 100.000 extranjeros adquieren cada año la nacionalidad española, lo que distorsiona los datos en ambos sentidos: algunos españoles que se marchan son extranjeros nacionalizados, pero también muchos extranjeros que desaparecen de las cifras no se han ido sino que son ya españoles.
Pero lo cierto es que, teniendo en cuenta que la mayoría de las llegadas de inmigrantes lo son por la reagrupación familiar –reclamados por cónyuges o padres con estabilidad económica–, la llegada de nueva mano de obra atraída por el crecimiento económico que experimentó España entre 1998 y el 2009 se ha frenado en seco. Y no solo eso, sino que varios cientos de miles de personas han abandonado España, bien para regresar a su país de origen, bien para emigrar a países de la Unión Europea donde se crea empleo. Los técnicos de inmigración de diversos municipios catalanes consultados constatan la gran cantidad de inmigrantes con permiso de larga duración –y también extranjeros ya nacionalizados– que han marchado a Alemania o Bélgica dejando aquí esposas e hijos.
Decía el que fue ministro de Trabajo de Aznar en 1999, Manuel Pimentel (que dimitiría por discrepancias con su partido a la hora de abordar la gestión y el discurso sobre la inmigración), que el paso de menos de un millón de extranjeros en 1998 a los 5,5 millones del 2009 se debía a dos causas: un crecimiento económico que generaba empleo y lo que él definía como «hidalguía laboral» de muchos autóctonos, es decir, el rechazo a trabajar en muchos sectores por su baja consideración social o su escaso salario. Y la negativa a gestionar ágilmente dicha necesidad de mano de obra no frenaba su llegada, sino que la derivaba hacia la irregularidad y la economía sumergida. Los inmigrantes eran emprendores que venían aquí pese a las dificultades legales, dispuestos a trabajar en lo que fuera y acogidos en el domicilio de un familiar o amigo.
Ahora, tras cuatro años e crisis, son cada vez más los ciudadanos autóctonos que aceptan trabajos en numerosos sectores por sueldos inferiores a los 800 euros, trabajos que antes ocupaban mayoritariamente inmigrantes. Lo que hacía que viniera tanta inmigración no eran las regularizaciones masivas o lo que algunos han calificado de buenismo, sino la necesidad de mano de obra y la negativa de los autóctonos a aceptar muchos empleos. Pero los gobiernos del PP criminalizaron esta llegada masiva hablando de «invasión» y «delincuencia» para hacer, al mismo tiempo, las mayores regularizaciones habidas en Europa y permitir que esos inmigrantes salieran de la economía sumergida. Y cuando Zapatero y el ministro Jesús Caldera, antes de que estallara la crisis, crearon por primera vez en España un procedimiento de contratación en origen ágil y que diera respuesta a las necesidades del mercado, el PP, ya en la oposición, continuó con su discurso demagógico.
Ahora la crisis y el frenazo de la llegada de inmigrantes han demostrado que estos no venían por el supuesto efecto llamada de las regularizaciones y la obtención de derechos como la educación y la sanidad, sino porque un amigo o un familiar les decían que les podían encontrar trabajo y les acogerían en su casa los primeros meses. La mayoría llegaban sin papeles, mayoritariamente como falsos turistas. Un procedimiento idéntico al que siguen ahora las decenas de miles de jóvenes españoles que buscan empleo en Europa o Latinoamérica. El hecho de ser ciudadanos de la Unión evita el problema de la irregularidad inicial, pero la mayoría marchan con la seguridad de tener allí un amigo que les cederá habitación, una buena formación y dispuestos a trabajar en aquello para lo que se formaron en España, pero también lavando platos en un restaurante. Y los que marchan a Latinoamérica lo hacen como turistas, sin contrato previo y con la esperanza de regularizar sus papeles si consiguen una oferta de empleo. Son emprendedores, y tal vez porque allí a los europeos se les considera mejor que nosotros a los latinoamericanos, conseguirán regularizar más fácilmente su residencia. Todas las historias de las migraciones son muy parecidas: el emprendedor, habitualmente joven, va en busca de su futuro allí donde hay trabajo.
Xavier Rius, periodista
.
Manuel Pimentel a la presentació el 2007 del llibre que vaig publicar sobre immigració a Espanya

dilluns, 15 d’octubre de 2012

PRESENTACIÓ D'"AMOR A LA CARTA" EL 7 DE NOVEMBRE,

Coberta definitiva de la novel.la "Amor a la carta"
Presentació a Barcelona el 7 de novembre a les 19 hores a l'Alibri (antiga Herder) Clica aquí per obrir la convocatòria de l'acte
Intervenen: Isidre Grau (escriptor), Jordi Guinart (editor) i Xavier Rius Sant
Llegir a Raima Edicions, clica


dissabte, 13 d’octubre de 2012

VÍDEO I DECLARACIONS D'ANGLADA A LA MANIFESTACIO i de Gerard Bellalta, que va motivar en part la dimissió o expulsió de Pablo Barranco i ara marxa ell de PxC i crea un nou grup


Clica aquí per veure el vídeo d'Alerta Digital amb declaracions dels dirigents de PxC


Vídeo de Gerard Bellalta, fins fa poc membre de PxC (clica)
Blog de "Catalunya Desperta ya", clica
Informació "Catalunya desperta Ya" al Triangle.

