dilluns, 30 d’abril de 2012

SEGONA AGRESSIÓ RACISTA D’AQUESTS DIES A VIC I MOCIONS DE LA CUP



Sense que tingui cap relació amb els fets de diumenge, dilluns i dimarts, aquest dissabte, 28 d’abril, a les 13,20, es va produir una nova agressió racista al centre de Vic.
Un dona d’origen equatorià amb nacionalitat espanyola va aturar el seu vehicle uns instants a la Rambla, a l’alçada de Fotoprix per recollir la seva filla. Dins del cotxe hi havia un nebot i un altre fill. Malgrat que no aturava la circulació en ser el carrer de dos carrils, un home que conduïa una furgoneta se li para al costat i li diu:¡Fuera de aquí, immigrante de mierda! Ella no respon i arrenca el cotxe. En aturar-se els dos cotxes la semàfor de Correus, ell baixa del cotxe i escup al nebot i a ella, mentre el nebot intenta apujar la finestra.
Llavors ella surt del cotxe i li diu “¿Tu, de qué vas?”.  Ell baixa,  l’agafa,  li dona una catxeta i l’agafa pel pit. Ella intenta separar-se, ell l’esgarrapa al pit fent-li un ferida.
La gent s’ho mira i un ciutadà, sembla d’origen magribí, s’interposa, els separa i llavors l’home puja a la furgoneta i marxa.
La regidora de la CUP, Georgina Rieradevall que era a prop, és avisada per telèfon, s’hi presenta, i acompanya a la dona als mossos a posar la denúncia i a l’hospital on l'atenen. 

         Moció de la CUP i proposta de manifestació
Aquest matí la CUP ha presentat a la Junta de Portaveus una moció demanant a l’Ajuntament que es presenti com acusació particular pel  cas de les agressions succeïts a la Plaça diumenge, en les que segons els testimonis recollits per El 9Nou, Josep Anglada hauria agredit dos joves després de dir-los: “Moros de merda!”.
La CUP també ha demanat als partits “de tradició democràtica” que aïllin PxC i no votin cap moció seva,  i que l’equip de govern eviti obtenir majoria amb ells, Per últim proposa convocar una manifestació multitudinària contra el racisme pel dissabte 26 de maig. La CUP no va convocar l’acte de rebuig a la celebració de la Diada del Partit de PxC del 22 d’abril en entendre que a Anglada ja li agrada que es manifestin contra ell en els seu actes donat que li fan publicitat, però creu que ara cal una manifestació per rebutjar aquest fets.   
Informació al 9 Nou de l'agressió i propostes de la CUP 
Notícia de la detènció de l'home que va agredir i insultar 

ARTICLE AL 9 NOU, ELS LÍMITS DELS INSULTS A VIC


 30 d'abril de 2012, Xavier Rius, periodista                          
Josep Anglada, un cop més, ha fet que Vic sigui notícia en negatiu. I sort hi ha hagut que els mitjans d’àmbit nacional i estatal estan saturats de notícies més transcendents i no n’han donat tanta difusió com altres vegades.
Jo no era diumenge 22, a la Plaça a l’hora que Anglada es va veure involucrat en l’incident del que en sortiren contusionades dues persones. Si que vaig ser al matí i la tarda a la Bassa dels Hermanos, i l’actitud dels qui es manifestaven davant l’acte de Plataforma va ser pacífica. Res a veure amb els incidents de fa dos anys a Vilafranca on PxC va celebrar la Diada i ara hi ha uns vilafranquins encausats per abocar uns quilos de sal a la paella que preparava PxC i  llençar algun objecte. Penso que els convocants de l’acte antifeixista tenien clar que s’havien d’evitar incidents i, fins i tot, antifeixistes i gent de PxC –ironies de la vida—, van coincidir educadament en el bar proper que era obert, fent cua al lavabo o comprant tabac. I pel que fa les pintes –ho dic per allò que els va dir Anglada que es dutxessin—, hi havia algun cap rapat amb cresta tant amb uns com amb els altres. Es cridaven consignes contra Plataforma i només va haver-hi algun crit al carrer vers algun grup de militants de PxC que entraven. Però ja que parlem d’insults, Anglada, un cop més, va dir de tot als qui es manifestaven: “Xusma, escòria, guarros, que haurien d’estar a la presó, rates de cloaca” i afegí que no hi havia cap d’aquests al parc “perquè hem escampat força matarates”.
            No vaig veure què va passar a la plaça a les 8 de la tarda, però sembla que, deixant de banda els qui acompanyaven Anglada i al que van declarar les persones contusionades, els testimonis coincideixen en que Anglada hauria començat a insultar a aquestes persones i després les hauria agredit. Però encara que els insults els haguessin començat les persones ferides, sembla clar que un polític no ha d’embolicar-se a bufetades amb qui l’insulta. Bé!, ara em ve al cap la imatge de García Albiol donat un cop de puny a una persona que escriçava al ministre Acebes!
            Desautoritza la versió d’Anglada el que després de l’incident PxC va enviar el  comunicat de premsa sobre la jornada, i no deia res d’aquests fets. No va ser fins hores després que es conegués que la portada del 9 Nou informava que Anglada en estat etílic havia agredit dos joves, després de dir-los “moro de merda”, que Anglada farà un comunicat explicant que a les 3 de la matinada ha anat a posar una denúncia contra uns immigrants “que van intentar agredir-lo”.  
            Després de la concentració de dilluns, va venir la de dimarts on Anglada va ser empaitat i la regidora Marta Riera va ser insultada. Llavors es veu una imatge que mai no s’havia vist a Vic: ciutadans corrent darrera un regidor. I és que la qüestió no és només com ha dit la regidora de la CUP, Georgina Rieradevall, que ”quan es normalitza el discurs racista creix la bèstia”. La qüestió és, sobretot, que ha Vic s’ha normalitzat aquest discurs a la Sala de Plens. S’hi pot dir qualsevol cosa i no passa res i, fins i tot,  augmenta en vots. Durant anys un regidor ha insultat una quarta part de la ciutadania sense que hagi tingut conseqüències. I no entro en el debat legítim de hi si ha massa immigrants. Em refereixo a coses que consten en acta com que “la majoria d’immigrants són xusma”. O que “gràcies a que l’alcalde els hi dóna tots els ajuts, Vic està ple de negritos i moritos, que corren sueltos com animals salvatges transmetent malalties” I el Govern municipal el passat mandat va prendre decisions condemnades al fracàs que, lluny de d’aturar Anglada, el van fer més fort.
Aquestes persones que s’ha insultat, sempre han abaixat el cap. Tots són ciutadans i alguns milers, sobretot joves i nens, ja tenen DNI i aquesta és tant casa seva, com ho és Washington pel fill d’un musulmà keniata anomenat Barak Hussein Obama. I no és d’estranyar que un centenar, farts que se’ls insulti, juntament amb joves independentistes corressin darrera el regidor que hauria agredit dues persones, després de dir en un acte que són rates i escòria.
            I un últim apunt després de la suspensió de la manifestació de divendres. Si aquells que porten temps aguantant els insults i aquells que, sense els destinataris dels insults, se n’avergonyeixen, no poden manifestar-se de manera organitzada contra els insults, l’ira, potser, es mostrarà, com dimarts, de maneres gens desitjables.

diumenge, 29 d’abril de 2012

PECULIAR COMENTARI DEL MSR A "XENOFÒBIA A CATALUNYA" i a Josep Comajoan pels soldadets nazis del Corte Inglés


La revista digital Tribuna de Europa, òrgan del Movimiento Social Republicano (MSR), publica un comentari del seu Secretari General, Juan Antonio Llopart, sobre el meu últim llibre. No valoraré les seves opinions. Potser té part de raó en una cosa, que Anglada no acaba d'encaixar en la "Teoria de la ferradura", però sí que molts dels regidors de PxC de l'àrea metropolitana de Barcelona fan propostes econòmiques properes a l'extrema esquerra contra la banca i el capital, similars a les que fan alguns dirigents de l'extremadreta europea. Però el més curiós de la crítica és que hi barregen al Josep Comajoan d'El 9Nou, que em va presentar el llibre a Vic, com a suposat membre d'Unitat Contra El Feixisme i el Racisme, pels seus comentaris en el blog (clica aquí) , sobre els soldadets nazis que es venen a la secció de joguines del Corte Inglés.



