dilluns, 30 de juliol de 2012

EL SINDICAT DE PERIODISTES DENUNCIA LES AMENACES D'ANGLADA CAP A MI

El Sindicat de Periodistes de Catalunya ha fet aquest comunicat sobre les amenaces a la meva persona fetes pel president de Plataforma x Catalunya, Josep Anglada, i altres dirigents del partit:

Contra les amenaces de Plataforma per Catalunya
“Tinc ganes de divertir-me. El primer que em carregaré serà el blocaire d’en X. Rius Sant, altres seguiran el seu camí”. Twitt de Josep Anglada, líder de Plataforma per Catalunya.
"Muy bien dicho, aviso a navegantes", twitt d'Enric Ravello, secretari de relacions nacionals i internacionals de PxC
El blocaire d’en X. Rius Sant tant sols rep el suport d’un perroflauta i de cap periodista professional. La broma li sortirà cara.#osona #pxc. Josep Anglada
Un blocaire anomenat Carles Solà demana ajuda per un altre blocaire anomenat X. Rius Sant. Quin far de riera que ens farem #osona #pxc.Josep Anglada
Totes aquestes piulades, d'entrada despectives cap a uns companys de professió, s'han escrit les darreres setmanes contra el periodista especialitzat en moviments d'extrema dreta Xavier Rius Sant, arran de la informació que va fer d'un acte de PxC a Torrejón de Ardoz que no va ser del gust de la direcció d'aquest partit.
El Sindicat de Periodistes de Catalunya/Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) creu que poden ser interpretades com amenaces a la integritat física del company, i d'altres, i per això les condemnem enèrgicament reclamant de qualsevol dirigent polític que respecti la llibertat d'informació i d'expressió i respongui amb arguments les opinions que no li agradin, però no amb amenaces tan greus i poc subtils com aquesta.
La convivència democràtica ho agrairà i els drets a la lliure informació, que inclou el dret de rèplica, també.
 (Clica aquí per llegir al web del SPC)

Els fets són els següents:
El 30 de juny jo vaig a Torrejón de Ardoz a la concentració manifestació de Plataforma x La Libertad contra l'obertura d'una mesquita. L'acte es anunciat com l'inici de l'expansió de Plataforma arreu de l'Estat, ara amb la marca Plataforma por la Libertad. El País de Madrid els dies anteriors dóna amplia difusió a la polèmica de la mesquita i de l'acte que farà Anglada i el dirigent de PxL, José María Ruiz.
A l'acte no hi van més de 50 persones, moltes vingudes de Catalunya i publico que José María Ruiz que intervé en nom de PxL al costat d'Anglada és Jose María Ruiz Puerta, ex president del grup neonazi CEDADE, advocat de Pedro Varela i advocat de Manos Limpias contra Garzón. Constato y publico a diferents mitjans que entre els qui són al costat d'Anglada, portant la bandera de PxL, hi ha Eduardo Núñez, actual president de l'Asociación Cultural de Amigos de León Degrelle (cap de les SS que Franco va acollir i donar nacionalitat).També hi ha algun dirigent de Democracia Nacional de Burgos i Madrid que han entrat al projecte d'Anglada. Jo escric que el fet que només hi assisteixin unes 50 persones, sense presència de veïns de Torrejón, és un fracàs de l'acte.  Diversos membres de PxC twittejaran que no sé comptar i que he aprofitat el Dia de l'Orgull Gai de Madrid per passar-me per Torrejón.

La nit del 3 al 4 de juliol el secretari general de PxC, Robert Hernando, comença a difondre i recomanar via twitter un compte fals de twitter amb el meu nom i la meva foto amb continguts de tipus sexual. Aquest compte fals twiteja amb diferents membres de PxC. Jo poso denúncia el dia 5 a la comissaria dels mossos de Vic pel fet que algú hagi fet un compte amb el meu nom i la meva foto. Poc després aquest twitter desapareix(Llegir denúncia i captures de pantalla del twitter fals)  

Llavors Josep Anglada anuncia via twitter que em denunciarà a mi per calumnies. Al web posa la mateixa foto del twitter fals amb comentaris irònics -posats en boca meva- sobre el que farà l'endemà. El 7 de juliol posa un denúncia al jutjat e Vic contra mi per calumnies i injúries.També twittejarà que més a més es planteja posar-me una querella en base l'article 510 del Codi Penal (provocació a l'odi, la discriminació i la violència)

La matinada del 9 de juliol va més enllà i fa el twitt que diu:
"Tinc ganes de divertir-me. El primer que em carregaré serà el blocaire d'en X Rius Sant, altres seguirant el seu camí"
Tot seguit el Secretari de Relacions Nacionals i Internacionals de PxC, Enric Ravello, twitteja: "Muy bien dicho, aviso a navegantes"

El dilluns 16 de juliol el periodista de TV3, Carles Solà, fa un article a Mediacat (clica per llegir)  explicant el cas i denunciant les amenaces, que genera nous twitts burlescos d'Anglada cap a Carles Solà i cap a mi.

Informació a Nació Digital, clica

Contra las amenazas de Plataforma per Catalunya:
"...el Sindicato de Periodista de Catalunya/ Sindicat Professional de la Comunicació, cree que pueden ser interpretadas como amenazas a la integridad física del compañero y de otros..."

dijous, 26 de juliol de 2012

"L'HAVANERA DEL NAÚFRAG" Sensibilitat i gran veu de Clara Sánchez Castro! Val la pena mirar-lo!

Aquest vídeo vol ser un petit homenatge a totes les persones que varen participar en l'extinció dels incendis de l'Alt Empordà, declarats el 22 de juliol

dimecres, 25 de juliol de 2012

APROVADA LA REPROVACIÓ D'ALBERTO SÁNCHEZ AMB ELS VOTS D' INICIATIVA, PSC I CiU, MENTRE EL PP S'ACOSTA A PxC

El Ple Municipal d'ahir dimarts va aprovar per unanimitat la moció del PSC contra l'us de símbols racistes a les celebracions esportives, i amb els vots de CiU, ICV-EUiA i PSC la de reprovació al regidor Alberto Sánchez que, per cert, no hi va ser present. (clica aquí per llegir les dues mocions)
La primera moció presentada pel PSC va rebre el suport de tots els grups,  si bé Daniel Ordóñez, de PxC, va manifestar que imaginava que aquesta moció també es referia a l'exhibició de símbols anticonstitucionals com l,'estelada o la falç i el martell, i que pel que es referia a que la Fiscalia investigués els grups o partits que els seus membres mostren aquests símbols o fan exaltació d'aquests règims feixites o la seva ideologia, Ordóñez va dir que esperava que s'investigués també a Iniciativa per Catalunya. 

