dissabte, 28 de gener del 2012

Del Ball de les Corporacions vienès a la Casa Pound , EXTREMA DRETA, ANTIJUEVA I ANTISLÀMICA

   
               
Nombrosos líders ultradretans europeus van participar la nit d’ahir divendres a l’anomenat Ball de les Corporacions del al Palau Imperial de Viena, a la Plaça dels Herois, que s’ha celebrat el mateix dia que es commemora el Dia Internacional en Memòria de l'Holocaust amb motiu del 67º aniversari de l’alliberament d’Auschwitz.Tal com recull la  premsa (clica)  hi va assistir Marine Le Pen, candidata de Front Nacional francès, el parlamentari nacionalista suec Kent Ekerot, i l'europarlamentari belga, Philip Claeys, de la formació xenòfoba VlaamsBelang. Milers de persones es van manifestar contra aquest acte en considerar-ho una provocació i un insult a les víctimes d’Auschwitz.
L’assistència de Le Pen podria sorprendre perquè el partit, a l’igual que la majoria de grups xenòfobs, identitaris, anti-imigració haurien canviat l’antisemitisme tradicional per la més actual islamofòbia i sovint per un suport a Israel com estat que lluitaria contra expansió de l’Islam. Però més enllà d’aquest canvis  l’antisemitisme i el substrat feixista nazi d’alguns dels seus dirigents aflora sovint en tots aquests grups.
            Ara fa dos Josep Anglada va ser al Ball convidat per Harald Vilimsky, secretari general de l’FPÖ austríac. Allà Anglada, acompanyat pel responsable de Relacions Internacionals de PxC, Enrique Ravello, es va reunir amb Filip Dewinter del Blaams Velang belga, i el magnat suec Patrik Brinkmann. Ravello és del sector procedent de CEDADE, va militar al  Movimiento Social Republicano i al grup neonazi, Tierra y Pueblo, i pertany al corrent pagano esotèric que, en sintonia al que pensaven els ideòlegs del nazisme, rebutjaven les religions monoteistes com el cristianisme per ser compassives amb els dèbils.
            Ravello havia de participar el passat 15 de gener a l’acte de constitució del Centre Social Militia a Barcelona amb els líders de la Casa Pound italiana. La Casa Pound és un centre en memòria d’Ezra Pound, el poetà nordamericà que va simpatitzar amb el feixisme i
durant la II Guerra Mundial va viure a Itàlia i  va ser propagandista en llengua anglesa de l'Eix a la ràdio i premsa escrita. (Iniciativa per Catalunya pregunta al Govern per aquest acte, clica)
            Fins ara els únics seguidors públics d’Enra Pound a Espanya eren el Movimiento Social Republicano que cada 1 de maig fan un acte al monument que té a Medinaceli on encenen la flama eterna i lloen Pound com un lluitador contra la “usura”. Més informació sobre la Casa Pound al blog de Carles Viñas  i al de Xavier Casals   Després de les eleccions municipals de maig, alguns militants el MSR van reconeixer que e  camí de la marginalitat no permetia créixer el MSR i van acostar-se a PxC amb la que alguns amics seus procedents de l’extrema dreta, van obtenir actes de regidors sota la sigla d’Anglada.
          
Foto: Josep Anglada,  Enric Ravello, Filip Dewinter, Patrik Brinkmann
i Markus Beisicht al “Ball anual de les Corporacions" de gener de 2010.



     

 

 Per a mi l’exemple més recent d’aquest antisemitisme –o antijudaisme- dels xenòfobs catalans, que compatibilitzen amb la nova islamofòbia la va mostrar el regidor d'Ensenyament d’Unió Democràtica de Catalunya de Guardiola de Berguedà, (Clica aquí)  que va fer el tuits racistes antiislàmics propis o escrits per Anglada que, quan el cas va transcendir i algunes persones van donar-se de baixa del seu twitter ,va piular “on són jueves o no lo entiendo”  

1 comentari:

  1. Sr. Rius, creo que usted sueña y expone cosas de sus sueños, pero los sueños no son una realidad. Los militantes del MSR que se han pasado a la PxC se pueden contar con los dedos de una mano, y todos ellos, acabaron en la PxC tras, como mínimo un año después de darse de baja.
    El MSR no quiere saber nada de la PxC y viceversa, son dos planteamientos distintos y distantes. Usted y sus amigos pueden seguir vinculando a ambos, pero eso es una tergiversación de la realidad.
    Por otro lado, hablar de marginalidad para referirse al MSR es cuanto menos una opinión, una opinión que por la misma regla de tres se puede atribuir a la mayoría de grupos que participan en UCF.
    Por último si quiere hablar del MSR, póngase en contacto con él, no creo que tengan problema alguno en dialogar con usted, así, cuando escriba otro libro no escribirá tantas tonterías sobre ese partido.

    ResponElimina