dimecres, 29 de febrer de 2012

CONTRA LA XENOFÒBIA A St. COLOMA I L’HOSPITALET I PACTES A SALT I BADALONA


Aquest dilluns i dimarts a la tarda han tingut lloc els Plens Municipals de Santa Coloma de Gramenet i L’Hospitalet de Llobregat on el debat sobre la cohesió social, la immigració i el discurs xenòfob han centrat bona part de la sessió. Hi ha hagut Ple a Salt on, un cop més, els dos regidors trànsfugues de PxC han donat la majoria a l’alcalde d’UDC,  Jaume Torramadé. I a Badalona, on Xavier García Albiol va aconseguir sense majoria l’alcaldia amb el seu discurs sobre la immigració, la seguretat i el rebuig a les mesquites, va arribar l’hora de la veritat del pressupostos, que es van poder aprovar gràcies al suport de CiU. 
            A nou mesos de les eleccions les coses es posen al seu lloc. A uns municipis PxC continua fent propostes que trenquen la convivència, a altres entitats socials i veïnals presenten mocions contra el discurs que fa PxC. A algun municipi, com Salt i Vic,  CiU s’aprofita del vot dels qui foren escollits a la llista de PxC, mentre a Badalona CiU dóna suport als pressupostos de García Albiol malgrat que ha capgirat en seguretat i immigració tot el que feia l’antic antic equip de govern. Un govern del que formava part CiU que, més a més, dirigia llavors la Guàrdia Urbana i immigració. Fa uns dies  ja explicava el suport que està donant PxC de Vic a l'alcalde d'UDC , Josep Maria Vila d'Abadal.
            
         Santa Coloma, PxC vol un respecte als animals que nega a certes persones

Santa Coloma de Gramenet és una de les ciutats on PxC va irrompre amb més força el passat mes de maig. El PSC, que presentava de candidata l’alcaldessa Núria Parlon, nomenada pels seus companys de govern a mig mandat, en cessar l’alcalde pel cas Pretòria, va perdre 5 regidors. No obstant el PSC fou la força més votada amb 12 regidors. CiU, que els últims dos anys havia patit una important crisi interna amb enfrontaments entre els regidors de CDC i UDC, es va mantenir en dos regidors; Iniciativa va baixar de 4 a 3, i el PP va passar de 4 a 5. Va entrar al consistori Gent de Gramenet —penso propera a la CUP— sacsejant la manca de credibilitat dels partits, i va entrar, també, PxC amb el 9,07% dels vots i tres regidors. Parlon governa amb el suport de PSC, Iniciativa i CiU.
            Aquesta pujada de PxC, com explico al llibre, em va sorprendre perquè penso que l’equip de govern havia gestionat molt bé la cohesió social amb instruments com un servei de mediadors que podien ser trucats pels veïns les 24 hores de dia, una política de compliment de les normatives dels comerços i de lluita contra els rumors.
            Els regidors de PxC són Sergio Palomo,  Juan Gómez Montero i Gerardo Esteban. Palomo, va anar de número l'any 1999 a la llista per Barcelona del neonazi Estado Nacional Europeo (clica). També havia militat a Estado Nacional Europeo el número 2 de Plataforma a Santa Coloma, Juan Gómez Montero, que va ser regidor de PxC a Manlleu fa dos mandats, tot i residir al Prat de Llobregat i Vic, i passar llargues temporades a Suècia. Va ser president de les joventuts de PxC, i l’exsecretari general, Pablo Barranco, i altres dirigents de PxC l’identificaren com l’autor de mails amenaçadors cap a ells. Gómez esdevindrà l’home fort de Plataforma a Santa Coloma, mantindrà forts enfrontaments amb l’alcaldessa i tindrà un discurs molt culte que també sorprendrà. I l’entrada de PxC al consistori motivà ja en el Ple de constitució de juny incidents al carrer i a la sala de Plens.
            En el Ple de dilluns,  en el que el cap de llista de PxC no va assistir, amb motiu de la moció sobre el col·lapse de les urgències de l’Hospital de l’Esperit Sant a causa de les retallades i l’epidèmia de grip, Gómez va culpar-ne als polítics per “regalar targetes sanitàries a immigrants, a delinqüents i a il·legals que no cotitzen”. Això va motivar una forta rèplica de l’alcaldessa que el va titllar de demagog i va fer constar que la majoria de persones que estaven a urgències eren autòctones.
            Més tard, en el marc de les mocions sobre la reforma laboral i les retallades, PxC va proposar expulsar als immigrants sense papers i als aturats i tornà a acusar la classe política i al capital d’haver portat immigració per perjudicar a la mà d’obra autòctona. El regidor socialista Esteve Serrano va titllar de populistes les seves paraules, tot dient que “a mi sí m’importa la meva ciutat, que no sé si és també la seva”, en referència al fet que ell residia al Prat de Llobregat, i va qualificar d’oportunistes i demagogues les promeses que PxC farà fora els immigrants. Gómez li va respondre dient que “si deixen de regalar-lis la vida i donar-los tots els ajuts, ja marxaran sols”.
            El Ple va viure un moment molt tens quan el regidor de PxC, Gerardo Serrano, va demanar que s’identifiqués per poder-la denunciar una dona que li estava fent senyals que li tallaria el coll. L’alcaldessa va atendre la seva demanada i va fer identificar i expulsar la veïna. Més tard el Ple va tenir el seu debat divertit i surrealista quan Juan Gómez va defensar la seva moció per la creació d’un registre de maltractadors d’animals, tot citant Milan Kundera i santo Tomás de Aquino. Gómez va demanar un tracte igualitari i homogeni pels animals i que garantís els seus drets, proposta que   fou replicada pel regidor d’Iniciativa, Siscu Sánchez, ironitzant que demanés un tractament igualitari i homogeni pels animals i una garantia als seus drets que negava a moltes persones que no les valorava de manera homogènea. Després l’alcaldessa rebutjà la moció, tot deixant clar que estava oberta a estudiar el tema, però que ho hagués pogut plantejar en un prec. no en una moció. Parlon recalcà que estava a favor del respecte a la animals i recordà que ella era vegetaria. Llavors Gómez va dir que ell també ho era. (Properament escriuré en el blog sobre el corrent ecologista i naturista del nazisme. Hitler era vegetarià)
   El regidor Juan Gómez en uns incidents a l'Ajuntament acompanyat  per policies i altres regidors l'11 de jnuy de 2011, el dia de la constitució del consitori. A la foto és apartat després d'haver agredit a uns veïns que l'increpaven, tal com recull la sentència feta pública divendres, que l'ha condemnat a una multa
                                (Foto, Gramenet 2.0)

Salt aprova el pressupost amb el vot incondicional dels dos trànsfugues de PxC
Dilluns a la mateixa hora que se celebrava el Ple a Santa Coloma de Gramenet se celebrava el Ple a Salt. Un Ple que havia d’aprovar el pressupostos.
            I com era d’esperar, com ha passat gairebé sempre des que a l’agost es passessin al grup de no adscrits, dos dels tres regidors de PxC, l’alcalde d’UDC, Jaume Torramadé  (que a mi, mentint un cop més, no em va deixar presentar el llibre en cap equipament públic de Salt, en no respondre la instància, després de fer-me saber que no li venia de gust que el presentés) va aconseguir la majoria necessària amb el vot dels dos ex PxC i del de Felip Gil del PP. En necessitava 11 i en va obtenir, com és habitual, 12.
            L’exalcaldessa socialista, Iolanda Pineda, va manifestar que no podien votar a favor donat que no hi havia hagut cap voluntat, ni temps material, per part de l’alcalde per debatre’ls i arribar un acord. Pineda digué: “Sí vostè em retreia a mi que ho aprovàvem amb el rodillo de la majoria absoluta legítima de l’equip de Govern de PSC i ERC que sumàvem 11, tot i que he de dir que nosaltres buscàvem l’acord, vostè el que té ara és el chollo dels dos trànsfugues de PxC que sumats als 9 seus, li donen, no sé a canvi de què, la majoria absoluta”: Torramadé li va cridar a l’ordre adduint que no eren trànsfugues, sinó “no adscrits”.