Foto: Digital L'H. Dalt a l'esquerra D. Ordóñez, amb el seient de l'a Sánchez buit. Dalt a la dreta M Borràs de CiU, i a baix a la dreta, del Río, del PP
Tot seguit, en una moció del PP sobre l'accés a l'habitatge protegit, que volia imposar als estrangers uns requisits que vulneraven els que regula la Generalitat, que ja obliga a uns anys d'empadronament previ al municipi, Daniel Ordóñez li digué al popular Juan Carlos del Río que "ustedes son nuestro top manta, una copia mala i barata de PxC"
El debat de la segona va ser molt dur. La va defensar el regidor d'ICV-EUiA, Lluís Esteve, contundent però acurat, i va proposar que es modifiqués el redactat demanant la intervenció de Fiscalia.  PxC va votar en contra i el PP, que es va abstenir en tots els punts excepte el primer, referent al compromís de l'Ajuntament amb els Drets Humans.
Ordóñez la va qualificar de pamflet de 5è de Primària, vomitiu i asquerós. Així, va indicar que una cosa serien les mesures que PxC prendria cap el regidor "per una acció equivocada" i una altra el que diuen vostès que "no condemnen la dictadura de Cuba o el segrest i assassinat de Publio Cordón o els d'ETA, perquè els autors són comunistes com vostès". Ordóñez afegí que "Iniciativa ficaria a Gulags a aquells que no pensen com vostès!"
Un grup de vuit militants de PxC, entre els que estava la regidora de Mataró, Mònica Lora, el vicepresident de les Joventuts Idenditàries, Carlos Oliva, i l'Alejandro Fernández van cridar: "¡Muy bien Daniel, muy bien!", mentre aplaudien.
A continuació va intervenir Meritxell Borràs de CiU que, no només va dir que se sumava a la moció, sinó que lamentava el que acabava de dir Ordóñez: "Vosté acaba de passar els límits dels políticament correcte i lamento la vistosa absència del seu regidor que no vol donar la cara"
El PP, en paraules de Juan Carlos del Río, digué que només votarien a favor del primer punt sobre el compromís amb els drets humans i criticà que la moció barregés el que és públic i el que és privat. Del Río es va anar escalfant amb crítiques cap Iniciativa mentre el públic murmurava. Va criticar a l'alcaldessa per no posar ordre i no escoltar-lo, i en un moments va dir: ".... y si nos pinchan nos pasamos a Plataforma!" cosa que va generar un gran rebombori a la sala.
Acte seguit va intervenir el regidor del PSC,  Fc Josep Belver, que va dir que votarien a favor però, pel que acabava de sentir del PP, de passar-se a PxC, "si em punxen, no em treuen sang" i que no volia encendre més el debat. L'alcaldessa, Núria Marín, va tancar el debat afirmant que no es podia sentir orgullosa del que s'havia dit i demanava que els regidors reflexionessin aquestes vacances.

Remenant hemeroteca he trobat aquest foto de l'acte del 12 d'octubre a Montjuïc de fa 11 anys. Les banderes són del Moviment Patriòtic Català. El de la dreta juraria que és Alberto Sánchez, i el d'esquena amb samarreta blanca a l'esquerra, pel que m'han dit, seria algú avui molt influent a PxC?

(continuo després....)

dilluns, 23 de juliol de 2012

PSC I INICIATIVA PRESENTEN DEMÀ MOCIONS DE REPROVACIÓ A ALBERTO SÁNCHEZ DE PxC PELS FETS DE LA Pç ESPANYA


ORDRE DEL DIA
PLE 2012/10 Ordinari del dia 24 de juliol de 2012
PER A LA SESSIÓ ORDINÀRIA QUE CELEBRARÀ L'AJUNTAMENT PLE EL
PROPER DIA 24 DE JULIOL DE 2012, A LES 18:00 HORES DE PRIMERA
CONVOCATÒRIA, A LA SALA DE PLENS;
MOCIONS GRUPS POLÍTICS
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA
PUNT 25, U0104/1410: MOCIÓ CONTRA L’EXALTACIÓ I ÚS DE SIMBOLOGIA ANTIDEMOCRÀTICA EN CELEBRACIONS ESPORTIVES
INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA
PUNT 36: MOCIÓ PER REPROVAR LA PARTICIPACIÓ D’UN REGIDOR D’AQUEST AJUNTAMENT EN ACTUACIONS DE CARÀCTER FEIXISTA.
TEXT DE LES MOCIONS:
(Si no s'obre sencera clica "més informació" al final)
MOCIÓ D'ICV-EUIA PER REPROVAR LA PARTICIPACIÓ D’UN REGIDOR
D’AQUEST AJUNTAMENT EN ACTUACIONS DE CARÀCTER FEIXISTA.


Ateses les actuacions de caràcter feixista que van tenir lloc el passat 1 de juliol a la Plaça d’Espanya de Barcelona aprofitant la celebració de la final de l’Eurocopa de futbol.
Atès que en aquesta fets, a més de simbologia feixista i racista es van proferir consignes en aquest mateix sentit i fins i tot es van produir agressions violentes a ciutadans que es trobaven en la zona.
Atès que els esmentats fets de caràcter feixista són contraris a l’esperit
democràtic i de respecte als Drets Humans continguts en la Constitució Espanyola i en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Atesa la participació, àmpliament documentada per la premsa, d’un càrrec electe d’aquest Ajuntament, que va prometre la Constitució i que la seva actitud contradiu aquesta promesa i per tant qüestiona el seu
respecte als Drets Humans.
Atès que la voluntat majoritària de la ciutadania es basa en el respecte i salvaguarda dels Drets Humans i per tant oposada a qualsevol mena de posicionament antidemocràtic i a qualsevol discriminació per raó de
procedència, color de la pell, creença o qualsevol altre situació personal.
Atès que l’any 2000, l’Ajuntament va refermar aquests principis amb l’adhesió a la “Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat”, que estableix que la ciutat és un espai col·lectiu que pertany a
tots els seus habitants, sense distinció de nacionalitat, i que tenen dret a trobar les condicions per a la seva realització política, social i ecològica, assumint deures de solidaritat.
El Grup Polític d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa proposa l’adopció dels següents acords:
PRIMER.- Refermar el compromís d’aquest Ajuntament amb els Drets Humans i rebutjar qualsevol mena de manifestació contrària als mateixos.
SEGON.- Reprovar la participació en els esmentats fets del passat 1 de juliol del Regidor de Plataforma per Catalunya en aquest Ajuntament Sr. Alberto Sánchez López.
TERCER.- Demanar a la Conselleria de l’Interior la investigació dels fets així com la participació del Sr. Alberto Sánchez López per si s’haguessin comès actes contraris a la legalitat vigent.
QUART.-Donar trasllat d’aquests acords al Departament d’Interior i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.