En el primer vídeo Anglada i altres dirigents de la PxC parlen de per què participen a la manifestació. Sorprenentment la web de PxC i els twitters dels seus dirigents guarden silenci de la seva presència en aquest acte.
 En el segon parla Gerard Bellalta, fins fa poc membre de PxC, que va tenir bastant a veure a la dimissió de Pablo Barranco (o expulsió), Secretari General de PxC que va denunciar que Bellalta havia estat condemnat pel Tribunal Suprem a dos anys de presó per vendre contractes de treball falsos a immigrants magribins. Anglada va defensar a Bellalta que va aportar diners i suport logístic amb l'Angladamòbil a la campanya electoral de novembre de 2010. Bellatla qualificava a Pablo Barranco Schnitzler, de família alemanya per part de mare que va venir a Catalunya els anys cinquanta de ser jueu alemany, fet que jo no vaig poder contrastar.
Declaracions de fa dos anys de Bellalta: "Ese judío tendrá noticia mías en el juzgado"  contra Pablo Barranco.

LE MONDE ANALITZA LES DISCREPÀNCIES DE LE PEN AMB ANGLADA PER LES CONTRADICCIONS, EL RADICALISME DE PxC I EL PAPER DE RAVELLO

"LE PROBLEME CATALAN" DE MARINE LE PEN"
Els periodistes francesos Abel Mestre i Caroline Monnot publicaven fa tres dies al digital de Le Monde un article (clica aquí)  en el que mostraven el desgrat de Marine Le Pen amb Josep Anglada per tres motius: la ideologia neonazi o nacionalsocialista de la que prové Enric Ravello, responsable de Relacions Internacionals de PxC, el discurs o les paraules sense mitges tintes d'Anglada cap els immigrants, i el fet que Anglada, sense consultar-ho amb el Front Nacional, a la vegada que buscava el suport d'aquest de cara a les eleccions catalanes, obria una delegació de PxC a Perpinyà, dirigida per Llorenç Perrié Albanell.


El Front Nacional, que  va obtenir uns bons resultats a les últimes eleccions franceses, forma part  de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals, presidida pel dirigent històric del Front Nacional, Bruno Gollnisch, representant del sector més feixista del FN i, en alguns aspectes, revisionista sobre l'Holocaust nazi, aliança a la que pertany, també el Jobbik hongarès, la Fiamma Tricolore italiana o el British National Party.
A la vegada el FN, amb la participació de Marine Le Pen amb un discurs més moderat vers la immigració i totalment distanciada de les reminiscències totalitàries de l'ancià Gollnisch, forma part de l'Aliança Europea per la Llibertat impulsada per el FPO austríac, el Vlaams Belang belga i la LLiga Nord, partits que en anteriors eleccions van donar suport polític i també econòmic (especialment el FPO a les catalanes de 2010 a Anglada) que, sembla, que no hauria pogut retornar en la seva totalitat.

El representant espanyol a l'Aliança Europea de Moviments Nacionals és el Movimiento Social Republicano (MSR) i quan Enric Ravello es va presentar el passat 6 de juliol a la reunió de l'Aliança de Moviments Nacionals a Milà no se'l va deixar formar part de la taula ni dels ponents, lloc que ocupava Jordi de La Fuente del MSR, al costat de Gollnisch.

 Jordi de La Fuente, a l'esquerra. El tercer des de la dreta, Gollnisch del Front Nacional.