Xavier Rius, la herradura y Breivik25 Abril, 2012

Juan Antonio Llopart para TdE/Xavier Rius es un periodista al que desde hace algunos meses he tenido la oportunidad de seguir a través de sus escritos. Su nombre se me hace familiar a partir de que publicara su libro “Xenofobia en Cataluña”. He tenido la ocasión de hablar una vez con él, y si bien, desde el primer momento quedó claro que nuestras posiciones políticas estaban tan alejadas como los intereses de un gato y un ratón, valoro de él su disposición a hablar con quien se disiente y se combate; en eso, al menos, si coincidimos ambos. Eso sí, es difícil tratar con alguien que es periodista y que justifica que a un editor se le condene por editar libros históricos; los libros de historia nunca deberían de ser esposados junto a sus editores; coartar la libertad de expresión o justificar su coartación es sinónimo de cobardía y de miedo a la verdad; un periodista tendría que ser abanderado de la difusión, la investigación y la verdad.
A diferencia de los historiadores, que no periodistas, Xavier Casals o Ferran Gallego, expertos en lo que se llama vulgarmente como “ultraderecha”, Rius, aunque intenta dar un sensación de imparcialidad, cae en actitudes más próximas al sensacionalismo de un Mariano Sánchez Soler o de un vividor como Ibarra. No en vano, los artículos de Rius son abiertamente publicitados, recomendados y distribuidos por la ONG (sic) Unitat contra el feixisme i el racisme, de la que es miembro activo.  En efecto, en su libro, y valga como ejemplo, no duda en cuestionar a una dirigente del MSR, procedente de la izquierda, por su militancia vegetariana muy anterior a su incorporación al MSR. Así es, Rius afirma que ésta dirigente del MSR “explica constantemente” (sic) que “el primer régimen político que prohibió la vivisección de animales vivos fue la Alemania del Tercer Reich”, algo que es innegable, decir lo contrario seria mentir, y se lamenta –Rius- que “no sienta la misma compasión por las victimas del doctor Mengele”. Rius, cae en una actitud torticera, al mezclar una opción personal más que lícita, con una realidad política –sea del régimen que sea- y  con lo que hiciera Mengele; además expresa –sin consultar- lo que según él debe pensar esa dirigente del MSR acerca de las victimas de ese doctor y el dolor sufrido por ellas. Una comparación sin sentido, lamentable, y fuera de toda imparcialidad.
Seguramente a Rius no le haría mucha gracia que yo vinculara directamente a todo antifascista con las checas y las terribles torturas y asesinatos que allí se produjeron contra hombres y mujeres por delitos tan simples como ser, por ejemplo, católico y llevar una cruz; o que le vinculara abiertamente con los actos violentos realizados por elementos de la extrema izquierda avivados por instigadores intelectuales del antifascismo militante. Yo no lo haré, por qué tengo muy claro que en todos los campos ideológicos  hay variopintos energúmenos que actúan de forma autónoma sin fundamento ni premisa ética.  El simplismo y el  populismo generan este tipo de individuos, por lo que toda utilización interesada de hechos en busca de réditos políticos, acostumbra a darles cobertura, justificación y, en algunos casos, gloria.
Pero Rius va mucho más allá en sus “análisis” acerca de esa “ultraderecha” que dice conocer. En un reciente artículo suyo publicado en el periódico El Punt Avui y en su blog personal, titulado: “Breivik, la teoría de la herradura”, Rius mezcla todo lo que a él le interesa mezclar sin  ningún atisbo de seriedad teórica. Veamos lo que dice:
La mayoría de las fuerza de la extrema derecha xenófoba europea, que hacen de la inmigración el centro de su ideario, han ido asumiendo propuestas económicas parecidas a las que tienen o tenían grupos comunistas y la extrema izquierda: nacionalización de la banca, socialización de ciertas empresas, salida del euro, etc. Y cuando se les pregunta por ese cambio, lo justifican diciendo que la clasificación de fuerzas políticas, con el semicírculo que ubica unos a la derecha, otros a la izquierda, y la extrema derecha y la extrema izquierda totalmente alejadas, ya no es valida. Para ellos, que ahora se hacen llamar “identitarios” […]
Rius se equivoca descaradamente al identificar como identitarios a quienes son la extrema derecha xenófoba, a quienes se han adueñado de ese término, cuando en verdad les iría mucho mejor el de “etnicistas occidentalistas”. Pero se equivoca mucho más cuando expone la idea de la “herradura” identificándola con ellos, ya que entre los postulados políticos de esos “identitarios”, está “la libertad de mercado”, es decir la asunción de la economía capitalista –capitalismo social le llaman algunos-.  En esta extrema derecha populista disfrazada de “identitaria” la palabra Socialización esta prohibida, o sencillamente les es desconocida; la nacionalización de la banca es tema tabú, o “cosa de comunistas”; y otras propuestas “comunistas” propias de la idea de “la herradura”, ni se las ve ni se las espera.
Mezclar a quienes defienden la transversalidad revolucionaria con la extrema derecha xenófoba, no ya en términos meramente políticos, sino en términos económicos es falsear la verdad y establecer un análisis del todo incorrecto. Pero mezclar “la herradura” con Breivik, Al-Qaeda, la Socialización, la Nacionalización de la Banca y la inmigración masiva, quizás si sea algo más preocupante; este totum revolutum es peor que pretender juntar a Blas Piñar y a Santiago Carrillo para que visiten amigablemente Paracuellos.
Veamos, ¿Anglada, o algún otro líder populista, ha defendido en alguna ocasión la nacionalización de la banca, o la socialización de alguna empresa o de la economía? Evidentemente no, es más, Anglada, pedía privatizar la televisión pública. ¿Lo ha hecho el MSR?, sí. ¿Anglada tiene como centro de su ideario luchar contra la inmigración? Sí, y no solo contra la inmigración, sino contra el inmigrante al que llama “chusma”. ¿Lo tiene el MSR? No, el MSR esta contra quienes provocan la inmigración, la considera un problema a controlar y a solucionar, pero no esta contra la “persona” por el hecho de ser inmigrante.
Rius, a diferencia de Casals o de Gallego, aun coincidiendo más o menos todos ellos en un mismo espacio ideológico, hace periodismo militante, y ello le condena a no ser creíble en muchos de sus planteamientos, por mucho que difunda su discurso en todos los rincones de Cataluña ante un público ya convencido de sus tesis. Que Rius, como periodista, acabe pareciéndose más a Casals o a Ibarra, solo dependerá de él y de su voluntad de buscar protagonismo o de buscar la verdad.