MOCIÓ DEL PSC
Atès que l'esport, les seves manifestacions i celebracions, en suma, són activitats exercides per persones lliures, en una societat oberta, que a Espanya i Europa estan basades en el respecte de la diversitat i igualtat
entre les persones.
Atès que en aquest terreny de l'educació en valors -especialment reflectida en l'olimpisme com a filosofia de vida- l'exemple personal és el que més compta i influeix en joves esportistes i en el conjunt de la societat.

diumenge, 22 de juliol de 2012

DEBAT SOBRE EXTREMADRETA A L'ESCOLA DE LES JOVENTUTS SOCIALISTES


Avui 22 de juliol, aniversari de la matança d'Oslo i Utoya, he participat a Pujarnol, prop de Banyoles, a un debat a l' Escola de Formació, Debat i Reflexió Guillermo Vidaña de les Joventuts Socialistes de Catalunya sobre com afrontar i lluitar contra l'extrema dreta. Una hora abans, a la intervenció del Primer Secretari del PSC, Pere Navarro, moltes de les preguntes que li han fet els assistents era sobre com afrontar el discurs xenòfob, tant des del punt de vista de la convivència i cohesió social als muncipis, com pels efectes electorals de PxC a certs ajuntaments.
He compartit taula amb Thierry Marchal Beck, president del Mouvement de Jeunes Socialistes de França que ha explicat l'evolució del Front Nacional i la seva experiència de com afrontar el discurs xenòfob a França que recullo aquí sota. Ha presentat i moderat la Cristina López de Salt. Jo, davant de militants, alguns de municipis que pareixen les conseqüències de la pujada de PxC de fa 14 mesos, he donat unes pinzellades de com va sorgir a Catalunya PxC, dels errors dels partits o d'alguns dirigents (de CiU, PP i PSC) a l'hora d'afrontar l'efecte de PxC que han sigut contraproduents i de com a alguns dirigents locals de partits, sobretot d'UDC, han saccejat, alimentat o aprofitat certs rumors, conscients que la pujada de PxC els beneficiaria electoralement.

   

Thierry Marchal Beck ha explicat que el FN s'alimenta de dubtes o preguntes que es fa molta gent com si cal la pena de mort, si els aturats busquen realment feina o si hi ha massa gent assistida per l'Estat.
Ha plantejat que per combatre'l cal: 
1.Que les forces polítiques i socials progressites ser presents als llocs on hi ha els problemes dels que pot treure rèdit l'extremadreta.
2.Cal la lluita cultural i ideològica, cal que l'esquerra, les forces polítiques, el President e la República, el Primer Ministre siguin símbols d'aquesta lluita  front l'extremadreta.
3.No caure en la seva trampa, en el seu discurs.
4.L'esquerra i el socialisme no han de ser forces de gestió de l'actual crisis, sinó de transformació social, fiscal i ecològica.
Un cop ha acabat la seva exposició jo li he demanat que aclarís com el FN compatibilitza el discurs antisemita negacionista (ara força callat) de Jean Marie Le Pen i Bruno Gollnisch, i el antiislàmic i fins i tot de vegades pro israelí de Marine Le Pen. 

Tot seguit alguns dels d'assistents han fet intervencions explicant la realitat als seus municipis amb PxC, sobre com afrontar el problemes de convivència i ens han fet preguntes al Thierry i a mi.
Gràcies a la JSC per convidar-me! 
Gràcies per les fotos Renato Marín!

 


divendres, 20 de juliol de 2012

ARTICLE AL TRIANGLE, LA VIOLÈNCIA FEIXISTA SURT DE L'ARMARI


                   LA VIOLÈNCIA XENÒFÒBA HA SORTIT DE L’ARMARI

Amb la detenció el passat dimarts d’una noia de Navarcles, els mossos d’esquadra donen per desmantellat el grup que va perpetrar l’atac a la sala Stroika el 23 de març. Aquell vespre, Albert M. G, de 16 anys que era a la porta del local una hora abans del concert antifeixista dels grups KOP i Non Servium, va se colpejat reiteradament amb pals de ferro i punys americans, resultant ferit molt greu, mentre que a altres joves que esperaven els hi van ficar bengales dins del vehicle, mentre els hi bloquejaven les portes. Dels 17 detinguts 10 són a la presó acusats de temptativa d’assassinat, lesions, incendi, i banda criminal.
El sumari deixa clar que no es va tractar d’una acció espontània, sinó una acte planificat amb un funcionament similar al d’un grup militar. Acció que segons han reconegut els autors es va fer, tal com jo ja vaig anunciar després del fets, com a resposta al llançament de pedres al bar The Other Place al Poble Nou de Barcelona, on Democracia Nacional celebrava el 12 d’octubre un concert.
Malgrat que alguns dels detinguts no es coneixien prèviament, l’acció referma la certesa que a Catalunya hi ha militants d’extrema dreta capaços d’organitzar-se i fer mal. Joves que es mouen al voltant de hooligans del futbol, sobretot les Brigadas Blanquiazules i els Ultra Sur. Alguns dels detinguts havien estat candidats del Movimiento Social Republicano (MSR) i de Plataforma X Catalunya. El partit d’Anglada ha guardat silenci sobre la implicació d’Antonio F.P, actualment en presó, que va ser candidat de PxC a Palafolls les passades municipals. El MSR només reconeix com a militant seu a Victor E G, d’Igualda, actualment en llibertat provisional, si bé altres dels detinguts havien format part de llistes electorals. De fet, pel material i propaganda trobat pel la policia, l’organització amb la que tenien més vinculació els detinguts és Alianza Nacional. Així Javier C. M, que segons el sumari és el líder del grup, tot hi haver format part fa temps de les llistes del MSR, era fins fa un any el delegat a Catalunya d’Alianza Nacional, i en nom d’AN anà a les reunions de la campanya en solidaritat amb Pedro Varela. Javier C. M, veí de Terrassa ja havia estat  imputat per l’atac amb còctels molotv a uns magribins l’any 2002 a Sant Vicenç de Castellet.
            El significatiu dels fets és que, entre la base social de joves que poden anar a un concert de música neonazi, que pertanyen o simpatitzen amb els grups més radicals de hooligans o que s’hagin prestat a formar part d’una candidatura d’extremadreta, es pugui crear, encara que sigui només per una acció concreta, un grup amb l’estructura d’una secció d’assalt i actuar de manera molt violenta. Es cert que una part d’aquesta base social, la que fa uns anys tenia el seu nucli a Sabadell, havia quedat escapçada amb reiterades condemnes judicials. El fet que l’Ajuntament de Sabadell es personés com acció popular oferint advocats a les víctimes va permetre una dotzena de sentencies per agressions i amenaces, cosa que va fer que els implicats evitessin tornar a actuar. I com hem vist ara la majoria de detinguts i empresonats resideixen a Terrassa, Igualada, Esparreguera, Castellar del Vallès i Blanes.

                          Eurocopa, banderes racistes i agressions
     Unes altres agressions racistes que s’han produït aquests dies van ser les agressions a ciutadans llatinoamericans, àrabs i pakistanesos a la celebració de l’Eurocopa el passat 1 de juliol. Hi haurien participat unes 30 persones que a més van incendiar 14 contenidors i cremar una bandera catalana. La investigació es basa en part a les fotos publicades per diferents mitjans, i va concloure amb tres detencions, una d’elles la d’un conegut militant d’extremadreta de Santa Coloma de Gramenet.
Però aquell vespre, al marge de les agressions, van ser notícia les mostres d’exaltació feixista a la Plaça Espanya mostrades per una vintena de joves i no tan joves,  entre els que hi havia membres de Plataforma per Catalunya i del Casal Tramuntana, com és el cas del regidor de L´Hospitalet, Alberto Sánchez. Sánchez va ser fotografiat darrera una bandera espanyola amb el símbol racista de la creu celta fent la salutació feixista i també observant meravellat una bandera amb la creu de ferro alemanya i l’esvàstica. Em consta que altres dirigents de PxC, com els regidor de L´Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet, Daniel Ordóñez i Juan Gómez Montero, eren també a la plaça i no es van sumar a l’exaltació de símbols i gestos feixistes. El grup municipal d’Iniciativa a L’Hospitalet ha presentat una moció de reprovació contra Sánchez pel Ple que se celebrarà aquest dimarts, mentre que des de l’equip de govern, format per PSC i Iniciativa, es planteja fer algun posicionament sobre l’actitud del regidor.