Ple a L’Hospitalet amb l’assistència de dirigents de PxC i del MSR

                                           (Fotos de Bertran Cazorla)
 
El Ple d’ahir dimarts a L’Hospitalet va ser tumultuós en presentar-se tres mocions ciutadanes. Una contra el tancament del CAP de Bellvitge, una altra contra les retallades, i la tercera contra la campanya de PxC a La Florida. Aplegà centenars de veïns, molts drets i als passadissos (si allò fos una mesquita potser s’hagués clausurat per accés d’aforament però la Guàrdia Urbana no va aixecar acta....!), una contra la reforma laboral, i una altre de veïns de la Florida contra la campanya d’intoxicació que feia PxC al barri. El fet que en el Ple hi hagi una regidora de CiU i una altra del PP que són diputades de els forces que han aprovat les retallades, animava aquesta presència de veïns indignats.
            A L’Hospitalet PxC va obtenir dos regidors i el 7,31% dels vots. És alcaldessa Núria Marín del PSC amb el suport d’Iniciativa. El PP té 6 regidors i CiU, 4.
            Els regidors de PxC de L’Hospitalet provenen de l’extrema dreta franquista. Un és Daniel Ordóñez, abans membre de l’Alianza por la Unidad Nacional i pertenyent a un grup de caps rapats que va ser qualificat de perillós per Mayor Oreja,  i, l’altre, Alberto Sánchez López, excandidat d’Españoles Bajo el Separatismo. Sánchez sortia  la foto del local del Centre Militia que amb la benedicció de la neofeixista italiana Casa Pound, es va obrir fa un mes a l’àrea de Barcelona.
                   Joan Garriga a la foto de dalt i Alejandro Fernández a la de sota, segona fila, al costat de   simptitzants i militants de PxC  (Foto B. Cazorla)
            
                                                                       
            Entre el públic hi estaven una trentena de dirigents i militants de PxC, entre els que destacava el Secretari Jurídic del partit, l’advocat Joan Garriga (número dos de la candidatura de Montserrat Nebrera al PP, a la foto dret amb corbata) i el Secretari d’Organització i número quatre del partit, David Parada. També hi era, assegut entre altres militants de PxC, Alejandro Fernández, Secretari (o potser ex secretari??) de la Federación del Este –Catalunya, P.Valencià, Múrcia...— del Movimiento Social Republicano (MSR). Fernández va resultar ferit el passat 12 d’octubre a causa de les perdrades –jo ho condemno rotundament!- que grups antifeixites llençaren al local on feia un concert Democracia Nacional, i llavors es van filtrar les fotos d’ell  a l'homenatge a Rudolf Hess. No és cap secret que Fernández, que té una gran sintonia amb els regidors de PxC. Entre el públic també hi ha havia nombrosos militants d’Unitat Contra el Feixisme. (Mireu blog de Bertrand Cazorla)
             Montse Santolino, de l'associació de veïns de La Florida, va intervenir al Ple llegint  un manifest que denunciava (clica per llegir sencer) la propaganda que PxC ha repartit l´últim mes pel barri “utilitza com a reclam els falsos tòpics que existeixen sobre les persones migrades”. Concretament, “se'ls culpa de la inseguretat i de l'incivisme, dóna per fet que les escoles del nostre barri són guetos, que hi ha bandes que no ens deixen utilitzar les nostres places o que hi ha persones que no paguen impostos”. Santolino va assegurar que aquesta campanya “està estigmatitzant els nouvinguts i incita a l'odi”.
El regidor de PxC, Daniel Ordóñez, va replicar que el partit ha estat la tercera força en nombre de vots en les últimes eleccions municipals a la Florida. “A molts veïns els agradem”, va dir. Això va provocar la indignació majoritària del públic, que el va escridassar. Ordóñez va respondre als que desplegaven pancartes on es podia llegir “No volem feixistes”, mentre altres, menys, aplaudien Ordóñez. L’advocat Joan Garriga de PxC, dret entre el públic, tot i que en la moció contra les retallades va aplaudir les intervencions dels representants d’Iniciativa, va ser un dels que va participar a la cridòria interrompint a la representant veinal tot dient "Que s'integrin gratis!". L'alcaldessa va imposar el silenci, i la resta de grups municipals van advocar per treballar a la Florida amb el diàleg. “Deixem de mirar malament els que tenim al costat”, va demanar el socialista Francesc Belver. 
                        Veure vídeo de la lectura del manifest amb bronca inclosa
   
      CiU vota els pressupostos d’Albiol a Badalona
I mentre es feia el Ple a L’Hospitalet, a Badalona CiU donava el seu sí als pressupostos que presentava el govern en minoria del popular Xavier García Albiol.
Amb 400 persones manifestant-se al carrer, el regidor de CiU, Ferran Falcó, va justificar el seu sí en haver admès Albiol algunes modificacions relatives al manteniment de la gratuïtat dels llibres de text, les subvencions al Consorci de Normalització Lingüística i al futur dels mitjans de comunicació públics. Els propers dies parlaré a fons de Badalona, però sorprèn que el regidors de CDC Ferran Falcó i Josep Pera votin a favor del full de ruta d’Albiol, quan ells a l’anterior govern portaven immigració i Guàrdia Urbana. (Al Ple de desembre el regidor d'UDC va abandonar  la sala per no votar amb el seus companys de CDC contra la moratòria que proposava Albiol a l'obertura d'un oratori islàmic).  I Albiol ha fet un gir de 180 graus en aquestes qüestions, motivant, fins i tot, després de forts enfrontament interns, el cessament, dimissió o canvi de destí del cap d ela Guàrdia Urbana, Conrado Fernández. Albiol ha desmantellat la Unitat de Convivència i ha creat l’Unitat Omega que comandada pel polèmic regidor Miguel Jurado practica batudes de dubtosa eficàcia. Penso que el sí de CiU a Albiol a Badalona és una de les tornes al suport del PP als pressupostos de la Generalitat.
      Miguel Jurado -amb barret- a una operació policial amb l'alcalde (El Periódico)
                                              link El Periódico