Y es que el periodismo de la escuela de Intereconomía o de Público tiene su reflejo en el periodismo “antifascista”, ese periodismo que si no encuentra “fascistas malos” los inventa, busca historias surrealistas para convertirlas en “fascistas” o crea apasionados relatos telenovelescos ambientados en lúgubres mentes enfermas; sino valga como ejemplo el escrito de otro periodista, Josep Comajoan, también vinculado a esta ONG (sic) antifascista, del 9 Nou, que en su blog se escandaliza de que en el Corte Inglés, en la sección de juguetes, libros, etc. vendan soldaditos de plomo, y entre ellos, “soldaditos de plomo nazis”; y es que al pobre periodista del 9 Nou se le caen las lagrimas solo de pensar en lo mal que lo pasaran los pobres e inocentes niños al ver como la Sirenita o el Rey León se encuentren rodeados de malvados nazis. Hasta ahora, -lo advierto y se lo digo al traumatizado periodista-, para la tranquilidad de algunos padres, abuelos y antifascistas de oficio, ningún portaestandarte de las SS se ha transformado en ser de carne y hueso y por consiguiente no ha ocasionado ningún infarto a padre alguno y mucho menos, alguna lesión a alguna criatura que estuviera en esa planta o en el edificio.
                                                 J.A. Llopart
Y es que el periodismo militante, el que prima el partidismo propio o el del que paga la nómina, nunca

dijous, 26 d’abril de 2012

SE SUSPÈN LA MANIFESTACIÓ DE DEMÀ A VIC PER PRESSIONS POLÍTIQUES

LA REPÚBLICA DE WEIMAR A OSONA
La manifestació antifeixista que s'havia convocat per demà a la tarda a Vic en repulsa a les agressions que, segons molts testimonis, va fer Josep Anglada diumenge passat a dos veïns de Vic, s'ha suspés per pressions polítiques i policials cap els col·lectius que la impulsaven.
Personalment penso que la suspensió és un victòria d'Anglada, de la mateixa manera que crec que va ser un gran error concentrar-se dimarts davant la casa del líder racista i els incidents posteriors vers ell i la regidora Marta Riera. 
La qüestió, però, és que poc a poc es va normalitzant que Anglada insulti als immigrants, com quan va dir que eren "xusma, xusma, xuma!" i penalment no tingui conseqüències aquests insult a un de cada quatre vigatans. Va ser molt greu que digués que "Vic està ple de moritos i negritos que corren com animals salvatges lliures pel carrer transmetén malalties, gràcies a que vosté senyor Vila d'Abadal els hi dóna totes les ajudes", declaracions fetes com les anteriors a la Sala de Plens i no que tingués consequències penals i encara augmentés més en vots i regidors. I penso que és greu que, si és cert com manifesten tants testimonis i el 9 Nou, que Anglada, begut, va agredir dos joves diumenge a la Plaça, no es faci cap acte amb la participació de les forces polítiques que sí accepten la Declaració Universal de Drets Humans i consideren ciutadans al originaris d'altres estats o als fills dels originaris d'altres llocs del món nascuts a Catalunya.
Però, precisament, si no es vol que el malestar de bona part de la ciutadania esclati amb fets com els de dimarts, els partits s'han de posar-hi al front i convocar-la juntament amb les associacions ciutadanes. 
Com a la República de Weimar, molta gent d'ordre va votar a un líder il·luminat que deia barbaritats perquè el consideraven útil "per posar a ratlla als jueus i als comunistes", però després va acabar guanyant unes eleccions.
   Explicació dels fets, clica aquí

Adjunto l'article de la regidora Georgina Rieradevall de la CUP, i els comunicats de Casal Manel Viusà, Maulets Osona i Coordinadora Antifeixista d’Osona  i el de PxC:


Quan es normalitza el discurs xenòfob... creix la bèstia!

Georgina Rieradevall, regidora de la CUP
La normalització dels discursos polítics xenòfobs i racistes és un fenomen creixent en sistemes formalment democràtics que travessen una crisis econòmica. Els seus líders s’autoproclamen messies i salvadors del poble que pateix la crisi amb la fórmula màgica d’expulsar els culpables de tots els mals haguts i per haver. Els culpables, segons aquests líders ultradretans, són els  immigrants que es veu que pel sol fet de ser-ho ja són sospitosos de ser invasors, delinqüents, violents i escòria humana.
Els sistemes democràtics que consenteixen l’existència d’aquests monstres contraris a la convivència i a la democràcia, en comptes d’il·legalitzar els partits i condemnar els seus líders per fomentar l’odi racial, els permeten presentar-se a les eleccions, els acullen en el sí de les institucions polítiques i els donen un altaveu en els mitjans de comunicació.
Els discursos racistes normalitzats, les mentides propagandístiques i la por que tenim tots al desconegut és la combinació perfecta per votar massivament partits tan legals i democràtics com l’històric Partit Nacionalsocialista Alemany, de Hitler. Tothom coneix en què va desembocar la victòria del nazisme.
Les agressions motivades per l’odi i en contra de la dignitat de les persones han de ser investigades i perseguides. Ara bé, la legislació penal vigent referida als delictes de provocació a l’odi, la violència o la discriminació data del 1995 i, per tant, està desfasada si tenim en compte que el context social ha canviat. A dia d’avui, cal una reforma penal urgent perquè la persecució d’aquests delictes sigui eficaç i especialitzada.
Fa uns quants anys que Josep Anglada, el líder de Plataforma per Catalunya, va passant pels jutjats acusat de delictes de provocació a la discriminació i l’odi, de difusió d’informacions injurioses i d’agressions. De moment, se n’ha sortit prou bé per manca de proves, però sembla que li agrada temptar la sort. El diumenge dia 22 d’abril de 2012, presumptament, Anglada va agredir dos joves pel sol fet de ser uns “moros de merda”, els quals van haver de ser atesos per diverses lesions a l’Hospital General de Vic . Aquests fets van ser presenciats i denunciats per ciutadans sense cap relació amb els agredits. Esperem que, en aquesta ocasió, la justícia no tingui dubtes raonables.
Hi ha qui en nom de la democràcia i la llibertat d’expressió opina que no s’hauria d’il·legalitzar cap partit. Evidentment, fer-ho ha de ser una excepció perquè la llibertat d’expressió és un dels fonaments d’un sistema democràtic. Ara bé, quan un partit polític, fent ús de la llibertat d’expressió i la llibertat ideològica, atempta contra la igualtat de les persones i fomenta la discriminació per motius de raça, origen, orientació sexual o religió s’ha d’il·legalitzar per preservar la pau i la cohesió social.
Però, ara per ara, no sembla que els governants estiguin preocupats per aquests assumptes. Més aviat, diria, que en nom de la crisi estan jugant a aplicar mesures dràstiques a costa d’anul·lar els nostres drets... i si no, què opinaria Gandhi sobre convertir la resistència pacífica en un delicte?


        COMUNICAT DE CASAL M. VIUSÀ, MAULETS I COORD ANTIFEIXISTA
                ATENCIÓ: A CAUSA DE PRESSIONS POLÍTIQUES, POLICIALS I MEDIÀTIQUES, QUEDA ANUL·LADA LA CONCENTRACIÓ CONTRA LES AGRESSIONS FEIXISTES PREVISTA PER AVUI DIVENDRES

1.- Cal que tothom tingui present, i que no s’oblidi, que les concentracions de dilluns i de dimarts van sorgir arran de les brutals agressions dutes a terme pel líder de PXC el diumenge passat a dos joves pel sol fet del seu color de pell. A més a més, ens vam reunir davant de l’Ajuntament per demanar reaccions per part del Consistori enfront reiterades actituds i conductes impròpies d’un càrrec electe que defensa la “democràcia” a cops de puny al carrer. Tot i així, l’equip de Govern li fa el joc polític dins i fora dels plens i li silencia les contínues amenaces i insults a part de la població vigatana.

2.- Alguns mitjans de comunicació i polítics han equiparat les agressions racistes succeïdes el diumenge passat amb quatre corredisses i crits succeïts el dimecres al centre de la ciutat. Han donat per bona la versió del feixista sobre els fets ocorreguts al carrer, quan ningú s’ha preguntat per què no hi havia els suposats vidres trencats del retrovisor del cotxe al terra i on són els contenidors aixafats. S’ha donat per suposat que els manifestants li van trencar el retrovisor, quan diversos testimonis mantenen que el retrovisor se’l va trencar ell mateix a causa de la conducció temerària que practicava Rambla avall. D’aquesta manera, ningú s’ha qüestionat per què aquest personatge va començar a conduir com un boig, traient fum dels pneumàtics, pujant a les voreres del carrer i gairebé atropellant una família amb cotxet. Nosaltres encara ens preguntem com pot ser que, si cap mitjà de comunicació va ser capaç d’agafar les imatges del suposat intent d’agressió, es pot donar per vàlida la versió d’un conegut mentider que l’únic que busca és pàgines de premsa.