               Un nou Casal a Badalona?
            Diversos membre del Casal Tramuntana del Clot, que sembla que té els dies comptats en manca’ls-hi llicència d’activitat, m’han transmès a mi el seu malestar perquè des de la premsa barregin els actes que ells fan amb les actituds violentes perpetrades per persones alienes al mateix, sigui l’agressió d’immigrants a la Plaça Espanya, sigui l’atac de l’Stroika. Certament una cosa és es anar actes d’un centre social d’extremadreta, una altre es pujar-se a la font de la Plaça Espanya amb banderes feixistes, i una, molt diferent, accions violentes com agredir immigrants o l’atac de l’Stroika. Però només és una constatació que d’aquesta base sociològica, sobretot, d’entre alguns dels hooligans, surten els que actuen amb violència.
            I no és cap secret que a l’ampli i divers espai social de l’extremadreta que desitja centres com el Casal Tramuntana, hi ha divergències per com s’ha fet tot. Fa un mes es va anunciar a la propera xarxa l’obertura d’un nou Casal identitari a Badalona anomenat Jaume I el Conqueridor. Segons he pogut saber, si bé les informacions són contradictòries, persones que freqüenten el Casal Tramuntana i altres que no, algunes provinents del Moviment Patriòtic Català, diguem d’una ideologia amb arrels catòliques, que no han acabat d’empatitzar amb el tarannà de festa i futbol d’algun sector de Tramuntana, obririen aquest nou local a Badalona. Precisament el líder de PxC a Badalona, Carlos Francisoud va pertànyer al MPC.

     Anglada a les Espanyes
            Mentre això passa Josep Anglada continua amb un nou intent d’exportar Plataforma arreu de l’Estat, ara amb el nom de Plataforma por la Libertad. L’impulsor de PxL a Madrid és l’advocat i ex president de CEDADE, José María Ruiz Puerta. Puerta, juntament amb antics membres de CEDADE i militants actuals de l’Asociación de Amigos de León Degrelle (cap belga de les SS que Franco va acollir), va aportar els 80.000 euros amb el que Anglada va pagar la campanya de PxC a les eleccions generals de novembre. Però Ruiz Puerta es va sentir molest perque un cop més durant aquella campanya Anglada es va veure exquitxat per escàndols com la denúncia per agressions que li va posar el seu fill.
El passat dissabte 30 de juny Plataforma por La Libertad va convocar el seu primer acte a Torrejón de Ardoz. Una concentració contra l’obertura d’una mesquita. Torrejón de Ardoz, amb la veïna Alcalà de Henares, on té la seu central Democracia Nacional, i España 2000 i té un regidor, forma part de l’anomenat Corredor d’Henares per on l’extremadreta vol penetrar políticament. I sorprenement a l’acte contra la mesquita en el que hi va intervindre Anglada i Ruiz Puerta, només hi van assistir cinquanta de persones, molts d’ells vinguts amb Anglada des de Catalunya. Tant des del PP que governa Torrejón, com des d’España 2000 i DN es va desqualificar l’acte. I és que el discurs d’Anglada a Madrid no es benvingut ni per les organitzacions d’extremadreta clàssica que acusen a Anglada de catalanista i aquests dies no es cansaven de repetir que a l’acte no s’hi va veure cap bandera espanyola. I l’extremadreta catòlica, que clama contra el PP per no derogar la llei d’avortament, té forts vincles amb congregacions on hi ha una gran quantitat de seminaristes i monges africanes i llatines. I els discurs i els comentaris d’Anglada sobre negritos i sudaques ara per ara no quallen. Ara doncs a Anglada només li resta confiar que Mas avanci les eleccions i aquesta xenofòbia que ha sortit de l’armari entri al Parlament.
Xavier Rius

AQUESTA INFORMACIÓ S'HAURIA D'AMPLIAR DONAT QUE ARA TINC CONSTÀNCIA QUE ALGUNS EX DIRIGENTS DE DEMOCRÀCIA NACIONAL D'ASTURIES, BURGOS I MADRID HAN ENTRAT A PxL.

DIUMENGE, ANIVERSARI DE LA MATANÇA D'UTOYA, PARTICIPO A UN DEBAT A L'ESCOLA DE FORMACIÓ DE LES JOVENTUTS SOCIALISTES SOBRE EXTREMADRETA

Aquest diumenge, 22 de juliol, al migdia, aniversari de la matança d'Oslo i Utoya, participo a Banyoles a un debat a l' Escola de Formació, Debat i Reflexió Guillermo Vidaña de les Joventuts Socialistes de Catalunya sobre com afrontar i lluitar contra l'extrema dreta. Estaré a la taula amb Thierry Marchal.Beck,  president del Mouvement de Jeunes Socialistes de França.
Adjunto aquí el link de dos articles meus sobre aquella matança.
Article al Periódico, fet tres dies després. "Xenofòbia i llops solitaris"

"Breivik i la Teoria de la ferradura", El Punt Avui.


A aquella mateixa hora Unitat Contra el Feixisme presentarà en roda de premsa a la Plaça Catalunya la campanya "Tots i Totes som Unitat contra el Feixisme i el Racisme"
Anar a la convocatòria d'UCFR, clica


UN MINIESTAT ALAUITA A LA COSTA MEDITERRÀNIA, article al Punt Avui

 ARTICLE SOBRE EL CONFLICTE A SÍRIA AL PUNT AVUI
L'única sortida que queda a Al-Assad és replegar-se amb
la seva gent a la costa, entre Tartus i Latakia