dimarts, 28 de febrer de 2012

CONDEMNA AL DIRECTOR DEL REVISTA NAZI INTEMPERIE, ÒRGAN D'ESTADO NACIONAL EUROPEO




El dijous passat es va fer pública la sentència 43/2012, condemnatòria del Jutjat Penal número 7 de Barcelona del  director de la revista Intemperie i del partit d'extrema dreta Estado Nacional Europeo (ENE), Luis Antonio G, a un any de presó, pel delicte que tipifica l’article 607 del Codi Penal de "difusió d'idees genocides", a través de la publicació i de la web del partit, que el jutge ha obligat a tancar, si bé hores d’ara, encara continua operativa.
A la vegada la sentència absol Luis Antonio G. i a altres dos encausats, Diego L. i Andrés P. del delicte de provocació al odi racial, tipificat a l’article 510, en base a la sentència absolutòria del Tribunal Suprem 259/2011 pel cas Kalki, que contradeia la sentència gairebé simultània de l’altra sala del Suprem, 372/2011, pel cas Blood and Honour. Així el Suprem a la sentència 259/2011 va dir que no hi havia delicte de provocació a la violència, l’odi i la discriminació, si no es provocava directament que algú actués realment i com a conseqüència amb violència, o fes actes de discriminació. El Jutjat Penal número 7 de Barcelona no ha considerat provat que hagin tingut "una conducta d'incitació directa".
El Jutjat número 7 sí considera provat que la revista "ridiculitza, trivialitza i amb això justifica els fets ocorreguts durant l'holocaust nazi durant la segona guerra mundial, amb referències humiliants al poble jueu" en molts dels seus articles d'opinió.
També "incita a la discriminació, exclusió i eliminació de diferents grups racials”. Així, parlant dels immigrants africans diu: “España va bien y para los africanos mejor (...)  España con dos millones de parados aún, en vías de islamización total y colonización africana es ya un sanatorio de sidosos, sarnosos (...) un hospicio, un asilo, un vertedero, una vedadera cárcel tumbona de gandules”
Respecte a l’homosexualitat diu:  “Son los que dicen defender la vida natural, el sexo natural, las energías naturales (...) pero defienden entre otras cosas antinaturales la homosexualidad. La homosexualidad es una perversión sexual como la zoofilia, la coprofilia, la necrofilia, la paidofilia, el voyeurismo o el sadomasoquismo”
Intemperie va publicar bimensualment fins al març del 2005 uns 35 volums -cadascun amb una tirada de 500 còpies- que distribuïa entre amics, familiars, afiliats i persones de l'entorn encara que no fossin militants afiliats. La pàgina web n-europa.org, a més de servir com a instrument d'expressió d'Estado Nacional Europeu, oferia la possibilitat d'adquirir la revista i publica un dels articles de cada número de la publicació encara que no exhibeix el contingut íntegre.
Durant el judici celebrat al novembre, Luis Antonio G. va reconèixer tenir un sentiment d'odi als jueus però va rebutjar que es tractés de racisme tot i que la revista denigra aquesta comunitat.
Com explico al meu llibre Xenofòbia a Catalunya alguns regidors de Plataforma per Catalunya (PxC), com el cap de llista a Santa Coloma de Gramenet, Sergio Palomo, que va anar de número dos a les llista per Barcelona d'ENE al 1999, el número dos a Santa Coloma –i abans regidor de Manlleu-, Juan Gómez Montero (veure Gramenet 2.0), i el de Canovelles, Ricardo Buñuel Baqué, haurien militat a Estado Nacional Europeo. 
El partit Estado Nacional Europeo, segons la definició que en fa el Diccionari dels partits polítics de Catalunya d’Isidre Molas és un partit que reclama “un paper rector de l’estat, el control de la inmigració i la severitat de la justícia”. Es va formar l’any 1995 i en les eleccions generals de l’any 1996 va obtenir 495 vots a Catalunya i a les eleccions municipals del 1999 a Barcelona en va treure 214. En eleccions catalanes de 2006 es va presentar sota el nom de Españoles Bajo el Separatismo (EBS).
A les files d’aquest partit hi havia a més de Luis Antonio García, Alberto Royuela -conegut feixista de Barcelona i ex membre de PxC- i Ramon Bau, líder del grup Nuevo Socialismo, sorgit d’una escissió del Circulo Español de Amigos de Europa (CEDADE), difusor del neonazisme i el neo feixisme més radical, i posteriorment líder del Círculo de Estudios Indoeuropeos. Bau seria condemnat i absolt pel cas Kalki en la sentència abans comentada i es va presentar a les eleccions per la llista del Movimiento Social Republicano.
A Vikipedia en català trobem que" Estado Nacional Europeo (ENE) és un partit polític d'ideologia ultradretana amb seu a Barcelona. Es defineix com a nacional-europeu i popular-socialista, qüestionant el sistema electoral actual. S'ha presentat a les eleccions generals espanyoles de 1996 i 2004 amb resultats més aviat minsos. Des de 1999 edita la revista Intemperie, de contingut sovint xenòfob i antisemita, amb un tiratge de 500 exemplars. L'octubre de 2005 en foren detinguts sis militants a l'Hospitalet de Llobregat, Mollet del Vallès i Mataró, entre ells Diego Luis Baño, membre de la candidatura municipal del PP a Mollet del Vallès, i el secretari general Luis Antonio García Rodríguez, antic membre del grup Guardia de Franco i de CEDADE, acusats d'un delicte d'apologia del genocidi en ser responsables de la revista Intemperie, A més, la policia de Catalunya també els acusa del delicte de vulneració de l'exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques[1


Text íntegre sentència revista Intemperie, Estado Nacional Europeo, clica aquí



dimecres, 22 de febrer de 2012

Recomano aquest video clip de Brams sobre Bòsnia: "Un secret que t'havia de dir"

                       
M'ha agradat molt aquest videoclip de Brams sobre la guerra de Bòsnia, de la que ara es compleixen el 20 anys, dirigit per JL Bozzo i interpretat per Biel Duran i Marc Pujol. .
Jo vaig conèixer diverses històries com aquesta tant a Bòsnia com al Líban de gent que s'arriscava per salvar un veí. De fet també va passar a la guerra civil espanyola.
Potser s'hagués pogut caracteritzar millors els soldats serbis i no calia que les totes les dones bosnianes portessin mocador.
Clica aquí per veure el vídeo


dimarts, 21 de febrer de 2012

Tertúlia a la Comràdio sobre retallades i la reforma laboral




Tèrtulia a Comràdio, La crisi econòmica i la reforma laboral, clica aquí
Al programa “TotsxTots”, de Com Ràdio, d’aquest dilluns 20 de febrer, Esther Vivas, del Centre d’Estudis dels Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Cabayol, president de Solidaritat i Comunicació (SICOM), Xavier Rius Sant, analista de conflictes, i Lluís Bordas, expert en temes de cooperació al desenvolupament, analitzen la crisi econòmica i social a Grècia i els efectes de la reforma laboral del Govern del Partit Popular.

dijous, 16 de febrer de 2012

Els twitts racistes del regidor de Guardiola (article al Regió 7, 15-2-2012)