3.- Anunciem que, a causa de pressions polítiques, policials i mediàtiques viscudes en les últimes 48 hores, ens veiem obligats...

REFLEXIONS SOBRE ELS ÚLTIMS FETS A VIC


                 
El passat diumenge 22 d’abril, Plataforma per Catalunya va celebrar al parc de la Bassa dels Hermanos la Diada del Partit. Era la primera vegada que se celebrava a Vic i en alguna  celebració d’aquesta diada, els anys anteriors, s’havien convocat manifestacions de grups d’esquerra, independentistes, antifeixistes i d’associacions d’immigrants.
Fa dos anys a Vilafranca la manifestació va acabar amb incidents quan es van llençar algun objecte a la gent de PxC i quan un grup de vilafranquins va aconseguir abocar uns quilos de sal a la paella que preparava la gent d’Anglada. Quatre persones tenen un procés obert per aquest fet.
La convocatòria d’una concentració antifeixista a Vic el passat diumenge va generar divisió dins dels grups de suport a la immigració, associacions d’immigrants i forces polítiques d’esquerres i independentistes. Hi ha un sector important d’aquests que creu que a Anglada li encanta –jo ho comparteixo— que es manifestin contra ell i es produeixin incidents. D’aquest tema jo n’he debatut molt amb Unitat Contra el Feixisme i el Racisme.
¿Ens hem de manifestar contra algú que diu a la Sala de Plens  que “la majoria d’immigrants són xusma, xusma, xusma!” o que “Vic està ple de negritos i moritos, gràcies a que Vila d’Abadal els hi dóna totes les ajudes, sense vacunar, caminant lliures com animals salvatges transmeten malalties!”??? Jo penso que sí, però han de ser concentracions de força gent i no necessàriament el mateix dia. Però si hi ha incidents Anglada sempre es fa la víctima.
Anglada a la Diada del Partit de diumenge passat. Amb els mossos i els antifeixistes al fons.

A  Vic, més a més, moltes persones d’aquestes associacions i partits creuen que a nivell local són contraproduents aquestes manifestacions. Així a la manifestació de maig de 2010 que s’havia fet per la polèmica del padró municipal i contra PxC que s’havia dit que ompliria la Plaça Major, finalment no la va convocar l’associació Veus Diverses, que treballa amb immigrants i havia liderat el rebuig social contra les propostes de Vila d’Abadal. A aquella concentració hi van assistir només unes 500 persones, la majoria de fora de la ciutat. Anglada cofoi declarà: “Quatre arreplegats i gairebé tots de fora! La ciutat és amb mi”. Les eleccions següents ell pujà de quatre a cinc regidors.
         Manifestació del 21 de maig de 2010             
El juny de 2011, dies després que Anglada incrementés el seu suport electoral es va organitzar via xarxes socials una concentració teòricament no convocada per ningú, que aplegà més d’un miler de persones. Hi havia regidors d’ERC, CUP, PSC, Iniciativa i, fins i tot alguns de CiU amb l’alcaldessa en funcions, Anna Erra. Aquells dies Vila d’Abadal – alcalde i cap de la força més votada- estava desaparegut i es plantejava renunciar a ser nomenat de nou alcalde.

La concentració d’aquest diumenge a Vic no va rebre el suport ni de Veus Diverses, ni de la CUP, ni d’Iniciativa. La convocaven el Casal Independentista Manel Viusà, les JERC, La coordinadora Antifeixista, SI, entre d’altres. Només aplegar un centenar de persones al Passeig, alguns vinguts de Manresa i altres llocs a de Catalunya, i desprès de l’acte formal s’anà en manifestació fins una de les entrades del parc on es feia l’acte. El comportament dels cinquanta manifestants que es quedaren a la porta va ser sempre correcte, no es llençaren objectes ni s’agredí a la gent de PxC que entrava i sortia. Una dotzena d’antidistubis vetllà per la seguretat. Una quarantena eren joves independentistes o llibertaris i hi havia una dotzena d’osonencs d’origen magribí.  I Anglada en el seu parlament a més de proclamar-se i encomanar-se a Sant Jordi, com el salvador que expulsaria de nou “els moros”, va qualificar de rates de claveguera els que es manifestaven fora.
Un parell d’hores després d’acabar l’acte, a les 20 h, Anglada, segons els nombrosos testimonis que recull el 9 Nou (jo ja no hi era), amb aspecte d’anar borratxo, s’encara a tres  joves (un d’ells d’origen magribí) i després de dir-los “Fills de puta! Moros de merda!” dónà cops de puny al nas a un i al cap a un altre. La gent increpa a Anglada i els acompanyants d’Anglada se l’enduen abans que arribi la policia i l’ambulància. Un dels agredits sagna abundantment pel nas.
Manifestació de diumenge amb motiu de la celebració de la Diada del Partit a Vic. Pacífica en tot moment.
En el comunicat que fa després PxC de la Diada del partit no fa cap referència a aquest incident ni diu que Anglada hagi estat agredit. Però hores més tard quan RAC1 difon que el 9 Nou en l’edició de paper té a la portada que Anglada ha agredit a la Plaça Major a uns joves totalment borratxo, twiteja que ell ha estat agredit i va a la comissaria a posar una denúncia on diu que uns joves l’han insultat i amenaçat. La seva denúncia no parla d’haver estat colpejat, només amenaçat i insultat.

L’endemà dilluns es fa una primera concentració d’un centenar de persones davant d’ajuntament. I dimarts una altra a la que participen unes 200 persones. Al carrer Verdaguer sembla que es troben a Josep Anglada el qual serà increpat per aquestes persones i algú li trenca el retrovisor del cotxe. Llavors molta gent a Vic s’exclama que “una colla de magribins empaitin un dels nostres pel carrer, cosa que mai s’havia vist!” Marta Riera, regidora de PxC, que dimarts va rebre insults a la Plaça Major,  demana llavors la dimissió del regidor de seguertat Joan Ballana (ERC).
La qüestió és que “aquest del nostres” porta anys dient que els ciutadans de Vic d’origen magribí, molts dels quals potser molta gent sempre el considerarà de fora, però ja tenen DNI espanyol, estan farts que algú digui una i altra vegada que ells “són xusma, escòria, paràsits, que són com animals salvatges” Sembla evident que l’agressió de diumenge va ser unidireccional d’Anglada cap els tres joves (dos de casa i un de fora)
  Manifestació de dimarts a la Rambla de Vic. (foto Osona.com)
   Ahir l’Ajuntament va convocar una reunió urgent de portaveus que aprovà una declaració demanant calma i condemnant totes les agressions i Anglada no hi va assistir.
Per divendres s’ha convocat una nova concentració a través de la xarxa que, com la de maig passat, no la convoca  cap sigla i pot ser força multitudinària. Sembla que l'equip de govern (CiU-ERC) hauria volgut que es desconvoqués.    
     El punt 3 de la declaració dels grups municipals demana que es respecti "el dret a la dignitat de les persones reconegut en la legislació vigent i els tractats internacionals". Però Anglada porta molts anys vulnerant aquest dret, insultant a la Sala de Plens i fora a un de cada quatre vigatans (jo penso que les persones d'origen immigrant, tinguin ja o no el DNI,  són vigatans de la mateixa manera que Obama és ciutada dels Estats Units!), i la justícia no ha castigat aquests insults i part de la ciutadania vigatana ha donat més i més vots a qui diu que la majoria d'aquest quart de vigatans són xusma. Així doncs ningú no s'ha d'estranyar que la situació agafi una nova dimensió. Evidentment jo condemno tota violència. LA QÜESTIÓ NO ÉS PER QUÈ ÉS MANIFESTEN 150 MAGRIBINS AMB UNA COLLA D'INDEPENDENDISTES. LA QÜESTIÓ ÉS PERQUÈ NO ES MANIFESTA MOLTA ALTRA GENT!