20 de juliol de 2012
Xavier Rius, periodista
L'any 1922, França va crear un territori autònom alauita xiïta que esdevindria un semiestat tutelat per París, amb el qual la Síria francesa quedava dividida en tres territoris: una Síria de majoria sunnita sense sortida al mar, un Líban multireligiós que garantia la seguretat i el poder econòmic dels cristians, i la Latakia costanera alauita. Finalment, el 1936, Latakia tornaria a integrar-se a la Síria francesa, que esdevindria un estat independent de majoria sunnita, amb un 10% de xiïtes alauites, un 10% també de cristians i les minories kurdes i druses. Des que el 1970 Hafiz al-Assad, pare de l'actual president, va obtenir el poder, l'estat estava sota control dels alauites, que aconseguirien el suport d'una part de la burgesia sunnita i de la minoria cristiana i drusa.
Ara que, després de disset mesos, la rebel·lió armada ha arribat a Damasc, i la insurgència ha aconseguit matar el ministre de Defensa, el general cristià Daud Rajha; el seu número dos, Assef Shawkat, cunyat del president, i el general Hassan Turkmeni, que comandava la lluita, tot indica que el règim està tocat de mort.
Quan va esclatar la revolta, Baixar al-Assad va aplicar la mateixa tàctica que havia utilitzat el seu pare el 1982 a Hama contra la insurrecció dels Germans Musulmans, en què van morir 20.000 persones. Com hem vist aquest any i mig, els únics governants que han resistit les revoltes de la primavera àrab han estat els d'Algèria –on la gent no vol tornar a una guerra– i les monarquies àrabs. Els caps de les repúbliques de Tunísia, Egipte, el Iemen i Líbia varen caure i els seus líders van poder salvar o no la vida o la llibertat segons en quin moment van acceptar que tot estava perdut.
Un cop les tropes dirigides per la minoria alauita i les milícies dels shabihas cometien més i més atrocitats, tota la comunitat alauita assumia la responsabilitat de les massacres. Encara que el president hagués volgut marxar amb la seva família, els caps de la repressió i la seva comunitat no li ho haurien deixat, convençuts que tota la comunitat patiria la venjança. El suport de Rússia i la Xina a Al-Assad, i també d'Israel, que preferia els alauites abans que un govern sunnita inestable, li donaven oxigen per aguantar.
Així doncs, duri el que duri la lluita a Damasc, i al marge de les atrocitats que les forces d'Al-Assad puguin fer els propers dies, sembla que l'única sortida que queda a Al-Assad és replegar-se amb la seva gent a la costa, entre Tartus i Latakia, i crear un semiestat com el del 1922. Rússia li donaria suport, ja que allà hi té la seva única base naval de la Mediterrània. I, amb bona part dels alauites refugiats a la seva terra natal, s'aprovaria una resolució de l'ONU que garantiria un alto el foc. Però, acceptarien les noves autoritats de Damasc un estat sense sortida al mar?


Llegir al Punt Avui, clica

dimecres, 18 de juliol de 2012

AVUI ÉS EL 18 DE JULIOL, UNA FOTO AMB UNA BANDERA

Avui és el 18 de juliol dia en que l'exèrcit d'Àfrica s'aixeca contra la República. Més enllà del debat si independència o federalisme, o si és una vergonya que Telefònica renovi el contracte d'un milió i mig d'euros més vivenda i gastos al llest de l'Urdangarin, em ve de gust posar aquesta foto que vaig fer fa tres anys a Mauthausen, portada per gent que va lluitar per ella.

dilluns, 16 de juliol de 2012

ARTICLE DE CARLES SOLÀ SOBRE LES AMENACES D'ANGLADA


EL FEIXISME ATACA ELS PERIODISTES
Carles Solà
Ara fa una setmana, el company periodista Xavier Rius Sant, em feia arribar una piulada que el president de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, acabava de fer al seu Twitter i que deia: “Tinc ganes de divertir-me. El primer que em carregaré serà el blocaire d’en X. Rius Sant, altres seguiran el seu camí”.
Aquesta piulada amenaçadora és un més dels constants atacs d’aquest personatge contra el Xavier, autor del llibre “Xenofòbia a Catalunya” i col·laborador habitual d’El Triangle.
El problema de l’Anglada amb el Xavier Rius, és que aquest, s’ha convertit en un especialista amb l’extrema dreta xenòfoba i que aquest plantejament al nostre país té un nom i és diu Plataforma per Catalunya.
Tan el contingut del llibre com els articles del Xavier estan documentats i responen a un periodisme de denuncia dels plantejaments xenòfobs i racistes d’aquesta formació.
És per això que el feixisme racista li ha declarat la guerra i des d’aquest entorn han jugat a riure-se’n i desprestigiar el professional a través de la xarxa, creant un fals perfil a Twitter, que ell mateix ja es va encarregar de denunciar així que li va arribar el què estava passant.

Però com que no es conformen amb els insults, també han anat als tribunals i el mateix Anglada ha denunciat a Rius per injuries.
Tot això que li està passant és molt greu, però encara ho és més, la tèbia reacció del sector periodístic, que una setmana desprès i tret d’un article al Triangle, encara no ha sortit a denunciar la persecució d’un periodista que l’únic que ha fet i continuarà fent és investigant sobre aquesta formació racista. Podeu estar segurs que no deixarà de burxar per denunciar les actituds dels components de Plataforma, militants i regidors, que participen obertament en celebracions “futboleres” exhibint banderes espanyoles amb àligues franquistes, creu celtes i gamades, al costat dels estomaquen a altres seguidors pel seu color de pell.
Ni deixarà de denunciar públicament les organitzacions violentes amb discursos nazis que persegueixen i agredeixen joves com ha fet davant de l’atac de l’Stroika de Manresa.
És per això que cal que les organitzacions que agrupen els periodistes i el col·legi que diu representar-nos, prenguin partit i es posicionin de manera clara davant d’aquest atac feixista a la llibertat d’expressió i un professional compromès amb la causa dels drets de tots.
Publicat a Media.cat, 16 de juliol de 2012 (Clica aquí per anar-hi)

Per seguir el cas. Vaig a l'acte de Plataforma X la Libertad a Torrejón contra la nova mesquita que ha de ser l'inici de l'expansió de Plataforma fora de Catalunya  i constato i escric que només hi ha 50 persones, molts vinguts de Catalunya. No hi ha veïns de Torrejón, però sí alguns membres de l'antiga CEDADE i l'Asociación de Amigos de León Degrelle (membre de les SS que Fanco va acollir). Llavors dirigents de PxC difonen i retuiteigen un fals tuwitter meu amb la meva foto amb comentaris sexuals i grollers. Jo poso denúncia pel fet que algú ha creta un compte de twitter amb el meu nom i foto. Clica per anar-hi.

Després Anglada em posa un denúncia per injuries i fa declaracions de tipus sexual Clica aquí.

Finalment twitteja que es vol divertit i se'm vol carregar i que altres seguiran el mateix camí E. Ravello, diu "Muy bien hecho, aviso a navegantes"


divendres, 13 de juliol de 2012

COMIAT DEL PROGRAMA TOTS X TOTS DE COMRADIO, després de 17 anys


AVUI EL PROGRAMA TOTS X TOTS DE COM RÀDIO S'HA ACOMIADAT DE L'AUDIÈNCIA DESPRÉS DE 17 ANYS. LA MAJORIA DE PROGRAMES DE LA COM ACABEN PER SEMPRE I MOLTS DELS SEUS PROFESSIONALS ANIRAN A L'ATUR. COM A PERSONA QUE HE TINGUT EL PLAER DE COL·LABORAR-HI, AVUI HE INTERVINGUT COM ALTRES COL·LABORADORS AMB UNA ÚLTIMA REFLEXIÓ I EVOCANT MOMENTS DE LA HISTÒRIA RECENT DE CATALUNYA I DEL MÓN QUE HE ANALITZAT EN EL PROGRAMA