                 L'alcaldessa i membre de la Comissió d'Igualtat de les Persones del Parlament

TRIBUNA



XAVIER RIUS
La xenofòbia s'alimenta de la legitimitat que li donen partits democràtics". Amb aquesta frase meva, titulava Regió7 l'entrevista que em feia, fa un parell de mesos, amb motiu de la publicació del meu llibre, Xenofòbia a Catalunya. Jo em referia a discursos, gestos polítics deliberats o no, i decisions que havien pres el popular Xavier García Albiol i els alcaldes de Salt i Vic, Jaume Torramadé i Josep Maria Vila d'Abadal, d'UDC que, lluny d'aturar les mentides, les pors i els problemes dels quals sorgeix la xenofòbia, generaven més crispació i legitimaven les mentides que escampen els grups xenòfobs. El discurs dur de García Albiol sobre la suposada discriminació positiva que tenien els estrangers a l'hora d'accedir a ajuts i prestacions, no s'assembla gens al que fan la majoria de responsables polítics del seu partit que tots aquests anys han gestionat els serveis socials, sanitaris i educatius a bona part de l'Estat espanyol, però va anar bé al PP per aconseguir l'alcaldia de la tercera ciutat de Catalunya. Pel que fa als gestos i declaracions dels alcaldes de Vic i Salt, d'Unió, en el cas del primer, lluny d'aturar Anglada, el va envalentir i donar protagonisme mediàtic, mentre que en el cas de Salt, les mentides sobre macromesquites i l'increment de la crispació al carrer abans dels plens municipals, que alguns persones preparaven acuradament, li va anar bé per recuperar l'alcaldia.
Jo pensava, pel que fa a Catalunya, que ara que CiU governa la majoria d'institucions, s'evitaria repetir aquest discurs, atès que, legitimant mentides, a més de ser un perill per a la cohesió social, es dóna la raó a grups com Plataforma per Catalunya. I sembla evident que les forces xenòfobes a les properes comeses electorals a qui trauran vots no serà principalment als socialistes, com ha passat ara, sinó a CiU. Per això no s'entén que no s'hagi destituït el regidor d'Ensenyament i Governació de Guardiola de Berguedà, Jordi Carreras, d'UDC, que va piular la nit de Reis que els demanava quedar-se a l'atur i que li portessin un burca per rebre millors prestacions i abans que la resta d'aturats. Després va repetir diversos twittsd'Anglada contra la política social del govern de la Generalitat i, en aparèixer les primeres crítiques als seus missatges, va piular: "O són jueus, o no entiendo!". I és que cada vegada que un responsable d'un partit democràtic legitima mentides, dóna la raó als xenòfobs; cada vegada que ironitza sobre un col·lectiu ètnic o religiós, justifica el racisme.
Em consta que els twittsdel regidor de Guardiola han molestat i molt aquells que des del Govern de la Generalitat gestionen les polítiques de cohesió social i tants regidors i alcaldes de CiU que afronten els reptes que la diversitat cultural i de l'encaix del milió llarg de ciutadans arribats els últims quinze anys en l'actual context de crisi econòmica. Per això no s'entén que no hagi estat destituït per l'alcaldessa i diputada Montserrat Ribera. Ribera pertany a la Comissió d'Igualtat de les Persones del Parlament, comissió que treballa per vetllar per la igualtat de drets, deures i oportunitats dels ciutadans, més enllà del seu origen, gènere o creences, i és evident que els twitts dels seus regidors anaven en contra del que pretén la comissió del Parlament de la qual ella és membre. Si no se'l destitueix es treu importància al que va dir el seu regidor d'Ensenyament, com si hagués estat només una broma. Si no se'l destitueix es legitimen certs discursos que van en contra del Pacte Nacional d'Immigració al qual CiU va donar suport al Parlament i que posava un full de ruta del que s'havia i no s'havia de fer. Potser aviat algú des del Parlament preguntarà a la diputada què hi fa, en aquella comissió, o es preguntarà si els acords del pacte eren només una broma. 

Link article al Regió 7, clica aquí

"De l'autisme a la xenofòbia", comentari del llibre a l'ARA

De l'autisme a la xenofòbia, clica aquí per anar al diari
Clica aquí per obrir el PDF complert i llegir

De l'autisme a la xenofòbia

De l'autisme a la xenofòbia De l'autisme a la xenofòbia FOTOGRAMA DE 'CATALUNYA ÜBER ALLES' / SEGARRA FILMS
Ja fa dècades que les antigues metròpolis europees integren gent de les antigues colònies. Espanya i Catalunya, en canvi, se n'havien mantingut relativament al marge, protagonitzant fenòmens migratoris interns i d'emigració. Aquest panorama va canviar ara fa 30 anys. De cop, vam viure un fenomen pràcticament inèdit: mai s'havia vist arribar tanta gent, en tan poc temps, de procedència tan diversa i, com destaca l'expert Ricard Zapata, amb un nivell de conflictivitat tan baix.
Evidentment, baix no vol dir inexistent. De fet, el racisme latent, la mala gestió administrativa, els interessos partidistes i la crisi econòmica poden esdevenir la incubadora que desperti l'ou de la serp. El professor i periodista Xavier Rius centra precisament la seva anàlisi a denunciar aquesta confluència per advertir dels perills per a la convivència i la cohesió ciutadanes.
Els primers capítols mostren com les autoritats espanyoles van actuar de manera autista: "Permetre que vinguessin com a irregulars va ser la manera que va triar Espanya per gestionar el flux d'immigrants". És a dir, d'una banda es dificultava la contractació amb papers i, de l'altra, malgrat criminalitzar els irregulars, es permetia l'economia submergida i s'obrien processos de regularització. D'una banda, s'afavoria el reagrupament familiar i, de l'altra, el permís de residència no s'acompanyava de lloc de treball. I, aquí, la ineficàcia i la desídia inclou fins i tot actuals partidaris de la mà dura com Alícia Sánchez-Camacho, que, com a alt càrrec de Treball en l'etapa d'Aznar, va permetre l'entrada massiva i fraudulenta de llatinoamericans com a falsos turistes.
Durant els primers anys, la sostinguda bonança econòmica va ajudar a superar les tensions fruit de les diferències culturals i de la competència pels recursos. La crisi les va exacerbar. L'immigrant es va convertir en el boc expiatori ideal davant les dificultats i el desgrat envers el canvi sociològic. Els primers a treure rendiment polític d'aquest malestar seran històrics representants xenòfobs com el vigatà Josep Anglada.
L'anècdota, no irrellevant però sí limitada, de PxC esdevé eix central de l'agenda política quan partits tradicionals entren també en aquest joc. Aquí, Rius no pot, ni vol, ser imparcial, i assenyala amb contundència els populars, certs dirigents de CiU i altres personatges de la política local. Els interessos partidistes (i, de vegades, urbanístics i privats) passen per davant de valors fonamentals de qualsevol democràcia. Només cal veure la diferència en les declaracions sobre els immigrants magribins dels populars catalans i les dels populars madrilenys i valencians sobre els romanesos, ja que aquests darrers en ser membres de la UE tenen dret a vot.
La lepenització , a més, arrela, de vegades a partir de conflictes reals i sovint a través de mentides, i s'estén fins i tot a municipis on la problemàtica és inexistent. Combatre-ho esdevé un imperatiu si volem evitar entrar en una espiral de destrucció de la convivència ciutadana. Sobretot perquè, com demostra el cas de Guissona, un alt percentatge d'immigració no significa ineludiblement conflicte. Manllevant paraules de l'exalcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, el problema no és la immigració sinó "la pobresa, la marginalitat i un urbanisme erroni, la massificació i la falta de serveis".

  

dimarts, 14 de febrer de 2012

NOVA CRISI AL PP DE SALT, UN ALTRE REGIDOR “PER LLIURE"?


El portaveu i regidor del PP a Salt, Felip Gil, ha renunciat a formar part de la directiva de la pròxima junta local del PP saltenc. Tal com publica avui El Punt Avui, (clica),  Gil va consultar la seva decisió amb el president del PP a Girona, Enric Millo. La renúncia segons diu Gil al Punt Avui, “es deu a raons organitzatives i no és en cap cas fruit de la manca d'entesa que es rumoreja que hi ha dins l'agrupació local i que el regidor desmenteix categòricament: Ningú m'ha dit que tingui cap problema dins el PP de Salt, ni tinc constància que n'existeixi cap”.
Però és un fet que el nomenament de Felip Gil com a cap de llista del PP saltenc es va viure fa deu mesos com un cop d’estat fet des de Girona per Enric Millo, amb el vistiplau, segons membres del PP saltenc, del llavors cap de l’oposició a Salt, el democratacristià i exalcalde, Jaume Torramadé. Tota la junta del PP saltenc va dimitir començant pel llavors regidor, Antonio González, que durant aquell mandat sempre havia mantingut,des de l'oposició, una actitud de reconeixement de la legitimitat de l'alcaldessa, Iolanda Pineda.
Felip Gil, nascut a Salt, però resident des de fa anys a Sant Gregori, havia participat al dinar que va fer Josep Anglada a Girona el maig de 2010 per tal de crear els grups locals de PxC a Girona i Salt, i hauria rebut la proposta –que finalment va desestimar—, d’encapçalar la candidatura de PxC a Girona ciutat.
 Finalment Gil va encapçalar la llista del PP de Salt amb part de la junta dimissionària fent campanya en contra. Només va sortir ell de regidor. I al llarg d’aquests vuit mesos ha votat gairebé sempre a favor de les propostes de l’equip de govern de Jaume Torramadé, amb qui des de fa molts anys manté una bona amistat i empatia. Així Torramadé ha aconseguit la majoria absoluta necessària per la governabilitat amb el vot de Gil i dels dos regidors trànsfugues de PxC. La número 2 de la llista del PP saltenc és Maria Codinach, que va ser fundadora del partit Gent per Salt, va participar també al dinar amb Anglada, i finalment va formar part de la candidatura del PP, si bé a l’agost trencaria amb Gil.  
Ara es veurà si el regidor va per lliure, o potser mai  no hi ha anat?
                                 Felip Gil, al centre de la foto
link de la crisi de fa un any 
 link informació dinar amb Anglada

diumenge, 12 de febrer de 2012

ASSAD ENCARA TÉ ALIATS (article al Punt Avui, 12-2-2012)