 Foto del 9 Nou de la reunió urgent d'ahir a l'Ajuntament a la que PxC no va voler assitir

PRESENTACIÓ DE LA DECLARACIÓ DE TOTS FEM BAGES, 3 de maig

              El proper dijous 3 de maig intervinc amb una xerrada a la presentació de principis de Tots fem Bages. A les 20 h al Centre Cultural del Casino de Manresa.

dimecres, 25 d’abril de 2012

VÍDEO PRESENTACIÓ LLIBRE A VILAFRANCA

Xavier Rius ha presentat a Vilafranca el seu darrer llibre, "Xenofòvia a Catalunya"

Escrit per Josep M Soler   
dimarts, 24 d'abril de 2012 15:01
Xavier Rius és mestre i periodista i està vinculat des de fa molts anys a moviments pacifistes i associacions de defensa dels drets humans.
Xenofòbia a Catalunya" descriu l'evolució d'una força política racista, com és Plataforma per Catalunya. És un llibre d'assaig polític per analitzar el discurs d'un plantejament que a la resta d'Espanya no ha tingut de moment èxit però que a Catalunya representa 67 regidors. Tot amb un discurs racista que no ofereix solucions i que crispa la societat. Xavier Rius assenyala que aquest discurs és encara més preocupant si es té en compte l'actual situació de crisi i els missatges a nivell europeu de sortida de l'euro, socialització de la banca i expulsió d'immigrants. L'acte, organitzat pel col.lectiu Endavant, es va celebrar divendres al vespre al local de l'Ateneu Popular X de Vilafranca.


Clica al vídeo de la dreta per veure

SALT ES TENSIONA PELS DESNONAMENTS I ELS FERITS CAUSATS PER L'ACCIÓ POLICIAL

El Ple de Salt d'ahir, que Torramadé va fer un dia i hora inhabitual per no coincidir amb el Barça, va tornar a ser tens a causa de les protestes i preguntes per l'actuació policial de dilluns, qualificada de desmesurada, en que els mossos d'esquadra van provocar ferides amb porres i patades a diverses persones de la Plataforma d'Afectats per l'Habitatge (PAH) que dilluns van intentar evitar un denonament. A un membre de la PAH, Ramon Mateu, un agent li va trencar la tíbia d'una patada i avui serà intevingut a l'Hospital d'Olot.
         Abans que IPS-CUP i PSC preguntessin a l'alcalde per aquesta qüestió, PxC va presentar una moció demanant a les associacions islàmiques de Salt que condemnessin les declaracions de l'imam de Terrassa justificant pegar a les dones. La resta de grups, també els no adscrits o trànsfugues de PxC (que ara donen la majoria absoluta a l'alcade d'UDC, Jaume Torramadé) van dir que el tema estava en mans de la justícia i van votar en contra la moció.
          El Ple, es va fer tancant les portes un cop es van omplir les 50 cadires de la sala i força gent va quedar fora. Hi havia molta premsa i van aconseguir entrar 12 membres de la PAH, alguns amb vendatges per les contusions de dilluns. Ferran Burch d'Independents per Salt-CUP, i Iolanda Pineda del PSC van fer preguntes a l'alcalde que en aquest i els altres temes l'alcalde donava pas amb cara de tenir ganes d'acabar aviat  o potser, de desinterès i avorriment. Mentre Burch preguntava i l'alcade responia els 12 membres de la PAH es van posar drets fent el número sis amb les mans que són mesos que fa que es va aprovar una moció per crear una Taula d'Habitatge que no s'ha constituït.
Burch preguntà no només per l'actuació municipal en aquest desnonament, per  la creació de la Taula i per l'actuació del mossos. L'alcalde respongué que a la família desnonada se'ls havia ofert un pis de lloguer social de 350 euros que van rebutjar i va donar llargues al tema de la taula i va qüestionar l'utilitat de taules on hi és tothom: "Tenim masses taules amb partits, Tercer Sector, immigrants, etc... que no serveixen per res", si bé va dir que si es constituiria. També va defensar l'actuació de la regidora d'atenció a les persones i immigració Fany Carabellido, de qui demanava la dimissió la PAH (Recordo, ja que parlo de la regidora d'immigració, que com l'ara alcalde encara té penjat al se facebook les mentides i notícies falses que fa un any  va crear PxC sobre la macromesquita salafista més gran d'Europa)


En acabar el torn de Burch els membres de la PAH van abandonar el Ple i van mostrar-se indignats per les respostes i les evasives de l'alcalde sobre els denonaments, l'actuació policial i la no creació de la Taula d'Habitage. La portaveu de la PAH, Marta Afuera, denuncià l'actuació policial injustificada front unes persones que feien resitència pasiva, explicà com un agent va trencar la cama de Mateu i demanà la dimisió de la regidora Fany Carabellido. Llavors, amb els membre de la PAH fora, va tornar a preguntar sobre el tema l'exalcaldessa, Iolanda Pineda, i, ja sense gaire públic, l'alcalde va ser més contundent i va acusar a la PAH "de voler crear un circ mediàtic". El fet que l'alcalde tingués un to més dur en les repostes a Pineda, quan els membres de la PAH ja no hi eren, ha molestat força i sembla que no ajudarà a calmar els ànims.
L'equip de Govern també va haver de respondre a diverses preguntes sobre la denúncia i supressió del conveni signat per l'anterior consitori amb la Fundació SERGI de gestió de la la Fàbrica Espai Jove. Sembla que darrera aquesta cancel·lació unilateral del conveni hi havia el desig que no hi participés com a monitor formador un conegut activista saltenc.
En acabar el Ple la policia municipal escortà la regidora d'atenció a les persones i immigració camí de casa seva.


Els 12 membres de la Plataforma que van aconseguir entrar al Ple, drets recont amb el dits que fas sis meos que l'ajuntament va aprovar una moció per constituir la Taula d'Habitatge que encara no s'ha creat.
 El Ple es va fer a porta tancada, deixant entrar només 50 persones. Hi havia molta premsa. Va haver-hi gent que es quedà a fora.
        
  Marta Afuera, amb ferides a la mà per l'actuació policial de dilluns, es queixa a la premsa de l'actuació policial de dilluns i lamenta les respostes de l'alcalde a les preguntes de Ferran Bruch (IPS-CUP), sense saber que minuts més tard, estant ells fora, a preguntes de l'ex alcaldessa Iolanda Pineda, Torramadé dequalificaria la PAH a la que acusaria de voler un circ mediàtic.

Article de Iolanda Pineda al seu blog, clica

dilluns, 23 d’abril de 2012

ANGLADA AGREDEIX DOS JOVES A PLAÇA DE VIC, però ara ell diu que va ser l'agredit.

Ahir a les 20h, un cop ja havia acabat la Diada del Partit, en la que no es van produir incidents (clica aquí), Josep Anglada, que anava begut, segons el 9 Nou, creuava la Plaça Major i després de dir "Fills de puta, moros de merda1" a tres joves amb qui es va creuar, els va agredir, fent-li sang al nas a un d'ells i un cop al cap a l'altre.
Llavors, segons el 9 Nou, diverses persones increparen a Anglada pels seus actes. Els qui l'acompanyaven se l'endugueren abans que s'emboliqués més i arribessin els mossos i l'ambul'ància, que tralladà els ferits a l'Hospital de Vic.
En el comunicat fet aquest vespre per PxC sobre la diada d'ahir no fa cap esment a aquests fets, si bé més tard, quan el 9 Nou en va parlar,  va piulat al twitter: "Ahir vaig haver de denunciar a tres persones presumptament immigrants que van intentar agredir-me". Aquesta matinada, un cop El 9 Nou anunciava l'agressió ha presentat una denúncia als mossos d'esquadra contra tres joves d'origen magribí.
Més informació El 9 Nou
Ahir a la tarda es va fer una concentració de repulsa a aquesta agressió.