Clica aquí per escoltar el meu comiat, minuts 12 a 15
Clica aquí per escoltar el comiat dels treballadors de la COM en plantilla que feien el programa
Avui desapareix el Tots x Tots un programa de debat i reflexió sobre pau, conflictes, Tercer Sector, solidaritat i cooperació internacional que ha estat en antena 17 anys.
Vaig començar a participar-hi quan la COM estava en a un cinquè pis de Gran Via, Bailén, a la tertúlia i entrevistes dels diumenges al vespre dirigides pel Francec Triola i Siscu Baiges. Tres anys després s'estrenaven els estudis a l'antiga Maternitat a Les Corts.
Però la meva participació va ser més intensa els últims cinc anys quan el programa va passar a ser diari, primer amb l'Oriol Puig a la locució i Siscu Baiges a producció, i després amb en Ramon Company de director i locutor.
A més de ser entrevistat per algun tema concret, participava com a col·laborador a les tertúlies de política internacional, primer els divendres, després els dilluns. Recordo com molt especial aquella tertúlia amb el Josep Cabayol i el Manel Vila el setembre de 2009, quan el president d'Honduras, Manuel Zelaya, estava refugiat a l'ambaixada del Brasil a Tegicigalpa, que en Siscu ens diu tres minuts abans de començar que estava trucant a l'ambaixada on estava refugiat per si el portaveu del president, o el secretari del president volien explicar quina era la situació o fer unes declaracions.  I només començar el programa ens diu: "El president d'Hondures al telèfon..." i apa, "Buenas noches, Señor Presidente..." i a fer-li preguntes.
Recordo com polemitzava amb l'Elisabeth Anglarill en directe a l'estudi i després a fora. Quan em creuava amb la sempre somrient i un xic tímida, Elisabet Cortiles.

Recordo amb intensitat a la secció de Conflictes del Món que tenia els dijous a les 20,40, quan acabava la secció policial de Xavier Vinader, analitzant conflictes d'arreu del món i les revoltes àrabs. Recordo les converses amb la Sara Barrera, amb l'Eva Corbacho, amb l'Oriol Puig, amb el Marius,el Josep Giralt i l'Oriol Pastor que entraven poc després que jo acabés.
Recordo com de vegades analitzavem o narravem el present i les revoltes àrabs, fins i tot, de vegades, en directe, com el dia que dimitia Mubarak que vaig entrar a les 19,30 i vaig plegar a les 23 hores.
Una secció que sabia  que s'acabava quan entraven la Jéssica del Moral i el Manel Carvajal amb les notícies de les 9 a la mà.

D'aquell dia que dimitia o no Mubarack deixo aquí dos enllaços:
Comento en directe el que està anunciant Mubarack, diu que no marxa
Primer anàlisis i entrevistes del que acaba de dir Mubarack

Com molts dies parlàvem d'immigració i del creixement del discurs xenòfob, linko aquí la valoració de les eleccions municipals de maig de 2011 i com entrevistem a l'encara alcaldessa de Salt, en funcions, Iolanda Pineda.
Clica aquí per escoltar valoració eleccions municipals i entrevista a I Pineda 


Vull recordar també les tertúlies d'aquest últim any dels dilluns intentant analitzar tot el què està passant, la fi de l'estat del benestar i l'inici d'un nou cicle que ningú sap on ens porta amb l'Esther Vivas,el Manel Vila, en Francesc Freixa, en Rafel Vilasanjuan i tants d'altres.
I com he dit a la valoració i comiat que he fet avui, i es pot escoltar en el link de dalt, el program del Tots x Tots començava sovint amb la frase de Paul Valery de "El futur ja no és el que era" i com veiem aquests mesos, amb el que està passant, el futur no és el que imaginavem ni esperàvem. Llavor em consolo acabant amb la frase de J L Borges: "Con el tiempo te das cuenta de que en realidad, lo mejor no era el futuro, sino el momento mismo que estabas viviendo en ese justo instante"
Gràcies, Sicu, Francesc, Ramon, Sara, Eva, Oriol, Idoia, Susanna...

Penjo aquí una tertúlia de fa quatre anys

dimecres, 11 de juliol de 2012

AMPLIA INFORMACIÓ A REGIÓ 7 SOBRE STROIKA AMB UN ARTICLE MEU


Obrir i llegir pdf, clica aquí
,,

Els Mossos atribueixen un funcionament
militar al grup dels setze nazis detinguts

Els cinc principals acusats de l’atac davant la Stroika, entre els quals el jove del Pont, decidien les accions i la resta les obeïa
JOSEP SALLENT | MANRESA

Combregaven cegament amb el feixisme i el nazisme, planificaven accions violentes per difondre les seves idees totalitàries i reclutaven militants d’ultradreta de tot el país per tal d’executar-les. Aquest és el perfil que fan els Mossos d’Esquadra dels cinc principals acusats de l’agressió contra tres joves que el 23 de març passat tenien la intenció d’assistir a un concert  antifeixista a la sala Stroika de Manresa, un dels quals va resultar ferit molt greu. Amb les detencions, dilluns, dels últims quatre acusats de participar en els fets (vegeu Regió7 d’ahir), la policia catalana dóna per desarticulada la banda, després d’haver capturat els setze participants en l’agressió.
Es dóna la circumstància que alguns d’ells han treballat com a porters de discoteca.
Els quatre darrers detinguts declaren avui al jutjat. Els Mossos els atribueixen la majoria de càrrecs de què ja estan acusats els dotze joves arrestats fa un mes, nou dels quals continuen en presó preventiva. El principal delicte és el d’assassinat en grau de temptativa, ja que la policia considera que van voler matar l’adolescent de 16 anys que va acabar ferit molt greu i que va salvar miraculosament la vida. Els altres delictes són d’incendi, pel foc que van intentar calar en un cotxe amb ocupants a dins; lesions, per les ferides que van causar en tres joves assistents més; danys i desordres públics.
Els cinc principals components integren el grup de detinguts del 13 de juny, a qui s’imputa també els delictes de pertinença a banda organitzada i de tinença il·lícita d’armes. Com ja ha informat aquest diari, un és un veí de Terrassa amb segona residència al Pont de Vilomara, que va ser presumptament l’encarregat d’idear l’atac a la Stroika i de buscar militants d’ultradreta de tot Catalunya   per formar l’excèrcitque perpetrés l’atac. Es tracta de Javier C. M., de 29 anys. Fa deu anys, quan vivia al Pont de Vilomara, ja va ser detingut per l’agressió racista contra una família immigrant de Sant Vicenç de Castellet. Tot i això, en el judici, va quedar absolt, després que el fiscal retirés els càrrecs contra ell perquè va considerar que no hi havia proves que l’incriminessin.     
Ara, els Mossos qualifiquen Javier C. M. de principal ideòleg de l’agressió davant la Stroika, comesa
com a represàlia del boicot que un centenar d’antifeixistes havien fet a un concert neonazi el dia de la Hispanitat. L’elecció de la sala Stroika de Manresa va ser fàcil: acollia un dels primers concerts de la gira antifeixista dels grups musicals Kop i Non Servium, és en un polígon de fàcil accés i, a més, l’acusat coneixia bé la zona. Javier C. M. es v a envoltar presumptament dels quatre feixistes amb qui solia preparar accions violentes i junts van planificar l’atac. A tots cinc, els Mossos els van requisar a casa objectes feixistes i armes prohibides.
Un és el neonazi Óscar R. R., de 33 anys, un dels més violents del grup, que vivia a Polinyà a casa dels
seus pares, d’edat avançada. Un altre és el jove de Capellades que va quedar en llibertat amb càrrecs,
Cristian T. S., de 26 anys. Els altres dos són Cristian C. M., de 28 anys i de Terrassa, i Daniel R. O., de 25
anys i de Castellar del Vallès.
El dia dels fets, a primera hora de la tarda, tots cinc van citar presumptament davant de l’hotel Don Cándido,de Terrassa, la resta d’acusats, procedents d’arreu del país. Alguns són de la Catalunya Central, com Daniel M. M., de 25 anys i de Sant Vicenç; José Manuel P. D., de 35 anys i d’Esparreguera, i Víctor E. G., de 25 anys i d’Igualada. La resta, de Tordera, Viladecavalls, Polinyà, Castellar del Vallès, Blanes i
Tarragona. Molts es coneixien per la seva vinculació a grups d’aficionats radicals i violents de l’Espanyol
i del Reial Madrid.