Article al Punt Avui


Seguidors d'Assad durant l'arribada del cap diplomàtic rus, Sergei Lavrov, a Damasc Foto: AFP.
Si dues conclusions es poden treure dels últims esdeveniments viscuts a Síria i de la posició russa al Consell de Seguretat és que encara haurà de morir molta gent abans que Baixar al-Assad caigui, i que encara té suports dins i fora de Síria, per més que la majoria de països de la Unió Europea i del Consell de Cooperació del Golf hagin retirat els ambaixadors, i que la Lliga Àrab li demani que deixi el poder en mans del vicepresident.
Assad té el suport de Rússia que, juntament amb la Xina, va vetar la resolució del Consell de Seguretat de fa una setmana, no només perquè Rússia té al port sirià de Tartus la seva única base naval a la Mediterrània, i importants acords de venda d'armes amb Damasc, sinó perquè no vol que una caiguda violenta d'Assad generi un contagi a les repúbliques caucàsiques. Un contagi que podria desestabilitzar Rússia, ara que Putin es disposa a guanyar amb mètodes de dubtosa transparència les eleccions. Rússia, a més a més, fa pagar a la comunitat internacional l'engany que va patir quan no va vetar la Resolució 1973 sobre Líbia, que es va dir que autoritzava només accions armades per aturar els atacs a la població i imposar un alto el foc a les parts, també als opositors. I com es va veure, es va utilitzar per bombardejar només un bàndol, fins a fer caure Gaddafi. Hi ha qui ha comparat les massacres de civils a Homs i les imatges de milicians amb fusells enfrontant-se a tancs i artilleria amb les del Sarajevo de fa vint anys. Als Balcans històricament havien topat durant segles els interessos de tres blocs: l'occidental catòlic, l'oriental eslau ortodox i l'otomà musulmà. A Síria s'enfronten ara també els interessos de tres blocs que, històricament, han lluitat per liderar el món islàmic: l'àrab, el persa i turc.
Els àrabs estan dividits en dos blocs. Per una banda hi ha els interessos de la teocràtica i feudal Aràbia Saudita i la majoria de monarquies petrolieres que, si bé no desitgen que continuïn les revoltes, volen fer caure Assad, xiïta alauita, l'home al món àrab de l'Iran. I de l'altra, Qatar, veritable poder emergent, nou centre financer i polític, amic d'Occident i pare de la televisió Al-jazeera que ha il·luminat les revoltes.
En segon lloc hi ha l'Iran, que té en Assad la seva porta d'entrada al món àrab i la clau per sostenir Hezbol·là, partit i milícia que, no només pot fer esclatar l'equilibri al Líban, sinó que posa sota les cordes sempre que vol Israel. I l'Iran pugna ara amb Occident, Israel, i també amb Aràbia Saudita, per la possessió o la capacitat de tenir l'arma atòmica.
I en tercer lloc Turquia, que és el model democràtic dels islamistes de Recep Tayyip Erdogan, veí de Síria, que pateix una allau de refugiats i dóna suport material als desertors de l'Exèrcit Sirià Lliure. I si el règim de Damasc cau gràcies a l'ajuda turca, serà una derrota estratègica dels àrabs.
Però al marge dels amics i enemics que Assad té al món islàmic, tal com es va veure en la rebuda que es va fer a Damasc i Alep al ministre rus d'Exteriors, Serguei Lavrov, Assad té el suport de la minoria alauita, de part de la burgesia sunnita i dels cristians d'aquestes dues ciutats, que coneixen bé les persecucions que pateixen ara els cristians a Egipte.
El que ningú sap és fins quan Assad i els caps de l'exèrcit i els cossos policials, majoritàriament alauites, podran continuar massacrant el seu poble. Evidentment ja no hi ha marxa enrere i un cop caigués el líder, no hi hauria cap vicepresident ni general alauita que pogués controlar les masses com es va fer a Tunísia i Egipte. De moment Assad ha reprimit els rebels amb artilleria i tancs, però ha evitat utilitzar els centenars de milers de soldats, majoritàriament sunnites, per por que es neguin a disparar contra els seus germans i es passin a l'enemic. Serà potser llavors quan les hores d'Assad s'acabin. Mentrestant, atrinxerat a Damasc, les seves tropes continuaran matant i sempre a la desesperada, podrà intentar fer sortir les masses al Líban com una cortina de fum per guanyar temps.

                          

dissabte, 11 de febrer de 2012

PACTE D’ESTABILITAT A VIC ENTRE VILA D’ABADAL I ANGLADA?

                                             A l’Anglada, ni aigua!
Josep Maria Vila d’Abadal, en el ple del 18 de juny de 2007, que va ser investit alcalde, va qualificar en el  seu discurs de “xenòfob i racista” el partit d’Anglada, a qui “no se li ha de donar ni aigua”. PxC havia passat d’un a quatre regidors i CiU, per primera vegada, baixava dels 10 als 8.  Aquestes afirmacions van motivar que els regidors de PxC abandonessin l’acte.
En el proper Ple, Anglada li va dir que havia insultat als tres mil vigatans que l’havien votat, dels qui també havia de ser l’alcalde, i Vila d’Abadal, menjant-se l’orgull, va demanar disculpes.
            El desembre de 2009, governant Vila d’Abadal en coalició amb els socialistes i ERC, en veure que la popularitat d’Anglada no minvava, va creure que s’havia de “fer alguna cosa per salvar la ciutat” i va fer la proposta de negar el padró i denunciar a la policia els irregulars. Proposta condemnada al fracàs en ser contrària a la llei, cosa que, com explico en el llibre Xenofòbia a Catalunya,(http://jcomajoan.blogspot.com/2011/11/megaloman-fabulador-i-poc-cristia.html ) lluny d’afeblir Anglada li va donar una publicitat mediàtica que ell mai no hagués aconseguit per si sol i, encara, va debilitar més Vila d’Abadal.
Així Vila, ple rere ple, havia d’aguantar les mofes d’un Anglada enavalentonat. Més a més, l'alcade se sentia enganyat per Duran Lleida que li havia demanat el maig de 2007 anés Vic –ell vivia a Barcelona- a encapçalar la candidatura de CiU en no tenir UDC cap de llista. Com explico al llibre, sembla que Duran no li havia dit que no a la seva demanda d’anar de número 5 a les llistes de CiU al Parlament. El 5 era el que es mereixia el seu pare a les segones eleccions catalanes com a  fill del fundador del partit –creat a la cuina de la casa familiar del Cavaller de Vidrà— i persona que havia mantingut UDC viva durant el franquisme, i humiliant-lo, li van oferir el 42. I ves per on, ara Duran donava el 5 a Ramon Espadaler, el noi de la benzinera de Sant Quirze, i a ell, net del fundador del partit, fill de qui va salvar UDC durant la dictadura, i hereu del Cavaller de Vidrà, incomplint la promesa per haver salvat lel lloc d'Unió a Vic, el posava el 12. Llavors Vila d’Abadal dimiteix del Comitè de Govern d’Unió, al cap d’uns dies es retracta i Duran, compassiu, li ofereix el 17, que ell accepta. Però mantindrà molt mala relació amb Duran, i casualment Vila d’Abadal, mentre Duran parla de ser ministre d’Espanya i discrepa de les consultes independentistes, impulsarà des de Vic l’associació de municipis independentistes. D’aquí bé que Duran centrarà el seu interès en l’altre alcalde d’Unió, en Jaume Torramadé, de Salt.