VÍDEO CONCENTRACIÓ D'AHIR DILLUNS EN PROTESTA PER L'AGRESSIÓ
 

Concentració de dimarts, 24 (El 9 Nou)
Josep Anglada denuncia que la concentració en contra seva acaba amb els vidres del seu cotxe trencats
 Foto: Quim Soler


: 25-04-2012 (8:11) (El 9 Nou)
El cap de l'oposició de l'Ajuntament de Vic va trucar a EL 9 NOU en plena concentració lamentant que no pogués ni entrar a casa seva. La número 2 de PxC, Marta Riera, ha demanat la dimissió del regidor de Convivència i Seguretat, Joan Ballana.
Més de 200 persones es van concentrar ahir contra Josep Anglada per condemnar la seva última acció violenta. La concentració, que va començar a la plaça Major, va acabar amb corredisses. Els manifestants es van desplaçar al davant del domicili d’Anglada, al carrer Verdaguer, i mentre eren allà, cridant consignes contra el president de Plataforma per Catalunya, el van veure anant a peu per la rambla de l'Hospital.

Alguns dels concentrats van córrer darrere seu però finalment Anglada va entrar en un cotxe, a la confluència amb el doctor Junyent i va marxar a tota velocitat passant per sobre del parterre que divideix el carrer. Amb tot, Anglada va explicar a EL 9 NOU que li n'havien trencat un vidre.

Abans, tant des de la comunitat islàmica com des de Maulets Osona van demanar que la justícia actui contra Anglada i que les forces polítiques de l’Ajuntament deixin de fer-li el joc. Els concentrats cridaven consignes com “Anglada racista tu ets el terrorista”, “Cap agressió sense resposta” o “Volem justícia”. Abans de dissoldre la concentració van fer una nova convocatòria per divendres a les set de la tarda.

L’acció de rebuig ve motivada perquè el president de Plataforma per Catalunya hauria agredit dos joves, diumenge a la tarda, que van haver de ser atesos a l'Hospital General de Vic. Diversos testimonis van presenciar els fets i els van denunciar als Mossos d'Esquadra. Anglada també va presentar una contradenúncia, a les 3 de la matinada, per un intent d'agressió.

Els incidents d'ahir al vespre van provocar una reacció contundent dels regidors de PxC a la xarxa. La que ho va ser més va ser la número 2, Marta Riera, que va demanar la dimissió del regidor de Convivència i Seguretat, Joan Ballana. Entre altres, va escriure el següent missatge a Twitter: "Avui Vic ha viscut una declaració de guerra per part de la comunitat musulmana a l’estat de dret a la democràcia i a la llibertat d’expressió".

diumenge, 22 d’abril de 2012

PxC CELEBRA LA DIADA DEL PARTIT A VIC I CONCENTRACIÓ ANTIFEIXISTA

Avui al migdia PxC ha celebrat la Diada del Partit a Vic, al parc de la Bassa dels Hermanos. Abans de començar l'acte de PxC unes 120 persones han participat a l'acte antifeixista que es feia al Passeig, convocat per diferents associacions antifeixistes d'Osona i Manresa, Maulets, el Casal Independentista Manel Viusà, Solidaritat per la Independència i les JERC. A l'acte hi eren presents, entre d'altres, el regidor de SI, Iban Lapeira, i el Secretari de CCOO d'Osona, Miquel Sánchez. La CUP de Vic no hi ha donat suport.
El cantant Joan Usart ha interpretat cançons de Xesco Boix i l'Ovidi Montllor, tot seguit ha parlat un representant de la Coordinadora antifeixista del Bages que ha parlat de l'agressió d'un  grup d'encaputxats a la Sala Stroika, un d'Unitat Contra el Feixisme, que ha explicat les mobilitzacions contra el centre social Militia Tramuntana a Barcelona,  i Jamal Meziani, en nom de les entitats vigatanes. Tots dos han advertit de l'amenaça que significa PxC, a la que han qualificat de feixista.
Un cop deconvocat l'acte, s'ha anat en manifestació fins l'entrada del parc on feia l'acte de PxC, aturant-se davant el cordó policial, sense que s'hagin produit incidents.

En arribar la manifestació els 200 militants de PxC començaven a dinar. A les 15,30 h. els militants de PxC han ballat la "Sardana de l'Anglada" versió de La Puntaire que diu: "Catalunya ja no és com abans, és ple de negres i musulmans.... Au veniu a Catalunya tots el immigrants que qudareu bocabadats.... Llibres gratis al col.legi, pis de franc i un bon tiberi i embaràs rere  embaràs... Però si algú com el Anglada ho vol aturar, li diran que és un feixista i també un falangista i un mal català...!"


                                      





       
Acte seguit Josep Anglada, després de ser aclamat:  "Josep, Anglada, ho fas de puta mare!" ha fet el seu parlament. Ha anomenat "rates de cloaca" als que es manifestaven a fora, dels que s'haurien previngut  "llençant matarrates pel parc".  Anglada ha dit que celebraven la Diada el diumenge de Sant Jordi perquè: "Som la bona gent, el Sant Jordi que mata el drac com els catalans que van fer fora els moros de Catalunya fa segles. Sant Jordi és el patró de l'Espanya de parla catalana que va fer fora els moros, com Sant Jaume ho és dels espanyols de parla gallega i castellana  que van fer fora als moros" I afegí que amb l'ajuda de Sant Jordi som la gent que expulsarem els moros un cop més"
Anglada digué que eren "els únics que tenim les mans netes", carregà contra la casta política corrupta, saludà a la delegació de PxC de la Catalunya Nord que havia vingut, i anuncià que a les properes eleccions catalanes entraria al Parlament. I acabà, un cop mes dient: "Demano a Sant Jordi que m'ajudi, ens ajudi, a alliberar-nos de la islamització!"




Però a les 20 hores, agressió a la Plaça Major Clica aquí, informació de l'agressió.

dissabte, 21 d’abril de 2012

DIUMENGE, PxC CELEBRA LA SEVA DIADA A VIC I CONCENTRACIÓ ANTIFEIXISTA DE REBUIG



Vic acollirà la Diada del partit d’enguany que se celebrarà el proper 22 d’abril


Plataforma per Catalunya celebrarà la Diada del partit coincidint amb el diumenge més proper a la Diada de Sant Jordi com ja ve sent tradició, i que aquest any serà el 22 d'abril.
Després que El Vendrell i Vilafranca del Penedès acollissin les edicions anteriors, la capital d’Osona i bressol del moviment identitari a Catalunya serà el punt de trobada d’aquesta gran festa.
Des de les 11h 00 us convidem a compartir en família amb nosaltres aquesta jornada festiva en què hi haurà parc de jocs infantils i els més petits rebran la visita de Bob Esponja.
Les Joventuts Identitàries per Catalunya organitzaran, a més, activitats lúdiques al llarg del dia.
A l’acte s’oferirà un dinar informal al que igualment podreu portar els vostres propis refrescs i refrigeris addicionals. A la sobretaula comptarem amb la presència d’un animador musical que farà d’aquest dia una gran festa per a tothom.
Per tal de garantir la millor de les nostres atencions us agrairem que confirmeu la vostra assistència enviant un correu electrònic a info@pxcatalunya.com o trucant al 93.886.08.70.
El dinar serà gratuït per als més petits, i els afiliats i els seus familiars i acompanyants hauran de satisfer una aportació simbòlica de sis euros en el següent número de compte corrent: 2100‐0007‐87‐0201227522, tot indicant el nom complet i el nombre d’acompanyants.
El termini per efectuar la inscripció i el pagament finalitza el 19 d’abril.
Amb la vostra participació esperem repetir l’èxit d’anys anteriors.
(Extret de la pàgina de PxC)
-------------------------
I Concentració antifeixista a les 12 hores al Passeig:

El proper 22 d'abril Plataforma per Catalunya organitza a Vic la diada del partit, això comporta que tots els integrants i simpatitzants del partit es trobaran durant tot el dia "en un conegut parc de la ciutat"... No ho permetrem!
Com a acte de rebuig es realitzarà una concentració de protesta que tindrà lloc a la Rambla del Passeig"; més concretament a l'alçada del número 28.
Totes les entitats i/o organitzacions que vulguin col·laborar hi estan convidades, la unitat fa la força!
LA LLUITA CONTINUA!!