El passat 27 de setembre Anglada, acompanyat d'Enric Ravello va assitir a la reunió a Xipre de l'Aliança Europea per la Llibertat (European Alliance for Freedom (EAF) on hi eren Franz Obermayr, eurodiputat del FPÖ, Rob Verreycken, del Vlaams Belang, i Marine Le Pen. (anar a la notícia de la reunió al web de PxC) I per més que Anglada mostrés la trobada amb Le Pen com un èxit es va fer palès, no només el desencontre pel fet que Anglada hagués expandit PxC a la Catalunya francesa, sinó per les ja conegudes idees neonazis-pagano-esotèriques i sobre la supremacia blanca d'Enric Ravello, que Marine Le Pen i altres membres de l'Aliança no comparteixen o consideren desfasades. Així els partits de l'Aliança Europea per la Llibertat ja no focalitzen els seus atacs caps els immigrants en general, com fa Anglada quan diu que la majoria "són xusma, xusma, xusma", sinó contra l'islamisme radical o la immigració musulmana, les institucions europees i els poders econòmics i financers.
 Presentació de PxC a Perpinyà: Ravello, Anglada, R Hernando i  Llorenç Perrié Albanell
 Ravello, Anglda i Le Pen a Xipre
.
Així, a l'article de Le Monde, s'expressa que Marine Le Pen havia decidit allunyar-se de l'Aliança Europea de Movimenst Nacionals, on hi ha el Jobbik hongarés amb un clar discurs racista antigitano, i apostar per movimenst creibles que formen part de l'Aliança Europea per la Llibertat. 
L'article explica el gran enrenou que es va crear el 2009 en una reunió de grups identitaris a Orange quan Anglada va dir: "Jo vull lluitar per una Europa sense negres i sense moros", qüestió que després ell va matitzar culpant al seu interpret d'haver traduit malament les seves paraules.
 Però, segons l'article de Le Monde, l'acostament del FN a PxC trastoca 'l'estratègia de respectabilitat internacional' que cerca Marine Le Pen, entestada a col·laborar únicament amb 'partits creïbles i de primera fila'.
L'article continua que "Encara que els resultats de PxC siguin modestos, el FN troba interessant que la formació racista faci l'intent de presentar-se a les eleccions espanyoles amb una Plataforma per la Llibertat". Però d'altra banda, segons l'article, el FN tampoc no veia amb bons ulls un possible independentisme de PxC. El fet que Anglada obri seu a Perpinyà, més enllà del mal que representa pel FN, seria una constatació de l'acusació que fan la resta de grups d'extremadreta espanyols (Democracia Nacional, España 2000, España y Libertad, MSR, Via Democrática, etc...) que Anglada un dia és espanyolista i l'altre, obrint seu a Perpinyà, està a favor dels Països Catalans.
 Un altre punt de discòrdia, potser el més difícil de superar segons els autors de l'article, l'explica el dirigent nord-català del FN, Louis Aliot. Si bé no li sembla greu que Anglada comencés la carrera política amb el franquista Blas Piñar, sí que el preocupa que el responsable d'afers internacionals de PxC, Enric Ravello, sigui un ex-militant de Cedade, el grup més ben organitzat dels grups nacionalsocialistes d'Europa i que tenia la seu a Barcelona. És doncs un altre motiu de preocupació: la personalitat sulfurosa d'Anglada, que va començar la seva carrera política amb el franquista Blas Piñar. "Això no importa" diu l'article, però el que preocupa és quan s'assabenten que el cap d'assumptes internacionals de PxC - i per tant un dels interlocutors FN - és un ex neo-nazi de CEDADE. Així es diu que "CEDADE va ​​trencar amb referències clàssiques del nacionalisme espanyol (jacobinisme, ultra-catolicisme Hispano-nord-americà) per adoptar un discurs europeu, ethnopluraliste diferencialista i referències importants a l'indo-europeisme com un origen comú i una visió del món " 
 Recull de les ponències sobre el Congrés a Moscou sobre el futur del "Món blanc" on va intervenir Ravello i a sota portada de la revista Europae (de l'associació Genos) on escriu Ravello
Pel que jo he pogut saber -aixó no ho diu l'article al digital de Le Monde-  ara  són coneixedors que Ravello no només té un passat nacionalsocialista a CEDADE, sinó dels seus escrits actuals o de fa cinc anys a Tierra y Pueblo o Genos-Revista Europae i les seves intervencions a congressos internacionals, un d'ells a Moscou, sobre la supremacia blanca, opinions que Marine Le Pen creu que avui en dia no es poden defensar.

Informació sobre l'article de Le Monde a regió 7
Informació sobre Le Monde i Anglada a Vila Web
Informació a Intereconomía
ADVERTIMENT: Entre gener i juny d'aquest any, fins que PxC va començar els comunicats, twits, denúncies i querelles cap a mi, vaig intentar reiterades vegades entrevistar-me amb Enrique Ravello. Li vaig demanar per mail a ell i a Josep Anglada, li vaig demana per telèfon a Josep Anglada, i li vaig demanar en persona a Ravello el 22 d'abril a la Diada del Partit a Vic i va fer veure de no saber qui era jo. Tot el que escric està documentat, més enllà que hi puguin haver-hi errades menors o d'interpretació que no tinc cap problema en rectificar si se'm demana. Evidentment no he pogut contrastar si pensa el que pensava quan va escriure fa uns mesos o fa uns anys a Tierra y Pueblo, Europae o al Congrés sobre el futur del Món Blanc a Moscou.