                     De Senyooorrrrr Vil·l·l·la d’Abbaaadaallllllll  a “Sr Alcalde”
            Recordo encara les cares dels regidors de Vic, al Ple de juliol de 2010, intentant aguantant-se el riure –també els de CDC!— quan Anglada pregunta a l’alcalde emfatitzant amb la seva cantarella “Sr. Vil.l.l.la d’Abadallllllllll, ara que vostè anirà al Parlament pensa delegar en algun regidor en cap, donat que entre que viu a Barcelona, administrar les finques, els negocis, l’escó al Parlament, i l’Ajuntament de Vic li mancarà temps…. Encara que vostè pensava que aniria el 5, en Duran el posa 12, llavor dimiteix, es retracta, el posen el 17… Sort que en Montilla no farà les eleccions el dia del Sants Innocents que potser acabaria de Suplente Tercero?”
            Per Anglada, l’alcalde, després d’haver de fer marxa enrere a la proposta del padró era el “Senyoorrr Vil·l·l·la d’Abadaaaaaaaaal” que li donava tot gratis al seus amics moritos i negritos. El maig de 2011 en una entrevista que li fa en Josep Comajoan  (http://jcomajoan.blogspot.com/2011/0(5/la-republica-de-weimar-com-llico.html ) diu que si Anglada no baixa del quatre regidors, ell haurà fracassat i no assumirà l’alcaldia. Llavors Anglada puja de 4 a 5 regidors, mentre CiU s’estanca en els 8. Es diu que la seva dona li va dir la mateixa nit electoral en confirmar-se els resultats:  “Josep vámonos ya a Barcelona que Vic no te merece”. I Vic va estar una setmana amb l’alcalde en funcions i alcalde electe desaparegut, sense saber si el nou alcalde seria Vila d’Abadal d’Unió o la convergent Anna Erra.

            Llavors en tornar a Vic i acceptar l’alcaldia va reconeixer que haurà de parlar amb l’Anglada i per mostrar aquesta bona voluntat, vulnerant el vigent Pacte Nacional d’Immigració, vota a favor de la moció de PxC per tal que el Govern espanyol no signi el conveni de reciprocitat amb Marroc pel dret de vot a les municipals dels immigrants amb més de cinc anys de residència legal, com poden fer ja molts llationamericans.
            Des de llavors Anglada deixa de dirigir-se a l’alcalde fent la cantarella amb els seus cognoms i l’anomenarà “Sr. Alcalde” i deixarà de retreure-li que li regala tot als immigrants. I des de llavors, moltes votacions les guanyarà per majoria absoluta amb els vots de CiU, ERC i PxC. I ja que he parlat de Salt, Torramadé aconseguirà també la governabilitat amb el pas al Partido Mixto  o grup de No Adscrits de dos regidors de PxC.



                                  El Ple del dilluns, PxC defensa a CiU
            Aquesta entente CiU-PxC es va veure clarament al Ple d’aquest dilluns. Així, la moció de PSC i Iniciativa per tal que es faci públic el deute que té la Generalitat amb l’Ajuntament de Vic, fou rebutjada amb els vots de PxC i CiU. La regidora de PxC, Marta Riera va fer una disculpa del governs d’Atur Mas, “donat que els problemes econòmics del Govern de la Generalitat tenen nom i cognom i no són de fa dues setmanes: Montilla, Carod i Saura”. Semblava que PxC hagués oblidat el  seu discurs de culpar de de tot a la casta política corrupte del cas Millet i de donar-li "tot de franc als immigrants"
            I PxC va rebre el suport de CiU en la moció d’Anglada demanant la supressió del Registre Municipal de Parelles de Fet pel frau que en farien alguns estrangers. La moció es va aprovar amb el sí de PxC i CiU, l’abstenció d’ERC, soci de govern de Vic, i el no del PSC, Iniciativa i Solidaritat. La CUP, de qui ara parlaré, no va participar. És cert que aquest registre ha perdut el sentit que tenia quan es va crear per donar cabuda a les parelles homosexuals, ara reconegudes –bé, el PP va interposar recurs al Constitucional!— i que la Llei catalana de Parelles de Fet dóna cobertura a les unions que no passen pel jutjar o la vicaria. Però també es podrà fer frau fent “parella de fet” pels altres procediments de la llei catalana que ningú no qüestiona.
           

              La CUP, Rieradevall i el Reglament de Funcionament de les entitats locals

Ara fa dos mesos va dimitir “per motius personals i laborals” la regidora de la CUP, Laia Jurado, que al costat de l’objector i insubmís, Quim Soler, havien representat la CUP al consistori l’anterior legislatura. Al maig, la candidatura fou encapçalada per la polifacètica Georgina Rieradevall, advocada, diplomada en Educació Social, actriu i professora de teatre. Ara fa un any i mig Rieradevall va dirigir el Lip Dup per la independència fet a Vic que va ser record mundial de participants  http://www.youtube.com/watch?v=muTMLuGWrp8 . La CUP va pujar en vots i va revalidar els dos regidors, però Jurado per motius personals i –crec- per certes discrepàncies va renunciar fa dos mesos a l’acta de regidora, acta que va ser ocupada aquest dilluns per Nil Puigivila que anava de número 20 a la llista.(bloc de la CUP)
            S’ha especulat molt sobre la dimissió de Jurado, el fet que ocupi el seu lloc el número vint i el pes del col·lectiu La Torratxa a la CUP. Pel que sé, a nivell assembleari es va decidir qui estava en millor situació personal i laboral per ocupar el lloc —el marit de Rieradevall anava al número 11— i va ser triat Puigivila. El que sembla és que Jurado no tenia clar que fos acertada la decisió de la CUP de no participar en qualsevol moció que presentés PxC, en lloc de votar-hi en contra, ni tampoc abstenir-se, com es feia fins llavors i intervindre en el debat.


            I és aquí on el Ple va tenir tocs surrealistes donat que inicialment l’alcalde havia dit que si no volien participar en les mocions de PxC, perquè no es considerés abstenció havien d'abandonar el Ple. Però Rieradevall .que és advocada- el va convèncer que el Reglamento de Organización i Funcionaminento de la entidades locales, permetia no participar sense abandonar la sala, sempre i quan ho deixessin clar abans d’iniciar-se la lectura de la moció i el debat. Segons Rieradevall a alguns ajuntaments així es feia. Però en el moments de la moció de PxC sobre el registre de parelles de fet, Anglada va qüestionar aquesta possibilitat, demanant l’opinió del secretari Municipal que va donar la raó a Anglada. Llavors l’alcalde va demanar a Rieradevall que sortis fora del Ple, on era, esperant també, el nou regidor Puigivila. Puigivila gràcies a una maniobra d’Anglada sobre l’ordre del dia, acceptada per CiU, en aquell  momentencara no havia pres possessió de l’acta. I el resum de tot és que Anglada va sortir cofoi del  Ple, mostrant-se com a veritable crossa del govern en minoria de CiU-ERC. (nota de premsa de la CUP)
            I ja que parlo de la jove Georgina Rieradevall, vull fer esment sobre la seva germana, Maria Rieradevall, també advocada, especialitzada en estrangeria i senadora gironina  per CiU des de desembre  Clica aquí L’endemà del Ple de Vic el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz compareixia per primera vegada al Senat i va haver de respondre a la primera pregunta de la nova senadora sobre si el Govern pensava aprovar un Reglament per acabar amb el buit en que es gestionen els Centres d’Internament d’Estangers (enllaç aquí) . A CiU hi ha molts dirigents que tenen molt clar que la manera d’abordar la immigració triada per Torramadé i Vila d’Abadal no és la correcta.  Penso en el Conseller Cleries, en el Director d’Immigració, Xavier Bosch, penso en l’Àngel Colom, l’Àngel Miret,  Miquel Esteve, Ferran Falcó, Josep Pera, o en Carles Campuzano. M’agradaria que la senadora Rieradevall  actués també com ells!   
 Text debat M. Rieradevall- J.Fernández Díaz al Senat, pàgina 51, clica aquí