Link facebook convocatòria 
----------------------------------------------
Jo,  que conec PxC, recordo que Josep Anglada estarà content si hi ha incidents, ja que llavors enlloc de sortir només dilluns en un breu al 9 Nou informant que 160 persones van particpar a l'acte de PxC, sortirà molts mitjans i a les teles estatals que dirán: "Tensión y choques en Vic"

PRESENTACIONS DEL LLIBRE I XERRADA ALS ATENEUS DE SALLENT I VILFRANCA I AL COL. DE TREBALL SOCIAL DE MANRESA



Aquesta última setmana he tingut el plaer de fer xerrades i presentar el llibre a l'Ateneu Rocaus de Sallent, a l'Ateneu Popular de Vilafranca i al Col.legi Oficial de Treball Social de Manresa. Gràcies a tots per convidar-me. Gràcies Guillem, Lluís i Yasmina.



Imatges de la xerrada a l'Ateneu Rocaus de Sallent del 13 d'abril. Em va encantar el local -amb grans vidrieres que donaven un aire obert- i l'ambient que si respirava. Amb 25 persones, seguts en rotllana, i en un format en el que permetia que qui volgués intervingués, a mida que denvolupava els temes, varem xerrar més de dues hores sobre els orígens de la xenofòbia, la situació de l'extremadreta a Catalunya i Europa i dels reptes i estratègies per enfrontar-se a aquest fenòmen.

                       ..


Unes 25 persones van assistir a la xerrada a l'Ateneu Popular de Vilafranca del Penedès. TV de Vilafranca va fer una peça sobre el llibre. En acabar sopar i tertúlia amb una colla. Quina mandra després agafar el cotxe capa a Moià!
     Link TV VIlafranca


 I el dimecres 18 d'abril, presentació del llibre al Col.legi Oficial de Treball Social de Manresa. Hi havia futbol i potser va restar assistència.En acabar entrevista per la revista El pou de la gallina.
Però el 3 de maig torno a Manresa a la presentació de Tots fem Bages.
    

BREIVIK, LA TEORIA DE LA FERRADURA, article al Punt Avui

La majoria de forces de l'extrema dreta xenòfoba europea, que fan del no a la immigració el centre del seu ideari, han anat assumint propostes econòmiques semblants a les que tenen o tenien grups comunistes i l'extrema esquerra: nacionalització de la banca, socialització de certes empreses, sortida de l'euro, etc. I quan se'ls pregunta per aquest canvi, ho justifiquen dient que la classificació de forces polítiques, amb el semicercle que ubica unes a la dreta, d'altres a l'esquerra, i l'extrema dreta i extrema esquerra totalment allunyades, ja no és vàlida. Per ells, que ara es fan dir “identitaris”, l'espectre polític es representa amb una ferradura on els extrems s'acosten i gairebé es toquen, cosa que justificaria la similitud de propostes econòmiques dels uns i dels altres. I d'alguna manera, tant l'extrema dreta com l'extrema esquerra compartien la seva lluita radical contra el “sistema”, encara que l'extrema dreta no tingui cap inconvenient d'aprofitar-se i beneficiar-se al màxim de les possibilitats que li dóna la democràcia que combat per créixer i nodrir-se dels avantatges legals de ser una força parlamentària.
Aquestes forces d'extrema dreta qualifiquen el multiculturalisme com un virus que destruirà Europa i Occident. Consideren la immigració una eina del capitalisme per destruir econòmicament les classes mitjanes i treballadores autòctones. I culpen les esquerres pel fet de defensar un model multicultural o intercultural, una societat de ciutadans de diferents orígens i creences amb igualtat de drets i deures.
Anders Behring Breivik, autor de la massacre d'Utoya, va manifestar dimarts passat, en començar el judici, que s'havia inspirat en la manera d'actuar d'Al-Qaida com a principal organització revolucionària actual. Una organització, debilitada per l'anomenada primavera àrab, que s'ha caracteritzat per sembrar el terror de manera indiscriminada i sense cap mena de compassió cap a les víctimes. I Breivik, com fa Al-Qaida quan justifica atacs indiscriminats contra la població, la fa responsable dels règims als quals combat.
Sorprèn que parli d'Al-Qaida com a font d'inspiració revolucionària, ja que Al-Qaida seria a l'extrem oposat de les seves idees. Però aquí aquest “croat” de l'extrema dreta xenòfoba fa realitat també l'anomenada teoria de la ferradura, ja que aplica un terrorisme similar i brutal, que el diferencia de la majoria de grups anomenats terroristes.
I aquesta similitud amb el terrorisme d'Al-Qaida, la va mostrar també en començar el judici, després de reconèixer els fets i dir que ho tornaria a fer, quan va demanar que o bé se l'absolgui com a “croat” que ha volgut salvar Europa o se'l condemni a mort. Com els terroristes d'Al-Qaida espera el reconeixent i el martiri, en una visió apocalíptica de la realitat. Una visió i una manera de fer similar a la de Mohamed Merah, fa un mes a Tolosa, en els seus atacs contra ciutadans jueus i musulmans. I no és casualitat que inicialment es pensés, per la manera d'actuar, que Merah era un “llop solitari” de l'extrema dreta i se'l comparés amb Breivik.
Psiquiatres i juristes poden debatre ara si Breivik i Merah són malalts mentals o il·luminats per una fe cega en una missió. Breivik va matar joves socialistes com a responsables d'un multiculturalisme, i Merah persones d'origen immigrant i musulmans per col·laboracionistes amb l'enemic –l'elecció de víctimes jueves va ser un pla B un cop no va ser possible matar un militar d'origen magribí–. Tots dos lluitaven pel mateix: contra una Europa de ciutadans diversos amb igualtat de drets i deures.
Link de l'article al Punt Avui 

dimarts, 17 d’abril de 2012

DIVENDRES 20, PRESENTACIÓ LLIBRE A VILAFRANCA DEL P

Aquest divendres, 20 d'abril, a les 20 hores, presento el llibre, Xenofòbia a Catalunya, a l'Ateneu Popular X, c/ Ferran, 14, a Vilafranca del Penedès. Organitza la Coordinadora Antirepressiva del Penedès. 
I el dimecers 18, a les 19 hores, a Manresa  (Clica aquí)

Fotos i comentari de les presentacions, clica

PRESENTACIÓ DE "LA MIGRACIÓN DE LA MEMORIA HISTÓRICA"

                                            fotos: Candela López Tagliafico
 Ahir dilluns vaig tenir el plaer de participar a la presentació a Barcelona a la llibreria Alibri, del llibre coordinat per Antonio Izquierdo "La migración de la memoria histórica", editat per la Fundación Largo Caballero i Edicions Bellaterra. Vaig compartir taula amb Almudena Asenjo, Directora de la Fundació, amb el diputat d'Iniciativa, Joan Herrera, i amb Antonio Izquierdo.