Víctimes aleatòries
Segons els Mossos, aquella tarda, els líders del grup van donar indicacions sobre l’atac a la resta, que
obeïen.Van preparar una acció ràpida, contundent, amb barres de ferro, punys americans i llançament de bengales per augmentar la confusió i facilitar l’atac i la fugida.
Es van disposar en formació militar i es van dividir en dos grups d’entre set i vuit persones, per assegurar l’èxit de l’operació. Es van dividir en dues furgonetes i van arribar a la Stroika una estona abans del concert. Les víctimes van ser del tot aleatòries: els primers joves que van trobar al carrer. L’adolescent de 16 anys ferit molt greu va ser colpejat de manera reiterada al cap amb barres de ferro i punys americans, i a les mans i braços, amb els quals intentava defensarse.
El noi va estar al llindar de la mort i va resultar amb un traumatisme cranioencefàlic molt greu.
JOSEP SALLENT | MANRESA

El presumpte líder del grup,
del Pont, va resultar absolt
d’una agressió racista a Sant
Vicenç ocorreguda el 2002


Els acusats reten culte a Franco, Hitler, el feixisme i el nazisme
Banderes amb l’esvàstica nazi;ensenyes espanyoles amb l’àliga preconstitucional; llibres de culte a Adolf Hitler i a Francisco Franco, un mocador d’homenatge a la División Azul (que va servir l’exèrcit alemany a la Segona Guerra Mundial);samarretes amb lemes feixistes,   antiindependentistes i antisionistes, punyals amb símbols nazis, un cinturó amb l’esvàstica... els Mossos d’Esquadra van requisar als domicilis dels cinc principals acusats una col·lecció d’autèntic tribut a les ideologies totalitàries del nazisme i del feixisme.
Amb els decomissos d’aquestes objectes, els Mossos volen demostrar que la banda cometia les seves accions violentes per difondre la seva ideologia. Segons la policia, els seus principals objectius eren persones, col·lec-tius o esdeveniments contraris a les seves idees feixistes.
És a dir, qualsevol col·lectiu de caire  independentista o antifeixista podia sofrir un atac de diversa consideració. Un altre dels col·lectius  que havia sofert l’atac i la violència per part d’alguns dels setze detinguts és el d’immigrants, pel sol fet del seu origen foraster.
De fet, una part dels detinguts militen en organitzacions d’ultradreta com el Moviment Social Republicà o Alianza Nacional. A més, tal com va publicar aquest diari, un d’ells es va presentar l’any passat com a candidat de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC) a l’Ajuntament de Palafolls (Maresme), on la formació no va obtenir cap representació. Es tracta d’Antonio F. P., de 21 anys i veí de Tordera.
Molts dels detinguts també estaven vinculats als grups més radicals de l’Espanyol i del Reial Madrid. De fet, la gran majoria hauria protagonitzat aldarulls i episodis violents a l’entorn dels dos equips de futbol.
Al costat de tot aquest material de simbologia feixista, els Mossos van trobar als domicilis dels cinc principals acusats nombroses armes prohibides, des d’una pistola i porres extensibles fins a una defensa elèctrica i diversos punyals, a banda de bengales i de munició de fusells. No hi faltaven tampoc els punys americans que van utilitzar presumptament per cometre l’agressió contra les víctimes de la Stroika, a més a més d’objectes contundents.
La tinença d’aquestes armes prohibides suposarà l’agreujament de la petició fiscal de presó per als principals acusats. La suma de les penes demanades pel fiscal podria arribar a ser de 50 anys. Els experts jurídics creuen que la sentència final  que el jutge pugui imposar als principals imputats podria ser d’entre 20 i 25 anys de presó.

J.C.




EL FEIXISME LATENT
Xavier Rius

"No es pot catalogar tota la gent
que pertany a partits com
Plataforma per Catalunya de ser
feixistes. Però molts dels que els
lideren sí que són d’extrema dreta"



Si alguna conclusió es pot treure de la procedència diversa dels detinguts és que, a Catalunya,hi ha militants d’extrema dreta capaços d’organitzar-se i fer mal amb precisió paramilitar. Uns militants organitzats al voltant de hooligans del futbol, dins d’associacions que es mouen al
marge de la llei i dins, també, de partits legals que fan del no a la immigració la seva consigna, tot focalitzant el seu rebuig cap els musulmans. Algun dels ara empresonats ja s’havia vist implicat en els atacs contra musulmans a Sant Vicenç de Castellet. Grups amb estructures i objectius
diferents, però que en un moment determinat, com va ser davant la crida de venjar l’atac a pedrades que havia patit el concert de Democracia Nacional el 12 d’octubre, alguns dels seus membres més radicals poden aplegar-se amb un objectiu.
La policia ha confirmat que aquest vaser el mòbil, tal com vaig anunciar jo dies després de l’atac. I penso que els col·lectius antifeixistes que proposen l’acció a pedrades contra l’extrema dreta haurien de reflexionar sobre les conseqüències dels seus actes.
Per més que aquests grups d’extrema dreta, legals o no, facin del no a la immigració i la islamofòbia el seu eix, com hem vist en el material intervingut pels Mossos, defensaven el discurs antisemita del nacionalsocialisme. Es disfressen d’identitaris, però enyoren les idees del Tercer
Reich. Aquesta coincidència es va poder veure també fa deu dies a Torrejón de Ardoz, on Josep Anglada va organitzar una acte de la seva marca espanyola, Plataforma por la Libertad, per rebutjar la construcció d’una mesquita, quan entre els que eren el seu costat hi havia dirigents de l’Asociación de Amigos de León Degrelle, un cap de les SS que Franco va acollir, i els seus seguidors es reuneixen periòdicament per honorar-lo. Així, la islamofòbia és només una nova etiqueta amb la qual canalitzar la necessitat de culpabilitzar un col·lectiu diferent.
Poc es pot dir, més que constatar la seva perillositat, dels CUSOS, vinculats a les Brigadas Blanquiazules. Altres dels detinguts pertanyen a Alianza Nacional, amb poca implantació a Catalunya. Però d’altres militen o havien militat i en van ser candidats del Movimiento Social Republicano (MSR) i Plataforma per Catalunya (PxC). I és un fet que, fa poc més d’un any, molts militants de l’MSR van apropar-se a PxC en veure-hi en aquesta el futur. Però també és cert que molts d’aquests joves naveguen entre diferents sigles. Evidentment, no es pot catalogar tota la gent que pertany a aquests partits de ser feixistes. Hi ha gent que ha entrat a PxC de bona fe en rebutjar el canvi sociològic que de la seva ciutat. Però sí que molts dels que els lideren són d’extrema dreta. I amb proclames que els immigrants són xusma o que la CUP són rates de claveguera donen munició d’odi als que s’hi acosten.