Llibertat.cat recull, comenta i amplia aquest article

dimecres, 8 de febrer de 2012

Presentació llibre "Xenofòbia a Catalunya", dijous 16 de febrer, UB del Raval

Presentació llibre "Xenofòbia a Catalunya" en el marc de l'acte "Els feixistes d'ahir, demòcrates d'avui". Intervenen joves vilafranquins antifeixistes encausats i l'autor del llibre, Xavier Rius Sant. El llibre de Xavier Rius, veí de Moià, fa un ampli estudi sobre els grups d'extremadreta a Catalunya. Organitza: Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. Lloc: Universitat de Barcelona, El Raval, Aula 206
,
 Més informació al Facebook, aquí
  Crònica de l'acte, clica aquí

ivendres 17 de febrer de 2012


Crònica de la xerrada contra el feixisme a la UB-Raval

Ahir dijous 16 a la UB Raval va tenir lloc la xerrada sobre l'auge del feixisme al nostre país, organitzada pel nucli del SEPC de la facultat, amb més d'una vintena d'assistents.

Primerament, el periodista Xavier Rius va presentar el seu llibre "Xenofòbia a Catalunya", i va fer un repàs de l'evolució de l'extrema dreta, les seves principals organitzacions en l'actualitat (essent PxC la de major èxit electoral) i la presència de individus feixistes en partits com UdC. Tot seguit, un dels imputats pels fets de Vilafranca (on una manifestació de protesta per un acte feixista de la PxC que s'anava a celebrar aquell mateix dia va acabar amb 9 persones imputades) va explicar com estava el seu cas. Finalment, es va presentar la campanya "solidaritat amb l'antifeixisme combatiu", on dues companyes de Cornellà van explicar el cas repressiu contra el company Adri de Cornellà (imputat arran d'uns fets que van tenir lloc durant la manifestació de l'11-S del passat 2008), i van desgranar els principals eixos de la campanya, fonamentats en la denúncia de l'autèntic caràcter del feixisme.

El llibre que s'ha presentat a Barcelona, Girona-Salt, Moià, Vic, Sant Boi, i properament es presentarà a Badalona, Mataró (21 de març) i Manresa (18 d'abril)

diumenge, 5 de febrer de 2012

Hitler també perseguia els gitanos, article de Joan Salicrú

Donada la polèmica amb els regidors de PxC de Sant Boi, reprodueixo aquí l'article del periodista mataroní, Joan Salicrú sobre la cap de llista de PxC a Mataró 

Hitler també perseguia els gitanos* 

Article de Joan Salicrú  Bloc de Joan Salicrú, clica aquí.
Mònica Lora, cap del grup municipal de Plataforma per Catalunya a Mataró, és una persona que té més cara que esquena. Encapçalant una llista plena de membres d’una minoria ètnica com són els gitanos, és capaç de publicar en el seu Twitter, fa 22 dies, el missatge “Fora mesquites de Mataró” i de retuitejar algú que diu “Yo soy de Mataró y cada viernes me cruzo con más de 300 de estos [musulmans] de camino a rezar mientras yo subo cansado de currar”, i al mateix temps, ara fa nou dies, es presenta davant el Moment a la Intolerància al Passeig Carles Padrós de la capital del Maresme en el dia que es commemora l’Holocaust nazi per solidaritzar-se amb aquella tragèdia. O estàs amb la llibertat, contra el nazisme i contra tota intolerància o estàs amb els que la fomenten. I això que Hitler, a banda de perseguir jueus, també portava als camps de concentració els gitanos de la llista de Lora.

Però és que en realitat Mònica Lora és només una oportunista. Després d’intentar treballar en el món de la moda, es va afiliar a Plataforma poc abans de les eleccions, quan va ensumar-se l'èxit. Es va passar la campanya criticant el que ella en diu “casta política” i resulta que ha passat de cobrar 200 euros al mes per treballar de professora d’extraescolars a embutxacar-se mensualment gairebé 3.000 euros, entre el seu càrrec a l’Ajuntament i al Consell Comarcal del Maresme. No serà que tota la retòrica antiimmigració era només per fer-se un sou?

No em trobareu entre els “bonistes” respecte la immigració. Crec que hi ha problemàtiques a nivell de sorolls, de convivència, provocades per la concentració d’immigrants que no es poden tolerar. Ni vestimentes com el niqab i el burka. I que s’ha de ser absolutament estricte en què tothom compleixi les normes legals. Però d’aquí a perseguir la llibertat religiosa i fomentar la intolerància, com fa Lora, hi ha una frontera infranquejable. La de la llibertat.
---------------------
 Aprofito per linkar l'article que acaba de penjar Josep Puigdengolas al seu blog sobre PxC de Sant Boi i Militia, clica aquí, article J Puigdengolas

dimecres, 1 de febrer de 2012

SANT BOI, LA PIRMI, PxC I MILITIA


El passat dilluns, 30 de gener, vaig assistir per primera vegada a un Ple municipal de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, municipi on governen PSC i Iniciativa, i en el que PxC va obtenir tres regidors les eleccions municipals del 22 de maig. El cap de llista de PxC és David Parada, Secretari d’Organització i Acció Electoral de PxC, persona de màxima confiança de Josep Anglada, que milita a PxC des dels orígens. Parada va anar de número 4 a les eleccions catalanes de 2010. Francisco Pastor és el número 2 i el regidor d'Iniciativa Josep Puigdengolas ha fet aquest post sobre el seu twitter. per mostrar les seves idees d'extremadreta
            Sant Boi és un municipi amb un índex d’immigració d’un 10,34% (8.522 estrangers), molt per sota del 16% que hi ha de mitjana a Catalunya i no hi havia hagut conflictes de convivència. La irrupció de PxC va sorprendre –restant vots sobretot al PSC—, si bé és cert que Parada va fer una campanya persistent i intensa els mesos abans de les eleccions municipals i no té un discurs groller i insultant com mostra, de vegades, Josep Anglada.
            La revista El Triangle sempre ha dit que ell pertanyia a les Brigadas Blanquiazules de l’Espanyol i que hauria portat a PxC joves d’aquest grup ultra. Ell sempre m’ho ha negat, tot i que reconeix haver esta membre de la Grada Jove de l’Espanyol.
            El 9 d’octubre es va celebrar a Sant Boi el Congrés constituent de les Joventuts Identitàries per Catalunya o joventuts de PxC, acte que va motivar una concentració antifeixista que va ser dissolta o aturada pels mossos d’esquadra.
            El passat 6 de desembre vaig tenir el plaer de presentar el meu llibre Xenofòbia a Catalunya a Sant Boi, convidat per Iniciativa per Catalunya Verds i vaig conèixer als regidors  Josep Puigdengolas, Alba Martínez, Miguel Ángel Merino i Luis Pérez.
            Aquest dilluns vaig anar al Ple on es debatia la moció de PxC que estan presentant als ajuntaments on tenen representació, per tal de negar la Renda Mínima d’Inserció als immigrants extracomunitaris. En Josep Puigdengolas em va informar que també hi hauria una sorpresa al final del Ple en relació a PxC.