El llibre parteix de la Disposició Adicional 7 de la Llei de la Memòria Històrica que permet que els descendents d'immigrants i exiliats espanyols puguin recuperar la nacionalitat espanyola i més a més, no hagin de renunciar a la que tenen ara. Fins ara molts només podien obtenir la nacionalitat dels seus pares o avis després de residir legalment a Espanya un any. I per poder residir-hi legalment havien d'aconseguir primers els papers, cosa sovint difícil.
La llei diu:
Ley 52/2007, de 26 de diciembre, por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura.
Disposición adicional 7ª
  1Las personas cuyo padre o madre hubiese sido originariamente español podrán optar a la nacionalidad española de origen si formalizan su declaración en el plazo de dos años desde la entrada en vigor de la presente disposición adicional. Dicho plazo podrá ser prorrogado por acuerdo de Consejo de Ministros hasta el límite de un año.
2. Este derecho también se reconocerá a los nietos de quienes perdieron o tuvieron que renunciar a la nacionalidad española como consecuencia del exilio.
L'estudi fa un seguiments de les 800.000 cites fetes fins desembre a les oficines diplomàtiques espanyoles -majoritàriamenta  a Llatinoamèrica- i dels 525.000 expedients que s'estan tramitant. Fa entrevistes aleatòries a demandants, majoritàriament vinculats a centres socials d'espanyols, gallegos, asturians, etc, i descriu la situació de l'emigració espanyola als diferenets països llatinoamericans. 

A la presentació Herrera i Izquierdo van coincidir que va ser una proposta del ministre de Treball, Jesús Caldera, recolzada per la Vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, per obrir una nova via d'entrada d'immigració legal des de Llatinoamèrica, en un moment que es volia tancar el flux d'entrada, pensant que així vindria sobretot gent hispanoparlant i qualificada. Així, davant les crítiques que generaven les regularitzacions i l'entrada amb papers pel denominat Catàleg de Feines de Díficil Cobertura, es deixava una porta oberta que no es contabilitzaria com mà d'obra estrangera sinó espanyola. De fet, cada cop que Zapatero viatjava Llatinoamèrica, aquesta era una demanda que li feien els descendents d'espanyols, i es va aprofitar la Llei de la Memòria Històrica, barrejant-ho amb els nets d'exiliats de la Guerra Civil.
El diputat Joan Herrera, que va tenir un paper important en la redacció de la llei, compartia aquesta tesi d'Izquierdo. I l'estudi conclou que donada la crisi, tret del cas dels cubans que sí volen marxar, la majoria dels qui obtinguin la nacionalitat ara no vindran a Espanya a buscar feina, però sí volen el passaport espanyol per poder viatjar amb més llibertat de circulació o per buscar feina a Europa o, fins i tot als Estats Units, on hi ha més facilitat pels ciutadans de la UE.
 
Izquierdo va anunciar que havia signat un conveni amb el Govern espanyol per continuar amb la investigació un cop es conclogui la resolució dels expedients i fer un treball de camp a Llatinoamèrica  
TRADUCCIÓN AL CASTELLANO:
Ayer lunes tuve el placer de participar en la presentación en Barcelona en la librería Alibri, del libro coordinado por Antonio Izquierdo "La migración de la memoria histórica", editado por la Fundación Largo Caballero y Edicions Bellaterra. Compartí mesa con Almudena Asenjo, Directora de la Fundación, con el diputado de Iniciativa, Joan Herrera, y con Antonio Izquierdo.El libro parte

dijous, 12 d’abril de 2012

PRESENTACIONS DE "XENOFÒBIA A CATALUNYA" A SALLENT (dia13) I MANRESA (18 d'abril)

El divendres 13 d'abril, a les 20 hores, a l'Ateneu Rocaus de Sallent (Carrer Santa Llúcia, 1) faig una xerrada sobre el creixement de l'ultradreta a Catalunya i Europa i presento el llibre Xenofòbia a Catalunya
Convocatòria de Facebook, clica aquí
Convocatòria a la pàgina de l'Ateneu Rocaus, aquí
El dimecres 18 d'abril, a les 19 hores, presento Xenofòbia a  Catalunya al Col·legi Oficial de Treball Social de Manresa, carrer Canonge Mulet, 2, 3r 1a.


                        Notícia al Regió 7  

Presentació a Manresa del llibre ´La xenofòbia a Catalunya´



REDACCIÓMANRESA
La delegació de Manresa-Catalunya Central del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya organitza la presentació del llibre La xenofòbia a Catalunya, que serà a càrrec de Xavier Rius, periodista i autor del llibre. L'acte tindrà lloc el proper dimecres, dia 18 d'abril, a la delegació del col·legi de Manresa, al carrer de Canonge Mulet, 2, 3r-1a. Xavier Rius, nascut a Barcelona el 1959, però resident a cavall entre Moià i la capital catalana, fa amb el llibre La xenofòbia a Catalunya un seguiment de l'ascens del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, i s'endinsa en les tensions viscudes a municipis com Vic, Badalona i Salt. El

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "LA MIGRACIÓN DE LA MEMORIA HISTÓRICA", DILLUNS 16

Aquesta propera setmana, a més de presentar a Sallent, Manresa i Vilafranca el meu llibre, Xenofòbia a Catalunya, intervinc en la presentació a Barcelona del llibre coordinat i editat per Antonio Izquierdo "La migración de la Memória Histórica" que tracta, no només dels descendents d'exiliats i d'emigrants de l'Estat espanyol que a l'ampara de la Llei de la Memòria Històrica han pogut recuperar la nacionalitat espanyola, sinó, també, de l'emigració econòmica i l'exili polític que van patir tants milers i milers de persones a l'Estat espanyol el segle passat.
     Intervindrà l'autor, Antonio Izquierdo, Almudena Asenjo, de la Fundació F. Largo Caballero, el diputat d'Iniciativa, Joan Herrera, i jo mateix.
      Considero molt opotuna aquesta presentació, no només perquè ara Catalunya i l'Estat espanyol es torna a forçar a milers de persones a emigrar, sinó perquè tota la recuperació de la Memòria Històrica i la llei que es va fer -penso insuficient- sembla que els nous governants d'Espanya -i potser també alguns de Catalunya- volen ignorar.  
      Dilluns, a les 19 hores, Llibreria Alibri. Balmes, 26. Barcelona


dissabte, 7 d’abril de 2012

SARAJEVO, 20 ANYS

Quan Iugoslàvia es trenca Milosevic demana a les Repúbliques que entreguin les armes de la Milicia Territorial a l'Exècit Federal per evitar una guerra civil. Bòsnia ho fa creient que l'Exèrcit Federal no actuarà contra el poble. Quan el 5 d'abril de 1992 són assessinades per franctiradors Olga Sucic i Suada Dilberovic, una de família catòlica, l'altra musulmana, a uns dels ponts del riu Miljaka a Sarajevo, el president Alia Izetbegvic declara a la televisió:"Ciutadans de Sarajevo, podeu dormir tanquils que no hi haurà guerra. Per una guerra en calen dos i noslatres no la volem" No va ser una guerra, va ser un genocidi. 

Adjunto el link d'alguns articles meus de llavors:
Article a El País el 1993 comparant Sarajevo amb el setge a Madrid i la República  

 Bosnia, los laberintos del odio (El País, 1993)

 Article publicat al País, ara fa 10 anys, "Esa guerra que nos cambió"

                                            Aquesta foto meva per mi és molt especial. Va ser la imatge del projectes de reconstrucció a Bòsnia fets per Barcelona (Maragall va declarar Sarajevo, el Districte 11)  i molts altres de Catalunya




Placa en homenatge a  Olga Sucic i Suada Dilberovic al lloc on van ser abatudes


                  El símbol de les Olimpiades d'Hivern de 1984, bombardejat

  
journalist
Aquestes dues fotos malgrat el pas dels anys tenen per a mi un gran valor emocional. La foto de l'esquerra va esdevenir símbol dels projectes de reconstrucció a Bòsnia fets per Barcelona i Catalunya. L'any 1997 va ser el cartell de l'exposició que es va fer a l'Ajuntament de Barcelona. La de la dreta la portada i cartell de la Conferència de ciutats dividides feta a Sarajevo