«Per més que aquests grups, legals
o no, facin del no a la immigració el
seu eix, el material requisat defensa
el discurs antisemita del nazisme»

Llegir el meu article a regió 7, clica 
Llegir la informació complerta de J S. a Regió7, clica

dimarts, 10 de juliol de 2012

MEDITERRANEO DIGITAL: Anglada denuncia al periodista Xavier Rius e insinúa que es gay


Algú que coneix bé a Anglada i sap de psiquiatria me'l va definir, tal com dic a la pàgina 55 del llibre:"megalòman, ansiós de poder, sense capacitat d’autocrítica, amb el judici crític i el raonament alterats i sense cap mena de sentiment de culpa. És fabulador i pot arribar al deliri."
Ara m'està amenaçant(mira twitt de sota) . No li convé que em passi res...

MEDITERRANEO DIGITAL:

Anglada denuncia al periodista Xavier Rius e insinúa que es gay

espana-manifestacion-pxc-josep-anglada-en-una-manifestacion-en-barcelona-01599x0
Josep Anglada, presidente de PxC, parece destinado a pasar media vida en los juzgados. Este sábado el dirigente identitario interpuso una denuncia ante el Juzgado de Guardia de Vic contra el bloguero y autor del polémico libro "Xenofobia en Catalunya" Xavier Rius Sant, como presunto autor de un delito de injurias tipificado en el artículo 208 y siguientes del código penal y de un delito de calumnias tipificado en el artículo 205 y siguientes del código penal.
Xavier Rius acusó en su blog al presidente de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, de haber creado un twitter falso con su fotografía. "Creo que Josep Anglada, en vez de dedicarse a hacer un twitter falso con mi foto, cosa que es un delito, lleno de comentarios que serían, también, susceptibles de otro delito, tendría que afrontar estos hechos", refiriéndose a la celebración de la victoria de la selección española en la Plaza de España de Barcelona el pasado 1 de julio.

Según Anglada, los comentarios de Xavier Rius son "injuriosos contra mi persona, con el agravante de que provienen de una persona que es periodista y que obvia uno de los presupuestos deontológicos de su profesión: la responsabilidad y rigor de sus manifestaciones. Así lo establece el artículo 3 del código deontológico periodístico", remarca el comunicado oficial de PxC.
Anglada: 'El Sr. Xavier Rius tiene una obsesión enfermiza conmigo'

Para Anglada, este caso constituye "un claro intento de dañar la imagen del partido y de su presidente, con el agravante de que vierte esas manifestaciones en las que pretende incriminarme a mí en un medio digital, por lo que el nivel de difusión podría ser altísimo y los perjuicios electorales para PxC podrían ser brutales al culparme de postear en Twitter comentarios homófobos y machistas".

Al abandonar el juzgado de guardia, el líder identitario declaró que "me he visto obligado a denunciar al señor Xavier Rius Sant, por falsas acusaciones, ya que me acusa de algo que yo no he realizado" y añadió que "él como periodista debería saber que las informaciones se han de contrastar".

Sobre los comentarios atribuidos a Rius en Twitter, Anglada manifestó que "personalmente no puedo asegurar que sea homosexual, de hecho poco me importa, tengo amigos homosexuales y no tengo ningún problema con este colectivo". "Lo que me extraña del señor Rius", apostillo, "es por qué me sigue a todas partes y no para de hacerme fotos, con la que he llegado a la conclusión de que tiene una obsesión enfermiza con mi persona".

Para terminar, Anglada recalcó que "las criticas las aceptamos y hasta somos capaces de rebatirlas siempre que estén hechas con seriedad y rigor, pero a diferencia del profesor Xavier Casals, que sí sabe de lo que habla y lo hace con diligencia y veracidad, el bloguero Xavier Rius se nota que es una especie de friki obsesionado, que no sabe ni lo que escribe y que jamás ha dado ni una sola información veraz de nuestro partido, ni del mundo identitario. Es un aprendiz eterno y de los malos".

anar a Mediterraneo Digital, clica aquí 
anar al twitter d'Anglada, aquí
https://twitter.com/josepanglada/status/222431460026613760

    El Triangle recull les amenaces d'Anglada cap a la meva persona, clica

          EL TRIANGLE, CONFIDENCIAL, dimecres 11 de juliol
A quin periodista amenaça de “carregar-se” Josep Anglada?
A Xavier Rius Sant, que ha estat col·laborador de L'Avui i El País entre altres mitjans, actualment col·labora d’El Triangle i és un periodista especialitzat en moviments d’extrema dreta xenòfoba. Rius ha publicat recentment el llibre Xenofòbia a Catalunya, que analitza críticament el fenomen de Plataforma per Catalunya, el partit ultradretà i excloent que lidera l’osonenc Josep Anglada. Malgrat que el llibre i els articles que publica habitualment Rius sobre Anglada i el seu entorn n’ofereixen una visió gens complaent, l’ultra vigatà va assistir a la presentació del llibre a la capital d’Osona. Però d’uns dies ençà Plataforma per Catalunya sembla haver declarat la guerra obertament a aquest periodista. El 4 de juliol passat apareixia a Twitter un perfil fals de Rius Sant, carregat de comentaris homòfobs passats de voltes: “He de reconeixer que la meva fòbia per la PxC és perquè estic enamorat de tu, dels teus cabells blancs o de la teva mala llet, o bona” o “magrada molt fer fotos als machotes identitaris per veure-les en la intimitat” deia el fals rius de Twitter en referència a Anglada. Rius, al seu bloc d’Internet, va acusar directament Anglada, la regidora de Vic Marta Riera, el secretari general de la PxC Robert Hernando i el secretari de Relacions Internacionals Enric Ravello, d’estar al darrera del fals perfil (de fet, eren els qui hi havien retuitejat); i a continuació va presentar una denúncia als mossos d’Esquadra. Anglada també ha denunciat en un jutjat de Vic a l’autor de Xenofòbia a Catalunya per injúries, però des de Twitter continua gastant el seu habitual to desafiant: “Tinc ganes de divertir-me. El primer que em carregaré serà el blocaire del X. Rius Sant. Altres seguiran el seu camí”, piulava el 9 de juliol. Anglada ha definit Rius com “una espècie de friqui obsessionat amb la meva persona, que em segueix a tot arreu i no para de fer-me fotos. Mai ha publicat ni una informació veraç sobre el nostre partit”.