                    MENTIDES DE LA  RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ
            David Parada va defensar la moció mentint sobre el que diu la llei en relació als bens immobles dels demandants del que abans es coneixia com a PIRMI. Parada va dir que la llei negava a aquesta prestació a qui tenia bens i com que no es pot comprovar si tenen o no bens als seus països d’origen, feien un frau de llei i estaven en situació de superioritat als autòctons. Però tal com van replicar els portaveus dels altres partits, la llei no diu que no puguin tenir bens, sinó que no tinguin bens que poguessin donar guanys per la seva subsistència i que la casa en propietat hi visquin els pares o fills no significa que els doni una renda per viure . No repetiré aquí el que van dir el Tinent d’Alcalde d’Iniciativa, Luis Pérez, que linko aquí, ni la regidora socialista responsable de serveis Socials, Lluïsa Moret. Si vull recalcar que va ser contundent la regidora del PP, Marina Lozano Illescas, que va qualificar la moció de barbaritat, i també Jaume Pujades de CiU que va qualificar-la de torpede a la línia de  flotació de la convivència. Recalco la claredat de PP i CiU perquè contrasta amb el discurs d’altres responsables dels seus partits com Garcia Albiol a Badalona, o el regidor d’UDC de Guardiola de Berguedà, Jordi Carreras que, després de twitejar, tuits d’Anglada,  va fer-ne un demanant als Reis d’Orient quedar-se en atur i un burka, per cobrar més i abans que la resta d’aturats, el qual no ha estat cessat del seu càrrec ni per l’alcaldessa, ni suspès de militància per UDC.
            Un cop rebutjat amb el no de tota la resta de partits la proposta de PxC, Plataforma va presentar una moció contra la pujada del transport públic i va ser votada unànimement per tots. Com van dir els altres grups, qualsevol proposta de PxC si mira pel bé de tots els ciutadans, indistintament del seu origen, li donarien suport. Em sembla una opció correcta, a diferència del que s’ha fet a Vic. Primer Vila d’Abadal dir que a PxC “ni aigua” i després arribar a acords per poder guanyar votacions i governar, o el que fa ara la CUP que abandona el Ple cada cop que PxC fa una moció. 

           
                  
                                 INTERPEL.LACIÓ SOBRE MILITIA
La sorpresa que m’havien anunciat sobre PxC va ser una interpel·lació d’Iniciativa al Grup de PxC referent a la confirmació d’assistència de David Parada a l’acte d’inauguració del centre neofeixista Militia a Barcelona.  El text va ser llegit per la regidora de Cooperació, Solidaritat i Pau, Alba Martínez Vélez. El text és aquest:

Interpel·lació PxC- 30/01/2012

“Fa algunes setmanes, vam poder veure a diferents mitjans, com PxC, a través de diferents membres del partit, tenia intenció de participar a la inauguració d'un local d'orientació feixista anomenat Militia inspirat en la italiana Casa Pound. Fins i tot vam poder veure com un dels regidors del grup municipal de PxC al nostre Ajuntament, David Parada, va arribar a confirmar la seva assistència a l’acte d’inauguració via facebook.
Tal i com va fer el grup d'ICV-EuiA al parlament (que va remetre 8 preguntes al Departament d’Interior), nosaltres avui volem preguntar al regidor Parada per alguns detalls relacionats amb aquest fet.
-         Suposant que vostè tenia coneixement, quan va acceptar la invitació, que aquest centre social anomenat “Militia” té una marcada orientació feixista i que està presumptament vinculat a grups feixistes italians com “Casa Pound” i “Blocco Studanesco”.

-         Suposant també que a l’hora d’acceptar la invitació i confirmar assistència, vostè tenia coneixement de que un dels convidats a l’acte d’inauguració era Gianlucca Iannone, líder del grup italià paramilitar i violent Blocco Studanesco, i que segons sembla és autor de frases com “el feixisme va ser l’experiència més bonica de la història d’Itàlia”.

-         Suposant que tenia coneixement que Gabriele Adinolfi, fundador del grup italià “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, també tenia previst viatjar a Barcelona per participar a la inauguració d’aquest espai.

Li volem plantejar la següent qüestió, senyor Parada. Estarà d’acord amb mi que un quan confirma assistència per anar a un acte d’inauguració o qualsevol altre tipus d’esdeveniment coneix bé qui organitza aquest acte i qui són els convidats. Llavors com explica la seva vinculació i el seu interès en participar en la inauguració de l’anomenat Centre Social Militia i compartir espai amb aquests personatges vinculats a grups obertament feixistes. Com defensa la seva intenció de participar en la inauguració d’un centre que, fins i tot, dubtem que compleixi la legislació vigent per les presumptes vinculacions a grups violents italians?”
      David Parada, que no s’esperava aquesta pregunta, va negar haver posat al Facebook que hi assistiria i va comentar que tot era un muntatge de Roger Molinas d’Unitat Contra el Feixisme de L’Hospitalet. Acabat el Ple, Parada m’insistí que no era cert que ell hagués dit que hi aniria.
Aquí dalt teniu la imatge de Face on Parada diria “assistiré”.
Com explicava jo l'altre dia, Josep Anglada,   -clica aquí- va fer un comunicat negant la implicació de PxC en l'acte de Militia, tot i que estava anunciada la intervenció del seu responsable de relacions internacionals de PxC, Enrique Ravello , i  sembla que el regidor de L'Hospitalet, Alberto Sánchez, segons algunes fonts formava part del nucli organitzador. Anglada va dir en relació a Sànchez (clica), que "tampoc era tan greu que algú tingués relació amb Militia" El responsable de la Casa Pound i Enric Ravello han participat en projecte ssimilars com el Pojecte Impulso de Castellò. Mireu les banderes que surten al vídeo i jutgeu si és o no un grup d'extrema dreta.   
Mireu també qui és Gabriele Adinolfi, que diu ni sinagogues ni mesquites amb el braç aixecat
Informació de Casa Pound aquí al blog de Carles Viñas  



Interior del nou local de Militia. A La foto el regidor de L'Hospitalet, Alberto Sánchez.

DEBAT CENTRES D'INTERNAMENT A TV TERRASSA, PRISMES

 El passat cap de setmana Televisió de Terrassa va emetre aquest debat en el programa Prismes, sobre els Centres d'Internament d'Estrangers. Vaig compartir taula amb Amadeu Bocar, d'ECAS, l'advocat Juan Carlos Querol, i el representant del Sindicat Unificat de Policia, Antonio Granados.
Penso que en el debat, com també ha passat en el debat del Periódico, en algun moment es va barrejar el debat de si ha d'haver-hi o no una llei d'estrangeria conseqüència dels qui proposen, senzillament tancar-los, i el debat sobre per què s'hi entra, el buit legat que hi impera, les batudes ètniques que fa sovint la policia, i la situació dels qui hi arriben procedents de Ceuta, Melilla i Canàries, per passar allà els 60 dies preceptius i quedar en llibertat després sense papers i amb una ordre d'expulsió inaplicable però que els diexa en una situació de total precrietat jurídica i legal.

Per veure el vídeo has de clicar l'enllaç de sota i tindràs els links d ela primera i segona part
Link programa CIES, TV Terrassa, clica aquí 1a i 2a part

Avui El Periódico dedica dues pàgines a la compareixença del Ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, en la que va anunciar que aprovaria un reglament. Jo hi dic la meva opinió i enfatitzo que més enllà de les millores, cal que es renovin els permisos de treball i residència als immigrants amb papers que estan a l'atur, donat que, en cas contrari, es generarà una bossa d'irregulars que si troben feina no podran fer-ho leglament i, malgrat tenir família aquí serien susceptibles d'ingressar en un CIE i ser expulsats.
Link El Periódico, clica aquí i ves a baix amb el cursor.